\
\
DICCIONARIO
CATALÁN- CASTELLANO - LATINO.
DICCIONA
CATALAN-CASTELLANO^LATIKO
POR
DON JOAQUÍN ESTEVE , T DON JOSEPH BELVITGES
Presbíteros , Doctores en Sagrada Teología , Ex-Catedráticos
de Retórica y Poesía del Seminario Obispal
de Barcelona,
DON ANTONIO JUGLA T FONT DOCTOR EN AMBOS DERECHOS^
Abogado de ¿os Rea/es Consejos , y de la Real Audiencia de Cataluña^
'Juez de Provincia , y Alcalde interino que fué del Quartel quarto
de esta Ciudad^ &c.
TOMO PRIxMERO.
CON LICENCIA.
BARCELONA: EN LA OFICINA DE TECLA PLA VIUDA
ADMINISTRADA POR VICENTE VERDAGUER.
MDCCCIII.
bXr>X
PC
ti
PRÓLOGO.
p
Or ser el idioma Castellano el de la Corte de España , y de
casi todo el reyno ^ y por ser en Cataluña mismo indispensable en los
tribunales , en las aulas y academias, y común en *los pulpitos , y en
los asuntos de comercio , de literatura , y en casi todos los de alguna
gravedad : se ven los catalanes con tanta freqüencia en la precisión de
producirse en Castellano , ya de palabra, ya por escrito, no solo en sus
viages y en sus relaciones con la Corte y demás Provincias, sino tam-
bién sin salir de sus casas, y en el trato con sus propias gentes ^ que no
es de admirar que sean tan generalas los deseos de un Diccionario,
en que por orden alfabético de las voces y frases del idioma provin-
cial se encuentren las castellanas, que les corresponden. Aun los ca-
talanes que han puesto cuydado en aprender el Castellano , y han ad-
quirido alguna facilidad en hablarle ó escribirle , se hallan muchas ve-
ce* en el apuro de no ocurrirles voz ó frase castellana , para lo que
quieren expresar ^ y por lo mismo que son tantas las comunes á ambos
idiomas , se hallan también á cada paso perplexos é inciertos de si la
palabra que se les ofrece es ó no castellana , ó de si lo es en el sentido
en que la quieren usar 5 y por esto suspiran por un Diccionario ca-
talán y castellano , con que saldrían al instante de tan molestos em-
barazos , que siempre incomodan, y tal vez llegan á debilitarla ener-
gía del discurso.
Pero si es tanta la necesidad que tienen los catalanes de un Dic-
cionario, que les facilite el hablar y escribir en Castellano con expedi-
ción y pureza , no es menor la dificultad de formarle enteramente
completo y exacto. En la lengua catalana, como en todas las de pue-
blos que tratan con otros muchos pueblos , es sin comparación mayor
de lo que parece el niímero de voces, locuciones, refranes, y otros
varios modos de explicarse que les son propios. Aunque , á excep-
ción de las antiquadas , entre todos los que hablan ahora el cata-
lán saben todas sus voces: ninguno habrá que no ic^nore muchísi-
mas , y que conozca quan grande es el número de las que sabe : de
modo que la sola colección y explicación de las voces catalanas exio-e
un trabajo ímprobo de varios literatos y de muchos años. Pero debien-
do ademas añadirse á cada palabra , locución ó refrán de Cataluña su
correspondiente de Castilla , 2 quan profundo conocimiento se necesita
de ambos idiomas ? j Quan atento estudio de los libros mas bien escri-
tos? ¿ Quan detenido examen de las palabras de los que mejor los ha-
^ 1 blan ?
blan ? Por lo mismo j qiian difícil es , por no decir imposible , que la
primera vez que sale á luz el Diccionario sea completo respecto de la
lengua catalana , y siempre exacto en la idea que se da de sus voces, y
en la correspondencia castellana ? Hasta en los Diccionarios que publi-
can las mas sabias y laboriosas academias con el objeto de explicar ó
fixar la significación de las palabras de un solo idioma , por mas que
se repitan las ediciones , en todas suelen ser las adiciones muchísi-
mas , y algunas la enmiendas.
Con este conocimiento estamos muy distantes de creer que el
Diccionario catalán y castellano , que damos al público , tenga toda
la perfección de que es suceptible. Lo confesamos ingenuamente. Pe-
ro no por eso debe tenerse por inútil ó menos importante nuestro
trabajo. Con él se ha allanado el camino , paraque se tenga con el
tiempo un Diccionario perfecto. Y por muchos que sean ahora sus
defectos, hallarán en él desde luego los catalanes el recurso que mas
comunmente necesitan 5 pues se ha procurado que no falten las voces
y locuciones ó frases de uso mas regular y freqiiente. Este ha sido el
objeto principal que nos propusimos. Pero ademas se ha añadido la ex-
plicación de algunas voces antiquadas , que usándose en leyes y do-
cumentos antiguos de mucha importancia , no se sabe á donde acudir
para lograr su inteligencia. Así mismo como en las escuelas públicas
de gramática latina se enseña en castellano , y muchas veces los niños
tienen tanta dificultad como en la correspondencia castellana en la la-
tina , hemos añadido también esta , con lo que será nuestro Dicciona-
rio muy particularmente útil á las escuelas.
EXPLI-
EXPLICACIÓN
de varías abreviaturas para denotar la calidad y censura de las voces.
adj Adjetivo.
adv. 1 Adverbio de lugar.
adv. m... Adverbio de modo.
adv. t Adverbio de tiempo.
Agr Voz de la Agricultura.
Alg Voz de la Algebra.
amb Ambiguo.
Anat Voz de la Anatomía.
ant Antiquado.
aura Aumentativo.
Arit Voz de la Aritmética.
Arq Voz de la Arquitectura.
Art Voz de la Artillería.
Astrol. ... Voz de la Astrología.
Astron.... Voz de la Astronomía.
Bot Voz de la Botánica.
bax Voz ó frase baxa.
Cir Voz de la Cirugía.
conj Conjunción.
dim Diminutivo.
expr Expresión.
Filos Voz de la Filosofía.
Físic Voz de la Física.
f. Frase.
fam Familiar.
for Forense.
Geom. ... Voz de la Geometría.
Gram Voz de la Gramática.
Joc Jocoso.
Imp....... Impersonal.
Imprec... Imprecación.
I/og Voz de la Lógica.
interj Interjección.
loe Locución.
Mat Voz de la Matema'tica.
Med Voz de la Medicina.
met Metafórica.
Mil....... Milicia.
Mus Voz de la Música.
m. adv... Modo adverbial.
Naut Voz de la Náutica»
p Plural.
p. a Participio activo.
p. p Participio pasivo*
p. u Poco usado.
prep Preposición.
pron Pronombre.
Quim Voz de la Química.
ref. Refrán.
reí Relativo.
Ret Voz de la Retórica,
Sup Superlativo.
s. f. Substantivo femenino.
s. m Substantivo masculino»
Teol Voz de la Teologíai
íerrit Territorial.
V Véase.
V. a. Verbo activo.
v. n Verbo neutro.
v. r Verbo recíproco.
vulg Vos ó frase vulgar.
ERRA-
KURéTAS. eORRSeeiONEÍ.
iRRossEGAR rcparc repere.
AssoNAR • adsonarse ... adsonare.
QUi TOT Ho voL AVBRiGUAR.&c perdidít pcrdit.
BB VA Berbellé Perbellé.
BRETOL Falta ti latín : Nebulo.
CABALI/ DE FUSTA HlOt mCt.
CÍRGARSELI Á ALGi5 el cap. f. CARRE6ÍRSEi,I.
cÁURER TOT LLARo plcno plano.
cjgvER avila , zabila.
CASTAEYETA CASTANYETA.
COMMISIONAR COMISIONAR.
DESPONYER Desposar.... Deposar.
BSPiNA, la que &c Pica Púa.
FER EL DESENTES ffiomo fwemo.
FKRSE jocs chanchearse, chancearse.
QUAND SON FiGAS SON RAHiMs Quatído fi- Quotido pitos flauíos ^ quondo flau-
tas flautas , quando flautas pitas tos pitos.
GÉP .jorobo Joroba.
GOSSAS Perraze Perrazo.
CRAELLAS Cartícula.... Cratícula.
CRESOL Falta el Castellano: Crisol.
©RiLL DE TARONjA. &c Umona JíflIO».
A
ABA
Es la primera letra del Abecedario , y
tiene lu misma pronunciación en las lenguas
catalana , castellana y latina. Con solo abrir
Ja boca, y arrojar el aliento se pronuncia cla-
ramente y sin equivocación alguna. Los anti-
guos Catalanes se servian de la a en vez déla
preposición ab , y asi decían : ben viu a gran
dolor qui perd son bon Senybr:^ en las cró-
nicas del rey Don Jayme crór.. i6. se lee : é
vengueren sois a escut é a lan^a ; mes val
morir a honor, que viurer a deshonor. Equi-
valia á la preposición de , como : tenían a
passar , laixar a dir. FaUa también lo mismo
que pera , ó á íi de : en este sentido dicen las
Constit. de Catal. ¡ib. v. cap. a. A foragitar
fraus &c.
A. Partícula que denota la accló del verb. A.
A. int. ant. V. Ay.
A. prep. A. Ad. •
AB. prep. Con. Cum.
AB MÍ. pron. Conmigo. Mecum.
AB sí. pron. Consigo. Secum.
AB TAL. m. adv. Con tal. Modo.
AB TAL QUE. m. adv. Con tal que. Dummodo.
AB t6t. m. adv. Con todo. Tamen.
AB TOT Axó. m. adv. Con todo eso. Attamen.
AB TOT 90. m. adv. ant. V. Ab tot axó.
AB TÚ. pron. Contigo. Tecum.
ABACH. s.m.ant. art de contar. V.Aritme'tíca.
ABACIAL, adj. Abacial , abadengo. Abbatialis,
ad abbatem pertinens.
ABAD. ?. m. Abad. Abbas, coenobiarcha.
ABADEJO, s. m. V. Bacaliá.
ABADEsSA. s.f. Abadesa. Antistita, abbatissa.
ABADÍA, s. f. dignitat del abad. Abadía. Ab-
batia.
ABADÍA , casa en que habita Tabad. Abadía.
Abbatis.domus.
ABADÍA , terr. casa en que habita él rector.
Abadía. Domus parochi.
ABADIAT. s. m. Abadía. Abbatis territorium.
ABALANSAR. v. a. posar las balansas al lil.
Abalanzar, ^quare lances.
ABALANSAR , ímpel lir. Abalanzar. Impeliere ,
incitare.
ABALANSARSE. v. r. inclinarse. Abalanzar-
se. Ferri , propenderé.
ABALANSARSE , llansarse , acome'trer. Abalan-
zarse. Irruere , invadere.
ABALLAT, DA. p. o.ant. V. Vestií.
ABANDONAMÉNT. s". m. V. Abandono.
ABANDONAR, v.a. Abandonar. Derelinque-
re , deserere.
ABANDONAR , dir fastics. Baldonar. In con-
temptum adducere ;, improperare , contunie-
liis afficere.
ABANDONARSE v. r. desalentarse , per-
drer l'ánimo. Abandonarse. Animo cadere.
ABANDONARSE , enteramént á alguna cosa, com:
Tom.I.
ABA
Fof.
ABANDONARSE á la pietat d'algú, abando-
narse ais vicis. Abandonarse. i?e tradere. •
abandonarse , abarraganarse. Envilecerse. Ví-
lescere.
abandonarse , no cuydar de sas obligacions.
Abandonarse. Socordiíe atque ignavia; se tra-
dere.
ABANDONO, s. m. Abandono., abandonamien-
to. Derelictio, destitutio.
ABANO, s. m. ant. V. Vano.
ABANILLO, s. m. ant. V. Ventall.
ABANS. adv. Antes. Antea , priíis.
AEANS, ó ANTES BE. adv. Antes bien. Imo, im5
potiüs , quinimó.
ABANS DE TOT , ó DE TOTAS COSAS. AntCS qUl
todo. Ante omnia , primum.
ABANS QUE. Antes que. Anteaquam. priusquam.
ABANZ. prep. ó adv. ant. V. Avant.
ABARATÍR. v. a. Abaratar. Pretium m¡-
nuere , submittere.
ABARATIRSB.v.r..í¿flrfl/arse. Pretio minui.
ABARCA, s. m. ant. certa especie de calsat.
Abarca. Pero.
ABARCAR. V. a. Abarcar. Multa simul ag-
gridi , moliri , suscipere.
ABARRAGANARSE, v. r. V. Abandonarse.
ABASSAMENT. s. m. ant. V. Abaxamént.
ABASSAR, 6 ABAYSAR. v. a. ant.V. Abaxar.
ABAST. s. m. Abasto. Annona, res cibaria.
ABASTANT. adv. ant. V. Bastant.
ABASTAR, v. a. haber Jo que esta' en paratge
alt, ó distant. Alcanzar. Manu píehendere?
ABASTAR, donar Tabast. Abastecer. Alimonia-
rum , aliarumque rerum taopiam parare.
ABASTAR, ser suficient, bastant. Llegar, bastar.
Sufficere.
ABASTAT , DA. p. p. Abastecido.
ABASTONEJADÜRA. s. f. ant. Apaleamien-
to. Pustigatio, í'ustiarium.
ABASTONEJAR. v. a. ant. V. Bastonejar.
ABATANAR, v. a. Abatanar, batanar. La-
neos pannos densare , stipare , cogeré.
ABATANAT , DA. p. p. Abatanado^ batanado.
ABATIMENT. s, m. destrucció. Abatimiento.
Deturbatio , strages.
ABATIMENT , de ánimo. Abatimiento. Animi in-
fractio , demissio.
ABATiMkNT, del que SO humilia. Abatimiento.
Abiectio , depressio.
abatim£:nt, del mercader. Quiebra. Rationis
mensuariae renunciatio.
ABATRER. v^ a. fer cáurer , tirar á térra.
Abatir. Deücere , evertere , sternere , pro-
sternere.
ABÁTRER,humii¡ar.ví¿aíir.Deprimere,afñigere,
ab.(trer. ant. V. Vencer.
ABATRERSE. v. r. Jiumiliarse. Abatirse. Se
demittere , deücere.
ABATRERSE , él mercader. Quebrar , hacer qnie-
¿riJ;/«//ir.Cedere f(jro,creditür¡biu deccquire,
A AjBÁ-
a ABA
ABATÜDAMÉNT. adv. niod. Abatidamente.
Abiecté , deinissé.
ABATÜT , DA. p. p. Abjihio.
ABATUT , mea^spreat. Abatido. Abiectus, affli-
CtUa.
ABATUT. ant. V, Rebaxat , descontat.
ABATÜT, él mercader. ííi//¡do, quebrado. Alieni
seris decoctor.
ABAX. prep. Abaxo. Infra , deorsum.
ABAXADOR. s. m. Tundidor. Panni tonsor.
ABAXAMÉISÍT. s. m. baxa de preu. Baxa.
Pr2tii rcmissio, diininutio.
ABAXAMBNT. ant. V. DevallaiTiént.
ABAXAOTÉNT. ant. V. Abatinient.
ABAXAR. V. a. Baxar. Demittsre.
ABAXAR, los panyos. Tundir. Pannos tondere*
ABAXAR LO CAP. f. mct. obclr. Baxar la cabeza.
Caput submittere.
ABAXAR ÉL PREU. f. Baxar el precio. Pretium
remitiere, diminuere.
ABAXAR LA VKU , EL CANT , EL TO. f. met. de-
xar de parlar ab arrogancia. Baxar el tono.
Demissé loqui.
FER jiBAXAR LA VEÜ , EL CANT , l'oRGULL. f.
Baxar ¡os bríos. Subigere.
ABAXARSE. v. r. inclinarse. Baxarse. Se in-
clinare , inflectere.
ABAXARSE, humillarse. Abatirse. Se deprimere,
deraittere , abiicere.
ABAXARSE , él riu. V. n. Menguar , vaciar. Plu-
vium , vel flumen decrescere : aquas mi-
nuete.
ABAXARSE , disminuirse : com lo biat d'una
pila, sac &c. Menguar. Imminui.
ABAXAT , DA. p. p. Baxado.
ABAXAT , lo paño. p. p. Tundido.
ABBATE. s. m. Abate. Veste clericali urba-
niore indutus.
ABCES. s. m. Absceso. Abscessus.
ABDICACIÓ. s. f. Abdicación. Abdicatlo.
ABDICAR. V. a. Abdicar. Abdicare.
ABDICAT, DA. p. p. Abdicado.
ABDOS, ABDOSOS. pron. ral. ant. Ambos,
los dos. Ambo.
ABDUCAR. s. m. ant. V. Alducar.
ABDUY, ABDUYS. pron. reí. ant. V. Abdos.
ABECÉ, s. m. p. US. Abecé , abecedario. Al-
phabetum.
ABECÉ, met. Los rudiménts ó principis de una
ciencia. Abecé. Scientiarum elementa.
KO SABER l'abecé. f. fam. No entender , d «o
saber el abecé. Nec elementorum notas ag-
noícere.
ABECEDARÍ. s. m. Abecedario. Alphabetum,
elimenrorum. index.
ABECÉ ROLAS, s. f. Cartilla. Tabella alpha-
betica, elementorum index, syllabus, elen-
chus , syutagina.
ABEGOT. s, m. ant. V. Ba<Tot.
ABEDULL, s. m. arbre. Abedul. BetuIIa.
ABE
ABEILAR. s. m. ant. V. Buc d'abellas.
ABELIMENT , ABELLÍMÉNT. s. m. ant,
V. Embelliment.
ABELÍR , ABELLIR. v. a. ant. V. Embe-
llir.
ABELLA. s. f. Abeja. Apes vel apis, mel-
lissa.
ABELLA BORDA. V. BurinOt.
Pie d'abella. ant. V. Fibló.
ABELLAR. s. m. lloc en que hi ha cria ^ ó
bucs d'abellas. Colmenar. Alveare.
ABELLER. s. m. qui cuyda de las abellas.
Abejero , colmenero. Apiarius.
ABELLEROL. s. m. aucell. Abejaruco. Me-
rops , apiastra.
ABELLETA. s..f. dim. abella petita. Abecica^
abecilla , abecita. Apicula , apacula.
ABERCOC. s. m. Albarisoque. Armeniacum
malum.
ABERCOQÜÉR. s. m. Albaricoqiie. Malus
anneniaca.
ABET. s. m. especie de pi. Abeto, Abies.
ABEURADOR. s. m. qui abeura. Abrevador.
Adaquator.
ABEURADOR , lloc ahont s'abeía-a. ^fcreuflííero.
Aquarium.
ABEURADOR , lo vas CU que s' posa l'aygua
per be'urer los aucells. Bebedero. Aviarius
alveolus.
ABEURAR. V. a. Abrevar. Adaquare , ad
aquatum ducere.
ABEURAR. ant. V. Regar.
ABIAXAR. V. a. Sesgar. Obliqué aptare,
verteré , transverso inclinare.
ABIAXAT , DA. p. p. Sesgado.
ABILLAMÉNT. s. m. ant. V. Adorno.
ABfLLAR. V. a. ant. V. Adornar.
ABINTESTAT. mod.adv. Abinlestato. Ab ¡n-
testato.
ABIS. s. m. ant. V. Abisme.
ABISAR. V. a. ant. Abismar. Detrudere , de-
primere.
ABisAR. ant. entrarse : en él sentit en que s'diu
ara : tot sen' entra. Hundirse. Ruere.
ABISMAR. V. n. ant. V. Abisar.
ABISMARSE, y. r. Abismar se.Se inbarathrum,
aut profundum iniicere.
ABISMAT, DA. p. p. Abismado.
ABISME, s. m. proñnditat . Abismo. Bara-
thrum , abissus , vorago.
ABISME , lo que es incomprehensible. Abismo.
Inmensum , incomprehensibile.
ABISME o iNFERN. Abismo. Inferí, gehenna.
ABITAMÉNT , ABITATGE. s. m. ant. V.
Habitació.
ABJECCIÓ. s. f. Abatimiento. Abiectio , con-
támptus.
ABJECTAT , DA. adj. ant. V. Menyspreat.
} ABJURACIÓ. s. f. Abjuración. Abiuratio.
I ABJURAR. V. a. Abjurar. Abjurare.
ABLA-
ABL
ABLANIMÉNT. s. m. AblanAamiento. Mol-
limentum.
ABLANIR. V. a. estovar. Ablandar^ emblan-
decer. Moliiíicare.
ABLANIR. met. mitigar. Ablandar. Sedare , le-
nire , mollire.
ABLANIR , él Hit y cosa serablant. ant. Mullir.
Mollire.
ABLANIR Ó ABLANIRSE ÉL TEMPS. f, mCt.
Ablandar ó ablandarse. Prigus initescere.
ABLANIRSE. v. r. Ablandarse. Mollificar!.
ABLANIRSE , alguna cosa ab la rosada. Relente-
cer , rellentecer , relentecerse. Lentescere.
ABLASMAR. v. a. ant. V. Blasmar.
ABLATÍU. s, m. Ablativo. Ablativus.
AELATiu ABSOLUT. Gram. Ablativo abioluto.
Ablativus absolutiis.
ABLUCIÓ. s. f. Ablución. Ablutio.
ABNEGACIÓ. s, f. Abnegación. Abnegatio.
ABOBAMÉNT. s. m. ant. Abobamiento. Stoli-
ditas , stupefactio.
ABOBAR. V. a. ant. Abobar. Infatuare , stu-
pefacere.
ABOCAR V. a. un vas per fer passar de hll á
altre algún liquid. Embrocar. Invergere.
ABOCAR, ant. Derribar , derrocar. Prosternere.
ABOCAR , girar cap á térra alguna cosa. Entor-
nar. Invertere.
ABOCAR , M liquid d' un vas á altre : com él vi
de l'ampolla al got. Echar. Infundere.
ABOLICIÓ. s. f. Abolición. Abolitio , extio-
ctio.
ABOLIR. V. a. Abolir. Abolere, delere,
ABOLIT , DA. p. p. Abolido.
ABOLORI. s. m. ant. Abolcrio , Abolengo. Ge-
nealogía.
ABOMINABLE, adj. Abominable. Abominan-
diis , detestandus.
ABOMINABLEMÉNT. adv. m. Abominable-
mente. Abominandum ¡n modum , detestan-
dum in modum, execrandum in modum.
ABOMINACIÓ. s.f. Pacció de abominar. Abo-
minación. Abominatio , detestatio , exe-
cratio.
ABOMINACIÓ, la cosa digna de ser abominada.
Abominación Execratione dignum.
ABOMINADÓR. s. m. Abominador, detesta-
dar. Abnminator, execrator.
ABOMINAR. V. a. Abominar. Detestari, abo-
minar! , execrari.
ABONADOR, s. m. Abonador. Fideiussor.
ABONANSAR. v. n. Abonanzar. Sedari cx-
lum aut mare.
ABONANSARSE. v. r. él témps. Abonanzar.
Sedari caelum.
ABONAR. V. a. acreditar. Abonar. Probare.
ABONAR, aun subgécte. Abonar., salir fiador.
Prredem se pro aliquo daré , spondere.
ABONAR , una partida entre marxants. Abonar.
Pecuniae summam acceptam referre, vel pro
♦ ABO 3
accepta habere.
ALTRE viNDRÁ QUE m' abonarX. ref. Mah
vendrá , que bueno me hará.
Me malus excipiet pro quo bonus ipse viJebor.
ABONARSE.v.r.lo témps. ant.V.Abonansarse.
ABONAT , DA. p. p. Abonado.
TESTiMONi AB0NAT. Tcsíigo übonodo. Testís fide-
dignas.
süCGÉcTE ABONAT. Sugeto übonado. Notae pro-
bitatis vir, cui pecunia credi potest.
ABONO, s. m. abonament. Abono. Probatio.
ABONO , en comptes. Abono. Acceptae pecuniae
relatio.
ABONO , en contractes. Abono. Cautio.
ABONYEGADURA. s. f. Abolladura. Tumor,
aut depressio ex contusione.
ABONYEGAR. v. a. las cosas de metall.
Abollar. Contusione tumorem excitare , la-
cere.
ABONYEGAT, DA. p. p. Abollado.
ABORDADOR s. m. qui aborda. Abordador,
Qui in alium irruit.
ABORDAR. V. a. Tembarcació. Abordar.
Navem navi appellere.
ABORDAR , acome'trer. Arremeter. ímpetu ir-
ruere.
ABORDATGE. s. m. arrambatge. Abnrdage.
Navium commissio, ac pugna proprior.
ABORRIBLE. adj. Aborrecible. Detestabilis.
ABORRÍDOR. s. m. Aborrecedor. Osor , qui
odio habet.
ABORRLMENT. s.m. Aborrecimiento. Odium,
detestatio.
ABORRIR. V. a. Aborrecer. Odisse, detestari.
ABORRÍT, DA. p. p. Aborrecido.
ABORT, ABORTAMENT. s.m.V.Gastamént.
ABORTAR, v.a. V. Gastarse.
ABORT lU , VA. adj. Abortivo. Abortivus.
ABOTINAT , DA. adj. fet á manera de botí.
Abotinado. Cothurno adsimilis.
ABOURAR. V. ant. V. Abeurar.
ABRANCAR. v. a. ant. V. Agarrar.
ABRAHOiNARSE. v. r. los que s' barallan.
V. Agafarse.
ABRAS, s. m. Abrazo^ abrazamiento. Com-
plexas , amplexus.
DARSE l'l'ltim ABRAS, f. Dorse el último abra-
zo. Postremum vale dicere.
ABRASADOR, s. m. ant. incendian. Abrasa-
dor. Incendiarius , ustor.
ABRASADOR, lo que ahrasa.Abrasador. Adurens.
ABRASAMÉNT. s. m. Abrasamiento. Incen-
dium , exustio.
ABRASAR, v.a. Abrasar. Incendere, exarere.
ABRASARSE, v. r. Abrasarse. Arderé, in-
flammari.
ABRASARSE, met. s$ntir ab vehemencia alguna
passió. Abrasarse , arder. Arderé.
ABRASARSE DE SED. f. Acalambrarse de sei»
VeJiementi siti laborare.
ABRAS-
4 ABR
ABRASSADA. s. f. V. Abras.
ABRASSADERA. s. f. Iligada que ñnex lo ca-
ñó ab lo sep de las armas de fog. Abrazade-
ra. Férrea compago.
ABRASSADETA. s. f. dim. Abracito. Com-
plsAUS , amplexus.
ABRASSADOR. s. m. ant. qui abrassa. Abra-
zador. Amplectens.
ABRASSAMÉNT. s. m. ant. V. Abras.
ABRASSAR. v. a. Abrazar. Amplecti, com-
plecti.
ABRASSAR , una opinló 6 partit. Abrazar. Am-
plecti concilium , aut sequi.
asRASsAR , contenir , enclóurer , compe'ndrer.
Abrazar , abarcar, Comprehendere , conti-
nere.
QUI MOLT ABRASSA, POC ESTRENY. lef. Q_lñen
mucho abarca poco aprieta. Difficile est con-
tinere quod capere non possis.
ABRASSAT , DA. p. p. Abrazado.
ABRE. s. m. V. Arbre.
ABREVIACIÓ. s. f. Abreviación. Epitome,
compendium , breviarium , synopsis.
ABREVIADÜR. s. m. Abreviador. Rei in
compendium redactor.
ABREVIADOR, secretari de la Nunciatura. Abre-
viador. Abbreviator.
ABREVIADURA. s. f. Abreviatura. Nota,
litterarum compendium.
ABREVIAR. V. a. resumir. Abreviar. Con-
traharé, in compendium redijere.
ABREVIAR, apressurar. Abreviar. ^t&v'i rem exe-
qui.
ABREVIAT , DA. p. p. Abreviado,
ABRIBADAMÉNT. adv. mod. ant. V. Impe-
tuosamént , Puriosament.
ABRIBAT, DA. adj. ant. V. Prompte , Velos.
Diligént.
ABRIG. s. m. resguard del fret. Abrigo. Apri-
catio , fomentum.
ABRIG, protecció. Abrigo. Patrocinium.
ABRIG, lloc abrigar. Abrigo. Apricus locus.
ABRIG, lloc per amagarse ó refugiarse. Guariífa.
Confugium , asylum.
ABRIGAR. V. a. cubrir. Abrigar. Tegere.
ABRIGAR , amparar. Abrigar, Protegeré.
ABRIGAT , DA. p. p. Abrigado.
i-Loc ABRIGAT. V. Abrig.
ABRIL, s. m. Abril. Aprilis.
EN ABRIL, CADA GOTA n'vAL MIL. ref. Abril ,
aguas mil.
Iinbribus innumeris campos humectat aprilis.
ABRILLANTAR, v. a. Abrillantar. Adaman-
tes in multíplices ángulos incidere.
ABRILLANTA!, DA. p. p. Abrillantado.
ABRIÜLLS. s. f. herba. Abrojos. Tribulus.
ABROGACIO. s. f. Abrogación. Abrogatio.
ABROGAR. V. a. Abrogar. Abrogare.
ABRüGAT, DA. p. p. Abrogado.
ABRÓTANO, s. f. herba. V. Broyda.
ABR
ABRUMAR. V. a. Abrumar. Gravare , op-
primere.
ABRUMAR , causar gran molestia. Abrumar. Mo-
lestiam alicui creare.
ABRUMAT , DA. p. p. Abrumado,
ABRUSAR v. a. Tostar. Exurere.
ABRUSARSE. v. r. Achicharrarse. Nimio ca-
lore gravari , aduri.
ABRUSAT , DA. p. p. Tostado, achichar^
rado.
ABSCES. s. f. V. Abcés.
ABSENCIA. s. f. V. Ausencia.
ABSENT. aój. V. Ausent.
ABSENTARSE. v. r. V. Ausentarse.
ABSOLDRER. v. a. Absolver. Absolvere.
AB.-)OLRER. v. a. ant. V. Absóldrer.
ABSOLT , TA. p. p. Absuelto.
AB.>OLTA. s. f. Responso. Absolutio.
AB¿OLUCíÓ. s. f. Absolución. Absolutio.
ABñOLUT, TA. adj. dominant. Absoluto. Im-
pdriosus, arrogans.
ABSOLUT , independent. Absoluto, Cum sum-
ino imperio.
AEsoLUT , sens limitado , ni restricció. Abso-
luto. Plenus.
ABSOLUTAMÉNT. adv. m. Absolutamente.
Absoiuté,
ABSORBENT. adj. Absorvente. Absorbens.
ABSORBIR. v. a. Absorver. Absorbere.
ABSORBIT, DA. p. p. Absorvido.
ABSORT, TA. adj. Absorto. Stupefactus.
ABSTENIRSE. v. r. Abstenerse. Abstinere,
continere se ab aliqua re : se ab aliqua re
temperare.
ABSTERGÉNT. &&]. Abstergente. Abstergens.
ABáTERGIR. v. a. Absterger. Abstergeré,
ABSTERálü. adj. Abstergente , abstersivo,
Abstergendi, purgandique vim habens,sineg-
ticus.
' ABSTINENCIA, s. f. Abstinencia, Abstinen-
tia.
DÍA DE ABSTINENCIA. Abstinencia. Abstinentia á
carnibus.
ABSTINÉNT. adj. Abstinente. Abstinens, con-
tinens.
ABSTÍNENTÍSSIM, MA. adj. Abstinentísi-
mo. Abstinentissimus.
ABSTÍNGUT , DA. p. p. Abstenido.
ABSTRACCÍÓ. s. f. Abstracción. Abstractio.
ABSTRACció , retiro. Abstracción. Ab hominuin
convictu recessus.
ABSTRACTÍSSIM , MA. adj. sup. Abstractí-
simo. Abstractissimus.
ABSTRÁURER. v. n. Filos. Abstraer. Abs-
trahere.
ABSTRÁURERSE. v. r. Abstraerse. Abstra-
here , subtrahere se.
ABSTRERSE. v. r. ant. V. Abstra'urerse.
ABSTRET. s. re. Abstracto. Abstractum.
ABSTRKT , TA. p. f. Abstrüido.
ABSTRET
ABS
ABSTRÍiT , retirat. Abstraído. Abstrsctus.
EN ABSTRET. Hiod. adv. PMJos. Eli übstracto, In
abstracto.
ABSTRUS, SA. adj. Abstraso. Occultus , ab-
strusus, abditus.
ABSURDAMÉNT. adr. m. Disparatadamen-
te. Absurdé , insulsé.
ABSURDÍSSIM, MA. adj. siip. Absurdi's'Am.
Absurdissimus.
ABSURDO , DA. adj. Absurdo. Absurdus.
ABSURDO, s. m. Absurdo. Absurdum , ineptum
facinus.
ABTESA. s. f. ant. V. Aptitiit.
ABUFETEJAR. v. a. ant. V. Bofetejar.
ABULTAR. V. a. aumentar. Abultar. Augere,
amplificare.
ABULTAR. V. H. fer bulto. Abultar, In moiem
exurgere.
ABULTAT, DA. adj. cosa de gran bulto. ^¿«Z-
tado. Pergrandis.
Á MAJOR ABUNDAMÉNT. loe. A mayor
abundamiento. Ad pleniüs , ad uberiüs stru-
endum , firmandum.
ABUNDANCIA, s. f. Abundancia. Abundan-
tia , copia , affluentia.
ABUNDANT. adj. Abundante. Abundans, af-
fluens, copiosus.
ABUNDANTÍSSIM , MA. adj. sup. Abun-
dantísimo. Abundantissinuis.
ABUNDANTÍSSIMAMENT. adv. m. Abun-
dantísimameate. Copiosissiiiie.
ABUNDANTMÉNT. adv.m.Abundantemente.
Abunde, copióse, affluenter, largé, cumúlate.
ABUNDAR. V. a. Abundar. Abundare , af-
fluere.
ABUNDÓS, SA. adj. ant. V. Abundant.
ABUNDOSAMENT. adv. mod. ant. V. Abun-
dantment.
ABURRIMÉNT. s.m. Aburrimiento. Txdium,
fastidium.
ABURRIR. V. a. e.xposar , aventurar alguna
quantitat per lograr algún fi. Aburrir. Ex-
penderé.
ABURRIR , AEORRiR , dexar per sempre alguna
cosa , com : la lloca *ls ous. Aburrir. Dese-
rere, relinquere.
ABURRIT, DA. p.p. Aburrido.
ABUS. s. m. Abuso. Abusus , abusio.
ABUSAR. V. n. Abusar. Abuti.
ABUSAT , DA. p. p. Abusado.
ABUSÍÓ. s. f. ant. V. Abus.
ABUSIU , VA. adj. Abusivo. Per abusum in-
ducrus , usurpatus.
ABUSIVAMÉNT. adv. m. Abusivamente. Ex
abusu , vitio , per abusum , vitiose , contra
morem.
ABUTILÓN, s. m. herba. Abutilón. Sida,
abutilón.
ABUYRAR. V. n. ant. Sobresalir. Excellere.
ABZIACH , GA. adj. ant. Aciago. Infaustas.
Tom. I.
ACÁ
ACÁ. s. f. Haca , jaca. Equus gradarius , to-
lutarius ; equus molliter ac numeróse gra*
dum colligens.
ACÁ ESi'ANYOLA. Haca Española. AstuTco, squus
■ Aítur.
ACÁ iXGLEsA. Haca Inglesa , hacanea. Mannus,
tolutarius Anglus.
NO Hi HA TAL ACÁ. f. No hay tales borregos , 6
tales carneros. A vero abe'st , nil huiusl
ACABALLERAT , DA. adj. Acaballerado.
Nobili ac generosa índole praeditus.
ACABAMENT. s. m. Fuu Perfecrio , finís.
ACABAMENT , terminació ó cumpÜmént. i?e-
mate. Extremum , finis.
ACABAR, v.a. conclóurer. Acabar. Absolvere,
perficere.
ACABAR, conseguir. Acabar. Obtinere, consequi.
ACABAR, consumir, angustiar. Acabar. Angere,-
molestiam creare.
ACABAR, consumir, gastar. Acabar. Absumere.
ACABAR , morir. Acabar. Emori , inferiré.
ACABAR, terminar, com la pirámide en punta.
Acabar. Desinere.
SER COSA DE MAY ACABAR, f. Ser cosa de nunca
■acabar. Essé rem longam nimis.
n'he.m acabat d-exir, f. fam. ab que s'expressa
él gust d'haber lograt alguna cosa , ó habec
exit d'algun dubte , despres d'una llarga d¡-
lació. Acabáramos , o acabáramos con ello.
Tándem aiiquando acta res est.
sian acabadas las rahóns. f. fam. que s' sol
usar per terminar alguna disputa. Acabados
son cuentos. lam finis sit.
ACABA DE UNA VEGADA, f. Acaba ya. Age sis.
HOME VALÉNT Y BOTA DE EON VI LUEGO ES ACA-.
BAT , Ó LUEGO s' ACABA, ref. Los v.iHentes y el
buen vino duran poco.
Vir pugnax,v¡numque bonum durabile non est.
ACABARSE, v.r. Acabarse. Deficere.
ACABARSE LA CANDELA, f. V. Candela.
ACABAT , DA. adj. perfet. Consumado , perfecto.
Absolurus , conciusus , perfectus.
ACABUSSAR. v. a. V. Cabussar.
ACADAR. V. a. ant. V. Aquietar.
ACADEMIA, s, f. lloc en los arrabals de Ate-
nas, ahont Plato y altres ensenyaban la filo-
sofia. Academia, Academia.
ACADEMIA, certa secta de filosops. Academia.
Academia.
ACADEMIA , junta de homes literats. Academia.
Academia.
ACADEMIA , lIoc ahóní se teñen las juntas aca-
de'micas. Academia. Licieum.
ACADEMIA, de música, poesía &c. Academia.
Certamen poeticum, música exercitatio.
ACADEMÍC , CA. adj. Académico. Academicus,
acadí;mic. s. m. individuo de alguna Acade-
mia, Jcadémiso. Académicas.
B ACÁ-
6 ACÁ
ACALAR. V. 3. ant. V. Baxar, devallar.
ACALAR. v.a. ant. Prender^ abrochar^ atar. Pre-
hendere, fibiilare , ligare.
ACALAT, DA. p.p. ant. Prendido^ abrochado^
atado.
ACALORAR, v. a. encéndrer , causar calor.
Acalorar. Calore afficere.
ACALORAR , promóurer, excitar. Acalorar. Rem
urgere , excitare.
ACALORARSE, v. r. ence'ndrerse per rahó
d'alguna gran fatiga. Acalorarse. Ex agita-
tione inflammari ., incalescere.
ACALORARSE , cnardirse en la conversació , dis-
puta &c. Acalorarse. Incalescere.
ACAMINAR. V. n. ant. V. Caminar.
ACAMPAMÉNT. s. m. Acampamento. Castro-
rum metatio.
ACAMPAR. V. n. Acampar. Tentoria fingere.
ACAMPAR LA VIDA. f. ant. V. Campar.
ACANALAR, v. a. Acanalar., acanelar. Cana-
liculatim aliquid fabrefacere.
ACANALAT, DA. p. p. Acanalado.
ACANALAT. adj. lo vént. Encañonad/)., encallejo'
nado. Per arctum rectumque directus.
ACANEA. s. f. ant. Hacanea. Equus Brltan-
nicus.
ACANTONAMÉNT. s. m. Acantonamiento.
Exercitús collocatio in stativa praesidia.
ACANTONAR, v. a. Acantonar. In stativa
praesidia militem mittere.
ACANYAMENT. s. m. Encanjj amiento. Ex-
tenuatio.
ACANYARSE. v. r. Encanijarse. Extenuar!,
debilitari.
ACANYAT , DA. p. p. Encanijado.
ACAPTA. s. f. V. Capta.
ACAPTADÓR. s. m. ant. V. Captador.
ACAPTAR. V. a. V. Captar.
ACARAR. V. a. Carear , acarear. Homines co-
ram sistere , conferre , comparare.
ACARAT , DA. p. p. Careado , acareado.
ACARARSE, v. r. Carearse. Convenire.
ACARCANYARSE D' AYGUA. f. Enchar-
carse de agua. Aqua oppleri, aqua turgere.
ACARICIADOR, s. m. Acariciador. Benigné
aliquem habens ; blandiens.
ACARICIAR. V. a. Acariciar. Benigné blandé
aliquem habere ; blandiri.
ACARICIA! , DA. p. p. Acariciado.
ACARNISSARSE v. r. ant. V. Encarnissarse.
ACARREAR, v. a. ocasionar, portar. Acar-
rear. Afierre , creare.
ACARREAT , D \. p. p. Acarreado.
ACAS. s. m. casualitat. Acaso. Casus.
PER SI ACAS. m. adv. Por si acaso. Si forte.
ACAS , adv. per ventura. Acaso. Anne , nonne.
ACATALÉCTIC , CA. adj. Acataléctico. Aca-
talecticus.
ACATAMENT. s. m. Acatamiento. Reverentia.
ACATAMENT. aut. V. Prescncía.
ACÁ
ACATAR. V. a. ant. V. Venerar, honraf.
ACATARSE, v. r. ant. V. Adonarse , advertir.
ACAUDALAR, v.a. atesorar. Acaudalar. 0^^%
congerere.
ACAUDALAR , mct. adquirir. Acaudalar, Com-
parare sibi.
ACAUDALAT, DA. p. p. Acaudalado.
ACAUDALAT , DA. adj. Acaudülado. Opulentus.
pecuniosus.
ACÁURER. V. n. ant. V. Esdevenir,
ACCEDJR. V. n. Acceder. Accederé.
ACCELERACIÓ. s. f. Aceleración, Accele-
ratio.
ACCELERAR. v. a. Acelerar. Accelerare.
ACCELERAT , DA. p. p. Acelerado.
ACCENT. s. m. Acento. Accentus.
AccÉNT , de una provincia. Acento. Provincise
cuiíisque peculiaris pronunciandi tonus.
ACCENTAR. v. a. ant. V. Accentuar.
ACCENTUACIÓ. s. f. Acentuación. Notarum,
accentuum appositio.
ACCENTUAR. v.a. Acentuar. kccQntxíxim no-
tas scripto appingere , aut verba proprio
accentu promere.
ACCENTUAT, DA. p. p. Acentuado.
ACCEPCIO. s.f. de personas. Acepción , acep-
tación de personas. Ratio personae habita,
non causa;.
ACCEPTACIÓ. s. f. aprobado. Aceptación,
Approbatio , plausus.
ACCEPTACIÓ , la acció d'acceptar. Aceptación,
Acceptatio.
ACCEPTACIÓ , aplauso. Aceptación. Plausus , ap-
probatio.
ACCEPTADÓR. s. m. Aceptador. Acceptor.
AccEPTADÓR DE PERSONAS. Accpta-dor de perso-
nas. Qui personas non causam curat , res-
picit.
ACCEPTANT. p. a. Aceptante. Acct-ptans.
ACCEPTAR. V. a. Aceptar., acetar. Accípere,
admittere.
ACCEPTAR UNA LLETRA. f. Aceptar. Campsorias
litteras in se suscipere solvendas,
ACCEPTE, TA.adj.yícepío. Gratas, acceptus.
ACCES. s. m. cópula. Acceso. Accessus.
ACcÉs , facilitat en dexarse parlar ó tractar.
Acceso. Facilitas.
ACCESSIBLE. adj. lloc ahónt se pot arribar.
Accesible. Aditu facilis.
ACCÉssiELE , persona afable , y de fácil accés.
Accesible. Facilis.
ACCESSIO. s. f. aumént de fébre. Accesión,
Accessio , febris incrementum.
AccEssió , de terciana. Cicion. Febris inter-
missio.
ACCPjSSORI, ría. adj. Accesorio. Accessorius.
ACCIDENT. s. m. casualitat. Accidente. Casus
fortuitus.
ACCIDENT, lo que no es substancia. Accidente.
Accidens.
I ACCI-
ACC
ACCTDENT , malaltía que sobrevé repentína-
mént. Accidente. Repentinus morbus.
AcciDENT , él que dona convulsións. Alferecía.
Epilepsia.
ACCiDENTs. p. en la Sagrada Eucaristía. Acci-
dentes. Accidentia Eucharistica.
PER UN accidí;nt. m. adv. per acas. Por acci-
dente. Casii , fortuito.
rrENiR UN AcciDÉNT. f. Accidentürse. Repentino
morbo corripi.
ACCIDENTAL, adj. no essencial. Accidental.
Accidentalis.
ACCIDENTAL , fortúit. Accidental. Fortuitus.
GLORIA ACCIDENTAL. Glorta accidental. Acci-
dentalis gloria.
ACCIDENTALMÉNT. adv. m. Accidental-
mente. Casu , fortuito.
ACCIÓ. s. f. Acción. Actio , actus.
Accid , movimént del eos , ó d'alguna part de
éll. Acción. Gestus.
ACCIÓ , combat. Acción. Praelium.
ACCIÓ, en lo comers. Acción. Pecuniae quantitas
qua quisque in simultanea mercatura sibi
lucrí ius parit.
ACCIÓ, en lo judicial, ^ccio». Ius postulandi sibi
debitum.
ACCIÓ , mostra de fer alguna cosa. Ademan.
Gestus.
ACCIÓ , en la Oratoria. Acción, Actio.
ACCIÓ, en la Pintura. Acción. Corporalis actio,
figura.
ACCIÓ , en la Poesía. Acción. Actio.
ACCIÓ DE GRACIAS, acción de gríJC¿fl5.Gratiarum
actio.
ESTAR EN ACCIÓ. f. comba'trcr. Estar en acción.
Manus conserere.
FÉR ACCIÓ, Ó l'acció. f. Hoccr ademan. Mons-
trare vel simulare.
EN Acció. adv. m. En ademan. More, modo.
ACCIONAR. v.n./íccion<jr. Rem gestu expri-
mere.
ACCIONAT. s. m. proporció de las accions
ab lo que s' diu. Juego de manos. Manuum
concinna actio, vel compositus motus.
ACCIONAT , DA. p. p. Accionado.
ACCIONISTA, s. m. Accionista. Qui ad si-
multaneam mercaturam pecuniae quantitatem
persolvit, unde lucri ius sibi parit.
ACÉFALO, LA. adj. lo que no té cap, espe-
cialniént en las sectas. Acéfalo. Acephalus.
ACENSAR. V. a. donar una finca; exigind
l'oblieació de un cens annual. Dar á censo.
Rem sub annuo censú tradere.
ACENSAR , re'brer una finca , imposandse l'obli-
gació de pagar per ella un cens annual. To-
mar á censo.Ksm sub annuo censü accipere.
ACENSAT , DA. p. p. Dado á censo.
ACERAR. V. a. los instruménts de ferro, que
s?rvexen per tallar. Acerar. Aciem cuspi-
demque ferri, adhibendo chalybem , solidare.
ACE jr
ACERAR, i'aygua. Acerar. Candentem chalybem
in aquam sepius immergere.
ACERBAMÉNT. záxAw. Acerbamente Acerbé.
ACERBITAT. s. f. Acerbidad. Acerbitas.
ACERCA, adv. m. Cerca. Quantum ad,quoad.
ACERCA, prep. ó adv. 1. y t. Cerca. Circa, pro-
pe , iuxta.
ACERCAR. V. a. Acercar. Aliquid alicui ap-
propinquare, appellere.
ACERCARSE, v. r. Acercarse. Ad aliquem
propriüs accederé.
ACERCAT, DA. p. p. Acercado.
ACÉRRIM, MA.adj. su^. Acérrimo. Acerrimus.
ACERRIMAMENT. adv. m. Acérrimamente,
Acerrimé.
ACERTADAMÉNT. adv. m. Acertadamente.
Probé , dexteré.
ACERT. s. m. acció ó efecte de acertar.
Acierto. Exitus , recta operatio, coUineatio.
ACERT , tino. Acierto. Consilium , sollertia,
industria.
ACERTAR. V. a. obrar ab acert. Acertar.
Rem probé , aut recte agere.
ACERTAR , tocar alió á que s' tira. Acertar.
Attingere , ferire.
ACERTAR , endevinar. Acertar. Vera canere,
divinare.
ACERTAR , trobar lo que s' va buscand , com :
ACERTAR la casa. Acertar. Invenire.
QUI PARLA MOLT ALGUNA COSA ACERTA. fef.
Quien mucho habla en algo acierta. Quando-
que feriet saepe collimans scopuni.
ACERTARSE, v. r. succeir casualmént. Acer-
tar. Contingere.
ACERTAT , DA. p. p. Acertado.
ACETOS, SA. adj. ant. V^ Agre.
ACETRERIA. s. f. ant. art de criar falcons y
altres aucells de rapinya per cassar ab ells.
Cetrería. Accipitraria.
ACEVAR. v. a. ant. V. Encebar.
ACIVADAMENT. s. m. ant. Encebadamiento.
Ordei & aqu:e oppletio.
ACÍVADARSE , las bestias, v. r. ant. Ence-
badarse , acebadarse. Se ordeo & aqua op-
plere.
ACLAMACIO. s. f. Aclamación. Acclamatio,
plausus.
ELEGIR PER ACLAMACIO. f. Elegir por aclama-
cion. Publico consensu deligere.
ACLAMADOR.s. m. Aclamador. Acclamator,
plaudens.
ACLAMAR, v.a. aplaudir, ^c/íj mar. Acclamare,
plaudere.
ACLAMAR, elegir per aclamació. Aclamar. Ali-
quem omnium consensu ad aliquod inunus
vocare.
ACLAPARAR. v. a. Derrotar., desjarretar.
Enervare, debilitare.
ACLAPARAT, DA. p. p. Derrotado., desjarretado.
ACLARIMENT. s. m. ant. V. ¿srenitat.
ACLA-
8 ACL
ACLARIR. V. a. explicar. Aclarar. Pateface-
re, explicare, aperire, elucidare, enucleare,
enodare.
ACLARIR , 1' espes. Enrarecer. Rarefacere.
ACLARIR, algún negoci ó dependencia confusa.
Poner en limpio. Liquidare.
ACLARIR, t'^r que algunas cosas estigan mes
claras,ó distints entre si'.//:/flí-flr. Expandere.
ACLARIR, las ramas deis arbres , ó éis sarménts
deis ceps. Chapodar. Incidere , resecare.
ACLARIR , donar claror á un lloc. Aclarar.
Tenebras , caliginem depellere.
ACLARIR LA ROBA. í. Adatar la ropa.M purum
detergeré.
ACLARIR LA vEü. f. Aclarar la voz. Vocem cla-
raní reddere.
ACLARIRSE. v. r. apartarse , dissiparse 'Is
• núvols. Aclarar. Clarescere , clarere , nubila
profligare.
ACLARIRSE, los Ücors que estaban te'rbols. Sere-
narse. Serenari , quiescere.
ACLARIRSE EL DÍA. f. Abrir el dia. Post nubila
solem irradiare.
QUE SE ACLARESCAN. f. fam. Allá se
lo avengan , o se las avengan. ípsi viderint.
ACLARIT, DA. p. p. Aclarado.
ACLARiT , DA. dit de las ramas deis arbres.
Chapodado.
ACLARIT , DA. dit del cspes. Enrarecido.
ACLARIT, DA. dit dels Hcors te'rbols. Serenado.
ACLIVILLARSE. V. Ciivillarse.
ACLIVILLAT, DA. p. p. V. Clivillat.
ACLUCAR ÉLS ULLS. v.a. tancaxlos. Cerrar
los ojos, Oculos claudere.
ACLUCAR l'ull , Ó í^Ls ULLS. f. morirse. Cerrar
el ojo.1 ó los ojos. Emori.
NO ACLUCAR l'ull.í. no poder dormir. A^o pegar
el ofo , o los ojos. Noctem ducere insomnem.
ACLÚCARSE. V. r. V. Adúcar els uUs.
ACLUCARSE , fér com qui no ho veu. V. Per los
ülls grossos.
ACOBARDIR. v. a. Acobardar. Exanimare,
exterrere , terrorem inücere , metum faceré,
afierre.
ACOBARDIRSE. v. r. faltar él valor. Aco-
bardarse , amilanarse. Despondere , animum
despondere , animo vel mente cadera , con-
cidere.
ACOBARDIRSE. met. HO teñir esperit , faltar l'á-
nimo per fer alguna cosa. Estrecharse de
ánimo. In angustiis esse.
ACOBARDIT , DA. p. p. Acobardado.
ACOLIT. s. m. Acólito. Acolytus.
NO NECESSITAR d' ACOLIT ,0 0' ESCOLA, f. nO
necessitar de Tajuda ó consell d'altre. No
necesitar de acólito. Socio aut defensora non
indigere.
ACOLLENSA , ACULLENSA. s. f. ant.
V. Acuilimént.
ACOMANAT , DA. p. p. ant. V. Encomanat.
ACÓ
ACOMES , SA. p. p. Acometido.
ACOMESA. s. f. Acometimiento , acometida».
ímpetus , aggressio.
ACOMETEDOR, s. m. Acometedor. Aggres-
sor , invasor.
ACOMETIMENT. s. m. V. Acomesa.
ACOMETRER. v. a. envestir. Acometer^
Adoriri , i m pe tere»
ACOMIADAR. v. a. ant. Despedir., dar des-
pido. Diinittere.
ACOMIADAT , DA. p. p. ant. Despedido.
ACOMODABLE, adj. Acomodable. Adapta-
bilis.
ACOMODAMÉNT. s.m. Acomodamiento., aco-
modación. Accomodatio.
ACOMODADAMENT. adv. m. Acomodada-
mente. Commodé , Opportuné.
ACOMODAR. V. a. posar en lo modo degut.
Acomodar. Accomodare , aptare , compo-
nere.
ACOMODAR, alguna renyina, disputa ó plét.
Acomodar. Dissentientes componere , conci-
liare , ad concordiam reducere : rem ad con-
cordiam adducere : litem tollere, dirimsre.
ACOMODAR, dar acomodo. ^cowjoí/dr. Commo-
dé collocare : muneri aliquem addicere.
ACOMODAR, dexar alguna cosa d' us, ó servey,
com : ACOMODAR un pa. Prestar. Comnio-
dare.
ACOMODAR , ser una cosa útil ó agradable á
algú. Acomodar. Convenire.
ACOMODARSE, v. r. lograr acomodo. Aco-
modarse. Alicui muneri aliquem addici.
ACOMODARSE , Conformarse. Acomodarse. Al-
terius arbitrio accederé : ad alicuius nutum
suaní voluntatem componere.
ACOMODARSE AL TÉMPs. f. Acomodarsc al tiem-
po. Serviré tempori.
ACOMODARSE Á TÚT. f. Acomodorse á todo. Om-
nia libenti animo excipere.
ACOMODA!, DA. p. p. Acomodado.
ACOMODAT , DA. adj. á propósit. Acomodado,
Aptus, conveniens , opportunus.
ACOMOüAT, ric. Acomodado. Pecuniosos, divos.
ACOMODATÍCÍ , CÍA. adj. Acomodaticio.
Accomodatitius.
ACOMODO, s. m. Acomodo. Commoditas,
"^ munus.
ACOMPANYADÓR s. m. Acompafiador. Co-
mitator , socius.
ACOMPANYAMÉNT. s. m.Acompañamiento^
Comitatus .
ACOMPANYAR. v. a. Acompañar. Comitari,
absectari , prosequi.
ACOMPANVAR, agregar una cosa á altre. Acom-
pañar. Adiungere.
ACOMPANYAR, CU la miísica. Acompañar. Socia-
re lirse numeris vocem canentis.
ACOMPANYAR , en la pintura. Acompañar, Ima-
ginera príecipuam apté circunjornare.
ACÓ-
ACÓ
ACOMPANYAT , DA. p. p. A:ompaña3o.
MES VAL. ASAR SOL , QUE MAL, ACOMl'AN YAT. ref.
Mas vale solo qtia mal acompañado. Meliüs
est solum esse, quam pravis uti comitibus.
ACOMPARACIÓ. s. f. ant, V. Comparació.
ACOMPARADAMENT. adv. m. ant. V. Com-
parativamént.
ACOMPARAR. v, a. V, Comparar.
ACOMPASSADAMENT. adv. m. Compasada-
mente. Ad normam , concinné.
ACOMPASSAR. v. a. posar las cosas ab degu-
da proporció. Poner á compás. Ad amussim
ordinare.
ACOMPASSAR , amidaf ab lo compás. Compasar,
Circino metiri , describere.
ACOMPASSAR , arreglar , proporcionar las cosas
que ro exoedescan, ni falten. Compasar. Co-
metiri , exsequare.
ACOMPASSAR. Music. Compasat. Lineolis tem-
pus metiri in re música.
ACOMPASSAT , DA. p. p. Compasada.
ACONGOXAR. v. a. V. Congoxar. "
ACÓNIT. s. m. herba. Acónito. Aconitum.
ACONORTAR. v. a. ant. V. Consolar.
ACONORTARSE. v. r. Conortarse. Ferré,
pati.
ACONORTAT , DA. p. p. Conortado.
ACONSEGUIMÉNT. s. m. ant. Consecución.
Consecutio , adeptio.
ACONSEGUIR. v. a. seguir á algú fins al
lloc en que s' troba. Alcanzar. Assequi.
ACONSEGUIR , logrsr lo que s' preten. Alcanzar.,
conseguir. Assequi , consequi.
AcoxsEGUíR , viurer en temps en que existex
alguna pra'ctica , ó viu altra persona. Alcan-
zar. Eodem tempore quo aliquid viget, aut
aliquis vivit , vivere.
ESTAR ACONSEGUIT. f. estar empenyat
ó endeurat. Estar ó andar alcanzado. JEie
alieno gravari.
ACONSELL. s. m. ant. V. Consell.
ACONSELLANT. p. a. ant. Aconsejador.
Consüiator.
ACONSELLAR. v. a. Aconsejar. Consilium
daré , impertiré , consulere.
ACONSELLARSE. v. r. Aconsejarse. Consu-
lere , consilium capere.
Qui sjol, s'aconsella, SOL SE PENEDEx. ref. Quicn
á solas se aconseja , á solas se remesa , d de-
saconseja: No hay quien yerre ^ sino el que su
parecer quiere.
Qui s' consuluit solum sine teste dolebit.
ACONSOLADÓR. s. m. V. Consolador.
ACONSOLAR. v. a. V. Consolar.
ACONTENTAR, v. a. Contentar. Placeré , sa-
tiifacere.
SER DE EON Ó MAL ACONTENTAR, f. Ser de buen
ó mal contentar : Ser de buen ó mal conten-
to, Facilem , difficilem esse.
ACONTENTAT , DA. p. p. Contentado.
Tom, I.
ACÓ 9
ACONTEXER. v. n. ant. Acontecer. Contin-
gere.
ACOQUINAR. V. a. Acoquinar. Deterrere,
ACOQUINARSE, v. r. Amilanarse. Animo
demitti.
ACOQUINAT, DA. p. p. Acoquinado.
ACORAR ó ACCORAR. v. a. ant. V. Afligir,
congoxar.
ACORD. s. m. ant. Ajuste , acuerdo. Consen-
tio , conventio.
AcoRD , decret , resolució. Acuerdo. Senatús
consultum , decreíum.
DE coMÚ ACORD. m. adv. Acordadamente , de
común acuerdo. Unanimiter, uno consensu.
ACORDADAMENT. adv. m. ant. Acordada-
mente. Uno ore.
ACORDAMENT. s. m. ant. V". Acord.
ACORDANZA, s. f. ant. Músic. V. Conso-
nancia.
ACORDANZA, s. f. ant. V. Acord.
ACORDANT. adj. ant. V. Concordant.
ACORDAR. V. a. determinar. Acordar, Con-
cordare.
ACORDAR, en la Música. Acordar. Consonare.
ACORDARSE, v. r. ant. Convenirse. Conve-
nire.
ACORDE, adj. Acorde. Concors.
ACORDI. s. m. ant. V. Acord.
ACORRALAR, v. a. V. Encorralar.
ACORkEGUT, DA. p. p. Corrido.
ACORRER. V. a. Correr. Aliquem pudore
suffundere.
ACORRER. V. r. ant. V. Socorrer.
ACORRERSE, v. r. Correrse. Erubescere ,
verecundari.
ACORRIMENT. s. m. ant. rubor, confusió.
Corrimiento. Pudor, rubor, verecundia.
acorri]\lé:nt. ant. subsidi ó socorro. Socorro.
Subsidium, adiuiorium.
ACORRIMENT. snt. V. Abundancia.
ACOSSAR. V. a. forsar , constre'nyer. Acosar.
Cogeré.
ACOSSAT , DA. p. p. Acosado.
ACOSTAMÉNT. s. m. ant. V. Propinqultat.
ACOST, ACOSTAMÉNT. S.Hl.ant. CoHJIíÜÍO, AcCCSO.
Concubitus.
ACOSTAR. V. a. V. Acercar.
ACOSTAR, una cosa á altre. Lles^ar. Adiun^ere.
ACOSTARSE, v. r. V. Acercarse.
ACOSTARSE , á la vora. Orillarse, Appellere , ad
oras accederé.
ACOSTAT , DA. p. p. Acercado,
SER DELS AcosTATs. f. Ser muy de adentro. In-
timiorem íssi alicui.
ACOSTAT, DA. adj. ant. Propinquo^ cercano. Pro-
ximus.
AGOSTES, adv. m. ant. á coll. Acuestas. Su-
per dorsum, sup^r humeros.
AGOSTUMADAMENT. adv. m. ant. Acos-
tumbradamente. De more.
C ACOS-
10 ACÓ
ACOSTÜMAMENT. s. ni. ant. V. Cosfum.
ACOSTÜMAR. V. a. ier pendrer aigun cos-
tum á algú. Acostumbrar. Assuefacere.
ACOSTÜMAR. v.H. toiiir de costuni. acostumbrar.
Soleré , suescere.
Á QUÍ NO ESTÁ ACOSTUMAT Á BRAGAS LAS COSTU-
RAS Li KAN LLAGAS, ref. J «O ducho ds bra-
gas las costuras le matan : A quien no está
enseñado á bragas las costuras le hacen llagas.
Insoütum vexat sarcina parva virum.
ACOSTÜMARSE. v.r. Acostumbrarse. Assue-
fieri.
ACOSTUMAT, DA. p. p. Acostumbrado.
ACOTAR, V. a. V. Cotar.
ACOTARSE. V. r. inclinar él eos envers la
térra. Agobiarse^ encorvarse. Se se incur-
vare.
ACOTAT, DA. p. p. V. Cotat.
ACOTAT, DA. p.p. parlanc del eos que s' inclina.
Agobiado , encorvado.
ACOTXARSE. v. r. embolicarse ab la roba.
Aborujarse. Involvere se tegmine.
ACOTXARSE , en lo Ilir. Arrebujarse. Stragulis
sese obtegere.
ACOTXARSE. V. r. territ. V. Acotarse.
ACOTXAT, DA. p.p. Aborujado .¡arrebujado.
ACRE. adj. Acre. Acer , acerbus.
ACREDITAR, v. a. dar probas de la certesa
d' alguna cosa. Acreditar. Confirmare , fi-
dem faceré.
ACREDITAR, abonar, donar reputació á al-
guna persona ó cosa. Acreditar. Commen-
dare.
ACREDITAR, alcansar, teñir guanyat ó merescut.
Devengar. Mereri.
ACREDITARSE, v. r. Acreditarse. Bonam
apud alios aestimationem sibi comparare.
ACREDITAT, DA. p. p. Acreditado.
ACREEDOR, s. m. qui acredita algún deute.
Acreedor. Creditor.
ACREEDOR, merexcdor. Acreedor. Dignus, ep-
timé meritus.
coNcuRS d' acreedórs. CoHCurso de Acree-
dores. Bonorum cessio in creditorum gra-
tiam.
ACRIMINAR. V. a. rep^ndrer, vituperar algu-
na acció. Acriminar. Vituperare.
ACRIMONIA, s. í. Acrimonia ., agudeza. Acri-
monia , acritudo.
acrimonia , en las expressions. Acrimonia. Vis,
aut efficacia in dicendo.
acrimonia , asperesa en él parlar. Acrimonia.
In dicendo acerbitas , acritudo.
ACRISOLAR. V. a. purificar l'or ó altre me-
tall. Acrisolar. Ad purum excoquere.
acrisolar , apurar, ó aclarar alguna cosa.
Acrisolar. Investigare , investigando rem pa-
tefacere.
ACRÓSTIC , CA. adj. Acróstico, Acrosti-
chis.
ACS
ACS. s. m. arbre. Arce., Oxia, acer.
ACTAS, s. f. p. Actas. Acta.
ACTE. s. m. acció, 6 fet. Acto. Actas, acta.
ACTE, part de la composició dramática. Acto.
Actus.
ACTE,conclusi6ns. Acto. Thesium propugnatio.
ACTE , cópula carnal. Acto carnal. Copula.
ACTE , de venda. Carta de venta, Emptionis
syngrapha.
TEMR ACTE. f. V. Conclusións.
LA mía PARAULA ES UN ACTE, ó VAL UN ACTE. f.
Mi palabra es prenda de oro. Pides mea
auro pretiosior est.
ACTITAR. V. 3. ant. for. V. Actuar.
ACTíU, VA. adj. lo que té activitat per obrar.
Activo. Activus.
ACTiu , diligént. Activo. Actuosus , in agendo
promptus.
VERB ACTiu. Gram. Ferbo activo. Verbum
activuin.
PRIMERA d'activa. Gram, L'oració gramati-
cal que sois té nominatiu y verb ; y que
en Castella anomenan segona. Oración se-
gunda de activa.
SEGONA d'activa. Gram. L'oració que té no-
minatiu, verb y cas regit,y que en Castella
diuen primera. Oración primera de activa.
vEu activa. Gram. Foz activa. Verbum indi-
cans actionem.
VEU activa , la facultat que té de votar l'indi-
viduo d'algun eos. Foz activa. lus ferendi
suflfragium.
vida activa. Fida activa. Vita activa.
PRIVAR DE VEU ACTIVA, f. Privar de voz activa.
Privare aliquem facúltate ferendi sufFragium,
PER ACTIVA Y PER PASSIVA. Í.Por UCtiVü y fOt
pasiva. Omnimodé.
ACTIVÍSSIM , MA, adj. Activísimo. Diligen-
tissimus,
ACTIVITAT. s. f. virtut , ó facultat dobrar.
Actividad. Vis , virtus.
ACTIVITAT, promptitut.^c/JtJJíifld. Celeritas in
agendo.
ACTITUT. s. f. Pint. Actitud. Actus , motus,
sitiis corporis.
ACTOR, s. m. for. Actor. Actor.
ACTOR , en ¡a comedia. Actor. Actor.
ACTORA. s. f. comcdianta. Actriz. Actrix.
ACTUAL, adj. Actual. Quod revera est , quod
re ipsa extat.
ACTUALITAT. s. f. Actualidad. Prsesens reí
status.
ACTUALMÉNT. adv. t. Actualmente. Nunc,
iam,
ACTUANT, s. m, qui defensa conclusións.
Actuante. Thesium propugnator.
ACTUAR. V. a, pahir. Actuar. Concoquere,di-
gerere.
ACTUAR, for. instruir él iprocti. Actuar. Causara
instruere.
ACTUAR,
ACT
ACTUAR , enterar, ó instruir á a]gú. Actuar. In-
stniere.
ACTUAR!, s. m. fot. Actuario. Actuarius.
ACTUAT , DA. p. p. Actuado.
ACUDIR. V. n. á algún lloc. Acudir. Ad ali-
queni locura se conferre.
ACUDIR, anar a donar ojuda, ^cwdir. Accurrere,
suppetias iré.
ACUDIR , ocorrer alguna especie. Ocurrir , sal-
tar. Repente in mentem venire.
ACUDIR , recorrer á algú. Acudir. Auxilium ab
allquo petare.
ACUDIT, DA. p. p. Acudido.
AcüDiT. s. m. occurrencia viva, y prompte.
Arranque. Animi improvisus motus.
ACULARSE. V. r. V. Aba'trerse '1 mercader.
ACULLIDA. s. f. Acogida. Acceptio.
ACULLIMÉNT. s.m. Acogimiento. Receptus.
ACULLIR. V. a. Acoger ., albergar. Excipere,
recipere.
ACULLIT , DA. p. p. Acogido.
ACULLIRSE. V. r. Acogerse. Se recipere,
confugere.
ACULTELLEJAR. v. a. ant. Acuchillar. Gla-
dio trucidare.
ACüMULACIO. s.f. for. Acumulación. Cumu-
latio.
ACUMULADOR, RA. s. m.y f. Acumulador.
Accumulator, criminator.
ACUMULAR. V. a. juntar, amontonar, ^cu-
mular. Cumulare , coacervare.
ACUMULAR , imputar. Acumular. Insimulare,
imputare.
ACURSAR. V. a. V. Escursar.
ACUSACIÓ. s. f. Acusación. Accusatio , insi-
mulatio , criminatio.
ACUSADOR, s. m. Acusador. Accusator , de-
lator.
ACUSAR. V. a. Acusar. Accusare.
ACUSAR , notar ó tatxar á algú d'alguna falta.
Acusar. Reprehenderé , vituperare.
ACUSAR LA CONCIENCIA. í.Acusar la conciencia.
Obiurgare ; morderé aliquid animum , con-
scientiam.
ACUSAR ¿L RECIBO, f. d'alguna carta. &c. Acu-
sar el recibo de alguna carta i¿c. Epistolae
accepta; ñdem faceré.
ACUSARSE. V. r. dir los pecats al confesst)r
en lo sagramént de la penitencia. Acusarse.
Peccata confessario aperire.
ACUSAT, DA. p. p. Acusado.
ACUSATIU. s. m. Grim.Acusativo. Accusaúvus.
ACÚSTICA, s. f. Acústica. Acústica.
ACUSTUxMAR. v. a. ant. V. Acostumar.
ACUYD.IMÉNT. s. m. ant. V. Desafio.
ACÜYDAR. v. a. ant. V. Desafiar.
ACUYTAR. v. n. ant. V. Cuytar.
ALOMAR. V. a. ant. V. Provocar.
A^UT. s. m. ant. nia'quina per tra'urer aygua
deis rius , y regar los canips. Azuda. Rota
aquaria.
AD.
II
AD. prep. ant. V. A.
ADAGI. s. m. Adagio. Adagium.
ADALAT , DA. adj. Desalado. Anxius.
ANAR ADALAT. f. Exhalarse. Anxiare.
ADALID, s. m. ant. Adalid. Dux.
ADAMAT, DA. adj. Adamado. Acta, aut
vultu instar foemin* delicatus.
ADAPTABLE, adj. Adaptable. Quod aptari
potest , aptari valens.
ADAPTADAMÉNT. adv. m. Adaptadamente.
Apte.
ADAPTAR. V. a. Adaptar. Aptare, adaptare.
ADARGA, s. f. Adarga. Parma , cetra.
ADARGARSE, v. r. ant. cubrirse ab P adar-
ga. Adargarse. Cetra se tegere , protegeré.
ADASSO. pron. ant. V. Assó.
ADDICIO. s. f. Adición. Additio, adiectio,
adiunctio.
ADDICÍONAR. v. a. fer addicións. Adicionar,
Addere , adiungere.
ADDICTE , TA. adj. Adicto. Addictus.
ADEALA. s. f. ant. Adehala. Strena, ultio
tributa pecunia.
ADEMANT. s. m. ant. V. Diaraant.
ADEFORA. adv. 1. V. Afora.
ADELIL. s. m. ant. V. Adalid.
ADELITARSE. y. r. ant. V. Deleytar^e.
ADEQUADAMfiNT. adv.m. Adequadamente.
Adequaté, opportuné.
ADEQUAT , DA. adj. Adequado. Aptus , ido-
neus.
ADERRARIAR. v. a. ant. V. Enderrerir.
ADES. adv. t. ant. V. Ara.
ADÉs. adv. t. ant. V. Luet^o.
ADES , ADÉS. adv. t. ant. V. Ara matex.
ADÉS, ADÉS. adv.m. ant. V. Poc á poc.
ARA Y ADÉS. mod. adv. V. Ara.
ADESTE. adv. 1. ant. A la derecha. Á dex-
tera parte.
ADESTRAR, v.a. Adestrar. Erudire,instruere.
ADESTRAR, ant. V. Amidar.
ADESTRARSE, v. r. Adestrarse. Se aptare.
ADEVÍNALLA. s. f. ant. V. Eadevinalia.
ADFORÍ. s. m. V. Adzari.
ADHERENCIA, s. f. Adherencia. Coniun-
ctiü.
ADHERENTS. s.m.p. los que teñen adheren-
cia ab algú. Allegados. Proximi , propinqui,
necessarii.
ADHERIMÉNT. s. m. ant. V. Adhesió.
ADHESÍÓ. s. f. Adhesión. Adhasio.
ADHERIR, v. a. V. Adherirse.
ADHERIRSE, v. r. Adherir. Adhsrere.
ADIAR. V. a. ant. Acotar, aplazar, señalar
dij. Diem indicere.
ADÍNS , ADINTRE. V. Dins.
ADíNERAT, DA. adj. Adinerado, acaudala-
do, Pecuniosus, bene nummatus.
ADI-
12 ADl
ADIVINAR. V. a. ant. V. Endevínar.
ADJACÉNT. adj. .^íiyaceníe. Adiacens , vi-
cinuí.
ADJPXTIU. s. m. Adjetivo. Adiectivus.
ADJüRNAR. v.a. ant. senyalar, cotar lo die.
Aplazar el dia. Diem constituere, indicere.
ADJ ÜDICACIÓ. s. f. Adjudicación. Adiudi-
catio.
ADJUDICAR. V. a. Adjudicar. Adiudicare
addicere.
ADJUDICARSE, v. r. Adjudicarse. Sibi arro-
gare.
ADJUDICAT , DA p. p. Adjudi:ado.
ADJUNT, TA. adj. Adjunto. Adiunctus.
ADjuNT. s.m. él jutge que s' dona per company
al de la causa. Adjunto. ludex adiunctus.
ADJUNT , él company, que s' dona ai relator y
notari recusat. Acompañado. Adscitus in so-
cium.
ADJUTORI. s. m. Ayuda .¡auxilio. Adiutoriutn,
auxilium.
ADlMÉTRER. v. a. Admitir. Admitiere.
ADMES, SA. p. p. Admitido.
ADMINÍCUL. s. m. Adminiculo. Adminiculus.
ADMINISTRACIÓ. s. f. Administración. Ad-
ministratio.
ADMINISTRADOR, s.m. Administrador. Ad-
minisirator.
ADMINISTRAR, v. a. Administrar. Admi-
nistrare.
ADMIRABLE, adj. Admirable. Mirabilis.
ADMIRABLEMÉNT. adv.m. Admirablemen-
te. Miré , mirabiliter , mirifice , mirum in
modum.
ADMIRADOR, s. m. Admirador. Admirator,
mirator.
ADMIRALL. s. m. ant. V. Almirant.
ADMIRACIÓ. s. f. Admiración. Admiratio.
a^^DMIRAR. V. a. mirar ab admiració. Ad-
mirar. Mirari.
ADMIRAR , causar admiració. Admirar, Admi-
rationem incutere.
ADMIRARSE, v. r. Admirarse. Mirari.
ADMÍRAT, DA. p. p. Admirado.
ADMISIBLE, adj. Admisible. Acceptabilis.
ADMISSIÓ. s. f. Admisión. Admissio.
ADMONICIÓ. s.f.avb.Admonicion . Admonitio.
ADMONició. V. Amonestació , proclama.
ADOB. Si m. reparo. Remiendo , adobo. Re-
fectio , reparatio.
ADOB , amanimént de las viandas. Adobo , con-
dimento , guiso. Condimentum , conditio.
ADOB , de la roba. Reviendo. Refectio.
ADOB , de las térras. Abono. Laetamen , fimus.
ADOBADURA , de cuyros. s. f. ant. V. Assa-
honamént.
ADÓBAMITJAS. s. m. Calcetero , remendón
de medias. Tibialiuní refector.
ADOBAR. V. a. cnmpóndrer. Remendar , ado-
bar , aderezar. Relicere f reconcinnare , in-
staurare.
ADO
ADOBAR, ant. V. Adonar.
ADOBAR , compóndrer , millorar al malalt. Me-
jorar, ^grotum resarciré.
ADOBAR , pélls ó cuyros. Adobar. Corium subi-
gere.
ADOBAR, las térras. Adobar. Lsetificare, fascun-
daré.
ADOBAR , las teuladas. Trastejar. Tecta sarcire.
TEÑIR LAS AÜRELLAS Á ADOBAR. f-ríner loS üidoS
dados á adobar. Aures habere hebetiores.
Qi;i NO ADOBA LA GOTERA HA DE KER LA CASA
ENTERA, ref. Qíiien no adoba ó quita gotera^
hace casa entera.
Qui casum stiliae non sarcit, sarciet sedes.
ADOBARSE, v. r. adquirir algún aumént 6
perfecció. Mejorar. Meliorascere, me'iorari.
ADOBARSE, él malalt, él témps &c. Mejorar el
enfermo , el tiempo. Meliüs se habere.
ADOBERÍA, s. f. Tenería , curtiduría. Coria-
ria ofñclna.
ADOCTRINAR, v. a. Adoctrinar , doctrinar.
Docere , instruere.
ADOJO. m. adv. A boca de costal. Profusé.
ADOLSAR, ADOLZAR. v. a. ant. V. Molli-
ficar.
ADOLCIR. V. a. ant. V. Endolcir.
ADOLECÉNT. s. m. ant. Adoléceme. Ado-
lescens.
ADOMAR. V. a. ant. V. Domar.
ADÓLORIT , DA. adj. Dolorido. Dolore affe-
ctus.
ADONARSE. v. r. Advertir^ reparar. Ani-
madvertere, deprehendere, notare.
ADONCHS. adv. t. ant. V,. Alashoras.
ADÓNIC. s. m. especie de vers. Adónico,
Adonicus.
ADOPCIÓ s. f. Adopción. Adoptio.
ADOPTADOR, s. m. Adoptador. Adoptator.
ADOPTAR. V. a. Adoptar. Adoptare , adro-
gare.
ADOPTAR, una opinió, una máxima, &c. Adop-
tar. Admittere , sectari.
ADOPTIU , VA. adj. Adoptivo. Adoptivus.
ADORABLE, adj. Adorable. Colendus , vone-
randus.
ADORACIÓ. s/f. Adoración. Adoratio.
ADORADOR, s. m. Adorador. Adorator.
ADORAR. V. a. Adorar. Adorare.
ADORAT , DA. p. p. Adorado.
ADORMIMENT. s. m. Adormecimiento. Tor-
por, stupor.
ADORMIR. V. a. causar son ó fér dormir.
Adormecer. Sopire, soporem alicui iiulucere.
ADORMIRSE, v. r. Dormirse. Dormiré , ob-
dormire.
ADORMIRSE, met. obrar ab negligencia, 6 des-
cuydarse. Echarse á dormir, Ncgligentiüs
agercf
ADORMIRSE , cndormiscarsc algú , ó vencerlo
¡3 soo. Adormecerss. Dornaitare.
-APOR-
ADO
ADORMIRSE , algUD mcmbre del eos. Adorme-
cerse. Stupescere , stupere.
ADORMIT, DA. p. p. Dormido, adorme-
cido.
MITJ ADORMÍT. m. adv. ab que s' denota
que algú fa alguna cosa no enteramént des-
pert. Entre sueños. Dormitando.
ADORNAMENT. s. m. ant. V. Adorno.
ADORNAR. V. a. Adornar. Ornare.
ADORNAR L* ESTiL. f. Peytiür el estilo. Modum
dicendi concinnare , comptum reddere.
ADORNO, s. m. Adorno. Ornatus.
ADORS. m. adv. ant. Sobre., detras. Super, á
tergo.
ADOSSAR. V. n. ant. Echarse ú cuestas. Hu-
meris imponere.
ADQUIRÍDOR. s. m. Adquiridor. Adquisitor.
ADQUIRIR. V. a. Adquirir. Adquirere.
ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirido.
ADQUISICIÓ. s. f. Adquisición. Adquisitio.
ADQUÍSIT , DA. p. p. ant. V. Adqui-it.
ADRASSANA. s. f. Arsenal , atarazana.
Navale.
ADREDES, adv. m. ant. V. Adrétas.
ADREG. adj. ant. V. Destre.
ADREITAMENT. adv. m.ant. V.Rectamént,
justanient.
ADRES, s. m. adorno de que usan las donas.
Aderezo. Parainentum muüebre , inaures,
torquis, fibulaeque ex auro , & gemmis.
ADRES, dj cabali. Aderezo de c.'bjllo. Phalerae.
ADRES, de casa. ant. Axuar. Supellex.
ADRESSAMÉNT. s. m. ant. T acció d'adres-
sar. Enderezamiento. Directio.
ADRESSAR. v. a. posar dret lo qu' está tort,
ó en altra manera no está rectc. Enderezar.
Dirigere, rectum faceré , aut reddere.
ADRESSAR. ant. encaminar á algú á algún lloc.
Enderezar. Dirigere.
ADRESSAR, aisar. V.Alsar.
ADRESSAR, arreglar, redressar. Enderezar. Re-
cté disponere.
ADRESSAR , igualar lo mestre de casas la pared,
disposandla per emblancarla. Jaharrar. Pa-
rietem square.
ADRESSARSE. v.r. Enderezarse. Se erigere.
ADRESSAT,DA. p.p. Enderezado.,Jaharrado.
ADRETAS, adv. m. Adrede. De industria,
consulto, data opera.
ADROGÜER. s. m. Droguero, especiero, con-
fitero. Aromatarius, aromatum propola.
ADROGUÉRÍA. s. f. ant. botiga d'adroguer.
Droguería , especiería, Aromatopolium, aro-
mataria taberna.
ADSEMBLA, s. m. ant. cavalcadura de ca'r-
rega. Acémila. Sarcinarium iumentum.
ADSEMBLAR, aü}. ant. lo pertanyént á Tad-
sembla. Acemilar. Ad iumentum sarcinarium
pertinens.
ADSEMBLER. s. m. ant. Acemilero. Muüo.
Tom. I.
i
ADU j,
ADULACÍO. s. f. Adulación. Adulatio.
ADULADOR, s. m. Adulador. Adulator.
"^¡^yrfíS" ""' ""• ^^'^"^'"■- Assentiri, blandiri.
AÜULAT, DA. p. p.Aduhuio.
ADULCIR, v. a. ant. V. Endoicir.
ADULT,TA.adj.^rf„/ro. Adultus.
ADULTER. s. m. ant. V. Adúltero.
ADULTERACIÓ. s. f. Adulteración. Adulta-
ratio.
ADULTERADOR, s. m. falsificador. Adulte^
rador. Adulterator, faisarius.
ADULTERAR, y. a. co.nétrer adulteri. Adul-
terar, cometer adulterio. Adulterare.
ADULTERAR, met. viclar ó falsificar. Adulterar.
Falsare , corrumpere.
ADULTEilL s. m. Adulterio. Adulterium.
ADULTERi, XA. aJj. Adulterino. Adulterinas.
ADULTERO, RA. adj. Adúltero. Aduiter.
AD'JRÍR. v. a. aat. V. Cremar.
ADURMENTAT, DA. adj. ant. V. Adormir.
ADUSr, TA. adj. Adusto. Tetricus, asper.
ADUSTÍO. s.f. Medie. Adustion. Adustio.
ADUaTíU, VA. adj-Mcak. Adustivo. Ustívus.
AÜVENEDÍS, SA. adj. V. Estrangér.
AD , ENíDER , RA. adj. ant. V. Advenedis.
ADVEN IMENT. s.m. Advenimiento , venida.
Adventus.
ADVENT. s. m. Adviento. Adveníus.
ADVENTÍCI,CIA. adj. Adventicio. AJven-
titius.
ADVERACIO. s. f. for. Adveración , asevera-
ción. Asseveratio.
ADVERAR. V. a. ant. la ñau. V. Avarar.
ADVER3Í. s. m. Adverbio. Adverbium.
ADVERBIAL, adj. Adverbial. Adverbialis.
ADVERBIALMENT. adv. m. Adverbialmen-
te. AJverbialiter.
ADVERS, SA. adj. Adverso. Adversus.
ADVERSAMENT. adv. m.Adjcrsamentc. Ad-
verse.
ADV^ERSARI. s. m. Adversario. Adversarias.
ADVERSITAT. s. f. Adversidad. Adversitas.
ADVERTE.VCíA.s.f. awis. Advertencia. Mo-
nitum , documentum.
ADVERTÍDAMÉNT. adv. m. Advertidamen-
te. Delibérate, scienter.
ADVERTIR. V. a. reparar. Advertir. Adver-
tere.
ADVERTIR , avisar. Advertir. Docere , commo-
nefacere.
ADVERTIT, DA. adj. atinat. Advtrtido. Ex-
pertus , solers.
ADVERTIT. p. p. Advertido.
ADVOCACÍA. s. f. Abogacía. Causarum pa-
troni munus.
ADVOCACÍÓ. s. f. ant. V acció de advocar.
Abogacía. Causarum patrocinium.
ADVOCAR. V. a. Abogar. Causas a^ere.
ADVOCAT. s. m. jurisconsult. Abogado. Cau-
sidicus Advocatus.
D ADVO-
14 ADV
ADvocAT, DA. s. m. y f. patró , patrona. Abo-
gado^ abogada. Patronus, protector.
ADZABARA. s. f. planta. Pita. Aloe perfo-
liaia , agave.
ARBRE D-ADZABARA, PltOCO , fttOtl. TrUHCUS
aloes.
ADZARI. s. m. ant. herba. Asarahácara. Nar-
dus rustica , assarum.
ADZABEX/LA. s. f. ant. V. Gayeta pedra.
ADZEMBLE. s. f. ant. V. Adsembla.
ADZEMBLER. s. m. ant. V. Adsembler.
ADZUR. s. m. ant. V. Azul.
AE.
AEANANT, AENANT. adv. ant. En ade-
lante. Deinceps.
AER. s. m. ant. V. Ayre.
AÉREO , REA. adj. 'Aéreo. Aí-reus.
AÉREO , met. va , fantástic. Aéreo. Vanus.
AEROMANCIA. s. f. art d'endevinar supers-
ticiosamént per los senyals é impressibns del
ayre. Aeromancia. Aeromantia.
AEROMANTIC. s. m. Aeromúntko. Aero-
manticus.
AEROSTÁTIC, CA. Aerostático. Aerostati-
cus.
AF.
AFABÍLITAT. s. f. AfahUidad. Affabilitas.
AFABLE, adj. Afable. Affabilis.
APABLEMENT. adv. m. Afablemente. Affa-
biliter.
AFADIGAR. v. a. Fatigar. Defatigare.
AFADIGARSE. v. r. Fatigarse. Defatigari.
AFADIGAT , DA. p. p. Fatigado.
AFAENAMENT. s. ni. ant. Tarea. Opera.
AFAENAT . DA. adj. ant. Atareado. Labori,
operae intentus.
AFAIRE. s. m. ant. V. Afer.
AFALACH. s. m. ant. V. Afaleg.
APALEG. s. m. Haligo. Blandimentum.
AFALEGADOR. s. ni. Halagador. Palpator,
palpo.
AFALEGAR. v. a. Halagar. Blandir!.
AFALEGAT. p. p. Halagado.
AFAMAR. V. a. fér patir fam. Hambrear.
Fame obstringere , famem inferre.
AT-AMAR , ant. fér venir gana de menjar. Bar
gana de comer. Edendi appetitum excitare.
AFAMAT , DA. adj. qui sémpre mostra teñir
fam. Hambrón. Esurio.
AFAMAT , qui te fam. Hambriento. Famelicus,
fame pressus.
AFAMAT , famos. Afamado. Pamosus.
AFANAR , AFFANAR. v. n. ant. Afanar,
Ansiare.
AFANAT , DA. p. p. Afanado.
AFANGAR. v. a. ant. V. Enfangar.
AFA
APANGAT, DA. p. p. ant. V. Enfangat.
AFANNOS , SA. adj. ant. V. Afanyós.
AFANY. s. m. Afán. Anxictas.
AFANYAR. v. a. guanyar ab gran treball.
Ganar con afán. Mereri anxü laboris pre-
tium.
AFANYARSE. v. r. enllestirse. Despachar.,
menear las manos. Properare , celerare labo-
rem.
AFARDELI/AR. v. a. Arrebujar. Confusé
miscere , colligere.
APARDELLAT, DA. p. p. Arrebujado.
AFARMANSAR. v. a. ant. V. Fér fermansa.
AFARTAMÉNT. s. m. ant. Hartazgo. Satu-
ritas.
APARTAR. V. a. Hartar. Saturare, explere.
APARTAR DE LLENYA. V. Fe'r uu latt de llenya.
APARTARSE, v. r. Hartarse. Se cibo ingur-
gitare , saturari.
AFARTAT , DA. p. p. Harto.
APAVORÍDÓR , RA. s. m. y f. Favorecedor^
favorecedora. Adiutor , fautor, studiosus:
adiutrix , fautrix.
APAVORÍR. v. a. Favorecer. Pavere.
AFAVORIT, DA. p. p. Favorecido.
AFAYT, AFAYTAMÉNT. V. Afeyt.
AFAYTAR. v. a. V. Afeytar.
DIGA LA MLLLER DEL CEGÓ PER QUI s' AFAYTA
DIEGO ? ref. V. Muller.
AFAYTAT, DA. p. p. ant. V. Acostumat.
APEAMÉNT. s. m. ant. Fealdad. Deformitas.
APEAR. V. a. fér tornar llétg. Afear. Foedare,
deturpare.
AFEAR, abominar , vituperar. Afear. Vitu-
perare.
APEAT , DA. p. p. Afeado.
AFEBLIR. V. 3. ant. V. Debilitar.
APEBLIT, AFFEBLIT, DA. p. p. V. En-
flaquit , debilitat.
AFECTACIÓ. s. f. Afectación. Affectatio.
AFECTADAMÉNT. adv. m. Afectadamente.
Affectató.
AFECTAR. V. a. fér estudi en dir, ó fér las
cosas ab particular modo , com : afectar
Testil de Cicero. Afectar. Atíectare.
AFECTAR , fingir , com : afectar ignorancia.
Afectar. Fingere , simulare.
AFÉCTAT, DA. p. p. Afectado.
AFECTAT , DA. adj. Afcctado. Prsesumptuosus.
afectat , dit de la part del eos, que sént
Timpressió del nial. Afecto. Addictus, obno-
xius.
AFECTE, adj. inclinat á alguna persona ó co-
sa. Afecto. Aflectus.
AFECTE , ordenat , obligat : y axi s' diu qu'una
renda está afecte á la celebració de tantas
missas. Afecto. Addictus, obnoxiu».
AFECTE. 8. m. amor. Afecto. Añectus.
AFECTE , passió del ánimo. Afecto. Animi ad-
fectio.
*rEC-
AFE
AFECTE, dplencia, com: afecte de pit. Afecto.
Alíectus.
AFECTÍSSIM, MA. adj. sup. Afectísimo. Affe-
ctissimus.
AFECTUOS , SA. adj. Afectuoso. Affectuosas.
AFECTÜOSAMÉNT. adv. m. Afectuosamen-
te. AtTecté.
AFECTÜOSÍSSIM, MA. adj. sup. Afectuosí-
simo. Añ'ectuosissimus.
AFEGIDÜRA. s. f. lo que s' ajusta a' alguna
cosa. Añadidura. Additio, additamentum.
AFEGiDURA , la part en que s'unexen las cosas
afegidas , juntura. /«flíwra. Commissura , co-
agmentatio.
AFEGIMENT. s. m. ant. V. Afegidura.
APEGIR. V. a. ajustar. Añadir. Addere , ad-
iungere.
AFEGiR,d¡r mes de lo que realmént h¡ ha.
Aíladir. Addere rei veritatl , plusquam res
sit dicere.
AFEGiR, múr. Juntar., pegar. lungere, superad-
dere , adiicere.
AFEGIT, DA. p. p. Añadido ., juntado.
AFEMAR. V. a. V. Femar.
AFEMINACIÓ. s. f. Afeminación. Effoemi-
natio.
APEMINADAMÉNT. adv. m. Afeminada-
mente. Eftoeniinaté , molliter.
AFEMINAR, v.a. Afeminar. Effoeminare, in
muliebrem mollitiem convertere.
AFEMINAT, DA. adj. Afeminado. Eftbemi-
natus.
AFER. s. m. V. Negoci, quefér.
FERIÍER , FERRÉR FES TON AFER. fef. Buño-
lero á tus buñuelos.
Qua pote quisque in eá conterat arte diem.
Qüi TE DiNÉRS , FA SOS AFERs. ref. Quicn ticm
dineros pinta panderos.
Quod cupit,hoc cuivis regina pecunia donat.
afí;r. V, a. ant. V. fér.
AFERRAMÉNT. s. m. Aferramiento. Pre-
hensio.
AFERRAR, v. a. Aferrar. Prehendere , ma-
nutenere.
AFERRAR. Naut. plegar las velas á la verga.
Aferrar. Vela contrahere & antemnse ligare.
AFERRAT , DA. p. p. Aferrado.
AFET. s. m. ant. V. Fet.
AFEYNAT, DA. adj. Atareado. Labori in-
te n tus.
AFEYT. s. m. ingrediénts per pintar la cara.
Afeyte ., Jalbegue , ajo. Fucus , pigmentum,
color fui-atus.
AFEYTAR. v. a. fér la barba. Afeytar. Ton-
dere mentum.
AFEYTAR, compóndrer ab afeyts. Afeytar^ Jal-
begar. Fucare pijmentis.
AFFALAGAMÉNT. s. m. ant. V. Afaleg.
AFFAN, s. m. ant. V. Afany.
AFFANYOS , SA. adj. ant. Afanoso. JEtam-
AFP 15
nosus, angorem causans.
AFPAR. s. m. ant. V. Afér.
AFPAZExNDAT, DA. adj. ant. V. Afey-
nat.
AFFECCÍÓ , AFFECTION. s. f. ant. V.
Afieló.
AFFERMAMÉNT. s. nu ant. Firmamento.
Stabilimentum.
AFFF.RMAMÉNT. 3nt. V. Aficmació.
AFFERMAR. v. a. ant. AJirmar. Stabilire,
firmare.
AFFIBAILL. s. m. ant. Broche , corchete.
Fíbula , bulla.
AFFÍBLAT , AFíBLAT , DA. p. p. ant.
Abrochado.
AFFOGAR. V. a. ant. V. Apretar.
AFFOLLAMÉNT. s. m. ant. V. Malparí.
APPOLLAR , AFOLLAR, v. a. ant. Hollar,
Calcare , proterere.
AFFOLLAR. ant. malme'trer. Malparar , echar á
perder., malograr. Deteriorare.
AFFOLLAR. aut. V. Oprimir.
AFFOLLAR. ant. V. Espatllar , malmétrer algún
membre.
AFFONDAR. v. a. ant. V. Enfonsar.
AFFOLLARSE. v. r. ant. V^ Mdl parir.
AFFOLLARSE. ant. tomarse botg. Solverse loco,
enloquecer. Mente privar!.
AFFOYLAR. v. a. ant. V. Afollar.
AFFREBOLIR, AFFREVOLIR. v. a. ant.
V. Enflaquir.
AFFRENAR. v. a. ant. V. Refrenar.
AFFUMAR, V. a. ant. V. Fumar.
AFÍ. s. m. Afin. Affinis.
AJ<'ÍANSAMExNT. s. m. ant. Fianza. Fidei
iussio , satisdatio.
AFIANSAR. V. a. fer fiansa. Ajianzar. Spon-
dere , fideiubere.
AFLANs.vR , assegurar , fér qu' estiga ferma al-
guna cosa. Ajianzar. Firmare , fulcire.
AFIC. s. m. ant. Fixacion. Fi.xio.
AFic. m-"t. ant. V. Aplicáció, pensamént.
AFICAR. V. a. ant. Fixar. Figere.
AVILAR, met. V. n. ant. V. Aplicarse.
AFICIO. s. f. Afición., afección. Studium , amor,
affectus.
AFlCIOxNADAMENT. adv. m. ant. Aficiona-
dameiUe. Anianter, studiosé.
AFICIONAMENT s. m. p. u. V. Afició.
AFICIONAR. V. a. causar afició, ó voluntaí.
Aficionar. Afficere, illicere , captare.
AFICIONARSE, v. r. Aficionarse. Afiectu
moveri , capí aliqua re.
AFICIONAT, DA. p. p. Aficionado.
AFICIONETA. s. f. dim. AficionciUa. Levicu-
la aut tenella affectio.
AFIGURAR. V. a. ovirar. Divisar ^'-AtsUint'
brar., columbrar. Prospicere.
AFIGURARSE. v. r. imaginarse. Figurarse.
Sibi persuadere , putare.
AFI-
i6 AFI
AFILADURA, s. f. ant. l'agudesa del tall.
V. Agudesa.
AFILAR. V. a. Afilar. Acuere , exacuere.
AFILLAMÉNT. s. m. ant. Prohijamiento.
Adoptio.
AFI LLAR. V. a. Prohijar. Adoptare.
AFINADOR, s. m. de metalls. Afinador. Ex-
coctor metallorum.
AFINADOR, de pesos y mesuras, instruménts &c.
Afinador. Pondera , mensuras ad iustum re-
digens.
AFINAR. V. a. fer arribar las cosas á Túltim
á que poden arribar. Afinar. Ad summum
ducere.
AFINAR , las balansas , posarlas al fi. Abalan'
zar., poner las balanzas en el fiel. JEquí lan-
ce librare.
AFINAR , Torga y altres instruménts músics.
Afinar. Ad harnioniam aptare.
AFINAR , los metalls. Afinar los metales. Ad pu-
rum excoquere.
AFINAR. V. n. conformar la veu al to. Afinar
Ja voz. Aptare vocem tono.
AFINAT, DA. p. p. Afinado.
AFINITAT. s. f. Afinidad. Affinitas.
AFIRMACÍÓ. s. f. Afirmación. Affirmatio,
asseveratio.
AFIRMADAMÉNT. adv. m. ant. Afirmada-
mente. Firmé, firmiter.
AFIRMAR. V. a. assegurar , posar ó fér
ferm. Afirmar. Firmare.
AFIRMAR, asseverar. Afirmar. Asseverare.
AFIR MARSE. v. r. ratificarse. Afirmarse. In-
sistere.
AFIRMARSE , estribar. Afirmarse. Inniti.
AFIRMAT, DA. p. p. Afirmado.
AFIRMATIU, VA. adj. Afirmativo. Affir-
mans.
AFIRMATIVAMÉNT. adv. m. Afirmativa-
mente. Affirmanter , asseveranter.
AFLAMAR, v. a. ant. V. Inflamar.
AFLAQUIMENT. s. m. E/iflaquecimknto.
Debilitatio, infirmatio, languor, attenuatio.
AFLAQUIR. V. a. Enflaquecer. Attenuare.
AFLAQUIRSE. v. r. Enflaquecer se., desflaque-
cerse. Languescere , ílaccescere.
AFLAOUIT, DA. p. p. Enflaquecido .> desfla-
quecidn.
AFLICCK). s. f. Aflicción. Afflictio.
AFLICTE , TA. adj. ant. V. Afligit.
AFLICTÍU , VA. adj. Aflictivo. Affligens.
AFLIGIR. V. a. Afligir. Affligere.
AFLIGIT , DA. p. p. Afligido.
AFLUENCIA, s. f. Afluencia. Afíluentia, co-
pia.
AFLUÉNT. adj. facundo. Afluente. Verbis
afñuens.
AFLUXAMÉNT. s. m. ant. Afloxamiento.
Laxatio , remiísio.
AFLUXAR. V. a. lo qu' está estret, ó tivant.
AFL
Afloxar. Laxare, relaxare.
AFLUXAR, pe'rdrer la forsa, com: afluxar la
fébre. Afloxar. Remittere.
AFLUXAR LA BRIDA AL CABALL. f. Abrir Ja
mano al caballo, ^quo fraena laxare, remit-
tere.
AFLUXAR , entebiarse '1 fervor ab que s' habia
empres alguna cosa. Afloxar. Tepescere,
defervere.
AFLUXAT , DA. p. p, Afloxado.
AFOGAR. V. a. ant. V. Ofegar.
AFONSARSE. v. r. ant. V. Enfonsarse.
AFORA, adv. Afuera. Extra , foras.
AFORAMENT." s. m. Tasa. Taxatio , pra-sti-
tutum venalibus pretium.
AFORADOR. s. m. Tasador. Taxator, asti-
mator.
AFORAR. V. a. Tasar. Pretium imponere.
AFORAT , DA. p. p. Tasado.
AFORISME. s. m. Aforismo. Aphorismus.
AFORNAR. V. a. ant. V. Enfornar.
AFORRADÓR. s. m. V. Estalviadbr.
AFORRAR. V. a. V. Estalviar.
AFORRAR. V. Forrar.
AFORRO, s.m. V. Forro.
AFORTUNA! , DA. adj. Afortunado. FaÜx.
AFOSSAR. V. a. ant. Abrir fosos. Cavare fos-
sos.
AFRANCAR. v. a. ant. V. Enfranquir.
ATRANCAR, ant. V. Alentar, confortar.
AFRANCESAT, DA. adj. Afrancesado. In
Gallicum morem compositus.
AFRANELLAR. v. a. ant. Naut. lligar los
rems , dexandlos alts. Frenillar. Remos obli-
gando suspendere.
AFRANQUIR. v. a. V. Enfranquir.
AFREULIT, DA. p. p. ant. V. Afeblit.
ÁFRICA, s. f. África. África.
ÁFRICA , NA. adj. Africano. Africus , afer.
AFRONT. s. m. Afrenta. Contumelia.
AFRONTA, s. f. ant. V. Afront.
AFRONT ACIÓ. s. f. V. Confrontado.
AFRONTADÓR. s. m. ant. Afrentador. Con-
tumeliosus.
AFRONTANT. adj. V. Confrontant.
AFRONTAR, v. a. Afrentar. Contumelia af-
ficere.
AFRONTAR. V. a. V. Confrontar.
AFRONTOS , SA. adj. Afrentoso. Probrosus,
ignominiosus.
AFRONTOSAMÉNT. adv. m. Afrentosamen-
te. Contumeliosé , ignominiosé.
AG.
AGAFADIS,SA. adj. Pegadizo. Facile adhx-
rens , glutinosus.
AGAFADOR. s. m. lo que servex per agafar
alguna cosa , com : lo manee, la nansa &c.
Asidero. Manubriura , ansa ^ capulus.
ACAFA-
AGA
agapad5r, met.ocasió ó pretéxt. Asidero. Ansa,
occasio.
AGAFAMÉNT. s. m. ant. Asimiento. Appre-
hensio , comprehensio.
AGAFATÜS , SA. adj. Pegajoso. Glutinosus.
AGAFAR. V. a. Asir. Urchendere , apprehen-
dere.
AGAFAR, apegar. Pegar. Glutinare.
AGAFAR , péndrer á un reo , ó á algú que futg.
Coger., agarrar., prender. Apprehendere , ca-
pere , nianus iniicere.
AGAFAR , sobrevenir alguna especie , 6 afecte
que incita ó mou violentmént , y axí s' diu :
¿ que t' AGAFA ? Tomar. Invadere ., capere.
AGAFAR, alguna nialaltia, contagi , &c. Coger.
Contrahere.
AGAFAR, arrelar las plantas. Asir., prender.,
pegar. Radicare , radices agere.
AGAFAR, pe'ndrcr ab la ma alguna cosa, com :
AGAFAR un basttj. Tomar. Prehendere.
AGAFAR , imitar; y axí s' diu : ha agafat l'estil,
l'ayre de fulano. Tomar. Imitari.
AGAFAR , pe'ndrer, dirigirse per alguna parf , ó
cann';y axí s' diu : agafar á la dreta , á
l'esquerra. Tomar. Viam arripere.
AGAFAR, pér.drer, acceptar alguna cosa; y axí
s' diu : AGAFA lo que 1¡ donan. Tomar. Acci-
pere.
AGAFAR, experimentar en si de nou éls efectes
d'alguna cosa ; com agafar fret , son , &c.
Coger. Affici, percipere.
AGAFAR , á algú algún mal ó dolencia ; com :
agafarli un accidént. Dar. Invadere.
AGAFAR , sobrevenir; y axí s' diu : nos agafá
la nit; nos agafá la tempestat. Coger. Occu-
pare.
AGAFAR, ocupar algún espay; com : agafar
la catifa tot T estrado , la vinya un quart
de térra. Coger. Extendí , implere.
AGAFAR , él son. Pcgor , tomar el sueño. Dor-
miré.
AGAFAR, él corrént de fér alguna cosa. V. Cor-
rént.
AGAFAR ÉL GAT. f. vulg. cmborratxarse. Coger
una zorra. ínebriari.
AGAFAT AB SALIVA DEjuNA. f. ab que s' cxpres-
fa qu' alguna cosa está unida, ó agafada ab
poca seguretat. Preso., prendido con alfileres.
Aciculis , non clavis tixus.
AGAFAR LA PORTA, f. anarsen. Coger ó tomar
la puerta. Efugere , evadere.
AGAFAR AL voL. f. Coger al vuelo. Casa vel for-
tuito arripere , capere.
A SÓ DE TABALS , NO s'aGAFATÍ LLEERES. Tcf.
Quien páxaro ha de tomar no ha de oxear.
Passerem captando süe.
QUAND NE PASSAX FAN DK BOV AGAFAR. ref.
Qiuindo te dieren el anillo., pon el dedillo:
Qtiando te dieren la vaquilla , acuds con la
soguilla.
Tom. I.
AGA 17
Gemmae da digitum , s¡ quis tibí muñera do-
nat.
AGAFARLA. loc. fam. V. Donarla , pegarla.
AGAFARSE. v. r. los que s' bnralian. Asirse^
agarrafarse. Congredi , nianus conserere.
AGAFARSE , algú ab alguna cosa p^-r sostenirse
ab ella ; com : agafarse ab una branca él
que cau del arbre. Agarrarse , asirse. Ap-
prehendere.
AGAFARSE , las viandas per falta de suc , ó
d'humitat. Pegarse. Glutinari.
AGAFARSE , Una cosa ab aitre que la deté , ó
l'embulla ; com : agafarse éJ Vcstic en un
clau,él íil en una bardissa. Asirse^ enredarse.
Prehendi, implicari.
AGAFARSE , eucomanarse algún mal. Pegarse»
Contrahi.
AGAFARSE, uuírse uaturslmént una cosa ab al-
tra. Pegarse. Copular!.
AGAFARSE AB UN FERRO EULLÍ;vT. f. Agarrarte
de un clavo , o de un hierro ardiendo. Fcr-
rum etiam candens , vitandi damni causa ar-
ripere.
AGAFARSELI Á ALGÚ EL LLENSOL Á LAS ANCAS, f,
met. V. Llensoi.
AGAFARSE COM UNA LLAGASTA. f. Pegarse como
ladilla. Nimis adhsrere.
AGAFARSE AB UN FIL DE TERANYINA, PER UN CA-
BELL. f. Agarrarse., asirse de un pelo. Quali-
bet ex re ansam arripvíre.
AGAFARSE PER ELS CAEELLs. f.estíra'rsels los que
s' baralian. Agarrarse de los cabellos , andar
á la greña. In crines rixando insilire.
AGAFARSE AB ALGUNA COSA. f. pe'udrcT OCasiÓ 6
pret¿xt d' ella. Asirse. Occasioaem ex aliqua
re capere ad aliquid.
AGAFA SOPAS, s. m. qui es tard, ó facilmént
s'embrassa en lo que fa. Pustcmon. Cuncta-
tor.
AGAX PORC. f. vulg. He acá.coche allá. Apa-
ge , spurce.
AGARBERAR. v. a. Hacinar. Fascículos in
struem componere.
AGARBONARSE. v. r. Agarrafarse. Lacertis
sese innodare.
AGARRAR, v. a. Agarrar. Prehendere.
AGARRARSE, v. r. Agarrarse. Prensare manu.
AGARIC. s. m. certa arrel. Garzo., agárico.
Agaricum.
AGÁRSA. s. f. ant. V. Garsa.
AGASAJADOR, s. m. Agasajador. Comis, ur-
banus exceptor.
AGASAJAR. V. a. Agasajar. Comlter exci-
pere.
AGASAJO, s. m. l'acció d'agasajar. Agasajo,
Comitas.
AGASAJO , refresc. Agasajo. Bellariorum , dul^
ciumque potionum vespertina propinatio.
Ágata, s. f. nom de dona. Agu:da. Avgatha.
ÁGATA, pedra prcv-iosa, Ágata. Achates.
E AGA-
1 8 AGA
AGAVELLADÓR. s. m. Monopolista. Mono-
polia exercens.
AGAVELLAMENT. s. m. Monopolio. Mono-
poüum.
AGAYTAR. v. a. ant. V. Aguaytar.
AGE, NA. adj. lo que es d'altre. Ageno. Alie-
nus.
AGE, impropri. Ageno. Alienus, indecorus, in-
congruus.
AGEGANTAT , DA. adj. Agigantado. Gi-
gantese inagnitudinis.
AGENCIA, s.f. Agencia. In negotüs cura, aut
diligentia.
AGENCIAR. V. a. Agenciar. Solicitare.
AGENCIAT, DA. p. p. Agenciado.
AGENOLLAMÉNT. s. m. ant. acte de age-
nollarse. Arrodillamiento .¡ arrodilladura. Ge-
nuflexio.
AGENOLLARSE. v. r. Arrodillarse. Flecte-
re genua.
AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillado.
AGENT. p. a. qui obra. Agente. Agens.
AGÉXT. s. m. qui cuyda negocis d'altres. Agente.
Negotiorum procurator.
AGÉNT FISCAL. Agente Fiscal. Regiarum causa-
rum Procurator.
AGENZAR. V. a. ant. V. Adornar.
AGERMANAMÉNT. s. m. ant. Compañía.
Societas.
AGERMANAR. v.a. Hermanar. Conformare,
corequare.
AGERMANAT , DA. p. p. Hermanado.
AGIBILLAR. v. a. V. Compóndrer.
ÁGIL. adj. Ágil. Celer, agilis.
AGILí'SSIM , MA. adj. sup. Agilísimo. Celer-
rimus , promptissimus.
AGILMÉNT. adv. m. Ágilmente. Agjliter.
AGILITAR. V. a. Agilitar. Facilem redde-
re.
AGILITAT. s. f. Agilidad. Agilitas, celeri-
tas.
AGITACIÓ. s. f. Agitación. Agitatio.
AGITAR V. a. AgitJ.r. Agitare , iactare.
AGITAT , DA. p. p. Agitado.
AGLA. s. f. Bellota. Glans.
DONAR UN AÜI.Á PKR FER CAGAR UN ROURE. f.
Meter aguja , y sacar reja.
Muñera qui inittit , sperat maiora remitti.
AGLATZ. s. m. ant. V. Aguayt.
AGNACIÓ. s. f. Agnación. Agnatio.
AGNAT. s. m. Agnado. Agnatus.
AGNATICI , cía. adj. Agnaticio. Agnati-
tiiis.
AGNEL. s. m. ant. V. Anyell.
AGNUS. s. m. reliquiari axí dit. V. Reli-
quiari.
PASTA D'ÁGNÜS. Aguus Dei. Agni figura
cera impressa , & á Sumino Pontífice bene-
dicta.
AGOLAR. V. a. ant. V. Engolar.
AGO
AGOLEJAR. V. a. ant. V. Igualar.
AGONALS. adj. p. Agonales. Agonalía.
AGONÍA, s. f. del que mor. Agonía. Agón.
AGONÍA, gran pena. Agonía. Angor.
AGONISANT. adj. El que está agonizando,
Ahimam agens vel efflans.
AGONISANT. s. m. rcligios. Agonizante. Professus
religionem ad auxilianduní piis cohortatio-
nibus morientibus institutam.
AGONISAR. V. n. E^tar agonizando. In extre-
mo agonc versari , animam agere.
AGORER. s. m. Agorero. Augur.
AGOSADAMENT. adv. m. ant. V. Atrevida-
mént.
AGOSAR. s. m. ant. V. Gosar , atreviménr.
AGpSAT, DA. adj. ant. V. Atrevit.
AGOST. s. m. Agosto. Augustus.
CADA COSA A SON TEMPS COM LAS FIGAS EN
AGOST. ref. Cada cosa á su tiempo , y los
nabos en Adviento.
Omnia tempus habent, & habet sua témpo-
ra tempus.
AGOSTEJADÓR. 8. m. ant. Lloc ahónt pas-
tura lo bestiar al estiu. Agostadero, estiva
pascua.
AGOSTENC, CA. adj. Agostizo. Augusto men-
se natus.
AGOTAR. V. a. p. u. dexar sec, axut. Agolar.
Exaurire.
AGOTAR, met. consumir, dissípar, acabar. Ago-
tar. Consumere , dissipare.
AGOTAR l'ingeni. f. Hiet. Agotor el ingenio. In-
genium exhaurire.
AGOTAT , DA. p. p. Agotado.
AGOTSIL. s. m. V. Agusil.
AGOVIAR. V. a. Agobiar. Opprimere.
AGOVIAT, DA. p. p. Agobiado.
AGOYTAR. V. n. ant. V. Aguaytar.
AGRACIAR. V. a. donar gracia , donosura.
Agraciar. Venustare.
AGRACIAR , fér alguna gracia á a!gú. Agraciar.
Gratificar!, beneficio aíTicere.
AGRACIAT, DA. p. p. Agraciado.
AGRADABILÍSSIM , MA. adj. sup. Agrada-
bilísimo. Gratissimus.
AGRADABLE, adj. Agradable. Gratus , iu-
cundus , gratioius.
AGRADANSA. s. f. ant. V. Agrado.
AGRADAR, v. n. compláurer ó donar gust á
algú. Agradar. Complaceré.
AGRADAR , saber bo. Saber bien , gustar. Sa-
pere.
AGRADAR , sér alguua cosa del gust ó agrado
d'algú. Gustar. Placeré.
Á MÍ m'agrada; lo que im'aguada, m'agrada;
m'agrada PERQUÉ m'agrada. loc. ab que s'
denota, que s" clegex, ó vol una cosa, soh-
mént perqué agrada. Lo que me suena me
suena. Quod placet optimé sonat.
SI m' agrada , NO m' agrada, joc de cartas.
Mal-
AGR
Malcontento. Ludus chartarum pictarum sic
dictas.
AGRADARSE, v. r. compláurcrs' ó teñir con-
tento d'alguna Cosa. Agradarse. Gratuin
aliquid vel iucundurn esse.
AGRADARSK, teñir gust de f¿r ó dir alguna cosa;
y ax! s' diu : fuiano s'agrada de quedar be.
Gustar. Cupere , velle , placeré.
AGRADARSE , enaiTiofarse de las prendas ó bonas
quaiitats d'algú. Prendarse. Dotibus capí,
allici.
AGRADAT, DA. p. p. Agradado.
AGRADAT, DA. adj. Prendado. Captus, allectus.
AGRADATGE. s. m. ant. V. Agrado.
AGR ADIR, AGRASSIR. v. n. ant. V. Agra-
hir.
AGRADO, s. m. gust en ¿1 sentit en que s' din:
es de son agrado. Agrado. Approbatio , be-
neplacitum.
AGRADO, afabilitat. Agrado, Morum comitas,
venustas.
MAL, AGRADOS , SA. adj. Seco^ desabr'ido. Durus,
asper.
AGRAHIDÍSSIM , MA. adj. sup. Agradeci-
dísimo. Gratissinius.
AGRAHIMÉNT. s.m.^gradecJmíewío.Gratia,
gratas animus.
AGRAHIR. V. a. Agradecer. Gratificar!, gratum
habere.
AGRAHIT, DA. p. p. Agradecido. Gratus,
beneficii memor.
MAL AGRAHIT. Desagradecido. Ingratus.
AGRAM. s. m. Grama. Gramen.
l'aSE PER FAM MENJA AGRAM. r»f. V. Ase.
AGRAMEN T. adv. ni. Agriamente. Acerbé.
AGRANALL. s. m. V. Engranall.
AGRANALLAR. V. Engranallar.
AGRANAR. v. a. ant. V. Engranallar.
AGRANAR. v. a. territ. V. Escombrar.
AGRAS. s. m. Agraz. Uva acerba, ompha-
cium.
AGRAS , AVGüA d'agras. Agua de agraz , agra-
zada. Aqua omphacio , saccaroque commix-
ta.
EN AGRAS. m. adv. En agraz. Immaturé.
AGRATCIENT. adv. m. A sabiendas. Scienter,
data opera.
AGRyVVADAMÉNT. adv. m. ant. Agravan-
Jemente. Gravé, grávate.
AGRAVAMÉNT. s. m. ant. Agravación. Gra-
vatio.
AGRAVANT. p. a. Agravante. Aggravans.
AGRAVAR, v. a. gravar ú oprimir. Gravar.,
agravar. Opprimere.
AGRAVAR , fér mes grave. Agravar. Gravare,
graviorem reddere.
AGRAVAR , exagerar la deformitat d'alguna fal-
ta , 6 mala acció. Agravar. Exagerare.
AGRAVAT , DA. p. p. Agravado.
AGRAVATORI , RÍA. adj. ant. V.Gravatori.
AGR
19
AGRAVÍ. s. m. Agravio. OiTensio , iniuria,
noxa.
AGRAVIADOR, s. m. Agraviador. Inlurise
illator.
AGRAVIAR. V. a. Agraviar. Iniuria afficere,
iiiiuriam inferre.
AGRAVIARSE, v. r. Agraviarse. Se iniuria
affectum profiteri , iniquo animo aliquid
ferré.
AGRAVIARSE, algun nirvi. Lisiarse algún ner»
vio. Ltfdi.
AGRAVIAT, DA. p. p. Agraviado.
AGRE. adj. Agrio , acedo. Acer, acerbus,
acidus.
AGRE , met. parJand del cami , del terreno &c.
Agrio. Asper, arduas.
AGRE , aspre , dessabrit , bronc , com : resposta
AGRE. Agrio , acedo. Asper , durus.
AGRE , lo metall. Agrio. Flexu diiíicile,
AGRE , en la Pintura. Agrio. Color asper.
AGRE. s. m. él de llimona , taronja y sem-
blant. Agrio. Succus acidus.
TORNARs' AGRE. f. Agriarse , acedarse. Acesce-
re , aciduní reddi, effici.
tornars'agre 'l LLEVAT.f. Ahilarse la levadu-
ra. Acescere.
tornars' agre 'l vi.f. Dar vuelta el vino, tor-
cerse. Acescere vinum.
fér tornar agre. f. Avinagrar. Acidum red-
dere.
PUNTA d'agre. Agrillo. Aliquantula acerbitas,
aciditas.
AGREDÓLS. adj. Agridulce. Dulcacidus , ex
acerbo & suavi mixtus.
AGREGACIO. s. f. Agregación. Aggregatio,
adscriptio , cooptatio.
AGREGAR, v. a. Agregar. Aggregare , ad-
iungere.
AGREGARSE, v. r. Agregarse. Societati
adiungi.
AGREGAT, DA. p. p. Agregado.
AGREGAT. s. m. uiultitut , coiijunt. Agrtgado.
Aggregatum.
AGREGAT DE DisBARATS. Hato de disparates.
Ineptiarum acervus , copia.
AGREGAT DE BOTGS , DE TONTOS, &C. Gavilla ds
locos., de tontos., i¿c. D:;l¡rant¡um , insipien-
tium caterva, mu.'tituJo.
AGRELLA. s. f. herba. Acedera. Oxylapa-
thum , rumex hortensis.
AGRÉMENT, adv. m. Agriamente. Acerbé,
asperé.
AGREMÍN. s. m. ant. V. Serraduras.
AGRESSIO. s. f. ant. d'armas. Acometimiento,
Aggressio.
AGRESSOR. s. m. Agresor. Aggressor, inva-
sor.
AGRÉST , TA. adj. Agreste. Agrestis , rustí-
cus.
AGRET , TA. adj. dim. Agrillo. Aliqusntu-
lÜiH
2 0 AGR
lüm aciJus, aciduius.
AGREVÍAR. V. a. ant. V". Agravar.
AGREÜGER. v. a. ant. V. Agravar.
AGREUJAR. V. a. ant. V. Agraviar.
AGRIAR, v.a. niet. disgustar reólt, exasperar.
Agriar. Acerbare , exasperare.
AGRICULTOR , RA. s. m. y f. Agricultor,
Ubr^idor. Agricultor, agrícola.
AGRICULTURA, s. f. Agricultura. Agricultu-
ra ^ ruris disciplina , agricolationis ars.
AGRIFOLI. s. ni. arbre. Agrifolio , acebo.
Agrifolium , aquifolium.
AGRIMONIA, s. f. herba. Agrimonia. Eupa-
torium , hepatorium , argenionia.
AGRIR. V. a. ant. fér tornar agre. Acedar.
Acidum reddere, acerbitatem indere.
AGRIR. ant. met. á algú. V. Agriar.
AGRIRSE. V. r. ant.V. Tornars' agre.
AGRO. s. ni. aucell. Garza. Árdea, erodius.
AGROR, s. m. Agrura. Acerbitas, acrimonia,
acor.
AGROPAR , AGRUPAR, v. a. ant. V. Nuar.
AGROPAR. V. Reunir, aj untar, arreplegar.
AGROPS. s. m. ant. V. Grop , ñus.
AGRORETA. s. f. diin. Agrete. Suavis acri-
monia.
AGRURA, s. f. ant. agror. Agrura , acedía.
Acerbitas , aciditas.
AGRURA, met. ant. asperesa en lo tráete. Ace-
diíi. Acerbitas, insuavitas.
AGUANT. s. m. Aguante. Constantia , tole-
rantia.
AGUANT, forsa, fermesa, resistencia. Aguan-
te. Robur, fortitudo.
AGUANTAR, v. a. sufrir, tolerar. Aguantar.
Tolerare , ferré , su^tinere.
AGUANTAR EL JOG. f. V^ Jog.
AGUAM^T. s. m. ant. Tacció de fér punta
á algur.a arma ó instrunient. Aguzadura.
Acuminatio.
AGUAMENT. sutilesa del fil en los instruniénts de
tall. Agudeza. Acumen.
AGUAR. V. a. ant. fér aguda alguna cosa.
Aguzar. Acuere , exacuere.
AGUARDAR, v. a. V. Esperar.
AGUAYT. s. m. Acecho. Observatio, specula-
tio , insidií-E.
AGUAYT. ant. V. Guarda, mira, cuydado.
AGUAYT. ant. Asechanza , celada , emboscada.
Insidiae.
jisTAR AL AGUAYT. f. V. Estar á la mira , en
observació.
ESTAR EN AGUAYT. f. ant. Estar en emboscada.,
en celada. In insidiis esse , latere.
AGUAYTADÓR. s. m. Acechador. Observa-
tor , speculdtor.
AGUAYTAMÉNT. s. m. ant. V. Aguayt.
AGUAYTAR. v. a. Acechar , atisbar. típecu-
lari , observare , explorare.
QUI AGUAYTA PER VORAT , VEU SON MAL FAT.
AGU
ref. Quien acecha por agujero ve su duelo.
Per rimam inspiciens g quoties tua probra
videbis ?
AGUAYTAT, DA. p. p. Acechado, atis-
bado.
AGUD, DA. adj. Agudo. Acutus, in cuspi-
deni desinens.
AGUD , viu, ingenios, sutil ; com ingeni agud,
ditxo AGUD , vista AGUDA. Agudo. Acutus,
acer , subtilis.
AGUD, fort , vehemént, com: dolor agud, ma-
laltia aguda. Agudo. Vehemens, acer, acu-
tus.
ACCÉNT AGUD. Acento agudo. Accentus
acutus.
AGUD COM UNA PUNTA d'orival. expr. fam.
Agudo como punta de colchón. Hdbes , tar-
dus.
AGUDAMÉNT. adv. m. Agudamente. Acuté,
ingenióte , arguté.
AGUDESA. s. f. sutilesa del tall , ó punta
deis instruménts de ferro. Agudeza. Aci:s
ferri.
AGUDESA, vi vesa á'iagim. Agudeza. Perspicacia,
ingenii acies.
AGUDESA , ditxo agud. Agudeza. Argutia.
AGÜDÍSSIM, MA. adj. sup. Agudísimo. Acw
tissimus.
AGUDISSLMAMÉNT. ad. v. m. Agudisima-
mente. Peracute , ingeniosíssimé.
AGUERRIT , DA. adj. Aguerrido. Bello as-
suetus.
ÁGUILA, s. f. V. Aliga.
AGUILENC , CA. adj. Aguileno. Aquilinus.
AGULLA. s. f. de cap. Alfiler. Acicula, spi-
na.
AGULLA , de cosir. Aguja. Acus.
AGULLA , d'enllardar. Mechera, Acus ad carnes
suinis peniculiá fransfigendas.
AGULLA , de maialassér ó de bastér. Aguja de
ensalmar. Acus clitellis vel culcitris assuen-
dis.
AGLLLA, de fer mitja. Aguja de hacer media.
Acicula tibialibus texenuis.
AGULLA , del monyo. Espadilla , aguja. Crina-
lis acus.
AGULLA , de navegar. Aguja de marear. Acus
náutica.
AGULLA, pex. ^gu/a , eí^t,'/on. Acus, acicula,
rapliis.
AGULLA , pirámide. Aguja. Obeliscus , pyra-
mis.
AGULLA , en los rellotges de sol. Gnomon.
Gnomon.
AGULLA, pilar axí dit que sost¿ alguna part del
ediiici. Machón. Pila.
AGULLA DE PASTOR, Ó PINTORA DE VENUS, her-
ba. Aguja de Pastor , pico de cigüeña. Scan-
dix , geranium.
eos d'agulla. V. Cos.
PUN-
AGU
PUNXADA d'aGULLA DE COSIR. AgUJaZO. IctllS
acus.
PüNXADA d'agulla DE CAP. j4lfilerazo. Aciciilre
piinctio.
BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLÉR. f. V. BuS-
car.
DEMANAR Ó DONAR PER AGULLAS. f, USsda en
los hosta]s, Pedir ó dar para alfUercs. Aüqiiid
pecunise diversorii fámulas á viatoribus pete-
re , aiit ipsis eos erogare.
AGULLADA. s. f. bastó per punxar éls bous.
Aguijada , Aijada. Stimulus.
RASTÉLL DE LA AGULLADA. V. Rastéll.
AGULLASSA. s. f. aum. Agujón. Acus gran-
dior.
AGULLER. s. m. qui fa ó ven águilas. Agu-
jero. Acuuin factor aut venditor.
AGULLER , la porció de fil ó seda que s' enfila
en la águila. Hebra. Fibra, filum.
AGULLER. ant. V. Cañó per posar águilas.
AGULLKTA. s. f. dim. Agujita. Parva acus.
AGULLETER. s. m. ant. qui fa águilas. V.
Aguí 1er.
AGULLÓ. $. m. V. Pibló.
AGULLo , punxa del cap d'avall de la agullada.
Aguijón. Spiculum, stimulus.
CALciGAR l'agulló. f. met. ant. Dar ó tirar
coces contra el aguijan. Contra stimulum
calcitrare.
AGULLONADA. s. f. ant. punxada de agu-
lló. Aguijonazo. Ictus acúleo impactus.
AGULLONAR. v. a. ant. Aguijonear ^ aguí'
jar. Stimulare.
AGULLONEJAR. v. a. ant. punxar. Aguijar.
aguijonear. Stimulare, stimulis fodere.
AGüSíL. s. m. Alguacil. Accensus.
AGUSTINO, adj. religiós del ordre de S. Agus-
t!. Agustino., agustiniano. Augustinianus ,
S. Augustini regulam professus.
AGUYON. s. m. ant. V. Agulló, fibló.
AGUR. s. ni. ant. V. Auguri.
AGUZAR. V. a. ant. fér tornar aguda alguna
cosa. Aguzar. Acuere , acuminare.
AH.
AH. interj. Ah. Ah.
AHÍ , AHIR. adv. t. Ayer. Herí.
AHÍ AL MATÍ. Ayer por la mañana. Hesterno
mane.
AHÍ Á LA TARDE. Ayer por la tarde. Hesterna
die vespertino tempere.
AHÍ Á LA NiT. Ayer noche. Superiori nocte,
hesterna nocte.
ANTES DE AHÍ. Antcs de ayer , ante ayer. Nu-
dius tertius.
NO ANTES d'ahí , SINO l'altre. Ante ante
ayer. Nudius quartus.
ANTES DE AHÍ Á LA NiT. Antenochs. Duabus
ab hinc noctibus.
Tom. I.
■tWaJ. 21
NO XnteS d'ahí X LA NiT , SINO l'altre. Ante
ante á noche. Tribus ab hinc noctibus.
DE AHÍ Á Avuy. expr. fam. De ayer acá , de
ayer á hoy. Recentissimé.
DE AHÍ EN SÁ. expr. faiB. Desde ayer. Á die
hesterno.
AHÍ PASTOR, Avuy sENYOR. ref. Ayer vaquero.^
hoy caballero. Súbita sortis commutatione de
pastore eques.
AHINA, s. f. territ. V. Eyna.
AHINADA. s, f. él crit, ó rumor, que fa el
caball quand ahina. Relincho , relinchido.
Hinnitus.
AHÍNAR. v. n. lo caball. Relinchar. Hinnire,
hinnitum edere.
AHISSAR. v. n. tirar araunt algún pes. Izar.
Levare.
AHISSAR , ais góssos. AzuzaT. Canes irritare,
instigare.
AHONT. adv. 1. Adonde., donde. Ubi, qu6.
d'ahont. De donde. Unde.
per AHONT. Por donde. Qua.
ENVERs AHONT. Hácia donde. Quorsum.
g AHONT BONA ? f. 5 Adonde bueno ? 5 Oua ten-
dis? ^
¿d'ahónt BONA? f. -gDe donde bueno? Unda
venis ? unde , amabo , huc ?
AHONT SE vuLLA. f. Adonde quiera , do quiera.
Ubicumque, quocumque , ubivis.
¿ AHONT VAS BE ? AHÓNT MES NE SÜ. ref. DiucrO
llama dinero. Pecuniosis nova advenir pecu-
nia.
g AHONT VA MIQDEL ? AHÍ)NT HI HA MEL. ref.
Haya cebo en el palomar , que palomas no
faltarán.
Est ubi mel volitant hlc musca; examine
denso.
d'ahont ME'nos se PENSA SALTA LA LLEBRA.
ref. Donde menos se piensa salta la liebre.
Casus ubique valet , semper tibi pendeat
hamus.
Quo minimé creditur gurgite , piscis erit.
CADA HU SAB Á CASA SEVA AHONT sVlI PLOU. ref.
Cada uno sabe donde le aprieta el zapato.
Cuilibet stiliicidia domus tecti imbricati nota
sunt.
d' AHÓNT NO n'hI ha NO n' POT RAJAR. Tcf. Dff
costal vacío nunca buen bodigo. De paupere
ipse sacculo expectes nil.
AHONT VAJAS , DELS TEUS HI HAJA. Tcf. Donde
vayas de los tuyos hayas.
Quocumque advenías notl vel sanguine iun-
cri,
Sint aliqui, possint hic ut adesse tibi.
¿ AHÓNT ANIRÁS P,Oü QL E NO LLAURES ? ref.
¿A do irá el buey que no are?
Bos ubinam, quocumque migret, vitabit ara-
trum ?
AHONTAR. "V. a. ant. afrontar. Denostar^
afrentar. íniuriam inferre,
F A HUC.
23 AHÜ
AHUC..S. m. ant. V. Alarit.
AHülR. s. ra. ant. V. Augurí.
AI.
AIDAR , AYDAR. v. a. territ. V. AjuJar.
AIGLA. s. f. ant. V. Aliga.
AIGNELET. s. m. dim. ant. V. Anyellet.
AÍSE, AIZE. s. f. ant. V. Commoditat, es-
pay, lioc , temps, oportunitat.
AISLAR. V. a. Aislar, Instar insulae cin-
gere.
AISLAT , DA. p. p. Aislado,
AJAGUT , DA. p. p. Echado , tend'ido.
AJAGUT , dit deis sembrats. Acamado. Seges
vento aut pluvia depressa.
AJAS.SARSE. V. r. Echarse á la larga ^ teii'
dcrse. Se prosternere.
AJASSAT , DA. p. p. Echado , tendido.
AJAURER. V. a. abaxar alguna cosa que esta-
ba dreta. Tender. Extendere.
AJAURERSE. v. r. Echarse., tenderse., recos-
tarse. Prosternere se.
AJAURERSE , posarse al Hit per malalt. Ponerse
en cama , encamarse. Decumbere ob segritu-
dinem.
AJÁURERS'HI , rendirse al treball , necessi-
tat &c. Dar con la carga en tierra , o en el
suelo. Oneri succumbere.
AJAURERSE LOS BLATs. f. Echarsc los foncs. Lu-
xuriantes segetes fertilitatis oneri succum-
bere.
AJOCARSE. V. r. abaxarse. Agacharse, Se se
demittere , incurvare.
AJOCARSE , ana'rsen á joc las gallinas , y altres
aucélls. Recogerse. Gallinas somnum , no-
cturnam réquiem capere in asserculis aspe-
ratis.
AJONJOLÍ, s. m. Ajonjolí^ aljonjolí., alegría.
Sesamum.
AJORNAR. V. a. ant. V. Adjornar.
AJUDA. s. f. socorro , favor. Ayuda. luvamen,
adiutorium , adiunientum , favor.
AJUDA , cervicial. Ayuda. Clysíer , clysterium.
AJUDA , ant. V. Xeringa.
AJUDA , bufeta ó cosa semblant , que per me-
di d'un cañó servex per donar cervicials.
Mangueta. CJysterium.
AJUDA DE cosT. Ayuda de costa. Impensae cau-
sa supererogata pecunia.
GOS d' AJUDA. V. GoS.
AB AJUDA DE vEHiNs. loc. fam. ab l'auxílí 6
ajuda d'altres. Con ayuda de vecinos. Alus
adiutoribus, alieno auxilio.
NO HA MENESTER AjuDAS. f. No ha msmste-r
acólitos. Non alicuius eget auxilio.
AJUDADOR. s. m. Ayudador. Fautor, adiu-
tor , auxlliator.
AJü
AJUDANT. p. a. Ayudante. Adiuvans , iu-
vans.
AJUDANT, empleo militar. Ayudante. Vicarius
prsefecti.
AJÜDAR. v. a. Ayudar. luvare , adiuvare.
AjuDAR LA MissA. Ayud.ir á Misa. Sacerdoti
sacrum facienti ministrare.
AjuDAR A BE MORIR, f. AgonizaT , auxUiar ,
ayudar á bien morir, ^grum jn extremis
constitutum pie adhortari.
AB l'ajuda DE DEU , AJUDANT DEu. f. Dios me-
diante. Deo iuvante , au?pice D;o.
ajudat' que t' AjuDARíi. ref. Ayúdate , y ayu-
darte he.
Nittere, nittentem quá fas erit ipse iuvabo.
Á QUI NO t' POT AJUD.VR NO VULLAS TOS BIALS
COMUNICAR, ref. Llorar á boca cerrada , y
no dar cuenta á quien no se le da nada.
Non lacrymare iuvat quá nulla levamina
quíeris.
Á Quí s' MUDA déu l'ajuda. ref. Quien se muda
Dios le ayuda.
Tu nova sufficias, ubi nil presentía possunt.
AJUDARSE. v. r. Ayudarse. Sibi consulcre,
opem ferré.
AJUDARSE , ant. V. Valerse.
AJUGASSAT , DA. adj. Juguetón , retozón.
Ludias vel iocularis homo.
AJUNTAMÉNT. s. m. Ayuntamisfito. Con-
gressus , conventus , senatus.
AJUNTAMÉNT, ant. V. Juotura.
AJUNTAMÉNT, aut. V. Cúpula, accés.
AJUNTAR. V. a. V. Juntar.
AjuNTAR , unir , fér venir bé las péssas qu'
entran en una obra de fusta. Acoplar. Ap-
té copulare.
AJUNTARSE. v. r. V. Juntarse.
AJUNYíR. v. n. ant. V. Ajuntar.
AJUPIRSE. V. r. Agacharse^ agazaparse, acor-
rucarse. Se se incurvare , demittere.
AjuPiT, DA. p. p. Agachado., agazapado , acor-
rucado.
AJUST. s. m. Ajuste , ajustamiento. Pactio,
eonventio.
AjusT , ant. Junta , congreso. Conventus , con-
gressus.
VAL MES UN DOLENT AJUá'f , QUE'l njILLQR
PLiiT. ref. Mas vale mala avenencia que bue-
na sentencia.
Vincere quám causam , prsstaC damnoia pa-
cisci.
AJUSTADAMÉNT. adj. Ajustadamentt. Ex
fequo , apposite.
AJÜSTADIS , SA. adj. ant. V. Arreplegadis.
AJUSTAMÉNT. s. m. ant. V. Ajust.
AjusTAMENT, ant. V. Cópula carnal..
AJUST AMÉNT, de fniyts. anr. V. Garbera.
AJUSTAR. v. a. contractar, ó fér algún ajust.
Ajustar ., hactr ajuste. Pacisci , de rs ali.qua
convenire.
AJVS-
AJU
AjusTAR , afegir. Añadir, Addere , superadde-
re , adiungere.
AJUSTAR, ant. V. Juntar.
AJUSTAR, íir venir just. Ajusfar. Rem rei
sequare , aptare.
AJUSTAR , tancar la porta . finestra &c. Entor-
ilar , emparejar , juntar. Fores iuiigere.
AJUSTAR EÍ: , ó MAL. f. lo que s' tanca ó s'unex.
Tener buen ó mal ajuste. Bené , aut male
iungi , compaginar!.
AJUSTAR coMPTEs. f. Ajustür cuentas. Ratio-
nes inire cum aliquo.
JA t'ajustaré él coMPTE.f. fam. ab que i'ame-
nassa á algú. Ya ajustaremos cuentas. Non
impunitus abibis.
AJUSTARSE. V. r. fér algún ajust. Hacer ajus-
te , ajustarse. De re aliqua convenire.
AJUSTARSE , sobre '1 salari ó estipendi d'algun
treball, servey , &c. Igualarse. Convenire
de stipendio.
AJUSTARSE , formar alguns una especie de com-
panyía per fér alguna empresa , ó negod.
Igualarse. Se colligare , convenire.
AJUSTARSE, ant. V. Juntarse, unirse.
AJUSTAT , DA. p. p. Ajustado.
AjusTAT, DA. adj. fcctc , just , com : conciencia
AJUSTADA. Ajustado. Integer, rectus.
AJUSTICIAR. V. a. Ajusticiar. Capitis suplicio
afficere.
AJUSTICIAT, DA. p. p. Ajusticiado.
AJUTAR. V. a. ant. V. Ajudar.
AL
AL. partícula que denota 'J témps en ques' fa ó
succehex alguna cosa ; com : al póndrers' él
sol. Al. Cum , quando.
Ai/,usat per denotar un particular modo ab que
s' fan algunas cosas ; com pintar al oH, re-
presentar al viu. Al. Hoc vel ¡lio modo.
ALA. s. f. Ala. Ala , penna.
ALA, herba. Ala. Helenium , hinula.
ala , d' exércit. Ala. Ala , cornu exercitús.
ALA , fila. Ala. Linea , series.
ALA, la de gallina, capó, ú altre aucéll plo-
mada. Alón. Ala impiumis.
ALA, de montanya. Ladera. Clivus.
ALA , de pcx. Aleta. Pinna.
ALA , de sombrero. Ala , falda. Galeri ala.
ALA , de teulada. Alero. Suggrunda.
CAYGUT d'alas. V. Alabax.
cop D'ALA , lo que dona ab ella Tauceli , 6 él
pex. Aletazo. Alae ictus.
cop D*Ai,A , él movimént de las alas, quand
las bat i' aucéll. Aletada. Alarum motus, aut
iactatus.
ALAS. p. met. confiansa que dona '1 favor ó
protecció d' alguna persona d'autoritat. ^^/aí.
Animi erectio.
ALAS. Náut. velas que s' posan en témps de
ALA 23
calma, desde la gabia á la majhr. Alas. Veía
qusdam minora in alarum formam.
ALAS DEL COR. Alas del corazón. Curdis aurí-
cula".
cÁURER LAS ALAS. f. met. desconfiar, desmayar.
Caerse las alas del corazón. Animum despon-
dere.
FER CÁURER LAS ALAS. f. féf pérdper la confian-
sa , desanimar. Qwíirar, d cortar las alas.
Ánimos vei conatus refringere.
DONAR ALAS. f. met. donar ánimo ó confiansa á
algú, perqué s' atrevesca á fér alguna cosa.
Dar alas. Ánimos addere.
TALLAR LAS ALAS. f. uict. detenjf los progréssos
d'aigú en lo quj pretén , inténtr., ó executa.
Cortar los vuelos, quebrar., ó cortar las alas.
Pennas , alas incidere.
NO POT SER MES NEGRe'l CORP DEL QUE SO»
LAS ALAS. ref. V. Corp.
ALA , ALA. interj. vulg. per mdurer , 6 donar
préssa. Ea , vamos. Eia , age.
ALÁ. s. m. especie de gós. Alano. Molossus.
ALABADÍSSIM, MA. adj. sup. Alabudisimo.
Valde laudatus.
ALABADOR, s. m. Alabador. Laudator, lau-
dum buccinator.
ALABANSA. s. f. Alabanza. Laus, laudatio.
ALABAR. V. a. Alabar. Laudare , collaudare,
celebrare.
Li ALABO ÉL GusT. f. Alabo el gusto. Quod id
amaveris, optaveris , elegeris, lauda.
ALABO LA LLANESA. f. iróu. Alabo la llaneza.
Ingenué factum laudo.
ALABAT ruc qu' á vexdre t' dug. ref. Alábate
cesto , que venderte quiero.
Prome rúas , asine , en cupio te venderé,
laudes.
CADA OLLÉR ALABA SAS OLLAS, ref. Cada olkro
alaba su puchero : Cada bubonero alaba sus
agujas. Sua quisque probat.
TE n' POTS.BEN ALABAR, expr. fam. Alábate pO"
lia que has puesto un huevo , y ese huero.
Veré laudandus ob egregium factum.
ALABARSE, v. r. Alabarse. Gioriari, semet
laudare.
ALABAX. adj. dit del sombrero que té las alas
caygudas. Alicaído, Demissis alis.
ALACAX, met. qui ha cay^nit de son estat d'opu-
lencia. Alicaído. Viribus aut fortuna deci-
sus.
ALABARDA, s. f. Alabarda. Hasta securicu-
lata.
ALABARDÉR. s. m. Alabardero. Hastatus
miles.
CQP d' alaeauda. Alabardazo. Hastae securicu-
latae ictus.
ALABASTRE. s. m. Alabastro. Alabastrum.
ALABAT , DA. p. p. Alabada.
ALACAYET. s. f. dim. Lacayuclo. Puer pedis-
sequus. liA
ALA.
24 -ALA
ALACAYO. $. m. Lacayo. Pedisseqvras , mi-
nister á pedibus.
ALACRÁN, s. m. ant. pex. V. Escórpora.
ALAT, DA. adj. Alado, Alatus, pennatus,ali-
ger.
ALADA. Sk f. formiga axí dita. Aluda. Fórmi-
ca alata.
ALADAR. í. m. ant. cabells que cauhen so-
bre'ls polsos. Aladar. Ala.
ALADRE, s. m. ant. V. Arada.
ALAGOTAYAR. v. n. ant. V. Adular.
ALAFA YA. s. f. Anajaya. Bombix, spissiori
filo texta.
ALAJA. s. f. Alhaja. SupelJex , monile.
¡ QUINA ALAJA ! expr. irón. j Buena alhaja !
¡ Pretiosa supellex !
ALAJAR. V. a. Alhajar. Supellectili ornare,
instruere.
ALAJA T, DA. p. p. Alhajado.
ALAJETA. s. f. dim. Alhajuela. Crepundia.
ALAMARA. s. f. del manteu, ó de i'armussa.
Fiador. Offendix.
ALAMARA , la que servex de trau y botó sobre'l
vestit. Alamar. Sericus ant argenteus funicu-
lus , fjlobulo & ansula instructus.
ALAMBÍ. s. m. Alambique. Destillatorium chi-
micum , subümatorium.
PASSAR PER t5tS LOS ALAMBINS. f. PoSOr pOT
todas las aduanas. Rectiori & exactiori tru-
tiná expendí.
ALAMBINAR. v. a. destilar. Alambicar. Suc-
cum distiilatione extrahere.
ALAMBiNAR. mct. examinar, apurar. Alambicar.
Subtilius rem prospicere.
ALAMBOR, s. m. ant. V. Contraparet.
ALAMBRL s. m. ant. V. Alambí".
ALANAGAR. v. n. ant. V. Relliscar.
ALANCEJAR. v. a. ant. Alancear. Lancea
transfodere.
ALARGUAR. v. a. ant. V. Allargar.
A LAS HORAS, adv. t. Entonces. Tune, eo
tempere.
Á LAS HORAS d'ara. A la horo de ahora. Prae-
senti tempore , nunc.
ALARDE, s. m. ait. la revista que s' fa deis
soldáis. Alarde , revista , reseña. Copiarum,
miiitiim recersio.
rER alarde, f. Hacer alarde. lactare.
ALARB. s. m. Alarbe , alárabe. Ferus homo.
ALARIT. s. m. Alarido. Vociforantis vehe-
m^fps acutusque clamor.
ALARMA, s. f. Alarma. Súbita in hostes ir-
ruptio.
ALARr^TAR. v. a. commóurer , consternar.
Alarmar. Terrorem incutere , iiñiceie.
ALAT, DA. adj. lo que té alas. Alado. Aligcr,
pennatiis.
ALAT. adv. ant. Al lado. A latere , ad latus.
ALATXA. s. f. pex. Alache. Scombrus.
ALBA. s. f. vestit sacerdotal. Alba. Sacerdotalis
vestís alba.
ALB
alea , arbre. Álamo. Populas.
ALBA. s. f. la primera claror del dia. Alba, Au-
rora , diluculum.
PUNTA d'alba. Alborada. Antelucanum tem-
pus.
AL TRENCAR DEL ALBA. f. ant. Al amanecer ^
al reir del alba. Prima luce.
APUNTAR l'alda. f. Alborear. Primam dlei lu-
ce m emicare.
ALBADA. s. f. música feta abans de dia. Albo~
rada. Antelucanus ad fores alicuíus gratulan-
tium concentus.
ALB ARA. s. f. debitori. Fale. Caatio, chiro-
graphum.
ALEARÁ , guia ó despatx de las Reals Aduanas.
Guia. Syngrapha tclonaria , syngraphum.
ALBARDA. s. f. Albarda. Clitdlx.
ALBARDA SOBRE ALBARDA. f. Albarda sohre al-
barda. Loquutio per pleonasmos & battolo-
gías.
ALBARDÁ. s. m. ant. Bufón., truhán. Scurra.
ALBARD.Í, ant. qui viu de gorras. Gorrista. Pa-
rasitus.
ALBARDÁ. ant. V. Representant de comedias.
ALBARDANEJAR. v. n. ant. fér él truhá.
Chocorrear, truhanear, Scurrari.
ALBARDANEJAR , ant. víurcr de gorras. Andar
de gorra. Parasitarí.
ALBARDANEJAR , ant. V. Representar come-
dias. .
ALBARDANERÍA. s. f. ant. truhanería. Cho-
carrería. Scurrilífas.
ALBARDANERÍA , ant. V. Represcntació de co-
medias.
ALBARDAR. v. a. Albardar., enalbardar. Cli-
tellas imponere.
ALBARDAR, mct. cnganyar. Engaytar, Decipere,
seducere , deludere.
ALBARDAR AL RE\ ES. f. FolversB la albarda á
la barriga. E contrario rem evenire : spe
fdli.
CUYDADO QUE NO AL3ARDÉM AL REVÉS, f. fam.
Plegué á Dios que orégano sea ., y no se nos
vuelva alcaravea. Ne contra eveniat quam
optamus, quam animo intendimus.
ALBARDÉR. s. m. V. Bastér.
ALBAREDA. s. f. Alameda. Populetum.
ALBAT. s. m. Párvulo. Párvulos.
ALBEDRIU. s. m. Albcdr:o. Arbitrium.
ALBELLÓ. s. m. ant. V. Clavaguera.
ALBENC. s. m. lo de la fusta. Alborno., alu-
bra , borno. Alburnum.
ÁLBER BLANC. s. m. ant. Álamo blanco.
Populus.
ALBERCOC. s. m. V. Abercoc.
ALBERcoc DE DOMAS. Damasco. Malum Da-
mascenum.
ALBERCOQUÉR. s. m. V, Abercoquér.
ALBERG. s. m. Albergue. Hospitium.
ALBERGADÓR. s. m. ant. V., AJbergu^^r.
AL-
ALB
ALBERGAR, v. n. Albergar. Hospitio rtci-
pere.
ALBERGARÍA, s. f. ant. V. Hostal.
ALBERGtí. s. m. Albérgico. Persicum durico-
rium , duracinum.
ALBERGER. s. m. Alberch'igo. Pérsica arbor.
ALBERGJNIA. s. f. Beretigina^ alberengena.
Malum insanum.
cop d'alberginia. Berengenazo. Ictus mali in-
sani.
ALBERGhVIÉRA. s. f. Berengena. Melon-
gena.
ALBERGUER. s. m. Albergador. Hospes, qui
alterum hospitio recipit.
ALBERNÜZ. s. m. ant. especie de capa. Al-
bornoz. Pallium.
ALBEYLAN. s. m. ant. V. Clavaguera.
ARBIR , ALBIRE , ALBIRL s. m. ant. V.
Arbitre , judici , parer.
ALBIRAR. V. a. ant. V. Judicar , arbitrar.
ALBiRAR. V. n. ant. V. Ovirar.
ALBIXERA. s. f. ant. regalo que s' fa , ó es-
trenas que s' donan per una bona nova. Al-
bricias. Strenae.
ALBIXERA, ant. bona nova. Buena nueva. Pau-
stuin nuntium.
ALBOR, s. m. ant. blancura. Albor , albura.
Candor.
ALBOROT. s. m. bullicí , rumor. Alboroto.
Tuinultuarium murmur.
ALBOROT , motí. Alboroto. Tumuitus , seditio.
ALBOROTADAMENT. adv. m. Alborotada-
mente. Turbulenter.
ALBOROTADOR , RA. s. m. y f. qui mou
algún aiborot, ó motí. Alborotador. Turba-
tor , com motor.
ALBOROTAR, v. a. Alborotar. Turbare, com-
moveré.
ALBOROTAR EL BARRÍ, f. Alborotar la calle. Vi-
cinia turbare , commovere.
ALBOROTAR EL GALLiNER. f. met. Alborotar el
gallinero , el palomar., el cortijo , el rancho.
Miscere , turbare.
ALBOROTARSE, v. r. V. Amotinarse.
ALBOROTARSE , alterarse , desassosegarse. Albo-
rotarse , alborozarse. Turbari.
ALBOROTAT , DA. adj. qui ab poc motiu
s'alborota , é inquieta. Alborotado , alboro-
tadizo. Turbulentus.
ALBOROTAT. V, Atolondrat.
ALBUDECi\, s.f. ant. especie de meló. Badea.
Mslopepo.
ALBUFERA, s. m. Albufera. Lacus ex mari-
nis aquis.
ALCALDE, s. ra. Alcalde. ludex.
ALCADE DE CASA Y coRT. Alcalde de Casa y Cor-
te. Regic-e domas & Curiae exercenda; ¡usti-
ti:c praepositus.
ALCALDE DE BARRÍ. Alcülde ds burrio. ludex
pedáneas.
Hom. I.
ALCALDE maj6r. Alcalde mayor. Príetoris Ur-
bani Assessor.
TEÑIR LO PARE ALCALDE, f. Tener el padre
Alcalde. ludicem cognatum , araicum ha-
bere.
ALCALDÍA, s. f. Alcaldía. Munus , aut ditio
ludicis.
ALCANS. s. m. la diferencia que hi ha áú
cárreg á la data. Alcance. Rationum subdu-
ctio.
ALCANS , capacitat , talent. Alcance, Ingenü vi-
vacitas.
ALCANSAR. v. a. aconseguir. Alcanzar. Asr-
sequi , consequi.
ALCANSAR , acreditar alguna c[\iinútat. Alcan-
zar. Subductis rationibus crcditorem esse.
ALCANSAR , compéndrer , conexer. Alcanzar.
Ingenio assequi , comprch ndere.
ALCANSAR , lograr. Alcanzar. Obtinere , impe-
trare.
QUI CANSA , ALCANSA. f. Pobre importuno , jaca
mendrugo.
Panditur ad crebras ¡anua dura preces.
ALCÁNTARA, s. f. la caxa ains la qual se
recull la péssa de vellut al ténips de tr.-ba-
llarla. Alcántara. Capsa textoria ubi sérica
tela Ínter texendum asservatur.
ALCARXOFA. s. í. V. Escarxofa.
ALCARXOPERA. s. f. V. Escarxofera.
ALCASSAR. s. m. Náut. Alcázar. Stega.
ALCEA. s. f. herba. Alcea. Malva alcea.
ALCOBA, s. m. Alcoba. Cubile.
ALCOBETA. s. f. dim. Alcobilla , alcobita^
Cubiculum.
ALCOFOLL. s. m. ant. pedra mineral. Alco-
hol. Stibium.
ALCOFOLLAR. v. a. ant. pintar ab alcofóll.
Alcoholar. Stibio illinere.
ALCORA. s. m. Alcorán. Alcoranus , legis
mahometicre líber.
ALDEA, s. f. Aldea. Pagus, oppidulum.
ALDEA .,N A. aój. Aldeano. Pagauus, rastl-
cus.
ALDUCAR. s. m. Alducar. Eombicina medii
ordinis filamenta.
ALDüF. s, m. ant. V. Catúfol.
ALDüF, ant, pandero. Adufe. Tympanum.
ALDUFER, RA. s. m. y f. ant. tocador
de pandero. Adufero. Tympanorum pulsa-
toj.
ALÉ. s. m. Aliento., vaho., hálito. Halitus.
ALEGRA, s. f, insirument de Cirurgía. Le<^ra,
Scalpra lunata.
ALEGRADOR DE LLUMS. s. m. Alegra-
dor. Toriilis chürtiila excitando lumini.
ALEGRAxNSA. s. f. ant. V. Alegría.
ALEGRAtx. v. a. Alegrar. Lsetiflcare , exhíla-
rare.
ALEGRAR LOS LLUMS. f. mít. Alegrar las luces.
Luces contorto papyro excutere.
g' ALfi^
26 ALE
ALEGRARSE, y. r. Alegrarte. Lstari , gau-
dere.
ALEGRARSE , ant. gaudlr d'algun privilegi ,
exénipció &:c. \ . Gaudir.
ALEGRAT, DA. p. p. Alegrada,
ALEGRATGE. s. m. ant. V. Alegría.
ALEGRE. 6. m. ant. Alegría. Lsetitia, gau-
dium , exultatio.
ALEGRE, adj. contení, joyos. Alegre. Lsetus,
hüaris , alacris.
ALEGRE, met. fausto, felis, com: noticia alegre.
Alegre. Lsetus , faustus.
ALEGRE, met. dit de las cosas inanimadas, com:
vista ALEGRE. Alegre. Alacris , laetus.
ALEGRE, met. dit deis colors vius y agradables
á la vista. Alegre. Vividus.
ALEGRE DE CASCOS. Alegre de cascos. Imprudens,
incautas.
ESTAR ALEGRE , TEÑIR LOS ALEGROIS. f. mCt.
Alegrarse. Vino aliquantuliim capi.
GASTAR ALEGRAMENT. f. V. GaStar.
ALEGRAMENT. adv. m. Alegramente. Láete,
hilariter, iucundé.
ALEGRÍA, s. f. Alegría. Laetitia , hilaritas,
gaudium.
ALEGRÍA , planta. Alegría , ajonjolí. Sesa-
mum.
TEÑIR GOTG SENS ALEGRÍA, ref. El gOZO etl ¿I
pozo.
Abstulit ecce mihi subitus íam gaudia casus.
ALEGRÍSSIM , MA. adj. sup. Alegrísimo.
Laetissimus»
ALELUYA, s. f. Aleluya. Alleluya.
ALELUYA, herba. V. Liijuia.
ALEMANDA. s. f. cert ball. Alemana. Ger-
mana.
ALEMANY, A. adj. Alenian. Germanus.
ALEÑA. 8. f. Lesna , alesna , subilla. Subu«-
la.
ALEÑADA, s. f. Vaharada. Halitus.
ALEÑAR. V. n. Alentar., vahar., vahear. Res-
pirare , anhelare.
ALENDAR, v. n. ant. respirar ab forsa. Re-
sollar. Anhelare.
ALENDAR, s. m. ant. respiració forta. Resuello.
Anhelitiis.
ALENEGABLE. adj. ant. Lúbrico , delezna'
ble , resbaladizo. Lubricas.
ALENEGAMÉNT. s. ni. ant. T accio de llis-
car. Desliz , resbalan. Lapsus.
ALENEGARSE. v. r. ant. lliscar. Deslizar-
se , escurrirse , resbalarse. Labi.
ALENTAR, v. a. Alentar. Robur addere.
ALENTAT , DA. p. p. Alentado.
ALENTAT , DA. adj. Alentado. Fortis , strenuus.
ALENS, ALEÑT. s. m. ant. V. Alé.
ALENTORN. adv. I. ant. V. Enthrn.
ALEP DE MOLÍ. s. m. Rodezno. Moletrinao
trochlea.
ALERTA, interj. Alerta. Vide, vigila.
ALE
vfes ALERTA, cxpr. ab que s'amenassa á algü
ó se li fa ente'ndrer qu'está exposat á algua
perill ó cástig. Guárdate del diablo. Cave.
ALETA, s. f. dim. Aleta., aulla. AUula, pen-
nula, accilla.
ALETA DE PEx. Alctü. Pínnula.
FÉR l'aleta los aucélls. f. Cemersc las aves»
Crebro alarum motu suspendí aves.
KÉR l'aleta. f. met. acudir el pretenden! d'al-
guna senyora ais paratges ahónt aquesta s'
troba per logar de sa vista y mostrarli son
afecte , ú obsequi. Hacer la rueda, Ibi ades-
se , ea loca adire amatorem , quse illa , quam
diligit, adit.
ALETAR. V. a. ant. V. Alletar.
ALEVOS, SA. adj. Alevoso. Lifidus.
MORT alevosa. Mucrte alevosa. Mors prodi-
toria.
ALEX. s. m. nom d'home. Aléxos. Alexius.
ALFABAGA , ALFÁBEGA, s. f. ant. V. AI-
fábrega.
ALFABET. s. m. Alfabeto. Alphabetum, ele-
mentorom syllabus.
ALFABÉTIC, CA. adj. Alfabético. Alphabe-
ticum.
ALFABREGA. s. m. Albahaca. Ozimum.
ALFÁBREGA BORDA. Albakaca salvage ., silvestre.
Alcino , ocymastrum , erinus , echinus.
ALFÁBREGA CRESPADA. Albakaca fizü. Ocymuiii
basilicum.
ALFAC. s. m. banc d'arena. Alfaque. Syrtes.
ALFALS. s. m. Alfalfa , mielga. Herba me-
dica.
ALFANGE. s. m. Alfange. Acinax.
ALFANGE GRAN , ALFANJ AS. Alfunjon., olfinjO'
ttazo. Grandior acinax.
cop d'alfange. Alfanjazo. Acinacis ictus.
ALFARDÓ. s. m. ant. V. Volandera.
ALFENYIC. s. m. ant. Alfeñique. Penidia.
ALFÉRES. s. m. Alférez. VexíUifer.
ALFOLBES. s. f. ant. fenogrég , planta. AU
holva. Foenum graecum.
I ALFONDECH. s. m. ant. Albóndiga. Hor-
reum publicum.
ALFORJA, s. f. Alforja. Mantica , duplicis
fundí pera.
ALFOR f ETA. s. f. Alforjilla , alforjita , al-
forjuela. Manticula.
ALFÓRRAR. v. a. ant. donar llíbertat al
esciau. Ahorrar. Emancipare.
ALFORRÉ , RA. adj. ant. la persona qu' es
libre ,y a'ntes era esclava. Horro. Libcr.
ALGA. s.f. herba que s' cria dins del mar. Al-
ga. Alga.
ALGALIA, s. f. licor del gat d'algalia. Alga-
/jíi, ZibeílinEe martis humor.
algalia. Cirúrg. Algalia. Fístula senea chirur-
gica.
GAT d'algalia. s. oi. Goto ds Algalia. Marte»
zibellíaa.
AL-
ALG
ALGEBRISTA, s. m. algebrista. Algebrse pe-
ritus.
ÁLGEBRA, s. f. Algebra. Algebra.
ALGEBRÁIC, CA. adj. algebraico. Algebrai-
cus.
ALGEPS. s. m. ant. V. Guix.
ALGORFA, s. f. ant. V. Golfa.
ALGOTZILAT. s. m. ant. Alguacilazgo. Ac-
censi manus.
ALGOTZIR , ALGUAZIR , ALGUTZIR.
s. m. ant. V. AgusU.
ALGÜ. pron. reL indecl. Alguien. Aliquls.
ALGUIRANDO. s. m. ant. Aguinaldo. Stre-
Díe.
ALGÚN, NA. adj. Alguo ., alguno. Aliquis.
ALGÚN TÉMPS , ALGUNA HORA. m. adv. En otro
tiempo. Olim.
ALGUNA VEGADA. Alguna vtz. Alíquando, quaD-
doque , aliquoties.
ALHENYA. s. f. ant. cert abret. Alheña. L¡-
gustrum.
ALIACRA. 8. f. ant. V. Ictericia.
ALIANSA. s. f. unió , pacte. Alianza. Faedus,
pactum.
ALIANSA , parentiu. Alianza. Affinitas.
aliaría, s. f. herba. Aliaría. Erysimum, al-
liaria.
ALIARSE. V. r. Aliarse. Faedus inire.
ALICATAS, s. f. p. Alicates. Parvulae forci-
pes.
ALICORN. s.m. Unicornio. Unicornis, mono-
ceros.
ALIENACIÓ. 8. f. Enagenacion. Alienatio,
distractio.
ALIENAR. V. a. Enagenar. In alienum domi-
nium transferre.
ALIENAT , DA. p. p. Enagenado.
ALiENAT, met. transportat , fora de sí. Enage-
nado. Sensibus abstractus.
ALIFAFA. s. f. cert mal de las cabalcaduras.
Alifafe. Tumor aquosus in crurlbus iuniento-
rum enascens.
ALIGA, s. f. Águila. Aquila.
ALIGA BORDA. AguHucho. Aquila degener.
NAS d'áliga. Nariz aguileña. Aquilinus na-
sus.
ALIGOT. s. m. Aguilucho. Pullas aquilinus.
ALIJAMA. s. f. ant. junta de moros ó juéus.
Aljama. Sinagoga, concilium punicum.
ALIMARIAS. s. f. p. V. Llimarias.
ALIMÉNT. 8. m. Alimento. Pabulum , ali-
moniw.
ALIMENTS. s. m. p. Alimentos. Alimenta,
alimoniae.
ALIMENTAR, v. a. donar alim^nt. Alimen-
tar. Alere.
ALIMENTAR , donar aliménts. Alimentar. Ad
vitam necessaria praebere.
ALIMENTAR, fomentar. Alimentar. Vivificare,
fovere.
ALI
2^
ALIMENTAR!, RÍA. adj. Alimentario. Ali
meniarius.
ALIMENTARSE, v. r. Alimentarse. Pasci.
ALIMENTAT, DA. p. p. Alimentado.
ALÍNYAR. V. r. Aliñar. Ornare , decorare.
ALINYO. s. m. Aliño. Ornatus , decoratio.
ALIOLI. s. m. Ajiaceyte. Ailiatum ex oleo.
ALISADURA, s. f. ant. V. Lliscada.
ALISAR. V. n. ant. V. Lliscar.
ALIURA, s. f. ant. V. Aspi.
ALIURAR. V. a. ant. V. Aspiar.
ALIVIAR. V. a. Aliviar. Levare, allevare,
sublevare.
ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado.
ALIVIO, s. m. Alivio. Levamen, auxilium»
levamentum.
ALJABA, s. f. ant. V. Buyrac.
ALJONOLIO. s. m. ant. V. Ajonjolí.
ALJUB. s. m. ant. V. Cisterna.
ALJUBA. s. f, vestit de moro. Aljaba. Vestís
Arábica.
ALJÜVAR. s. m. ant. V. Axovar.
ALKALL s. m. Jlcali. Kali , sal.
ALL. s. m. Ajo. Allium.
ALL TENDRÉ. Ajete. AlUum tenerum.
ALLS DE BRUXAS. s. m. p. Ajo de viñas,
Allium vineale.
ALLÁ. adv. I. Allá. Illic , illuc , eo loco.
ALlX se las HAJA , ó SE LAS HAJAN. f. Allá íff
Jas haya : allá se lo haya : allá se la avengan :
allá se las campaneen. ¿Quid ad me? ípsi
viderint.
ALLADA. s. f. ant. V. Alioli.
ALLARGAR. v. a. Alargar. Protendere, pro-
ducere.
ALLARGAR, amollür. Alargar^ largar. Laxare,
extendere.
ALLARGAR, arribar fins á certa distancia ; axi s'
diu: Tescopeta allarca poc, ó molf. Ataru-
gar. Pertingere.
ALLARGAR , aumentar hl número ó quantitaC
senyalada, com: allargar él salari , la rác-
elo. Alargar. Adaugere.
ALLARGAR , dar Ó cedir. Alargar , largar. Por-
rigere , cederé.
ALLARGAR , donar una cosa á altre que está
distant. Alargar. Porrigere.
ALLARGAR , íét durar. Alargar. Longiüs pro-
ducere.
ANAR AI/LARGAND , Ó DIF£RI>ÍD. f. Endurat. Ifl
dies dilTerre.
ALLARGAR LOS CORDÓNS DE LA BÍ)SSA. f. Alar-
gar la bolsa. Pecnniam daré.
ALLARGAR LA MA, EL PEu &c. f. Alargar , ten-
der. Protendere.
NO ALLARGAR MES LO ERAS QUE LA mXnEGA. f.
Extender la pierna hasta donde llega la sá-
bana.
Maiores nido pennas ne extendito cautus.
allagar kim PAS. f. Alargar el paso. Properare»
ALLAR-
AttARGAR , suspéndrer , ó dexar per mes tard
1' exécució d'algima cosa. Atrasar , diferir.
Ditferre ad aliud tempus.
AiLARGAR POC t NO ALI>ARGAR MES. f. Tcnír
poc discurs, poc alcans. Alcanzársele poco á
alguno : No aliunzársele mas. Minus mentís
acie pollere.
ALLARGARSE. v. r. Alargarse. Prolongar!.
ALLARGS , ALLARGAS. s. m. y f. p. Lar-
gas. INIorse , dilationes.
DONAR ALLARGAS f. Dar lurgas. Moras trahere,
. nectere ^ rem prorogare , procrastinare : us-
que & usque dilferre.
ALLEGACIÓ. s. f. Alegación. Allegatio.
^L LEGAR. V. a. Alegar. Allegare , edere,
proferre.
AL LEGAT. s. m. for. Alegación., alegato. Al-
legatio.
ALLEGORÍA. s. f. Alegoría. Allegoria.
ALLEGORICAMENT. adv. m. Alegórica-
mente, AUegoricé.
AL LEGÜRIC , CA.adj. Alegórico. AUegoii-
cus.
ALLETAR. v. a. ant. donar mamar. Atetar.
Lactare , lacte nutriré.
ALLEUGERAMÉNT. s. m. Aligeramiento.
Levatio, allevatio.
ALLEUGERAMÉNT, dc la naUt AUjo. fixoneratio,
- allevatio.
ALLEUGERAR. v. a. Aligerar. AUevare, le-
vare.
ALLEUJAMÉNT. s. ra. V. Alleugeramént.
ALLEUiAR. V. a. V. Alleugerar.
ALLEUjAR , Pembarcació. Alijar. Exonerare.
ALLEVAR. V. a. Levantar , imponer. Impu-
tare , affingere.
ALLL adv. 1. Allí. Ibi , illic , eo loci.
ALLIBERTADOR. s. m. ant. V. Lliberta-
dór.
ALLIBERTAR. v. a. ant. V. Llibertar.
ALLIGACIÓ. s. f. en los metalls. Alligacion.
Alligatio.
ALLIGACIÓ, regla d' Aritmética. Aligación. Re-
• gula Alligationis.
ALLLMARL\S. s. f, p. V. Llimarias.
ALLISAMÉNT. s. m. ant. Tacció d'allisar.
Alisadura. Politura , politio.
ALLISAR. V. a. Alisar. Levigare , polire,
per polire.
ALLISAR LAS PARETS. f. Enrüsar. Planare ,
aequare parietes.
ALLISTAR. V. a. Alistar. Conscribere.
ALLISTAT , DA. p. p. Alistado.
ALLITARSE. v. r. ant. posarse en lo Hit per
malalt. Ponerse en cama , encamarse. Mor-
bum lecto affigere a;grum : ex morbo decum-
bere.
ALLITAT , DA. p. p. ant. Puesto en cama.,
encamado.
ALLOCUCIÓ. s. f. Alocución.- Allocutio.
ALL
ALLOCARSE. v. r. ant. tornarse lloca la ga-
llina. AUocarse , ponerse clueca la gallina,
Ovis gallinas incubare.
ALLOMADURA. s. f. Deslomadura. Elumba-
tio , delumbatio , lumbago.
ALLOMAR. V. a. Deslomar. Delumbare ,
elumbare.
ALLOMAT , DA. p. p. Dcslomado.
ALLOMARSE, v. r. Deslomarse. Delumbarl,
elumbari.
ALLUCÍNACIÓ. s. f. Alucinación. Halluci-
natio.
ALLUCINAMÉNT. s. m. V. Hallucinació.
ALLUCINARSE. v. r. Alucinarse. Halluci-
nari.
ALLUCINAT, DA. p. p. Alucinado., desa^,
lumbrada.
AL-LUDIR. V. n. Aludir. Alludere.
ALLUNAT , DA. adj. ant. llunátic. Alunado.
Lunáticos.
ALLUNYAMÉNT. s. m. Alejamiento. Elon-
gatio , recessus.
ALLUNYAR. v. a. Alejar. Ablegare , procul
pellere.
ALLUNYARSE. v. r. Alejarse. Longé rece-
dere , digredi , procul abscedere. ■■ ,\
ALLUNYAT, DA. p. p. Alejado.
ALLUSÍO. s. f. Alusión. Allusio. :/.
AL'LUSIU, VA. adj. Alusivo. Allusivus.jl^iA
ALMADRABA, s. f. filat per pescar la tun.yi-
na. Almadraba. Rete tynnarium sive ceta-
rium.
ALMANAC. s. m. Almanaque. Calendarium.
ALMANCO. adv. V. Alómenos.
ALMANGONAR. v. a. ant. V. Enman-
gar-
ALM ANGRA, s. f. Almagre., almazarrón. Ru-
brica.
ALMANGUENA, s. f. ant. V. Almangra.
ALMARRAXA. s. f. ant. V. Morratxa.
ALMARTECH. s. m. ant. Almártaga , litar-
girio. Litargyrus.
ALMEDROT.%. m. ant. V. Almodroc.
ALMENYS. adv. ant. V. Alómenos.
ALMESC. s. m. Almizcle. Moschus.
ALMÉNOS. adv. V. Alómenos.
ALMÍBAR, s. m. Almibar. Saccharum liqua-
tum.
ALMIRALL, ALMIRAY. s. m. ant. V. Al-
mirant.
ALMIRANT. s. m. Almirante. Classis mariti-
mfe prsetor.
ALMODROC. s. m. ant. Almodrote. More-
tum.
ALMORSAR. v. n. ant. V. Esmorsar.
ALMOSTA. s. f. Almuerza. Quantum ambabus
volis seminis , reive similis comprehendi po-
test.
ALMOYNA. s. f. Limosna. Eleeniosyna , stips
collatitia.
ju'al-
'ALM
e'aLMOYNA QUA>rD I.A PArXs , NO MIRES Á QOf
I, A íAs. ref. Haz bien y no caTus á quien.
Fac bené: cuique hoinini facías expenderé
noli.
ALMOYNER. s. m. qui recull las alnioynas.
Demandador ., qüestor. Stipitis corrogator.
ALMOYNER, caritatiu. Limosnero. In pauperes
■ largiis, in egenos beneficus.
ALMOvNKíí , qui té Tofici de distribuir las al-
nioynas. Limosnero. Largitionum prsefectus,
eleemosynarius.
ALMUD, s. m. a'nt. certa mesura. Almud.Mo-
dius.
ALMUGÁVER. s. m. soldat en la milicia an-
tigua. Almogávar. Miles excurrens in hosti-
les términos.
ALMUSSA. s. f. V. Armussa.
ALNA. s. f. ant. mida de drap. Ana. Ulna
bélgica.
ALÓ. interj. Alón. Age, eamus.
ALÓ. s. m. ¿■'aucell. Alón. Ala implumis.
ALODIAL, adj. Alodial. Allodiale.
ALOIGNAR. V. a. ant. V. AUunyar.
ALOJA, s. m. ant. certa beguda. Aloxa. Aqua
mulsa.
ALÓMENOS, ALMÉNOS. adv. Alómenos,
Saltem, saltim.
ALONGACÍÓ s. f. ant. V. Prolongacid.
ALONGAR. V. a. ant. V. Allargar.
ALORA, adv. t. ant. V. Alashoras.
ALOPECIA, s. f. malaltía que fa cáurer él peí.
Alopecia., pelona., pehdera. Allopecia.
ALOSA, s. f. aucell. Alondra. Alauda.
ALOU. s. m. Alodio. Allodium.
ALPARGATA, s. f. V. Espardenya.
ALPUSTOST. mod. adv. ant. Lo mas presto.
Quantó citius, quain primüm.
ALQUIMIA, s. f. Alquimia. Chemia, alchemia.
ALQUITRA. s. m, ant. V. Quitrá.
ALRE. adj. ant. Oiro ., otra cosa. Aliud.
ALS. adv. ant. De otro modo. Aliter.
ALS. adj. ant. Otro., otra cosa. Aliud.
ALSA. s. f. tros de sola ó vaqueta, que posan
los sabatérs á la forma de la sabata. Alza.
Corii frustulum.
ALSADA. s. f. Aharia. Altitudo.
DiR Á l'alsada d'un cAMPANAR.f. Decír dc una
hasta ciento. Opprobiis centies ingeminatis
aliquem lacescere.
lER ALSADA, f. reuiiir los impress5rs un exém-
plar de cada full per formar un volumen.
Alzar. Folia hinc inde collecta ordinare.
ALSADURA. s. f. ant. V. Alsamént.
ALSAMENT. s. m. ant. Alzamiento ., levanta-
miento. Erectio , elevatio.
ALSA.'VTÉNT, AXECAMENT DE VEDA. DesaCOtO. lu-
terdicti, quo venatio prohibebatur, substra-
ctio.
ALSAMÉNT, ant. insurrecció. Levantamiento.
Coniuratio.
Tom.L
ALS
29
ALSAPREM. s. m. Alzaprima. Vectis ad su-
blevanda pondera.
ALSAPRBMAR. v. a. Alzaprimar. Vecte pon-
dera sublevare.
ALSAR. V. a. axecar. Alzar. Elevare, tol-
lere.
AL3AR, lo caygut Ó estes en térra. Levantar.
Erigere.
ALSAR , escapsar en lo jog de cartas. Alzar.
Partem cartharum attollere.
ALSAR, met. al caygut y desvalgut. Levantar,
Promoveré , evehere , erigere.
ALSAR, l'arrést, l'entredit, el desterro. Alzar.^
levantar. Absolvere , levare.
ALSAR Á ALGÚ DE LA PÓLS DE LA TERRA, f. met.
Levantar del polvo de la tierra. Erigere,
suscitare.
ALSAR LAS BARRAS, f. alsHr el gallot de las ar-
mas de fog. Calar el can. Catapultam explo-
sioni parare.
ALSAR ÉL siTi. f. Levantar el campo , el sitio.
Obsidionem solvere.
ALSAR ÉL CAP. f. mct. rcstabürse en la salud,
ó en los béns. Alzar , levantar cabeza. In-
staurare vires, fortuuam.
ALSAR LA CASSA. f. fér voIar la cassa d'aucélls
que estaba posada. Volar. Avis volatum in-
citare.
ALSAR, AXECAR tA CASsA. f. dit dels animals
que no volan. Levantar la caza. Feras ¡a
venatione comm.overe.
ALSAR, AXECAR EL coLSE f. fam. be'ufcf molt
vi. Levantar de codo., 6 el codo. Pocula ex-
haurire.
ALSAR EL cRiT. f. Alzar .,hvantar el grito. Vo-
ciferare.
ALSAR DÉU. f. V. LLEVAR DEU.
ALSAR UN EDiFici. f. Alzar, levantar un edificio.
Structuram educere, tollere.
ALSAR GÉNT. f. Levantar gente. Delectum fa-
ceré militúm , milites congcribere.
ALSAR LA MA Á ALGu. f. auienassarlo ab ella,
en acció de pegarÜ. Levantar la mano. Su-
blatñ raanu minari.
ALSAR poLS, d PÓLSAGuÉRA. f. Levantar polva-
reda. Pulverem excitare.
ALSAR LA v&DA.í, Desvedar. Prohibitionem ve-
nationJs tollere.
ALSAR VELAS, f. Náut. Alzar vslas. Ventis vela
daré.
ALSAR LA vEu. f. Levatitar la voz. Vocem in-
tendere.
ALSAR LA vEu. f. parlar ab to de veu alt v ar-
rogant. Levantar el gallo. Vccem tollere.
ALSAR ÉLs ULLS AL csL, f. Alzar los ojos al
cielo. Dei opem implorare.
NO ALSAR LOS ULLS DE TERRA, f. A^O levantüV
los ojos. Ocuios solo deiixos habere.
ALSARSE. V. r. potarse dret. L¿vat¡tarse,
Sutgere , exurgere.
H Afc-
3 o ALS
ALSARSE, amotlnarss. Alzarse. Rebellare , á
principe deficere.
ALEARSE , ó ALSARSB DEL. LLIT. f. llevarSC.
Levantarse. Siirgere é lecto.
ALSARSE LA ROBA. f. arrebossáfsela.V. Arreman-
garse.
ALsARSK , el que habia vingut á mfenos. f. met.
Levantarse. In pristinum statum restituí,
revocar i.
ALSARS£ DE POTAS , Ó ALSARSE DE tAS POTAS DE
DEVANT. f. Empinarse , enarmonarse , enea-
britarse. Equuin aliumve quadrupedem se se
attollere.
ALSARSE DE puNTETAs. f. Empinarse , ponerse
de puntillas. Super pedum digitis se erigere.
ALSARSE 'l temps. f. Abrir el tiempo. Nubila
profligar!.
NO PODER ALSARSE. f. no poder medrar algú, ó
fér fortuna. No cubrirle pelo á alguno. Haud
proficere , fortunam alicui adversar!.
ALS ARIA. s. f. Altura., alto., proceridad. Alti-
tudo.
ALSINA. s. f. Encina. Qiiercus, illex.
ALsiNA surera. Alcomoqiie. Súber.
ALSÍNAR. s. m. bosc d'alsinas. Encinal., enci-
nar. Quercetum, querceum arboretum.
ALSINERA. s. f. ant. V. Alsina.
ALSINETA. s. f. dim. Encinilla. Parva illex.
ALT, TA. adj. elevat. Alto., procer ., prócero.
Celsus , excelsus.
ALT , gran en estatura. Alto. Altus , proce-
rus.
ALT , lo que está en situació elevada. Alto. Su-
blímis.
ALT, arduo, difícil de compindrer, ó exécutar.
Alto. Arduus.
ALT , dit del preu. Alto. Magnum.
ALT, dit deis subgéctes, ó empleos elevats.
Alto. Excellens , exaltatus.
CAURER d'alt á bax. f. Dar abaxo. Praecipitem
ferri.
PARLAR ALT. f. mct. parlar ab Ilibertat. Ha-
blar alto. Confidentius, audacter loqui.
PAssAR PER ALT. f. no advertir alguna cosa.
Pasarse., ó irse por a/ío. Non animadver-
tere.
PICAR PER ALT , Ó PER MES ALT. f. Picar mtiy
alto., ó mas alto. Alta petere, vel optare.
iRÁLRF.a PER ALT. f. Conseguir., lograr, ó sacar
por flifo.Prseter communem ord¡neni,gratiam
vel munus adipisci.
ALTS Y EAXos. loc. fam. desigualtat en algún
terreno. Altibaxos ., altos y baxos. Inaequale
solum.
ALTSYBAXos, lEct. dcsigualtat , Ó varietat en
los succésos , ja prósperos , Ja adversos. Alti-
baxos , altos y bi'.xos. Y ices , vicissitudi-
nes.
IN Ai.TA MAR. loc. lluny dc térra. En alia mar.
Medio in mari.
ALT
ALT Y rXiAC , dit del home ó de la dona. Lan-
garuto. Tenuis, procerusque vir.
ALTAMÉiNT. adv. m. Altamente. Praesíanter,
summé , elaté.
ALTANER , RA. adj. Altanero. Arrogans.
ALTAR. V. n. ant. V. Alterar.
ALTAR, s. m. Altar. Altare , ara.
ALTAR PORTÁTIL. Altar portátil. Altare subdu-
ctile , explicatile.
ALTAR WAjoR. Altar mayor. Ara princeps , má-
xima, altare primarium.
ALTAR PRiviLEGiAT. Altar de Anima. Altare
privilegiatum.
DEVANT ALTAR, s. m. ant. V. Páüt.
DEáPARAR UN ALTAR PER PARARn' UN ALTRE. f.
V. Desparar.
ALTARET. s. m. dim. Altarico , altarito.
Arula , minor ara.
ALTARÍA, s. f. ant. V. Alsada.
ALTARSE. V. r. ant. Prendarse. Capí.
ALTARSE , ant. V. Vanagloriarse.
ALTERABLE, adj. Alterable. Alterabilis.
ALTERACÍÓ. s. f. Alteración. Alteratio.
ALTERAció, d'ánimo. Alteración. Animi pertur-
batio.
ALTERACIÓ, de pols.yí/ferflcjon. Pulsüs alteratio.
ALTERACIÓ, ant. V. Sed.
ALTERAMENT. s. m. ant. V. Alteració.
ALTERAR, v. a. mudar , innovar. Alterar,
Alterare , perturbare , aliquld novare , im-
mutare.
ALTERAR, commóurcr, enfadar. Alterar. Com-
movere animum.
ALTERAR , corrómpref. Alterar. Vitiare , cor-
rumpere.
ALTERAR , ant. causar sed. Causar sed. Sitim
moveré.
ALTERAT , DA. adj. ant. Sediento, Sitiecs,
siti laborans.
ALTERAT , adj. V. Alborotat.
A1.XERAT, DA. p. p. Alterado.
ALTERCACIÓ. s. f. Altercación , altercado.
A]ter..atio , contentio.
ALTERCAR, v. n. Altercar. Altercari , con-
tendere.
ALTERCAT. s. m. V. Incidént.
ALTERNADAMÉNT. adv. ant. V. Alternati-
vamént.
ALTERNAR, v. n. Alternar. Alternare , al-
térnis vicibus agere , venire.
ALTERNATIU , VA. adj. Alternativo. Al-
ternus.
ALTERNATIVA, s. f. Alternativa. Alterna-
tiva , aiternatio.
ALTERNATIVAMÉNT. adv. m. Alttrnati-
vamente. Alternatim , alterné.
ALTESA. s. f. ant. V. Elevado, altitut.
ALTESA , tractamént. Alteza. Celsitudo.
ALTIMIRA. s. f. certa herba. Aríenj,isa , ar-
temisia. Artemisia.
AL-
ALT
ALTISME. s. m. ant. V. Altíssim.
ALTISSIM , MA. adj. sup. Altísimo. Altissi-
mus.
ALTÍSSIM. s. m. nom que antonomásticam^nt,
se clona á Déu. Jltisirno. Altissinuis.
ALTIVESA. s. f. Altivez. Elatio animi, fero-
cia.
ALTIU, VA. adJ. Altivo. Elatus, tumidus,
ferox.
ALTITUT. s. f. V. Altura, alsaria.
ALTIVAMÉNT. adv. m. ant. Altivamente.
Superbé , elate, elatiori animo.
ALTISSONANT. adj. Altisonante. Altisonus.
ALTO AQUÍ. exp. Alto ahí. Siste.
fí:r alto. f. Hacer alto. Sistere.
ALTRE , TRA. adj. Otro. Alius , alter.
ALTRE VINDRÁ QUE m' ABONARÁ. Tcf. V. Abo-
nar.
ALTRE TANT. Otro tauto. Tantídem , tantun-
dem.
ALTREMÉNT. adv. m. De otro modo, en otro
modo. Aliter, secüs, alio modo.
ALTRETAL. adv. ant. V. Semblantmént,
igualmént.
ALTRESÍ. adv. mod. ant. Otrosí^ también.
ítem, pariter, itidem.
ALTRÜY. pron. ant. V. Altre.
ALT URA. s. f. Altura. Altitudo.
ALTURA DE POLO. Alturu de falo. Elevatio.
ALUDA, s. f. V. Luda.
ALUM. s. m. Alumbre. Alumen.
ALUM DE ROCA. Alumbre de roca. Alumen ru-
peum.
ALUM DE g6s. Canina. Caninum stercus.
ALUM DE PLOMA. Alumbre de pluma. Amian-
tus.
ALUMAYRE. s. m. qui arreplega Talum de
shs. Caninerot Canini stercoris collector.
ALUMAR. V. a. ant. Alumbrar. Illuminare.
ALVEDRIU. s. m. ant. Alveario. Arbjtrium,
arbitratus.
ALXUB. s. m. ant. Algibe. Cisterna.
AM.
AM. s. m. V. Ham.
AMA. s. f. ant. V. Mestressa , senybra.
• AMAP.ILITAT. s. f. Amabilidad. Amabilitas.
AMABILÍSSIM , MA. adj. Amabilísimo. Ama-
bil¡?sii!ius.
AMABLE, adj. Amable. Amabilis , amore dig-
nus.
AMABLEMENT. adv. m. Amablemente. Ama-
biliter.
AMADÉU. s. m. nom d' home. Amadeo.
Aniadeus.
AMADÍSSIM, MA. adj.sup. Amadísimo. Dile-
ctíásimus.
AMADOR, s. m. Amador. Amator, alicuius
rei studiosus.
AMA
31
AMAESTRAMENT. s. m. ant. V. Ensenyan
sa.
AMAESTRAR, v. a. ant. Amaestrar. Doccre.
AMAGA CREUS. s. m. qui guarda mólt lo
diner. Ata el gato. Pecunia tenax.
AMAGADAMÉNT. adv. m. Escondidamente^
á escondidas. Claní , latenter.
AMAGADET , TA. adj. dim. Escondidillo.
Occultus.
AMAGADÍSSIM , MA. adj. sup. Eseondidísi-
mo. Occultissimus.
AMAGADÓR. s. m. Ocultador. Occultator,
AMAGAMÉNT. s. m. ant. Escondimiento ^ en-
cubrimiento. Tectio, oceultatio.
AMAGAMÉNT, ant. V, Amagatall.
AMAGAR. V. a. Esconder , encubrir. Abdere,
celare , occultare.
TIRAR LA PEORA Y AMAGAR LA MA, f. Tirar la
piedra y esconder la mano. Clanculum age-
re.
DINÉRS T EOJERÍA NO s' PDDEN AMAGAR. Tef.
Amor ni dinero no puede estar encubierto.
Nummus amorque nimis certant se proder©
semper :
Ambo signa dabunt, hic micat , ille boat.
PER AMAGAT Ó FONDO QUE s' FASSA 'l FOO ,
RESPIRA EL FUM, ref. V. Pog.
AMAGARSE, v. r. Esconderse , ocultarse,
Abscondere se.
AMAGARSE , posatsc ajupit en un Iloc ocult per
no ser vist. Agazaparse, In arcto Joco quem-
piam , se submiitendo, celare se.
AMAGAT , DA. p. p. Escondido.
d'amagat , ó d'amagatótis. m. adv. j4 burta^
dillas., á escondidas, escondidamente. Purtim,
cLanculum.
AMAGATALL. s. m. Escondrijo , escondedero,
Latebrae, latibulum.
AMAGATEIAR. v. a. anr. V. Amagar.
D'AMAGATONS. mod. adv. ant. V. D'ama-
gat-
AMAGRIMENT. s. m. V. Enmagrimént.
AMAGRIR. V. a. V. Enmagrir.
AMAGRIRSE. v. r. V. Enmagrirse.
AMANAR, AMENAR. v. a. ant. V. Me-
nar.
AMANCEBADA, s. f. ant. Manceba. Concu-
bina, peliex.
AMANCEBAMÉNT. s. m. Amancebamiento.
Concubinatus.
AMANCEBARSE, v. r. Amancebarse. Concu-
binam sibi adiungere.
AMANCEBAT, DA. adj. Amancebado. Con-
cubinarius, concubina.
AMANEXER. v. n. Amanecer, Lucescere.
AM ANIMEN T. s. m. ant. aparell, preparatiu.
Apresto. Apparatus.
amaniment, él que s' posa á las viandas. Guiso,
Condimentum.
AMAN IR. V. a. aparellar alguna cosa. Apron-
tar.
tar 5 afartjar^ alistar. Aliquid parare , prse-
parare.
AMANiR , lo menjar. Aderezar , coiidvnentar.
Ciboi condire , coqiiere.
AMANIRSE. V. r. disposarse alguna persona.
Aprestarse , aparejarse. Se se expediré , pa-i
rare.
AMANLLEUTAR. v. a. ant. V. Enmanlleu-
tat.
AMANSA, s. f. ant. Manceba , amiga. Pel-
lex.
AMANSADOR, s. m. ant. Amansador. Mán-
- «uetarius, sedator , mitigator.
AMANSADURA. s. f. ant. V. Amansamént.
AMANSAMÉNT. s. ni. Amansamiento. Domi-
: tura , lenimentum, mitigatio.
AMANSAR, V. a. las bestias. Amansar , do-
mar. Bestias cicurare , mansuefacere.
^^MANSAT , DA. p. p. Amamado.
AMANSIR. V. a. mitigar , apaciguar. Aman-
sar. Lenire , placare , mitigare.
AMANT. p. a. Amante. Amans.
AMANT , nom d'home. Amando. Amantius.
AMANTINA. s. f. Náut. corda per fér es-
tar plans y segurs los penons. Amantillo,
Anquina.
AMANUENSE. s¿ m. Amanuense, Amanuen-
ses , á manu.
AMANYAGADÓR. s. m. Acariciador. Deli-
nitor , assentator.
AMANYAGAR. v. a. Popar , acariciar. Blan-
diri.
AMAR. V. a. Amar. Amare , adamare , dili-
gere.
Qui EE AMA BE CASTIGA, ref. Quicn bien te quie-
re te hará llorar.
Qui te flere facit , te sane diligit ipse.
Qui BE AMA , TARD OLVIDA. lef. Quten bien
quiere , tarde olvida.
Qui semel est solido verh dcvinctus amore
Semper am3t,numqu3m pocula nigra bibet.
AMARANTA. s. f. ilor. Amaranto. Amaran-
thus.
AMARAR, v.a. penetrar raygua ó altre liquid
alguna cosa. Calar. Madefacere.
AMARAR, la cals. Apagar la cal. Calcem aquá
diluere.
AMARAR , lo llí 6 ca'nem. Enriar , cocer. Li-
num, cannabum, rivo, lacui immergere.
TOT AMARAT. f. Heclio unu sopu de agua. Om-
nino niadefactus.
AMAREJAR. v. n. ant. V. Amargar.
AMARG , GA. adj. Amargo. Amarus , acer-
bus.
AMARG, met. doloros, penus. Amargo. Amarus,
acerbus.
AMARG co!\i UN VE I., f. Amargo como unas fue-
ras. Pelle amarior.
AMARGAMÉNT. adv. m. Amargamente.
Amare , acerbe.
AMA
AMARGANT , TA. adj. V. Araarg.'
AMARGAR. v. n. Amargar. Amarescere.
AMARGAR, met. sér amarg ó peños. Amargar,
Exacerbare , affligere. ■wrifáivjf.
CADA DI \ COLS AMARGAN. Tcf. Cada día oJLl
amarga el caldo : cada dia gallina amarga
la cocina, --Íj
Putidus es toties si mihi ponis aprum.
NO jk FEl. QUE I.I AMARGUE, f. V. f^cl.
AMARGOR, s. f. Amargor , amargura , amar'
go. Aniaritudo , amarities.
AMARGOS , SA. adj. ant. V. Amarg.
AMARGOSAMÉNT. adv. m. ant. V. Amar-
gamenf.
AMARGÜESA. s. f. ant. V. Amargar.
AMARGÜÍSSIM , MA. adj. sup. Amarguísi-
mo, Acerbissimus , amarissimu?.
AMARINAR, v. a. ant. V. Tripular.
AMARRAR, v. a. Amarrar. Alligare , vin-
cire.
AMARRAR, Una nau. Amarrar. Navem rudenti-.
bus ligare.
AMARRAT , DA. p. p. Amarrado.
AMARTELLAR. v. a. ant. V. Atormentar.
AMASSADURA. s. f. ant. Amasadura. Listu-
ra.
AMASSAMÉNT. s. m. ant. V. Amontona-
mént.
AMASSAR. V. a. territ. V. Pastar.
AMASSAR , ant. V. Amontonar.
AMASSÓNA. s. f. Amazona. Amazon.
AMAT, DA. p. p. Amado.
AMATENT, TA. adj. Pronto. Promptus , ce-
1er.
AMATINARSE. v. r. anticiparse á fer alguna
cosa. Madrugar. Prajocupare.
AMATISTA, s. f. pédra preciosa. Amatista.
Amethystus.
AMAYNAR LA FEBEE. f. Aflonav ¡a Calentura.
Febrem remittere.
AMAYNAR LAS VELAS, f. Amaynof velas. Vela
contrahere , colligere.
AMBICIÓ, s. f. Amblcioa. Ambitio, honorum
cupiditas.
AMBICIONAR, v. a. Ambicionar. Ambire,
ambitiosé expetere.
AMBICIONAT, DA. adj. Ambicionado. Am-
bitus , ambitiosi expetitus.
AMBICIOS, SA. adj. Ambiciólo. Ambltiosus,
lionoris cupidus.
AMBICIÓSAMÉNT. adv. re. Ambiciosamente.
Ainbitiose.
AMBLADOR, RA. adj. ant. caballería de bon
pas. Caballería da paso de andadura. Grada-
rius.
AMBLANT. adv. m. ant. J paso de andadu-
ra. Tolutim.
AMBLAR. V. n. ant. caminar lo caball á bon
pas , s^ns saccejar. Caminar las caballerías A
paso de andadura. Gradi.
AM-
AMB
AMBLAR. V. a. ant. V. Robar.
AMBIÉNT. s. m. Tayre que circuex los cossos.
Ainhuntc. Aer anibÍ3n3.
AMBIDEXTRE. adj. Ambidextro. Ambidex-
ter.
AMBfGUAMÉNT. adv. m. Amhigüamente.
Ambigué , dubié , perplexe.
AMBIGÚ ÍTAT. s. f. Ambigüedad. Ambigiiitas,
amphiboÜa.
AMBIGUO, A. adj. Ambiguo. Ambiguus , du-
bius, anceps.
GÉNERO AMBIGUO. Grám. Gémro ambiguo. Ge-
mís ambiguum.
ÁMBIT. s. m. Ámbito. Ambitus , circuitus.
AMBRE. f. m. Ámbar. Succinuin, electnim.
AMBRETA, s. f. dim. Ambarito. Abreta, levi-
ciikim ámbar.
AMBROS. s. m. nom d'home. Ambrosio. Am-
brosius.
AMBR(3SÍA. s. f. met. menjar ó béiirer de
£;ust delicat. Ambrosía. Ambrosia.
AMDOS, AMDUES, AMDOSSOS , AM-
DUX, AMDUY. adj. p. ant. Ambos., am-
bas , los dos , las dos , ambos á dos. Ambo,
ambse.
AMELLERAL. s. m. ant. V. AmetUar.
ESCOLA D'AMÉN. Sacristán de Amen. Alie-
no iudicio cíeco animo adhaerens.
AMENAR. V. a. ant. Llevar .¡ conducir^ guiar.
Ducere.
AMENASSA. s. f. Amenaza. Minae, minatio,
comminatio.
AMENASSADÓR. s. m. Amenazador. Minax.
AMENASSAMÉNT. s. m. ant. V. Amenas-
AME .5^
AMETLL A. s.{. Almendra. Amygdala, amyc-
dalum.
AMETLLAS cuRERTAs. Almendras peladillas.
Amygdalae saccaro oblitee.
AMETLLAR. s. m. terreno plantat d'amet-
llcrs. Almendral. Amygdalctum.
AMETLI/AT.s. m. Almendrada. Amygdalinus
crémor.
AMETLLER. s. m. Almendro. AmygdaUís.
AMETLLETA. s. f. dim. Almendriza ., almen'
drilla., almendrita. Amygdalum parvum.
AMETLLO. s. m. Almendruco., almendrón,
Amygdalum immaturum.
AMFALOiNIR , ANFALONIR. v. n. ant.
V. Enfallonirse.
AMFESTIJAR. v. n. ant. V. Pastiguejar.
AMFíBI. adj. l'animal que viu en la térra y
en Taygua. Anfibio. Amphibius.
AMPÍBÓLOGIA. s. f. Anfibología. Amphibo-
loffia.
sa.
AMENÍASSAR. v. a. donar á ente'ndrer á algú
ab accións, ó páranlas, que se li fará algún
mal. Amenazar. Minari, minitari, commi-
nari.
AMEXASSAR. V. H. haberhi perill próxim de
succehir alguna cosa , com : amenassar una
tempestat. Amenazar. Imminere, instare.
AMENÍSSÍM , MA. adj. sup. Amenísimo.
Amoenissimus.
AMENITAT. s. f. Amenidad. Amoenitas , iu-
cunditas.
AMENO, NA. adj. Ameno. Amzenus, iucun-
dus.
ÁMENLA, s.f. ant. V. Ametlla.
AMENUT. adv. m. sovint. A menudo. Fre-
quenter, crebro , assiJué.
AMERAR, v.a. ant. posar aygua al vi. Merar.
Vinum aquá diluere.
AMERTC. adj. ant. V. America.
AMERICA, s. f. América. America.
AMERICA, NA. adj. Americano. America-
niis.
AMESARAT. adj. ant. V. Mesurat.
AMESURADAMÉNT. adv. m. ant. V. Me-
suradamént.
Tom. I.
AMFIBOLÓGIC, CA. adj. Anfibológico. Am-
phiboiogicus.
AMFIBOLOGICAMENT. adv. m. Anfibológi-
camente. Amphibologicé.
AMPÍTEATRO. s. m. Anfiteatro. Amphithea-
trum.
AMIANTO, s. m. pedra preciosa. Amianto,
amianta. Amyautus.
AMIDAR. v. a. Medir. Metiri, dimetiri.
VENIR AMIDAT. f. venir just. Venir á plana
renglón. Ad mensuram venire , quin desit
aliquid vel supersit.
TEÑIR AMIDAT DE PAM EN PAM. f. teñir exácta
noticia d'algun lloc. Tener medido á dedos.
Satis exploratum esse alicui aliquem lo-
en m.
AMIDÓ. s. m. V, Mido.
AMIDONAR. V. a. V. Enmidonar.
AMIG, GA. s. m. y f. Amigo. Amicus, neces-
sarius.
AMIG, met. aflcionat ó incünat á alguna cosa:
com : AMIG de comedias. Amigo. Propensus
affectus.
AMIG DB RENYiNAs, DE K.Kühsi. (Quimerista.,
pendenciero. Rixator.
TAN AMiGs COM Xntks. f. Tan amigos como ds
antes. Incolumi vel salva amicitiá.
CARA DE pocs AMI03. f. Cara de pocos amigos :
cara de vinagre. lusociabiiis liomo , torvo &
horrribili vultu.
ESTAR BE AB SOS AMi»s. f. estar gras y bo. Es-
tar de buen año. Nitere, pinguem & nitiduní
esse.
NO TÉ PARÉNT NI AMic. f. No ticnt prcximo.
Próximo nec minimüm consuíir.
EER AMIGS ALS Qu' ESTABAN ENEMISTÁIS, f.
V. Tornar en amistat.
FERSK AiwiGí. f. cootra'urer amistats. Hacerse
amigos. In amicitiaiu coire.
AMK>S FINS ALS OCS ; Á hA BOSSA «fD m' HI TOC*;.
1 .ref.
34 AMÍ
ref. Bien te quüro^hltn te qiiisro : mas no te
dov mi dtmro.
Te bene, te ma'.tum, te sumine diligo,Fau3te,
Nil ramsn ex numiiiis do tibí, Fauste, meis.
AMIO y TRASTO QUE NO SERVEX, AL CARRÉR. fef-
Anú^Q qus 00 presta y cuchillo que no corta
que se pierJ-J poco importa.
Non is ainicus erit , non haec servanda su-
pellex,
Quj oíHcio dasit, qux nallos servit ad usus.
AWIÜ RJiCONCILIAT , EÑEMIC, DOBLAT. ref. Jmt-
go recon:iVt:iJo , eaeinlgo doblado.
Durior est hostis male conciliatus amicus.
coM MJis AMiGS'MEs cLAP.s. Tcf. Entre dos ami-
ga un notario y dos testigos: Entre dos her-
manos dos testigos y un notario.
Firma sit ut vobis omni concordia vita,
Tesíihus ac scripto sit retinenda fides.
ENTRE AMIGS Y SOLDA".-: I.Oi CV3IPjMMÍ;KT3 SON
Esc'JSATS. ref. Entre amigos y soldados cum-
plifiñentos son ejiciisadus.
Nil bellatores inter, nil inter amicos
Blandís verba sonis officiosa valcnt.
AMIGA, s. f. concubina. Manceba .¡barragana.
Peü-x.
AMIGABLE, adj. Amigable. Amicabilis , stii-
diosus.
AMIGABLEMÉNT. adv. m. Amigablemente.
Amicé , studiosé , amanter.
AMIGAMÍíNT. s. m. ant. Amancebamiento.
Pellicatus.
AMIGAR, v. a. ant. fer á dos personas amigas.
Hacer amigos. Amicare , in amicitiam con-
iungere.
AMIGAR , AMIGAR, v. n. ant. V. Férse
air.igs.
AMIGAT. p. p. ant. V. Amancebado.
AMIGUET, TA. s. m. y f. dim. Amiguillo,
Amiculus , amicula.
AMIGUÍSSIM, MA. adj. sup. Amiguísimo.
Amicissimus, sfudiosissimus.
AMILANAR, v. a. Amilanar. Metum iniice-
re.
AMILANARSE, v. r. Amilanarse. Terreri.
AMINVAR. v. a. ant. V. Agotar, apurar.
AMISTANSA. s. f. ant. Alianza. Foedus.
AMISTANZA, ant. V. Amistat.
AMISTANSARSE. v. r. Amancebarse, In con-
cubinatu persistere , degere.
AMISTANSAT, DA. p. p. Amancebado.
AMISTAT. s. f. Amistad. Amicitia, benevo-
lentia , necessitudo.
AJviisTAT, !o tráete ilHcit entre home y dona.
Amancebamiento , amistad. Concubinatus.
TORNAR E\ AiMiSTAT. f. recoHcüiarse los qu'
eran enemigs. Amistarse. In gratiam redu-
ci, reconciliari.
TORNAR EN AMISTAT. f. reconciüar ais qu' eran
enemigs. Amistar. Reconciliare, in gratiam
reducere.
AMI
EN DIRSE I/AS VERITATS SE PERDEX LAS AMIS-
TATs. ref. Mal me quieren mis comadres^
porque les digo ¡as verdades.
Veritas odiuiii parit.
Vera quod ipse loquar, me detestantur ami-
cse.
AMISTAYAR. v. a. ant. fer amigs ais qu' es-
taban enemistats. jímiííar. Pacificare, con-
cillare;.
AMISTOS , SA. adj. Amistoso. Amicus , ami-
cabilis.
AMISTGSAMÉNT. adv. m. Amistosamente.
Amicé, studiose, amanter, bencvolé, hu-
maniter.
AMÍT. s. m. Amito. Amictus , amiculum.
AMITJANAR. v.n. Promediar. In medias par-
tes dividere, médium tenere.
AMMORZAMÉNT. s. ni. ant. Amortigua''
míenlo. IMitigatio , languor.
AMMORZAR. v. a. ant. V. Apagar.
AMMORZAR , ant. Amortiguar. Mitigare.
AMNI. s. m. certa planta. Amni. Amnium,
amni.
AMNISTÍA, s. f. perdó ó indult general.
Amnistía. Iniuriarum remissio.
AMO. s. m. Amo^ dueño. Herus , dominus.
AMO , el cap de casa y familia. Amo. Dominus,
herus.
AMO , senyór ó possessór d'alguna cosa. Amo,
dueño. Dominus.
AMO , e1 qu' ho es d'alguna casa , que té Iloga-
da á altres. Casero. ^íüdium dominus.
AMO, ant. la persona encarregada de la criansa
d'un minyó. Ayo. Nutritius, educator.
AMO , ant. la persona encarregada de la ins-
trucció d' algún minyó. Ayo. Pedagogus,
institutor.
NosTRE AMO , Náut. Contramaestre. Rei náuti-
ca; prsefectus.
FÉRSK AMO. f. Hacerse dueño. Dominatum usur-
pare.
FÉRSE AMO. f. met. apropiarse alguna cosa
d'altre , ó adquirir algún predomini sobre
las cosas , ó voluntat d'algú. Hacerse dueño.
Rem alienam sibi arrogare , vel alicui do-
minari.
NO SER AMO DE FÍR ALGUNA COSA. loC. No Ser
dueño. Non esse alicui liberum hoc , vel
¡Ilud agere.
AMO QUE TÉ MOSSOS Y NÓLS Víü , SB FA POBRE
Y NO s' HO cREu. Fcf. Hoctenda tu dueño te
vea.
Curator dominus melior fit semper agrorum.
AMODORRIRSE. v. r. ant. ensopirse. Amo-
dorrarse. Consopiri.
AMODORRIT, DA. p. p. ant. Amodorrado.
AMOHINAR. V. a. enfadar , enujar. Pudrir.
Angere.
AMOILLERARSE. v. r. ant. cagarse 1' home.
V. Casarse.
AMOI-
AMO
AMOILLERAT, DA. p. p. ant. V. Casaf.
AMOLLAR. V. a. Largar^ alurgar. Lsxare.
AMOÍ/LÍMÉNT. s. m. anr. V. AbJaniraenr.
AMOLLIR. V. a. /íblíJvdar ^ enmollecer, en-
llentecer^ reblandecer. Mollire.
AMOLLIR , ant. estovar : coni se diu deis mata-
lassos ,• coxins &c. MuUir. Mollire.
AMOLLIRSE. v. r. Enmollecerse , ablandarse.
Molliri.
AMOLLIT, DA. p. p. Ablandado^ eimolleci-
do.
AMOLLONAR.v. a. territ. V. Mollonar.
AMONESTACIÓ. s. f. avis. Amonestación.
Monitio , monitum , adnionitum.
AMONESTACIÓ, Ja proclama que precehex á la
celebració del matrimoni. Amonestación, pro-
clama. Dertiintiatio niatrimonialls.
AMONESTADÓR. s. m. Amonestador. Moni-
tor, admonitor.
AMONESTAR, v. a. Amonestar. Monere, ad-
monere.
AMONESTAR , llegir las amonestacioDS , ó pro-
clamas. Amonestar , echar las proclamas.
Futuras nuptias denuntiare in Ecclesia.
AMONESTA!, DA. p. p. Amonestado.
AMONT. adv. 1. ant. V. Amunt.
AMONTANYAR, AMONTANAR. v.a. ant.
Amontonar. In cúmulum extruere.
AMONTONADÓR. s. m. Amontonador. Acu-
mulator, cumulator.
AMONTONAMÉNT. s. m. Amontonamiento.
Coacervatio , conglomeratio.
AMONTONAR, v. a. apilar. Amontonar. Acu-
mulare , coacervare.
AMONTONAT , DA. p. p. Amontonado.
AMOR. s. m. Amor, Amor , stuJium , benevo-
lentia.
AMOR , la persona amada. Amor. Amor.
AMOR, suavitat ó blanura. Amor. Lndulgentia.
AMOR DE Gu Certa flor. Miñoneta. Reseda odo-
rata.
AMOR d'iiortolá. Certa planta. Amor de horte-
lano , amores secos. Lappa , aparine.
per amor de déu. loe. ab que s'expressa ques'
fa alguna cosa sens interés temporal. Por
amor de Dios. A more Dei.
PER AMOR DE DBu , modo de demanar encari-
dam¿nt alguna cosa. Por amor de Dios, Per
Deum , propter amorem Dei.
PER AMÍiR. loe. fam. per atenció , miramént ó
respecte. Por amor, Gratiá , ergo.
PER amor , per causa , per rahó. Por causa.,
por razón. Causa , propter.
amor ab am6r se paga. ref. Amor con amor se
pa¡¡a,
Solus amor pretium dignum reperitur amoris.
EN las obras y en LA fK SE CONEi' QUI AMOR
TE TÍ;, ref. El amor y la fe en las obras se ve,
Factii non verbis sigjjantur amorque , fides-
que.
AMO ;,5;
AMOR DE CENDRE , BLGADA SENÍJE CENDRA, ref.
Amistad de yerno , sol en Invierno.
Talisamor gcneri qualis sol tcmpore bruma.
MES VAL PA AXUT AB A?.Z0R QLE GALLINAS AB
DOLOR , tí AB RUMOR, ref. Mas vale vaca en
paz que no pollos con agraz : Mas vale paz
con amor que gallina con dolor.
Pañis erit semper , si pax sit , dulcior omni
Dclitia ; miscet lis prava felie cibos.
NO HI HA DISSAITE SENSE SOL , NI VIUDETA
SENSE DOL , NI DONCELLA SENS AMOR , NI
PRENi-ADA SENS DOLOR, ref. ^Ví sábodo sitt
sol , ni moza sin amor , ni vieja sin arrebol.
Non sine sola dies Saturni , nuila puella,
Cuius non tenerum pectus amore flagrct.
PER AWÚR DEL BOU LLEPA LO LLOP EL JOU, Ó
l'arada. ref. V. Llop.
LAS SOPAS Y AMORS LOS I'RIMERS SON LOS MI-
LLÓRs. ref. Sopa y amores los primeros los
mejores.
Primus amor potior , prima es iucundior as-
ea.
AMORBARSE. v. r. ant. V. Enmalaltirse.
AMOREJAR. V. a. ant. V. Afalagar.
AMOROS , SA. adj. carinaos , amable. Ame
roso. Affectuosus.
AMORós , suau , bla , pastos. Amoroso. Blan-
dus , suavis.
SER AMOROS COM UNA ARGELAGA. Ser COmO
unas ortigas. Aspjra; , pungentisve naturse
se prícbere.
AMOROSAMÉNT. adv. m. Amorosamente.
Benevolé , amicé , comiter.
AMOROSiSSIM , MA. adj. sup. Amorosísi-
mo. Amantissimus.
AMORRAGÍA. s. f. ant. V. Hemorragia.
AMORTALLAR. v. a. V. Enmortalfar.
AMORTAR , AMORTIR. v. a. ant. V. Apa-
gar.
AMORTISACIÓ. s. f. Amortización. Libera*
tio á caducitate.
AMORTISAR. v. a. Amortizar. Liberare á
caducitate.
AMORTJSAT , DA. p. p. Amortizado.
AMOSSAR.. v. a. ant. V. Amussar.
AMOSTRAR, y. a. V. Mostrar , ensenyar.
AMOTLNADAMÉNT. adv. m. ant. Amotina-
damente. Seditiosé , turbulonter.
AMOTLNADÓR. s. m. Amolinador. Seditio.
sus , turb-ulentus.
AMOTINAMENT. s. m. Amotinamiento. Se-
ditio , íumultuatio.
AMOTINAR. V. a. Amotinar. Tumultuaj-e,
seditionem faceré.
AMOTINARSE, v. r. revoltarse. Amotinarse.
Sa-vire animis ignobile vulgas.
AMOTINARSE , có.Ter , arreplegarse la g^nC en
algún paratga. Agolpa) se. Confiuere , accuc-
rcre.
AMOTINAT 5 DA. p. p. Amotinado.
AMO-
36 AMO
AMOVIBLE, adj. Amovible. Mobilis, amovi-
biiis.
AMOXADÓR. s. ui. Halagador. Dslinitor.
AMOXAMÉNT. s. m. ant. Mimo , halago.
liisnditiae, blandímentum.
AMOXAR. V. a. Mimar., popar , pasar ó tra-
b:r l.i mano por el serró. Blandir! , eblan-
iliri , mulcere.
AMPARA, s. f. detenció d' alguna obra. Em-
bargo. Impjílimentuni.
AMPARA , segrest. Embargo. Bonorum obsigna-
tio.
AMPARAR. V. a. protegir. Amparar. Prote-
geré , tueri.
AMPARAR , knpedir la prosecució d' alguna
obra. Embargar. Impediré.
AMPARAR , segrestar alguns béns ó fruyts per
orde de Superior. Embargar. Alicuius bona
sub custodis manu tradere.
AMPARO, s. m. Amparo. Protecdo , przesi-
dium.
AMPLAMÉNT. adv. m. Ampliamente. Ampie,
fase , late.
AMPLARIA. s. f. Aiuhura, ancho. Latitudo,
amplitudo.
AMPLARIA, en las telas. Ancharía. Latitudo.
AMPLE, A. adj, Aucho. Latus.
SER Ó VENIR AMPLA ÉL VESTIT Ó CALSAT. f.
Vemr holgado. Nimium esse laxum.
TEÑIR LA MÁXE&A AMPLA. f. V. ManegB.
SER DE CONCIENCIA AMPLA : TEÑIRLA AMPLA. f.
Ser de conciencia ancha : tenerla ancha. In
moribus non contemnenda despicere.
FAcuLTAT AMPLA. Fíicultad amplia. Plena po-
testas.
AMPLESA. s. f. ant. V. Ampiaría.
AMPLIACIÓ. s. f. Ampliación. Amplificatio.
AMPLIAMENT. s. m. ant. V. Ampliació.
AMPLIAR. V. a. Ampliar. Ampliare , amplifi-
care.
AMPLIAT, DA. p. p. Ampliado.
AMPLIFICACIÓ. s. f. Amplificación. Amplifi-
catio, exagerat'O.
AMPLÍSSIM , MA. adj. sup. lo que té molta
ampiarla. Anchísimo. Latissimus.
AMPLÍssiM , lo que té molta extensió , com :
facultats AMPLÍssiMAS. Amplíssimo. Amplis-
simiis.
AMPLITUT. s. f. ant. V. Ampiarla.
AMPLURA. s. f. ant. V. Ampiarla.
AMPOLLA, s. f. Redoma. Ampulia, orea.
AMPOLLETA, s. f. dim. Redomilla. Parva
ampulia.
AMPOLLETAS, p. Ne'ut. Ampolletas. Horo-
logium arenarium.
AMPRAR. V. a. ar.t. Requirir. Expeíere.
AMPRIÜS. s. in. p. térra comuna, no culti-
- vada. Baldío. Vacans, incultus ager.
AMUNT. adv. 1. Arriba. Sursum , supra.
EN AMUNT. mod. adv. usat per significar excés
AMü
en lo preu , número , &c. com : de deu en
AMUNT. Arriba, Supra.
d' AMUNT AVALL. mod. adv. De arriba abáxo»
A summo usque deorsum.
AMURA, s. f. Náut. certa corda, ornara. Fu-
nis é velis pendens, & ad proram pro cppor-
tunitate ducendus.
AMURA. Náut. la part mes ampia de l'embarca-
ció. Amura , quadra de proa. Alvei navis
maior amplitudo.
AMURADA, s. f. Náut. un deis costats inte-
riors de la ñau. Amurada, Navis interius
latus.
AMURAR. V. a. Náut. Amarar. Punem veli
ad proram deducere.
AMURCA, s. f. V. Murca.
AMUSSAMÉNT. s. m. de las dénts. Dentera.
Stupor.
AMUSSAMÉNT , dels ínstruménts de talL Embo-
tadura , embotamiento. Obtusio.
AMUSSAR. V. a. Embotar. Hebetare , obtun-
dere.
AMUSSAR , las dénts. Dar dentera. Hebetare
deiites.
AMUSSARSE. v. r. Embotarse. Hebetari,ob-
tundi.
AN.
AN. s. m. ant. V. Any.
ANA. s. f. veu de que usan los métges en las
receptas , que significa pes ó quantitat igual.
Ana. Ana.
ANABAPTISTA, s. m. y f. Anabaptista. Ana-
baptista.
ÁNAC, ÁNEC. s. m. Añade., anadón. Anas.
ANACARDINA. s. f. Anacardina. Anacardi
confectio.
ANACORETA, s. m. Anacoreta. Anachoreta.
ANACORÉTÍC , CA. adj. Anacorético. Ana-
chorsticus.
ANACRONISME. s. m. Anacronismo. Ana-
chronismus.
AÑADA, s. f. Ida. Profectio» abitus, disces-
sus.
ANAUA , en lo jog de cartas. V. Descart.
AÑADA , en lo jog da mesa. Ida. Globuli exí-
tus.
LLANADA DKL puM. La ida di] humo , fe? ida
del cautivo. Abeat nec redeat.
ÁNADA /> Xneda. s. f. ant. Y. Anac.
ANADEJAR. v. n. anr. móurerse com V ánec.
Anadear. Anatis more Incedere.
AÑADÍ, s. ni. pollet d'ánec. Anadino , aoadon-
cilio. Pullus anatinus , anaticula.
ANADÓ. s. m, ant. V. Surtidor.
ANADOR. 8. m. ant. V. Andador.
ANADURA. s. f. ant. V. Añada.
ANAFIL. s. m. ant. instrumént imUIc. Añnfil.
Tuba púnica.
ANA-
t'v
ANA
ANAGA7.LS. s. m. certa planta. AnagáVíde.
AnagaiJis.
AXAGALi.s PETiTS. AzuletJs. Aiiagallis monelü.
ANAGOGíA. s. f. Anagogía. Anagogia.
ANAGÓGIC, CA. ^á], Anagógico. Anagogi-
cus.
ANAGRAMMA. s. m. Anagrama. Anagram-
ma, anagrammatÍMiius.
ANAGUAS. s. f. V. Enaguas.
ANÁLISIS, s. f. Písic. Análisis. Análisis , re-
solutio.
ANÁLISIS, niet. examen per menor que s' fa
d' alguna obra ó escrit. Análisis. Litterarii
op.ris examen , resolutio.
ANALÍTIC, CA. adj. AiuMico. Analiticiis.
ANALOG, GA. adj. Análogo. Analogus.
ANALOGÍA, s. f. Annlogú. Analogía.
ANALÓGIC, CA. adj. V. Análog.
ANALÓGICAMÉNT. adv. m. Analógicamen-
te., análogamente. Per analogiam , ex analo-
gía.
ANAPESTO, s. m. cert peu de vers. Anapes'
to. Aiiapístus.
ANAMENT. s. m. anr. V. Añada.
ANAR. V. n. Ir. Iré.
ANAR , dit de la quantitat que s' juga quand se
fa alguna aposta ; y axí s' diu : va un duro :
VAN quatre doblas. Ir. Sponsione certare.
ANAR, consistir ó depenjar, com : tot va en
axó. Ir, Penderé , stare , consistere.
ANAR , las cosas á tal preu , ve'ndrerse á tal
preu. Valer. Valere.
ANAR , correr per tants ó quants anys : axí s'
diu : VA per k\s sexanta anys. Ir. Annos
agere.
ANAR, dirigir un camí á alguna part. Llevar^
ir., ducere.
ANAR , distar, diferenciarse , com : lo que va
de blanc á negre. //•. Distare.
ANAR , entrar á fér jog , ó elegir jog ó coll.
Ir. Ludum agere.
ANAR, estar, trobarse ; y axí s' diu : va mal,
VA tot trist. Andar. Esse vel se habere.
ANAR, evacuar lo véntre. V. Anar de cam-
bra.
ANAR, teñir son propi movimént el rellotgc, él
molí, ó altra maqtiina. Ir. Machinali vi,
aut Ímpetu agí , cieri.
ANAR ACASARAT. f. Llcvor el cíira debaxo el
brazo. Nuptias expeleré.
ANAR ADALAT. f. ExliaLirsc. Anxic cupere.
ANAR ALGUNA COSA X LA GREGA , Á LA XAMCER-
GA , SENS ORDE NI coNCERT. f. Ir fiieru de
frí/ííj5.Inordinaté, turbato ordine procederé,
fieri.
ANAR ALGUNA COSA MÓLT ESCASSA. f. met. HO
trobarse d' ella , 4 troba'rsen poc. Andar aU
guna cosa muy tirada. Ditiiciliter ir.veniri.
ANAR ALLARGAND. f. met. buscar allargs per
no fér , ó per diferir alguna cosa. Andar en
Tom. I.
sr
ANA
vueltas. Diverticula qurerere.
ANAR d' amagat. f. Andar á sombra de tejado.
Hominum oculos fuí^ere.
O
ANAR d' ASSI Y d' ALLÍ , DE l' UNA PART Á
l' ALTRA. f. Andar de a&á para allá., de acá
para acullá. Huc , íliuc discurrere.
ANAR ATRASSAT. f. Andar á írcs menos quarti-
llo. Paupertate , inopia laborare.
ANAR AE LA BOCA BABADA, f. anar adalat. An-
dar balando. Inhiare.
<\AR Bo 6 BÍ-: , ó ANAR MAL. f. trobarse en
bon ó mal estat un negoci 6 dependencia.
Ir Lien , d ir mal. Recté , auí inalé proce-
deré.
ANAR BO Ó BÉ , rf ANAR MAi . f. teñir Ó no teníf
salud. Ir bien ó ir mal. Bené vel malé sa
habere.
ANAR DE BONAS EN BONAs. f. Ir de bien á bien,
de bueno á bueno. AmÍ4;abi]ÍLer, amicé pro-
cederé.
ANAR Á LAS BONicovAS. f. usada en él jog, par-
tícularmént en él de pilota. Jugar á las boni-
cas. Températe ludere.
ANAR Á LAS BONicoYAS. f. met. Ho emoenyarse
ni obrar ab fervor. Andar á las bonicas.
Reni scdaté tractare.
ANAR DE BORixA. f. dít de 1' embarc3c¡ó. Ir á
la bolina. Adverso vento navigare.
ANAR BRANQUEjAND. f. met. V. Anársen per las
brancas.
ANAR Á LA BRivA. f. Andar á la briva. Otiosé,
vagabundé vitam degere.
ANAR Á caball. f. Ir á cab.ilIo. Equitare, equo
insidere.
I ANAR Á CABALL coíi LAS DONAS, f. Ir á Caballo
á inugeriegas. Mulierum mora equitare.
ANAR AB LO CABALL DE SANT PRANCESC. f. Ir
en el coche de S. Fra::cisco : Ir en el coche de
Don Juan Zapata : Ir montado en la cruz
de sus calzones. Peditem iré.
ANAR CALENT O FORT ALGÚN NEGOCI. f. trac-
tarse ab activitat. Bullir. Urí^eri neso-
o o
tium.
ANAR CAMA AssÁ , CAMA ALLÁ. f. Ir á horcaja-
das. Virilem ia mocium equitare.
ANAR DE CAMBRA, f. V. Per de COS.
ANAR CAMPS Á TRAVÉS, f. V. Cam.pS.
ANAR LAS CANALS. f. Correr las canales. Pluere
canales.
ANAR CAPBAX. f. Ir cabizbaxo. Demisso capite
incedere.
ANAR AB LA CARA DESCÜBERTA. f. Andar COtt
la cara descubierta. Palam , apene , siae
níetu se manifestare.
ANAR DE CAYGUDA. f. Ir de Capa caída. Ad in-
teritum vergere.
ANAR Á ciÍGAs. f. met. Andar á ciegas, Omni
prorsus luce carenteni procedsre.
ANAR AL CEL, AL INFERN. f. Salvarse, Ó COH-
demnarge eíernamént. Ir al cielo , al infierno,
K C;l-
,8 ANA
Caelestem gloriam adipisci, vel mitíi in ig
nem ¡cterr.iini.
\:SAR DK cor.iPAN'vs. f. /)■ en compañía. Una,
simul progredi.
ANAR Á COPS DE PUNYS, Ó Á PUNYADAS. f. Andar
al morro ^ á ¡u morra , al pelo , al pescuezo.
Ictibuí contenderé.
ANAR KL COR , ¿L v'oLs. f. Latir el corazón , el
pulso. Pulsare.
ANAR AS LO COR Á LA MA. f. faiTi. Llevav., Ó te-
ner el corazón eti las tiiaiios. Sine fuco csse.
AXAP. corrí;nt. f. niet. fér las cosas corren: ó
depréssa. Andar en un pie. Festinanter age-
re.
ANAR EN COS. f. Andar , ir al corso. Excurrere
in hostiles naves , in piratas.
ANAR DE cosTAT. f. V. Anar de tort.
ANAPv COSTAT PER COSTAT. f. Ir lado & lodo,
Pari vel sequo gressu incedere.
ANAR DE cosTÉLLAS. f. Ir de costUlas. In terga
prolabi.
ANAR Á COSTURA, f. Ir á la labor. Puerulam
scholam adire.
ANAR DE cüRT , Ó DE LLARG. f. anar ios ecle-
siástics ab hábit talar, ó ab casaca. Ir de
corto ^ ir con hábitos. Talarem vestem , aut
sagum induere.
ANAR EN DANSA. f. cntrevenlr , concórrer en
algún negoci ó f^t. V. Bailar.
ANAR DE DALT ABAx. f. cáuTcr dalt abax.
Dar abaxo. Prsecipitem ferri.
ANAR DEPRÉSSA. f. fér las cosas ab préssa. An-
dar de priesa. Festinanter agere.
ANAR DEPRÉSSA. f. teñir préssa , no poderse de-
tenir per haber d'aciuiir á altra cosa. Estar
de priesa. Festinanter progredi.
ANAR DESENCAMiNAT. f. V.'Anar fora de camí.
ANAR DETRAS d'algij. f. no dexarlo , seguir-
lo en tots llogs. Ir al rabo. Instanter inse-
(}UÍ.
ANAR endevant. f. avansar , fér algún nou
progrés. Adelantar. Progredi.
ANAR endevant. f. no detenirse , proseguir
en lo que se está fe'nd , ó tractand. Ir ade-
lante. Instare , urgere , quae in alus immora-
ri non patiuntur.
ANAR tót dexat. f. Andar desaliñado , desa-
seado. Incomptum , neglecto vestís cultu
incedere.
ANAR Á DOS PREUS. f. anar can'ssima alguna co-
sa. Subir á las nubes., estar por las nubes.
Pretium sumir.é augeri , carissinié vendí.
ANAR PER LA DRESstniA. f. Echar por el atajo.
Compendiosiorem vi?ni arripere.
ANAR dret á ALGUNA PART. f. anar directa-
mént á algún llog. Enderezar. Tendere.
ANAR DRET. f. met. procL'hír ab rectítut. Cíimi-
nar ó andar derecho , á derechas , d á las
derechas. Recté , iusté agere.
DEXAR ANAR. f. V. Dexar correr.
ANA
DEXAR ANAR D15 LA MA. f. dfixar cáurer á ierra
lo que s' tenía en la ma. Dexar caer. Di-
mitiere e' iiianu.
DE.xAK ANAR. f. Soltar lo quí s' th en la ma, ó
que está en altra manera detingut, coin : de-
xar ANAR un aucéll, un pres. Svltar, D.-mit-
tere.
DEXAR ANAR. f. met. dexar cáurer alguna pa»
rau!a dissimulada ó afectadamént en la con-
versa. Dexarse caer. Aliquid consultó pro-
ferre qaod non exigit inca;ptus sermo.
DEXARSE ANAR. f. anar tót caygut , tót dexat.
Caerse á pedazos : Irse ó caerse á cada quar-
to por su lado. Languidé , negligenter in-
cedjre.
DEXARSE ANAR. f. dexarse cáurer ó precipitar-
se d'un ilog all. Dexarse caer,, echarse, arro-
jarse. Se pr;teipitem daré.
dexarSe ANAR. f. corda, arbre avall &c. Descol-
garse., guindarse. Per funem , arborcm se
demittere.
DEXAT ANAR. locucíó cquivalént á caygut, des-
gayrat. Desmazalado. Lassus.
ANAR ESCARRASSAT. f. Andar arrastrado. Labo-
re vexari.
ANAR d' espav. f. V. Anar apoc , apoc.
ANAR AL ESTALVI , Ó Á ESTALVIAR. f. Andar , Ó
ir á la ahorrativa, Sumptui parcere.
ANAR Á ESTIRA cAEELLs. f. Andar á la rebatiña.
Raptim e' manibus arripere , auferre.
ANAR FAMULENC. f. Hambrear, Fame premi.
ANAR FORA DE CAMÍ. f. Ir descuminado , ir
fuera de camino, errare , aberrare.
ANAR FORA DE CAMÍ. f. mít. apartarse de la
veritat, ó de lo que dicta la rahó. Ir desca-
minado. Aberrare , á vero dev ¡are , temeré,
inconsulto procederé.
ANAR FORA DE RAHü. f. Ir fuera de razón. A re-
cta ratione deviare.
ANAR FORT. f. Dsrland d' un convalec^nt. Ir
fuerte. Bené valere.
ANAR FORT DE EUTXACA. f. dít d' un que te' y
gasta molts dinérs. Ir de fuerte. Divitíis
affluere.
ANAR Á LAS FOSCAS, f. met. Andar á obscuras^
á escuras. Cieco modo procederé.
FÉR ANAR. f. mdiirer, com: fér anar las mans,
él peu &c. Menear, Moveré.
fí;r anar las mans. f. treballar ab prestesa.
Menear las manos. Propsrare.
l'ÉR ANAR d' AMLNT AVALL , Ó LO d' AMUNT
AVALL. f. Revolver. Volvendo summa imis
miscere.
FÉR ANAR d" AÍJUNT AVALL, Ü LO d' AMUNT
AVALL. f. met. trastornar las cosas ó son or-
de. Volver lo d: arriba abaxo., y lo de abaleo
arriba. Summa imis miscere.
NO ANAR OAVRE. f. 3nt. no trígar molt ¿ succe-
hir alguna cosa. A^o lardar mucho : No pas-
sar mucho tiempo. Non multo pcst.
ANAR
ANA
AVAR X QiiATRE GRAPAS, f. .éndaf á gatas.
Repere.
ANAR Á GiiAPATS. f. V. Agafarsc los que s' ba-
. ralfen.
ANAR GRos , f. lo riu Ó riera. Ir crecido. Plu-
men copiosis, aut turaentibus fluerj undis.
ANARHO Á DiR. f. ah que s' explica que aigú
estaba per dir lo que diu altre. Temr en el
pico de la lengua. lam, iain id dictarus erain:
id ipsum & ego dicturus eram.
ANAR Á LAS HURTAS, f. V. Auar a' las fos-
cas.
ANAR Á LAS INMEDIATAS, f. met. It ií los ajcan-
ces. Ultiinuin confllctum adire , experiri ; in
angustias inducere.
ANAR PER JUSTICIA, f. Ir pOT justicid. lurC pCf-
sequi , ad iudicem vocare.
ANAR LLKST. f. /indar listo. Promptum , dili-
gentem esse.
ANAR LLUNY d'oscas. f. Ir léjos , Ó muy lejos.
Distare.
ANAR DE MA EN MA. f. Andar de mano en ma-
no. Per manus circuinferri.
ANAR DE i\iAL Á piTjoR. f. /*• de Tocin á ruiu ,
de mal en peor. Ab equis ad asinos.
ANAR MiLLoR Ó PER Mii.LORA. f, millorafse en
la salud. Mejorar. Mcliüs se habere , vires
recuperare.
ANAR LO MÓN AL REviSs. f. Andar 6 estar el
mundo al revés. Prseposteré res fieri.
MAL m' ANIRIA, mal m' HABÍA d' ANAR. f. fam.
ab que s'explica la confiansa que s' té de la
propia industria per lograr alguna cosa. Mül
me han de andar las manos. Assequar, spero,
mea diligentiá fretus.
ANAR Á LAS PALPiíNTAS. f. Andar á tientas.
Omni destitutum luce aliquem procederé.
ANAR Á LA PART. f. Ir á lu parte. Participen!
esse.
ANAR Á PARTIR, f. Ir á lo par. Parí lucro vel
iacturá ludum agere , communem sortem su-
biré.
ANAR Á PAS DE BOU. f. Andar al paso del buey.
Segniter , lente incedere.
ANAR Á PAS DE coNviDAT. f. Llevar pasos de
convidado. Celeriter pergere , tamquam ad
conviviiim properare.
ANARHi PERDüT. f. ab que s' denota que no s'
ténen bis conexeménts , ó noticias necessa-
rias p¿r obrar en alguna materia. V. Anar á
la? foscas.
ANAR Á PERiLL. f. Comr peligro Ó riesgo. Ver-
sari in discrimine.
ANAR PER SAS piíssAS. f. Andar á sus anchuras:
Andarse sin ayo. Quo lubet iré , custode re-
moto.
ANAR Á PEU. f. Ir á talón , andar á pié. Pedi-
bus iré.
ANAR AB UN PEU. f. met. ab que s'explica él
gust y prestesa , ab que s' fa alguna cosa.
í
ANA
39
Andar en un pié. Celeriter agere.
ANAR Á PEU cox. f. Ir á la pata coxa , ir á la
cox cox , á ¡a cox coxita. Altero suMato
pede procederé.
ANARLI LOS PEUS , LAS MANS &C. Á ALGÚ. f. liO
estar quiét de peus, de mans Scc. Bullirle los
pies , las manos á alguno. Manus, pedes ¡u-
gi motu agitare.
ANAR AB PEUS DE PLÓM. f. Andar ó ir con pies
de plomo. Consultó, prudenter agere.
ANAR Á PLERET. f. V. Anar apee apoc.
ANAR APOC APOC. f. anar d'espay, ó procehir
ab lentitut en algún negoci. Ir de espacio.,
ir paso á paso. Leflté gradi , aut lente pro-
cederé.
ANAR APOC APOC. f. eaminar sens fér rumor.
Andar quedito , pasito. Suspenso pede pro-
cederé.
ANAR Á PORFÍA, f. Andar á porfía. Certatini
procederé.
ANAR DE PORTA EN PORTA, f. Ir dc pucrta en
puerta. Ostiatim mendicare.
ANAR PER PORTAS, f. Ir por puertas. Mendica-
re.
ANAR AB PREGUNTAS Y RESPOSTAS. f. Andar Ctl
■ dimes y diretes. Disceptare , contendere.
ANAR DE PUNTETAs. f. Ir dd punüUas. Suspenso
gradu procederé ; extrerais pedum digicis In-
nixum aÜquem incedere.
ANAR Á REM Y Á vi^A. f. Navegar Ó Vela y
remo. Velis , remisque navigare.
ANAR Á REM Y A VELA. f. met. portarse alcun
negoci ab activitat y préssa. Navegar á
vela y remo. Totis viribus intcndere.
ANAR AB RESERVA, f. Andar con reserva. Caute
procederé.
ANAR DE RONDA, f. Rondar, ürbem circumire,
excubias apere.
O
ANAR RONSEjAND. f. V. Ronssjar.
ANAR Á RossEGONs. f. Rodar. Humum verre-
re.
ANAR Á LA SAGA. f. Andar á ¡as vueltas. Ali-
quem insequendo observare.
ANAR Á LA QUE SALTA, f. Andar á la que salta.
Occasiocem arripere, opportunitate fruí.
ANAR DE LA SECA Á LA MECA. f. And.tr d¿ ZcCCt
en Meca. Modo huc , modo iiluc discur-
rere.
ANAR SENSE CAMiNADÓRs, f. met. Nadar sin ca-
labazas : No necesitar calabazas para nadar.
InduEtrium esse , alieno auxilio non indi-
gere.
ANAR SOBRE l'avis. f. Andar o estar sobre avi-
so. Cautum , providum , sollicifum esse.
ANAR SOL COM UN* ÓLIBA , CCM UN ¡\IÜS£OL , Ó
ANAR FET UN MussoL. f. Andar como un
duende. Solum , aut per secreta atque in*
frequentia loca incedere, deambulare.
AÑAR Á LA SOPA. f. Andar á la sopa. Cibum ia
Religiosorum domibus qunerere.
ANAR
40 ANA
SKGÓNS COM AMÍRÁ, SEOONS COM AKIRÁ LA SORT.
f. Ceiiformi dUre el dado. Ut sors tulerit.
SENS Á COM VA Ni Á COM coí I A. f. A secijs y sin
llover. Inopinate , extemplo.
anar lo temps per bo. f. V. Abonansarse
él témps.
ANAR Á -voMBnLt.bNS. f. Trompícav.- CoEspitare.
ANAii Á TORNA joRNALS, f. Pagar la ¡leonada.
y ices reddere, fricant:::!; fricare.
ANAR DE TOR'Í EL BORRATXO. f. V. Fér éssaS.
ANAR Diu TORT. f. girarse enrers un costat al-
■ gana cosa que !>' luou. Ladearse^ torcerse.
In latas inc-linare.
AKAR TOT XANo', xAXo. f. Andar paso á paso.
Lente procederé.
ANAR To'rs Á LA UNA. f. anaT de conformitat en
alguna cosa. Andar á íozíí. Una incedere.
ANAR Á TRAViíS ALGUNA EMÜARCACIÓ. f. Dar al
■ fraiíei. In scopulos, vel sirtes',' nave m vehi,
ferri.
ANAR X TROMPADAS , Ó TROMPÓNS. f. Vulg. An-
dar al morro. Ictibus contendere.
ANAR VKNT EN POPA. f. met. Ir viento en popa.
Secundo vento, prosperé, ex sententia res
procederé.
ANAR Á sos vicis. f. Aijdcr á sus anchuras. Li-
beré vivere.
ANAR Á sos vicis. f. portar los vestits ab mol-
ía commoditat. Andar á sus anchuras. La-
xa commodaque uti veste.
ANAR AB LA VIDA AL ENCANT. f. Llevar la Vida
jugada. In máximo vitíE discrimine versari.
ANAR ALS ULLS DEL CAP. f. fauí. met. anar
mblt cara alguna cosa. Valer un ojo de la
cara : Costar un ojo de la cura. Magni con-
stare.
ANAR Á ULLS CLUCS , Á ULLS CLUQUENTS , AB
LOS ULLS ACLUCATS. f. met. V. Anar á las
foscas , á las palpéntas.
ANÁRSEN. V. r. Irse. Iré, proficisci, abire.
anArsen : ANÁRSEN Á TRossos. f. las telas ó ro-
bas per véllas ó consumidas. Irse. Dirrumpi,
diloricari.
ANÁRSEN PER LAS BRANCAS Ó PER BRANQUETAS.
f. pararse en lo menos substancial , dexand
lo m:s important. Andarse por las ramas.
Inania sequi.
ANÁRSEN COM LO F.ROC DEL CANTI. f. Irse COniO
una cauilla ., 6 de canilla. Ventris proíluvio
laborare.
ANÁRSEN EL CAP, ó ANÁRSEN ÉL CAP Á PASSEJAR.
f. Desvanecerse la cabeza : Irse la cabeza.
■ Vertigine laborare.
ANÁRSEN DEL CAP ALGUNA ESPECIE.'fi V. Anár-
sen de la memoria.- ' "' ■^■'•'
ANÁRSEN DE LAS CARTAS, f. Irsc ds hs cartas.
Folia lusoria rcinittere.
ANÁRSEN AB LA CU A ENTRE LAS CAMAS, f. Ir ó
'^'' salir rabo entre piernas. DimhsU auribus,
confussione alfectum abire.
ANA
ANÁRSEN SÉNSE DIR ASE NI' BESTIA, f. Irse sin
decir oxte , ni moxte : Irse sin decir cho , ni
arre, flospite insalutato abire. ■ •
ANÁRSEN DRET Ó TOT DRET Á ALGUNA PART. f.
Irse derecho. Recta pergere.
ANÁRSF,\ D^EXTRE LAS MANs. f. desaparcxer lo
que s' tenia en ellas. Irse de entre las manos,
K nianibus eiabi.
ANÁRSEN. í. estarse morind. Irse, Decedere,
¿ vita mitrare.
ANÁiisEN AB FUM. f, met. desvanéxcrse. Irse
todo en humo. Bvanescere , dissipari.
ANÁRSEN , los licors , Ó Hquids d' algún vas.
Irse. Diflueré.
ANÁRSEN AL LLiT. f. Irsc á ucostaf. Cubitum
iré.
ANÁRSEN DE LA MA. f. cscapar de la ma. Caer-
se., deslizarse de la mano. E manu elabi.
ANÁRSEN Á LAS MANS DEL LLO-J. f. HaCCr COMO
el ánsar da Cantinpalo que salió al lobo al ca-
mino. Damnum qu:er.M-e.
ANÁRSEN DE LA mejMoria. f. met. Barrerse de
la memoria .1 irse de la memoria. Memoria
aliqiiid excidere , labi.
ANÁRSEN AB NOSTRE SENYOR. f. mOrirSC.' IrSC ul
cielo. Emóri.
ANÁRSEN PER ÍTL PUNT DE BAX. f. met. JOC. Irse
de copas. Pederé , ventris crepitum emittiere.
ANÁRSEN AB rahOns. f. Andarse en cuentos.
Inania sequi.
ANÁRSENHi 'ls ULLS, LA VISTA, f. mct. mirar ab
afició lo que s' desitja. Saltársele los ojos.
'Appetitie rei oculos deíígere.
ALLÁ VA QUE TRONA. loc. fam, AUá va con mil
pares de pipas. Quisquís sit eventus, quid-
quid tándem accidat , eat.
aní;m. loc. fam. Vamos. Eia , age.
ANEUHO Á COMPCÍNDRER , ANEÜHO VOSALTRES Á
COMPdNDRER,VAJAHO V. M. Á COMPÓNURER. f.
ab que s' denota que no s' pot conciliar la
contradicció aparént ó verdadera d'algunas
paraulas ó féts. Ajusfadme estas medidas.,
ajústeme Usted estas 7nedidas. Hk-c tu , si
vales , conciüa.
EL DiABi.E VA PER CASA. ¡oc. Anda el diablo en
Cantillana. Daemonis machinam:nta nimiüm
grassantur.
FER UN vAHí Tbx. f. fér thts los esforsos per
lograr alguna cosa. Echar el resto. Ñervos
omnes intendcre , nulli snmptui parcere.
F¿R vAHí TOT Ó vs VAHí tót. f. usada en certs
'-jogs. Echar el resto. Quidquid pecuniíc su-
perest in ludo sorti committere.
sENS ANARLi NI VENIRLT. loc. Sin irle n¡ Venirle.
Quin ad eum aliquatenus attineat.
TÓT VA COM DÉü v6l. f. Va como Dios es servi-
do. Ut Déo placet.
NO vAjA tant depressa. f. ab que s' advertex
á algü qué s' detinga , 6 qu'espere. Tenga
Vm. 6 sufra el resuello. Sisfe , expocta.
QÜA.ND
ANA
QUAVD T?)T VAJA ISIAL , Ó MALAinfcXT. loC. fam.
Quandü tailo corra turbio. Quando cuneta
malé procedant.
VAJA UNA COSA PER ALTRA. loc. fam. Fijya uno
- por otro. Hoc uniim alio compensetur.
VÉSTEN EN NOM DE DEU. loC. Anda COtl DioS.
Vade in pace.
AHÓNT V AJAS DELS TEUS HI HAJA. Tcf. V. Ahbnt.
PER AHÓNT ANIRÁS, FARAS LO QUE VELRÁí. ref.
Por donde fueres haz como vieres.
A do vas , como vieres así haz.
Dum fueris Romoe , romano vivlto more.
Dum fueris alibi , vivito sicut ibi.
AHONT ANIRÁS BOU QUE NO LLAURES? ref. V,
Ahónt.
ANAR PER LLANA Y TORNAR TRASQUILAT. Tef. Ir
por lana y volver trasquilado.
Perdidit & penitüs quaerens obsonia vestem.
DÍGASMB AB QUI VAS , TE DIRÉ QUI SERÁS, ref.
Díme con quien vas y te diré quien eres.
Dic mihi quos sequeris , quis sis tibí , Ponti-
ce , dicam.
JERUSALEM JERUSALEM , COM MES ANAM MANCO
VALEM. loe. fam. Mientras mas vieja mas
pelleja : Martin , Martin cada dia mas ruin,
Semper in deteriora ruimus.
I/A PÉDRA FORA DE LA MA NO s' SAE HÓNT VA.
ref. V. Pedra.
LOS MALS ENTRAN PER ARROBAS Y SEN VAtt PER
UNSAS. ref. V. Arrobas.
MES VAL ANAR SOL QüE MAL ACOMPANYAT. fef.
V. Acompanyat.
NO ANIrXs Á r6mA PER LA PENITENCIA. Fef. No
ir'ás á pagarla en el otro mundo. Non impu-
nitus abibis.
NO DÉXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA
DRESSERA. Por ningun tempero no dexes el
camino real por el sendero.
Tramitis haud quaeras , moneo , compendía,
cum te,
Qu6 pergis , ducit publica trita via.
X POC Á POC ANIRÉM liLUNY. fef. PocO á poCO
hila la vieja el copo.
Ultima terrarum tanget, vestigia quamvis
Figat lenta , modo non intermissa , viator.
PREGUNTAND PREGUNTAND SE VA Á ROMA , Ó
QUI LLENGUA HA Á ROMA VA. ref. Quien boca
ha á Roma va.
Quaerere ne pigeat , si quid vis discere , nos-
ces.
QUI MAL VA , MAL ACABA. Tcf. Quicn mal anda
en mal acaba. Consona mors vit?e : moritur
niale qui malé vixit.
QUI VA AB UN Cbx AL CAP DEL ANY ES TAN c6x
co:.i ÉLL. ref. La manzana podrida pierde
su compañía. Cum perverso peryertéris.
QUI BE t' farX ó sen anirá Ó SÉ t' MORIRÁ, ref.
Q^uien bien te hará , o' se te irá , ó se te mo-
rirá.
Quem tibi patronum dederit fortuna dolebis
Tom, I,
41
ANA
Hunc abiisse procul , vel periisse cit6
QUI NO VA Á LA GUERRA , NO MOR EN ¿LLA.
ref. Quien no va á la guerra , no muere en
ella.
Arma, procul bello remanens , hostilia vitat.
QUI NO VOL PÓLS QUE NO VAJA Á l'eRA. ref.
Quien no quiera ver lástimas no vaya á la
guerra.
Área vitetur , si aspergí pulvere nolis.
QUI BESTIA VA Á ROMA, BESTIA TORNA, ref. Í"m<%
me á palacio : fui bestia y bolví asno.
Stultus & índe redit , stultus quí migrat
Athenas.
TANT DARÁS Á EN PERE, QUE LI HAURÁ8 d'aNAR
DARRÉRA. ref. Tanto le darás que pobre que-
darás.
Sit modus in dando , ne mox cogaris ab illo
Poseeré, cui dederis, pauper ínopsque , tibi.
ANARQUÍA, s. f. Anarquía. Anarehia.
ANARQUIC, CA. adj. Anárquico. Anarchi-
cus.
ANATEMA, s. m. Anatema. Anathsjna.
ANATEMATÍSAR. v. a. Anatematizar. Ali-
quem ab Ecclesia arcere.
ANATEMATÍSME. s.m. Anatematismo. Ana-
thematizmus.
ANATOMÍA, s. f. Anatomía , anotomía. Ana-
tomía.
FER AXAToMÍA. f. met. csmenussaf , examinar
per parta alguna cosa. Hacer anatomía. Ac-
cúrate scrutari , excutere.
ANATOMÍC , CA. adj. Anatómico. Anatomí-
cus.
ANATOMISAR. v. a. fér anatomía. Anatomi-
zar. Anatomiam excercere , partes corporis
anatomicé secare.
ANAÜRíSME, s. m. Aneurisma , neurisma.
Tumor ex debilítate , vel sectione arteria
succrescens.
ANC. adv. ant. V. May.
ANC, ant. V. A mes , encara , encara mes, tam-
bé.
ANCA. s. f. Nalga , asentaderas , posas. Na-
tes , clunis.
ANCA , en los irracionals. Anca. Clunis.
ANCALSAR. v. a. ant. V. Aconseguir.
ANCIA , NA. adj. Anciano. Sénior , anus.
ANCIANÍA, s. f. aní. V. Ancianitat.
ANCÍANITAT. s, f. Amianidad. Senectus,se-
nium , senilis retas.
ANCOR, adv.. ant. V. Encara.
ANCORA, s.' {..Ancora , ancla. Ancora.
ALSAR ÁNCORAS, f. Náut. Levar áncoras. Anco-
ram tollere , moliri , vellere.
ESTAR Á l'áncora. f. Náut. Estar en áncoras
ó sobre las áncoras. Stare in ancoris vel ad
ancoras.
TIRAR ÁNCORAS, f. Náut. Anclar, ancorar. An-
coras lacere.
ANCORATGE. s. m. I'acció de tirar las aneó-
la ras
42 ANC
ras al mar. Andage , ancorage. Ancorse ia-
ctus.
ANcoRATGE , dret que s' paga per donar íbns
las embarcaciüns. Anclage ^ ancorage. Vecti-
gal pro ancoris iaciendis.
ANCUSA, s. f. herba. V. Llengua bovina.
ANDADOR, s. m. él de las confrarías. Mu-
¡lidor., muntilor, llamador. Monitor, invita-
tor , vocator.
ANDAR. V. n. ant. V. Anar.
ANDSR.RIS. s. m. ant. V. Clamástecs.
ANDES, s. f. p. ant. V. Llitera.
ANDE.;, ant. V. Llit de morts.
ANDRESSAMÉNT. s. m. ant. V. Adressa-
ment.
ANDRESSAR. v. a. ant. V. Adressar.
ANDREU. 8. m. noni d'homa. Andrés. An-
drseas.
ANDRÓMINA, s. f. vulg. Andrómina. Praus,
fallacia.
ANDRONA. s. f. Callejón. ínter parietes an-
gubtum spatium luci recipiend:e.
ANDÜRAIR. V. n. ant. V. Endurirse.
ANÉCDOTA, s. {.Anécdota. Anechdota.
ANEGAR. V. a. ant. V. Ofegar.
ANELL. s. m. An'tllo. Annulus.
BisEE d'anéll. Obispo de anillo. Eplscopus au-
xiliaris,
ANÉLL DEL PESCADOR , lo qUC USSll Io3 PapaS
per sellar los bréiu. Anillo del pescador. An-
nulus piscatoris.
VENIR coM l'anéll AL DiT. f. Fenit como ani-
llo al dedo : venir como nacido. Opportunissí-
mé accidere ; opportunissime factum vel dic-
tum esse ; aptuin , natum esse ad rem.
ANELLA. s. f. la de las porta». Aldaba.
Cantherus , marculus ferreus quo pulsantur
fores.
cop d'anélla. Aldabada. Cantheri ictus.
AN'KLLA DE CORTINA. Sortija. Anuulus vela-
ris.
ANÉLLA DE CADKNA. Eslabon. Anuulus cste-
• DX.
ANELLA , la deis costats de caxas ó bauls. Al-
dabón. Ferreus annulus grandior.
ANELLET. s. m. dim. Anülejo , aníllete. An-
nellus.
ANELLETA. s. f. la que portan las donas en
- las aurellas. Zarci/Zo. Annellus auricularis.
ANET. s. m. ant. V. Anee.
ANET , herba. Eneldo. Anethum.
ANFFALONIR. v. n. ant. V. Enfallonirse.
ANFLAQUAIR. v. a. ant. V. Aflaquirse.
ANGANILLAS. s. f. Xamugas. Stragulum
muliebre.
ÁNGEL, s. m. ylagel. Ángelus, spiritus Del
administrator.
Xngel, pex. Ángel. Squatina.
Ángel de la guarda. Ángel de la guarda ó
custodio. Ángelus castos.
ANG
ES UN Xngel. f. ab que s' expr^ssa 1' hermosura
d" algú. Es un Ángel, ó como un Ángel. Pul-
cherriiiius, speciosissimus homo.
ES UN ÁNGEL, f. ab que s' explica la innocencia
ó puresa d' algú. Es un ángel. Mira innocen-
tiá , puritate pollet.
ANGELIC , CA. adj. AngcUco. Angelicus.
HERBA angílica. Angélica. Smirnium , Ange-
. lica.
PURGA angélica. Angélica. Aqua angélica.
ANGELICAL, adj. Angelical. Angelicus.
ANGÍR. V. a. ant. Cercar. Sepire.
ANGLANTINA. s. f. V. Englantina.
ANGLE. s. m. ant. V. Ángul.
ANGLES, SA. adj. ant. V. Ingles.
ANGLOTAYR. v. a. ant. V. Englutir.
ANGOISSAR. V. a. ant. V. Acongoxar.
ANGONAL. s. f. Ingle. Inguen.
ANGOIXA, ANGOISSA. s. f. ant. V. Congo-
xa , angunia.
ANGOIXOS , ANGOISSOS , SA. adj. ant.
V. Congoxos.
ANGUILA, s. f. pex. Anguila. Anguilla.
ANGUL. s. m. Ángulo. Angulus.
ANGULAR, adj. Angular: Angularis.
ANGUNIA. s. f. Congoja. Anxietas , anxitu-
do.
ANGUNIARSE. v. r. Acongojarse. Angi, an-
xiari.
ANGUNIAT, DA. p. p. Acongojado.
ANGUNIOS , SA. adj. qui patex angunia.
Congojoso. Angore aftectus.
ANGUSTIA, s. f. Angustia. Angor, dolor, an-
xietas.
ANGUSTIAR, v. a. Angustiar. Angere, dis-
cruciare.
ANGÜSTIAT , DA. p. p. Angustiado.
ANGUXAR , ANGU YAR. v. a. ant. V. Acon-
goxar.
ANILLAR , ANIHILLAR. v. n. ant. V. Ani-
quilar.
ANIMA, s. f. Alma. Anima, animus.
ÁNIMA , de botó. Hormilla , almilla. Globulí
fulcinientum interius.
ÁNIMA , met. vivesa , esperit ; com : aquest vers
té mOita ÁNIMA. Alma. Vivacitas , vis.
ÁNIMA , quand s' usa per significar tc)t T home,
com : Hi ha mil ánimas, nos' veu un' ánima.
Alma. Homo.
ÁNIMA , met. lo que dona esperit, forsa ó mo-
vimént á alguna cosa , y axí s' diu , que el
General es 1' ánima del exércit. .-í/íJW.Vigor,
robur.
ÁNIMA , lo que s' posa dins una cosa de poca
subsistencia per sosrenirla ó donarli forsa.
Alma. Fulciiuentuní inrerius.
ÁNIMA DE CABALL. loc. fam. liome de cor per-
vers. Alma de caballo. Pravi animi homo.
ÁNIMA DE cANTi. Alma de cántaro. Stolidus.
ÁNIMA F&£DA. Avefria. Pusillanimis.
BO-
ANI
DONAR i^' a'nhwa á deu. f. Dar el alma. Ani-
mam cmittere, morí.
éT LLEVARÉ l' ánima, f. ab qiie s' amenassa á
algú ab la mort, ó altra dany grave. Te sU'
caré el alma., el corazón. Male mulctaberis,
aiiferam tibi vitam.
PORTÁRSEN EN cos Y ÁNIMA, f. mct. portáfsen
alguna cosa del tót. Llevarse en cuerpo y
alma. Penitus auferre , eripsre.
SENTIR EN l' ÁNIMA f. Sentir vlvam¿nt alguna
cosa. Pesar en el alma. Máxime doleré.
Xnimas beneytas ! interj. fam, ab que s' ex-
pressa el gran desitj de que succehesca al-
guna cosa. Animas y Dios I O utinam I fa-
xit D?us!
ANÍMACÍÓ. s. f. Animación. Anlmatio.
ANIMAL, s. m. Animal. Animal , animans.
ANIMAL, met. neci, tonto, jncapas. Bruto. Sto-
lidus homo.
ANIMAL AE 3ECHS. ant. V. Iniectc,
ANIMAL ENCUBERTAT. ant. Rínocerontc. Rhino*
ceros.
ANiaiAL, adj. Animal. Animalis.
ANÍMALAS, s.m. aum. Animalazo^ animalon^
an'imalote. Ingens bellua.
ANÍMALAS, met. r home m5lt ignorant,ó tonto.
Animalazo. Suramé inscius, rudis.
ANIMA LET. s. m. dim. Animalillo., animaVf
to , animalico. Bastióla.
ANÍMALO, s. m. dim. Animalejo. Parvulum
animal.
ANIMALOT. s. m. animal de mala figura,
que no té nom conegut. Animalucho, Defor-
me animal.
ANIMALOT , vulg. 1' home summamént tonto.
Animalazo. Summé rudis.
ANIMAR. V. a. infundir 1' ánima, donar vida.
Animar. Animare, vivificare.
ANIMAR , dar ánimo. Animar. Ad aliquid inci-
tare , animare.
ANIMAT, DA. p. p. Animado.
ANIMARSE. V. r. cobrar ánimo. Animarse.
Porti animo esse.
Animo, s. m. Animo. Animus.
ÁNIMO , intenció ó voluntat. Animo. Consilium,
propositum.
BON ÁNIMO, interj. Buen ánimo. Macte , macíe
animo.
FÉR PÉRDRER l' ÁNIMO : LLEVAR l' ÁNIMO, f.
met. Quitar el ánimo, desanimar., desalentar.
Exanimare.
ANíMER. s. m. él que defnana caritat per su-
fragi de las ánimas del purgatori. Animero.
EJeemosynaruin collector ad suiFragia ani«
marum in purgatorio degentium.
ÁNIMOS, SA. adj. Animoso. Animosas, mag-
nanimus, generosus.
ÁNIMOS AMÉNT. adv. m. Animosamente.
Fortiter, strenué.
ANIMOSÍSSIM, MA. adj. Aninmirmo. For-
ANI 43
tissimus, strenuissimns.
ANIMOSITAT. s. f. atrevimént. Animosidad.
Audacia, audax animus.
ANIQUILADOR , RA. s. m. Aniquilador.
Delator, extinctor.
ANIOUILAMENT. s. m. Aniquilamiento, ani-
quilación, ín nihilum redactio , interitus, ex-
tinctio.
ANIQUILAR. V. a. Aniquilar. Destruere , de-
lere , funditiis perderé.
ANIQUILARSE, v. r. Aniquilarse. Ad nihi-
lum redigi, interire, ad nihlIum venire.
ANÍS. s. m. herba. Anis. Anisum , anicetum.
AMis, especie de confits. Anis., gragea. Anisum
saccaro conditum.
ANIVELLAR. v. a. Nivelar. Pr^Iibrafe , ad
libellam vel perpendiculum exigere.
ANIVERSARI. s. m. Aniversario , anniversa-
rio. Dies anniversaria.
ANLASSAR. v. a. ant. V. Enllassar.
ANLLÁ. adv. 1. ant. V. Enllá.
ANMARSÍR. v. n. anr. V. Enmustigar.
ANNALISTA. s.m. Analista. Annaliura scrip-
tor.
ANNALS. s. m. p. Anales. Annales, annua
historia.
ANNATA. 8. f. Anata. Annuus redditus.
ANNEXO , XA. adj. Anexo. Annexus.
ANNOBLIMÉNT. s. m. ant. V. Ennobli-
mént.
ANNOBLIR. V. a. ant. V. Ennoblir.
ANNOMINACIÓ. s. f. figura de Retórica.
Anominasion ., agnominacion. Annominatio.
ANNUAL. adj. Anual, anuo, añal. Annuus.
ANNUALMÉNT. adv. m. Anualmente. Sin-
gulis annis.
ANO. s. m. Cinír. Ano. Anus.
ANODÍ , NA. adj. remey suavisand. Anodino.
Medicamentum temperans.
ANOLIEJAR. v. a. ant. V. Noliejar.
ANOMALÍA, s. f. Anomalía. Anomalía.
ANÓMALO, LA. adj. Anómalo. Anomalus.
ANOMENADA. s. f. nom , fama. Renombre.,
nombradla. Nomen , cognomen.
ANOMENADAMÉNT. adv. m. ant. Nom-
bradamente. Nominatim , signanter.
ANOMENAR. v. a. designar á algú , 6 á al-
guna cosa per son nom. Llamar, nombrar,
Vocare , appellare.
ANOMENAR , elegir per algún carree ó empleo.
Nombrar. Eligere, designare.
ANOMENARSE. v. r. dirse. Llamarse. Voca-
ri , appellari.
ANOMENAT , DA. p. p. Nombrado.
ANÓNIM, MA. adj. Anónimo. Anonímus.
ANPOQUÍR. v. a. ant. minorar. Apocar. Di'
minuere , attenuare.
ANRAVIRONAR. v. a. ant. V. Rodejar, cir-
cuir.
ANRERA. adr. ant. endarrera. Atrás. Post.
AN-
44 ANR »
ANRIQUEIR. V. a. ant. V. Enriquir.
ANS. adv. V. Abans.
ANs EÉ. adv. m. Antes bien. Imó potiüs.
ANSA. s. f. V. Nansa.
PENDRER Ó DONAR ANSA. f. Dar 6 tomur asa.
Occasionem arripere vel príebere.
ANSAGUiR , ANSEGÜIR. v. a. ant. V. Se-
guir , proseguir , perseguir.
ANSANGONAR. v. a. ant. V. Ensangrentar.
ANSAT. s. f. territ. V. Tupí.
ANSEÁTIC , CA. adj. dit d' algunas ciutats
d' Aleinanya. Ansiático. Anseaticae urbes.
ANSETA. s. f. dim. Asilla. Ansula.
ANSIA, s, f. Ansia, Anxietas , angor , solli-
citudo.
ESTAR AB ANSIA , PASSAR ANSIA, f. V. Estar ab
cuydado , passar cuydado.
ANSIAS, p. basquetj , ganas de vomitar. Bas-
cas ., arcadas. Nausea.
ANSIOS , SA. adj. Ansioso. Anxius , solHci-
tus.
ANSIOSAMÉNT. adv. m. Ansiosamente. An-
xié, sollicité.
ANTA. s. f. animal. Danta. Bubalus indi-
cus.
ANTA , la péll del animal d' aquest nom. Ante.
Corium búbalinum.
LO DE COLOR d' ANTA. Atiteado. Subpalli-
dus.
ANTABAIR. v. n. ant. V. Entebiarse.
ANTAGONISTA, s. m. Antagonista. Anta-
gonista.
ANTANY. adv. t. Antaño. Anno proximé
elapso.
PENSAR AB LAS NEUS d' ANTANY , SI CAURÁN
ENGUANY. f. met. ab que s' repren algú que
no está á lo que s' diu. Pensar en las musa-
rañas. Alia agere.
QUAND es ja VINGUT lo DANY , ES EN VA PAR-
LAR d' ANTANY. ref. V. Tocar á téraps des-
pués de haber caygut la pedregada.
ANTÁRTIC , CA. adj. Antartico. Antarcti-
cus.
ANTECEDENCIA, s. f. Antecedencia. Ante-
cessio , príccessio.
ANTECEDÉNT. adj. Antecedente. Antece-
de ns.
ANTECEDENTMÍ5NT. adv. t. Antecedente-
mente. Antecedenter.
ANTECEDIR. v. n. Anteceder. Antecederé.
ANTECESSOR, RA. s. m. y f. Antecesor.
Antecessor.
ANTEMURAL, s. m. met. reparo, defensa.
Antemuta]. Propugnacukim , praesidium.
ANTEMURALLA, s. f. ant. Antemural., an-
temuro , antemuralla. Antemurale.
ANTENA, s. f. Nauf. pal que soste las velas
llatinas. Entena. Antenna.
ANTEPASSATS. a. m. p. Antepasados. Ma-
jores , patres.
ANT
ANTEPENÚLTIM, MA. adj. Antepenúltimo:
Antepenultimus.
ANTEPOSAR, v. a. Anteponer. Anteponere,
praponere.
ANTEPOSAT , DA. p. p. Antepuesto.
ANTERIOR, adj. Anterior. Anterior , prior,
aiitiquior.
ANTERIORITAT. s. f. Anterioridad. Ante-
CCSbio.
ANTERIORMÉNT. &áv. Anteriormente. Priüs,
auteriüs.
ANTES, adv. y prep. Antes. Antea, ante, priüs.
ANTES , en lo témps passat. Antes. Antea,
olim.
ANTES , Ó ABANS d' HORA : ANTES DE TEMPS.
m. adv. intempestivamént , abans del témps
ú ocasió oportuna ; axi s' diu : Fulano en-
tauiá sa pretencid antes d' hora. Antes con
antes. Praepropere
Xntes, ó abans de tot : antes que tot. m.
adv. Ante todas cosas ; ante todo. Ante om-
nia.
ANTES de ahí. m. adv. V. Ahí.
antes be. m. adv. Antes bien. Quinimo , imo
potiüs.
^ntes de día. m. adv. Antes del dia , al ama'
necer. Antelucano tempere.
ANTESALA, s. f. Antesala. Primus intra aedeí
aditus.
FER ANTESALA, f. Haccr antesala. In interiori
sedium aditu prsestolari.
ANTE VIGILIA, s. f. Antevíspera. Antepervi-
gilium.
ANTÍCAMBRA. s. f. ant. Antecámara. Ante-
rius cubiculum.
ANTICIPACIÓ. s. i. Anticipación. Anticipa-
tio.
ANTICIPADAMÉNT. adv. Anticipadamente,
Anticipaté.
ANTICIPAR, v. a. Anticipar. Antevenire,
anticipare.
ANTICIPAT, DA. p. p. Anticipado.
ANTICIPARSE, v. r. Anticiparse. Anticipare,
prseoccupare.
ANTÍCHRIST. s. m. Antechristo. Antichri-
stus.
ANTÍDOTO, s. m. contraven'. Antidoto. Anti-
dotum , antidotus.
ANTÍDOTO , met. preservatiu. Antídoto. Antido-
tum.
ANTÍFONA, s. f. Antífona. Antiphona.
ANTIFONARI, s. m. Antifonario , antifonal.
Antip¡ionarius líber.
ANTÍFRASIS, s. f. figura de Retórica. Antí-
frasis, Antiphrasis.
ANTIG, GA. adj. Antiguo. Antiquus, priscuí,
vetustus.
ANTIGS. p. los que visqueren en lo» témpg
passats. Antiguos. Veteres, prisci.
ANTIGALLA. s. f. Aníigalla. Antiqua , per»
ve-
ANT
vetusta monumanta.
ANTIGALLAS. p. usos ó estils antigs. Atiít-
giiallas. Antiquse consuetudines.
ANTIGUAMÉNT. adv. uAnügüamente. Anti-
quitíis, olim.
ANTÍGUÍSSIM, MA. adj.t.sup. Anñquísshm.
Ar.tiquissinius.
ANTIGÜÍSSÍMAMÉNT. adv. sup. Anüqmú-
mámente. Antiquissimé.
ANTÍGUiTAT. s. f. Aiuigüedad. Antiqultas.
ANTIMONI. s. m. Animóme. Antimonium,
stibium.
ANTIMONIA. s. f. ant. V. Antimoni.
ANTÍPAPA. s. m. Antipapa. Antipapa, pseu-
dopontifex.
ANTIPARA, s. f. ant. cancéll , biombo. Anti-
para. Operculum.
ANTIPATÍA, s.f. Antipatía. Antipathia, re-
riim mutua repugnantia.
ANTIPÁTÍC, CA. adj. Antipático. Antipathi-
cus.
ANTIPERÍSTASIS. s. f. Antipertstasis. An^
tiperistasis.
ANTÍPODA, s. m. Antípoda. Antipus , antich-
ton.
ANTIQUARI. s. m. Antiquario. Antiquitatum
investigator, inquisitor.
ANTIQUAT, DA. adj. Antlquado. Obsoletus,
abolitus.
ANTIQUIÓR. adj. Antiquior. Antiquior.
ANTIQUÍSSIM , MA. adj. sup. V. Antiguís-
sim.
ANTÍTESIS, s. f. figura de Retórica. Antíte-
sis. Antithesis.
ANTÓN, s. m. nom d' home. Antonio. Anto-
nius.
ANTÓN, qiii s' anomena axí, prenénd lo nom
de S. Aníoni Abad. Antón. Antonius.
ANTONI. s. m. nom d' home. V. Antón.
ANTONOMASIA, s. f. Antonomasia. Antono-
masia.
ANTOxNOMASTIC, CA. adj. Antonomástieo.
Antonomasticus.
ANTONOMASTICAMÉNT. adv. mod. Anto-
nomasticamente, Antononiasticé.
ANTOSTA. 3. f. territ. V. Escudellér, may-
nell.
ANTORXA. s. f. Antorcha.. Fax .¡ fúñale.
ANTOX. s. m. Antojo. Libido, cupiditas.
ANTOXADIS, SA. adj. Antojadizo. Mobilis
& inconstantis ingenü.
ANTOXAMENT. s. m. Antojo. Libido.
ANTOXARSE. v. n. Antojarse. In libidinem
venire.
ANTRACAMBIAR. v. n. ant. V. Alternar.
ANTRETAYAR. v. a. ant. V. Entretallar.
ANTRISTAIR. v. a. ant. V. Entristir.
ANVANAIR. V. a. ant. Desvanecer., disipar,
aniquilar. Exinanire.
ANVÁNCIR, V. n. ant. V. Desvane'xerse.
Tonu I.
ANV
ANVAYR. V. n. ant. V. Enveüir.
ANVERGOYR. v. n. ant. V. Envergonyir
4S
se.
ANVILAYR. V. a. ant. V. Er.viÜr.
ANUJAR. V. a. ant. V. Enujar.
AÑOJOS, SA. adj. ant. Enojoso. Molestus,
duriis , gravis.
ANÜLLAMENT. s. m. ant. V. Aniquila-
mént.
ANUL'LAR.. V. a. Anul.ir. Irritum faceré,
rescindere, abrogare.
ANUNCÍ. s. m. Anuncio. Nunciatio, annun-
ciatio.
ANUNCIACrÓ. s. f. V. Anunci.
ANLNciAcid , festa de Nostra Senyóra. Anunda-
ción. Anniversarius salutata.- ab angelo Virgi-
nis dies.
ANUNCIAMÉNT. s. m. ant. V. Anunci.
ANUNCIAR. V. a. Anunciar. Nuntiare , an-
nuntiare.
ANUVOLARSE. v. r. ant. V, Ennuvolar-
se.
ANVOLTAR. v. a. ant. V. Embolicar.
ANXOV'A. s. f. pex. Anchoa. Apua , apliya,
encrasicholus.
KHXl]^. s, m. Arca de agua., cambija. Aquse
receptaculum.
ANY. s. ra. Año. Annus.
ANY , témps mes llarg que ¿1 necessari per fér
alguna cosa , y axí s' diu : ha tardat un any
á venir. Año. Diuturnum tjmpus.
ANY DEN MARRAS. Año dc Márrüs. Tunc tem-
poris.
l' ANY DE LA MARÍA CASTANYA. El aíio de Ma-
ricastaña. Ad kalondas gra;cas.
ANY Nou. Año nuevo. Anaus iniens, exoriens.
ANY SANT. Año santo , año dj jubileo. Annus
sanctus.
ANY D£ TRASPAS. Aiio bistcsto. Annus bissex-
tilis.
CAP d' ANY. V. Any nou.
DÍA DE CAP d' ANY. Dtu de oño nuevo. Prima
annl dies.
CAP d' any, funeral a.\í dit. Cabo de año. An-
niversariae e;¿equi¿^.
LO QUE T¿ TRES ANYS. Trcsañejo , trasañejo.
Trien nalis.
de CKNT en cent ANYS , DE UTIL EN MIL ANYS
UNA VEGADA, f. per expücar qu' alguna
cosa succehex rara vegada. Por jubileo.
Rarb.
CONTAR ANYS. f. V. Ja té anys , te sos
anjs.
fí:r ANYS. f. arribar algú en cada any al dia
que correspon a! de son naxemént. Cumplir
años. Anniversariam diem agere.
FÉR ANYS. f. haberhi anys que ha succehit al-
guna cosa. Hacer años. Aliquot fiuxisse an-
nos.
JA TÉ ANYS : TE SOS ANYS. {: Ya tisns añicss: x-a
M ii.ne'
46 ^ ANY
tiene sus añicos. Muiros iam numerat annoa,
iam processit in dies.
jUGARSK ÉLs ANVi. f. j Ligar per mer diverti-
niént, seiis atraveisar algún interés. Jit¿ur los
años. Nulio precio , animi causa ludere.
TAL día fará un ANY. f. ab que &' explica el
poc cuidado que dona alguna cosa. 'i'«'/ día
hará un año, Slt ita : quid inds ? quid ad
me ?
TRÁLK.ER EL VENTRE DE MAL ANY. f. SuCaV el
vientre de kcI año. Infarcire ventrem.
VISCA MOLTS ANYS : VLSCA MIL ANVS. WtV.l Vill,
riiuchos años: viva Vm. mil años. Ago & ba-
beo máximas gracias.
ANY EE NE'J ANY DE DEü. rcf. j4ño de lúeves
año de bienes.
Quae nivibus candent , flavescunt niessibus
arva.
Á CENT ANYS coTETA VERDA. ref. A la vejez
viruelas : á rocin viejo , cabezadas nuevas.
Induitur seris fulgenti veste sub annis;
Ridiculujque sanex mores imitatur ephebi.
1,0 QUE NO ES EN MON ANY NO ES EN MOV DAÍiY.
reí. Lo que na fué en nú año.¡no fué en mi daño.
Non mihi damna tulit , nostro quod non
fuit anno.
LO QUE XO SUCCEHEX EN UN ANY, SUCCEHEX EN
UN iNSTANT. ref. Lo que no acaece en un año
aca$ce en un rato.
Quod non factura anno,puncto fit tempo-
ris uno.
Á PAGES ENDERRERIT CAP ANYADA Ll ES BONA.
ref. Hombre adeudado , cada año apedreado.
Grandine laesa dolet sua debitor arva quot-
annis.
PORC FIAT TÓT l'any gruny. fcf. Cockino fiado
buen ifivierno y mal verano.
Dum solvenda manent, faerant quae credita,
mordax
Non sinit hisce fruí solvendi cura quieté.
QUI VA AB UN CÓX AL CAP DEL ANY ES TAN c6x
coM íll. ref. Quien con lobos anda á ahullar
se enseña : La manzana podrida pierde á su
compañía. Cum perverso perverte'ris.
Parvo cum ciando tempore claudas eris.
Corrunipunt bonos mores colloquia mala.
TOT FA servky UNA VEGADA l'any. ref. Las mi-
gajas del fardel á las veces saben bien.
Coliigit esuriens quas spargir copia micas.
MAL ANY LO PEL. ¡uipr. fain. Mal año para él.
Malum I
ANYADA. s. f. los frúits de cada especie que
s" cullen en un anj. Añada. Annus.
I,A PEDREGADA NO LLEVA ANYADA , PERO PO-
BRE d' aqüell á quí ATRAPA. No hay mal
año por piedra-^ mas guay de á quien acier-
ta.
Grandine totius non spes intercidit anni;
At v:e ruricolae quem pcíit illa viro.
ANYAL. adj. Añal , anual. Ar.nuus,
ANY
ANYELL, LLA. s. m. y f. Cordero^ cordera.
Agnus, agna.
ANVELL DE LLET. Cordero lechal , recental.
Agnus hctans.
LA píll del ANYELL. Cordcruna ," corderina.
Pellis agnina.
ES UN ANVELL DE PA. f. ab que s"" pondera la
afabiÜtat y bon natural d'algú. Es un ángel.
Miras est mansuetudinis vir.
QUAND DE MALJUST VE l' ANYELL MAL PROriT
FARÁ LA PÉLL. ref. Lo bien ganado se lo lle-
va el diablo ., y lo malo á ello ., y á su amo:
De malo vino el conejo , con el diablo irá el
pellejo. Male parta malé dilabuntur.
AÑYELLAR. v. a. Parir la oveja. Ovem pa-
rere.
ANYELLET , TA. s. ra. y f. dim. Corderito,
corderico , corderillo , corderita , corderica.
Agnelliis.
AN VETARSE, v.r. ant. Añejarse. Senescere.
ANYINA. s. f. ant. llana d' anyéll del any.
Añinos. Vellus agninum.
ANYINES. s. f. p. ant. pells d' anyélls del
any. Añinos. Pelles agnelii.
ANYORAR. v. a. Echar menos. Desiderare,
rei absentiam defiere.
AXYORARSE. v. r. No hallarse. Malé se ha-
bere.
ANZIANAMÉNT. adv. temp. ant. V. Anti-
güaménE,
AO.
AOMBRAR. v. a. ant. espantar. Asombrar.
Terrere.
AO.MBRAR. V. u. ant. V. Fér sombra.
AONTADAMENT. adv. m. ant. V. Afronto-
samént.
AONTAR. V. a. ant. V. Afrontar.
AORRIR. V. n. ant. V. Aborrir.
AORTA, s. f. arteria del eos huma'. Aorta.
Aorta.
AP.
APACIBILÍSSIM , MA. adj. sup. Apacibilí-
simo. Mansuetissimus , mitissimus.
APACIBÍLITáT. s. f. Apacibiiidad. Naturse
comitas , suavitas.
APACIBLE, adj. Apacible. Mansuetus , mitis,
placidus.
APACIBLEMENT. adv. m. Apaciblemente.
Leniter, placidé.
APACIGUADOR, s. m. Apaeiguador. Paca-
tor , pacis conciliator.
APACIGUAR. V. a. Apaciguar. Pacare , se-
dare.
APACIGUAT, DA. p. p. Apaciguado.
APADASSAR. v. a. Remendar , aderssar. Re-
sarciré , ve,stem sarcire.
QUI
APA
Qui APADASSA sox TEMPs PASSA. fef. Adoba tu
paño y pasarás tu i:ño : Remienda tu sayo y
pasarás tu año,
tíi reílcis vc'tem solidum durabit in annum.
APADASSx\T , DA. p. p. Remendado , adere-
zado.
APAGADOR, RA. s. m. y f. Apagador. Ex-
tinctor.
APAGADOR , iiistriiment per apagar los llums.
Apagador , nuitacandelas. E.xtinctoriLini.
APAGAMÉNT. s. m. ant. Apagamiento. Ex-
tinctio , restinctio.
APAGAR. V. a. Apagar. Extínguere , restin-
guere.
APAGAR LA LLUM. f. Matar h luz. Lumen ex-
tingúete.
APAGAR i/A SED. f. Apagar la sed. Sitim extín-
guere.
APAGARSE. V. r. Apagarse. Extinguí.
APAGAT , DA. p. p. Apagado.
APAGADA , dit de la Uum. Muerta.
APAMAR. V. a. Medir á palmos. Palmís me-
tiri.
TEÑIR BÉN APAMAT. f. met. teñir perfét cone-
xemént d' algún lloc , ó d' alguna cosa. Te-
ner medido á palmos. Perspectum, explora-
tum Iiabere.
APARACIÓ. s. f. ant. V. Aparicio.
APARACió, ant. V. Epifanía.
APARADOR, s. m. Escaparate. Abacus, repo-
sitoriuin.
APARATO, s. m. pompa. Aparato. Apparatus^
pompa.
APARATO, prevenció, disposició. Aparato., apres-
to ., aparejo. Apparntio, apparatus.
APAREDAR. v. a. V. Par.-dar.
APARELL. s. 111. ant. Aparejo. Apparatío,
apparatus.
APARELL. ant. V. Aparato.
ESTAR EN APARELL. f. ant. Estar aparejado.,
pronto., dispuesto. Paratum esse.
APARELLS. s. m. p. ant. arreus. Aparejos.
Instrumenta.
APARELLAR. v. a. Aparejar. Parare , prse-
parare , apparare.
APARELLARSE. v. r. Aprestarse , disponer-
se. Parare se.
APARELLAT, DA. p. p. Aparejado.
APAREi\SA. s. f, V. Apariencia.
APARENT. adj. Aparente. Apparens.
APARENTAR, v. a. Aparentar. Simulare,
fingere.
APARENTAR. V. u. contra'urer parentiu. Empa-
rentar. Afiínitate coniungi , copulari.
APARENTAT, DA. p. p. Aparentado, em-
parentado.
ESTAR BÉN APARENTAT. f. Estar muy emparen-
tado. Illustri cognatione nobilitari.
APARER. V. n. ant. V. Aparsxer, semblar.
APAREXER. V. n. semblar. Parecer. Viderí.
APA . 4Jr
APAREXER, APAREXF.RSE. Aparecer, aparecerse.
Apparere, ostendi.
APAREXER , trobarse lo que s" tenia per perdut.
Parecer. Apparere , reperiri.
NO S APAREX : NI MENOS s' APAREX ; TOT JUST
s APAREX. f. ab que s' denota que alguna
cosa es imperceptible , poc perceptible, ó
mólt petita. No se parece , apenas se parece.
Non percipitur, vix percipiriir.
PER DEN APAREXER. f. Por el üisu pareccv. Ut
homínum iudicio satisfiat.
i RiON APAREXER. loc. // mi Ver. Meo iudicio,
uti censeo.
APARIAR. V. a. unir entre sí cosas íguals ó
semblants. Parear. yEqua,aut similia co-
pulare, iugare, coniugare.
APARiAU, compúndrer, reforsar, adobar; en lo
qual sentit se diu : qu' á un malait tal medi-
cina r ha APARiAT. Componer. Reficere.
APARTAR, dos cosas ; triarlas conformes, igual».
Parear. Par pari qurerere.
APARIAR, él menjar; amanirlo. Aderezar. Cibos
parare.
APARIAR, adobar, compóndrer lo qu' estaba
malmes ó descompost. Aderezar, componer.
Sa reiré , reficere.
APARIAR , compóndrer, posar en orde , en bona
disposició las cosas. Aderezar , enderezar ,
componer. Componere, aptare.
APARICIO, s. f. Aparición. Apparitio.
APARIENCIA, s. f. Apariencia. Species , ex-
ternum indicium.
APART. adv. m. separadamént. Aparte. Sepa-
ratim , divisim.
riíR LLiNATüE APART. f. V. LHuatge.
APARTADAMÉNT. adv. m. ant. V. Sepa-
radamént.
APART AI^IÉNT. s. m. ant. Separación. Se-
cessio , recessus.
APARTA^.féNT, aut. V. Dlvorcí.
APARTAR. V. a. Apartar. Amoveré, abdu-
cere , avertere.
APARTAR, ant, V. Enganyar.
QUI APARTA l' OCASIÓ APARTA EL PECAT. ref.
Quien quita la ocasión quita el pecado.
Si fumum vitare velis, re.ninguito flammam;
Próxima ñagranti fervct ab igne manus.
APÁRTAT, APÁRTAT d' AQUÍ, APARTAT DE DE-
VAKT. loe. fam. Quita: quítate de ai: quítate
de delante. Rgmove te, recede hinc.
APAS , APAS. adv. m. ant. Paso , á paso.
Lent>, piacidé.
APASSfONADAMÉNT. adv. m. Apasionad»-
mente. Perdité, ímpotenter.
APASSIONAR. V. a. ant. Apasionar. AlTectus
movci-o , ciere , inllamsre, accendere.
APASSIONARSE. v. r. Apasionarse. Affectu
accendi , alicuins desiderio flagrare.
APASSÍONAT, DA. p. p. Apasionado.
APASTURAR. v. a. ant. donar meiíjar. Dar
48 APE
de comer. Pascere.
APASTURAR , ant. dar menjar al bestiar. Afa^
centar^ pastar. Pascere.
APAT. s. m. vulg. Cor»\lona. Comessatio.
APEAR. V. a. averiguar. Apear. Comprehen-
dere , dilucidare, penetrare.
APEAR , llevar 1' empleo á algú. Apear. Digni-
tate privare.
APEARSE. V. r. baxar de caball , del cotxe
&.C. Apearse. Ex equo descenderé.
APEDESAR. V. a. ant. V. Apadassar.
APEDREGADÓR , RA. s. m. y f. Apedrea-
dor. Lapidator.
APEDREGAMENT. s. m. ant. V acció de ti-
rar pédras. Apedreamiento. Lapidatio.
APEDREGAR. v. a. Apedrear. Lapidare, la-
pidibus obruere.
APEDREOAR. V. H. ca'urer pédra. Granizar, ape-
drear. Grandinare.
APEDREGAT, DA. p. p. Apedreado.
APEGADIS, SA. adj. Pegadizo., apegadizo.
Adha;rens, adhaerescens.
APEGADIS, contagios. Pegadizo., pegajoso. Con-
tagiosus.
APiGADis , met. suau , gustos , com tracto apb-
GADis. Pegajoso. Melleus, blandos.
APEGAR, v. a. agafar. Pegar. Conglutina-
re.
APEGARSE, v. r. agafarse. Pegarse. Conglu-
tinari.
apegarse , agafarse , encomanarse algún mal.
Pegarse. Contacta communicari.
APEGAT , DA. p. p. Pegado.
APEGO, s. m. Apego. Adhaesio.
APELLACIÓ. s. f. Apelación. Appellatio, pro-
vocatio.
APEL LADÓR. s. m. V. ApeMant.
APEL'LANT. p. a. Apelante. Appellans, Appel-
lator , provocator.
APELLAR. V. n. Apelar. Appellare , provo-
care.
APELLATIU. adj. Apelativo. Appellati-
VU8.
APELLIDAR, v.a. ant. proclamar. Apellidar.
Acclamare , proclamare.
APELLIT. s. m. ant. V. Cognora , ó nom de
casa.
APENAS, adv. m. Apenas. Vix , fere, aegré,
difficulter.
APÉNDIX. s. m. Apéndix , apéndict. Appen-
dix.
APÉNDRER. v. a. Aprender. Discere, edis-
cere.
APÉNDRER DE MEMORIA. Aprender , tomar de
memoria. Memoriter discere , memoriae man-
dare.
APENSADAMENT. adv. m.ant. De pensado.
Co£;itat5 , consulto.
APERCEBIR. V. a. amonestar, advertir. Aper-
cibir. Admonere.
APE
APERCEBIR , ant. preparar. Apercibir , apene-
hir. Parare.
APERCEBIT , DA. p. p. Apercibido.
APERCE13IMENT. s. m. Apercibimiejilo. Ad-
monitio.
APKRCBBRER, v. a. ant. V. Apercebir.
APERCEBUT, DA. p.p. ant. V. Aperce-
bit.
APERPIDIA. m. adv. ant. A porfía. Certa-
tlm.
APERHíBIR. v. a. ant. Dar., exhibir. Vischt-
re , exhibere.
APERITIU , VA. adj. Medie. Aperitmo. Diu-
reticus.
APERTAMÉNT. adv. m. ant, Akiertamente.
Aperté , palam.
APESARAR. V. a. ant. Apesadumbrar. Ma>st¡-
tiam afferre.
APESARAT , DA. adj. Apesadumbrado , pe-
saroso , apesarado. Moestitia affectus , mctTo-
re confectus.
APESTAR. V. n. pudir molt. Apestar. Fa-te-
re.
PüT QUE APESTA, 6 EMPESTA. f. Hiede Que apes-
ta. PestilentI foetore vexat.
APETEXER. V. a. Apetecer. Appetere , desi-
derare , expetere.
APETIR. V. a. V. Apetexer.
APETIT. s. m. Apetito. Appetitus, appetltio,
cupiditas.
APETIT, gana de menjar. Gana de comer. Eden-
dl appetitus.
APETIT, ant. antoxamént. Antojo. Libido.
APETITS. p. requisits. Apetitos., apetites., gu-
Jlortas , gollorías. Gulae irríiamenta , incita-
menta.
I APETITIU, VA. adj. Filos. Apetitivo. Appe-
tens.
APETITOS, SA. adj. Apetitoso. Illecebrosus,
ciens appetentiam.
APIC. adv. á periil , cerca. A pique. Proxi-
mé.
ÁPICE. 8. m. Ápice. Apex.
APILADÓR. s. m. Amontonador. Accumula-
tor.
APILAMÉNT. s. m. ant. Amontonamiento.
Conglomeratio , coacervatio.
APILAR, v. a. Amontonar , apilar. Cumula-
re , congerere , acerrare.
APILARSE, v. r. reunirse .acudir alguns á al-
gún paratge. Agolparse. Confluere.
APILAT, DA. p. p. Amontonado.
APÍLOTAR. V. a. V. Apilar.
APILOTARSE. v. r. V. Apilarse.
APINYAR. V. a. Apiñar. Stringcre.
APINYAT, DA. p. p. Apiñado.
APiNYAT, DA. adj. Apiñado. Cunglomeratus,
ÁPIT. s. m. Apio. Appium.
APLANADURA. s. í. ant. Tacció d' aplanar.
Allanamiento. Complanatio.
APLA-
APL
APLANAR. V, a. ^//i7)/rtr, aplanar. Compla-
nare , ítquare.
APLANAR Á cüps. f. Molcr. Tuildcre.
APLANAR ÉL BASTÓ. í.Terctar el bastón ó el pa-
/o. Plena manú vel ictü ferire.
APLAXAR l'kscopeta. f, V. Apuntar.
APLANAT , DA. p. p. Allanado , aplanado.
APLASSAR. V. a. Aplazar. Coiidicere.
APLATAR. V. a. ant. V. Amagar.
APLATARSE, v. r. V. Ajupirse , ajocarse.
APLAUDIR. V. a. Aplaudir. Plaudere , ap-
plaudere.
APLAURER. V. n. ant. V. Pláurer.
APLAUSO, s. m. ^p/ízuío. Plausus , applau-
sus , laus.
APLEG. s. m. multitut de gent unida. Gtlpe
de gente. Multitudo , turba.
APLEü , la confluencia de moltas cosas en un
niatex lloc, com: apleg d'ayguas. Acogida.
Confluvium.
APLEG, APLEGA, Totllo de géut. Corro , corrillo.
Circulus , corona.
APLEG , del ventrell. Asiento de estómago.
Cruditas.
APLEGA. s. f. Demanda.) qüesta. Stipis effla-
gitatio.
APLEG ADIS, SA. adj. Allegadizo. Collecti-
tius.
APLEGADOR. s. m. quí demana almoyna
per alguna conninitat religiosa , hospital &c.
V. Captador , cercador.
APLEGADOR , instrumént per arreplegar las eí-
combrari'as. Cogedor. Excipuíus domesticis
sordibus coliigendis.
APLEGAR. V. a. V. Arreplegar.
APLEGARSE, v. r. V. Arreplegarse.
APLEGARSE LA gíínt. f. Agolparse la gente.
Confluere.
APLAER. adv. m. ant. V. Apler.
APLER. adv. m. sens fér rumor, ó ab veu ba-
xa. Quedo , paso , pasito , qiijdito. Submisse,
submissá vbce.
APLER, ab cuydado, sens precipitació. Quedo,
quedito , pasito. Pedctentim.
APLER , apoc apoc , ó d' espay. Poco á poco,
paso á paso. Lente.
APLERET. adv. m. V. Apler.
APLICABLE, adj. Aplicable. Applicabilis.
APLICACIO. s. f. r acció d' aplicar una cosa
á altra. Aplicación. Applicatio.
APi-iCACió, r acció de acomodar alguna especie,
ó passatge S¿c. Aplicación. Acconimod'atio,
traductio.
APLICACIO , la del a'nimo al estudi d' algún art
ó ciencia. Aplicado». Animi applicatio.
APLICACIO, él desfino d' alguna cosa al us que
deu teñir. Aplicación, AádlcV.o , destinatio.
APLICAR. V. a. Aplicar. Applicare , admove-
re, apponere.
APLICAR , alguna especie , doctrina &c. Apli-
Tom. I.
49
APL
car. Accommodare , traducere.
APLICAR, destinar alguna cosa a algún us. Apli-
car. Adiicere , adscribere , destinare , de-
signare.
APLICAR, rentenimént al estudi d' alguna cien-
cia ó art. Aplicar. írcumbere , operam daré.
APLICARSE. V. r. dedicarse á alguna ciencia
ó art ¿¿c. Aplicarse. Incumbere , se tradere.
APLICAT , DA. p. p. Aplicado.
APOBRÍMÉNT. s. m. ant. V.Einpobrimént.
APOBRIR. V. a. ant. V. Emoobrir.
APOC , APOC. m. adv. V, Apler.
APOC APOC, de poc en poc. Poco á poco. Minu^
tatini.
APOC APOC , especie de interjecció ab que s*
conté al que s' precipita en obras ó en pá-
ranlas. Poco á poco. Sta.
APOCA, s. f. Carta de pago. Apocha , accep-
tilatio , cautio.
FIRMAR Xpoca. f. Otorgar carta de pago. Pecu-
nia: acceptne testimonium daré.
APOCALIPSIS, s. m. Apocalipsis. Apoca-
lypsis.
APOCAMENT. s. m. Apocamiento. Animi de-
bilitas , abiectio.
APOCARSE, v. r. Apocar sí. Se se abiicere,
deprimere.
APOCAT , DA. p. p. Apocado.
APOCAT , DA. adj. qui es de poc esperit. Apoca-
do. Debilis , abi?ctu« animo.
APOCAT , mesquí. Mezquino. Parcus , tenax.
APÓCOPE, s. f. figura Gramatical. Apócope.
Apócope.
APÓCRIFO, PA. adj. Apócrifo. Apochryphus.
APODAMENT. s. m. ant. Apodo. Scomraa.
APODAR, v. a. ant. motejar. Apodar. Convi-
tiari , cavillare.
APODERARSE, v. r. Apoderarse. Occupare.
APODERAT , DA. p. p. Apoderado.
APODERAT. s. m. procuracur. Apoderado , />o-
dcrhabienie , podatario. Procurator , alieno
nomine & potestate agens.
APOFTEGMA. s. m. Apotegma. Apophteg-
ma.
APOL LINAR, s. m. nom d'home. Apolinar,
Apoilir:aris.
APOLOGETIC , CA. adj. Apologético. Apo-
logeticus.
APOLOGÍA, s. f. Apología. Apología , defen-
sio.
APOLOGISTA, s. m. Apologista. Apologiam
scribens.
APÓLOGO, s. m. especie de faula. Apólogo.
Apolo«us.
APOPLETÍC , CA, adj. Apoplético. Apople-
ticus.
APÓPLEXiA. s. m. V. Pendura.
APORREJAR. v. n.ant. Aporrear. Fuste per-
cutere , verberare.
APORRONAR. v. a. Denostar. Convitiari.
N A POR-
APORTARSE, v. r. Portarse. Se gercre.
APOSAR. V. a. Imputar , achacar, imputare,
ira poneré.
APOSAR , ant. aplicar una cosa á altra. Aponer.
Apponere , appücare.
APOSENTADOR, s. m. Aposentador. Diver-
soriorum designator.
APOSENTAR, v. a. Apotentar. Hospitio re-
cip're , hospitiiim prjebere.
APOSENTO, s. m. Aposento. Cubiculum , cu-
bile.
APOSICIÓ. s. f. figura Gramatical. Aposición.
■ Appositio.
APO-^TA. adv. m. Aposta , de intento. Consul-
to , data opera.
APOSTA, s. f. V. Posta.
APOSTAR. V. a. fér una posta. Apostar , pos-
tar. Sponsione cerrare.
APOSTAR, situar. Apostar. Certo loco statuere.
APOSTASÍA. s. f^ Apostasia. A recta fide de-
fe>:tio.
APOSTASÍA, la del individuo d' algún institut re-
libios. Apostasia. Ab aüquo Religioso ins-
tituto delectio.
APÓSTATA, s. m. Apóstata. Rectae fidei de-
sertor.
APÓSTATA , d' algún orde religio». Apóstata.
Religiosi instituti desertor.
APOSTATAR, v. n. Apostatar. Á recta fide
deficere.
APOSTATAR , d' alguu orde religiós. Apostatar.
Ab al'quo instituto Religioso deficere.
APOSTERMA. s. f. ant. V. Posterma.
APÓSTOL, s. m. Apóstol. Apostólos.
APÓSTOL AT. s. m. lo coMegi apostólic. Apos-
tolado. Apostoloruní coetus, apostoHcum col-
legium.
APosTOLAT , dignitat d' Apóstol. Apostolado.
Apostolatus.
APOSTÓLIC , CA. adj. Apostólico. Aposto-
licus.
APOSTOLICAL. adj. ant. V. Apostólic.
APÓSTOLS REVERENCLALS. Por. Testi-
mcnio de apelación. Litterae dimissoriae ad tri-
bunal superius, aposroli.
APOSTROFE, s. f. figura de Retórica. Apos-
trofe. Apostrophe, conversio.
APÓSTROFO, s. m. senyal que denota la su-
pressió d' una vocal. Apóstrofo. Suppressse
vocalis ortographica nota.
APOTECARL s. m. Boticario. Pharmacopola.
APOTECARÍA, s. f. Botica. Piíarinacopolium.
APOTEOSIS, s. f. ceremonia supersticiosa ab
que los gentils coMocaban a'gun héroe entre
sos déus. Apoteosis. Apotheosis.
APOYAR. V. a. Apoyar. Fulcire , sulíulcire,
sustentare.
APOYO, s. m. Apoyo. Fulcruní , adminiculum,
fulcimentum.
APovo , met. protecció. Apoyo. Protectio , favor.
APR
APRECL s. m. Aprecio. iEstimatio, appre-
tiatio.
APRECIARLE, adj. Apreciable. iEstimabilis.
APRECIADÍSSIM , MA. adj. sup. Aprezia-
ái'simo. Valde sstimabilis.
APRECIADOR, s. m. Apreciador, vüstimator,
sopretialor.
APRECÍAMÉNT. s. m. ant. V. Apreei.
APRECIAR. V. a. Apreciar, iíistimare , mag-
ni faceré.
APRECIAR , avaluar, ^/^reciar. estimare , taxa-
re.
APRECIAT, DA. p. p. Apreciado.
APREHKNDRER. v. n. imaginar. Aprehen-
der. Imaginari , concipere.
APREHENSIÓ. s. t. Aprehensión. ímagina-
tio , appr^hensio.
APREHENSIU, VA. adj. Aprehensivo. Dam-
num ex levi causa concipiens , seu timens.
APREMI. s. m. Apremio. Mandatum iudicis
poena sancitum.
APREMIAR. V. a. Apremiar. Compellere,
cogeré.
APRENÉNT. s. m. Aprendiz. Tiro, novitius
in aliquá arte.
APRENENTATGE. s. m. Aprendizage. Tiro-
cinium.
APRES. prep. V. Després.
APREs. ant. cerca , prop. Cerca, luxta , circa ,
propé.
APRES , SA. adj. ant. V. Instruit , educat.
APRES, SA. p. p. d' apéndrer. Aprendido.
APRESSADAMENT. adv. m. ant. V. Apres-
suradamént.
APRESSAT, DA. adj. ant. V. Apressurat.
APRESSURADAMÉNT. adv. m. Apressura-
datnente , presurosamente. Pestinanter.
APRESSURAMENT. s. m. Priesa , apresura-
miento , apresuracion. Feslinatio.
APRESSURAR. v. a. Apresurar. Urgere , in-
citare.
APREssuRAR ÉL PAS. f. Aligerar el paso. Prope-
rare.
APRESSURAT , DA. p. p. Apresurado.
APRESSURAT, DA. adj. qui va depréssa ,ó h las
cosas depréssa. Apresurado , presuroso. Fes-
tinas , celer.
APRETADA, s. f. Apretón, Pressura , op-
pressio.
APRETADAMÉNT. adv. m. ant. Apretada-
mente. Angusté.
APRETADÍSSIM. MA. adj. sup. Apretadísi-
mo. Strictissinius.
APRETAMÉxNT. s. m. ant. V. Apretada.
APRETAR. V. a. estre'uyer. Apretar. Stringere,
adstringere , con:.íringere.
APRETAR, angustiar. Apretar. Vexare , urgere.
APRETAR , instar ab eficacia. Apretar. Urgere,
instare.
APRETAR LAS ssTOPADAS. f. Apretar las clavi-
APR
jas. Urgere , premere , constringere.
APRETAR LA MA. f. Apretar la mano. Severiüs
puniré , acriüs animadvertere.
APRKTAR Él. FAS. f. Jguijar , apretar el paso.,
apretar de soleta, Properare , celerare gres-
suni.
APRETAT , DA. p. p. Apretado.
«AS APRKTAT. Lotíce , COSO , trancc apretado.
Grave discrimen.
ESTAR APRETAT : ESTAR MOLT APRETAT. f. EstOf
muy apretado. In summo vel extremo discri-
mine versari.
APRETÓ. 3. m. Aprieto. Angustia;.
APRETÓ DE GENT. Aprieto , apretura.
Pressura.
APRIMADÓR. s. m. ant. Adelgazador. Atíe-
nuans.
APRIMAMÉNT. s. m. ant. Adelgazamiento.
Atfenuatio, extenuatio.
APRIMAR. V. a. Adelgazar. Attenuare , ex-
tenuare.
APRIMAR , met. discórrer ab sutilesa. Adelga-
zar. Subtiliter disserere.
APRIMARSE. V. r. enmagrirse. Adelgazarte.
Gracilescere.
APRIMAT , DA. p. p. Adelgazado.
APROBACIÓ. s. f. Aprobación. Probatio , ap-
probatio , comprobatio.
APROBAR. V. a. Aprobar. Probare , app^o»
bare.
APROBAT, DA. p. p. Aprobado.
APROPANAR. V. a. V. Profanar.
APROPANAR , dir fástics. Denostar. Convitiari.
APROFITAR. V. n. ser profitos. Aprovechar.
Prodesse , iuvare , proficere.
APROFITAR , APROFiTARSE , CU algun cstudí , art
ú ocupació. Aprovecharse. Progressus face-
ré , habere.
APROFITAR , aplicar á altre destino lo que ja
no pot servir per lo séu propi ; com : apro-
FiTAR él forro d" un vestit. Aprovechar. Ac-
commodare.
APROFITAR , emplear utilmént alguna cosa,
com : APROFITAR él témps. Aprovechar. Uti-
liter applicare.
APROFITARSE. v. r. tráurer profit d' alguna
cosa. Aprovecharse. Ex aiiquá re quaestum
faceré.
APROFITARSE , valersc d' alguna cosa per son bé
ó profit. Aprovecharse. Commodum aut uti-
litatem ex re aiiquá sibi quíerere , comparare.
APROFITAT , DA. p. p. Aprovechado.
APROPIACIÓ. s. f. Apropiación. Adscriptio,
vindicatio.
APROPIADÍSSIM , MA. adj. sup. Apropia-
dísimo. Vaide proprius.
APROPIAR. V. a. Apropiar. Adiudicare,
adscribere.
APROPIAR , acomodar ó aplicar ab propietat
las circunstancias d'una cosa á altra. Apro-
SI
APR
piar. Accommodare , aptare.
APROPIARSE. V. r. Apropiarse. Slb'i arroga-
re , assumcre.
APROi'ÍAT, DA. p. p. Apropiado.-
APROPINCAR. V. n. ant. V. Acostar.
APROPINCARSE. v. r. ant. V, Acostarse.
APROPOSÍT. s. m. ant. V. Propósit.
APRoPósíT. m. aáv.A propósito. Ad rein, oppor-
tuné.
APTAMÉNT. adv. m. Aptamente. Apté.
APTE. adj. Apto. Aptus , iiabiüs , natus , ido-
neus.
APTÍSSIM , MA. adj. sup. Aptísimo. Aptis-
sinius.
APTITUT. s. f. Aptitud. Ha¡>ilitas , antitudo.
APUNYALAR. v. a. ant. Dar de puíialadas.
Pugione ferire.
APÜNYEGAR. v. a. Apuñetear. Pugnis im-
petere , percutere.
APUNYEGAT , DA, p. p. Apuñeteado.
APÜNT. m. adv. Pronto., ú punto. In promptú.
APUNTALAR, v. a. Apuntalar. Fulcire , suf-
fulcire.
APUNTALAR, Iss parts d'uH edific-i , qu- han de
subsistir, per tirar á térra las demes. Apear.
Diruendas domuspartem stabilem sustentare.
APUNTAMÉNT. s. m. Apuntamiento , apun-
te. Adnotatio , nota.
APUNTAR. V. a. fér algun apuntament, 6 no-
ta. Apuntar. Notare , adnotare,
APUNTAR , comensar á mostrarse alguna cosa.
Asomar., apuntar. Apparere,prod¡re, exoriri.
APUNTAR, insinuar. Apuntar. Levitc-r attin-
gere.
APUNTAR, l'arma 6 él tir. Apuntar., asestar. Col-
lineare , dirigere.
APUNTAR ÉL DÍA, l' ai.üa. f. Apuntar el dia , el
alba , alborear. Lucescere.
APUNTAR LA ROBA, f. Apuntar la ropa. Filo
linte.i innectere.
APUNTAT, DA. p. p. Apuntado., asestado.
APUNTARSE, v. r. contrapuntarse. Repuntar-
se , andar en puntas. Certare.
APURADAMENT. adv. m. Apuradamente.
Prascisé.
APURADOR. s.m.anf. .^pHrcJor. Perscrutator.
APURAMÉxNT. s. m. ant. l'acció de apurar ó
examinar alguna cosa. Apuramicnto. Eluci-
datií) , expianatio,
APURAR, v. a. averiguar. Apurar. Perscruta-
ri , subtiliter invosti,"are.
APURAR , enfadar. Apurar. Irritare , exacer-
bare.
APURAR , purificar. Apurar. Purgare , ad pu-
rum decoquere.
APURARSE, v. r. acongoxarse. Apurarse.
Aíligi.
APURAT, DA, p, p. Apurado.
APURO, s. m. confiicte , apréro. Apuro. Con-
flictus , angustí».
AQ.
5»
AQU
AQ.
AQUADRILLAR. v. a. Jquadñllar. Cater-
vas vel turmas ducere.
AQUADUCTE , AQUADUCTO. s. m. ^güe-
dudo. Aquseductus.
AQUARÍ. s. m. signe del Zodíac. Aquario.
Aquarius.
AQÜARTELAMÉNT. s. m. Aquartilamknto.
Copiarum miüiariam in hospitia distributio.
AQUATIC, AQüATÍL. zdi.JquJtko , aquá-
j'il. Aquaticus , aquatilis.
AQUEFERAT , DA. adj. Atareado. Pluribus
intentus, addictus.
AQÜSLL , LLA. pron. Aquel , aquella. Ule,
Üla.
HUMOR AQUEO. un deis humors del uU.
Humor áqüeo. Humor aqueus.
AQUEST , TA. pron. Este , esta , aqueste^
jq-.icsta. Iste , ista.
AQUEX , XA. pron. Ese , esa. Is , ea.
AQUÍ. adv. 1. en aquest lloc , ó á aquest lloc.
Aquí , acá. Hic , huc.
AQLÍ , en assó , com : aquí está la dificultat.
Allí. In hoc.
AQUÍ , a' poca distancia , com : aquí á dos por-
tas. Ahí. Hic.
AQUÍ , en lo poblé , térra &c. en que s' troba
él que parla. Acá. Hic.
AQUÍ Y ALLÍ. mod. adv. per denotar indetermi-
nadamént diferents llocs. Acá y allá.' Huc,
illuc.
AQUÍ , expr. per advertir á qui s' parla, que va-
ja al lloc ahont se troba él que parla. Acá.
Huc , accedas huc.
d'aquí , d'assó , com : d'aquí li vé la ditxa. De
aquí. Hlnc , inde.
íuTG d'aquí : IX d'aquí. loe. V. Apártat d'aquí.
vet' aquí : vEus aquí. He aquí: hete ahí: cata
ahí : ved ahí : ve ó ves aquí. En , ecce.
„VETEL AQUÍ : VÉTELA AQUÍ. Ételc , étela. Ec-
cum , eccam , elium , ellam.
VINA AQUÍ. expr. fam. per persuadir 6 conven-
cer á algú,fendli ate'ndrer la rahó ó motiu en
que s* funda alguna cosa.í^e?j acá. Vide, no-
ta bené.
AQUÍ ESTÁ LA DIFICULTAT : AQUÍ ES EL CAS. f.
Ese es el diablo. Hoc opus , hic labor est.
íqui es el bo , AQUÍ Fou EL Bo. loc. fam. per
fér parar l'atenció á alguna particularitat de
, lo que s' referex. Aquí es : Aquí fué ello.
Hic nova orta scena.
AQUIETAlMENT. s, m. Aquiescencia. Con-
sensus.
AQUIETAR, v. a. Aquietar , quietar. Tran-
quillarc- , pacare , sedare.
AQUIETARSE, v.r. Aquietarse. Sedari, miti-
gari , pacari.
AQUIETAT, DA. p. p. Aquietado.
AQU
AQUILEGIA, s. f. herba. Aquilea. Achilleos,
achiiegia.
AQUILONAR, adj. Aquilonar , aquilonal.
Aquiionaris , borealis.
AQUOSITAT. s. f. Aquosidad. Aquositas.
AR.
ARA. s. f. Ara, Altare , ara, arula.
ARA. adv. t. Ahora. Nunc , praesenti témpora.
ARA ARA. expr. Ahora ahora. Nuperrimé.
ARA ABAXS ARA. Por momeiítos. Pro nuoc.
ARA BE. Ahora bien. Bené sic.
ARA V ADES. ioc.p. u. ab que s' expressa alguna
aíternacié , particularmént de cosas contra-
rias , com : ARA Y adíís plora , ara y adbs
riu. Ahora. Nunc.
ara matex. Ahora mismo. Nunc.
ARA poc ha. V. Ara tót just.
ara tot JUST. Ahora mismo : Ahora ha poco.
Nunc , nuper, hoc temporis momento.
PER ara. Por ahora. Interea , interim , ínter
has moras.
SI NO ES ARA , SERÁ UNA ALTRA HORA. f. per
denotar que , si de presént nos' logra alguna
cosa , s' espera lograrla en altra ocaSió.
Si no es en esta barqueta será en la que se
fleta.
Si non hsec , saltem lux crastina , crede , fa-
vebit.
ARA ME BESETS , ARA NO ME BÉSETS. loC. fam.
Desde que vi á mi tia.^ muero de acedía \
y desde que no la veo tiiinro de deseo : El
juego de la correjuela., cátala dentro y cátala
fuera.
Vidi amitam & vidisse piget; sed magna vir-
dendae
Postquam non nobis visa , cupido subit.
ARABIO , GA. adj. Arábigo , arábico , arabes-
co. Arabs.
ARADA, s. f. Arado. Aratrum.
ARADRA, ARADRE. s. f. ant. V. Arada.
ARAM. s. m. Alambre. JEs.
ARAH , eynas ó paramént de cuyna. Batería
de cocina^ cobre, ^ramentum.
ARANY. s. m. ant. filat per cassar aucells.
Arañuelo. Rete.
ARANYA. s. f. Araña. Aranea , araneus.
ARANYA, pex. Araña, i^aneus , draco , dra-
cena.
ARANVA , salamó de cristall. Araña. Fúñale in
aráñese formain instructum.
Á l' ARANYA. loc. vulg. A la rebatiña, Raptim.
ARANYETA. s. f. dim. Arañuela. Araneolus,
araneoia.
ARANYO. s. m. Arañan., endrina. Prunuai
sylvestre, cajsimim damasciiuiiii.
ARANYONÉR. s. m. Endrino. Píudus sylves-
tris.
ARAR, V. a. ant. V. Llaurar.
ARA-
ARA
ARAÜ. s. m. ant. Heraldo, rey 3c armas. Fe-
cialis.
ARAUT. g. m. ant. Pregonero , enviado. PrzE-
co, nuntiiis.
ARBERGAR. v. a. ant. V. Albergar.
ARHITRACIÓ. s. f. ant. V. Arbitramint.
ARBITRABLE, adj. ArhitrahU. Arbitrabilis.
ARBITRAMÉNT. s. m. Arbitramento. Arbi-
tratus, arbitrium.
ARBITRARÍAMÉNT. adv. m. Arbitraria-
mente. Pro arbitrio , pro volúntate.
ARBITRAR, v. a. For. judicar , determinar
com arbitre. Arbitrar. Arbitrio suo decerne-
re , iudicare.
ARiiiTRAR, ant. V. Considerar.
ARBITRAR!, RÍA. adj. Arbitrario ., arbitra-
tivo. Arbitrarias.
ARBITRE, s. m. aquel! á quí s' comprometen
las parts per decidir sas pretensions. Arbitro.
Arbiter , arbitrarias iudex.
Arbitre arbitradór , y amigable compone-
dor. For. Arbitro arbitrador y amigable
componedor. Arbiter.
ARBITRE , qui no dependex d' altre per fér al-
guna cosa. Arbitro. Liberé valens aliquid
exequi.
ARBITRL s, m. facultat de determinarse á al-
guna cosa ab preferencia á altra. Arbitrio.
Arbitrium , arbitratus.
/UiBiTRi , medi extraordinari per lograr algún
fi. Arbitrio, Consilium , via , ratio.
ARBITRIS. p. certs drets , que ab facultat
real se exígexen en alguns pobles. Arbitrios.
Vectigal ex rebus venalibus , populis regia
facúltate concessom.
ARBOLADURA, s. f. Náut. Arboladura. Ma-
li , arbores navis.
ARBOLAM. s. m. ant. V. Hortalissa.
ARBOLEDA, s. f. Arboleda. Arbustum , lo-
cus arboribus consitus.
ARBORAR. V. a. ant. V. Enarbolar.
ARBOREDA. s. f. ant. V. Arboleda.
ARBOS. s. m. Madroño. Arbustus , comarus.
CIRERA d' áreos. Ctrera. Arbustum.
ARBOSSER. s. m. ant. V. Arbós.
ARBRAS. s. m. aum. Arbolazo. Arbor procera.
ARBRAT,DA. adj. que s'aplica al terreno
poblat de niólts arbres. Arbolado. Arbustum,
arboribus consitus locus.
ARBRB. s. f. Árbol. Arbor.
arbre , la part principal d' una camisa. Árbol,
cuerpo. Subucula , cui nonduin maniere sunt
ajsutae.
arbrk d' adzabara. Pitaco , pitón. Truncus
aloes.
ARBRE DEL am6r. Arbol del amor. Cercis , si-
Üquastrum.
ARBRE fruytér. Arbol frutal. Arbor fructuosa,
fructífera.
ARBRE DEL PARADis. Artol dcl paraíso : árbol
Tom.I.
53
ARB
paraíso. Elacagnus , amerina salix.
ARBRE poMiPER. ant. V. Arbrc Fruytér.
ARBRE DE VAXELL. Náut. Míísnil , piilo , drbol.
Malus, arbor náutica.
ARBRE MESTRE. Náut. Arbol mayor , palo ma-
yor. Altior malus in medio navis erectus.
ARBRE DE MiTjANA. Náut. Mesaija. Epidro-
mon.
ARBRE DE TRiNQUET. Na'ut. Trinquete. Malus
in navis prora erectus.
ARBRE DE CONSANGUINITAT: ARBRE GENEALÓGIC.
met. Arbol gínealógico. Gentis in stirpes &
capita díscriprio .sub arboris imagine.
Á ARBRE sEc. m. adv. A palo seco. Nudo malo,
deductis carbassis.
ARBRK SOVINT TRASPLANTAT NO POSA ARRELS.
ref. V. Pédra movedissa no cria mólsa.
EN ARBRE CAYGUT TÚTHOM HI FA LLENYA. ref.
Del árbol caido todos hacen leña : Hoja cal-
da todo el mundo la pisa.
Caedit quisque sibi prostratá ex arbore ligua.
ARBRET. s. m. dim. Arhoiico , arbolillo , ar-
bokillo, arboUcillo, arbolejo, arbolilo. Ar-
bor parva.
ARC. s. m. en la Arquitectura. Arco. Arcus.
ARc , per tirar fletxas. Arco. Arcus.
ARC APüKTAT.^rco fl^uKíjdo. Acuminatus arcus.
ARC DE SAXT MARTÍ : ARC IRIS. Arco íris. Iris.
ARC TRiuMFAL. Arco triunfal. Arcus triumph^-
lis.
ARCA. s. f. ant. caxa. Arca. Arca.
ARCABOT, TA. s. m. y. f. Alcahuete, alca-
hueta. Leño , lena.
ARCABOTAS, s. m. aum. Alcahuetan. Insignis
leño.
ARCABÓTEJAR. v. n. Alcahuetear, Lenoci-
nari, lenocinium faceré.
ARCABOTERL\. s. f. Alcahuetería. Lenoci-
nium.
ARCABUS. s. m. Arcabuz. Catapulta.
ARCABÜSSADA. s. f. tir d' arcabus. Arcaba-
zazo. Catapulta? íctus.
ARCABUSSEJAR. v. a. Arcabucear. Reum
catapultse supplicio plectere.
ARCABLJ5SÉR. s. ni. ant. Arcabucero. Cata-
pultarius , fistularius miles.
ARCADA, s. f. Arcada. Arcus.
ARCÁNGEL, s. m. Arcángel. Archangelus.
ARCELLAUT. s. m. ant. Archillaud , laúd.
Testudo.
ARCHER, s. m. ant. Archero. Regius stipa-
tor siccá instructus.
ARCTIC. adj. un deis dos polos del món. Ár-
ctico. Arcticus.
ARDENT. adj. Ardiente. Arden? , flagrans.
ARDÍACA. s. m. Arcediano. Archidiaconus.
ARDÍACONAT. s. m. Arcedianato. Archidia-
conatus.
ARDIDAMÉNT. adv. m. ant. Denodadaments,
osadanunte. Animóse' , strenue' . audacter.
O ardí-
54 ARD
ÁRDIDBSA , ARDIESA. s. f. ant. V. Ar-
diniént.
ARDILLON. s. m. ant. V. Pungant.
ARDIMÉNT , ARDIR. s. m. ant. Ardimien-
to , denuedo , osadía , ánimo. Audacia , ani-
mus , audentia.
ARDIR , ARDER, v. n. ant. gosar , atrevir-
se. Osar. Audere.
ARDIT , ARDIÜ. adj. ant. Denodado., osada,
animoso. Audax , animosus , strenuus.
ARDIT ant. axerit. Vivo. Alacer.
ARDIT. s. m. certa moneda. Ardite. Semis,
sembella.
ARDIT , estratagema , astucia. Ardid. Stratage-
raa , militare vaframentum.
NO VAL UN ARDIT. f. iVü Vale uu ardite. Nul-
lius est pretil.
HOMK DESDiT NO VAL UN ARDIT. ref. Homhrs
sin palabra , no vaJe nada.
Non stans promissis nil faciendus homo.
ARDOR, s. m. Ardor. Ardor , a;stus , fervor.
ARDOR , vivesa , eficacia. Ardor. Ardor , effi-
cacitas.
ARDRER. V. n. ant. cremar. Arder. Arderé,
flagrar*.
ARDUAMÉNT. adv. m. Arduamente, iílgre,
difficulter.
ARDUÍSSIM , MA. adj. sup. Arduísimo. Val-
de arduura.
ARDUO , A. adj. Arduo. Difficilis , arduas,
operosas.
ARECH. s. m. ant. Labranza. Agricultura.
ARENA, s. f. Arena. Arena, sabulum, sábulo.
SEMBRAR EN l'arena. f. Sembrar en la arena.
Arens mandare semina , arare littus.
VOLER contar LAS ARENAS DEL MAR. f. QueTer
contar las arenas. Maris arenas supputare
velle.
ARENAL, s. m. Arenal. Sabuletum.
ARENAR , ARENER. s. m. ant. V. Aladar.
ARENAS, p. las que s' forman en los ronyóns.
Arenas. Lapilli , calculi.
ARENC. s. m. pex. Arenque. Halec , halex.
ARENETA. s. f. Arenica , arenilla. Arenula.
ARENGA, s. f. Arenga. Concio, oratio, serme.
ARENGA , irón. enrahünamént afectat per enga-
rrar á algú. Arenga. Subdola & cavillato-
ria oratio.
ARENGADA, s. f. Sardina salada ^ arengada.
Muriatica halex.
MES VAL ser CAP d'aRENGADA , QUE CUA DE
i'AGELL. ref. Mas vale ser cabeza de ra-
tón , que cola de ¡con.
Esse caput muris pruestat quám cauda leonis.
ARENGADER. s. m. qui ven arengadas. Sar-
dinero. Muriaticae halecis negotiator.
ARENGAR, v. a. Arengar. Concionari.
AREKGAR , ant. V. Arreglar , ordenar.
JVRENÓS , SA. adj. Artnoso, Arenosus , sa-
bulosas.
ARE
areníds , lo que té mésela d' arena. Arenisco.
Aránosus.
AREOPAGITA. s. m. Areopagita. Areopagita.
AREOPAGO. s. m. Areopago. Areopagum.
ARESTA. s. f. Arista. Arista.
ARESTA , la del péx. V. Espina.
ARGA. s. f. Cabestrante. Machina tractoria.
ARGAMASSA. s. f. Argamasa. Calx aquá sa-
buloque compacta.
ARGANELL. s. m. Náut. Arganeo. Circulus,
annulus ancorae.
ARGELAGA. s. f. Aliaga. Genista.
ARGÉNS. s. m. Adarme. Dimidia drachma.
ARGENT. 8. m. ant. V. Plata.
argént viu. s. m. Azogue. Argentam vivara,
mercurius , hidrargyrum.
SER un ARGENT VIU. f. met. sér molt viu y es-
turdit. Ser una chispa : ser un azogue. Ceje-
rem , agilem , vividum esse.
ARGENTAR, v. a. ant. V. Platejar.
ARGENTÉR. s. m. Platero. Aurifex , aura-
rias faber.
argentería, s. f. carrér en que ténen sas
botigas los argenters. Plattría. Aurificum
vicu», via argentarla.
ARGENTERÍA , ant. V. Plata obrada.
ARGILA. s. f. Arcilla. Argüía , creta.
ARGILÓS , SA. adj. Arcilloso. Argillosus , cre-
tosus.
ARGOLLA, s. f. Argolla. Annulus ferreus.
ARGOLLA , jog. Argolla. Ludus in quo globuli,
per médium annuli ferrei transmitendi, im-
pelluntur.
ARGONAUTA, s. m. Argonauta. Argonauta.
ARGUENS. s. m. Árganas. Clltellze , cratl-
tium vectabulum.
ARGUENT. p. a. Arguyente. Arguens.
ARGÜIR. V. n. disputar. Argüir. Arguere, dis-
putare , disceptare.
ARGÜIR, donar indici ó mostra , com : la vive-
sa deis ulls ARGÜEx ingeni. Argüir. Indicare.
ARGUIRSE. V. r. inferirse. Argüirse. Inferri,
deduci.
ARGULLOSAMENT. adv. m. ant. V. Agu-
damént , ingeniosament.
ARGULLOS,SA. adj. ant. V. Agud, inge-
nios.
ARGUMÉNT. s. ni. Argumento. Argumentum,
probatio.
ARGUBiÉNT , 1' assumpto 6 materia de que s'
tracta en alguna obra. Argumento. Argu-
mentum , materies.
ARGUMENTADOR, s. ra. Argumentador,
argumentista. Ar^umentator.
ARGÜMENTACIÓ. s. f. Argumentación. Ar-
gumentatio.
ARGUMENTAR, v. a. Argumentar , argüir,
Arguere.
ARGUMENTET. ?. m. dita. Argumentillo.
Leve argumentum.
ARIA.
ARI
ARIA. s. f. Aria, Cantío , suavior njodula-
tio.
ARIDAMÉNT. adv. m. ant, V. Secamént.
AllIDITAT. s. f. ant. Aridez. Arlditas , sic-
ciras.
ÁRIDO , DA. adj. Árido. Aridus , exsuccus,
torridus.
ARIES, s. m. un deis signes del Zodíac. Aries.
Aries.
ARIETE, s. ni. ma'quina de guerra de que
usaban los antigs. Ariete. Aries.
ARISMÉTÍC, ARITMÉTIC, CA. adj. Arit-
mético. Ad arithmeticam pertinens.
ARISMÉTICA, ARITMÉTICA, s. f. Arit-
mética. Arithmetica.
ARISSARSE. V. r. ant. V. Erissarse.
ARISSÓ. s. m. ant. V. Eriíisó.
ARissó, ant. V. Copojl.
ARISTOLOGIA. s. f. herba. Aristohgia. Ar¡-
stolochia.
ARISTOCRACIA, s. f. Aristocracia. Aristo-
cratia.
ARISTOCRÁTIC , CA. adj. Aristocmtico.
Aristocraticus.
ARISTOL. s. m. ant. la punta inferior de ia
¡lansa. Cuento. Contus.
ARLEQUÍ. s. m. Arlequin. Mimus.
ARLOTERIA. s. f. ant. V. Dropería, brivo-
nena.
ARLOTZ. s. m. ant. V. Dropo , brivó.
ARMA. s. f. Arma. Arma.
ARMA BLANCA. Arma blanca. Arma férrea aut
chalybea.
ARMA DE FOG. Amia dc fuego. Tormentum ig-
narium.
ARMA. s. f. ant. V. Anima.
ARMAS, p. las insignias d' honhr de que usan
las familias nobles. Armas. Gentilicia stem-
niata.
ARMAS, r armadura qu' antigüamént vestían
los militars. Armas. Armatura.
PLASSA d' armas. V. Plassa.
SALA d' armas. V. Sala.
AB LAS ARMAS EN LAS MANS. f. Cott laS OmiaS
en la mano. Armis paraíus.
DONAR ARMAS AL ENEMio. f. mct. Dar ormos
contra sí. Alterí instrumenta daré in sui per-
nicíem.
ESTAR SOBRE LAS ARMAS, f. EstaT SOhrZ hs ÜT-
mas, In armis esse.
fí:rse á las armas, f. acostumarse á son
exércíci. Hacerse á las armas. Arma trac-
tare.
FERSE Á LAS ARMAS, f. met. acostumarse i al-
guna cosa á que obliga la nccessitat. Hacer-
se á las armas, Assuelieri.
PASSAR PER LAS ARMAS. :f. Posav for hs armas.,
arcabucear. Displosis sclopetis capite dam-
natum interficere.
PENDRAR LAS ARMAS, f. per íkt los lionórs á
ARM 55
quí tocan. Tomar las armas. Militaría obse-
quia alicui tribuere.
RENDIR LAS ARMAS, f. Rendir las armas. Ma-
nus daré , cederé %'ietori.
ARMADA, s. f. ant. V. Exércit.
ARMADA , conjunt de forsas marítimas. Armada.
Classis.
ARMADURA, s. f. las p^ssas de ferro ó cér,
que vestían antigüamént los militars. Arma-
dura. Armatura.
ARMAMENT. s. m. preparatius de guerra.
Armamento. Apparatus bollicus.
ARMAR. V. a. Armar. Armis instruere.
ARMAR Á ALGÚ. f. met. douarli lo que necessi-
ta per algún fí, com : per comerciar, obrir
botiga &c. Armar. Instruere aliquem iíg
quse sunt e¡ ad aliquíd necessaria.
ARMAR BREGA, f. Armar pendencias. Rixas sus-
citare , moveré.
ARMAR ó ENCORTAR LAS CARTAS, f. ant. díspo-
sar las cartas ab alguna trampa per guanyar
en él jog. Armarla. Folia iusoria compo-
nere.
ARMAR CAVALLÉR. f. Armar caballero. Equítem
inaugurare, creare.
ARMAR ó POSAR LLAssos. f. Armar lazos. La-
queos parare.
ARMAR ó PARAR LLASSOS. f. met. valersc d' al-
guna treta ó artíñci per enga.nyar á algú.
Armar lazos., zancadilla.^ trampa. Insidiarl,
insidias parare, moliri.
ARMAR DE PUNTA EN BLANc. f. Armar de punta
en blanco. Cataphractá induere.
ARMAR í:l telér , LLiT &c. f. Armar el ielar^
cama ^e. Struere , disponere.
ARMAR UN plít. f. Armar un pleyto. Lítem
moveré.
ARMAR!, s. m. Armario. Armarium, pluteus.
AKMARi , él fét en lo tou d' una pared. Alaci'
na. Riscus.
ARMARSE, v. r. Armarse. Armis instruí , in-
duere arma.
armarse de paciencia, f. Armarse de pacien-
cia, Patienter ferré , toUerare , patieníiá
pr.Tnimiiri.
ARMAT , DA. p. p. Armado.
aríiat. s.m. lo de las professbns de la setlimana
santa, ó que servex de guarda en los monu-
mér.ts. Armado. Armatus, armis instructus.
ARMAT DE PUNTA EN BLANC , Ó DE CAP Á PEUS,
f. Armado de punta en blanco. Cataphractus.
ARiviAT Ds TÓTs puNTs. f. aut. V. Armat da
punta en blanc.
ARMATOST. s. m. ant. en la ballesta. Arma-
toste, empulguera. Vertibulum arcuarium.
ARí\ÍATOSTA. s. f. ma'quina ó moble gros y
pesar. Armatoste. Ingens écinutilis supellex,
aut moles.
ARMEJAR. V. n. ant. V. Pelear.
ARMELI, ARMELIN. s.m. ant. V.Armínyo.
ARME-
!;6 ARM
ARMELLA, s. f. ant, anelia. Armella. Annulus
ferreus.
AllJVlÉR. s. m. qui fa armas de fog. Armero,
escopetero, arcabucero. Sclop;torum fabcr.
ARMÉRL'V. s. f. Armería. Arniamíntarium.
ARMiLL.'V. s. f. Almilla. Interior thorax, par-
vus thorax.
ARMiLLA , ant. corcel , anelia. Armellú. Circu-
lus , annuius.
ARMII.LA , ant. V. Brassalet.
ARMILLAR. adj. V. Eiftra.
ARMINYO. s. in. Armiño. Mus Ponticus.
ARMISTICL s. m. Armsticio. Induciae.
ARMOLL. s. m. planta. V. Molí.
ARMUSSA. s. f. Maceta. Amiculum humerale.
ARNA. s. f. cuc que rosega la roba. Polilla.
Tinea , blatta.
ARNA , buc d" abellas. Colmena. Alveus.
TRÁURER LAS ARNAS. f. Desapolillar. Tincas ex-
cutere.
ARNARSE. V. r. ApoUUarsc. Blattis exedi.
ARNAT , DA. p. p. Apolülado.
ARNAU. s. in. nojn d' home. Arnaldo. Arnal*
dus.
ARNÉS. 6. m. armadura de ferro. Arnés. Ar-
matura , thorax ferreus.
ARO. s. m. hérba. Aro,yaro. Arum.
AROMA, s. f. Aroma. Aroma.
AROMÁTIC, CA. adj. Aromático. Aromaticus.
AROMÁTÍCS. p. ant. drogas olorosas. Aro-
mas. Aromata.
AROMATIZAR, v. a. ant. Aromatizar. Aro-
matibus condire.
AROMER. s. m. Aromo. Arbor aromática.
ARONDETA. s. f. ant. V. Oreneta.
ARPA.s. f. la deis animáis. Zarpa. Unca manus.
ARPA , instrumént niúsic. Arpa. Ilsrpa.
ARPADA, s. f. Garfiada. Unguium iactus.
ARPAR. v.a.Echar la zarpa,agarrar, Arri^eie.
ARPER. s. m. ant. qui toca 1' arpa. Arpador.
Citharaedus.
ARQUEBISBAL. adj. Arzobispal. Archiepis-
copalis.
ARQUEBISBAT. s. m. Arzobispado. Archie-
piscopatus.
APvQUEBISBE. s. m. Arzobispo. Archiepis-
copus.
ARQUER. s. m. ant. tiradí)r de flétxas. Fle-
chero. Sagittarius , iacuiator.
ARQUET. s. m. de viola, violí, &c. Arco.
Plectrum.
cop d' ARQUET, el quc s' dbna á las cordas de la
viola , violí , &c. Arque.TÜa. Piectri ictus.
ARQUETECLIN. s. m. ant. V. Refetonér.
ARQUILLA, s. f. Escritorio. Scrinium perpo-
litum.
ARQUÍTECTE. s. m. Arquitecto. Architectus.
ARQUITECTÓNIC , CA. adj. Arquite£tóni-
co. Architectonicus.
ARQUITECTURA, s. f. Arquitectura. Archi-
tecíura.
ARR
ARRABAL, s. m. Arrabal. Suburbiura.
ARRABASSAMENT. s. m. ant. V acció d' ar-
rancar las matas d' algún terreno per culti-
varlo. Roza. Runcatio, aberruncatio.
ARRABASSAR. v. a. arrancar las matas d' un
terreno per cultivarlo. Rozar. Runcare ,
aberruncare.
ARRABASSAR , arrancar los ceps d' una vinya.
Descepar. Vites evellere.
ARRABASSAR , arrancar de soca y arrel los ar-
bres d' algún terreno. Descepar. Arboresra-
dicitüs evellere.
ARRABASSAR , arrancar ab violencia , com : ar-
RABASAR un caxal. Arrancar. Vellera, avel-
lere.
ARRABASSAR , pe'ndrer alguna cosa ab violcncii,
ó ab precipitació. Arrebatar. Rapers , rapa-
re , arripere.
ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado , rozado.
ARRACADA, s. f. Pendiente , arracada. Inau-
ris , stalagmium.
ARRACADETA. s. f. dim. Arracadilla. Mi-
nuta inauris.
ARRACONAR. v. a. Arrinconar. In ángulo
collocare.
ARRACONAR , arrimar alguna cosa , dexarla pet
inútil. Animar. Reiicere.
ARRACONAR , arrimar alguna cosa á la pared 6
altre Uoc. V. Arrimar.
ARRACONAR , met. privar á algú de la confiansa,
favor, ó empleo de que gosaba. Arrinconar.
Amoveré, deponere.
ARRACONARSE. v. r. posarse en un racó
Arrinconarse. ín ángulo se coniicere.
ARRACONARSE , arrimarse. V. Arrimarse.
ARRAcoNARSK , mct. retirarse del tráete de la
gént. Arrinconarse. Hominum commercia
fu ge re.
ARRAHONAR. v. n. ant. V. Enrahonar.
ARRAMANGAR. v. a. V. Arremangar.
ARRAMBAR. v. a. Abordar. Navem navi
appücare.
ARRAMBATGE. s. m. Aberdage. Navium
commissio.
ARRAMIR. V. a. ant. V. Arremétrer.
ARRAN. adv. A raiz, á eercen. Ad radicem.
ARRANAR. v. a. Cortar á raíz , á cercen , á
rapa terrón. Ad radicem scindere.
ARRANC. s. m. rauxa. Arranque. ímpetus,
tCStUS.
ARRANCADA, s. f. Arquit. la dd are. Arran-
que , movimiento del arco. Arcíia aut fornicis
initium.
ARRANCADOR, s. m. Arrancador. Evulsor,
avulsor.
ARRANCADURA. $. m. ant. Arranque. Era-
dicatio , avulsio,
ARRANCAMENT. *. m. ant. V. Arrancadura.
ARRANCACAXALS. s. in. SasamuiJas. Den-
tium extortor.
AR-
ARR
ARRANCAR, v. a. Arrancar. Vellera , evel-
lere.
ARRANCAR, las iTiatas d' algún terreno per cul-
tivarlo. Rozar. Runcare.
ARRANCAR , tfáiirer del pit las reumas. Arran-
car. Expeliere , excreare.
ARRANCAR ÉL BULL. f. Levantar el hervor. lam
iam efFervere.
ARRANCAR Á CORRER, f. Echor á corrcT. Cur-
sum arripere.
ARRANCAR ÉL PLOR. f. Soltar , Toiiiper el llanto.
In fletum prorumpere.
ARRANCAR DE SOCA Y d' arrel. f. Arrancar de
cuajo. Radicitus evellere.
ARRAPAMENT.s. m. ant. l'acció de raparlos
cabells. Rapadura , rasura. Pilorum abraslo.
ARRAPAR. V. a. pe'ndrer ab violencia. Rapar.
Rapare.
ARRAPAR , ant. tallar els cabells. Rapar. Rade-
re coinam.
ARRAPARSE, v. r. agafarse. Agarrarse.
Prensare.
ARRAPAT, DA. p. p. Rapado., agarrado.
ARRASAR. V. a. posar rasa alguna cosa. Ar-
rasar, Exsquare , complanare.
ARRASAR , asolar , tirar á térra. Arrasar, Solo
aequan^.
ARRASTRADURA. s. f. ant. Arrastramiento.
Tractio.
ARRASTRAR, v. a. Arrastrar. Raptare.
ARRASTRAT , DA. p. p. Arrastrado.
VIDA ARRASTRADA. Fídu arrastrada. Vita la-
boriosa, infelix.
ARRAULIRSE. v. r. Acorrucarse ., encogerse.
Conglomerare se.
ARRAULIT , DA. p. p. Acorrucado , encogido.
ARRAX. s. m. Arráez. Maurusiacce navis pra;-
fectus , dux.
ARRAYGAR. v. n. ant. V. Arrelar.
ARREAMENT. s. m. ant. V. Arreii.
ARREAR. V. a. ant. V. Ataviar , adornar.
ARREARSE, v. r. ant. V. Provehirse.
ARREAT , DA. adj. ant. Dispuesto , apareja-
do. Faratus , promptus.
ARREAT , DA. p. p. ant. Ataviudo , adornado^
compuesto.
D' ARREBAT. m. adv. ant. V. Arrebatada-
mént.
ARREBATADA MÉNT. adv. m. Arrebatada-
menJc. Raptim , properanter.
ARREBATAMÉNT. s. m. 1' acció de arreba-
tar. Arrebatamiento. Raptus.
ARREBATAMÉNT , c'xtasis. Arrebatamiento, A
sensibus animi alienatio.
ARREBATAMÉNT , met. ímpetu causat per algu-
na passió vehemént. Arrebatamiento. Furor,
mentií alienatio.
ARREBATAMÉNT, ant. V. Robo.
ARREBATAR, v. a. ant. Arrebatar. Arripere,
rapare.
Totn. I.
ARR 5^
ARREBATAR, suspe'ndrer 1' a'nimo , éls sentits ; y
axí s' diu : aquesta música arrebata. Arre-
batar. Mentem , sensus abripere.
ARREBATARSE, v. r. teñir éxtasis. Arro-
barse,, arrebatar s!. A sensibus alienari , a6-
diici.
ARREBOL, s. m. ant. Arrebol. Rubor , color
rubeus.
ARREBOSSAR. v. a. exte'ndrer h\ morter en
la parad. Revocar. Parieti caementum indu-
cere.
ARREBOSSARSE. v. r. alsarse la roba. V. Ar-
remangarse.
ARREBossARSE , cubrirse la cara ab la roba.
Embozarse. Palio aut alio tsgumento faciera
velare , obtegere.
ARREBOSSAT , DA. p. p. Revocado , embo-
zado.
ARRECONAR. v. a. V. Arraconar.
ARREDOLAR. v. n. ant. V. Rodolar.
ARREGLADA^TExVT. adv. m. Regladamen-
te. Sobrié , fruc-aliter.
ARREGLAMENT. s. m. coacert , orde , dis-
posició. Reglamento , regla. Ordo , disposi-
tio.
ARREGLAR, v. a. posar las cosas en refala
ó en orde. Arreglar. Ordinare.
ARREGLAR , coiiformar las accions a la re^Ia
Reglar, Ad normam agere.
ARREGLARSE, v. r. seguir la lley , regla,
ó costum. Arreglarse, Legi conforniari,
ARREGLARSE , reduírse ó reformarse. Reglar'
se. Temperara se.
ARREGLAT,DA. p. p. Arreglado , reglado.
ARREGLO, s. m. Arreglo, Dispositio , ordi-
nr.tio.
ARREL. s. m. Raiz, Radix.
ARREL , la part inferior de qualsevol cosa.
Ríiiz. Radix.
ARREL , niet. r origen ó principi de que pro-
ceex alguna cosa. Raiz. Radix , origo ,
stirps.
ARREL DE botj. expf. Fcna de loco. Animi fu-
ror, mentis inconstantia.
ARREL DS CAXAL. Raigon. Molaris dentis ra-
dix.
d' ARiiEL. mod. adv. enteramént. De raiz. Ra-
dicitus.
ARREES , p. las primas, i manera de fils, que te-
ñen alguns arbres ó plaatas. Barbas. Te-
nuiores radices.
POSAR ARREfcs. f. Echaf raices. Emitiere ra-
dices.
ARRELASSA. s. f. aum. Raigon. Vetus, gran-
dior radix.
ARRELETA. s. f. dim. Raicilla. Parva radix.
ARRELAR, ARRELARSE.v. n. y r. Array-
gar. Radicare , radices emittere.
ARRELARSE. met. adquirir béns algü en lo
parjt^e en que s" ha establert. Arraigarse.
1
.m:::<j-
58 ARR
Imiüobilia bona aliquem adquirere, in eo
loco ubi domicilium posuit.
ARKELARSE, met. fortLncarse algún us , hábit,
esti! , &c. Arravgarse. Radicss sgere.
ARRELAT, DA.' p. p. Arraygado.
ARREiMA. m. adv. A tiasmano. Prociil.
ARilEMANGAR. v. a. doblegar ó tirar las
mánegas per amunt. Arremangar , reman-
. gar. Manicas succingere.
ARREMANGARSE, v. r. la part inferior del
vestir talar. Enfaldarse , arremangarse. Ves-
tes difluentes colligere.
ARREMANGARSE , met. posarse de veras á exé-
. cutar alguna cosa. Arremangarse. Aggredi
efficaciter.
ARREMANGO, s. m. senyal 6 acció de voler
exécutar alguna cosa. Amago , ademan. Ge-
stus , minae , ininitatio.
fí:r arremangos, f. Amagar , hacer amagos.
Minari , minitari.
ARREMATAR, v. a. V. Rematar.
ARREMATAT, DA. p. p. V. Rematat.
BOTJ ARREAIATAT. V. Botj.
ARREMESA, s. f. ant. Arremetida. Irruptio,
aggressio.
ARREMÉTRER. v. a. Arremeter. Invadere,
impetere.
ARREMES, SA. p. p. Arremetido.
ARREMÍR. V. n. ant. V. Amenassar.
AR RENGAR. V. a. V. Arrancar.
ARRENDADOR, s. m. qui dbna á arrenda-
mént. Arrendador. Locator.
ARRENDATARi d' herbas. Herbügero. Herbarum
conductor.
ARRENDAMÉNT. s. m. Arrendamiento. Lo-
catio , condúcelo.
ARRENDAMÉNT , lo preu de la cosa arrendada.
. Arrendamiento. Conductionis pretium.
ARRENDAR, v. a. donar ó péndrer en ar-
rendamént. Arrendar. Locare , conducere.
NO Lri ARRENDO LA GANANCIA, f. fam. No ¡B ar-
riendo la ganancia. Non invideo sortem ,
ipse pericuia subibit.
ARRENDAT, DA. p. p. Arrendado.
ARRENDATARI. s. m. qui pren á arrenda-
mént. Arrendat.irio. Conductor.
ARRENDIR. v. a. ant. V. Rendir.
ARRENDIRSE. v. r. V. Rendirse.
ARPcEPAPARSE. v. r. Repantigarse. In sede
iacere , recubare.
ARREPAPAT , DA. p. p. Repantigado.
ARREPAR. V. a. ant. V. Arrapar.
ARREPEL. m. adv. Contrapelo ^ pelo arriba,
á pospelo. Advcrsüs pilum.
ARREPEJ. , met. ab repugnancia. Cuesta arriba.
^£;ré.
ARREPENTIMENT. s. m. Arrepentimiento.
P.fr^iti'ntia , dolor.
ARREPENTIRSE, v. r. Arrepentirse. Pani-
íere.
ARR
ARREPENTIT , DA. p. p. Arrepentido.
ARREPLEGADÓR. s. m. captador. Deman-
dador , qüestor. Stipis corrogator.
ARREPLEGADÜK DE í^ACÓ Y ESCAMPADOR DE FA-
RIÑA, loe. fam. Allegador de la ceniza y der-
ramador de la harina.
Parca manus cineris, niniiüm profusa farinae.
ARREPLEGAR, v. a. Recoger , juntar. Col-
ligera.
ARRSPLEGAR, ajuntar ; Cüm : ARREPLEGAR di-
nérs. Juntar , recoger , llegar , allegar, Col-
ligere.
ARREPLEGAR , recobrar lo que s' habia dexat
en algún lloc , ó á alguna persona. Recoger.
Recipere.
ARREPLEüAR , rccullir á algú. Recoger. Exci-
pe re.
ARREPLEGAR, reculHr los fruyts de la térra;
com : ARREPLEGAR lo ví , ias olivas. Coger ,
recoger. Colligere.
ARREPLEGAR , rcculllr 6 posar en cobro lo
que estaba dispers ó esbawiat; y axí s' diu:
ARREPLEGA aqucxos papéfs. Recoger. Reci-
pere.
ARREPLEGAR , culHr de térra. Alzar , alzar del
suelo. Tollere.
ARREPLEGAR, rccullir alguna cosa á la qua! s'
habia donat son curs,per esmenarlaó per aJ-
tre fi ; com : arreplegar un paper que s'
habia escampat. Recoger. Revocare.
arreplegar la vasa. f. usada en éljogde car-
tas. Asentar la baza. Lusorias pagelias iuxta
se reponere.
ARREPLEGARSE, v. r. reunirse molts en
un matex lloc per algún fi particular. Jun-
tarse. Convenire , congregar!.
arreplegarse, amotinarse la gént en algún
lloc. Agolparse. Coníiuere in aüquem locum.
ARREPLEGAT , DA. p. p. Juntado , reco-
gido.
ARRERA. prep. y adv. V. Derréra , enderré*
ra, atrás.
DE part d'arrera, Ó d'atras. Hi. adv. de dar-
rera, ó en ausencia d'aquell de qui s' parla.
A espaldas. A b; ente aliquo.
ARRES, s, m. ant. V. Arrcus.
ARRESAR. v. a. ant. V. Arrear.
ARRÉST. s. m. Arresto. Dettntlo.
ARRESTAR, v. a. Arrestar. Detinere.
ARRESTELLAR. v. a. Hacer un rimero. Sub
ordine congerere.
ARREU. s. m. ant. adorno. Arreo. Ornatus ,
cultus.
t5t arreu , (5 per tót arreu. m. adv. en
qualsevol part , ahont se vulla. Do quiera.,
donde quiera, Ubivis , ubilibet , ubicumque.
ARREOS, p. Arreos , arncscs , aparejos , trebe-
jos , pertrechos. Instrumenta.
ARRI. veu de que s'usa par fer caminar las
cavalcaduras. Arre. Age , eia,
AR-
ARR
ARRIALLAMÉNT. s. ni. ant. rialla. Risadj,
carcajada. Cachinnus.
ARRIALLAT. s. m. ant. riallér. Risueño. Ad
risum pronus.
ARRÍAR. V. a. Arrear. Stimulare , concitare.
ARRIAR , Náuf. baxar las velas ó banderas. Ar-
riar. Vela aut vexilla submittere.
ARRIATA, s. f. Reata. Muía anterior vel
pr;evla.
ARRÍBADA. s. f. Llegada , arribo. Adventus,
accessus.
ARRIBADA , la de r embarcado aJ port. Arri-
bada. Appulsus.
ARRIBAMENT. s. m. ant. V. Arribada.
ARRIBAR. V. n. Llegar. Advenire , perveni-
re , accederé.
ARRIBAR , bastar , y axí s' diu : lo dinér no
ARRIBARÁ per pagar tots los deutes. Alcan-
zar , ¡legar. Sutficere.
ARRIBAR, compe'ndrer, enténdrer; y axí s' diu:
qu' ARRIBA mólt per ainunt qui té mbh ta-
lént. Alcanzar. Assequi.
ARRIBAR , met. conseguir finalmént algún grau,
ó prerogativa. Llegar. Ascenderé , venire.
ARRIBAR , rembarcació. Arribar. Appellere.
ARRIBAR , lo que s' tira , al térme á que s'di-
rigex. Alcanzar , llegar. Pertingere.
ARRIBAR, á oir ó véurcr &c. Llegar. Percipere.
ARRIBAR , met. él tórn , la tanda á algú. Lle-
gar. Succedere , advenire.
ARRIBAR Á ALGUNA PART. f, anarhi per alguna
diligencia , per dar algún recado , ó altre
motiu semblant. Llegarse. Iré.
SI ARRIBA NO ARRIBA. I. Sí alcatízü tio llega. Vix
iwn sufficit.
ARRIBAR Á MissAS DITAS, f. arribar mólt tard.
Llegar á las aceytunas. Re preñe confectá
advenire.
ARRIBAR Y MOLDRER. f. Llegar y besar al San-
to. Rem brevi expediré.
ARRIBAR MÓLT MAL , Ó MÓLT PER ENLLÁ. f. él
malalt. Llegar al cabo. In extremo versari.
ARRIBAR PER ENLLÁ. f. arribar algún negoci al
msjbr apretó. Llegar á las dagas. Ad extre-
mum pervenire.
ARRIBAR POC ENLLÁ , NO ARRIBAR MES ENLLÁ.
f. V. Al largar poc.
ARRIBAR Á POC , NO ARRIBAR Á MES. f. ab que
«'denota que algú es de poca capacitat. Al-
canzársele poco , o no alcanzársele mas. Exi-
gui esse ingenii.
ARRIBAR PRIMER, f. met. Bcudir ántes que éls
altres á algún congrés , junta &c. Ganar la
faJmatoria ó palmeta. Palmara proerripere.
NO ARRIBAR Á LA SOLA DE LAS SABATAS. f. No
llegar al zancajo : No llegar á la suela de su
zapato. Summé ab aliquo distare vel differ-
re.
ARRIMADEROS, s. m. p. Frisos. Storea vel
aulaea parietibus affixa.
S9
ARR
ARRÍAIADURA. s. m. ant. l'acciód' arrimar.
Arrimadura. Adm.otio.
ARRIMAR. V. a. acostar una cosa a' a'tra. Ar-
rimar , llegar. Aliquid alreri admovere.
ARRIMAR , arraconar alguna cosa , recular-
mcnt per inútil. V. Arraconar.
ARRIMARSE, v. r. Arrimarse.. Inniti , in«
cumbere.
ARRIMARSE , met. adherir á la opinió d' algú.
Arrimarse. Adharere, in 2Íterius sententiam
iré.
ARRIMARSE, posarse bax la protecció d amparo
d'algú. Arrimarse. Alicuius fidei , seu pa-
trocinio te committere.
ARRIMAT , DA. p. p. Arrimado.
ARRiMAT Á LA sEVA. loc. pertinas en son dicta'-
men. Temoso , temático. Proprii iudicü ni-
mium tenax.
ARRIMO, s. m. Arrimo , apoyo. Prasidium,
columen.
ARRIPAR. V. n. ant. V. Arriliar.
ARRIáC. s. m. Riesgo. Discrimen , periculum.
ARRISCAR. V. a. Arriesgar. In discrimen
coniicere.
QUI NO s' ARRISCA NO PISCA, ref. Qtiieft no se
aventura no pasa la mar.
Audaces fortuna iuvat, timidosque repelíit.
ARRISCARSE, v. r. Arriesgarse. Aleam bubi-
re , adire fortunara.
ARRISCAT , DA. p. p. Arriesgado.
ARRiscAT , DA. adj. atrevit. Osado. Audax.
ARRÍSSAR. V. a. Naut. Arrizar. Vela religa-
re , ancoras aut tormenta beilica funibus fir-
mare.
ARROBA, s. f. Arroba. Pondo viginti sex li-
brarum.
ÉL MAL VÉ Á ARROBAS Y SE n' VA Á UNSAS. ref.
El mal entra á brazadas, y se va á pulga-
das : Los 7nahs entran por arrobas , y salen
por adarmes.
Densus adire solet , rarus abite dolor.
ARROGAR. V. a. ant. fér trossos. Despeda-
zar , hacer pedazos. In partes secare , dis-
cerpere , lacerare.
ARRODONIR. v. a. Redondear. Rotundare.
ARRODONIT , DA. p. p. Redondeado.
ARRODONIRSE. v. r. cenyir ó reduir él gas-
to á la renda. Redondeu;se. Sumptus ad
proventum redigere , pro proventu suraptum
faceré.
ARROGANCIA, s. f. Arrogancia. Arrogan-
fia , insolentia.
ARROGANT. adj. Arrogante. Arrogans , inso-
lens , superbus.
ARROGANTAÍENT. adv. m. Arrogantemen-
te. Arroganter, supírbé.
ARROGANTÍSSIM, MA. adj. sup. Arrogan-
tí'sirno. Valde arrogans.
ARROGARSE, v. r. Arrogarse. Sibi arrogere,
venauare , asciscers.
ARRO-
6o ARR T
ARROJAR. V. a. nnt. Ibnsar 6 firar. Arfo-
jar. Conikera , iacere.
ARROJAT, DA. adj. ant. temerán'. V.Amixat.
ARROIvIANSAR. v» a. ant. posar en romana.
Romancear , romanzar. In vernaculam lin-
guam reddera.
ARRONSAMENT. s. m. Ento¿mknto. Con-
tractio.
ARRONSAR. r.a. Encoger. Contrahere, coar-
ctare.
ARRONSAR I/Afi ESPATLLAS. f. mct. EtlCOger loS
hombros. Humeros contrahere.
ARRÜNSARSE. y. r. Encogerse. Se se con-
trahere.
AKRONSARSE , en lo llit. AcuTrucorsc. Se sj
contrahere.
ARRONSAT, DA. p. p. Encogido ^ acorru-
cado.
ARROP. s. m. Arrope. Defructum , sapa, mel-
lacium.
ARROPAMÉNT. s. m. ant. Arropamiento.
Corporis contectio.
ARROPAR. V. a. Arropar. Contegere , amici-
re , obnubere.
ARR.OPAT , DA. p. p. Arropado.
ARROS. s. m. Arroz. Oryza.
ARROSSEGAR. v. a. á aigú, ó alguna cosa.
Arrastrar. Raptare , rapere.
ARROSSEGAR. V. n. alguna cosa ; y axí s' diu: lo
vestit ARRossEGA. Arrastrar. Repare.
ARROSTIR. V. a. ant. V. Rostir.
ARRUFAMENT. s. m. ant. V. Erissamént.
ARRUFAR. V. a. la roba. Alechugar. Corru-
gare , in rugas densare , contrahere.
ARRUFAR EL ÑAS. f. met. mostrar desagrado 6
repugnancia. Torcer la cabeza , torcer lai
narices. Renuere , abnuere capite , segré
ferré.
ARRUFARSE, v. r. ant. V. Erissarse.
ARRUFAT , DA. adj. ant. V. Erissat.
ARRUGA, s. f. Arruga , ruga. Ruga.
ARRUGAS, p. las que fa él vestit per estar
mal cosit. Fuelles. Rugae , plicaturae.
ARRUGAMÉNT. s. m. Arrugamiento. Corru-
gatio , contractio.
ARRUGAR. V. a. Arrugar , rugar. Corrugare,
sinuare.
ARRUGARSE, y. r. Arrugarse. Corrugar!,
in rugas contrahi.
ARRUGAT , DA. p. p. Arrugado.
AP.RUINAR. V. a. destruir. Arruinar^ talar.
Vastare , devastare.
ÁRRUPIRSE. V. r. Ovillarse , recogerse , en-
cogerse , acorrucarse. Se conglomerare.
ARKUPIT , DA. p. p. Ovillado.
ARRUXAR. V. a. ant. llansar. Arrojar. la-
cere.
ARRUXAR , ruxar. Rociar. Rorare, aspergeré.
ARRUXAR , alguna cosa ab 1' í:ygua que primar
n'' ha posat á la boca , com se fa ab k roba
ARR
que s' vol planxar. Espurriar. Conspergere.
ARRUXAT , DA. p. p. Espurriado. Rociado.
ARRuxAT , DA. adj. Arrojodo. Audax , temera-
rias , intrepidus.
ARS. -s. m. ar-bre. Espino blanco , majuelo,
Oxyacantha.
ARSÉNIC , ARSBNIT. s. m. Rejalgar, arsé-
nicos. Arsenicum.
ARSEPÉLEC. s. m. ant. Archipiélago. Mare
JEieum.
ARíÓ- s. m. de sella. Arzón. Ephipii arculus.
ARSURA. s. f. ant. V. Ardor.
ART. s. m. Arte. Ars , disciplina, facultas.
ART , ingeni , astucia ó engany. Arte. Artifi-
tium , calliditas.
ART , de pescar. Red. Rete , retía.
ART LLiBERAL. Arte liberal. Ars liberalis.
ART MEcÁNic. Arte mecánica. Ars mechanica,
illiberalis.
ART DE PAGEs. Labranza. Agricultura , agrico-
lationis ars.
DONAR l'art á qui l'ha. rcf. Quien las sabe las
tañe. Tractent fabrilia fabri.
PER ART d' encantament. f. fam. Por arte da
birli birloque. Practer spem.
ARTECH, ARTER. s. m. ant. V. Manyos,
astut.
ARTELL. s. m. ant. garra , ó unglí afilada,
com la de Táguila &c. Garra , uña. Unguis,
unca manus.
ARTEMISIA, s. f. herba de san Joan. Arte-
misa , artemisia. Artemisia.
ARTERIA, s. f. Arteria. Arteria.
ARTESA, s. m.ant. Artesano. Artifex, opifex.
ARTÉTICA, s. f. él mal de gota en las mans.
Artética , gota artética. Chiragra.
ARTETicH , CA. adj. ant. qui patex de gota en
las mans. Artético. Chiragricus.
ARTICLE. s. m. part ó divisió en los escrits.
Artículo. Articulas.
ARTICLE , Gram. partícula que denota él géne-
ro deis noms. Articulo. Articulas.
ARTICLE, en los tractats de pau, capitulacions
&c. Artículo. Articulus.
ARTICLE DE FE. Arttculo de fs. ChrístiansB fidei
caput.
ARTICLE DE LA MORT. Artículo de la mnerte.
Suprema vit£B hora.
ARTicLKs Ds PROBA. For. Artitulos. ArticuH.
ARTICULACIÓ, s. f. Articulación. Vocum
aperta pronuntiatio.
ARTICULAR, v. a. pronunciax. Articular.
Plané, claré, distincté pronunciare, pro-
ferre.
ARTICULAR, For. fér artlcles en causa. Ariicu^
lar, Distinctis capitibus rem partiri.
ARTICULAR , met. altercar. V. Altercar.
ARTICULAR, adj. lo quc pertany ais nusos deis
dits , com : malaltfa articular» Articular.
Articularla , articulariu*.
AR-
ART
ARTÍFICE, s. m. Artífice. Opiíex , artifex.
ARTÍFÍCÍ. s. in. Tart ó primor ab que está fé-
ta alguna cosa. Artificio. Artincium , ars.
ARTiFici , astucia, manya ó cautela. Artificio.
Caüiditas , astucia.
ARTÍPÍCIAL. aáj. Artificial. Industria sut in-
genio factum.
ARriPíCrOS,SA. aoj. .^>-/i^-Joso. Artificio-
sus.
ARTiFicibs, ant. astut, manyos. Artificioso. Cal-
lidüs, astuíus , versutus.
ARTIPÍCÍOSAMÉNT. adv. m. Artificiosa-
mente, Artiñciosé , summá arte.
ARTIGA, s. f. Arrompido. Novalis.
ARTIGAR. V. a. Arromper , romper. Arare
sylvestrem agrum.
ARTILLÉR. s. m. Artillero. jEneorum tor-
mentorum explosor.
ARTILLERÍA, s. f. Artillería. Ars tormenta-
ria vel machinaria.
ARTILLERÍA , él conjunt de canons , mortérs,
&c. Artillería. Machinae bellicas , bellica
tormenta.
ARTÍMANYA. s. f. Artimaña. Ars, dolus.
ARTISAN. s. m. ant. Artesano, Opifex , fa-
ber.
ARTISTA, s, m. qui exércex algún art. Artis-
ta. Artem exercens.
ARTISTAMENT. adv. m. ant. Artificiosamen-
te , artificialmente. Summo artiíicio , att'a-
bre.
ARUGA. s. f. Oruga. Eruca, campe , multi-
peda.
ARXICONFRARíA. s. f. Archicofradía. Ar-
chiconfraternitas.
ARXIDUC. s. m. Archiduque. Archidux.
ARXIDÜCAT. s. m. Archiducado. Archidu-
catus.
ARXÍDUQUESA. s. f. Archiduquesa. Archi-
dux , archiducisa.
ARXIPÉLAG. s. m. Archipiélago. Mare
iEgeum.
ARXIPESTRE. s. m. Arcipreste. Archipres-
byter.
ARXíPr^STRAT. s. m. Arciprestazgo. Archi-
presbyteratus.
ARXÍTRAU. s. m. ant. Arquitrabe. Epysti-
1 i u ni .
ARXÍU. s. m) Archivo. Tabularium.
ARXIVAR. V. a. Archivar. In tabularlo re-
condere , servare.
ARXÍVAT, DA. p. p. Archivado.
ARXIVER. s. m. Archivero. Tabularii pra-
positus.
AS.
AS. prsp. ant. V. A.
AS. s. m. la primera carta de cada col!. As. Lu-
soriorum foliorum monas.
Tom. L
AS 6i
AS, ]og de cartas axí dit. Burro. Cartarum lu-
dus a' monade nuncupatus.
AS , en lo jog de daus. As. Líisoria; tessera
monas.
AS, certa moneda deis Romans. As. As.
Af. . lo total de la heretat. As. As.
ASARO. s. m. herba. Asaro,, asarabácira. Asa-
rum.
ASATS , ASAZ. adv. mod. ant. V. Bastanta-
mént , móif.
ASííAGENAR. v. n. ant. mirj cóurer. Sanco'
char. Laviter coquere.
ASBALAYR. v. n. ant. Pasmarse. Spasmo
corripi.
ASCABRANTAR. v. a. ant. V. Consternar.
ASCAMPAR. v. a. ant. V. Escampar.
ASCENDENCIA, s. f. Ascendencia. Maiorum
series , linea.
ASCENDENT,TA. adj. Ascendiente. Maio-
res , patres.
ascendí:nt. s. m. autoritat ó predomini sobre
aigú. Ascendiente. Auctoriras.
TEÑIR ASCENDENT SOBRE ALOÚ. f. Teñir ttSCert'
diente sobre alguno. Aucíoritate plurimüm
valere apud aiiquem.
ASCENDRER. v. a. ant. V. Encéndrer.
ASCENDIÓ, s. f. Ascensión. Ascensio.
ASCENsió, festiviíat que ceieora 1' Iglesia. As-
cención. Anniversarius dies Christi in cslum
ascendentis.
ASCENSIÓ RECTA. Astron. Ascensión recta. As-
censio recta.
AscENSid oBLiQUA. Astron. Ascensión ohliqua,
Ascsnsio ohliqua.
ASCEriC, CA. adj. Ascético. Asceticus.
ASCLAR. v. a. territ. V. Esteliar.
ASCLE. s. m. territ. V. Esteila.
ASCLEPÍADEü. s. m. especie de vers. Asch-
piadco. AscÍL'piaueuni.
ASCO. s. m. fástic. Ateo. Nausea.
ASCO, aat. V. Rot, ventcsicar.
ASCO. s. m'. Escaño, Scamnum.
ASCOS , p. que preceexen y excitan él vdmif.
Arcadas. Nausea.
FER ASCOS, f. fam. excitar á vómit. Provocar á
vómito. iSíauseare, fastidire.
FER ASCO. f. met. fer fástig ó ser despreciable,
indecénr alguna cosa. Hacer ascos. Nauseam
mováre.
ASDELANAGAR. v. n. ant. V. Alenegarse.
ASE. s. m. Asno. Asin'js.
ASE , inet. ttonto. Borrico , asno. Vecors , bru-
tus , stolidus.
ASE CARREGAT DE LLETRAS. f. Macho Cargildo
de letras. Vir litteris natus , ad exteta inep-
tus.
ASE EUOASSER. Garañón. Admissarius asinus.
ASE JDE INDIAS, ant. V. Aücom.
As« DE TÓTs QUATRE QUARTos. f. Tonto de qua-
tro suelas. Summé stolidus.
Q CAV-
63 - ASE
cÁuRER DBL Ass. f. fam. conexcr 1' errbr en
que s' insistía. Caer di su asno : Caer de su
burro. Errorem tándem agnoscere.
ES UN TROS d' ask. f. ab que s' indica 1' igno-
rancia d' algú. Es un pedazo de borrico. Est
stultisiimu» , stoiidlssimui homo.
íENSE nía ASE NI EESTiA. f. Sin decir cho , »i
arre : Sin deár oxte , ni moxte. Hospite insa-
lutato.
TRÁuKF.R l' ase DEL COS. f. fam. DísastiaT. So-
cordianí alicuius excutere.
ASE MAGRE PLE DE MOSCAS, fef. El ferro flaco
' todo es pulgas.
Depascunt asinum muscarum millia macrum.
FERMA l' ASE AHONT l' AMO VOL. ref. HíJZ lo
que tu amo te manda , y comerás con él en ¡a
mesa.
Fac quod iussit herus, mensa gaudebisherili.
l' ASE FA UN COMPTE Y EE TRAGINER EN FA UN
ALTRE. ref. Uno piensa el bayo y otro el que
le ensilla.
Altera tentat equus , sellam cupit altera cin-
gens.
t' ASE PER FAM MENJA l'aGRAM. Tcf. A huCnU
hambre no hay pan malo.
Reddit sseva fames qusevis obsonia lauta.
tos CUYDADOS DEL ASE MATAN AL TRAGINÉR
Ó AL AMO. ref. Cuidados ágenos matan al
asno.
Arcadicum torquent aliena negotia pectui.
wbLTS ASES Hl HA AL MERCAT QUE SE SEMBLAN.
ref. Hay muchos diablos que se parecen unos
á otros. Sunt plura inter se simillima.
NO ÉS LA MEL PER LA EOCA DEL ASE. ref. No
se hizo la miel para la boca del asno.
Non asini obtuso servantur mella palato.
QUE SAB l' ASE QUE COSA Í;S SAFRA , SI MAY HA
ESTAT ADROGUER. ref. El cícgo no distingue
de colores.
Nemo potest caecus discrimina nosse colo-
rum.
QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL ¿L COMPRA, ref.
Quien dice mal de la pera ese la lleva.
Qui vocitat viles solet hic sibi tollere mer-
ces.
SEGÓNs l' ase l' albarda. tef. A chico paxari'
lio chico nidillo : A cada ollaza su coberte-
raza.
Par paribus referas , modus est pulcherrima
virtus.
ASE JAR VENTURA, f. ant. V. Probar v«n-
tura.
ASENAL. adj. ant. Asnal. Asininus , asinarius,
a^inalis.
ASENAS. s. m. aum. Asnazo. Asinus per-
grandis.
ASENAS , met. el inólt neci , ó tí)nto. Asnazo.
Caput ineptissimum, stolidissimus bipes.
ASET , ASENET. s. m. dim. Asnillo , asnico.
Asellus.
ASFORSAR. V. n. ant. cobrar forsas. Alear^
ir aleando. Sanitatem sensim recuperare.
ASGORDAR. v. a. ant. V. Mirar.
ASICHATS. s. m. ant. especie d' espuela Aci'
cate. Calcar.
ASILE, s. m. ant. V. Aísilo.
ASIURER. V. n. ant. V. Séurer.
ASMA. s. f. Asma. Astma.
ASMATIC , CA. adj. Asmático. Astmaticus.
ASNA. s. f. ant. V. Burra.
ASNET. s. m. dim. ant. V. Aset.
ASOLDAR. V. a. ant. V. Assalariar.
ASPA. s. f. Aspa. Decussis.
ASPARGATA. s. m. ant. V. Espardenya.
ASPÁRREC. s. m. V. Espárrec.
ASPASSAGAR. v. n. ant. Freqüentar , menw
dear. Frequenter agere.
ASPATXAMENT , ASPEATXAMENT. s.
m. ant. Despacho. Expeditio , festinatio.
ASPECTE. s. m. Aspecto. Aspectus , species.
ASPECTE , cara , semblant. Aspecto. Vultus , fa-
cies.
ASPÍ:cTE , la vista que presentan los objéctes.
Aspecto. Aspectus, conspectus.
TEÑIR BON ó MAL ASPECTE ALGUNA COSA. f. met.
Tener buen ó mal aspecto alguna cosa. Rei
vultum bené vel malé eam cessuram designare.
ASPERESA. s. f. V. Aspresa.
ASPERGES, s. m. aspersió. Asperges. As-
persio.
ASPERGES, instrumént ab que s' aspergex 1' ay-
gua beneyta. Hisopo , aspersorio. Asperso-
rium , hyssopum.
ASPERITAT. s. f. ant. V. Aspresa.
ASPERSIO. s. f. Aspersión. Aspersio.
ASPERsió DE SANG. ant. Derramamiento de san-
gre. Sanguinis eílusio.
ASPL s. m. Aspa. Alabrum , alibrum.
ASPIA. s. f. ant. V. Aspi.
ASPIAR. V. a. Aspar. Filum convolvere , du-
cere in alabrum.
ASPIERA. s. f. ant. V. Espitll^ra.
ASPIRACIÓ. s. f. Aspiración. Aspiratio.
ASPiRAció , en la Música. Aspiración, Respi-
randi mora.
ASPIRAR, v. a. Aspirar. Aspirare , respirare.
ASPIRAR, preténdrer, dirigir algú sos desitjs á
la consecució d' alguna cosa. Aspirar. Ad
aliquid aspirare, niti.
ASPIT. s. m. Áspid. Aspis.
ASPORDÍR. v. a. ant. V, Espavordir.
ASPRA. s. f. Rodrigón. Pcrtica , pedumentum.
ASPRE, A. adj. lo que te la superficie esca-
brosa. Áspero. Asper , scaber , durus , acer-
bus.
ASPRE , met. dit del terreno , del geni , de la
veu »S:c. Áspera. Asper , acerbus.
ASPRE , dit de la fruyta no madura , ó altra co-
sa desapacible al gust. Áspero, Asper, acer-
bas.
AS-
ASP
ASPREDAT , ASPRETAT. s. f. ant. V. As-
prór I apresa.
ASPREJAMÉNT. s. m. ant. V. Aspresa.
ASPREJAR. V. n. Asperear. Acerbitateni prse
se ferré.
ASPREMÉNT. adv. m. Ásperamente. Acerbe,
aspere.
ASPRÉR. s. m. V. Aspra.
ASPRESA. s, f. la quaütat d' asprc , que te-
ñen algunas cosas en sa superficie. Aspereza.
Asperitas.
ASPRESA , met. la del terreno , geni , veu &c.
Aspereza. Asperitas , acerbitas.
ASPRESA , met. la de las fruytas verdas , y al-
tras cosas desapacibles al gust. Aspereza.
Acerbitas.
ASPRÍSSIM , MA. adj. sup. Asperísimo , as-
pérrimo. Asperrimus.
ASPRÓR. s. m. V. Aspresa.
ASPRORETA. s. m. dim. Asperiüo. Subasper
gustus.
ASQUERÓS , SA. adj. Asqueroso. Squalidus,
spurcus.
ASQUEROSÍSSIM, MA, adj. sup. Asquerosí-
simo. Spurcissimus .. sordidissimus.
ASQUEROSITAT. s. f. Asquerosidad. Squa-
lor , spurcitia.
ASSABIRIR. V. a. ant. V. Suavisar.
ASSABENSAR. v. a. ant. Hacer saber. Con-
scium faceré.
ASSABORAR. v. a. ant. V. Assaborir.
ASSABORIMÉNT. s. m. ant. V. Sabor.
ASSABORIR. V. n. saborejarse en alguna co-
sa. Saborearse, Cibi sapore capí.
ASSABORIR, assahonar las viandas. Saborear.,
sazonar. Cibis suavitatem daré.
ASSABORIR , tastar. Catar , gustar , probar.
Gustare.
ASSACIAMENT. s. m. ant. sacietat. Saciedad,
hartura. Saturitas , satietas.
ASSACIAR. V. a. Saciar. Satiare , exsatiare.
ASSACIARSE. v. r. Saciarse , hartarse. Satia-
ri , saturari.
ASSACIAT , DA. p. p. Saciado , harto.
ASSADOLLAMENT. s. m. ant. V. Assacia-
mént.
ASSADOLLAR. v. a. ant. V. Assaciar.
ASSADOLLARSE. v. r. ant. V. Assnciarse.
ASSAG , ASSAIG. s. m. ant. V. Assatg.
ASSAGELLAR. v. a. ant. V. Sellar.
ASSEGETEJAR. v. a. ant. Asaetear. Sagittis
conligere.
ASSAIIONADÓR. s. m. Zurrador. Coriarius,
subactarius.
ASSAHONAMENT. s. m. ant. sabor de las
viandas assahonadss. Sazón. Sapor , gustus.
ASSAHONAMENT , de pclls. Adobo de pieles. At-
tritus, subactus coriarius.
ASSAHONAR. v. a. las pélls. Zurrar, ado-
bar. Coria sub¡¿ere.
ASS 63
ASSAHONAR , posar las cosas al punt y rnaduresa
que deuen teuir. Sazonar. Ad niaturitatem
perducers.
ASSAHONAR , las viandas. Sazonar. Saporem in*
ducere , condire.
ASSAHONAR , ant. V. Muurar.
ASSAHONARSE. v. r. Sazonarse. Ad maturi-
tatem pervunire.
ASSAHONAT , DA. p. p. Sazonado , zur-
rado.
ASSAJADOR. s. m. ant. Ensayador. Exper-
tor.
ASSAJAMENT. ». m. ant. V. Ensatg , pro-
ba.
ASS AJAR. V. a. ant- V. Probar.
ASSAILLER. v. a. ant. V. Acométrer.
ASSALARIAR. v. a. Asalariar. Mercede vel
pretio conducere.
ASSALARIAT, DA. adj. assenyalat, determi-
nat, com : lloc assalariat. Stñaiado. Desig-
oatus.
ASSALT. s. m. Asalto. Aggressus , Ímpetus.
assalt hom. ant. Hombre de prendas : Bello
hombre. Egregius vir.
ASSALTADOR. s. m. Asaltador. Oppidi vel
arcis expu^nator.
ASSALTAMENT. adv. m.. ant. V. Bella-
mént.
ASSALTAR. v. a. Asaltar. Irrucre , invadere
oppidum , propugnaculum.
ASSALTARSE. v. r. ant. Prendarse. Capi.
ASSALTAT , DA. p. p. Asaltado.
ASSAMARRAR. v. a. Zamarrear. Concutere,
percútete.
ASSAMBLEA. s. f. Asamblea. Conventus,
caetuá.
ASSA FÉTIDA , Ó PUDÉNT. s. f. Asa. fé-
tida. Silphion , láser.
ASSARIT, ASSERIT, DA. adj. V. Astur-
dic.
ASSARRONAR. v. a. Tundir á palos ., á gol-
pe¿ , á azotes. Percutere, verberare.
ASSATG , ASSATS. s. m. ant. V. Ensatj,
proba.
ASSATJAR. V. a. ant. V. Assajar.
ASSATÍ AR , ASSETIAR. v. a. ant. V. Assi-
tiar.
ASSATS. adv. ant. Bastante. Satis.
ASSAYAR. v. a. ant. V. Ensajar.
ASSECAR. v. a. Secar. Siccare , exsiccare.
ASSECARSE. v. r. Secarse. Siccari, exsiccari.
ASSECARSE , las plantas. Secarse. Arescere.
ASSECAT , DA. p. p. Secado.
ASSEDEGAT , DA. adj. Sediento. Sitibundus.
ASSEGÜRACIO. s. f. en lo comers. Asegura-
ción , seguro. Pactio , conventio securitatis.
ASSEGURADOR. s. m. en lo comers. Asegu-
rador. Asseríor , vas.
ASSEGURADAMENT. adv. m. Asegurada-
mente , seguramente. Ceit6 , secuté.
AS-
64 ASS
.\SSEGtlRAMENT. s. m. I' acció d' assfgu-
rar. Aseguración. Securitas.
ASSEGURAMEN'T , ant. segurctat. Asegurado}!.
Cautio , satisdatio.
ASSEGÜRANSA. s. f. p. u. V. Asseguramént,
seguretat.
ASSEGÜRAR. v. a. donar fermesa ó segure-
tat á alguna cosa. Asegurar. Firmare , com-
munire.
ASSEGLRAR , met. assevcrar. Asegurar. Asseve-
rare , affirmare , asserere.
ASSEGÜRAR , CH lo coroers. Asegurar. Vadari.
ASSEGÜRAR , douar fiansa. Asegurar. Príedes
daré.
ASSEGÜRAR , posar en lloc segur. Asegurar. In
tuto locare.
ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado.
ASSEGUT , DA. p. p. d' asseurer. Sentado.
ASSEMBLAR. v. n. ant. ser semblant. Aseme-
jar. Referre.
AssEMELAR. V. 3. ant. fér semblant una cosa á
altra. Asemejar. Assimilare.
ASSENAT, DA. adj. ant. qui te mblt seny.
Sesudo., asesado. Cordatus, ssnsatus.
ASSENTADA. s. f. Assentada ., sentada. Ses-
íio.
ASSENTAMENT. s. m. ant. V. Assentada.
ASSENTAR. v. a. Sentar. In sede collocare.
ASSENTAR , coMocar alguna cosa de manera que
estiga ferma. Asentar. Stabilire , firmare.
ASSENTAR , posar per escrit. Sentar i^ asentar.
Notare , scripto tradere.
ASSENTAR ,'suposar. Sentar^ asentar. Statuere^
supponere.
ASSENTAR EL REAL Ó EL CAMP. f. Milit. AseU'
tur , sentar los reales , el campo. Castrame-
tari.
ASSENTAR PLAssA. f. Sentar plaza. Nomen daré
railitiíe.
ASSENTARSE. v. r. asséurerse. Sentarse. Se-
dere.
ASSENTARSE BE EL MENJAR Ó BEURER. f. Sentar
la comida ó bebida. Stomachum bené acci-
pere, admitiere cibos, potum.
NO ASSENTARSE EE 'l MENJAR. f. no posarse bé
en él ventrell. Asentarse la comida en el es-
tómago , sentarse. Incoctum cibum in sto-
maclio remanere.
ASSEÍsTÁRSELI BE Á ALGÚ UNA COSA. f. met. SCr
de son agrado. Sentar bien una cosa. Arride-
re , placeré.
ASSEXTÁRSELI BE Á ALGÚ UNA COSA. f. posárscli,
venirli bé , com : assentárseli bé '1 vestit.
Asentar. Convenire, quadrare.
ASSENTARSE AL LLiT. í. lucorporarse en la cama.
Levare corpus.
ASSENTAT , DA. p. p. Sentado , asentado.
AssENTAT. adj. met. judiciüs , prudént. Sentado,
Consideratus.
ASSENTÍMEiNT. s. m. ant. Asenso. Consen-
EUS.
ASS
ASSENTISTA. s. m. Asentista. Redemptor.
ASSENTO. s. m. contráete. Asiento. Convea-
tio.
ASSENTO , prudencia , cordura. Asiento. Pru-
dentia , iudicium.
ASSENTO , siti. Asiento. Sedes , locus.
ESTAR d" ASSENTO f. Estor de asiento. Perma-
nere.
ASSExNYALADAMÉNT. adv. m. Señalada-
mente. Máxime, prsecipué.
ASSENYALADOR. s. m. él del rellotge
desoí. Mostrador^ gnomon. Index, gno-
mon.
ASSENYALADOR, dels rellofges de corda. Aguja^
manecilla., mano. índex, gnomon.
ASSENYALAMENT. s. m. ant. Señalamien-
to. Assignatio , designatio,
ASSENYALAR. v. 'a. Señalar. Designare,
signare.
ASSENYALAR , determinar , fixar , com : asíe-
NYALAR dia, mes y any. Señalar. Assignare,
notare.
ASSENYALAR, fér alguH senyal en él eos ab al-
guna ferida, cop &c. Señalar. Vulnere sig-
nare.
ASSENYALAR, las llctras ab el tocador. Apuntar.
Indigitare.
ASSENYALAR , mosttar ó manifestar alguna cosa
ab algún senyal. Señalar. Designare.
ASSENYALAR , posar scnyal á alguna cosa , per
donarla á conexer ó distingirla. Señalar.
Signare.
ASSENYALAR AB LO DiT. f. met. Señalar con el
dedo. Dígito signare.
ASSENYALARSE. v. r. distingirse ó singu-
larisarse. Señalarse. Illustri quodam facino-
re , singularem gloriam sibi comparare.
ASSENYALAT, DA. p. p. Señalado.
ASSEQUIBLE. adj. Asequible. Assequi faci-
lis.
ASSER. s. m. ant. V. Cér.
ASSERAR. V. a. V. Acerar.
ASSERCIÓ. s. f. Aserción. Assertio, asser-
tum.
ASSERENAR. v. a. Serenar. Serenare, conse-
renare.
AssERENAR l' aygüa f. Serenar el agua. Sub
dio aquam exponere.
ASSBRENARSE. v. r. Serenarse. Serenan",
serenuní reddi.
Ass-ERENARSE , met. cessar en algú la agitació
d' alguna passió. Serenarse. Frontem sere-
nare.
ASSERENAT, DA. p. p. Sncnado.
ASSKRIR. V. a. ant. V. Alirmar , asseve-
rar.
ASSERTIVAMENT. adv. m. Asertivamente.
Affirmative.
ASSESSI. s. m. ant. V. Assessino.
ASSESSINAMENT. s. ra. ant. V. Asessinat.
AS-
ASS
ASSESINAR. V. a. Asesinar. Trucidare, fle-
care.
ASSESSINAT, DA. p. p. Asesinado.
ASüKsiNAT. s. m. asesinato. Cardes, mors.
ASSESSINO. s. m. Asesino. Siccarius, percus-
sor.
ASSESSÓR. s. m. Asesor. Assessor , conses-
sor.
ASSESSORARSE. v. r. Asesorarse. Assesso-
rem sibi adiungere.
ASSESSORAT , DA. p. p. Asesorado.
ASSESSORÍA. s. f. Asesoría. Asscssoris mu-
nus.
ASSESTAMENT. s. m. ant. Asestadura. D¡-
rectio.
ASSESTAR. V. a, ant. Asestar. Dirigere.
ASSETGE. s. m. ant. V. Siti d' alguna plassa.
ASSETÍAMENT. s. m. ant. Acampamento^
campamento. Castrorum metatio.
ASSETIAR. V. a. ant. V. Sitiar.
AssETiAR. V. n. ant. Acampar. Castrametari.
ASSETJAMENT. s. m. ant. V. Assetge.
ASSETJAR. V. n. ant. coMocar en un siti. V.
Assentar.
ASSETJAR. V. a. ant. V. Sitiar.
ASSEURER. V. a. Sentar. In sede locare.
ASSÉURERSE. v. r. V. Assentarse.
ASSEVERACIO. s. f. Aseveración. Assevera-
tio, affirmatio.
ASSEVERAR. v. a. Aseverar. Asseverare.
ASSÍ. adv. 1. V. Aquí.
ASSIATIC, CA. adj. Asiático. Assiaticus.
ESTIL ASSIATIC. V. Estil.
ASSIDENT. s. m. ant. V. Assessor.
ASsiDENT , ant. V. Assisfént.
ASSÍDUAMÉNT. adv. m. V. Continuam^nt.
ASSIDUIT. adj. ant. Asiduo. Assiduus.
ASSIDUITAMENT. adv. m. ant. V. Assi-
duamént.
ASSIGNACIO. s. f. Asignación. Assignatio,
attributio.
ASSIGNAR. V. a. assenyalar. Asignar. Desti-
nare , assignare.
ASSIGNAT , DA. p. p. Asignado.
ASSILO. s. m. lloc de refugi per éls delin-
qüénts. Asilo. Asylum , p;ri"ugium.
AssiLO , met. proteccid , amparo. Asilo. Prsesi-
dium, patrocinium.
ASSISTAR. V. a. ant. Asestar. Collineare , di-
rigere.
ASSÍSTENCIA. s. f. ajuda. Asistencia. Auxi-
lium.
AssisTEXciA , presencia en algún lloc ó fundó.
Asistencia. Prsesentia.
AssisTEXciA AL REV. loc. Favor al Rey. lusti-
tiae accurrite , favete.
AssisTENciAS. p. las que s' d^nan a' algú per
mantenirse. Asistencias. Ad victum, cultum-
que pecunia; suppeditaíio.
ASSÍSTENT. p. a. Asistente. Praesens » adstans.
lom. i.
ASS 63
ASSISTÍR. V. n. estar presént. Asistir. Assis-
tere , adesse , interesse.
ASsisTiR. V. a. socorrer. Asistir. Adiuvare, opi-
tulari.
AssiSTiR, á algún malalt. Asistir, ^groto assi-
dere , aegrotuin curare.
ASSISTIR LA RAHÓ. f. Asistir la razón. Ratione
niti.
ASSISTIT , DA. p. p. Asistido.
ASSITIADOR. s. m. Sitiador. Obsessor.
ASSITÍAMENT. s. m. ant. V. Siti.
ASSITIAR. V. a. Sitiar. Obsidione cingere,
obsidere.
ASSITIAR PER FAM. f. met. Hambrear. Fame
premere , obstringere.
ASSiTiAT , DA. p. p. Sitiado.
ASSIURE. V. n. ant. V. Séurer.
ASSO. pron. Esto , eso. Istud.
ASSOCIABLE. adj. Sociable. Humanus , ur-
banus.
ASSOCIACIO. s. f. Asociación, Consociatio,
societas.
ASSOCÍAMENT. s. m. ant. V. Associació.
ASSOCIAR. V. a. acompanyar. Aso:iar. Con-
sociare.
ASSOCIARSE. V. r. Asociarse, Societatem ini-
re , iungere.
ASSOCIAT, DA. p. p. Asociado,
ASsociAT , ant. V. Company.
ASSOLADOR. s. m. ^ioífldor. Vastator, po-
pulator, evorsor.
ASSOLADURA. s. f. ant. Desolación , asola-
ción. Desolatio , vastatio , dcstruotio.
ASSOLAR. V. a. Asolar. Vastare , populari,
evertere , solo ajquare.
ASSOLAR, resóldrer, determinar. V. Determi-
nar.
ASSOLARSE. v. r. baxar él solatge al fóndo.
Asentarse , sentarse , adararse los licores.
Crassiores liquoris partes in fundum labi,
ASSOLDAR. v. a. ant. V. Soldar.
ASSOLEYADOR. s. m. lloc ah5nt se pren él
sol. Solana., solejar. Solarium.
ASSOLEYAR. v. a. Asolear. Soli exponere..
ASSOLEYARSE. v. r. Tomar el sol , coger el
sol. Apricum solem captare.
ASSOLEYAT, DA. p. p. Asoleado.
ASSOLIDOR. s. m. ant. Ahanzador. Insecta-
tor.
ASSOLIMENT. s. m. Alcance , alcanzamiento.
Assequutio.
ASSOLIR. V. a. Alcanzar. Assequi.
AssoLiR , ant. atrapar. Coger. Occupare.
ASSOMAR. V. n. ant. aparexer, dexarse véu-
rer. Asomar. Apparere , prodire.
ASSOMBRAR. v. a. ant. espantar. Asombrar.
Terrere , exterrere.
ASSONANCIA. s. f. Asonancia. Adsonantia
sibi verba.
ASSONANT. p. a. Asonante. Adsonans.
R ASSO-
66 ASS
AssoNTAXT , CH la poesía. Asonante. Verbum alii
a'dsonans.
ASSONAR. V. n. ant. fer son. Adormecer. So-
porem indiicere , soporare.
ASSONAR , en la poesía. Asonar. Adsonarse sibi
extrema alternorum carminum verba.
ASSORTIMÉNT. s. m. 5«ríJfjj!¿«/o , surtido.
ínstrumentum , ornamentuni.
ASSORTIR. V. a. provehir de lo necessari.
Surtir. Necossaria prjebere.
ASSORTIT , DA. p. p. Surtido.
ASSOSSEGADAMÉNT. adv. m. Sosegada-
mente. Sédate
ASSÜSSEGAMBNT. s. m. ant. V. Sosségo.
ASSüSSEGAR. v. a. aquietar. Sosegar. Tran-
quillare , sedare.
ASSossEGAR. V. D. reposar , descansar. Sosegar.
Quiescere.
ASSOSSEGARSE. V. r. Aijuietarse., sosegarse,
Quiescere , sedari.
ASSOSSEGAT, DA. p. p. Sosegado.
ASSossEOAT , DA. adj. Sosegudo , reposado. Seda-
tus.
p6ls ASSOSSEGAT. Pulso sentado. Pulsus quietus,
firmus.
ASSOT. s. m. instrumént per assotar. Azote,
Plagrum.
AssoT , AssoTADA , cop donEt ab 1' assot. Azote.
Plagri ictus.
ASSOT , met. calamitat. Azote, Calamitas , afli-
ctio , pcena.
ASSOTS. p. ca'stig ignominiós. Azotes. Supli-
ciuin flagellorum infamia afficiens.
ASSÜTAMENT. s. m. Azotamiento. Plagello-
rum incussus.
ASSOTAR. V. a. Azotar. Verberare , flagel-
lare.
ASSOTAT , DA. p. p. Azotado.
ASSOTILLAR. v. a. ant. V. Subtilisar.
ASSUETO. s. ni. Asueto. Pestum assuetum.
ASSUMPCIÓ. s. f. fésta de N.Senybra. Asun-
ción. Assumptio.
ASSUMPTO. s. m. Asunto, Materia, argu-
mentum , propositum.
ASSUMPTA. s. f. V. Assumpció.
ASSUMIRSE. V. r. Asumirse. Sibi arrogare,
sibi assumere.
ASSUSTAR. V. a. Asustar. Terrere , terri-
tare,
ASSUSTAT , DA. p. p. Asustado.
AST. s. m. Asador , espeto. Veru.
AST, péx. Esfirena. Sphyrena.
JA ES DUR ÉL BOU AL AST. f. T'tem ya dura la
mollera : Ya está duro el alcacer para zam-
ponas, Durior est cera sigillo.
ASTA. s. f. V. Hasta.
ASTAPERM. s. m. ant. V. Estaférm.
ASTELLA. s. f. V. EstéUa.
ASTELLALLÉNYA. s. m. Hachero , kñador.
Falc^rius.
AST
ASTELLAR. v. a. V. Estellar.
ASTERCüL. s. m. ant. V. Estércol.
ASTET. s. m. dim. Asadorcillo. Veruculum.
ASTIL, s. m. ant. V. Hasta.
ASTILLER. s. m. Astillero. Navale, navalia.
ASTOR. s. ni. aucéli. Azor. Accipiter, subbu-
teo.
ASTORARSE. v. r. Azorarse. Conturbari, per-
turbari.
ASTORAT , DA. p. p. Azorado.
ASTOTG. s. m. V. Estotg.
ASTRE. s. ni. Astro, Astrum , sidus, stella.
ASTRE , met. ant. ditxa. V. Estrella en lo sig-
niticat de ditxa.
ASTRINGENT. adj. Astringente. Adstringens.
ASTROI/ABÍ. s. m. instrumént de Matemática.
Astrolabio. Astroiabium.
ASTROLEG. s. m. Astrólogo, Astrólogus, as-
trologiae peritus.
ASTROLOGÍA. s. f. Astrología. Astrologia.
ASTRULOGÍC , CA. adj. Astrológico. Astro-
logicus.
ASTROLOMÍA. s. f. ant. V. Astronomía.
ASTRONOMÍA, s- f. Astronomía, Astrono-
mía.
ASTRONÓMIC,CA. ad¡. Astronómico. Astro-
nomicus.
ASTRÓNOMO, s. m. Astrónomo, Astrono-
mus.
ASTRUCH , CA. adj. ant. V. Afortunar , dit-
x5s.
ASTUCIA, s. f. Astucia, Astus , calliditas,
versutia.
ASTUCIOS, SA. adj. ant. V. Astut.
ASTÜRDIT, DA. adj. V. Esturdit
ASTUT , TA. adj. Astuto. Caliidus , astutas.
ASTüTAMÍiNT.adv. m. Astutamente, Astuté,
callidé , versuté.
ASUAVAR. V. a. ant. V. Suavisar.
ASUSAUGAR , ASÜSAUJAR. v. n. ant. V.
Sossegar.
ASUBTÍLIAR. v. a. ant. V. Subtilisar.
ASVAYR. V. ant. V. Esvajr.
AT.
ATABAL, s. m. ant. V. Tabal.
ATABALAR. v. a. V. Atolondrar.
ATACADOR, s. ni. instrumént per atacar élg
canons d' artillería. Atacador. Asserculus, ad
stipandum pulverem nitrati>m in seneo tor-
mento.
ATACAR. V. a. envestir. Atacar. Aggredi,
irrumpere , irruere.
ATACAR , las armas de fog. Atacar. Catapultam
stipare.
AT/iCAT, DA. p. p. Atacado.
ATACO, s. m. Ataque, Aggressio, oppugnatio,
irruptio.
ATACO.NADÓR. s, m. Zapatero de viejo.
Vete-
ATA
Veteramenfarius sutor.
ATACONAMÉNT. s. m. Remiendo. Refectio.
ATACONAR. v. a. Remendar. Resarciré.
ATACONAR , vulg. pegar. Zurrar. Verberare ,
tüudere.
ATAcoNARSE. V. T. vulg. atiparse. Atracarse., re-
llenarse , tupirse. Oppleri cibo.
ATACONAT , DA. p. p. Remendado.
ATALAYA, s. f. Uoc per atalayar. Atalaya.,
vigía. Speciila.
ATALAYA, s. in. qui atalaya. Atalaya , vigía.
Speculator, excubitor.
ATALAYADOR, s. m. V. Atalaya.
ATALAYADOR , ant. qui observa las accións d'al-
gú. Atalayador , atisbador. Sorutator , in-
vestigator.
ATALAYAR, v. a. Atalayar. Observare, spe-
culari.
ATALAYAR , ant. observar las accións d'algú.
Atalayar , atisbar. Observare , attenté ins-
picere.
ATALENTAR. v. n. ant. agradar. Atalantar,,
agradar. Arridere , placeré.
ATALLADOR. s. m. ant. Atajador. Inter-
clusor.
ATALLAMÉNT. s. m. ant. dresséra. Atajo.
Compendiaría via.
ATALLAMíQNT. s. Til. ant. medí per terminar
alguna desavenencia. Corte , ajuste. Via,
ratio finem imponendi.
ATALLANT. m. adv. ant. Por el atajo. Com-
pendio.
ATALLAR. v. a. ant. detenir algú exindli al
encontré. Atajar. Intercludere.
ATALLAR , ant. Ecursar camí. Atajar. Compen-
dium faceré.
ATALLAR , ant. detenir él curs d' alguna cosa.
Cortar , atajar. Coerceré.
ATALLS. s. m. p. ant. V. Pler.
ATAMBOR. s. m. ant. máquina per pujar pe-
sos grans. Grúa. Tympanum.
ATANASIA. s. f. un deis carácters d'imprém-
ta. Atanasia. Typographici ciiaracteres.
ATANASIA, hérba. Atanasia. Tanacetum.
ATANASIA MARINA , hérba. Algodonosa, Athana-
sia maritinia.
ATANS. s. m. ant. Aproximación. Appropin-
quatio , accessus.
ATANSAR. V. a. p. u. V. Acostar.
ÁTANSARSE. v. r. p. u. V. Acostarse.
ATANSAT , DA. p. p. p. u. V. Acostat.
ATANYER. v. n. ant. pertányer. Pertenecer.
Pertiiiera , attinere.
ATAPAIR. V. a. Tupir. Stipare.
ATARANTAT, DA. adj. Atronado. Príeceps.
ATATXONAR. v. a. Tachonar , clavatear.
Unibeilatis clavis ornare , distinguere.
ATATXONAR. met. umplir alguna cosa apretand
lo que s' fica en ella ; com : atatxonar la
roba en un baúl. Embutir. Inserere, ingerere
ATA- .
ATA (^>f
ATAVÍAMENT. s. m. ant. V. Ataviu.
ATAVIAR. V. a. Ataviar. Comeré, ornare,
expolire.
ATAVIU. s. m. Atavio. Ornatus , comptus,
exornatus.
ATEÍRADAMENT. m. adv. ant. V. Arregla-
damént, ordenadamént.
ATEIRAMENT. s. m. ant. V. Orde , regla.
ATEISME. s. m. Ateísmo. Atlieismus.
ATEÍSTA, s. m. Ateista. Atheiis.
ATEMORISAMÉNT. s. m. ant. Aterramien-
to, 'l'enoris iniectio.
ATEMORISAR. v. a. Atemorizar. Terrorem
iniicere.
ATEMORISAT, DA. p. p. Atemorizado.
ATEMPERADAMENT, Ó ATEMPRADA-
MENT. adv. m. ant. Templadamente. Tem-
pérate.
ATEMPERAR, v. a. Atemperar. Temperare,
mitigare.
ATEMPERARSE, v. r. Atemperarse. Aptare,
temperare, accommodare se.
ATEMPTAR. v. a. ant. V. Intentar, projec-
tar.
ATENALLAR. v. a. Atenazar.,atenacear. Can-
dentibus forcipibus reum dilaniare.
ATENCIO. s. f. r accid d' ate'ndrer. Atención.
Attentio , attenti animi studium.
ATENCió, miramént ó consideració y axí s' diu:
en ATENCIÓ á sos mérits. Atención. Respe-
ctus.
ATENCIÓ , senyal de respecte , urbanitat. Aten-
ción. Comitas, observantia.
ATEND. s. m. ant. V. Atenció.
ATENUARSE, v. r. ant. Acamparse. Castra-
metari.
ATENDAT. p. p. ant. Acampado.
ATENDEMExVr, ATENDÍMENT. s. m.
ant. V. Atenció.
ATENDENCIA. s. f. V. Atenció.
ATENDRER. v. n. estar ab atenció. Atender,
Attendere , animiim intendere.
ATENDRER , Considerar ó mirar; com atendré»
éls mérits d' algú. Atender. Expenderé.
ATENDRER. V. a. ant. V. Esperar.
ATENDRER, mirar per alguna cosa,ócuydar
d' ella. Atender. Alicui rei diligenter prospi-
scere.
ATENÍRSE. V. r. Atenerse. Adh^rere.
ATENT, TA. adj. qui fixá 1' atenció á alguna
cosa. Atento. Attentus , defixus.
ATÉNT , cortes, urbá. Atento. Comis, urbanus.
ATENTAMENT. adv. m. fixánd 1' atenció.
Atentamente, Attento animo , attenté.
ATENTAMENT , ab respécte ó cortesía. Atenta-
mente. Comiter, urbané.
ATENTAR, v. a. Atentar. Machinari, tentare.
ATENTAT , DA. p. p. Atentado.
ATENTAT. s. m. crJm , excés. Atentado. Ne-
farium facinuí.
ATE-
68 ATE í
ATENTÍSSIM,MA. adj. sup. Atentistmo. In-
tentissimus, studiosissiimis , urbanissimus.
ATENYER. v. r. ant. V. Atányer.
ATENYER, ant. V. Arribar.
ATENYER, á algú. V. 3. terfit. V. Aconseguir.
ATEO. s. m. V. Ateísta.
ATERMENADOR. s. m. ant. qui posa fitas á
las térras. Amojonador. Finitor.
ATERMENAR. v. a. ant. posar fitas. Amojo-
nar. Finibus terminare.
ATERRAMENT. s. m. ant. 1' acció de tirar á
térra. Aterramiento. Deiectio , eversio.
ATERRAR. V. a tirar á térra. Aterrar. Proster-
nere.
ATERRAR , causar temor. Aterrar. Terrera.
ATERRAT , DA. p. p. Aterrado.
ATERRIT, DA. adj. ant. Aterrado , aterrori-
zado. Consternatus , territus , exterritus.
ATERROSSAR. v. a. ant. Aterronar. In glebas
cogeré.
ATERROSSARSE. v. r. Aterronarse. In gle-
bas cogí.
ATES , SA. p. p. d' aténdrer. Atendido.
ATES , usat com adverbi , com : ates qu' es
molt docte. Atento. Quoniam.
ATESORAR, v. a. Atesorar. Pecunias accu-
mulare.
ATESTACIÓ. s. f. Atestaeion. Testificatio, tes-
timonium.
ATESTAT. s. m. Atestado. Litterse testimo-
niales.
ATIADÓR. s. m. Atizador. Excitator , conci-
tator.
ATIAR. V. a. él fog. Atizar. Admotis titioni-
bus ignem excitare , concitare.
ATIAR ÉL BLE. f. Atizar la lámpara., el candil,
Emungere.
ATIAT , DA. p. p. Atizado.
ATÍC. adj. Ático. Atticus.
ATINAR. V. a. endevinar per conjecturas.
^-Atinar. Aliquid coniectura augurari.
ATINAR, acertar. Atinar. Scopum attingere.
ATINGUT, DA. p. p. de atenirse. Atenido.
ATIPAR. V. a. Hartar ., rellenar. Cibo replere.
ATIPARSE. V. r. Tupirse., hartarse., atibor-
rarse. Infarcire se cibo.
ATIPAT, DA. p. p. Harto , tupido., relle-
nado.
ATIRIZIA. s. f. ant. V. Ictericia.
ATLANTIC, adj. Atlántico. Atlanticus.
ATLAS, s. m. Atlas. Atlas.
ATLETA, s. m. Atleta. Athleta.
ATMOSFERA, s. f. Atmósfera. AtmosphxTS.
ATMOSFÉRIC, CA. adj. Atmosférico. Atmos-
phaericiis.
ATOLONDRAMENT. s. m. Aturdimiento.
Perturbatio , stupefactio.
AT( )LONDR AR. v. a. Atolondrar., aturdir. Ob-
tundere , stupefacere.
ATOLONDRARSE, v. r. Atolondrarse. Tur-
ATO
barí , obtundere se.
ATOLONDRAT , DA. p. p. Atolondrado.
ATOLONDRAT, DA. adj. alborotat , atarantat. To'
londro , lolundron. Turbatus , perturbatus.
CAP ATOLONDRAT. V. Cap.
ATOMÍSTA. s. m. Atomista. Atomista.
ATOMiSTIC, CA. adj. Atomístico. Atomis-
ticus.
ÁTOMO, s. m. Átomo. Atomus, corpiisculum.
ATONIR. V. a. ant. V. Aturdir, espantar.
ATONIRSE. V. r. ant. V. Aturdirse.
ATÓNÍT, TA. adj. Atónito. Attonitus, obstu-
pefactus.
ATONTIMENT. s. m. ant. Atontamiento. Stu-
pefactio , hebetatio , stupor.
ATONTÍR. V. a. ant. V. Entontir.
ATONTIRSE. v. r. ant. V. Entontirse.
ATONYAT, DA. adj. Apretado. Compactus.
ATORDIMENT. s. m. ant. V. Atiirdimént.
ATORDIR. V. a. ant. V. Aturdir.
ATORGAMENT. s. m. Otorgamiento. Conces-
sio, permissio.
ATORGAR. V. a. Otorgar. Concederé, consen-
tiré.
QUI CALLA ATÓRGA. Tcf. QhíCK CflJ/fl OtOrga.
Qui tacet, is dictis plané assentire videtur.
Qa'i tacet consentiré videtur.
ATORGAT , DA. p. p. Otorgado.
ATORMENTADOR, s. m. Atormentador.
Tortor.
ATORxMENTAR. v. a. Atormentar. Torque-
re , cruciare.
ATORMENTAR , mct. causar molestia. Atormen'
lar. Animum vexare.
ATORMENTAR, ant. donar torm^nt per fér con-
fessar la veritat. Dar tormento. Tornientis
ab alique extorquere veritatem.
ATORMENTARSE, v. r. met. inquietarse.
Atormentarse. Vexare se , angi.
ATORMENTAT , DA. p. p. Atormentado. .
ATOROSAT, ATORSONAT, DA. adj. ant.
dit de las cavalcaduras que patexen torso.
Atorzonado. Torminosus.
ATORROLLAR. v. a. Aturrullar. Confunde-
re, perturbare.
ATORROLLAT , DA. p. p. Aturrullado.
ATRABILIARI , RÍA. adj. Atrabiliario. AtrS
bili affectiis.
ATRACARSE, v. r. atiparse. Atracarse. Cibis
se opplere , ingurgitare.
ATR ACCIÓ. s. f. Atrae-ion. Tractio,attr3ctio.
ATRACTIU. s. m. Atractivo. Iliccebra, illi-
cium.
ATRACTIU , VA. adj, Atractivo. x\ttrahend¡ vim
habens.
ATRAFAGARSE, v. r. Atrafagar. Dcfati-
gari.
ATRAFAGAT , DA. adj. V. Aquefcrat.
ATRAIRER. v, a. ant. V. Atráurer.
ATRAPAR. V. a. Atrapar, coger. Apprelien-
dere. ATRA-
ATR
ATRAPAR , aconseguir , assolir. V. Aconse-
guir.
ATRAPAR, sobrevenir, y axí s' diu l' atrapa
la pluja , la nit. Coger. Improviso occupare.
ATRAPAR , trobar, y axi s' diu : l' atrapa des-
cuydat. Coger. Deprehendere.
atrapar á algú. f. sorprender i algú , descu-
brindli son descuyt , i' engany que meditaba
&.C. Coger alguno. Alicuius doluní, menda-
cium detegere.
atrapar descuydat, ó desprevingut. f. Coger
de rebato. Imparatum occupare.
atrapar á l' encesa. f. Coger de manos á bo-
ca. Improvise deprehendere.
atrapar ab mentida, f. Coger en mentira, In
mendacio deprehendere.
atrapar sota. f. Coger debaxo. Subtus occu-
pare.
PRIMER ES ATRAPAT UN MENTIDER Qu' UN cbx.
ref. Antes cogen al mentiroso que al coxo.
Mendacem citiüs capíes quám poplita tar-
dum.
ATRÁS, adv. 1. Afras. Á tergo , retro.
ATRÁS que: ATRÁS DE: m. adv. no obstant que.
Tras que. Praeterquam quod , quamquam.
DE PART d' ATRÁS, m. adv. de part d'arrira, en
ausencia d' algú. A espaldas. In absentia»
Ds PART d' ATRÁS, per darréra , á traició. A
espaldas vueltas. A tergo.
ATRÁS, s. m. Atraso. Retardatio , procrastina-
tio.
ATRÁS , lo que s' ha dexat de pagar. Atrasado.
Redditus praefixo tempore non solutus.
TORNAR ATRÁS, f. tomar á fér lo caraí ja íht.
Desandar. Iter relegare.
TORNAR LA l'ARAULA ATRÁS, f. VolvcrSC atrOS.
Dictis non stare.
ATRASSAR. v. a. retardar. Atrasar. Procras-
tinare.
ATRASsAa , la casa , 1' hasienda. Atrasar. Dila-
pidare , disperdere.
ATRASSAR, ant. causar, ocasionar. V. Causar.
ATRASSAR , fér la trassa d' algún edifici. Trazar.
Delineare.
ATRASSAR EL RELLOTGE. f. fér cbrrer Tassenya-
ladór al datras , perqué assenyale menos
témps. Atrasar el relox. Retardare.
ATRASSARSE. v. r. Atrasarse. Retardar!.
ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado.
ATRASSAT , DA. adj. empenyat , endeutat. Atra-
sado. Multis nominibus obligatus , lere alie-
no obrutus.
ATRÁURER. V. a. Atraer. Attrahere, allice-
re , allectare.
ATRÁURER, mjt. inclinar. Atraer. Allicere.
ATRAVESSAR. v. a. posar una cosa d' una
part á aitra , com una biga d' una á altra
pared. Atravesar. Transversé poneré , lo-
care.
ATRAVESSAR, passar de part a' part, com: atra-
Tom. I.
ATR 69
VESSAR ab r espasa. Atravesar. Transfo-
dere.
ATRAVESSAR, passar d' una part a' altra; com :
ATRAVESSAR él carr^r. Atravesar. Ab una ad
aliam oram transiré.
ATRAVESSAR , en él jog. Atravesar, Extra prin-
cipalem ludi sortem aliquid spondere.
ATRAVESSARSE. v. r. Atravesarse. Se se
Interponere , transversim locari.
ATRAVESSARSE met. íutercssarse , ¡nterposarse.
Atravesarse. Intercederé.
ATRAVESSARSE, Sobrevenir, haberhi alguna cosa
que deté , ó impedex. Atravesarse. Inter-
venire.
ATRAVESSAT , DA. p. p. Atravesado.
ATRAVESSAT , DA. adj. dit dels animáis. Mesti-
zo. Hybris , hybridus.
ATRAYMENT. s. m. ant. V. Atracció.
ATRESSl. conj. ant. Otrosí. ítem.
ATRESORAR. v. a. V. Atesorar.
ATRET. p. p. ant. d' atráurer. Atraído.
ATREVÍDAMÉNT. adv. m. Atrevidamente,
Audacter , fidenter , fortiter.
ATREVIDET, TA. adj. dim. Airevidillo. Au-
daculus.
ATREVIDÍSSIM, MA. adj. Atrevidísima. Au-
dacissimus.
ATREVIMÉNT. s. m. Atrevimiento. Auda-
cia.
ATREVIESE, v. r. Atreverse. Audere.
ATREVIT, DA p. p. Atrevido.
ATREviT, DA. adj. qui obra ab atrevimént. Atre-
vido. Audax.
ATRIBUIR. V. a. Atribuir, tribuir. Adsoribere,
tribuere.
ATRIBUCÍÓ. s. f. Filos. Atribución. Attribu-
tio.
ATRIBUIT, DA. p. p.. Atribuido.
ATRIBULAR, v. a. afligir. Atribular, tribu-
lar. Afligere.
ATRIBULAR , perturbar 1' ánimo. Amotinar.
Turbare.
ATRIBULARSE, v. r. Amotinarse. Turban.
ATRIBULAT, DA. p. p. Atribulado.
ATRiBULAT , DA. adj. ínquiét. V. Tribulet , ato-»
londrat.
ATRIBUT. s. m. Teol. Atributo. Attributum.
ATRiBUT , símbol ó senyal , com la palma ho és
de la victoria. Atributo. Insigne.
ATRICIÜ s. f. Atrición. Attritio.
ATRINXERAMÉNT. s. m. Atrincheramiento.
Agger , vallum.
ATRINXERARSE. v. r. Atrincherarse , bar-
rearse , trincherarse , trinchearse. Se muñiré
vallo , fossa , aut aggere.
ATRINXERAT, DA. p. p. Atrincherado.
ATRÍSSAR. V. a. ant. reduir á póls. Reducir
á polvo. Conterere , in pulverem redigere.
ATRÍT, TA. adj. quí te atrició. Atrito. Attri-
tus.
S ATRI-
jro ATR
ATRIVENSA. s. f. ant. V. Atrevimínt»
ATROBAR. V. a, ant. V. Trobar.
ATROCÍSSIM , MA. adj. lup. Atrocísimo.
Atrocissimus.
ATROCITAT. s. f. Atrocidad. Atrocitas.
ATROMPETAT, DA. adj. dit del cano da tra-
buc f carrabina &c. que té la boca en fbrnia
de tromipsta. Abocardado. Sciopettum ore tu-
bam referens.
ATRONAR. V. a. Atronar. Ciamoribus locum
replere.
ATRONAT , DA. p. p. Atronado.
ATRONAT , DA. adj. atolondrat. ^iíroHflíío , tro-
nera, la agendo prxceps.
ATROPELLADAMÉNT. adv. ni. Atrope-
lladamente. Tumultuarié.
ATRÜPELLADÜR. s. ni. Atropellador. Con-
culcator.
ATROPELLAR. v. a. Atropeüar , tropellar.
Übterere , conculcare.
ATROPELLAR, met. despreciar los inconveniénts,
-: respectes , &c. Atropeüar. Parvi aut nihili
penderé.
ATROPELiAR Á ALGu. f. donarli alguna invec-
-;•: tiva. Atropeüar á alguno. Iniuriosis verbls
aliquem obiurgare.
ATROPELLARHo TÓT. f. Atropcllar foT todo.
Omnia posthabere.
ATROPELLARSE. v. r. anar ú obrar ab so-
brada préssa. Atropeüarse. Nimiüm festi-
nare.
ATROPELLARSE, uns á altres en algún concurs.
Atropeüarse. Se mutuo protrudere.
ATROS. adj. Atroz. Atrox , nefarius.
ATROSMENT. adv. m. Atrozmente. Atroci-
ter.
ATROSSAR. V. a. Sofaldar. Vestem, laclniam
allevare , attollere.
ATROSSAT , DA. p. p. Sofaldado.
ATRUTINAR. v. a. Denostar. Convitiari.
ATRUTINARSE. v. r. Envilecerse. Vilescere,
degenerare.
ATRUTINAT , DA. p. p. Denostado , envile-
cido.
ATRUTiNAT , DA. adj. Arrastrado. Vilis.
ATSAR. s. m. Azar , casualidad , acaso. Ca-
• ' . sus.
ATSARENA. s. f. ant. certa vestidura. Cicla-
da. Cyclas.
ATSEGAYA. s. f. ant. especie de dard. Azaga-
ya. Missile telum.
ATSEROLA. s. f. Acerola. Mespilum.
ATSEROLÉR. e. in. Acerolo. Mespilu».
ATSIBAR. V. a. ant. V. Etsibar.
ATTANYENT. p. a. aat. V. Pertanyént.
ATTENDAR. v. n. ant. V. Atendarse.
ATTENEDOR , RA. adj. ant. V. Atendible.
ATUFARSE, v. r. ant. enfadarse. Atufarse.
Irasci.
ATUÍR. v. a. vulg. Apiolar. Necare.
ATÜ
ATURADA, s. f. Detención , parada. Statio,
mansio , detentio , mora.
ATURANSA. s. f. ant. V. Aturada.
ATURAR, v. a. Detener., parar. Sistere, reti-
ñere.
ATURARSE, v. r. Detenerse ., parar., pararse.
Morari , íistere.
ATURARSE , ant. V. Avergonyirse.
ATURAT, DA. p. p. Parado , detenido.
ATURAx , DA. adj. eucugit , parat. Parado. Seg-
nis , hasrens.
ATURDIMÉNT. s. m. Aturdimiento. Pertur-'
batió , commotio.
ATURDIMÉNT , admiracíó gran. Pasmo., asombro.
Stupor.
ES UN ATURDIMÉNT. f. Es tin juicío: Es uno atro'
cidad. Nequit verbis expriini quantum sit.
ATURDIR, v. a. Aturdir. Perturbare , con-
turbare.
ATURDIR, causar gran admiració. Aturdir., pas-
mar., asombrar. Obstupefacere.
ATURDIRSE, v. r. admirarse mólt. Aturdine.
Valde mirari.
ATURDIT , DA p. p. Aturdido.
ATURDiT. adj. espantat, acoquinat. V. Acoqut-
nat.
ATURRULLAR, v. a. Aturrullar. Conftindere,
perturbare.
ATXA. s. f. Hacha. Fax, cereum fúñale.
ATXA DE vÉNT. Hflc/jo». Mallcolus p¡ce oblitus.
ATXA , ant. V. Destral.
ATXACOS, SA, adj. Achacoso^achaqtiientc. Va-
letudinarius.
ATXADA. s. f. cop d' atxa. Hachazo, Facis ic-
tus.
ATXAQUE. s. m. Achaque. Invaletudo.
ATXARI. s. m. hérba. V. Adzari , vulgabd.
AU.
AU , AUS. s. m. ant. V. Aucéll.
AUCA. s. f. ant. V. Oca.
AUCA , jog. Oca , auca. Ludus sic dictus ex an-
sare depicto.
AUCELADOR, AUCELEGADOR. s. m. ant.
Cazador de aves. Auceps.
AUCiiLL. s. m. Ave , píharo. Avis , ales , vo-
lucris.
AucÉLL, met. astut, dissimulat. Páxaro. Calli-
dus, versutas.
AUCÉLL NOCTURNO. Ave Tioctuma. Avis noctur-
na , noctivaga.
AUCÉLL DEL pARADis. Avc del paraiso , pííxaro
del sol. Ispida , alcyon fluviatilis.
AUCÉLL DE PAssA, Avc posogcra , de paso. Avis
peregrina.
AucÉLt DE RAPiNVA. Aví de rapiña. Avi» ra-
pax , prsedatrix.
AUCÉLL SALVATüE , él quc rara vegada s" do-
mestica y él que futg del poblat. Ave si¡vc¿-
AUC
íre, ave brava, Avis fera , sylvestris.
HA FUGIT l' AUCELL DEL NIU : HA FUGIT l' AU-
CÉLL DB LA GABIA. f. met. SültÓ cl pllxUrO
del nido. Evolavit , aufugit.
AUCELL PASSAT NO E5 ENGABIAT. Tef. V. Aucell
véll no entra en gabia.
AUCELL VELL NO ENTRA EN GABIA. Tcf- PáxafO
viejo no entra en jaula, Annosa vulpes haud
capkiir laqueo.
NO s' HA DE DEXAR DE SEMBRAR PER POR DELS
AUCELLS. ref. Por muido de gorriones no se
dexan de sembrar cañamones.
Non quia corripiunt voliicres data semina
sulcis,
Cessat ¡ners tellus , á nullis arva seruntur.
AUCELLET. s. m. dim. Avecilla , paxarito.
Avicula, passerculiis.
AUCELLOT. s. m. Paxarraco,paxaruco.,ave-
chttcho. Avis deforniis & ignota.
AUCÍR , AUCÍDERE , AUCIURE. v. a.
ant. V. Matar.
AUDACIA, s. f. Audacia ^ osadía. Audacia.
AUDACIOS , SA. adj. ant. V. Audas.
AUDACIOSAMENT. adv. m. ant. Osadamen-
te. Audacter.
AUDAS. adj. Audaz, Audax.
AUDICÍÓ. s. f. ant. V. Audiencia.
AUDIENCIA, s. f. r acció d' oir á algú. Au-
diencia. Audientia , attentio.
AUDIENCIA, tribunal. Audiencia, Senatus, con-
cilium.
AUDIENCIA , lloc del tribunal. Audiencut. Fo-
ruin.
AUDÍENSA. s. f. ant. V. Audiencia.
AUDITOR, s. m. ant. V. O^^ént.
AUDITOR DE GUERRA. Auditor ds guerru, ludex
pro re militari.
AUDITOR DE MARINA. Audítor ds marina. ludex
pro re maritiina.
AUDITOR DE LA NUNCIATURA. Auditor de la
Nunciatura. ludex delegatus pro causis ec-
clesiasticis in gradu appellationis.
AUDITOR DE ROTA. Auditor dc Rota. Rotae lu-
dex.
AUDITORI, s. m. Auditorio. Audientium co-
rona.
AUDITORÍA, s. f. Auditoría. ludicis audito-
ris niunus.
AUGE. s. m. Auge. Elevatio, exaltatio.
AUGMENTACIÓ. s. f. ant. Aumentación.
Auctus, accessio, accrescio.
AUGURADOR, s. m. Agorero. Augur, futura
coniectans.
AUGURAL. adj. Augural. Augnralis.
AUGURAMENT. s. m. ant. Auguración. Au-
guratio , prassa^ium.
AUGURI. s. m. Agüero. Augurium , ausplcium,
onien.
AUGUST, TA. adj. Augusto. Augustas.
AULA, s, f. Aula , general. Schola , aula.
AUL jrj
AULLAMENT. s. m. ant. Aojo ^ aojadura,
aojamiento. Fascinatio.
AULLAMENT, ant. V. Udül.
AULLAR. V. a. ant. uilpéndrer. Aojar, Fasci-
nare.
AULLAR. V. n. ant. V. Udolar.
AULESA. s. f. ant. Bellaquería. Versutia.
AULET. s. in. territ. V. Alsinar.
AULÍC, CA. adj. Áulico. Aulicus.
AULINA. s. f. ant. V. Alsina.
AULTRE, TRA. s. m. y f. V. Adúltero.
AUMENT. s. ni. Aumento. Augmeutum, incre*
mentum.
ANAR d' aumí;nt. f. Ir en aumento. Augeri.
AUMENTS.^. las novas medras, conveniencias 6
empleos. Aumentos. Portunarum aut bono*
rum ampliatio.
AUMENTADOR. s. m. Aumentador, Ampli.
ficator, ampliator.
AUMENTAR, v. a. Aumentar, Augere,adau-
gere.
AUMENTAR , AUMENTARSE. V. H. y r. Crecev, Au-
geri , crescere.
AUMENTAT, DA. p. p. Aumentado.
AUMENTATIU, VA. adj. Aumentativo. Aug*
mentum alíerens.
AUNA. s. f.ant. certa miái. Ana. Ulna Bélgica.
AUNAR. V. a. ant. Adunar. Adunare.
AUNATGE. s. m. ant. Aneage. Mensura per
ulnas Bilgicas.
AUNEJAR. V. a. ant. Anear. Ulna Bélgica
nietiri.
AUR. s. m. ant. V. Or.
AURA POPULAR. Aura popular , ayre popip*
lar. Aura popularis.
AÜREJAR. V. a. V. Orejar.
AURETJ. s. m. Oretj.
AURELLA. s. í. Oreja. Auris.
AURELLA DE woNjo, liéiba. Orcja de abad, oreja
de monje. Coryledi^n , acetabuium.
AURELLA DE RATA , Iiérba. Oreja de ratón. Au-
rícula muris.
AURELLA DE LA SABATA. Oreja, majuila. Calcei
corrigia vel lígula.
xiuj.ET DE LAS AURELLAS. Zurrido. Síbilus, tin-
nitus, sonítus auris.
AB UN PAM d' AURELLAS. m. adv. ab molta aten-
cfó. Con las orejas largas. Intentís , arrectis
auribus.
ABAXAR LAS AURELLAS. f. mct. Baxarlüs orejas.
Aures demittere.
BUFAR Á l' AURELLA. f. met. Soplar al oido. Oc-
cinere , susurronem agere.
FÍ:R AURELLAS DE MERCADKR. f. HjCer oidos ds
mercader. AuJientem noa audire.
FÍR un PAUM d' AURELLAS, FÉR Ó PARAR UNAS
AURELLAS. f. met. escoltar ab mblta atencid.
Abrir tanto el oido. Aures arri'^ere.
O
ESTIRAR l' AURELLA AL CAT. f. mct. JOC. lui^ar
á cartas. Tirai- las orejji, ó la oreja: Mirar-
Si
^a AÜR
se las mías. Ludo chartaruoi vauare.
ILEVAR Ó TALLAR LAS AL'RELLAS. f. DsSOYejar.
Aurículas mutilare.
f ARAR l' aürslla. f. ApTícOT él o'uio. Aures ¡n-
tendere-
?ARAR las aurkllas. f. Dar orejas. Arrectis au-
ribus audire.
?ER UNA AURELLA m' ENTRA Y PKR ALTRA m'iX.
f. Por un oído me entra y por otra me sale.
Surdo canitur.
TAPARSE LAS AURELLAS. f. mct. quc denota la
repugnancia ab que s' ou alguna cosa. Tapar-
se ¡os oídos. Aures obturare.
AIULAR LAS AURELLAS. f. Zumbor, ZHíTÍr los üj-
dos. Tinnire aures. -■.
Á PARAULAS NECIAS AURELLAS SORDAS. Teí. A pa-
labras locas orejas sordas.
Dictis absurdis aures occludito cera.
LAS MATAS TEÑEN ULLS , y LAS PARETS TEÑEN
AURELLAS. ref. Las paredes tienen ojos : Las
paredes oyen. Vd parietes auriti , & oculati
censendi.
AURELLANAS. s. f. p. Ore;ooes. Chrysome-
la siccata.
AURELLETA. s. f. Orejuela , orejita. Aurí-
cula.
AURELLÓNS. s. f. p. de V arada. Orejeras.
Appendices , aures aratrí.
AURELLUT , DA. adj. Orejudo. Laxé au-
ritus.
ÁUREO NUMERO. Áureo número , ciclo de-
cennovenal. Aureus numerus.
AURÉOLA, s. f. V. Lauréola.
AURENETA. s. f. V. Oreneta.
AURICULAR, adj. Auricular. Auricularis. ,
AURORA, s. f. Aurora. Aurora.
AURORA BOREAL. Físíc. Aiirora boreal. Aurora
borealis.
AURORA , aygua composta. Aurora. Potio ex
amygdali &. cinnamorai sueco confecta.
COLOR d' AURORA. Color de aurora. Subruber
color.
AUSADES , Ó AUSAD ES. expr. ant. Claro
está., ya se ve. Patet id , palam est.
AUSEL. s. m. ant. V. Aucéll.
AUSELAR. V. a. ant. Cazar aves. Aves ca-
pere.
AUSELAIRE. s. m. ant. V. Aucelador.
AUSENCL\. s. f. Ausencia. Absentia.
AUSENCL\, el téinps en que algú está ausént. Au-
sencia. Absentia.
TEMR X ALGU BONAS Ó MALAS AUSENCIAS, f. Ts-
tter á alguno buenas ó malas ausencias. Probé
aut pravé de absenté loqui.
TEÑIR LAS AUSENCIAS Y ENFERMKDATS. f. SefVÍr
ausencias y enfermedades. Absentis vel ¡nfir-
m¡ munus exequi , adimplere.
j/ AUSENCIA CAUSA oLViD. ref. Ausenciii enemi-
ga de amor : Quan lejos de ojos tan lejos del
corazón-. A muertos é idos no hay mas amigos.
AUS
Quantum oculis, animo tam procul ibit amor.
AUSÉNT. p. a. Ausente. Absens.
AUSENTARSE, v. r. Ausentarse. Díscedere,
abire.
AUSENTAT , DA. p. p. Ausentado.
AUSERDA. s. f. ant. planta. V. Alfals.
AUSIR , AUSIURER. v. a. ant. V. Matar.
AUSPICL s. m. presagi entre éls gentils. Aus-
picio. Auspicium.
Auspici , met. protecció. Auspicio. Prsesidíura ,
tutela.
AUSTER , RA. adj. sevér. Austero. Austerus,
severus.
AusTÉR , mortificat , penitént. Austero. Sibi
rigidus.
AUSTERAMÉNT. adv. m. Austeramente.
Austeré.
AUSTERITAT. s. f. mortificació deis sentits.
Austeridad, Austeritas, corporis afllíctio.
AUSTERITAT , severítat , rigor. Austeridad. Aus-
teritas.
AUSTOR. s. m. ant. V. Astor.
AUSTRAL, adj. Austral. Australis.
AUT , TA. adj. ant. V. Alt.
AUTÉNTIC , CA. adj. Auténtico. Authenti-
cus.
AUTÉNTICA, s. f. Auténtica. Rescríptum au-
thenticum.
AUTENTICAR, v. a. Autenticar. Litteras pu-
blicas autoritate firmare.
AUTENTICAT, DA. p. p. Autenticado.
AUTENTÍCITAT. s. f. Autenticidad. Auctorl-
tas , fides.
AUTO. s. m. Auto. ludicatum.
AUTO , procés. Autos. Acta , lites in commenta-
rio relatae.
AUTO d' inquisició. Auto de fe .) auto de Inqui'
sicion. Publica lectio actorum in causa Reli-
gionis, & sententiae in eius reos latae ex iu-
dícato Sancta; Inquisitíonis.
AUTO SACRAMENTAL. Ai'.to Sacramental. Dram-
matis genus, allegoricís personis decoratum.
AUTÓGRAFO, s. m. Autógrafo. Autogra-
phum.
AUTOR, s. m. Autor. Auctor , causa , origo.
AUTOR, en las companyías decomediants. Autor,
Histrionum prsefectus & nurwstrator.
AUTOR , qui compon alguna obra. Autor. Auc-
tor.
AUTORISACIÓ. 8. f. d' alguna escriptura,
Autorización , flKíoj-jzsmJí/Jío, Testiñcatio
auctoritate firmata.
AUTORISADOR. s. m. ^u/oriz.iáofr, Auctorita-
te sua firmans.
AUTORISAR. V. a. donar autoritat ó facultat
per fér alguna cosa. Autorizar. Auctoritatera
tribuere.
AUTORISAR, aprobar, calificar alguna cosa. Aw
torizar. Auctoritate probare.
AUTORISAR , legalissr alguna escriptura, Autori-
Ziir-.
AUT
zar. Publica Notarii fide scriptum firmare.
AUTORISAT , DA. p. p. Autorizado.
AUTÜRÍ'Í AT. s. f. él carácter ó representació
d' alguna persona calificada. Autoridad. Au-
ctoritas.
AUTORiTAT , potestat , facultat. Autoridad. Po-
testas.
AUTORiTAT , crédit ó fe , qne s' dona á alguna
cosa. Autoridad. Auctoritas, fides.
AUToiuTAT, ostentació, fausto. Autoridad. Ap-
paratus , magnificentia.
AUTORiTAT, el tixt O paraulas que s' citan d' al-
gún escrit. Autoridad. Alicuius scriptoris ver-
•ba in testimonium adducta.
AUTREIAR. V. a. ant. V. Entregar.
AUTUMNAL, adj. Autumnal. Autumnalis.
AUTUMNO. s. m. ant. V. Tardór.
AUXILI. s. m. Auxilio. Auxilium , subsidium.
AUXILIADOR, s. m. Auxiliador. Auxiliator,
opitulator.
AUXILIAR, adj. Auxiliar. Auxiliaris.
üisBE AUXILIAR. V. Blsbe d' anéll.
AUXILIAR. V. a. donar auxili. Auxiliar. Auxilia-
ri , opitulari.
AUXILIAR , ajudar á bé morir. Auxiliar , agoni-
zar. In agone laboranti pios aií'ectus inspi-
rare.
AUXILIAT, DA. p. p. Auxiliado.
AUYAR. V. a. ant. V. Ullar.
AUZIR. V. a. ant. V. Oír.
AV.
AVALL. adv. 1. Abaxo. Deorsura.
BOCA PER AVALL. m. adv. V. Boca.
CAP AVALL. m. adv. Hacia abaxo. Deorsum ver-
síis.
AVALLAR, AVALAR, v. n. ant. V. Deva-
llar , baxar.
AVALORAT , DA. p. p. ant. val¿nt. Avalo-
rado.
AVALOT. s. m. motí. Moínz, amotinamiento.
Tumultus , seditio.
AVALOT , confusió dc crits. Gritería , zambra.
Clamor , vociferatio.
AVALOTADAMENT. adv. m. ant. Tumul-
tuosamente , tumultuariiimente. Tumultuóse.
AVALOTADÓR. s. m. Amotinador. Tumul-
tuosus.
AVALOTAR. v. a. Amotinar. Tumultuari, Ta-
bellare.
AVALOTAR , ú aigú. Dar vaya , dar matraca,
Convitiari , scommatibus urgere.
AVALOTARSE. v. r. Amotinarse. Rebellare,
deñcere á principe.
AVAI-OTAT , DA. p. p. Amotinado.
AVALUACIO. s. f. Valuación., avaluación. ÍEs-
timatio.
AVALUAR. V. a. Valuar ^ avaluar ^ valorar .^
valorear. iEstimare.
Tom. I.
7%
AVALUAT , DA. p. p. Valuado.
AVANS. s. m. V. Avantatge.
AVANSADA. s. f. Avance. Aggressio, invasio.
AVANSAMÉNT. s. m. ant. Adelantamiento.
Prometió, progressio.
AVANSAR. V. n. aventatjar, excedir. AdeJan-
tar. Superare.
AVANSAR, accelerar, apressurar. Adelantar.
Accelerare.
AVANSAR , anticipar , com : avansar la paga.
Adelantar. Anticipare.
AVANSAR , envestir. Avanzar. Invadere , ag-
gredi.
AVANSARSE. v. r. anar endevant. Adelan-
tarse. Praeire.
AVANSARSE, aventatjarse. Adelantarse ., aventa-
jarse. Praecellere , provehi.
AVANSAT , DA. p. p. Avanzado, adelantado.
AVANSAT DE EDAT, Ó DE EDAT AVANSADA. Avan-
zado de edad , ó de edad avanzada. iEtate
provectus.
cENTiNiiLLAS , TROPAS AVANSADAs. Centinelas/^
tropas avanzadas. Hostium castris turbse pró-
xima excubantes.
AVANT. adv. Adelante. Ante.
EN AVANT , d" AQUÍ , Ó d' ALLÍ EN AVANT. Rl.
adv. En adclnití;:, de aquí, de allí en adelante.
Exinde , iiide.
AVANTARSE. v. r. ant. V. Jactarse.
AVANTATJE. s. m. Ventaja. Prsestantia , ex-
cellentia.
AVANTATJE , él partít avantatjbs que concedes
él de niajür habiütat al de menor. Ventaja.
Potior conditio.
AVANTATJADAMÉNT. adv. m. Ventajosa-
mente., aventajadamente. Eximié, egregié,
praestanter.
AVANTATJAR. v. a. excedir. Aventajar. Ex-
cellere , pr^estare.
AVANTATJARSE. v. r. Aventajarse. Presta-
re , excellere.
AVANTATJAT , DA. p. p. Aventajado.
AVANTATJOS, SA. adj. Ventajoso. PTxstans,
praecellens.
AVANTBRAS. s. m. ant. péssa de la armadura
antigua. Avambrazo. Lacerti ferreum muni-
men.
AVANTGUARDA. s. f. Vanguardia. Prima
acíes.
AVARAR. V. a. las naus. Botar al agua. Na-
vim in aquam deducere.
AVARAR UNA GRÚA. f. Remontar un cometa. Pa-
pyraceam quadram elevare.
AVAREZA s. f. ant. V. Avaricia.
AVARICIA, s. f. Avaricia. Avaritia , cupidi-
tas.
AVARICíOS , SA. adj. ant. Avariento. Ava-
rus.
AVARICIOSAMÉNT. adv. m. apt. Avarienta*
mtntt. Avar¿,
T AVA-
74 AVA
AVARO, A. adj. Avaro , avariento. Avarus.
AVASSALLAR. v. a. Avasallar. Subücere ,
subdere.
AVEGADAS. adv. J veces. Aliquotiss , ali-
qiiando , quandoque.
AVEtíINAMÉNT. s. m. aiu. I' acció de acos-
tar ó d' acostarse á algún lloc. Aproxima-
ción. Adinotio, appropinquatio, aproximatio.
AVEHIXARSE. v. r. ant. estabürse en algún
. lloc. Avecindarse. Sedem in aliquá urbe,op-
pido, sibi deligere.
AVJiHiNARsi: , ant. V. Acostarse.
AVELLANA, s. f. Avellana. Nux avellana.
AVELLANAL, s. m. ant. V. Avellanar.
AVELLANAR, s. m. Avellanar. Coryletum.
AVELLANÉR. s. m. arbre. Avellano. Cory-
lus.
AVENEDITZ. adj. ant. V. Advenedis.
AVENÍDER. adj. 'ant. V. Esdevenidor.
AVENIMENT. s. m. ant. V. Vinguda.
AVENIR. V. a. ajustar , fer concordar ais de-
savinguts. Avenir. Dissidentcs componere.
AVENIR. V. n. ant. V. Arribar.
AVENIRSE. V. r. convenirse. Avenirse, con-
certarse. Convenirc.
AVENIRSE , apariarse , venir be una cosa ab al-
tre. Concertar. Quadrare , convenire.
AVENTATJA. s. i. V. Avantatie.
AVENTURA, s. f. ant. V. Ventura.
AVENTURA , succés esttany. Aventura. Mirabi-
lis eventus.
QUI NO AVENTURA NO TE VENTURA. Tef. Quteit
no aventura , no ha ventura.
Praímia nulla refert , qui nulla pericula ten-
tar.
AVENTURAR, v. a. Aventurar. Portunse
commitere.
AVENTURAT, DA. p. p. Aventurado.
AVENTURÉR. s, m. en la caballería antigua.
. Aventurero. Assectator fortunfe bellicae.
AVENTUROS , SA. adj. ant. V. Venturos.
AVER. V. a. ant. V. Haber.
AVER ESGUART.f. ant. teñir miramént, atenden-
cia. Atender. Artendere , respicere.
AVER Á MOLT CAR. f. ant. V. Estimar , apreciar.
AVER NOM. f. ant. V. Anomenarse.
AVERAMENT. s. m. ant. Aseveración. Asse-
veratio.
AVERAR. V. a. ant. Aseverar. Asseverare.
AVERÍA, s. f. territ. V. Cavalcadura.
AVERÍA , dany que patexen las mercaderías en
r embarcacjó. Avería. lactura mercium.
AVERIARSE, v. r. Averiarse. Merces deterio-
rari , iacturam pati.
AVERÍAT , DA. p. p. Averiado.
AVERIGUACIO. s. f. Averiguación. ínquisi-
tio , invcítigatio.
AVERIGUADOR, s. m. Averi^^uador. Inquisi-
tor , investigator.
AVERIGUAR. V. a. Averiguar. Inquirere,
AVE
perquirere.
QUI TOT HO VOL AVERIGUAR CASA SEVA H^ DE
PLEGAR, reí. (¿uien las cosas mucho apura ,
no tiene vida segura.
Noscere qui cupiens , aliorum facta requirit:
Negligit iniprudens, perdidit & ipse sua.
AVERAMENT. s. m. ant. V. Cost'um , hábit.
AVESAR. V. a. V. Acostuniar.
AVESARSE. V. r. V. Acostumarse.
AVESAT, DA. p. p. V. Acostumat.
AVESCHA. s. in. ant. V. Bisbe.
AVESPA. s. f. ant. V. Véspa.
AVESTRUS. s. m. Avestruz. Struthio.
AVEXIGARSE. v. r. Cirur. butllofarse. Am-
pollarse. Vesicis, vel ampullis intumescere.
A\I. s. m. Abuelo. Avus.
AVI , fam. él véll ó anciá. Abuelo, Senex.
Avis , p. los passats ó ascendénts. Abuelos. Ma-
iores.
AVIA. s. f. Abuela. Avia.
A.\í cuM m' AVIA. f. Como «18 abuela, Numquam
fiet , neo factum est.
coNTAHo Á VA TEVA AVIA. f. fam. Cuéntaíclo á
tu abuela.
His aures avise fabellis mulce seniles.
AVIAMENT. s. m. ant. Partida., marcha. Exi-
tus.
AVLAR. v. n. ant. Ponerse en camino. Viamin-
gredi , inire.
AVIAT. adv. Presto , luego. Mox , cit6.
coi-ri MES AVIAT MiLLOR. loc. Antes hoy que ma-
ñana. Quanto citiíjs, tanto meliüs.
AVICIADURA. s. f. Mimo. Blanditis.
AVICIAR. V. a. Mimar. Blandiri.
AVICIAT , DA. p. p. Mimado.
AVIDAMENT. adv. mod. ant. V. Ansiosa-
mént.
AVIDITAT. s. f. V. Desitj.
ÁVIDO, DA. adj. Ávido. Avidus, cupidus,
studiosus.
AVILANIRSE. y. r. ant. Avillanarse. Dege-
nerem effici.
AVILANIT , DA. p. p. ant. Avillanado.
AVILAR. V. a. ant. envilir. Envilecer. Vilem
r«ddere.
AVILAT, DA. p. p. ant. Envilecido.
AViLAT , DA. adj. ant. Amilanado. Territus.
AVILIMÉNT. s. m. ant. Envilacimtento. Con-
tempfus, despectus.
AVILIR. V. n. ant. Amilanarse. Cadere ani-
mo.
AVILIR , AVILIZIR. v. a. anf. V. Envilir.
AVINEN. adj. ant. V. Tractable , apacible.
AVINENSA. s. f. ant. ajust, conveni. Ave-
nencia. Foedus , conventio , pactio.
AVINENTESA , AVINENTEZA , AVI-
NENTEA. s. f. ant. proporció pera fer al-
guna cosa. V. Facilitat, proporció.
sÉR AviNBNT. f. EsíüT á wano. Ib próximo
esse.
AVI-
AVI
AVINENTMENT. adv. mod. ant. V. Her-
nioaament, ab gracia.
AVÍNGUT , DA. p. p. Avenido.
be;*, ó mal avingüts. loe. Bien ó mal avenidos.
Animo concordes vel discordes,
pocs Y MAL AviNGUTs. f. Tves vtcinos y mal
avenidos. Pauci sunt , & tainen inter se dis-
sldent.
AVIÓ. s. m, aucéll. V. Falsía.
AVIRONAR. V. a. ant. Circuir , rodear. Cir-
cumdare.
AVIS. s. m. noticia. Aviso. Nuntium, signifi-
catio, denuntiatio.
Avis , advertencia. Aviso. Monitum , admoni-
tio.
AVIS , ant. V. Discreció , prudencia , cordura.
AVISADOR, s. m. Avisador. Monitor , dela-
tor.
AVISAR. V. a. donar noticia. Avisar. Nun-
tiare.
AVISAR , advertir. Avisar. Monere , admonere.
ANAR SOBRE l' AVIS. f. Estav Ó attdur sobre
aviso. Cauté procederé.
AVISAT , DA. p. p. Avisado.
AVisAT, adj. ant. prudént, discrét. Avisado. So-
lers , cautus.
UN AVISAT VAL PER DÓs. rcf. Hombre prevenido
vale por dos.
Prsemonitus damni melius sua, seque tuetur.
DELS ESCARMENTATS NAXEN LOS AVISATS. ref.
De los escarmentados se hacen los arteros.
Cautior evadit sua quisque pericula passus.
AVIST, TA. adj. ant. Advertido , avisado. So-
lers, prudens.
AVISTAR. V. a. Avistar. Prospicere.
AVISTAT , DA. p. p. Avistado.
AVITUALLAR, v. a. ant. Mil. Avituallar.
Cibario urbem , aut arceni instruere.
AVITUALLAT, DA. p. p. ant. Avituallado.
AVIVAR. V. a. donar vida. Avivar, Vitam in-
dere , inducere.
AVIVAR , met. excitar. Avivoi^. Animum exci-
tare.
AVIVARSE. V. r. vivificarse. Avivarse. Vi-
viscere.
AVIVAT , DA. p. p. Avivado.
AVOCACIO. s. f. For. Avocación. Avocatio.
AvocAcirí, ant. ofici d' advocat. Abogacía. Cau-
sarum patroni munus.
AVOCAR, V. a. For. Avocar. Avocare.
AVOL. adj, ant. V. Mal , dolent.
AVONCLE. s. m. ant. V. Onde.
AVORRÍR. V. a. ant. V. Aborrir.
AVUCASTA. s. f. ant. aucéll. Avucasta. Avis
casta,
AVUTARDA, s. f. Avutarda. Avis tarda.
AVUY. adv. t. Hoy. Hodie , hodierna die.
AvuY EN día. m. adv. Hoy en dia. Nunc , prae-
senti tempore.
d' AVUY Á DEMÁ. De hoy á mañana. Mox,
AVÜ jrj
d' avut endevant : o' avuy en enllá. loe.
De hoy en adelante , de hoy mas. Exiade ,
deinceps.
AX.
AXA. s. f. Azuela. Ascia , dolabra, dolatorium.
AXA, ant. destral. Hacha, Sscuris.
MESTRE d' AXA. Carpintero de ribera. Faber
navalis.
PASSAR PER AXA. f. desbastar la fusta ab T axa.
Azotar. Asciá polire.
AXADA. s. f. Azada. Ligo, sarculu/n , ama.
AXADAGAT , DA. adj. V. Assedegat.
AXADELL. s. m. Escardillo,, sacho. Sareulum.
AXADETA. 8. f. Azadica , azadilla. Ligo le-
vis.
AXADO. s. m. dim. terrlt. Azadoncillo. Levls
ligo.
AXALABRAT , DA. adj. Tolondrón , tolondro.
Turbatus , praeceps.
AXALAR. v. a. Desalar. Pennas incidere, tol-
lere.
AXALOC. s. m. ant. V. Xaloc.
AXALSAT. adj. ant. V. Ensalsat.
AXAM, s. m, Enxambre. Examen.
AXAM, met. multitut. Enxambrt. Multitudo,
copia.
AXAMBRAR LAS ABELLAS. f. Jabardear. Apes
examina procreare.
AXAMENAR. v. a. reunir las abellas per fer-
ias entrar á las arnas. Enxambrar. Examina
alvearióus cogeré.
AXAMPLAMENT. s. m. ant. I' acció d'
axamplar. Ensanche. Dilatatio, extensio.
AXAMPLAR. V. a. Ensanchar , enanchar. Ex-
tendere , ampliare.
AXAMPLARSE. v. r. Ensancharse. Dilatari,
ampliari.
AXAMPLARSE , cxténdrerse ó passar á ocupar
major lloc; com fan los que posats en fiia s'
apartan 1' un del altre. Abrirse. Laxari.
AXAMPLARSE 'ls budélls. f. Ensüncharsi el
cuajo. Ploratus acerbos infantem edere.
AXAMORAT , DA. adj. Liento. Humecta-
tus.
AXAMPLAS. s. m. p. en ¿1 vestit. Ensanches.
Laxamentum,
AXAMPLAS, met. Ensanches. Dilatatio, expH-
catio.
DONAR AXAMPLAS. f. Dar ensanchcs. Nimiüm
alicui concederé.
AXAMPLAT , DA. p. p. Ensanchado.
AXANCARRAR. v. a. Esparrancar. Divari-
care.
AXANCARRARSE. v, r. Esparrancarse. Cru-
ra divaricare.
AXANCARRAT, DA. p. p. Esparrancado,
espernacado.
AXANGÜÉR. £. ffi. corretja del jdu. Coyunda,
Cohuoi.
AXA-
^6 AXA
AXARAGALLAR. v. a. Arroyar. Sulcare.
AXARCOLADOR, RA. s. m.y f. Escardador.
Sarritor , sarculator.
AXARCOLADOR. s. Hi. iTiagalló. EsccrdUlo , es-
carda} a. Sarculum.
AXARCOLAMENT. s. m. ant. Escarda ., es-
card.iáiiríi. Sarritio , sarritura.
AXARCOLAR. v. a. Escardar. Segetes sarri-
re , snr^uiare.
AXiVRCOLAT , DA. p. p. Escardado.
AXARI. s. m. ant. V. Adforí.
AXA ROLAR. V. a. Dar de charol. Diluto
gummi Sinensi illinire.
AXAROLAT, DA. adj. Charolado, dado de
charol. Diluto gummi Sinensi iilitus.
AXAROP. s. ni. Xárabc. Syrupus.
axAROP DE PÁMPOL. joc. Agua de cepas. Vinum.
AXAROPARSE. v. r. Xarabearse, jaropearse.
Svrupis frecjuenter uíi.
AXÁROPAT. DA. p. p. Xarabeado.
AXARRAíT, DA. p. p. Sequeroso.
AXATAR,, AXETAR. v. a. ant. V. Dexatar.
AXAUS. s. j-n.p. Prometidos. Licitata pecunia.
AXECAMENT, de veda. s. in. Desacoto. In-
terdi.'ti , qiio venatio prohibebatur , ablatio.
AXECAR. V. a. V. Alsar.
AXECARSE. V. r. V. Alsarse.
AXECARSE VN poc. f. axccatse no enteramént
qui está assentat ó ajegiit ; lo que regular-
niént fa per tráurir alguna cosa de sota de
sí. Soliviarse. Parum se allevare.
AXBLEA. s. f. Sobaco. Axilla, ala.
SOTA l' axélla. loe. Dcbaxo el sobaco. Sub
axilla.
PORTAR SOTA l' axíslla. f. Sobarcar. Subfarci-
nare.
AXELLERÓ. s. m. Quadrado. Subucularum
cjuadrata fascia.
AXERRIS. s. m. ant. V. Féms, fémpta.
AXETA. s. í. Canilla , espita ., ¡lave. Siphun-
culus saliens.
POSAR AXETA. f. Espitar. Tubulum cupre afli-
gere.
MASCLE d' AXETA. V. MaSclc.
AXÍ. adv. m. Asi. Ita , sic , sicnt.
Axí AXÍ, medianamént. Así así. Mediocriter.
AXÍ coM m' avia. f. V. Avia.
AXÍ COM AXÍ: AXÍ QUE AXÍ. mod. adv. Asi como
así: Así que así. Etiam , pariter, non secus.
AXÍ MATEX. Así mismo , así mesmo. Ita , pari-
ter.
AXÍ QVE , DE MANERA QUE. Ast qUC , de SUCrtC
'(¡ue. Quare , quapropter, itaque.
AXÍ QUE, luego que. Así que. Ut,ubi, statim ac.
AXILAR. V. a. ant. V. Desterrar.
AXIOMA, s. m. Axioma. Axioma.
AXIQUIDURA, AXIQUIMENT. s. f. ant.
Achicadura. Contractio, imminutio.
AXIQUIR. V. a. Achicar., empequsñecsr. Ex-
tenuare ., minuete.
AXIQUIT , DA. p. p. Achicado.
AXO. pron. Esto. Hoc , istud, id.
AXÓ ES ALTRE : AXÓ ES ALTKA COSA. loC. EsQ eS
otro : Eso es otra cosa : Ese es otro cantar,
Aliud cst, diversum est.
AXÓ ES AXÓ. loe. Eso Bs , cso wiífKo. Id jpsum.
RES d' AXÓ. iViída de eso. Nil huius,nii om-
nino.
AXÓ PEK AXÓ. loe. axó matéx. Lo 7nismo mismo^
pintiparado ., ello por ello. Ipsissimuni.
AXÓ PER AXÓ, loe. per aquest matéx motiu. Por
eso mismo: por ¡o mismo, Propterea, idcirco.
EN AXÓ. mod. adv. succehint alió de que s' par-
la. Eit-esto. Interea, dum haec aguntur.
PER AXÓ. Por tanto : Por eso. Propterea.
AXÓ HO DEXARÁ AB LA CREU , 6 AB LA MORTA-
LLA. f. Eso lo acabará la pala y el azadón.
Morte finietur.
AXÓ ESTÁ CURAT AB AYGUA EENEYTA. f. inet.
ab que s' indica la facilitat de remediar al-
guna cosa. Eso se cura con una telaraña. Le-
v¡ remedio indigst.
DE QUI ES AXÓ ? d' AQUELL QUE NO HO VKU. rcf.
Hacienda tu dueño te vea.
Curator dominus melior fit semper agrorum,
AXOL DE DOS CAPS. s. m. instrumént de
mestre d'axa. Alcotana. Ascia, ínstrumentum
artis csementarise.
AXOLLAR , AXULLAR. v. a. ant. V. Xu-
llar.
AXORBAR. V. a. ant. V. Espantar.
AXORCA. s. f. especie de argolla d' or ó pla-
ta, que per adorno portan las Moras al cojl
del bras y de la cama. Axorca. Armiliae.
AXORDAR. V. a. Asordar. Exsurdare.
AXORDAT , DA. p. p. Asordado.
AXOVAR. _s. m. ant. Axuar. Supellex.
AXUGAMÁ. s. m. Paño de manos. Linteum
ad extergendas manus, manutergium.
AXUGAR. V. a. Enxugar. Exsiccare , siccare.
AXUGAR , assecar. Secar. Arefacere.
AXUGAR , consumir ó agotar 1' aygua , ó altre
líquid. Agotar. Exhaurire.
AXUGAR, las Uágrimas , suor &c- Enxugar. De-
tergeré , mundare.
AXUGARSE. V. r. Secarse. Exsiccari.
AXUGARSE , las fonts , rius , estanys &c. Secar^
se. Arere , aresccre.
AXUGAT, DA. p. p. Emugado, sicado.
AXÚGAT QUE suAS. f, met. ab que ironieaménf
se repren al que ha treballat poc, y aparenta
estar múlt cansat. Arrópate qu« sudas. 'Ver-
ge sudorem quo iluis, que mades.
AXULLAR. V. a. ant. V. Xullar.
AXUNAR. V. a. ant. hh ceps. Despampanar.
Frondium luxuriam tollere.
AXUNAR , las fullas deis arbres. Deshojar. Folia
carpere.
AXURMAR. Y. a, ant. Remof debaxo. Subre-
inigare.
AXUT,
AXU
.AXUT,TA. adj. Eny.uto ^ seeo. Aridus,8¡c-
CU8.
AXüT , met. home de pocas paraulas ó agasajos.
Seco. Parcus verbis, siccus.
AxuT. s. in. sequedat en la térra per falta de
^\u]^. Sequía ., se:a. Siccitas , atiditas , plu-
viarum penuria.
Á PEu AXUT. m. adv. A pié enxuto, Sicco ves-
tigio.
AXUTESA. s. f. ant. V. Axut.
AY.
AY. interj. Ay. Heu , hei.
AYA. s. f. ant. V. Dida.
AVA d' un príncep. Aya de un príncipe. Pueri
principis procuratrix.
AYADE. s. f. ant. V. Axada.
AYGUA. s. f. Agua. Aqua.
AYGUA ANGÉLICA. V. Angélica.
AYGUA BENEYTA. Agua bendita. Aqua lustralis.
AYGUA ENTRE CARN Y pÉfcL. Aguu entre cuero y
carne. Aqua intercus.
AYGUA DE CASTANYAS. fam. xocolate ciar. Agua
de castañas. Chocolatum plurimá aquá dilu-
tum.
AYGUA FERRADA. Agua dg herteros. Aqua ferro
candente ígnita.
AYGUA MORTA : AYGUA EMBASSADA. AgUa fJlMír-
ta. Aqua stagnans.
AYGUA NAF. Agita de azahar. Citrei floris aqua.
AYGUA AB NÉu. Agua de nieve, Aqua nive re-
frigerata.
AYGUA d' ol5r. Agua de olor. Aqua aroma-
tica.
AYGUA DE PLujA. Agua Uuvid. Aqua pluvialis.
AYGUA ROS. Agua Tosada. Aqua rosacea.
AYGUA SAL. Agua Sal. Aqua sale impraegnata.
AYGUA VIVA. Agua vivu , ogua de pié. Aqua
viva, profluens.
AYGUAS. p. las medicináis per be'urer ó ba-
nyarse. Aguas. Aquae medicce.
AYGUAS , met. los visos que tan algunas pédras
preciosas. Aguas. In gemmá undulantiura
aquarum species.
AYGUAS, met. los visos que teñen algunas robas.
Aguas. Aquae undulantis species in textiji-
bus.
AYGUAS BRUTAS. V. Aj'guas compostas.
AYGUAS COMPOSTAS. Aguas ccmpuestas. Aqua
saccharo, succisqua commixta.
AYGUAS vEssANTS. Aguñs Vertientes, Aqnx é
montibus defluentes.
JMESTRE d' avguas. Miiestro de aguas ^ fontane-
ro. Reí aquarise prrefectus.
VENA d' aygua. V. Vena.
AYGUA AMUNT. m. adv. Agua arriba. Adverso
flumine. "
AYGUA AVALL. m. adv. Agua abaxo. Secundum
íiu.Tien.
Tom. I.
AYG ^pr
AYGUA VA. loe. fam. Agua va. Aqua e' feneítra
iacitur: ambulans cave.
Á LA CARA DE l' AYGUA. f. A lo flor del agua,
Aá aquae superficiem.
Á LA LLÉNGUA DE l' AYGUA. f. A la UngUU del
agua. Ad ripam , ad oram maris.
DONAR l' AYGUA PER AMÓR DE D¿U. f. V. PlÓU-
rer á bóts , y i barráis.
esperar ó DESirjAR COM l' AYGUA DEL MES DE
.niATG. f. Esperar ó desear como el agua de
Mayo. Expectare non secüs ac vernos im-
bres.
ESTAR AYGUA FiNs X coLL. f. met. Estar eJ
agua , ó con el agua á la boca , o hasta la
garganta : Tener la soga o el agua á la gar-
ganta. In extremo discrimine hrerere , ver-
sari.
ESTAR ENTRE DOS AYGUAS. f. met. Estur entre
dos aguas. Fluctuare.
ESTAR FÉT UNA IMAR d' AYGUA. f. SUar mÓlt.
Estar hecho una agua , o un pollo de agua.
Sudore madere.
FÉR AYGUA : FER AYGUADA. f. f¿r prOVÍsJÍ)
d' aygua las embarcacións. Hacer aguada,
Aquare.
FER AYGUA ii' EMBARCAció. f. entrar 1' aygua
per las junturas de la ñau. Hacer agua el na'
vio. Aquam per rimas naves admitiere.
FÉR AYGUAS. f. fam. orinar. Hacer aguas. Uri-
nare , mingere.
FÓNDRERS' COiM LA SAL Á l' AYGUA. f. mSt. Ha-
cerse sal y agua. Evanescere.
Mal aguanyada l' aygua QUE BEu. f. Que lás-
tima de pan habiendo cebada I Vel quam po-
tat non est dignus aquá.
NO donar una sed d' AYGUA. f. No dar ni una
sed de agua. Nec poculum aquu; sedandae
siti tribuere.
PAssAR PER AYGUA. f. Lavar de remojo. D¡-
luere.
PASSAR PER AYGUA. f. met. fer alguna cosa de-
préssa y malament. Hartar. Festinanter &
inconcinne aliquid agere.
PÍNDRER l' AYGUA DE LLUNY. f. mCt. TomUf
de atrás el agua. Altiüs repeleré.
PORTAR , 6 FER ANAR l' AYGUA Á SON MOLÍ. f.
Llevar el agua á su molino. Sibi consulcre.
POSAR AVGüA AL VI. f, Merar el vino. Vinum
aquá diluere.
REGOLFAR fc' AYGUA. f. V. Regolfar.
SEMBLA QUE NO ÉS PER AYGUA ENTERBOLIR. f.
Parece que no es para enturbiar el agua.
Subdoié quietus vel placiJus videtur.
8ENS d:ii AYGUA VA. f. Sin decir agua va. In-
terapestivé.
TIRAR AVGUA AL MAR. f. mct. donar a' quí tb
molt. Llevar leña al monte. Aquam mar! ad-
dere.
TORNARSE AYGUA PüLL. f. met. frustraps? lo
que «' esperaba , ó desitjaba. Sulir hinro :
V Ha- '
78 AYG
Hacerse ó voherse agua de cerrajas. Irritum
fieri , evanescere.
AYGUA PASSADA NO MOL molí. fef. Agua pasada
no muele molino.
Praeteritis fruges non mola frangir aquis.
AXÓ ES CLKAT AB AYGUA BENEVTA. t. V. Cu-
rar.
GAT ESCAI.DAT AB AY6UA TEBIA ÉN TE KRÜU,
Ó Á l' AYGUA TEBIA TE pí)R. fíf. Gato escal-
dado del agua f ña ha miedo, ó huye : Quie»
del alacrán está picado la sombra le espanta.
Vei gélida- refugit contactum territus undae
Felis, quem fervens lajserit unda semel.
eUARDAT d' AYGUA QUE NO CORRA , V DE GAT
QUE NO MIÓLA. Ttí. Del oguü matisa me libre
. Dios: Guárdate del agua mansa.
Tu qui leñé fluit rivum tranare caveto,
Ne nimiüm fides undse tu leñé fluenti.
NO DIGAS d' AQUESTA AYGUA NO BEURÉ PER
TÉRBOLA QUE siA. Tcf. Nadie diga de esta
as,ua no beberé.
Hoc nunquam de fonte bibam , na dixerit
ulius.
AYGUACUYT. s. m. Cola. Gluten.
AYGUADA. s. f. ant. V. Ayguat.
AYGUADA , en la Pintura. Aguada. Color aquá
leviter subactus.
DONAR LAS AYGUADAS , loC. USada pSF éls HICS-
- tres de casas. Lavar, Gypsatos parietes hu-
mefacto linteo polire.
tiNTURA d' AYGUADA. Pintura de aguazo. Pi-
ctura in untéis coloribus aquá dilutis expres-
»a.
AYGUADÉR. s. m. qui no beu vi. Aguada,
Abstemias.
AYGUADÉR, mestfe 6 guardia de fonts. V. Mes-
tre d' ayguas.
AYGUADÉR , qui tragifia aygua. Aguador. Lixa,
aquarius.
AYGUADÉR, qui ven ayguas. Botillero. Potionum
venditor.
AYGUADUYT. s. va. ant. Aqüedueto. Aquae-
ductus.
AYGUAFORT. s. m. Agua fuerte. Aqun sty-
gia.
AYGUALIR. V. a. Aguar , merar. Aquá di-
loere.
AYGUALIT , DA. p. p. Aguado , merado.
AYGUAMANS. s. m. Aguamanos. Aqua la-
vandis manibus.
AYGUAMEL. s. m. Aguamiel. Mellicratum,
hydromcii, aqua muisa.
AYGUAMOLL, AYGUAMÓX. s.m. Aguazal,
pantano, lapachar. Coenosus loous , lacus.
AY GUAPÓLL. adj. dit del ou. Huero. Ovum
in cubatione vitiatum.
AYGUARDÉNT. s. m. Aguardiente, agua de
la vida. Aoua vita;.
AYGUARD ENTÉR. s. m. qui ven ayguardént.
Aguardentero. Aquae vitse venditof.
AYG
AYGUAROL. s. m. V. Ayguamoll.
AYG U ARRAS, s. f. Aguarrás. Spiritus there-
binihinus.
AYGUAT. s. m. Aguacero , aguaducho. AUu-
vies.
AYGUERA. s. f. Fregadero. Lavacrum.
AYGUOSITAT. s. f. ant. qualitat de lo que
abunda en aygua. Aqüosidad. Aquositas.
AYL. s. m. ant. V. All.
AYLÉ , NA. adj. ant. Ageno. Alienus.
AYLÓ. pron, ant. V. Alió.
AYLI. adv. ant. V. Allí.
A Y NA. s. f. ant. V. Eyna.
AYMÍA. s. f. ant. amiga. Manceba. Pellex.
AYO. s. m. ant. Ayo. Educator, p:edagogus.
AYO , ant. V. Didot.
AYOLÍ. s. m. territ. V. Alioli.
AYONOLAR. v. n. ant. V. AgenoUarse.
AYRE. s. ra. Ayre. Aé'r , spiritU'^ , ;ether.
AYRE , garbo. Ayre , ayrosidad. Elegsntia,
decor,
AYRE , en la Música. Ayre. Musici carmini»
concentus.
AYRE , vént. Ayre. Ventus.
AYRE VITAL. Ayre vital. Aér vitalis.
AYRES NATius. Ayres naturales. Natale coelum,
patrium coelura.
EN l' ayre. mod. adv. usat per significar, que
alguna cosa se porta ó va sens tocar i térra.
En volandas. Per aera.
créurer en l' ayre. f. créurer ab poc fona-
mént. Creerse del ayre. Leviter credere.
ESTAR en l' ayre. f. met, estar alguna cosa
pendént, no haberse resoit res en arde á ella.
Estar en el ayre. Penderé.
GUARDAR ELS AYRES. f. seguir á algú la veta.
Guardarle ti alguno el ayre. Convenire , in
alterius arbitrium concederé.
MUDAR d' AYRES. f. Mudor oyrcs ó de ayres.
Alió se tran^ferre valetudinis causa.
NO FA UN ALÉ d' AYRE. f. A^o hace , >jo corre un
pelo de ayre. Neo minimus flat ventas.
PARAR l' ayre. f. Echarse el ayre. Sedari ven-
tura.
PARLAR DEL AYRE. f. Hablar dc la mar. Expe-
tere pene impossibilia.
PÉNDRER l' ayre. f. Tomar el ayre. Auram
captare.
portar en l' ayre alguna cosa. f. portar al-
guna cosa sens que toque á ierra. Llevar en
peso. Sustinere.
quedarse en l' ayre. {. V. Quedarse.
AYREJARSE. v. r. Ayrearse. Auram captare,
cape re.
AYRET. s. m. dim. Ayrecillo , ayrecito. Levis
aura.
AYROLA. s. f. anf. V. Era.
AYRÓS , ¡SA. adj. ventbs. Ayroso, ventoso. Lo-
cos vento patens.
AYRÓS , met. garbos. Ayroso. Elegans.
A Y-
AYT
AYROSAMÉNT. adv. m. Ayrosamettte. Ele-
ganter.
AYTAL. adj. ant. V. Tal.
AYTAL. adv. ant. V. Com.
AYTAMBE. conj. ant. También. Etiam.
AYTAN. adj. ant. V. Tant.
AYTANT, TA. adj. anr. V. Altretant.
AYTANT. adv. ant. Hasta tanto. Quoadui-
que.
AYT
AVTANTBEN. ant. V. També.
AZ.
^
AZ. part. ant. V. A.
AZANYA. s. f. ant. V. Hassanya.
AZOR. s. m. ant. V. Astor.
AZUL. adj. ant. biau de cel. Jzul. Cera-
leus.
B
BAB
, Es la segunda letra del Abecedario, y la
primera de las consonantes. No tiene ningún
sonido , sino se le dan las vocales inmedia-
tas. Se equivoca muchas veces con ¡a v :
pero antes de I y r usamos constantemtnte
de la b:, como en blau, breviari. ^«íigüa-
mente la letra b era numeral , y señalaba
300.
BABA. s. f. Baba. Effluentis salivíe stilla.
BABA , 1' humor viscos d' alguns inséctes , com
del carago!. Baba. Saliva deflua.
cXüRER LA BABA. f. met. ab que s' expréssa él
gust que s' té en ve'urer él primor, ab que
fa ó diu alguna cosa la persona ab qní »' té
ínteres. Caértele á uno la baba. Summam
voluptatem capere , pertentara gaudia pe-
ctus.
TEÑIR MALA BABA. f. met. Ser murmurador.
Tener lengua de escorpión. Maledicum
esse.
BABADERO, s. m. Babador., babadero., babe-
ro. Pectorale strophium.
babadí;ro , en lo vestit. Bebedero. Taeniae ve-
stium oris interiüs assatte.
BABALLAS. s. f. p. lo que s' déxa en él plat
despres d' haber menjat. Escamochos. Resl-
dua, reliquiíe comesti cibi.
BABALLAS, la palla dura qua déxa lo bestiar en
la menjadora. Granzones. Pales purgamen-
ta.
BABAR. V. a. V. Babejar.
BABEJAR. V. a. Babear. Pluentem salivam
ore niittere.
BABEJAR , umplir de babas. Babosear. Saliva
detluá inquinare, inficere.
BABEJAR , met. V. Cáurer la baba.
BABEJAT, DA. p. p. Babeado ., baboseado.
SER UN BABIECA, f. Ser un babieca. Bax-
dum , stupidum , hebetem esse.
BABILONI , NÍA. adj. natural de Babilonia.
Babilonio. Babylonicus.
SER UNA BABILONIA, f. haberhi gran con-
fusió de gént en algún lloc. Ser una Babilo-
nia. Hominum multitudinem confusionem
parere.
BAB
BABILONIC , CA. adj. lo pertanyént á Ba-
bilonia. Babilónico. Babilonicus.
BABOS , SA. adj. Baboso. Salivarius.
BABÓs, met. V. Mocos.
BABOSA, s. f. péx. Babosa. Pholix.
BABOYA. s. m. Maxmordon. Hebes & tardus
homo.
BACALLA. s. m. Bacallao , bacalao , abadejo,
merluza. Oniícus, molbua.
BACANALS. s. f. p. féstas que feyan éls gen-
tils á Baco. Bacanales. Bacanalia.
FÉR UNA BACAYNA. f. Descabezar el sueño.
Dormitare.
BÁCL s. m. orinal. Bacin. Lasanum , sea*
phium.
BACÍ DE barbí:r , ant. V. Bacina.
BACÍ, per demanar caritat. V. Bacina.
BACi „ ant. vas, ó conca per rentar los peus.
Baño. Pelvis, pelluvium.
BACINA, s. f. plata gran. Fuente^bacía, Pelvií,
catiaum , paropsis.
BACINA, de barbér. Bacía. Pelvis tonsoria.
BACINADA, s. f. Bacinada. Excrementa é la-
sano proiecta.
BACINET. s. m. dim. Bacinejo. Matella, par-
vum lasanum.
BACINET , ant. péssa de V armadura antiga.
Bacinete. Galea , cassis.
BACINETA, s. f. dim. Bacinica, bacinilla,
bacineta. Parvum lasanum , vel parva pel-
vis.
BACÓ. s. m.V. Porc.
BÁCULO, s. m. Báculo. Baculus.
BiícuLO PASTORAL. Búculo pastoTül. Pcdum Pon-
tificale.
BADA. s. f. ant. V. Escblta, centinéüa.
BADADOR. 8. m. ant. V. Mirador, lloc p-ra
mirar.
BADADURA. s. f. ant. esciétxa. Hendedura,
raja. Fisura , rima.
BADALOT. s. m. Tragaluz. Lumen.
BADALL. s. m. Bostezo. Oscitatio.
BADALL , de la campana ó esque'lla. territ. V.
Batall.
BADALL, de la ploma. Raja, abertura. Incí»
sio.
F ia
ío BAD
fír badalls y GRiur.TAS. f. no haber menjat.
Hacerse cruces: Estar por esta cruz de Dios.
Incoenatum , impransum esse.
fí:r l"' últim badall. f. morirse. Dar la pos-
trera ó última boqueada. Emoñ.
LO BADALL NO VOT MSNTIR , KAM Ó SON Ó 6ER
RUHÍ : LO EADALL NO POT MENTIR, VOL MEN-
JAR Ó VOL DORMIR , Ó DOLKNTERI A MANTE-
NiR.ref. Hambre ó sueño ó ruindad del dueño.
Somnum , famemve signat oscitado
Frequ2ns, maJam vcl indolem.
BADALLAR. v. n. Bostezar. Oscitare , osci-
tari , hiscere.
BADANA, s. f. Badana. Aluta.
BADANA , met. tonto. Badulaque. Inanis , stu-
pidus.
TOCAR LA BADANA, f. fam. pegar á algú. Zur-
rar la badana , menear el zarzo. Confun-
dere.
BADAR. V. a. partir. Hender^ rajar. Fin-
dere.
BADAR , ant. V. Ate'ndrer.
BADAR LA BOCA. f. Abrtf U ¡JOCO. Hiscerc ,
hiare.
*io BADAR BOCA. f. No destr esta boca m mia:
No chistar. Omnino lacere.
BADARSE. V. r. partirse. Henderse , abrirse.
Findi.
BADARSE , las flors. Abrirse , descogerse. Folia
exnlicari , diítendi.
BAÜAT , DA. p. p. Hendido , abierto.
QUEDARSE AB LA BÓCA BADADA. f. V. Bóca.
BADÉJO. s. m. V. Bacallá.
BADEYAR. v. n. ant. V. Badallar.
BADÍA. s. f. Bahía. Sinus , statio.
BADÍA , ant. V. Abadía.
BADIL, s. m. ant. V. Pala de fog , paleta de
brasér.
BADOC. s. m. ant. home de curta capacitat.
Bodoque. Stoüdus, ineptus.
BADOC, met. embadalit. V. Embadalit.
BADOMERIAS. s. f. p. ant. cosas de poca
entitat. Fruslerías. Quisquilise , ineptise.
BAF. s. m. V. Vaf.
BAGA. s. f. Lazo. Laqueus , nexus, nodus.
BAOA, especie d' anélla. Armella. Annulus
ferreus.
BAGA , ant. per tirar dards. Amiento. Amen-
tum.
BAGASSA. s. f. Gorrona., bagasa., gabasa.
Meretrix, scortum.
BAGASSEJAR. v. n. Putañear., putear. Scor-
tari , scortatorem agere.
BAGASSÉR.s.m. Putañero., gorrón., garañón.
Scortator, meretricius homo. *
BAGASSERÍA. s. f. ant. bordéll. Mancebía.
Lupanar, prostibulum.
BAGATEL'LA. s. f. Bagatela. Res futilis.
BAGATGE. s. m. en 1' exércit. Bagage. Impe-
dimenta, iumenta sarcinaria.
BAG
BA&ATGE , la cabalcadura qu' el porta. Bagage,-
Sarcinarium iumentum.
BAGATGER. s. m. Bagagero. Mulio.
BAGOL. s. m. territ. crit , clamor. V. Cla-
mor.
BAGOLAR. V. n. territ. V. Cridar.
BAGOLAYRE. s. m. territ. V. Cridayre.
BAGOT. s. m. Redrojo. Botrus exiguus , reli-
quus.
BAGOT , ant. burinot d' abellas. Zángano. Fu-
cus, pseudomelyssa.
BAHÍA , BAYA. s. f. ant. V. Badía.
BAHUL. s. m. Baúl. Camerata arca.
BAILE, s. m. ant. V. Batile.
BAILLIR. V. a. ant. V. Regir, gobernar.
BAJA, NA. adj. Sandio., bobo. Stolidus, inep-
tus , morio.
AL HOME BAJÁ, DdNALI 'l DIT Y S* PREN LA MA.
ref. Al villano., dale el pié y tomará la mano.
Ne nimiiim tradas te stulto ; despicit ille
Quem facilem nimiüm noverit esse sibi.
BAJAN ADA. s. f. Sandez., bobería. Stoiidi-
tas.
BAJANAS. s. m. aum. Bobalicón., bohon .¡bobu'
zo , bobarrcn , bobalías. Stolidus , stultissi-
mus , ineptissimus.
BAJOC , CA. adj. V. Baboya . babieca.
BAJOCA. s. f. tétrit. V. Monjeta, llegum.
BAjocA , ant. V. Tavélla deis llegums.
BALA. s. f. bola de metall per las armas de
fog. Bala. Glans catapultaria.
BALA , en la impremta. Bala. Pulvineus pelli-
ceus.
BALA , de papir. Bala. Folliculi papyracei ad
certum numerum.
BALA, de roba. Bala. Mercium fascis colliga-
ta.
BALA ENCADENADA. Bala enramada. DimiJiata
glans férrea catena ligata.
BALA ROJA. Bala rosa. Glans accensa , ignia-
ria.
coM UNA BALA. loc. fam. ab que s' exprés?a la
promptitut , ab que s' corra. Como una bala.
Citissimé , velocissimé.
cop DE BALA. Balozo. Globuli ictus.
BALAD!, NA. adj. brévol. V. Biévol.
BALADRAYRE. s. m. ant. V. Baladrar.
BALADRE, s. m. arbre. Adelfa. Nerium ,
rododaphne.
BALADREJAR. v. n. Vocear. Vociferare.
BALADREJAYRE. s. m. V. Baladrar.
BALADRER, RA. adj. Vocinglero. Clamosus,
blatero.
BALANCEGAR. BALANCEYAR. v. a. ant.
posar en equilibri una coia ab altra en las
balansas. Balancear , balanzar. Librare.
BALANCEJAR, v. u. balandrejar. Bataucear.
Nutare, fluctuare.
BALANCEJAR , mct. cstar dubtüs. Balancear.
Animo haerere, nutare, vaciilare.
BA-
BAL
BALANDRA, s. f. Balandra. Navis vectoria,
vel etiam prsedatoria.
BALANDRAM. s. m. vestidura. Balandrán.
Túnica talaris.
BALANDREJAR. v. n. Bambanear., bambo-
lear. Nutare.
BALANDREJARSE. v. r. móurerse d' una
part á altra. Blandearse^ bambanearse, bam-
bolearse. Flecti, infiecti.
BALANS. s. m. Balance. Nütatio , fluctua-
tio.
BALANS, en lo Comers. Balance., avance /¡avan'
ze. Rationum computatio per summa capi-
. ta.
BALANSA. s. f. signe del Zodíac. Libra. Li-
bra.
BALANSAs. p. Peso , balonzo. Trutína , libra.
BALANSA ó PLAT DE LAS BALANSAS. Balanza.
Lanx.
cXuRER LA BALANSA. f. pfif causa del pes. Gra'
vear. Gravitare.
BALAR. V. n. V. Belar.
BALAR , ant. V. Bailar.
BALAY, s. m. ant. V. Balax.
BALAX. s. m. pedra preciosa. Balax. Beryl-
lus.
BALB , BA. adj. Arrecido. Digitis vel maní-
bus torpens pr?e frigore.
BALBÜCIENT, TA. adj. Balbuciente. Balbus,
baJbutiens.
BALCO. s. m. Balcón. Podium , menianum.
FERSE AL CALCÓ : EXIR AL CALCÓ, f. AsOmOTSe
al balcón. Prodire.
BALCONADA, s. f. Balconage , balconería.
Menianorum ordo, series.
BALD. adj. ant. V. Alegre , regositjat.
BALDA, s. f. Aldaba. Pessulus, repagulum,
sera.
ENTRE FERRERS NO VAJAS Á VÉNDRER BALDAS.
ref. A quien cuece y amaza , no hurtes hogaza.
Falleris , astutum si speras fallere posse.
BALDAMÉNT. interj. Ojalá. Utinam.
BALDAR. V. a. Baldar. Laedere membra.
BALDARSE, v. r. Baldarse. Membris capí.
BALDAT, DA. p. p. Baldado.
BALDÉR, RA. adj. Holgado. Laxus , am-
plus.
BALDER , BALDERA. s. m. ant. V. Alegría.
BALDIRL s. m. nom d' home. Baudilio. Bau-
d¡lii!>;.
BALDO, s. m. Aldabilla. Parvus pessulus.
BALDÓ, afront. Baldón. Opprobrium, iniuria,
convitium.
BALDÓ, él que tanca, fendlo correr hcrissontal-
mént ; y sol teñir per agafadór un botó.
Pasador. Pessulus.
BALDÓ , de fusta per tancar las portas , finés-
tras. Taravilla. Obex.
BALDONAR, v. a. afrontar. Baldonar. Ex-
probrare , convitiari.
Tom. I.
BAL 8i
BALDONAT, DA. p. p. Baldonado.
BALDONET. s. m. dini. Aldabilla. Parvus
pessulus, parvum repagulum.
BALDUPA. s. f. Peón., trompo. Turbo, tro-
chus.
BALEJAR. V. a. Abalear. Evallire.
BALEJAT, DA. p. p. Abaleado.
BALENA. s. f. Ballena. Catus , cate.
BALIGABALAGA. s. m. fam. Badulaque*
Inanis homo.
BALL. s. m. Bayle. Saitatio, chorea.
BALL DE BASTONs. Paloteado. Tripudium crepi-
tantibus bacillis.
BALL DE BASTOMs. met. vulg. bastonadas. Palo'
teado. Rixae itcratis fustium ictibus.
FicAR EN EL BALL. f. met. enclóuTer á algü en
algún negoci. Meter en la danza. Include-
re.
BALLADAS. s. f. p. Bayle. Chórete , tripu-
dium , saitatio.
BALLADOR , RA. s. m. y f. Baylador. Sal-
tator.
EN LA CASA d' EN JUGLAS LA COMPANYA ES BA-
LLADÓRA. ref. En casa del tamborilero todos
son danzantes.
Patris ad exemplum natus componere mores
Assolet : ut dominus sic queque tota do-
mus.
BALLAR. V. a. Baylar. Saltare.
BALEAR , venir una cosa molt ampia. Nadar,
Nimis laxum esse.
BALLAR EN ALGÚN NEGoci. f. entrevenir ó tenlf
part en éll. Jugar, danzar. Inimisceri , in-
tervenire.
BALLAR l' aygua devant dels ulls. f. BayLif
el agua delante. Studiosé alicui complace-
re.
BALLAR PER EL CAP. f. BuUir por la cabeza.
Quamdam in mente speoiem excitar! re¡
quam quis factam esse putat.
BALLAR sEcoNs ÉL SO. f. met. acomodarse á las
circunstancias de las cosas. Baylar al son que
se to:a. Ad números datos saltare.
TRÁuRER Á BALLAR. f. Sacar á danzar, Ad
saltationem invitare.
EN LA CASA DEL JUGLAS TÓTTÍOM BALLA 'l CON-
TRAPAS, ref. En casa del tamborilero ( ó del
Gaytero) todos son danzantes: En casa del al'
boguero todos son albogueros.
Patris ad exemplum natus componere mores
Assolet : ut dominus , sic quoque tota do-
mus.
BALLARUGA. s. f. territ. V. Gala.
BALLARUGAS. s. f. p. vul^'. Bayle de botón
gordo , ó cascabel gordo. Tripudivim pleba-
ium.
BALLE. s. m. ant. V. Batlle.
BALLESTA, s. f. Ballesta. Ballista, arcus.
NOU DE LA BALLESTA. NuÉZ. ünCUS , fituls^
ballistre clayus osseus.
X BA-
82 BAL
BALL ESTEJAR, v. a. ant. tirar ab la balles-
ta. Ballestear. Ballistá iaculari.
BALLESTÉR. s. m. qui fa ballestas. Balleste-
ro. Eallistarius faber.
ballestír , qui tira ab la ballesta. Ballestero.
Ballistarius , sagittarius.
BALLESTERA, s. f. herba. Aguavitntos. Phi-
lomi , herba venti.
BALLÍA. s. f. ant. V. Batllía.
BALMA. s. f. V. Cova.
BALÓ. s. m. dim. ant. fardellet. Baleta. Sarci-
nula , fasciculus.
BALÓNA. s. f. la del coUet deis Ecclesiástics.
Cuello. Fasciola lintea.
BALÓN A, de casacas, capas, &c. Cuello. Fascio-
la.
BALONS.s.m.p. ant. especie de calsotets. JSra-
gas. Subligaculum, femoralia.
BALS. s. in. timba. Despeñadero ., derrumbade-
ro ., precipicio. Prseceps, praruptus locus.
BALSAM. s. m. Bálsamo. Balsamum.
BÁLSAM D£L. PERÚ. Bálsamo del Perú. Balsa-
mum Peruvianum.
SER UN BÁLSAM. loc. fam. ser mblt delicat y
suau algún manjar ó licor. Ser un bálsamo.
Suavissimum esse.
BALSAMAR, v. a. ant. V. Embalsamar.
BALSÁMIC , CA. adj. Balsámico. Balsami-
cus.
BALSAMILLA. s. f. Balsamina. Geranium,
rosrrum.
BALSAMINA, s. f. hérba. V. Balsamüla.
BALUART. s. ra. Baluarte. Agger, propugna-
culum.
BALUSTRADA. s. f. Balaustrada. Cancello-
rum repagulum.
BALUSTRE. s. ni. jBfl/aoifre. Cancelli, cla-
tri.
BAMBALEJAR. v. n. ant. estar incert, titu-
bejar. V. Vacillar.
BAMBOLEJAR. v. n. Bambolear., bambanear.
Titubare, vacillare, instabilem esse.
BAMBOLLA, s. f. ant. V. Bombolla.
BAMBOLLAR. v. n. ant. V. Bombollarse.
BAN. s. m. criuri. V. Bándol.
BAN, muka. V. Multa.
BANASTA, s. f. ant. especie de canastra.
Banasta. Sporta.
BANC. s. m. Banco. Scamnum , subsellium ,
sedile.
BANC u' ARENA. Banco de arena. Syrtes, arena-
ria moles.
BANC , de depósit ó cambi. Banco. ^Erarium,
telonium.
BANC , espatllér. Escaño. Scamnum reclinato-
rium.
BANC , de ferrér. Macho , banco. Abacus opera-
rius.
BANC , de fuster y altres ofíci». Banco. Abacus
operarlas.
BANC , de galera. Banco. Transtra , rran-
strum.
BANC , de la pigricia. Cancana. Sedicula , scam»
nulum.
QUEDARSE EN EL BANC DEL? ASES. f. Qliedarse
en el banco de los burros. In infimis subselliis
esse.
BANCA, s. f. Banca. Scamnum , sedile dorso
carens.
BANCA , de cartas. Banca. Cliartarum quídam
ludus.
FÉR CÁURER DE LA BANCA Á ALGÚ. f. DeíbOH'
car. E loco depellere, deiicere.
BANCADA , s. f. especie de cabiró. Alfagía.^
alfargía. Parvae crassitiei , & latitudinis ti-
gillum.
BANCADA, en las vinyas , oliverars, &c. Entre-
liño, ínter vitium , olearamve ordines spa-
tia.
BANCAL, s. m. drap per cubrir los bañes, y
per altres usos. Bancal. Stragulum.
BANCAL, territ. en las vinyas. V. Bancada.
BANCARROTA, s. f. Bancarrota, quiebra.
Creditorum fraudatio.
BANDA, s. f. certa insignia. Banda. Balteus,
BANDA , costat , part. Banda. Latus , ora.
BANDA, paratge. Par age, lugar. Situs , locus.
BANDA , partit. Banda. Factio.
BANDEJAMENT. s. m. ant. V. Desterro.
BANDEJAR. v. a. ant. V. Desterrar.
BANDERA, s. f. Bandera. Vexillum , sig-
num.
BANDERA, adj. fam. rodayre. Andariego. Am-
bulatorius.
ASSEGURAR i/A BANDERA, f. Náut. Asegurar la
bandera. Ictu plumbese glandis é tormento
bellico vexilla iigere in navi.
AXECAR ó ALSAR bandííra. f. í'erse cap d' algún
bando. Levantar bandera. Saditioni aut fa-
ctioni praeesse.
BANDERADO, s. m. Abanderado. Vexilla-
rius, signifer, vexillifer,
BANDERER. s. m. ant. V. Banderado.
BANDERETA. s. f. dim. Bandercta , bande-
rica, banderilla. Parvam vexillum.
BANDERETA DE CAMPANAR. Veleta. Vcxillaris
pinna , ventorum índex.
BANDBRETA DE CAMPANAR. mct. la pCrSOna iu-
constant y variable, l'ehta. Vento mobilior,
vel Índice ventorum niutabilior homo.
BANDERILLA, s. f. BunderiUa , bauderica.
Brevis hasta cúspide praeferrata in formam
vexilli constructa.
BANDEROLAS, s. f. p. Náut. Grímpolas. Fe-
stiva vexilla.
BANDEIX , BANDEIG. s. m, anx. V. Des-
terro.
BÁNDOL. s. m. faccid , partH. Bando. Fa-
ctio.
BÁNDOL , crida , ban. Bando. Edícram.
VI-
BAN
DIVIDIR EN bXndols. {-.Abanderizar^ banderi-
zar. In factiones disfrahere.
PUBLICAR UN BÁNDOL. í. Ecliar hondo. Edictum
promulgare.
BANDOLA, s. m. instrumént niúsic. Bandola.
Lyra niinor.
BANDÜLEJAR. V. a. ant. Saltear. Grassari,
latrocinari.
BAN DOLER, s. m. Bandolero, bandido, saltea-
dor. Grassator.
BANDOLERA, s. f. especie de banda. Bando-
lera. Balteus.
BANDONER. s. m. ant. V. Pendonér.
BANDOSÍTAT. s. f. ant. V. Parcialitat.
BANDURRIA, s. f. instrumént músic. Ban-
durria. Minor cithara.
BANQUÉR. s. m. cambiador. Banquero ,
cambista. Mensarius.
BANQUER , en ijl jog. Banquero. Mensarius.
BANQUET. s. ni. dim. Banquillo. Sedile.
BANQUET, menjar , convit espléndid. Banque-
te. Conviviuin.
BANQUETA, s. f. la de tres peus. Banqueta.
Tripus , scabellum.
BANQUETA , Arquít. Embasamento. ^dificii ba-
sis continenter ducta.
BANQUETEJAR. v. n. ant. Banquetear. Con-
vivari, epulari.
BAN Y. s. m. 1' accid y efecte de banyarse.
Baño. Balneatio.
BANY , él lloc en que s' banya. Baño. Bal-
neum.
BANYs , p. las ayguas propias per banyarse.
Baños. Balnearia.
BANY DE MARÍA. Chim. Búño de Marta. Bal-
neum Mariae.
PÍNDRER BANYS. f. Tomar baños. Balneis uti.
BANYA. s. f. Cuerno , hasta , punta , madera
del ayre. Cornu.
BANYA , joc. él bbny en él cap , que resulta
d' algún cop. Tolondro , tolondrón , chiclwn,
bolla , burugon. Tuber.
ABATRER Á ALGÚ LAS BANYAS. f. Hiet. ant. re-
primir r altanería d' algú. Baxar los bríos.
Alicuius audaciam frangere.
F͡R PORTAR BANYAS. f. met. bax. Poner los
cuernos , encornudar. Cornua maritis adde-
re.
CARACOL TREu BANYA. &c. ccrt jog dc críaturas.
Caracol, caracol, saca los cuernos al sol. &c.
Cochlea exere cornua.
BANYADA. s. f. Cornada. Cornu ictus.
BANYADOR. «. m. ant. V. Banyér.
BANYADOR , ant. él lloc fangos en que s' rebol-
can los porcs senglars. Bañadero. Limosui
Jacus.
BANYAMENT. s. m, ant. T acció de banyar-
se. Baño. Balnei usus.
BANYAR. V. a. ant. mullar. Bañar. Livare,
madefacere.
BAN 83
BANYAR , Tnullar ó tocar ]' aygiia alguna cosa
com : BANYAR un riu las murallas d' alguna
ciutat. Bañar. Aüuere.
BANYARSE. v. r. V. Péndrer banys.
BANYAT, DA. p. p. Bañado.
BANYÉR. s. f. Bañero. Balneator.
BANYETA. s. f. dim. Ctiet-necillo , cuernecico,
Corniculum.
BANVETA. vulg. joc. nom que s' dona al dimoni.
Pateta, patillas. Cacodxmon.
BANYUT, DA. adj. Cornudo. Cornutus.
BAPTLSMAL. adj. Bautismal. Baptismaiis.
BAPTISME. s. m. Bautismo. Baptismus.
BAPTISTERL s. m. Baptisterio , bautisterio.
Baptisterium.
BAQUETA, s. f. burxa de V escopeta, fuséll,
&c. Baqueta. Virga pulveje pyrio scloppeti»
infarciendis.
TRACTAR Á BAQUETA f. Tratar á baqueta.
Acriter, duré in aliquem se gerere.
BAQUETAS, p. cástig. Boquctas. Militis rei ver-
beratio.
PASSAR PER LAS BAQUETAS, f. Baquetear, pasar
por las baquetas. Militem reum virgis ca;de-
re.
BAR , BARA, BARE. s. m. ant. fals , traydor.
Fementido , alevoso , traydor. Perfidus.
BARALLA. s. f. Riña. Rixa , iurgium , con-
tentio.
BARALLAS. p. rahóns, disputas. Brega. Con-
tentio.
CÓMPTES VELLS BARALLAS NOVAS, ref. A CUentttS
viejas, barajas nuevas. Nomina inveterata
rixas pariunt.
BARALLADOR. s. m. ant. Pendenciero, bus'
carruidos. Rixosus.
BARALLAR. v. a. territ. V. Renyar , repén-
drer.
BARALLARSE. v. r. bátrerse. Reñir. Rixari.
BARALLARSE , teñir rahons. V. Teñir rahons.
BARANA. s. f. la d' escala y semblants. Ba-
randilla, barandal, Peribolus, lorica.
BARANA, de terrat y semblants. Pr^riZ, ante-
pecho. Lorica latericia, sáxea , vel lignea.
BARANDAT, s. m. ant. V. Envá , paret
prima.
BARAT. í. m. ant. V. Trampa , engany , fal-
sedat.
BARAT, ant. V. Barata, cambi.
BARATA, s. f. Trueco, trueque. Commuta-
tio.
BARATADOR, s. m. <xnu Embaidor, trampit-
ta, falso. Fraudator, perfidus.
BARATAR, v. a. Trocar , cambiar. Commu-
tare, permutare.
BARATAT, DA. p. p. Trocado, cambiado.
BARATER. s. m. ant. V. B:;ratador.
BARATERÍA, s. f. ant. Embaimiento, felonía.^
engaño ¡ fiílssdad. Frauí , perfidia, decep-
tio.
BA-
84 BAR
BARATET, TA. adj. dim. Baratillo. Vili pre-
tio emptus.
BARATO , TA. adj. Barato. Parvo pretio
emptum.
I.O BARATO ES CAR. Tef. Lo havato es caro : Lo
ruin y mulo de balde es caro. Quod viliüs
emitur cariíu plerumque coHstat.
FKR ó FERNE BARATO, f. véndrcp los géneroí,
ó comestibles á preubax,per d:spatxarlos
luego. Hacer barato. Minori pretio vende-
ré.
BAR.AY.AR. v. n. ant. V. Renyar.
BARB. s. m. pkx. Barbo. Muilus , mullus bar-
• batus.
BARES, p. certa malaltía. Barros. Vari.
BARBA, s. f. part de la cara. Barba. Barba,
mantum.
BARBA, pels d' ella. Barba. Barba.
BARBA DE AARON. hérba. Barba de Jaron. Dra-
concium , aren.
BARBA DE CABRA, hérba. Barba de cabra. Bar-
ba caprina, prati regina.
BARBA DE GALL. ant. V. Barballéra.
BARBA DE JÚPITER, hérba. V. Puntera.
BARBA puNYENT. adj. ant. qui comensa á posar
barba. Barbiponiente. Ephebus.
NEGRE DE BARBA , qiii té la barba negra. Bar-
binegro. Barba niger.
QUI NO TÉ TIL DE BARBA. Lampiño. Imber-
bis.
ROS DE BARBA. Barbirubio. jEnobarbus.
APUNTAR LA BARBA, f. Apuntar el bozo. Inci-
pere lanugínem serpere per malas.
DiR Á LAS BARBAS, f. Dccir ú ttno cn sus barbas.
Coram , apertéque loqui ; aJiquid alicui ex-
probrare.
FER LA BARBA, f. afeytar. Hacer la barba. Bar-
bam tondere.
TEÑIR POCAS BARBAS, f. met. Tcncr pocas barbas.
Nimis iuvenem, inexpertumve esse.
TEÑIR UN PALM DE BARBA, f. met. sér una cosa
molt sabuda per molt antiga. Tener tantas
barbas. lam senuisse.
PER BARBA, m. adv. ab que s' denota que d'alló
de que s' parla, ni ha un per cada hu; y axí
s' diu : perdiu per barba. Por barba. Per
singula capita, viritim.
CANTEN PAPÉRS Y MENTEN BARBAS, tef. Callen
barbas y hablen cartas. Taceant linguae , sit
fides chartis.
Dum loquimur chartis tenet alta silentia vul-
-• tus.
COM MES POCAS BARBAS MES PbCA VERGCÍYA.
ref. j^ poca barba poca vergüenza.
Non malé barbato pudor est bene multus in
ore.
QUAND VEJAS LA BARBA DE TON VEHl PELAR,
POSA LA TEVA Á REMULLAR. Tcf. Quando la
barba de tu vecino vieres felar echa la tuya
tn remojo , ó á remojar.
BAR
Vicinum ut radi dabitur tibí cerneré barbam:
Tune propera lymphis tingere , amice , tuam.
Tune tua res agitur, paries cum proximus
arder.
BARBACANA, s. f. de teulada. Alero. Sub-
grunda , proiectura.
BARBACANA DE MURALLA, ant. Barbacana ^ ful'
sabraga. Pomoerium , antemurale.
BARBAGRÍS , SA. adj. Barbirucio. Barba
vanegatus.
BARBALLÉRA. s. f. sotabarba. Papada .¡pa-
padilla. Guttur obesum.
BARBALLÉRA , la dcis galls. Barbíts. Galli palea»
BARBALLO. s. m. territ. V. Espi'gol.
BARBAMEC. s. m. Barbilampiño. Barbatu-
his.
BARBAR, v.n. ant. posar barba. Barbar. La-
nugiiiem per malas serpere.
SANTA BÁRBARA, en las embarcacions lo
lloc en que s' guarda la pólvora. Santa Bár-
bara. Pulveris sulphurei apotheca in navi.
BARBARAiMEXT. adv. m. Bárbaramente.
Barbare.
BARBARIA, s. f. ant. vlci en hl parlar. V.
Barbarisme.
BARBARIA , crueltat , inhumanitat. Barbaria^
barbarie. Sa^vitia, ferocitas , barbaries.
BARBARIC , CA. adj. ant. Barbárico. Barba-
rus.
BARBARISME. s. m. vici en él parlar. Bar-
baris7no. Barbarismus.
BARBARÍTAT. s. f. inhumanitat , feresa,
crueltat. Barbaridad. Peritas , inhumani-
tas.
BARBARÍTAT , cxcés , y axí s' diu : es una bar-
BARiTAT lo que treballa , lo que ménja. Atro-
cidad. Excessus.
BARBARÍTAT , disbarat. Barbaridad. Stulrum
dictum vel factum.
BÁRBARO , RA. adj. fer, cruel. Bárbaro.
Barbarus.
BÁRBARO , dit del idioma. Bárbaro. Barbarus.
BÁRBARO , incult , grossér. Bárbaro. Impolitus,
incultus , agrestis.
BARBARROTJ, OJA. adj. Barbiroxo. Barba
ruber.
BARBASSA. s. f. aum. Barbaza. Promissa
barba.
BARBAT , DA. adj. Barbado. Barbatus.
BARBÉR. s. m. Barbero. Tonsor.
BARBERA, s. f. ant. péssa de 1' armadura an-
tiga. Bobera , baberol. Buccse tegmen.
BARBERÍA, s. f. ofici 5 exércici d' afeytar.
Barbería. Tonstria.
BARBERÍA, botiga de haihhr. Barbería ., tiettda
de barbero. Tonstrina.
BARBETA, s. f. dim. Barbica , barbilla , bar-
bita. Barbula.
BARBOTEJAR. v. n. Barbotar. Mussare,
mussitare , mutirs.
BAR-
BAR
BARBUT, DA. adj. Barbudo. Stipatam & pro-
ductam barbam habens.
BARCA, s. f. Nave. Navis , cymba.
BARCA , per passar los rius. Barca. Ponto , aca-
tium.
BARCA, met. fam. 1' os del p!t del aucéll. Caba'
Hete. Os pectoris avis.
BARCA PARADA NO GUANYA NÓLITS. Tcf. Andan-
do gana la aceña que no parada : Badajo de
campana s't florece no gana.
Nulla navis lucrum ni merces transvehat
affert.
BARCADA, s. f. Barcada. Vectura cymbae.
BARCASSA. s. f. Barcaza^ barcón. Cymba
maior.
BARCATGE. s. m. Barcage, Naulum.
BARCELONÉS , SA. adj. cosa de Barcelona.
Barcelonés. Barcinonensis.
BARCELONÍ, NA. adj. natural de Barcelo-
na. Barcelonés. Barcinonensis.
BARDANA, s. f. hérba. Bardana., lampazo.
Lappa, personata.
BARDAX. s. m. ant. Puto., sodomita, barda-
ge. Cinsdus , puer meritorius.
BARDAXA. s. f. ant. Bardaxa , sodomi'
ta , puta. Meretrix.
BARDÍ SSA. s. f. tanca de barsérs , 6 de cosas
semblants. Barda , bardal , sito. Spinetum,
vepretum.
BARÉNA. s. f. Merienda. Merenda, anticoe-
nium.
BARENAR. s. m. Merienda. Merenda.
BARENAR. V. 3. Merendar. Merendam sume-
re.
BARGANT, TA, adj. dolént, fraudul^nt, as-
tut. Picaro. Improhus, nequam, fraudulen-
tus , versutus , calJidus.
BARGANT, él minjó mal criat y vicios. Picaro,
pillo. Puer dissolutus & nequam.
BARGANTADA. s. f. Picardía. Nequitia,
sceius , fraus.
BARGANTASSAS. s. m. aum. Picaronazo.
Nequissimus , vaferrimus.
BARGANTEJAR. v. n. Picardear. Nequiter
agere.
BARGANTERÍA. s. f. deshonestedat. Picar-
día. Impudicitia.
BARGANTERÍA , dojenten'a , fraudulencia , astu-
cia. Picardía. Nequitia , pravitas , fraudu-
lentia, astutia.
BARLET. s. m. instrument de fustér y d' al-
tres oficis. Barrilete. Ferrum quo constrin-
guntur Jigna dolanda.
BARLIQUIBARLOQUI. s. m. Saltabancos,
salta en bancos , saUimbanco. Circuiator.
BARLOVÉNT. s. m. Burlovcnto. Qaod se-
cundo venro propius stat.
BARNABEU. s. m. ant. nom d' home. Berna-
bé. Barnabas.
BARNATZ. s. m. ant. V. Valor , esperit.
Tom, I.
BAR 8^
BARNIS. s. m. Barniz. Licor giimmosus,gum-
minosus.
BARMs, en r Impremta. Barniz. Resina tere-
binthina oleo liquata.
BARO. s. m. Barón. Baro.
BARÓMETRO, s. m. Barómetro. Barome-
trum.
BARONA. s. f. ant. V. Baronessa.
BARONESSA. s. f. Baronesa. Baronis uxor.
BARONÍA, s. f. territori , ó dignitat del baró.
Baronía. Baronis dignitas , aut ditio.
BARONÍVOL. adj. ant. Faronil. Virilis.
BARONIVOLMENT. adv. m. ant. Faronil-
mente. Viriliter.
BARQUÉR. s. m. Barquero. Navicularius.
BARQUETA. s. f. Barquita , barquilla. Cym-
bala.
BARQUILLA, s. f. péx. Almeja , talinas,
Mitilus , mitului).
BARQUILLA, pera posar encens. Naveta. Acerra.
BARQUILLA , ant. especíe de vas per be'urer.
Barquillo. Cynibium.
BARRA, s. f. Barra, palanca. Vectis.
BARRA, ant. la viad vid de la roba y semblants.
V. Via , vio.
BARRA , la de ferro que s' tira jugand a' la bar-
ra. Barra. Vectis férrea, longurium fe.-reum.
BARRA . r OS en que están encastadas las dents
y caxals. Quixada. Mandíbula.
BARRA , la d' or , plata , ó altre metall sens tre-
ballar. Barra. Rudis argenti , vel auri massa.
BARRA, jog. Juego de la barra. Perrei longurii
ludus.
BARRA , en 1' escut d' armas. Barra. Fascia in
gentilitiis stemmatibus.
BARRA, per teñir tancada ab seguretat la porta.
Tranca. Repagulum , vectis.
BARRAS, p. en lo jog de la m»sa. Barras. Ar-
cuatum ferrum trudiciilaris arare.
BARRAS, las del psny de pisroia , ó escopeta.
Galillo. Canis rostrum.
ALSAR LAS BARRAS, f. del pany de las armas da
fog. V. Alsar.
JUGAR Á LA BARRA : TIRAR LA BARRA, f. Jugar
Ó tirar á la barra. Ferreum longurium conii-
cere.
PASSAR BARRA, f. borrar algún escrit. Testar,
tachar. Delere.
TENiR EONA BARRA, f. Tcncr busn diente. Eda-
cem esse.
BARRACA, s. f. Barraca, choza. Tugurium.
BARRüCA , de véndrer cosas en la plassa. Gara-
vito. Statio lignea elevata.
BARRACA DE PORc. BDt. V. Córt de tocinos.
BARRAGAM. s. m. especie de roba. Barra-
gan. Textum cilicinum.
BARRANC. s. m. Barranco , abarrancadero.
Anfractus,
BARRAÑc , met. dificultat. Barranco. Labor,
diñicultas.
Y BAR.
86 FAR
BARRAQUETA. s. f. BarraquiUa. Casula,tu-
guriolum.
BARRAT, DA. adj. ant. V. Viat.
BARREIG. s. m. ant. piilatge. Pillage ^ saco.
Prícdatio.
BARREJA. s. f. Mezcla. Mixtio.
BARREjA, la que s' fa d' alguns licbrs pera
béurer. Mistela. Quorundam liquorum mix-
tio.
FER BARREJA DE LicoRs. f. Champurrar. Com-
miscere.
BARREJAR. v. a. Mezclar. Miscere.
BARREjAR , cH lo jog de cartas. Barajar. Mis-
cere.
BARREJAR, aiit. saquejar. Saquear.^ pillar. Diri-
pere.
BARREJAT, DA. p. p. Mezclado .> baraja-
do.
BÁRRELE, s. m. ant. V. Barra d' or ó de
plata.
BARRÉELA, s. f. herba. Barrilhi. Herba vi-
traria.
BARRERA, s. f. la del toril , ó semblant. Bar-
rera. Septum.
BARRERA , la que s' atravéssa en los carrérs y
semblant. Barrera. Repagulum , transver-
sum lignum.
BARRET. s. m. V. Sombrero.
BARRET , él que s' posa sobre 1' escut d' armas
deis ecclesiástics. Sombrero. Petasus.
BARRET , met. r home. Sombrero. Vir.
BARRET ALABAX. Sottibrero gaclio. Deflexo vel
inclinato folio galerus.
BARRET DE cAPELí.Á. ant. V. Boneto.
BARRET DE QUATRE CORN'S. ant. V. BonetO.
BARRET DE TEULA. SoDitrero de canal. Galerus
canalem referens, ad canaiis forinam.
DÍGASLI BARRET, DlGASLl SOMBRERO, f. OUvO y
azcytiino , todo es uno.
Njl ok'se distat, si res spectetur oliva.
LLEVARSE KL DARRET. f. Quitar el sombrero.
Caput nudare.
AHÓNT HI HA BARRETS NO CAMPAN CAPUTXAS.
ref. Juego mayor quita menor. Prsestantius
praeponendum venit.
BARRETA, s, f. dim. Barreta. Parvns ve-
ctis.
BARRETA DE CORTINA. Varilla. Virga rotunda
férrea.
BARRETAS, p. en lo teUr de brodar. Barras.
Teniae leviores in machina operis phri-
FER BARRETADA. f. V. Llevarse el barret.
BARRBTER. s. m. sombrerer. Sombrerero.
Pileorum opifex.
EARRETER d' agulla. aut. GorTcro. Pileorum
opifex.
BARRETINA, s. f. V. Gorra.
BARRE s. m. de ciutat , vila &c. Barrio.
Vicus.
BAR
barrí , dos de casa. Cerca. Septum , sepimen-
tum.
BARRIL, s. m. Barril. Doliolum.
descarrega barrils. cert jog. Quebranta hues-
sos. Ludus puerorum sic dictus ex conver-
sione corporis.
ESTAR COM las SARDINAS AL BARRIL, ref. V.
Sardina.
BARRILET. s. m. dim. Barrilejo., barrilito.,
barrilillo., barrillico. Parvum doliolum.
BARRINA. s. f. Barrena , barreno. Tere-
bra.
BARRÍNADA. s. f. forat que s' fa ab la bar-
rina. Barreno. Foramen terebra apertuni.
BARRiXADA , en la roca. Barreno. Foramea in
petra excavatum nitrato pulvere infarcisn-
dum.
BARRINAMENT. s. m. ant. V. Barrina-
da.
BARRINAR. v. a. Barrenar. Terebrare.
EARRINAR EL CASCO DEL CAP AE LO TREPA, f.
Trepanar. Cranium terebrare.
BARRINAR UN VAXELL. f. Barrenar un navio.
Navem submergendam terebrare.
BARRINAT, DA. p. p. Barrenado.
BARRUNTAR, v. a. ant. Barruntar. Augu-
rari.
BART. s. m. armadura antiga de ferro ó cuyro
ab que s' cubría ¿1 cabal). Barda. Muni-
mentum ex corio vel ferro quo equorum
pectora tegebantur.
BARTOMÉÜ. s. m. nom d' home. Bartolomé.
Bartholomseus.
BARTZ. 9. m. ant. V. Barro, n
BARUTELAR. v. a. ant. V. Passar fariña.
BARUTELZ. s. m. ant. V. Cedas.
BAS. prep. ant. V. Bax.
BAS , SA. adj. ant. V. Bax.
BASA. s. f. r assénto sobre el qual se coMoca la
columna, estatua, &c. Basa., base. Ba-
sis.
BASA, en las figuras matemáticas, com el trián-
gul. Base. Basis.
BASA, met. fonamént ó principi. Basa^ base.
Fundamentum , principium.
BASA , en él jog de cartas. Baza. Chartarum se-
ries á victore in ludo pageilarum col-
lecta.
ARREPLEGAR LA BASA. f. V. Arrcplegaf.
DEXAR CORRER : DEXAR PASAR LA BASA. f. Sol'
tar la baza. Chartam lusoriam vincenti sub-
mittere.
POBRE, POCA ó PETiTA BASA. loc. fam. met. qui
és de poc ingeni , alcans ó desempenyo.
Corta pala. Exigui ingenii homo.
SENTADA LA BASA , 6 ESTA BASA. m. adv. aSSCU-
t£t el principi ó aqu;st principi. Sentada ¡a
b.iza sentada esta baza. Hoc pósito , sta-
tiito.
BASAR , BAISAR. s. m. ant. V. Bes.
BA-
BAS
BASARDA. s. f. vulg. V. Phr.
BASCA, s. {.Desmayo. Animi defectJo , deli-
quium,
cÁuRER KN BASCA, f. Desmoyorse ., óof á alguno
un desmayo. Linqui animo.
BASCOLL. s. m. ant. V. Bescoll.
BASCOLLEJAR. v. a. ant. V. Clatellejar.
BASILEU. adj. dit del animal mort natural-
mént , y de sa carn. Mortedno. Mortici-
nus.
BASÍLICA, s. f. Basüica. Basílica.
BASÍLICON. s. m. ungüent. Basilicoa , ua-
güento amarillo. Tetrapharmacum.
BASILÍSC. s. m. ant. V. Basilisco.
BASILISCO, s. m. Basilisco. Basiliscus.
BASQÜETJ. s. m. Bascas , ansias. Nausea.
BASSA. s. f. V. Necessaria.
BASSA , d' aygua. Balsa. Palus , stagnum.
BASSA , la que s' forma de las ayguas pluvials,
ó vingudas de rius , en que s' renta la roba,
s' abeura él bestiar &c. Lavajos. Lacuna.
BASSA, en los molins , per recuUir 1' aygua per
mbldrer. Cubo. Receptaculum aquarium mo-
letrjnse.
BASSA , per péxos. V. Viv¿r.
ESTAR LO MAR COM UNA BASSA d' OLÍ. f. EstOf
la mar en leche. Tranquillum esse mare.
BASSAL. s. m. mulladér. Regajal., /ago. Lacu».
BASSAL d' aygua. Cliarco. Lacuna.
BASSAMENT. s. m. ant. V. Baxesa.
BASSAMENT. adv. mod. ant. V. Baxamént.
BASSAR. \. a. ant. V. Baxar.
BASSEYA. s. f. ant. V. F5na.
BASSO , NA. adj. Mellizo , gemelo. Geminus,
gemelus.
BAST. s. m. Basto. Clitella.
BAST , TA. adj. grossér, tose. Basto, Rudis,im-
politus.
BAST. p. p. ant. V. Abastat.
BASTA, s. f. Basta , hilban , paso , bastilla.
Sarcimen , sutura superficialis.
BASTAS, p. en lo mátalas. Bastas. Sutura cul-
citrae superaptafa.
BASTAD.U1ÉNT. adv. mod. ant. V. Bastan-
tamént.
BASTAMENT. s. m. ant. provisió. Bastimenr
•* to. Commeatus , annona.
BASTAMENT , ant. V. Suficiencia.
BASTANT. p. a. Bastante. Sufficiens.
BASTANT , adv. V. Bastantamcut.
BASTANTAMÉNT. adv. m. Bastantemente.
Sufficienter , satis.
BASTANTMENT. adv. mod. V. Bastanta-
raént.
BASTANTÍSSIM, MA. adj. sup. Bastantísi-
mo. Ampiissimns, sufncientissimus.
BASTAN TISSI.AIAMÉNT. adv. m. sup. Bas-
tantisimamente. Amplissimé.
BASTAR. V. a. ant. abastar, donar V abast.
Abasteeer, Copiam parare»
BASTAR. V. n. Bastar. Sufficere, sat esse.
BASTAR, ant. V. Sobrar.
BASTARD, DA. adj. Bastardo. Adulterinus.
BASTARDA , lletra cursiva. Bastardilla. Obliqua
littera.
BASTARDEJAR. v. n. ant. degenerar dch
séus. Bastardear. Degenerare.
BASTARDÍA, s. f. aat. Bastardía. Degenera-
tio , depravacio.
BASTAT , DA. p. p. ant. Abastecido.
BASTAX. ». m. Palanquín. Phalangarius, baiu-
lus.
BASTA XAR. v. a. ant. Tr aginar al hombro.
Baiulare.
BASTA Y. s. m, ant. V. Bastax.
B ÁSTER, s. m. Bastero .¡ albardero. Clitella-
rius.
BASTIDA, s. f. Andamio. Tabulatum.
BASTIDA , máquina de la milicia antiga. Basti"
da. Pluteus, rinea.
BASTIDA , ant. V. Edificí.
BASTIDOR, s. m. de teatro. Bastidor, Deplo
lum linteum super compactos aserculos ex-
pansus.
BASTIMENT. s. m. de porta , finéstra , &c.
Mareo. Antae, ianuae ora.
BASTiniENT , de vidriera. Bastidor. Cancelli vl-
tro instructi.
BASTIMENT, ant. V. Fábrica, construcció.
BASTIMENT, ant. provisió de viures. Bastimento.
Annona.
BASTIR, v. a. ant. Edificar. ^Edificare.
BASTIR , ant. usat en 1' art de fortificació. V.
Fortificar.
BASTíT, DA. p. p. ant. V. Construit , edifi-
cat.
BASTO, s. m. un deis colls del jog de cartas.
Basto. In pagallis bacilloriim familia.
BASTÓ, s. m. Palo. Fusris , bacilkis, baculus.
BASTO , mángala. Bastón. Scipio , baculus.
BASTÓ DE CEGÓ, el que usan los cégns perqué
els servesca de guia. Tiento. B2culus,quo
Cíecus iter praíentat.
BASiO, en 1' art de la seda, él que scrvex per
recullir tota la pessa urdida, per passarla
de éll al plegador. Bastan. Dolabratum
lignum , quo tela sérica impiicatur.
REGNAR ÉL BASTÓ, f. Andar el palo. Fustibus
castigare.
VESTEX UX BASTÓ , Y SEMSLAR.Í UN BARÓ. ref.
Afcyta un cepo . parecerá mancebo.
Compon un sapillo , parecerá bonillo.
Formosum referet stipes bene tonsus Ephe-
hum.
BASTOMAR. v. n. ant. V. Blasfemar.
BASTONADA, s. f. Palo. Fustis ictus.
BASTONADA DE CEGÓ. Púlo de cicgO. FuStis ¡CtUS
vehemens.
PER UN i'ART Ó UN SARRO DE BASTONADAS, f.
Cargar de leña. Fustibus obruere.
BAS.
88 BAS
BASTONEJAR. v. a. Apalear , dar de palos.
Fuste caedere , contundere.
BASTONEJAT, DA. p. p. Apaleado.
eo>i DN CA bastoxí;jat. loe. Como perro con
vexiga , con cencerro , con maza. Uti canis
fuste percussus.
BASTONER. s. m. ant. V. Vergu^r.
BASTONER , en los balls. Bastonero. Choragus,
chórese dux.
BASTONET. s. m. dim. Palillo. Paxillus.
BASTRACH. i. ni. ant. V. Bestreta.
DE BAT Á BAT. mod. adv. De par en par.
Expansií ¡anuís.
BATAPALUA. s. m. ant. V. Matafaluga.
BATALL. s. m. Badajo , lengua. JEñs cara-
pañi, tintinabuli lingua.
BATALLA, s. f. Batalla. Prselium , pugna.
BATALLA , mct. agitacló , ¡nquietut del ánimo.
Batalla. Interior pugna.
BATALLA , ant. V. Batalló.
BATALLA, ant. V. Dísafio.
BATALLA Á ULTRANSA. ant. V. Ultransa.
ARREAR DE BATALLA, f. ant. DísponcrsB para
el desafio. Se pra;parare ad duellum.
BATALLADA, s. f. Badajada. Campanae pul-
satio.
BATALLADOR , RA. s. m. y f. ant. Bata-
llador., lidiador. Certator, pugnator.
BATALLANT. p. a. ant. V. Batallador.
BATALLAR, v. a. ant. Pugnar, lidiar. Con-
tendere.
BATALLAR. V. H. met. maldaf. Pugnar. Con-
trndere.
BATALL ARESCH, CA. adj. ant. Lo perta-
nyént á guerra , ó batalla. Bélico. Bellicus,
beliicosus.
BATALLAROS , SA. adj. ant. V. Bellico»,
guerrér.
BATALLATIVOL. adj. ant. V. Batalla-
resch.
BATALLER , RA. s. m. y f. ant. V. Batalla-
dor.
BATALLO, s. m. Batallón. Turba , agmen.
BATAMBNT. s. m. ant. V. Batimént.
BATAMENT, ant. T acte de bátrer ó pegar á
alcú. Aporreo , aporreamiento , apaleamien-
to. P^rcussio, füstigatio.
BATAN, s. m. Batan. Batus, officina fullo-
nica.
BATANAR, v. a. Batanar. Batuere , laneum
pinnum densare , stipare.
BATATA, s. f. V. Patata.
BATA YA. s. f. ant. desafio. V. Batalla.
BATATAR, v. n. ant. V, Batallar.
BATCOLL. s. m. ant. V. Bcscoil.
BATCOLLADA. s. f. ant. V. Brscollada.
BATEDOR. s. m. ant. V. Picador de rentar
roba.
BATEDOR , de blat. ant. Trillador^ Árese tri-
tor.
BAT
BATEJAR. V. a. Bautizar. Baptismi aquis in-
fantem lustrare.
BATEJAR EL VI. f. vulg. Hict. Bauttzar el vino.
Vinum aquá diluere.
BATEJAT , DA. p. p. Bautizado.
BATP^LL. s. m. ant. petita embarcació. Batel.
Scapha.
BATENT. $. m. de las portas. Batiente. VaW
varum arrectarius limbus.
BATERÍA, s. f. Batería. Tormentariuí jus-
gestus.
BATERÍA , ant. 1' acció y efecte de bátrer.
Batería. Conquassatio.
BATERÍA, met. los arguménts, soMicituts, &c.
ab que s' procura conve'ncer á algú ó lograr
algún fi. Batería. Sollicitatio.
BATERÍA , ant. V. Combat.
BATESTIRI. s. m. ant. V. Baptisterí.
BATEU. s. m. ant. V. Batell.
BATIAR. V. a. ant. V. Batejar.
BATIDOR DE EMPEDRAT. s. it. ant. va-
gamundo. Callegero. Concursator.
BATIDOR DE ESTRADA, ant. vcu dc la Milicia
Batidor. Excursor.
BATÍFULLA. s. m. ant. V. Batifullér.
BATIFULLAR. v. a. Batir hoja. Bractea-
re.
BATIFULLÉR. s. m. Batihoja , latidor de
oro ú plata. Bractearius.
BATIMÉNT. s. m. ant. 1' acció de pegar.-
Aporreo , apaleamiento. Füstigatio.
BATIMÉNT d' ALAS. Aletada. Alarum agitatio.
BATIMÉNT DE MANS. PoUnOteO. PlaUSUS.
batimíínt del COR. Latido del corazón ^ palpi-
tación. Pulsatio , palpitatio cordis.
BATIMÉNT. ant. V. Abatlme'nt, bancarrota.
BATISME. s. m. Bautismo. Baptismus , bap-
tisma.
BATiáME , la fe Ó certíficat d' éll. Fe de bautis-
mo. Testimonium de collato alicui baptismi.
Sacramento.
BATISTA, s. ni. nom d' home. Bautista. Bap-
tista.
BATISTA. 8. f. especie de tela. Batista. Linteum
subtile.
BATLE. 8. m. territ. V. Batlle.
BATLLE. 8. m. Alcalde^ bayle, ludex ordina-
riut.
PER FALTA d' ALTRE MON PARE FOU BATLLE.
ref. Por falta de hombres buenos á mi padre
hicieron Alcalde.
Esiet honestorum quod copia nulla virorum
EIcctus pago prsesidet ecce pater.
BATLLÍA. s. f. Baylía. Praetoris ditio , aut
munus.
BATLLÍÜ. s. m. Bayiío. Commendator, eques
beneficiarius.
BÁTRER. V. a. pegar una cosa á altra , com :
BATRKR él mar las murallas. Batir. Quatere.
bXtrer , ais arbre». Varear. Perticá excutere.
■ BAT
BÁTRHJR, él cor. Latir ^ puhaf, Piiísare.
BÁTKER , al ferro. Martillar. Maileo tundcre
ferrum.
bXtrer , bh grans en 1' era. Trillar. Triturare.
BÁTRER , ous. V. Dibátrer.
BÍTRER, él peí ó llana en la fábrica de som-
breros. Batir. Arcu pilos aut lauam excu-
tere.
BÁTRKR , ant. tirar contra alguna cosa. V. Re-
bátrer.
BÁTRER, las venas y arterias. Latir, pulsar.
Venas & arterias agitari.
BÁTRER , ve'ncer. Batir. Superare , vincere.
AL BÁTRER. loC. Cn lo témpS dc BÁTRER.
Por la trilla. Triturse tempere.
BÁTRER LAS ALAS LOS AUCÉLLS. f. Batir luS
alas. Abitare , coiiimovere.
BÁTRER l' empedrat. f. met. fam. ant. rodar
per los carrers de la ciutat, perdénd lo témps.
Callefear. Per vicos discurrere.
O
BÁTRER LA ESTRADA, f. Hnt. Mil. Batir el cant'
fo : Batir la estrada. Campum lustrare.
BÁTRER EN" FERRO KRET. f. inet. Maclujcar, ma-
jar en hierro frió, Prigidum ferrum tundere.
BÁTRER DE MANS. f. pic3r de maus. Palmear,
palmotear. Manibus plaudere.
BÁTRER MONEDA, f. Batir , labrar moneda. Mo>
netaní cudere.
BÁTRER LAS MURALLAS, f. ab V artillería. Batir
las murallas. Tormentis mcenia quatere.
BÁTRER ÉL SOL EN ALGÚN PARATGE. f. Bailar
el sol algún espacio. Replere luce , locum
iliuminare.
BÁTRER LO TABAí,. f. Batir el tambor , la caxa.
Tympanum pulsare.
AL MAL DE CAP íiL MENJAR EL BAT. rcf. A la
cabeza el comer la endereza. Potus cibusque
languidum sanat caput.
LA VENTURA d' EN SAMARRÓ QUE PENSABA BÁ-
TRER Y BATERENLÓ. ref. V. Ventura.
BATRERSE. v. r. Reñir. Contendere , pug-
nare , decertare.
BATUDA, s. f. Parva. Messis ad triturara
parata.
ALSAR LA BATUDA, f. Desewparvar. Tritúralas
nifssss coacervare.
esténdrer ó PARAR LA BATUDA, f. Aparvar,
emparvar. Frumentum in área tritunt- apta-
re.
BATUSSA. s. f. Escaramuza , reyerta , pen-
dencia. Rixa.
BATUT, DA. p. p. Batido, trillado.
BATXELLER. s. m. ant. V. Batxiller.
BATXELLERAT. s. m. ant. V. Batxille-
rar.
BATXELLEJAR. v. n. ant. V. Batxillerejar.
BATXILLER. s. m. Bachiller, Bacallaureus,
promagister.
batxillí:r, qui parla molt y fora de propósit.
Bachiller. Garrulus, loquax.
Tom. L
BAT 89
BATXILLER AT. s. m. Bachillerato. Prima
laurea, priinus gradus Jittcrarius.
BATXILLEREJAR. v. n. Bachillerear. iATulta
inepté garriré.
BATXIL1,ERÍA. s. f. Bachillería. Garrulitas,
loquacitas.
BAÚL. s. m. V. Babul.
BAUPRÉS, s. ra. Náut. Bauprés. Malus in-
flexus prorae innitcns.
BAUSADOR. s. m. ant. V. Traydór.
BAUSÍA. s. f. ant. Felonía, traición. Perfidia,
infidelitas.
BAVASSALL. s. m. ant. V. Babadero de
criatura.
BAX, A. adj. lo que té poca alsaria. Baxg. De-
pressus , huniilis.
BAX , dit deis colors. Baxo. Debilis , langui-
dus.
BAX , dit del estil. Baxo. Humilis , negle-
ctus.
BAX , met. humll , ordinari , despreciable , aba-
tut. BlIXo, Abiectus, contemptibilis.
BAX , inclinat envers la térra ; com : cap bax,
ulls EAXos. Ba^o. üemissus.
BAX , dit del or , ó de la plata. Baxo. Vilis,
BAX. s. m. ant. banc d' arena en él mar. Bu'
xío , baxo. Vadum.
BAX, él cantor axí dit. Baxo. Ima voce ca«
nens.
BAX , instrumént músic. V. Contrabax.
EAX , él to grave de la veu ó deis Instruments
en la Música. 5.7X0. Musicus concentus gravis
vel inius sonus.
BAX de devant, met. V. Benéyt.
BAX. prep. Debaxo , abaxo. Sub , infra , sub-
tus.
BAX. adv. ab veu baxa, apoc apoc. Baxo, quedo,
quediío. Subiiiissá voce.
BAX MA. m. adv. sbta ma. Baxo mano, debaxo
de mano. Clam, occulté.
BAX PENA. m. adv. So pena, Sub poena.
BAXos, p. las péssas mes baxas d' un edifici.
Quartos baxos. Intima domús habitacula.
TÉRRAS BAXAS, las cercauas al mar. Tierras
baxas. inferior tractüs.
ESTAR AL BAX. f. Andar á tres menos quarlillo.
Inopia laborare.
BAXA. s. f. Bjxa. Diminutio preíii.
FER BAXA. f. los géneros , comestibles , dismi-
nuirse son preu. Baxar el precio de los géns'
ros , somestibles , i¿c. Minui pretium ¡ner-
c i u m .
BAXADA. s. f. lo lloc que fa devallant. Baxa'
da, Via declivis.
BAXADOR. s. ni. V. Abaxadór.
BAXADÓR , pedris, Ó cosa semblant per baxar
de caball. Apeadero. Podium ad desiüendum
ex equo.
BAXAMÉNT. adv. m. Laxamente. Turpiter,
indigné.
Z BA-
90 EAX
BAXAR. V. n. passar á un lloc bax. Baxar.
Descenderé , exc?ndere.
BAXAR, air.olland, lo Cjii está pendént d' alguna
corda, cordill &c. Descolgar. Deniittere.
íAXAR, alga de caball,del cotxe &v. Apearse.,
desmontar. Ex equo, é rhedá, é curru descen-
deré.
EAXAR , V. a. á algú de cahall del cótxe , &c.
Afear. Aliquem ex fquo , é curru remo-
veré.
BAXAR, alguna cosa, trayendla del lloc elevar, ó
sitl alt en qu' estaba. Deponer , baxar. De-
ponere.
BAXAR , lo qu' estaba en lloc alt. Baxar. De-
mittere , subniittere.
BAXAR DRAPS. f. ant. V. Abaxar.
BAXAR LA BECADA, f. Fetitr el cuervo. Alimoniam
accipere.
BAXAR LO PUXT Ó DE PUNT. f. Músic. BaXOr íl
punto ó de punto. Tonum remitiere.
BAXAT, DA. p. p. Biixado.
BAXESA. s. f. acció ó tet vil ó indigne. Baxe-
za. Dedecus, probrum.
BAXESA, de naxensa, de llinatge. Baxeza de
nacimiento. Obscura conditio.
BAXÍSSIM , MA. adj. sup. Baxíúmo. Valde
demissus.
BAXÓ. s. m. instrumént músic. Baxon. Decu-
mana tibia música.
BAXRELLÉU. s. m. Baxo relieve. Dimidise
eminentise signa.
BAXURA. s. f. ant. fondo , terreno bax. Hon-
do. Demissior canipi pars , demissior tractus.
BAXURA , ant. V. Baxesa.
BAYART. s. m. instrumént pera poxtar mate-
rials per edificis y altras cosas. Angarillas.
Tabulatum vectarium.
BAYART , de tabernacle. Andas. Tensae.
BAYEROLA. s. f. ant. V. Abellerol.
BAYETA, s. f. Bayeta. Textum laneum cirra-
tum & iaxum.
BAYETÜ. s. m. Bayetón. Crassius , rudiusque
textum laneum.
BAYN. s. m. ant. V. Bany.
BAYNAR. V. a. ant. V. Mullar.
BAYONETA, s. f. Bayoneta. Sica,
cop DE BAYONETA. Bayenetozo. Sicce ictus.
BAYTLE. s. m. ant.'V. Batlle.
BE.
BE. s. m. ar.yéll. V. Anyéll.
BE. s. m. Bien. Bonum.
bí;. adv. Bien. Bené , recté.
BE , molt , y axí s' diu : camina bí: , menja be.
Bien. Máxime , añatim.
BE ó MALAMENT. m. adv. Mül qus bien. Vel
malé sic tándem.
BE bí; X BÉ. De bueno á bueno : De bien á bien.
Sponte , libsnti animo.
BE
EK VA, Mbt/T BE VA. f. írón. ab que se desaproba
algún desorde. Buena va la danza. Berbelié,
oprime quidem.
be li está : MOLT BE Li estX. f. ab que s' ex-
préssa q' algú merex él mal que li succehex.
Bien emple.ido , bien empleado le está. Méri-
to illi acciuit.
FÉR EÉ. f. afavorir á algú. Hacer bien. Benefa-
cere.
I
FÉR LO BÉ Á UN DiFUNT. f. Ha:er las honras.
íusia solvere.
SÉMPRK VE EK : EN TOT TEMPS VÉ BÉ f. BuenaS
son mangas después de pasquas. Muñera.
AHONT VAS BÉ ? AHOXT MES NE SÉ. rcf. V.
Ahónt.
EL FÉR BÉ MAY SE PERD. ref. Hucer bien minea
se pierde.
Quic bené tu facias semper bené facta mane-
bunt.
NO HI HA MAL QUE PER BÉ NO VINGA. ref. No
hay mal que por fejtn no venga.
Et bona multoties sors inimica parit.
QUI BÉ t' FARA, ó se n' ANIRÁ, ó SE t" MORIRÁ,
ref. V. Anar.
QUI ÉT VOL EÉ ÉT FARÁ PLORAR, ref. Qí((tí/I
bien te quiere te hará llorar.
Qu! te flere facit , te sané diligit ipse.
BEABA, s. m. Silabario. Syllabarium.
BEAT. s. m. ant. V. Beato.
UNGLAS DE GAT Y CARA DE BEAT. loC. Í/míJS dc
gato y cara de beato.
Ore gerens agnum ,geris unguibus, improbe,
felem.
BEATA, s. f. la que viu en comunitat. Beata.
Pia foemina religioso habita studioqus erga
Deum vitam devoté exigens.
BEATA , dit ironicamcnt de la que afecta virtut.
Beata , gazmoñera , beatona. Vana simulatse
virtutis ostentatrix.
BEATERL s. m. Beaterío. Piarum foeminarum
habitaculum. I
BEATERÍA, s. f. dit ironicamént de 1' acció
afectada de virtut. Beatería. Simulata vir-
tus.
BEATIPICACÍÓ. s. f. Beatificación. Beatifi-
catio.
BEATIFICAR, v. a. Beatificar. Beatorum nu-
mero adscribere.
BEATIFICAT, DA. p. p. Beatificado.
BEATÍSSIM , MA. adj. sup. Beatísimo. Bea-
tissimus.
BEATITUT. s. f. tractamént que 's d5na al
Summo Pontífice. Beatitud. Beatitudo.
BEATO, A. adj. él beatificar per hl Summo
Pontífice. Beato. Beatus.
BEATO, dit ironicamént del que afecta virtut.
Beato. Pietatis larvam induens.
BEATUTXO. s. m. Beático. Ineptus virtutis
simulator.
BEBEDOR , RA. s. m. y f. Bebedor. Bibax.
BE-
BFB
BEBÉNDA. s. f. él bon ó mal giist que teñen
los licórs particularniént él vi. Boca. Gustus,
sapor.
TEÑIR BON ó MAL r.EBENT. f. dit del vi Ó altre
licor. Tener buena ó mala embodidura. Sua-
vem vel iniucundum gustui , vel palato
esse.
BÉC. s. m. Pico. Rostrum.
BÉc , met. 1' extrernitat d" algunas cosas, com :
él BÉc de la capa , mantellina &c. Pico , ca-
bo. Acunien.
BÉc DE ÁNEDA , instpumént de Ciriirgiá. Pico
de ánade. Instrumentuna chirurgicum anatis
os referens.
BÉC DE ciGONYA. hérba. Pico de cigüeña. Ge-
ranium.
BÉC DEL GERRO Ó SEMBLANT. PicO. RoStrum.
BÉc DE GRÚA, ¡nstruiTiént de Cirurgiá. Pico d«
grulla , tirabala. Strombiilcus.
BÉc DE PARDAL, instrumént de Cirurgiá. Pico
de gorrión. Instrunientum chirurgicum pas-
seris rostrum referens.
BÉC, ant. V. Bóc.
BÉC Á BÉc. m. adv. ant. V. Cara á cara.
cop DE BÉC , él que donan los aucélls. Picota-
zo. Rostri ictus.
TRAURER DEL BÉc. f. met. SacoT el alma de pe-
cado, íntima extorquere.
BECA. s. f. distinctiu de collegial. Beca.
Trabea , fascia lanea transversé super pectus
ducta.
BECA, la plassa de coMegial. Beca. Locus ut
collegarum numero quis adscribatur.
BECADA, s. f. Becada., chocha., perdiz., ga-
- lliiia ciega ., pitorra. Busticula, gallinago.
BAXAR LA BECADA, f. V. Baxar.
BECARIA. s. f. ant. V. Carnicería.
BECADELL. s. m. auceil. Chochin ., chochina.,
chorchtn , agachadiza. Pirruia , rubicilla.
BÉCGROG. s. m. ant. V. Bécmoll.
BECMOLL , s. m. qui es fácil de ser engan-
yat. Boquimuelle , boquiruhio. Incautus.
BEDELL. s. m. portér d' Universitat. V. Ve-
déll.
BEDEYAR. v. n. ant. V. Badallar.
FER BEF , BAF. f. ant. V. Fér befas.
BEFA. s. f. irrisió. Befa. Irrisio , derisus.
FER BEFA Ó BEFAS, f. Befar. Illuderc , irridere,
subsannare.
BEFAMÍ,BEFABEMÍ. s. m.Múúc. Befa-
bemt. MusiciE signum.
BEGÜDA. s. f. Bebida. Potio.
MALA BEGVDA , met. mala noticia. Xarope. Po-
tio amara.
BEGUDA, la que fan los treballadórs de la tcrra.
Bocadillo. Parva refectio.
BEGUT DE G ALTAS. Chupado de mejillas. Genis
extenuatus.
BEJANÍA. s. f. Bebería. Stultitia, ineptia.
BEL. s. m. d' ovellas, anyélls , &c. Balido.
Balatus.
BEL
9r
BELABARQUí. s. m. trepa' 6 barrina de que
usan los caüirayres. Berbiquí. Terebra arcua-
to manubrio in^tructa.
BELAR. V. a. 1' oveüa , 1' anyéll Scc. Balar.,
valar. Be.'are , balare.
ovELLA QUE BELA PERT Bocí. ref. V. Ovella.
BLLITRALLA. s. f. ant. conjunt de pobres.
Pobretería. Pauperum mendicorumve copia
vel turba.
BBLITRARIA. s. f. ant. mendicitat. Gallofa.
Mend ¡citas, mendimor.inm.
BELITRE, s. m. brivó. Belitre. Vilís , malig-
nus , nequam , improbus,
BELITRE , ant. mendicant. Gallofero. Men-
dicus.
BELITREJAR, v. n. ant. Pordiosear, Gallo-
fear. Mendicato vivere.
BELL,LLA. adj. bermbs , bonic , bén fét,
precios. Bello. Formosus , pulcher , decorus,
egregius , eximius.
BELL , bo, apte , á propásit; com: béll témp»,
BELL dia. Bello. Bonus,aptus, commodus.
BÉLL , excelóérit , gran ; coai : béll home ,
BÉLL enteniniént. Bello. Pfa;stans , exce'lens.
BÉLL , gran en sa linea ; com : bella estona,
BÉLL tros. Gran , grande. Magnus.
Á BÉLL ULL. m. adv. sens pesar , mesurar, 6
contar. A ojo. Solo rei aspectu , re tantüra
perspectá.
BELLACAMÉNT. adv. m. Bellacamente. In-
decoré , turpiter.
BELLACO, s. m. picaro , dolént. Bellaco. Vi*
lis , malignus.
BELLACO, astut, sagas. Bellaco. Callidus, ver-
sutus.
BElLAMÉNT. adv. m. Bellamente. B.^llé,
egregié , perbejlé.
BELLAQUERÍA, s. f. dolentería. Bellaquería»
Scelus , piaculum.
BELLAQUERÍA , astucja , sagacitat. Bellaquería.
Versutia , soilertia.
BELLAQUET. s. m. dim. BellacueJo. Soler»
astuius.
BELLASOR. s. f. ant. V. Bellesa.
BELLESA. s. f. Belleza. Pulchritudo , decor,
venustas.
BELLICOS, SA. núj. Bdicoso ., guerrero. Bel-
licosus.
BELLláSIM , MA. adj. sup. Bellísimo. Pul-
cherrimus , vaide venustus.
BELLÍSSIMAMÉNT. adv. m. BAlísimamcn-
te. Pulcherrime , venustissimé.
BELLOR. s. f. a:it. V. Bell.:sa.
BELLOTA, s. f. gb. Bellota. Glans.
BELLOTER, RA. adj. anr. 1' arbre que fa
glans. Bellotero. Glandifcr.
BELLOTER. s. m. ant. qui culi ia gla. Bellotero.
Glandarius.
BELLOTER, ant. V. Glanér.
BELLUGADISSA. s. f. multitut que s' mou.
Hor-
93 BEL
Hormiguera , hervidero. Ebullitio , sestus.
BELLUGAR , BELLUGARSE. v. a. y r.
BulUr . rcbullrr ^ remecerse. Cieri , moveri.
BELLUGÓ. s. m. péx. Milano. Milvus.
BELTAT. s. f. ant. Beldad. Muliebris pulchri-
tiido, venustas.
BELUA. s. f. ant. V. Bestia.
BEAIBE. adv. m. ant. Muy bien. Optiraé,
egrei]¡;é.
BEMOLL. s. m. Bemol., B mol. Aliud ex sig-
nis Musiese.
BEN. adv. m. V. Bé.
BENA. s. í. V. Vena.
BKNA DE FERRO, ant. la llauna que s' posa á
Jas rodjs de cótxes , carretas &c. V. Llau-
nn.
BENAURAT, BENEUYRAT, DA. adj.ant.
V. Benaventurat.
BENAVENTÜRADAMENT. adv. m. Biena-
vcijturndamente. Beaté , feliciter.
BENAVENTURANSA. s. f. Bienaventuran-
za. B¿atitudo, bektitas, felicitas.
BENAVENTURAT, DA. adj. Bienaventura-
do. Beatus.
BENAVENTURAT, met. sensUl , simple. Biena-
venturado. Vir simplex.
BENAVENTUROS, SA. adj. ant. V. Ventu-
ros , afortunat.
BENDA. s. f. ant. V. Vena.
BENDAR. V. a. ant. Vendar. Vittá tegere,
circumdare.
BENEDICCIÓ. s. f. Bendición. Benedictio.
FRUYT DE BENEDICCIÓ, fill de llegítim matríiiio-
n¡. Fruto de bendición. Legitima proles.
DONAR LA BENEDICCIÓ. f. Ecliar la bendicion,
Benedicere.
DONAR LA BENEDICCIÓ. f. mct. fam. no voler ja
cnte'ndrer mes en algún negoci. Echar la
bendición. Non amplius se alicui reí ¡mmis»
cere velle.
BENEDICTA, s. f. liérba. V. Valeriana.
BENEFACTOR, RA. s. m. y f. Bienhechor.
Beneficus.
BENEFICENCIA, s. f. Beneficencia. Benefi-
centia.
BENEFICI. s. m. Beneficio. Beneficium , be-
nefactum.
BFNEFici, Jun'd. Beneficio. lus lege vel privi-
legio datuni.
BENEFICI ECCLEsiXsTic. Bcneficio eclesiástico.
Beneficium ecclesiasticum,
Qui TE oFKi TÉ BENEFICI. ref. Quien ha oficio
ha beneficio : Quien tiene arte va por toda
parte.
Arte suá dives totum faber ambulit orbem.
wo TKNiR oFici NI BENEFICI. f. No tener oficio.,
ni beneficio. Vivere vitam omni arte, aut
muñere cxperiem.
BENEFICÍAL. adj. lo pertanyént á benefioi
ecck^iástic. Benejicial. Beneficiarius.
BEN
BENEFICIAT. p. p. Beneficiado.
BENEFiciAT. s. m. qui obté benefici ecclesia'stic.
Beneficiado. Beneficiarius.
BENEFICIOS , SA. adj. Beneficioso. Benéfi-
cas , utilis.
BENEIR. v. a. Bendecir. Benedicere.
BENEÍT, DA. p. p. Bendito. Benedictus.
BENEMÉRIT , TA. adj. Benemérito. Bene-
meritus.
BENENANT. adj. ant. V. Bencstant.
BENEPLÁCÍT. s. m. Buneplácito. Beneplaci-
tum.
BENESTANT, BENESTANZ. adj. ant. qui
se la passa bé. Acomodado., acaudalada .,
opulento. Locuples, dives, pecuniosus.
BENET. s. m. nom d' home. Benito. Bene-
dictus.
BENÉVOL , A. adj. Benévolo. Benevolus.
BENEVOLENCIA, s. f. Benevolencia. Bene-
volentia. r
BENEVOLENSA , BENIVOLENSA. s. f.
ant. V. Benevolencia.
BENÉYT , TA. p. p. Bendito. x
ES UN BENEVT. d¡c de la persóna sensilla y de
poc alcans. Es un bendito. Simplex.
BENFACTOR. s. m. ant. V. Benefactor.
BENEFET, BENFET. s. m. ant. V. Bene-
fici.
BENHAUIRAT,DA.adj. ant. V. Benaven-
turat.
BENIFET. s. m. anr. V. Benefici.
BENIFEYT. aJj. ant. V. Beneficiat , afavorif.
BENIGNAMÉNT. adv. m. Benignamente.
Benigné.
BENIGNE. adj. afable , piados. Benigno. Be-
nignus, humanus , mansuetas.
BENIGNE , met. apacible , suau ; com : clima
BENIGNE. Benigno. Suavis , placidus.
BENIGNE. s. m. met. V. Benaventurat, bene'yt.
BENIGNE. s. f. V. Benignitat.
BENIGNÍSSIM , MA. adj. sup. Benignísimo.
Benign'ssimus.
BENIGNÍSIMAMÉNT. adv. m.sup. Benigní-
simamente. Valde benigné.
BENIGNITAT. s. f. Benignidad. Benignitas.
BENJUÍ, s. m. Benjuí. Láser.
BENS. p. Bienes. Bona.
BENs iMMOBLEs. Blcncs sitios , liencs raices,
Bona immobilia.
BÍiNs LLiBRES. Bicnes libres. Bona libera.
BENS MOBLES. Bienes muebles. Bona mobilia.
BÉNs MosTRENcs. Bieues mostrencos. íncerti
domini bona.
eí;ns parafernals. Bienes parafernales. Bon-a
paraphernalia.
BÉNS seents. ant. V. Bens immobles.
BENSTANT. s. m. ant. V. Bcnestant.
BENVINGUDA. s. f. Bienvenida. De foelici
adventu gratulatio.
BENVOLENCIA. s, f. ant. V. Benevolencia.
BEN-
BFN
BÉNVOÍ/ER. s. m. Bienquerer, querer bie».
Diligere.
BENVOLGUT, DA.adj. Bienquisto. Acceptus,
gratus.
BECUADRO, s. m. Músic. Bequadro. B qua-
drum.
BERBENA. s. f. Verbena. Berbena.
berberís, s. m. hérba. Agracejo. Berberii
vulgaris.
BERBERÍSC, CA. adj. Berberisco. Barbar!-
CU5.
BERBÍTZ. s. f. ant. V. Ovella.
BERBOL. s. m. ant. V. Vérbol.
BERBOí,OS, SA. adj. ant. quí patex lo mal
dit vJrbol. Ewpeynoso, Impstiginosus.
BÉRCANCÍ. s. f. Chupador. Crepundia , qua;
pueris lambenda aptantur.
BERGAMOTA, s. f. V. Pera bergamota.
PERÉRA BERGAMOTA, s. f. V. Peréra.
BERGANT. s. m. V. Bargant.
BERGANTÍ. s. m. Bergantín. Myoparo.
BERGINIA. s. f. y. Alberginia.
BERGINIERA. s. f. V. Alberginiera.
BERIL , BERILL. s. m. pedra preciosa. Beri-
lo. Beryllus.
BERLA. s. f. V. Esberla.
BERLINA, s. f. Berlina. Berolinensis rheda.
BERMELL. s. m. Bermejo., roxo. Rubeus.
BERMELL , dit del uil. Encamtzado. Sanguine
suffusus.
FERRO BERMELL. Htcrro Caliente. Ferrum can-
dens.
FÉR TORNAR AL FERRO BERMELL. f. EnrOXar.,
poner encendido el hierro. Candefacere ferrum.
PINTAR DE BERMELL. Ewbcrmcjar. Rubefa-
cere.
TORNARSE BERMELL. f. per vergonya. Emberme-
jecerse. Erubescere.
MOLTS GERMANS EN UN COXCELL LO BLAVC FAN
TORNAR BERMELL. Tcf. V. Concell.
BERMELLEJAR. v. n. Bermejear. Rubes-
cere.
BERMELLENC , CA. adj. Bermejizo. Sub-
rubíus.
BERMELLO. s. m. Bermejura. Rubedo, co-
lor rubeus.
BERMELLÓ, pédra mineral. Bermellón, minio.
Minium.
BERNADET. s. m. péx. Centrina. Centri-
na.
BERNARDI. s. m. nom d' heme. Bernardina.
Bernardinus.
BERNAT. s. m. nom d' borne. Bernardo. Ber-
nardus.
BERNAT hermitX , péx. Bcmordo hermitaño.
Cancellus, scyllarus.
BERNAT , BERNAT ENDEVINA QUI t' HA TOCAT.
cert jog. Adivina quien te dio que la mano te
cortó.
Profer, csece puer, quls te percusserií, eia.
Tom. I.
BER 9,^
BERNIA, s. f. ant. vestidura. Bernia. Vestís
hibcrnica.
BERREGAN. s. m. ant. V. Barregam.
BERRUGA. s. f. Berruga. Verruca , mymje-
cía.
BERRUGASSA. s. m. aum. Berrugaza. V'erruca
grandior.
BERRUGOS, SA. adj. Berrugoso. Verruco-
sus.
BERRUSCA. s. f. territ. V. Rapa de raim.
BERTROL. s. m. per pescar. Garlitü. Reticu*
lum.
cÁtRER AL BERTROL. f. met. Caer en el garlito,
Capi.
BES. s. m. Beso. Osculum, suavium, basium.
EES , ant. llabi. Bezo. Labrum.
BESAMANS. s.m. Besamanos. Manu salutatio,
veneratio.
BESAMENT. s. m. ant. V. Bes.
BESAN, BESANT. s. m. ant. moneda antiga.
Besante. Bisantium.
BESAR, s. m. ant. V. B^s.
BESAR. V. a. Besar. OACulari.
ARA ME BESETS ARA NO ME BESEtS. ref. V.
Ara.
l' HOME BESA MANS QUE VOLDRIA VÉüRER CRK-
MADAs. ref. Manos besa el hombre que quer»
ria ver quemadas ó corladas.
Quas velit abscissas aliquis fert oscula dex-
íris\
BESAVI. s. m. Bisabuelo , segundo abuelo.
Proavus.
BE SAVIA, s. f. Bisabuela , segunda abuela,
Proavia.
BESCAMBRA. s. f. ant. V. Bassa , necessa-
ria.
BESCOLL. s. m. Cerviguillo. Cervix.
BESCOLLADA. s. f. Pescozón. Cervicis per-
CUSíio.
BESCOMPTARSE. v. r. Errar la cuenta.
Errare in supputatione.
BESCOMPTAT. s. ni. ant. V. Vescomptat.
BESCOMPTE. s. m. Trabacuenta , yerro de
cuenta. Error calculi.
BESCOMPTE. s. w. ant. V. Vescompte. ■
BESCOMTESSA. s. f. ant. V. Vescoraptessa.
BESCUYT. s. m. de pasta composta de fariña
ous , sucre , &c. Bizcocho. Dulciarium crus-
tulum , dulciaria cocta.
BESCLYT DE GALERA. V. Galeta.
BEScuvT, TA. p. p. ant. V. Bescuytat.
BESCUYTAR. v. a. Bizcochar. Bis coquere;
iterum , denuo, secundo coquere.
BESCUYTAT, DA. p. p. Bizcochado.
BESCUYTET. s. m. dim. Biz.-ochiUo , bizco-
chito. Dulciaria crustula bis cocta.
BESET. s. m. dim. Besico , hesito. Suavio^
lum.
BESNET. s. m. Biznieto. Pronepos.
BESNÉTA, s. i. Biznieta. Pronepjis.
Aa
BES.
Q4 . Pí^S
BESNETOLÍ. $. m. Tataranieto. , chozno.
Trinepos.
BESNETOLINA. s. f. Tataranieta , ehozna.
Trineptis.
BESNEULA. s. f. hérba. Lengua de perro.
Cynoglossuni.
BESSAC. s. m. ant. alforjas. Bizazas. Bisac-
cium.
BESSÓ, NA. adj. Mellizo., gemelo. Gemel-
lus.
BESSOGNA. s. f. ant. V. Urgencia, necessi-
tat.
BESSOGNAR. v, n. ant. V. Necessitar.
BESSOGNOS , SA. adj. ant. V. Menesterós,
necessitat.
BESSOGON. s. m. ant. V. Necessitat , me-
nester.
BESTIA, s. f. Bestia. Bellua.
BESTIA, met. home rudo. Bestia. Stolidus , ru-
dis.
BESTIA BRUTA, cxpr. baxa de que s' usa per
despreciar la tontería e' incapacitat d' algú.
Bestia., bruto. Stolidus, bebes.
BESTIA DE cÁRREGA Ó DE TRAGi. Bestia de Car-
ga. Jumentum sarcinarium.
SENSE DiR ASE NI BESTIA, loc. Sin dtcir oxte ni
moxte. NuUo prolato verbo.
FÉU PLERS A BESTIAS VOS TIRARÁN CÓSSAS. rcf.
Cria cuervos .¡y te sacarán los ojos.
Pabula da corvis, dement tibi lumina corvi.
QUI BESTIA VA Á ROMA, BESTIA TORNA, rcf.
V. Anar.
BESTIAL, adj. fér, brutal. Bestial Belluinus,
ferinus.
BESTIALITAT. s. f. ferocitat , brutalitat.
Bestialidad. Peritas, immanitas.
BESTIALMJENT. adv. m. Bestialmente. Bel-
luinum in modum.
BESTIAR. s. m. Ganado, Grex, pecus.
BESTiAR, met. joc. cria de polis al cap ó en
altra part del coi. Ganado. Pediculorum
copia.
CAP DE BESTIAR. V. Cap.
BESTIAR Bovi. Gaiíado vacuno. Pecus bovi-
num.
BESTIAR cABRiu Ó cABRUM. Gunodo cabrto.
Caprinum, caprigenum pecus.
BESTIAR DE CERDA, ant. tocinos. Ganodo de
Cerda. Sues , porci.
BESTIAR GRos. Ganado mayor. Armentarium
pecus , armentum.
BESTIAR DE LLANA. Gauodo lanar. Pecus la-
ñare.
RESTiAR MENUT. Ganado menor. Pecus.
BESTIASSA. s. f. aum. Besíiaza. Ingens be-
stia.
BESTIEJAR. V. n. ant. bogejar. Bobear. Sto-
lide agere.
BESTÍESA. s. f. Necedad , bobería. Stupor,
vecordia.
BES
DIR Ó FÉR BESTiESAS. f. Neceof. loepté dlcere
vel faceré.
BESTÍO. s. m. ant. veu de fortificado. Bas»
tion. Propugnaculum.
BESTIOLA , BESTIOLETA. s. f. dim. Bes-
tezuela. Bestioia.
BESl'RAURER. v.a. Adelantar., Anticipare.
BESTRÁURER , met. introduitse en la conversa
inoportunamént. Meíer su cucharada, laopot-
tuné sermoni se immiscere.
BESTRÁURER, met. V. Pegar.
BESTRER. V. a. anr. V. Be^traurer.
BESTRETA. s. f. Dinero adelantado. Antici-
patio pecuniae.
BETA. s. f. V. Veta,
BETAY. s. m, ant. Batallador , combatiente,
Bellator, pugnator.
BETÓNICA, s, f, hérba. Betónica. Betónica,
yettonica.
BErUM. s. m. Betún. Bitumen.
BETUMÍNAR. v. a. ant. V. Embetumar.
BEURADA, s. f, él mortér ciar, que s' tira en-
tre las junturas de las pedras picadas per
unirlas. Lechada. C;tmenti diluti infusio.
BEURADOR. s. m. V, Abeurador.
BÉURER. V. a. Beber. Bibere.
BÉURER , reconcentrar , reduind á menos,
com se diu de la roba d' un vestit quand
s' estreny. Embeber. Contrahere.
BÉURER AMORRAT. f. boca per avall. Beber de
bruces. Ore pronum , prostratum bibere.
BÉURER Á GALET. Beber á gállete. Fluentem é
lagenae, aliusve vasis tubulo limpham , li-
quoreinvé hiante ore haurire.
BÉURER Á GALET. f. met. crcuref fácil ment
qualsevol noticia que corra entre '1 vulgo.
Beber del pilón ó en el pilón. Rumorem vul-
gi accipere.
BÉURER Á LA REGALADA, f, V. Béuter á ga-
let.
BÉURER X LA SALUD DE ALG(5. f. Brindar,
beber á la salud de alguno. Fausta alicui
bibendo precari.
DONAR BÉURER. f. Dar de beber. Potum prse-
bere.
SER Bo PER BÉURER. f. Scr bebedcro. Potabi-
lem esse.
AYGUA EONA PER BÉURER. Agua bebediza., bebe-
dera. Aqua potabilis.
coRNUT Y PAGAR BÉURER. expr. vulg. Tras
cornudo apaleado.
Verbera post probrum superaddit nioecha
marito.
MAL AOUANYADA l' AYGUA QUE BBU. loC. V.
Aygua.
EEURER Y BUFAR NO POT SÉR. ref. Soplar y SQT'
ber no puede junto ser. No se puede repicar
y andar en la procesión.
Fiare slmul , sorberé simul , res ardua sera-
per.
NO
REU
NO DIGAS d' aquesta AYGUA NO BEURE PER
TERSÓLA QUE siA. ref. V. Aygua.
BÉÜRERSE. V. r. empaparse, com se diu
de la térra que s' beu V aygua. Embeber.
Imbibere , sugere.
béurers'ho. loe. f'ain. Cre'urers'ho , teñir per
cert. Tragárselo. Credere.
BE VENDA, s. f. ant. V. Purga.
BEVENDA. ant. V. Beguda.
BEXIGA. s. f. V. Vexiga.
BEYNA. s. f. V. Veyna.
BEYNOT. s. ni. ant. V. Veyna.
BEYRE. s. m. Copa. Cyathus vitreas.
BEZOAR. s. ni. pedra preciosa. Bezoar .^ be-
zar. Bezoardicus lapis.
BI.
BIAIS, s. m. ant. V. Biax. H
BIAX. s. m. obliquitat. Sesgo. Obliquítas.
BIAX. met. medi térnie per fér alguna cosa.
Sesgo. Via, ratio , modus.
Á BIAX. ni. adv. Sesgamente^ sesgadamente,
Obliqu^
BIBLIA, s. f. Biblia. B;b!ia, sacra scriptura.
BÍBLIC , CA. adj. Bíblico. Biblicus.
BIBLIOTECA, s. f. Biblioteca. Bibliotheca.
BíBLIOTECARI. s. m. Bibliotecario. Biblio-
thec:e príepusitus.
BICOCA, s. f. cosa de poca entitat. Bicoca.
Nullius momenti res.
BIENNAL. adj. Bienal Biennis.
BIENNI. s. m. Bienio. Biennium.
BÍGA. s. f. Viga. Trabs, lignum , tignum.
BiGA , de 1' esquena. V. Espinada.
VÉURER UNA PALLA EN LOS ÜLLS DELS ALTRES
Y NO VEURER UNA BIGA EN LOS SEUS. ref. Fer
la pi^ja en el ojo ageno y no la viga en el su
yo. Festucam in altcrius oculo videre , neu-
tiquam vero trabem in suo.
BIGAMIA, s. f. Bigamia. Bigamia.
BIGAMO, s. m. Bigamo, Bigamus , bis coniu-
gatus.
BIGARRAR. v. a. Abigarrar. Depingere , va-
riegar«.
BIGARRAT,DA. adj. Abigarrado. Diversis
variegatus coloribus.
BIGORNIA, s. f. especie d' enclusa. Bigornia.
Incus.
BIGOT. s. m. ant. V. Bigoti.
BIGOTERA, s. f. él tros de par.o ó cosa sem-
blant ab que s' subjectan los bigotis. i5i¿;o-
tera. Fasciola ad coercendas mysiaces.
TEÑIR BONAS BIGOTERAS, f. Ser hermós de cara.
Tener buenas bigoteras. Ore venusto pol-
lere.
BIGOTI. s. m. Bigote. Mystax , labri superio-
ris pili.
BIGOTI , ant. V. Llabi.
BIGOTIS. p. péssas cusldai en 1' entrecux de
J
ETG 95
las calsas. Etjtrepiernas. Femoralíiim divor-
tio assutus pannus.
cÁuRER DE BIGOTIS. f. Dar de hocicos , hocicar.
Terram ore co.^tundere.
CLAVAR pe'ls BIGOTIS. f. nict. dir á la cara.
Dar á la cara : Ech.irlo por Ijs barbas ;
Echar ^ decir en sus hocicos. Coram, palam
reprehenderé , exprobrare.
HOME DE BIGOTIS. Howbre de bigote. Vir
gravis.
LLEPARSÉN LOS BIGOTIS. f. Chuparsc los dcdos.
Aliquo cibo summé delectari.
PASSARSE LA LLENGUA pe'ls BIGOTIS. f. Rela-
merse, Os lamberé.
PEGAR DE BiGOTís. f. Dar de hocicos. Ore im-
pingere.
TEÑIR BIGOTIS. f. met. Tcncr bigotes. Constantii
& fortitudine pollere.
BIGUETA. s. f. dim. Vigueta. Trabs miniraa,
tigilium.
BILA. s. f. ant. V. B.'Üs.
BILIOS, SA. adj. Bilioso. Biliosus.
BILIS, s. m. Büis. BiÜs.
BILLONALLA. s. f. ant. V. Moneda de ve-
llo.
BIMIÍSTRE. s. m. Bimestre. Bimestris.
BIOMiiO. s. m. ^iomfto. ünibella versatilis.
BIOT. s. m. ant. V. Bassa d' aygua.
BIRADÓR. s. m. Náut. Birador. Funis trac-
torius nauricus.
BIRAM. s. m. Volatería, Volatilia.
BIRAR. V. a. Náut. Birar. Navem deflectere,
alio dirigere.
BIRBADOR. s. m. ant. qui arranca hérbas.
V. Arrancador.
BIRBADOR, ant. instrument per arrancar. V. Ar-
rancadora.
BÍRBA?.I£NT. s. m. ant. V. Arrabassament.
BÍRBAR. v. a. ant. V. Arrabassar, arran-
car.
BIRiBIS. s. m. cert jog de sort. Biribis. Ludí
gonus.
BIROLET. s. m. lo dir de dexa y posa. Peri-
nola. Trochulus inscriptus.
BIROLLA. s. f. Birola ,, casquillo. Canthus,
circulus ferreus quo lignorum aut baculorum
extrema muniíintur.
BIRRETA, s. f. Birreta. Pileum Cardinalium.
BÍRÜLE. s. f. Bafulé. Tibialium volumen.
Bíá. s. m. anr. péx. Alache. Sccmbrus.
BISARRAMENT. adv. m. Bizarramente.
Egregie , strenue.
BISARRIA. s. f. generositat, valor. Bizarría.
Magnanimiras , animi fortitudo , generositas,
mai^nificentia.
BISARRiSSI?ví , MA. adj. sup. Bizarrísimo.
Vaidé egregias.
BISARRO, RA. adj. gen:;r5s. Bizarro. Gene-
rosus , magnificiis.
BISARRO. V. Herai6s, gaüard.
BI-
q6 bis
BISART. s. m. ant. aucéll. Sacre. Buteo.
BISBAL. adj. cosa de Bisbe. Obispal., episco-
pal. Episcopalis.
BISBAT. s. m. dignitat de Bisbe. Obispado.
Episcopatus , Episcopi dignitas.
BISBAT , territori , 6 diócesi del Bisbe. Obispa-
do. Episcopi dioeccsis, ditio.
BTSBE. s. m. prelat. Obispo. Episcopus, an-
tistes , prarsul.
BISBE d' anei.l , ó AUXILIAR. Obispo de atñllo.,
auxiliar. Gratiá juvandi alterius crcatus
Episcopus.
BISBE DE GRACIA. Ellt. V. Blsbc d' AncII.
BISBE , met. viilg. véntre del porc. Obispillo.
Venter faliscus , botulus , botcllus.
BISNAGA. s. f. hérba. Biznaga. Oreoseli-
num.
BISONYO. s. m. Bisoño. Militise tyro.
BISSAC. s. m. ant. V. Bessac.
BISSO. s. m. ant. pex. V. Bis.
BISTÍA. s. f. ant. V. Bestia.
BISTORT, TA. adj. Retorcido. Retortus.
BISTORTA. s. f. hérba. V. Viftorta.
BITÁCULA. s. f. Náut. Bitácora. Pyxis náu-
tica.
BITAS, s. f. Náut. Bitas. Trabes quibus an-
chorae fuñe firmantur.
BITLLA. s. f. Bolo. Obeliscus ligneus.
joG DE B1TLS.AS. Jucgo de bolos. Trunculorum
ludus.
JOG DE BiTLLAS , k] pctít , á que jugan los mi-
nyons de poca edat. Chirinola. Puerilis quí-
dam ludus pyramidularum persimilis,
KEY EN LO jriG DE 'JITLLAS. DieZ de toloS. Pt'l-
marius trunculiis lusorius.
BITLLET. s. m. Billete. Scheda, schedula,
epistoüuni.
BITLLO BITLLO. m. adv. J tocateja. Mox,
statim.
BITONr. s. m. Na'ut. Bitones , escotillas. Na-
vis valvcc.
BITOR. s. m. aucéll. Bitor , rey de las codor-
nices. Glottis.
BIÍSEGA. s. f. instrumént de sabatér. Bisa-
gra. Lignum tenue perpoliendis calcéis de-
ferviens.
BIVARO , BIVERO. s. in. ant. castor. Biba-
ro. Canis ponticus, castor, fiber.
jüVAKi, ant. peí de castor. Castor. Castor,
casKírese lanx" pilus.
FÍVORA. s. f. V. Vivora.
BíXEST. adj. que s' aplica al any que consta
de 366. dias. Bisiesto. Bissextilis.
BIXET. adj. ant. V. Bixést.
BL.
BLA , NA. adj. tou. Blando. Blandns.
.A , Jnt. beaign
suetus •; comis.
1JÍ.A , Jnt. beaigne de condició. Blando, Man-
BLA
CLA , pastos, amoros. Blando. Blandus, mollis.
BLADER. 8. ra. ant. aucéll. Triguero. Triti-
carius , frugipeta.
BLADER , ant. qui comercia en blat. Triguero.
Tritici commercium agens.
BLAN, NA. adj. territ. V. Bla.
BLANAMENT. adv. m. Blandamente. MolU-
ter , leniter , blandé.
BLANC, CA. adj. Blanco. Albus, candidiis.
BLANC DE BAiiBA. Barbicano. Barba canus.
BLANC DE CAP Ó DE cABELLs. Cuno. Canesccns,
incanescens.
CABELLS BLANcs. Canas. Canities.
HOME BLANC, él que procohex honradamént.
Hombre blanco. Homo verax, intet^er ^ recíse
fidei.
ROBA BLANCA. V. Roba.
BLANC. s. m. él color blanc. Blanco. Albor.
BLA|íc, l'espay que s' déxa vúyt en los egcriís.
Lactina. Snatium vacuum.
BLANC, ñ ú objécte. Blanco. Scopus, finis.
BLANC , senyal , ahónt se dirigexen é¡s tirs.
5/«nco. Scopus , meta.
BLANC, en r ¡inprémpta la part del full,q'ie
primeramént s' iinprimex. Blanco. Facijs
qu;v; prius excudirur.
BLANC DEL ou. V. Clara del ou. ••
BLANC COM UNA TÓFA DE Nkv. f. BlaUCO COmS
el ampo de ¡a nieve. Cand-ore nivem £equa;is,
ARMAT DE PUNTA KN BI^AXC. f. V. Armat.
CONÉXER AB EL BLANC DELS ÜLLS. f. met.
penetrar 1' intenció, desitj &c. d' a)gú.
Conocérsele á uno alguna cosa en el blanco
de los ojos. Signo aliquo quod quis intenjit
vel cupit, dignoscere.
DONAR ó DEXAR FIRMA EN BLANC. f. Firmar en
blanco. Chartam obsignare , & alterius ñdA
scribendam credere.
GIRAR ELS ULLS EN BLANC. f. PonCr loS OJOS en
blanco: Torcer los ojos. Pupiliam oculi in
altum extollere , ita ut tantüm appareat
pars alba.
NO DISTINGIR EL BLANC DEL NEGRE. f. A^O dis-
tinguir ¡O blanco de lo negro. Álbum é nigro
non discernere.
TOCAR AL BLANC f. inct. Dar en el blanco.
Attingere.
BLANCA, s. f. certa moneda. Blanca. Semiterun-
cius , bessis.
BLANCATXO, XA. adj. Blancazo., blanque-
cino. Alh'idas ., alhidulus.
BLANCCRÜ, s. m. Jlbayakb. Cerussa.
BLANCOR, s. ni. V. Blan.-ura.
BLANCOS, SA. adj. ant. V. Blancaíxo.
BLANCURA, s. f. Blancura. Albitudo, albor,
candor,
BLANDEJAR. v. a. ant, V. Blandir.
BLANDEjAR. V. u. V. Balandtejar.
BLANDICIA, s. f. ant. V. Adulado , lli-
sbnja.
BLÁN-
BLANDIR. V. a. la llansa. Blandir , blntidear
l.i Linz.u Vibrare.
BL.WQUAIR. V. 3. ant. V. Embianquir.
BLANQUEJADOR , RA. s. m. y f. Blanquea-
dor. Dealbator.
BLANQUEJADURA. s. f.ant. Bhwqueadura.
DeaJbatio.
BLANQÜEJAMENT. s. m. ant. V. Blanque-
jadura.
BLANQÜEJAR. v. a. fer tornar blanc. Blan-
quear. Dealbare.
BLANQÜEJAR LA PARET. ant. V. Emblanquí-
nar.
BLANQÜEJAR. V. H. Hiostrar alguna cosa sa blan-
cor. Blanquear. Albescere.
BLANQUEjAT, DA. p. p. Blanqueado.
BLANQUER. s. m. Curtidor. Coriarius subac-
tor.
BLANQUERÍA, s. f. ant. maniobra del blan-
quér. Curlidura. Coriorum politio , macera-
tío , subactlo.
BLANQUERÍA , 1' oficína del blanquér. Tenería^
curtidurúi. Coriaria officina.
BLANQUESA. s. f. ant. V. Blancor, blan-
cura.
BLANQUET,TA. adj. dim. Blanquillo. AI-
bidus.
BLANQUET. s. m. V. Blanccrú.
BLANQUETJ. s. m. 1' acció y efecte de blan-
quej'ar. Blanqueo , blanqueadura. Dealba-
tio.
BLANQUIMENT. s. m. ant. V. Emblanqui-
ment.
BLANQUINOS, SA. adj. Blanquecino., blan-
quizco. Aibincus.
BLANQUIR. V. a. ant. V. Emblanquir.
BLANUUÍSSIM, MA. adj. sup. Blanquísimo.
Candidissimu-i.
BLANQUIT, DA. p. p. ant. V. Emblan-
quit.
BLANURA. s. f. Blwdura. Mollities.
BLASFEMADOR, s. m. V. Blasll-mo.
BLASFEMAR, v. a. Blasfemar. Execrari ;
impie In Deum vel \n Divos joqiii.
BLASFEMAT , DA. p. p. Blasfemado.
BLASFEMIA, s. f. Blasfemia. Impius in
Deum vel Divos sermo.
BLASFEMO, MA. adj. Blasfemo. Blasphe-
mus; impjé prolatus , dictus.
BLASFEMO, s. m. blasfemador. Blasfemo. Blas-
phemus , impie de Deo vel de Divis lo-
qiiens.
BLASr. s. m. ant. nom d' honie. V. Blay.
BLASMAR, ant. V. Vituperar, repe'ndrer.
BLASME. 8. m. ant. V. Vítupcri.
BLASMpR. s. f. ant. V. Blasme.
BLASSO. s. m. Blasón. Insigne , scutaria
icen.
BLASSONADÓR , RA. s. m. y f. Blasana-
dar. lactator.
Tem. I.
BLASSONAMENT. s. m. ant. V. Jactan-
cia.
BLASSONAR. v. a. Blasonar. lactare se in
aliqua re.
BLASTEMAR. v. n. ant. V. Blasfemar.
BLAT. s. m. Trigo. Triticum , fiumentum.
BLAT BLANCAL , ant. V. B!at candial.
BLAT cANDL'iL. Trigo Candial., candial. Siligt-
neum triticum.
BLAT EN HERBA. Porrina. Messes virentes,
sata.
BLAT DE MORO. Maiz ., trigo de la India. Mil-
lium Indicum.
BLAT ORE. Tizón , alheña. Triticum adus-
tum.
BLAT ROTG Ó ROJAL. Rubion. Irio , fobus.
CAMP DE BLAT DE MORO. Maizal. Ager millio
Indico satus.
BLATS , los sembráis. Panes ^ trigos. Fru-
menta.
AjÁuRERSE ELs BLATS. f. V. Ajaurersc.
TORNARSE ORB LO ELAT. Alheíiarss. Rubiginc
corrumpi.
NO DIGAS BLAT QL E NO SIA AL SAC , Y ENCARA
BEN LLiGAT. reí. De la mano á la boca se
pierde la sopa.
Ssepius ora interque manum cadit offula dul-
cís.
BLAU, VA. adj. /ízul. Cseruleus.
BLAU, met. ant. V. Enve os.
BLAU DE CEL. Azul celcsíe. C;rruleus.
BLAU TURQLÍ. Azul tufqui ., íurqucodo. Valde
caeruleus.
BLAU. s. m. el que resolta en alguna part del
eos, de algún cop ó contusíó. Ramalazo. Li-
vor.
BLAUET. s. m. h¿rba. Ciano.,flQr de aliso.
Cyanus.
BLAVEJAR. V. n. Azulear. C-cruleo colore
infectum apparere.
BLAVENC , CA. adj. Azulado. Csruleus,
subcíeruleus.
BLAVURA. s. f. anf V. BIau , él que resulta
d' algún cop ó contusió.
BLAY. s. m. nom d' home. Blas. BlasJus.
BLE. s. m. Torcida , mecha. Ellychnium , my-
xum.
BLE , ant. V. Broc de llumanera.
BLEDA. t. f. Acelga. Beta , ceta.
BLEDA. í. m. y f. met. tonto. Papamoscas. Bar-
dus , hebes.
BLENERA. s. f. Mechero. Myxus.
BLENERA , horba. Verbasco., gordolobo, cande-
laria. Verbascum , locumbra , candelaria.
BLET. s. m. Bledo. Blirum.
NO SE m' en doña un elüt. f, No se me da un
bledo. Flocci non fació.
BLONDA, s. f. Blonda. Tenia yd vitta sérica
reticulata.
BLOQUEAR. V. a. ant. V. Bloquejar.
Bb BLO-
93 BLO I
BLOQUEJAR. v. a. Bloquear. Circumcludere,
cirvunisepire.
BL0QLT5TJ. t. m. Bloqueo. Omnis aditus in-
terdusio.
BO.
BO , NA. adj. lo que te bondat. Bueno. Bo-
nus.
po, de bon geni. Bueno. Humanus, facilis.
Eo , gustos, agradable , divortit. Bueno. lucun-
dus , gratus.
BO, lo que no s' ha deteriorat y pot servir.
Bueno. Mediocris , non inutili» , non despi-
cabiÜs.
BO , sa. Bueno , sano. Sanus.
BO , apte , útil. Bueno. Urilis , commodus , op-
portunus.
BO, gran , molt y axi s' diu : ha fet un pasetj
BO, hi ha un bon tros de camí. Bmn. Mag-
ñus.
BO. adv. que s' acostuma usar quand hi ha prou
de lo que s' subministra. Bueno. Satis, sat
est.
BO ! interj. ab que s' aproba alguna cosa ; ó ab
que proferida ironicamént se desalaba. Bue-
no I Optimé quidem ¡
ANAR BO. f. V. Anar.
ANAR DE BO. f. Ir de veras. Strib agí, dici.
DONAR ALGUNA COSA DB BO. t. ab que s' ponde-
ra lo desitj de lograr, o de que succehesca
algnna cosa. Dar algo bueno : Dar algo de
bueno. Quidpiam vel preiiosum daré.
FER EO. f. teñir las cosas bona disposició, sime-
tría , adorno Scc. de manera que done gust
él mirarlas. Parecer. Belié apparere.
NO SER BO PER COVAR NI PER PONDRER. f. No
ser para silla , «i para nlbarda. Es.te omni-
no ineptum.
SER MAESA BO. f. Ser demasiado bueno. Nimium
«e facilem conimodumve praebere.
LO Bo ES QUE. loe. él cas es que. Lo bueno es
que. Quod msjus , ve! magis est.
LO QU' ES BO PE*L FETGE ES MAL PER LA MEL-
SA. ref. Lo que es bueno para el hígado es
malo para el bazo.
Qux grata est jecori . res est inimica lieni.
TÓT LO BO COSTA, ref. Lo que mucho vale mucho
cuesta. Bonum non sine labore paratur, non
sine magno pretio coinparatur.
EON. veu del adjectiu i;o , quand precehex al
substantiu niascuií. Buen. Bonus.
BON H031E , PERO d' AQUÍ NO PASSA. f. Buen
hombre , pero inal sastre. Candidus vir , sed
ad res gerendas ineptus.
SER UN BON JAN. f. mct. Ser un buen Juan.
Esse bonum ac simplioem virum.
SON día : BONA NiT. iHodo de saludar. Buenos
dias , buenas noches. Precor tibi faustum
diem , faustam noctem.
BOA
BONAS LLEÍRAS. Buenas letrHs ; Letras huma-
nas. Hunianiores litterae, politiores.
FER BONA ALGUNA CANTITAT. f. abonarla. Ha-
cer buena alguna cantidad. Acceptiim re-
ferre.
TENiR Ó NO TEÑIR LA BONA. f. Estar de bucnu
ó de mala. Pacato, sereno, aut túrbido ani-
mo esse.
Á FK QUE l' hem feta BONA. loc. La kemos he-
cho buena. Perbellé quidem.
AHONT BONA ? loC. V. AhÓnt.
BONAS TARDAS , modo de saludar. Buenas tar-
des. Precor tibi faustas horas pomeridia-
nas.
de BONAS EN BONAS. m. adv. fam. De bue-
nas., á buenas.) buenamente. Libenter; grato
animo.
PER LA SEVA BONA CARA. V. Cara.
BOATO, s. m. Boato. Apparafus , pompa, os-
tentatio.
BOBANSA. s. f. ant. V. Boberia.
BOBANZ. adj. ant. V. Vanaglories.
BOBANZA. ant. V. Vanagloria, vanitat.
BOBANZAMENT. adv. mod. ant. V. Vana-
gloriosamént.
BOBANZAP.se. V. r. ant. V. Vanagloriar-
se.
BOBEJAR. V. n. Bobear. lasiplenter agere,
desipere.
BOBERIA. s. f. Bobada. Nugae.
BOBO, s. m. Bobo. Stultus,
BOBO, graciós. Bobo. Sannio.
QUAND LO BOBO VA AL MERCAT , LO MERCAT ES
ACABAT. ref. V. Mercat.
SER UN BOBOYA , Ó BABOYA. fr. V. Ser un ba-
bieca.
BOC. s. m. Cabrón , macho de cabrío , bode.
Hircus.
b6ca. s. f. Boca. Os.
BOCA. met. entrada ú obertura. Boca. Hiatus,
aditus , os.
BOCA del COR , ó DEL VENTRELL. BoCa del eS'
tómago. Ventriculi oí.
BOCA DE DRAG. joc. la grsn. Boca de espuerta.
Patens, patulum os.
BOCA DE Foo. Bocd de fuego. Arma ignífera,
igniarium.
BOCA INFERNAL, nict. él blaífsTOO , murmura-
dor &c. Boca de Infurno. Maledicus, blas-
phemus.
BOCA DE piny6. V. Boqueta.
ANAR AB LA CÓCA BADADA. f. &ÜSÍ fldalat. V,
Anar.
ANAR AB LA b6cA BADADA TRAS d' ALGUNA CCSA.
f. met. ant. desitjar sumamént lograrla. Be-
ber los vientos por alguna cosa. Alucui rei
inhiare, rera aliquam flagrantisiimé cupere,
ambire.
CALLAR LA BOCA. f. Ho dif patauls. Callar Ja
boca. Tacere.
BOC
cR^.xER LA SALIVA % LA BOCA. f. fflet. Haters!
la boca agua. Appetinim excitar!.
CUSIRSE LA ebcA. f. met. y fam. Coser la boca.
Reticere , verba coerceré.
DiR uK AQUELLA BOCA. f. fam. ab quc s' pondera
lo mal qu' algú diu. Echar de aquella boca.
Superbé loqui; injurias, convitia evome-
re.
DiR AB MiTjA BOCA. f. Decir coH la boca chica.
Non paiam apertéque proferre,
DIR ALGÚ TOT LO QUE LI vt Á LA BOCA. f. DcCtr
alguno qiianto le viene á la boca. Quidquid in
biiccam venit evomere , temeré proferre.
ESCALFARSE DE BOCA. f. mct. Calentarse la boca.
Ine sestil in convitia prorumpere.
ESTAR AB LA BÓCA OEERTA Ó EADADA. f. qUcdar
embadalit á vista d' alguna cosa qu' admira.
Estar ó andar con la boca abierta. Inaniter
in admirationeni rapi.
LA BOCA FA 'l jog. f. La bocu hace juego, Stan-
dum verbis in ludo.
la BOCA LI ES MESURA, f. fam. Su boca es medi-
da. Quid quid velle aut optare se dixerit,
obtinebit.
LLEVAR DE LA BOCA , 6 LLEVAR LA PARAULA
DE LA BOCA. f. anticiparse altre á dir lo que
algú anabá á dir. Coger la palabra de la bo-
ca. Sermonem occupare.
llevars'ho de LA BÓCA. f. dexaf de menjar
alguna cosa per qu' ho menje altre. Qui-
társelo de la boca. Demere sibi ex cibo ut
alius edat.
NO BADAR boca , NO OBRIR LA BOCA. f. mCt.
No desplegar ¡a boca., los labios. Nec verbum
proferre.
NO DIR AQUESTA BOCA ES MEVA. f. No dccir CSta
boca es mia. Ne verbuiu quidem faceré.
NO DIR UNA COSA AB TOTA LA BOCA. f. Dcfir al-
guna cosa con la boca chica. Non aperte pa-
íamque proferre.
NO POSARSE EN LA fíh':\. f. no parlar d' algú ó
d' alguna cosa. No tomar en la boca. Nec
verbum de aliquo faceré.
QUEDARSE AB LA BOCA BADADA. f. fam. quedar-
se suspes sens poder parlar. Aporrar. Ob-
mutescere.
RENTARSE LA sbcA. f. glopejand. Enjuagar.
Aquae , aliusve liquoris haustu hinc inde
moto os lavare.
TAPAR LA BÓCA. f. met. fer callar. Cerrar., ta-
par la boca. "Ad silendum adigere , os occlu-
dere.
TAPAR LA b5ca. f. met. reduir á algu á que
calle y adheresca á alguna opinió. Ganar la
boca. Alicuius silentium & consensum capta-
re.
TEÑIR SEMPRE Á LA BOCA. f. No cacrsele de la
boca. Semper in ore habere.
TORNAR Á LA e6ca. f. lo mcnjat , ó begut. Ve-
nirse á la boca. In os venire.
BOC 99
Á BOCA PLE>}A. m. adv. A boca Vena. Pleno
ore , aperte.
AB LO Bocí Á LA BOCA. cxpf. fam. V. Boci.
Á DEMANAR DE BOCA. m. adv. p. u. ^ pedir de
boca. Ex aninii sententia ; ex voto , ad vo-
luntatem.
AB TOTA LA BOCA. m. adv. claramént. A boca
llena. Aperte.
BOCA PER ABiuNT. m. adv. Boca arriba. Recto,
erecto ore.
BOCA PER AVALL. mod. adv. Boca abaxo. In-
verso, aut deorsum verso ore.
BOCA QUE VOLS , COR QUE DESITJAS. ITl. adv.
A que quieres boca : A pedir de boca. Uti
lubet, ut fert voluntas.
DE BOCA. m. adv. de paraula. A boca. Ore.
DE BOCA EN BOCA. loc. ab que s' expressa
qu' alguna especie s' difundex diendla uns
á altres. De boca en boca ; de lengua en len-
gua. Uno alii dicente , narrante.
FÍcALi 'l dit a la BOCA. loc. ab que s' indica
que te suficient conexemént aquell de qui s'
parla. Métele el dedo en la boca. Infer ori
eius digitum.
QUE NO TÉNs BÓCA? expr. ab que s' repren al
que no parla quand deu. No tienes boca ?
Esne mutus ?
vent de boca. loc. ab que s' nota la jactancia
d' algú. De boca. Verbo tenus.
puNT EN I OCA. loc. Punto en boca. Sile , tace.
X BOCA QUE NO PARLA DEU NO l' OU. reí. A
quien no habla no le oye Dios. Obmutescens
non auditur.
EN BOCA TANCADA NO HI ENTRA MOSCA NI ALA-
DA, ref. En boca cerrada no entra mosca.
Non hominis clausum potis est os musca su-
biré.
EN LA BOCA DEL DISCRET LO QUE ES PUBLIC
És secrét. ref. En la boca del discreto lo
público es secreto.
Prudenter tacitus quod scit nescire videtur.
DE LA ABUNDANCIA DEL COR PARI,A LA BOCA.
ref. Se va la boca donde está el corazón.
Ex abundantia cordis os loquiriir.
BOCABADAT, DA. adj. Boquiabierto. Uhns
ore.
BOCAMÁNEGA. s. f. Bocamanga. Manics
OS.
BOCAMOLL. s. m. fácil en dir las cosas.
Boquiroto. Loquax , garrulus.
BOCAMOLL, LLA. adj. facil de enganyar ó de
dexarse persuadir. Boquimuelle , mollar. Mol-
lis, faciiis.
BOCARAM. s. m. Bosací. Gummita tela.
BOCASSA. s. f. vulg. aum. de boca. Bocaza.
Os patulum , lai¿ dcductum.
BOCELL. s. m. Bocel. Cx'latura convexa in
longum nut jn circulum ducta.
BOCELLAR. v, a. Bacelar, la couvexam li-
neam cselat'e . elaborare»
loc BOC
BOCELLAS. s. ni. aum. Bocelon. Magnus
astragulii?.
BOCEL Í.ET. s. m. dim. Bocelete. Parvas
astraguius.
BOCÍ. s. ni. la porcio de menjar que regular-
nient cab en la beca. BüCíHÍo, Buccelia.
BOCÍ, tros. Pedazo. Frustum.
Bücí, tirada , trast ; y axi s' diu qu' hi ha nn
bon i^o.'í desd' un lloc á altre que es dista nt.
Trecho. Tractos.
BOCÍ DE FUSTA , clciirt, y gruxut que queda
de la que s' serra y seinblant. Zoquete. Ligni
fruítum.
BOCÍ DK PA , él que s* talla del pa entér, ó
queda del pa que s'' menja. Zoquete. Frustum
pañis.
BOCÍ DE PA. el sustento de que s' necesita ; y
axi s' diu : que s' procura teñir un bocí de
pa. Pedazo de pan. Victus.
CONTARLI Á UN LOS BOCINS , 6 "uS EOCINS QUS
MENjA. f. Contarle á uno los bocados. Quan-
tum quis edat observare.
JMENJAR ó PENDRER UN Eocí. Tomar utj bocado.
Aliquid cibi sumere , capere.
NO TíNIR UN BOCÍ DE PA PER POSARSE X LA
BOCA. f. No tener que Ihgar á la boca. Ex-
trema egestate , inopia laborare.
AB LO BOCÍ, ó AB LO MENJAR Á LA BOCA. m.
adv. poc despres d' haber menjat. Con el
■ bocado en la boca. Vix comestione finita.
Á MICAS y Á BOCINS. m. adv. A pedazos,, en pe-
dazos. Frusrillatim , carptini.
BOCINET. s. m. dim. caxaladera. Bocadillo.
Buccelia.
BOCINET , trosset. Pedacjto. Frnstulum.
BODA. s. f. Boda. Nuptis.
ENCARA DURA 'l PA DE BODAS. loC. fam. AuH
ahora se come el pan de la boda.
Hactenus optatos pracstant connubia panes.
Á LA BODA DEL FÍOL , QUI NO t'hI CONVIDA NO
t'hi vol. ref. A boda ni bautizado no vayas
sin ser llamado.
Sit thalaini foedus , sint vel lustralia festa,
Non invitatus providus ipse fuge.
no hi ha cap BODA POBRE , NI CAP MORT RICA.
ref. Ni boda pobre , ni mortuorio rico.
Nec funus dives , sunt neo connubia egena.
BODEGA, s. f. cellér. Bodega. Celia vina-
ria.
BODEGA , en las embarcacions. Bodega. Navigii
alveus sub tabúlalo.
BODEGUER. s. m. ant. qui cuyda de la bo-
dega , ó cellér. Bedeguero. Cellarius.
BOFET. s. m. ant. V.^Bofetada.
BOFETADA, s. f. Bofetón. Colaphus , ala-
pa.
BOPETADETA. s. f. dim. Bofctoncillo. Levis
alapa.
BOFETEJAR. v. a. Abofetear. Colaphis c»-
dere , alapas impingere.
BOG
ROFETEJAT, DA. p. p. Abofeteado.
BOGA, Ó BOVA. s. f. hérba. Espadaña,
enea. Gladiolus palustris.
BOGA, pex. Boga. Boopus, bocas.
BOG \ , r acció de bogar. Boga. Remigatio.
ANAK EN BOGA. f. mct. usarse , ser corrent al-
guna cosa. Estar en boga, In usu esse.
BOGADOR, s. m. qui boga. Bogador. Re-
inex.
BOGAR. V. n. remar. Bogar. Remigare.
BOGAR, met. trebaliar molt. Afanar. Defati-
gari.
BOGEJAR. V. n. fér ó dir bogerias ó despro-
pósito. Loquear. Ineptire , insanire , desi-
pere.
BOGERIA. s. f. malaltia que priva del os de
la rahó. Locura. Insania , dementia.
BOGERÍA. s. f. disbarat , desatino. Locura.
Ineptia, ineptum , stultum factura.
COGERÍA, casa per recullir y curar ais botgs.
Casa de locos. Domus curandis amentibus.
BOGÍA , Ó BUGÍA. s. f. ant. V. Mona.
BOGÍOT, Ó BUGÍOT. s. m. ant. V. Mico.
A LA BOJA. mod. adv. vulg. A tontas y á
locas. Inordinaté, absurdé.
BOJAnlENT. adv. m. Locamente. Insané.
BOJARRÓ. s. m. V. Sodomita.
BOL. s. m. V. Bolarmini.
BOLA. s. f. Bola. Globus , sphaera.
BOLA, de mantega , S3gí , y semblant. Pella.
Massa conglobara.
BOLADO, s. m. Bolado. Sacchari favus.
BOLANDÉRA. s. f. deis cotxes, carros occ.
Estornija, bilorta. Annulus ferreus.
BOLARMINI. s. m. Bolo arménico , bol, Terra
rubra viscida & tenax.
BOLCADA. s. f. lo que servex per bolear las
criaturas. Empañadura , emboltnra. Panai
infantiles.
BOLCADA, la del cotxe, carro, &c. V, Volcada.
BOLCADOR. s. m. anr. lloc en que s' revol-
can los animáis. Revokadero. Volutabrum.
BOLCAMENT. s. m. ant. V. Revolcamént.
BOLCAR. V. a. y n. V. Volcar.
BOLCAR , las criaturas. Empañar. Infantilibus
pannis involvere.
BOLCARSE. V. r. V. Volcarse.
BOLEA. 8. f. en los cotxes. Bolea, Tignum
annuio férreo instructum.
BOLEJAR. V. n. en lo jog de mesa, ó billart.
Bolear. Glóbulos ¡ncaÉSum jaSíare.
BOLET. s. m. Hongo. Pungas.
BOLETA, s. f. dim. Boiiila. SpJiaerula.
BOLETOS, SA. adj. ant. Hotigosa, Fungosus.
BOLÍCA. s. m. flica , 'póiisia, tronya. Gaza'
po. Versutus , vel cal!!d««.
BOLICH. s. m. ant. V. Emboiic.
BOLILLA, s. f. dim. V. Boleta.
BOLILLO, en lo jog de mesa. Biblia. Férrea
columella ares: trudiculari affisa.
BÓ-
BOL
BÓLÍT. s. m. Tala. Paxillus utHnqiie acu-
joG DE CANA Y BÓLiT. Ju^go de tala. Piíerorum
liidus palo acurainato utrinque , qui altero
¡mpellitur.
BOLITX. s. m. Boliche, bolin. Minor globulus
ligneus.
BOLL. s. m. Cascábalo. Folliculus , siiiqua.
BOLLAR. V. a. ant. V. Sellar.
BOLLARMINÍ s. m. ant. V. Bolarniini.
BOLLICIÓ, s. f. ant. V. Bull.
BOLLO, s. m. Bollo. Pañis delicatus, dulcia-
rius.
BOLONL adj. rudo , ignorant , tonto. Bolonio.
Inscius, ineptus, stultus.
BOLQUÉR. s. m. Paño , pañal. Pannicu-
lus.
BOLQUÍM. s. m. ant. v. Bolquér.
BOLSIC. s. m. ant. V. Butxaca.
BOLSO s. m. ant. la büssa en que s' posan los
diners. Bolsillo. Crumena.
BOMBA, bola de ferro vuyda. Bomba. Globus
ferrcus , igneus.
BOMBA, per traurer aygua. Bomba. Anthlia.
BOMBA, ant. ostentació. Bambolla. Pompa.
Á PROEA DE BOMBA, m.adv. A prucba de bomba»
Ad ferrei giobi igniferi experimentum.
BOMBARDA, s. f. maquina militar antigua.
Bombarda. Tormentum bellicum.
BOMBARDA, s. f. cmbarcaciü pera tirar bombas.
Bombarda. Navis globulis igneis emitten-
dis.
BOMBARDA, ant. V. Pet.
BÓMBARDEJAR. v. a. V. Bombejar.
BOMBARDEjAR. V. Tí. ant. V. Petar.
BÓMBARDER. s. m. Bombardero. JEnsi tor-
menti jacuLitor.
BÓMBARDERA. s. f. llanxa. Bombardera.
Torquendis igniariis globis ferráis aptata
scapha.
BOMBEJAR. V. a. Bombear , bombardear.
Glandes férreas igníferas immittere.
BOMBOLLA. s. f. Burbuja^ ampolla^ eaní'
panilla. Bulla.
BOMBOLLA. V. Blltllofa.
EOMBOLLA. met. mentida. V. Butllofa.
BÓMBÓLLARSE. v. r. V. Butllofarse.
BOMBOSI. s. m. Bombasí. Bombasum textura.
BONACOSA. adr. mblta ó gran quantitat de
alguna cosa. Buen rato , mucho. Plurimüm,
multüm.
BONAÍRE. adj. ant. benigne , bo, dols de
geni. Bueno , bonazo. Benignas , raitissima:
indolis.
BON'AiRE. s. m. ant. V. Mansuetut , benigni-
tat.
BONAMENT. adv. m. Buenamente. Facili,
nullo negotio, sine labore.
BONANSA. s. f. Bonanza. Tranquilüías, mare
placidum.
Tora. /.
.^ ' BON loi
BONAS , SA. adj. Bonazo. Homo pacificas,
suavis, benignae indolis.
BONAVENTURA. noni d' home. Buenaven-
tura. Bonaventura.
BONDAT. s. f. Bondad. Bonitas.
BüNDAT, blanura, suavitat de geni. Bondad.
Suavitas, lenitas.
DE DINÉRS V DE BOXDAT LA MEYTAT DE LA
MEV'TAT. ref. V. Diners.
BONEA, BONESA. s. f. ant. V. Bondat.
EONET, TA. adj. dim. Bonico .¡ bonito. Ali-
quaníulum bonus.
BONET. s. m. ant. V. Gorra.
BONETO. s. m. Bonete. Pijeus.
BONIC , CA. adj. hermbs , perfet , agradable
á la vista. Banito , lindo, Bellus , pulcher,
elegans, decorus.
BONIC. adv. m. galantmént , bk. Bonicamente,
lindamente. Bené , bellé, perbelle.
BONics. p. Aliños. Ornatus.
EIXIR AB LOS hO.VÍCá , Ó AB TÓTS LOS EONICS. f.
Salir con todos sus alfileres. Ornatissimé pro-
dire.
POSARSE BONIC. f. Aliñarse., atildarse., aderezar^
se , engalanarse. Parare , ornare se.
BONÍCIO. s. f. ant. Zumbido. Sussurrus , bom-
bus.
BONICOY, YA. adj. dim. V. Boniquet.
ANAR Á LAS BoNicoYAs. f. V. Anar.
BONIFICAR. V. a. alguna partida. Bonificar^
abonar. Pro accepto habere , acceptum re-
fe rre.
BONIQÜESA. s. f. Belleza., hermosura. Pul-
chritudo , species.
BONIQUET, TA. adj. dim. Bonitillo. Bellu-
lus, pulchellus.
BONIR. V. n. ant. Zumbar. Sussurrare , bom-
bilare.
BONISSÍM, MA. adj. sup. Bonisimo. Váida
bonus, optimus.
BONITO, Ó BONÍTOL. s. m. pex. Bonito,
biza , amia. Amia.
BONTAT. s. m. ant. V. Bondat.
BON Y. s. m. Tumor., bullo. Tuber.
BONv, que s' fa en las pessas de mefall cope»
jandlas. Bollo , abolladura. Tumor ex contu-
sione.
BONY , él que resulta en ¿1 cap d' algún cop.
Burujón., tolondro, tolondrón. Tumor, tuber.
CALDERA VELI.A ü TERRAT SEMPRE TÍ; BONY 6
FORAT. ref. V. Caldera.
BONYEGAR. v. a. ant. V. Abonyegar.
BOIVYET. s. m. dim. Tumorcillo , bultillo. Tu-
berculus.
BOQUEJAR. V. n. ant. obrir la boca. Boquear.
Hiscere , hiare.
BOQUERO, s. m. p. u. obertura. Boquerón.
Híatus, foramen.
BOQUETA, s. f. dim. Boquita, boquilla. Oj-
culura , parvum os.
Ce BO-
102 BOR
BORA. s. f. Or'itta. Ora.
BOHA , la de tota especie de vas , y semblant.
Borde. Labjum ora.
BORA, la que s' fa en la roba en la part tallada.
Dobladillo. Lintel ora inversa tenui filo as-
suta.
BORA , la del carrér. Jeera , cera. Callis ora
jaxta dojnoriim seriem.
BORA VIVA. Vi-jo. Telíc extima pars.
Toc.ui DE BORAS. f. anársen. Tomar Ijs de VUla-
disgo , tom^ir el trote. Abire.
i LA EORA. m. adv. prop./"nío, cerca. ]üxt3.
Á LA LORA DEL FOG. m. adv. Al ainor de la
lumbre. Ad ignem.
BÓRBOLL. s. m. mentida , engany. Trapaza^
enredo. Mendacium , fraus , dolus , falla-
cia.
BÓRBoi^L, embolic, confusió. Enredo., embrollo.
Reruní perturbatio , iniplicatio.
BÓRBÓLLAYRE. s. m. mentider, enganya-
dór. Trapacista , trapacero. Nebulo , dolo-
sus, mendax.
BORBOLLAYRE. vulg. y bax. V. Almanac.
BORBOLLEJAR. v. n. Trapacear., trapazar.
Deludere , dolóse , fraudulenter agere.
BORC BORG. s. m. ant. V. Burch.
BORCEGUÍ, s. m. Borceguí. Cothurnus.
BORCEGUINER. s. m. ant. fabricant de
borceguins. Borceguinero. Cothurnarius.
BORCEGUINERÍA. s. f. ant. l'oficina del
borceguiner. Borceguinen'a, Cothurnorum of-
ficina.
BÓRD, DA. adj. illegúini. Bastardo., borde.
Iliegitimus , nothus.
BORD , dit del arbre , ó planta. Borde. Silves-
tris.
BORDA, s. f. ant. V. Mas, masía.
BORDEGAS, SA. adj. V. Bórd.
BbRDEGAS,sA. s. m. y f. minyó, ó minyona
de poca edat. Rapaz , rapaza', rapazuelo,
rapíizuela. Puer, puella.
BÓRDEJAR. V. n. degenerar deis shüs. Bas-
tardear. Degenerem esse.
BORDBjAR , la embarcació. Bordear. Navem
gyros ducere.
BORD rORDEJA , Y RIARS MARSEJA. Pcf. El htjo
borde V la ínula cada dia se mudan.
Ne Martis mensi nimiüm tu fide , nothove.
BÓRDELE, s. in. Burdel. Lupanar.
BORDER. s. m. ant. masovér. Colono. Colo-
nus.
BORDO, s. m. costat de l'embarcació. Bordo.
Navis latus.
isoRnn , la matexa embarcació. Bordo. Navis.
BORDÓ, s. m. lo de que sólen usar los pere-
grins. Bordón. Baculus.
BORDÓ. Arq. Tondino. Astragali modulus.
BORDÓ , en los instruments músics de corda.
Bordón. Chorda major.
BORDÓ , lo que portan los Capiscols en lo Cor
BOR
y professbns. Cetro. Baculus , virga argén-
tea.
BORDÓ, ant. V. Estoc.
BORDONER. s. m. ¿I que porta '1 bordó en
las funcions ecclesiásticas. Cetrero. Argen-
team virgam gerens.
BÜRGUEá , SA. s. m. y f. ant. V. Sur-
ges.
BORÍ. s. m. ant. V. Marfil.
BORLA, s. f. Borla. Apex.
BORLÉTA. s. f. dim. Borlita.., horlilla. Levis
apex.
BÓRN. s. f. V. Mercat , plassa.
BORN , BORNA. s. m. y f. ant. volta , torn.
Fuelta. Gyrus.
BORNAR. V. n. ant. dar voltas , torns. Dar
vueltas. Gyrare.
BOR.NI , nía. adj. Tuerto. Luscus, cocles.
BORNE s. m. especie de falcó. Borní. Accipi-
tris genus.
DE coR.MUT Á BORNÍ, loc. ab que s' expressa la
poca diferencia que hi ha entre dos cosas
malas, ó dolcntas. Qual mas qual menas toda
la lana es pelos.
Omnis lana referí piusve minusve piluni.
BORRA, s. f. Borra. Tomentum.
BORRA, tonadis. Borra. Tomentum.
BORRA, la qu' es trau del panyo ab los palmas-
sos. Curcsca. Tomentum.
BORRADOR, s. ra. V. Borró.
BORRAJA, s. f. ant. planta. V. Borratxa.
BORRALLÓ DE LLANA. Vellón, \d\us.
BORRALLÓ DE NEu. Copo de uleve. Nivis fioc-
cus.
BORRAR. V, a. V. Esborrar.
BORRAS Ó BORRAS. Rázago, malacuenda.
Stupeum linteum.
BORRASCA, s. f. Borrasca. Tempestas , pro-
ceila.
BORRASCA, met. ant. V. Renjina , barallas.
BORRASCÓS , SA. adj. Borrascoso. Procello-
sus , turbulentus.
BORRATXA. 8. f. herba. Borraja. Buglo-
sus.
BÓRRATXADA. s. f. disbarat. Borrachada,
borrachera. Stultitia , insania.
BÓRRATXEJAR. v. n. Borrachear. Vino ops-
ram daré.
BÓRRATXERA. s. f. Borrachtra, botrache-
ria , embriaguez. Ebrietas.
BORRATXO , XA. adj. ' Borracho , ebrio ,
embriagado. Ebrius.
BÓRRAX. 8. m. Goma que serves per soldar
r or. Afincar, borrax. ChryiocoUa, san-
terna.
BÓRREG, GA. s. m. y f. Borrego t, borro,
borrega, borra. Agnus, agna.
BORREGO, s. m. Mollete. Panii deiicatu».
BORRÍSSOL. s. m. del panyo. Floxel. La-
nugo.
BOR-
BOR
KoRRisáoL, él que tsnen algunas fruytaj. Pe/«íír,
vello. Lanugo.
ilORRISSOL, DELS AUCELLS. Floxel. .LailUgO.
BÜERissoL, él que s' fa sota deis Hits, caxas,
telers de texir canam, lli , ó llana &c. Tamo.
Situs.
BORRÓ, s. m. borrador. Borrón , borrador.
Prima scripti ratio, ordo, forma.
BORRÓ , d' arbre. Yema , bolón. Gemma.
BORRÓ, en los ceps. Yema. Gemma.
BORRÓ, en lo escrit, topo. Borrón. Macula ex
atraniento.
BORRÓ. Entre Impressors. Pastel. Vitium in
typographla ex superflua tinctura.
BORRONAR. v. n.'los arbres. V. Botonar.
BORRONAR, LAS vínjas. Estür en cierne^cerner.
Germinare.
BORRUGAT. s. m. pex. Sombra. Umbra.
BORSA. s. f. ant. V> Bbssa.
BOS. s. m. Especie de morrallas que s' posan
ais bous. Bozal. Fiscalía.
EOS. Trónc qu' es posa á la boca deis animáis
de cria perqué no mamen. Bozal. Truncus
orí hredorum iiijectus.
BOSC. s. m. Bosque. Silva, nemus.
BOSCÁ , NA. adj. Silvestre. Sylvestris.
BOSCALL. s. m. él que s' posa al fog. Tuero.
Truncus.
BOSCATÉR. s. m. Leñador. Lignator.
BOSCATGE. s. m. lloc de molts arbres. JBos*
cage. Silva, nemus.
BOSFORO, s. m. Bosforo. Bosphorus.
BOSQUEJAMENT. s. m. ant. V. Bosquetg.
BOSQUEJAR. V. a. Bosquejar. Adumbrare.
BOSQUETG. s. m. Bosquejo. Adumbratio.
ESTAR EN" BOSQUETG Ó BOSQÜEJAT. f. Estüt etl
bosquejo. Opus adumbratum esse.
BÓSSA. s. f. Bolsa. Marsupium.
BossA , de seda per portar los diners á la but-
xaca. Bolsillo. Crumena.
BÓsSA , deis cabells. Bolsa. Bursa ad redigendos
capillos.
BÓSSA , de corporals. Bolsa de corporales. Sa-
crorum linteaminum bursa.
BÓSSA , de posar las navajas. Navajero, Nova-
cularuní theca.
BÓSSA , en que s' fica 1' extremitat del bastó de
la creu , que precehex á las Comunitats Ec-
clesiasticas en las professons. Carcax. Susten-
taculum.
BÓSSA , que s' posa á las criaturas per embru-
tarse. Culero. Sacculus excrementis puero-
rum exciplendis.
BÓssAs. p. las que fan les vestits per ser ampies.
Bolsas. Rugáe.
ALLARGAR LOS CORDONS DE LA BOSSA. f. mCt.
y fam. V. Al largar.
CONTAR AB LA BÓSSA. f. V. Coutar.
FÉR BÓSSA. f. Hacer bolsillo. Opes congere-
re.
BOS TO?
NO FICARSEN HES X LA BÓSSA. f. V. No ficarSCn
res a' la butxaca.
TEÑIR BÓSSA , Ó BOMA BOSSA. f. Tengr taUgo.
Pecunia abundare.
TRÁüRER LA BOSSA. f. prevenir diners per al-
gún gasto. Alargar la bolsa. Pecuniam pa-
rare.
AMIGS FINS ALS OCS , X LA BÓSSA NO m'hI TOCS.
ref. V. Amig.
BOSSA SENSÉ DIKEHS DIGASLI CUYRO. rcf. Bclsa
sin dinero llamóla ó dígola cuero.
Quid vacuam dices, corium nisi vile , cru-
menam ?
QUI COMPRA Y MEXT EN SA BÓSSA 6 SÍ:nT. ref.
FA que compra y miente su bolsa ¡o siente.
Dum mentitur emens patitur sua damna
crumena.
BOSSETA. s. f. dim. Bolsica ^ bolsilla , bolsi-
ta. Parva crumena.
BOSSIC. s. m. ant. V. Bosseta.
BOSSÍNADA. s. f. ant. V. Revés.
BOT. s. m. de posar vi , olí , &c. Cuero , f eJ/tf-
jo. Uter , pellis.
EÓT. acció violenta, ab que s' demostré algun
sentiment. Repullo. Motus in exacerbati ani-
mi signum.
BÓT , de la pilota. Bote. Resultus.
BÓT , especie de llanxa. Bote. Linter.
BÓT , salt. Brinco. Subsaltatio.
BÓT. ant. V. Pót.
INFLARSE coM UN BÓT. f. Embotijarse. In-
flari.
PLÓURER Á BÓTS Y Á BARRALS. f. LloVCr á cátt'
taros. Eftusum imbrem ruere.
Á BÓT Y BOLEA, m. adv. usat en él ¡og de pilo-
ta. A botivoleo. Pilae inter lapsum & saltum
repuisio.
BOTA. s. f. Cuba , tonel. Cuppa.
BOTA. met. la persona molt grossa. Cuba. Do-
lium crassitudine referens.
BOTA DE cuYiio. ant. V. Bót de posar vi.
BOTA. ant. V. Bót. en lo significat de embarca-
ció.
BOTA, de casaca, gambeto y semblant. Vuelta.
Manicae pars extrema circumvoluta , con-
versa.
BOTA , especie de calsat. Boía. Ocrea.
ESTAR AB LAS BOTAS POSADAS, f. Estar pet cm-
pendrer algun viarge. Estar con las espuelas
ó tener ¡as espuelas calzadas. Paratum , ex-
pedltum , promptum esse ad iter facien-
dum.
POSARSE ó TORNARSE COM UNA BOTA. f. tOmarse
gros. Embastecer , embotijarse. Pinguescere,
obesum reddi.
HOBIE VALENT Y BOTA DE DON VI LUEGO ES AC A-
B\T. ref. V. Acabar.
BOTADA, ss f. fusta per botas. Duelas. Do! lo-
runí costse.
BOTAFOG. s. ni. Botafuego. Fustis ignifer
ad
1 04 BOT
ad bellica tormenta accendenda.
BOTAI\í. !. m. Pipería , barñhria. Doliorum
copia, congeries.
BOTANA. í. í. troíset de fusta que s' posa ais
forats del bots ó bbtas de vi, peraque no s'
vesse. Botana. Ütri assutum ligni frustu-
lum.
BOTÁNIC, CA. adj. lo pertanyént á la botá-
nica. Botamco. Herbarius.
botAníc. s. m. él que professa 1' art de la bo-
tánica. Botanista. Herbarius.
BOTÁNICA, s. f. art qu' ensjnya '1 conexe-
niént de las plantas. Botánica. Ars herba-
ria.
BOTAR. V. n. la pilota. Botar. Lusoriam pi-
lam resilire.
BOTAR k FORA. f. p. u. expclür, traurer á fora
á algú. Botar. Extrudere.
BÓTAVANT. s. m. instrumént per ferrar.
Piijavante. Scalprum , ferramentum conscis-
sorium.
BOTELLA, s. f. BoteUa. Ampulla.
BOTÉR. s. m. Cubero., tonelero. Cupparum
artifsx.
BOTÉT. s. m. dim. él bbt petit de posar vi.
Botillo. Utriculus.
BÓTETA. s. f. dim. Cubeta , cubetilla. Dolio-
lum.
BOTG , JA. adj. Loco. Amens.
BOTG. met. r imprudént, ó de poc judici. Loco.
Imprudens, delirus.
BOTG. met. Abundantissim , gran , exorbitant,
y axi s' diu haberhi hagut una cuUita boja.
Loco. Uberrimus.
BOTG ARREMATAT. Loco de clavo pasado. Insa-
nissimus , amentissimus.
BOTG DE LLiGAR. Lcco de Otar. Furiosus ,
amentissimus, prse furore vinculis continen-
dus.
FJiR EL EOTG.f.Fér Ó dif bogarías, disbarats&c.
Loquear. Insanire , desipere.
FÉR ÉL BOTG Ó FER BOGERIAS. f. ffl. féf Una
bulla desmesurada. Loquear. Insanire.
FER TORNAR BOTG. f. privar de! judici ó del us
de la rahó. Enloquecer. Furiare, demen-
tare.
FER TORNAR BOTG. f. met. Confóndrér á algu
ab diversitat d' especies de manera que no
acerté ni atine. Volver á uno loco , desaten-
tar. Aiicuius mentem perturbare , confun-
dere.
TORNARSE BOTG. f. Folversc ¡oco , cnloquccer.
Insanire , mente destitui.
AGREGAT DE BOTGS. V. Agregat.
cabía de BOTGS. mct. la casa de mólt bullici y
falta de gobern. Casa de locos. Inordinata,
turbulenta domus.
DE BOTG, A LA ROJA. m. adv. t4 tontos y íl
locas. Inordinate, absurdé.
PARE DELs BOTGS. LoquíTO. Dementium custos.
BOX
VELL Y BOTG. loc. fam. La cabeza blanca y el
seso por venir.
Canum crine caput , rectas sed mentís ege-
num.
DEU NOS GUARO DE BOTGS EN LLOC ESTRET. ref.
j4l loco y al ayre darle calle. Lata viro
anienti pateat via.
QUI ES BOTG QUANT NEX MAY NE GÜAREX.
Lo que se aprende en la cuna siempre dura.
Durat quod á crepundiis ediscitur.
SAB MES ÉL BOTG EN CASA SEVA QUE 'l SABI EN
CASA DELS ALTRES. ref. Mas Sabe el necio en
su casa que el cuerdo en la agena.
Plura domi stolidus callet , quam mente
sagaci
Praeditus externa calleat ipse domo.
L'N BOTG NE FA CENT. Tcf. Un loco hace cjcnto.
Unius in causa centum dementia jungit;
Erroris similes sic inale sanus agit.
BOTl. s. m. especie de calsat. Botín. Ocrea. .
BoTÍ, lo que preñen los soldats ais cneraics.
Botin. Manubine.
BOTIL. s. m. Recoquín. Brevis homo, cras-
susque.
BOTILLA. s. f. ant. lo botí que s' pren ais
ene mies. V. Botí.
BOTILLER, s. m. ant. qui guarda lo boti.
Botinero. Prsfectus praeda:.
BOTICA, s. f. Tienda. Taberna.
BOTiGA d' apotbcari. Botica. Pharmacorum
taberna.
BOTIGA DE BAREÉR. Barbería. Tonstrina.
BOTIGA DE LLiBRETÉR. Librería. Libraría.
OBRIR BOTIGA. Abrir tienda. Mercaturam fa-
ceré.
PLEGAR ó TANCAR LA EOTiGA. f. Alzar .¡ quitar^
cerrar Ja tienda. Tabernam claudere.
BOTIGUÉR. s. m. Tendero. Tabernarius.
BOTIJA, s. f. Botija. Lagena.
BOTIJASSA. s. f. aum. Botijón. Grandior la-
gena.
BOTIJETA. s. f. dim. Botijilla , botijuela.
Parva lagena.
BOTIRÓ. s. m. V. Bbtíl.
BOTÓ s. m. Botón. Globulus.
BOTÓ, en los arbres, y plantas. Botón. Gemma,
oculus.
BOTÓ , él de la punta de 1' espasa d' esgrima.
Botón. Cirúulus ferreus ensis cuspidem ob-
tundens.
BOTÓ, de la flor. Botón. Calyx.
BOTÓ, de la roda del cotxe, carro &c. Cífto.
Rotse modiolus.
BOTÓ. ant. gra de la cara. Pústula. Pústula.
DOTÓ, de fog. Cir. Botón de fuego. Caute-
rium.
BOTÓNS. p. ant. boletas blancas y negras par
votar. Habas. Favi*.
BOTONADA, s. f. Botonadura. Globulorum
numeriis pro unaquaque veste..
BO-
BQT
BOTONAR. V. a. ant. cordar lo vesfit ab los
botons. Abotonar. Globulis adstringere.
BOTONAR. V. n. los arbres. Abotonar. Germi-
nare.
BOTONERA, s. f. ant. trau. Ojal. Ocel-
Itis.
BOTORNÓNS. s. m. p. Paperas. Gutturls tu-
mores.
BOTSINAR. V. n. V. Butsinar.
BOTXA. s. f. la de jugar. Bocha. Globulus
ligneus.
BOTXA , él capulí que fa'l cuc de seda. Capullo.
Bombycis folliculus.
EÓTXA, mata. Boxa. Abrotanum.
BOTXAS. p. las que fa la roba ó '1 vestit.
Fuelles. Tumidae ruga;.
joG DE BOTXAS. Juego dc las bochas. Glóborum
ludus.
BÓTXÍ. s. m. Verdugo. Carnifex.
BOTZINA. s. f. ant. Bocina. Buccina.
BOU. s. m. Buey. Bos.
BOU jbvE , encara no domat. Novillo. Juven-
cus.
BOU MENER. s. m. Cübcstro , manso. Sectarius
bos, dux gregis.
ANAR Á PAS DE BOU. f. V. Anar.
JA ES DUR ÉL BOU AL AST. f. V. Ast.
NO VÉURÉR UN BOU Á TRES PASSAS. f. No Vet
siete sobre un asno. Caecutire.
BOU Y ARRos. loc. vülg. Arroz ., y gallo muerto.
Lautissima; dapes.
coRRAi. DE BOUS. Boyera. Bovile.
PEU DE BOU , hérba. V. Barba de Aaron.
AHÓNT ANIRAS BOU QUE NO LLÁURES. ref. V.
Ahónt.
DEL OU AL SOU, DEL SOU AL BOU, DEL BOU Á LA
FORCA. ref. V. Ou.
ÉL BOU TIRA LA ARADA MÉS NO DE GANA. fef.
El buey traba el arado , íMí7í no de su grado.
Bos equidem terrae, at non sponte , inligit
aratrum.
EN TÉRRAS ESTRANYAS LAS VACAS COTAN ALS
BOUS. ref. En tiefta agena la vaca al buey
acornea. Extorres ipsa pungit imbecillitas.
xJ' HOME PER LA PARAULA Y EL BOU PER LA
BANYA. ref. Al buey por el cuerno^ o por el
hasta ,y al hombre por la palabra.
Verba ligant homines, tauroruní cornua fu-
nes.
PER AMOR DEL BOU LLEPA LO LLOP EL JOU Ó
' l' ARADA, ref. V. L!6p.
PUTG LLAURA LO ROCÍ POSA LA SELLA AL BOU.
ref. V. Rocí.
BOUADA. s. f. ant. ramat ó multitut de bous.
Boyada. Bouní grex.
BOVA. s. f. V. Boga hérba.
BOVATGE. s. m. dret que antiguamént se pa-
gaba. Bovatico. Vectigal supcr boum juga.
BÓVEDA, s. f. Bóveda. Fornix.
BOVÉR. s. m. Boyero. Bubulcus.
Tom.I.
BOV 105
BOVI, NA. adj. Vacuno,^ boyal., boyuno. Vacci-
nus , bovinus.
BESTiAR Boví. V. Bestíar.
BOX. 8. m. planta. Box. Buxus.
BOX , de Sabater. Box. Bacillus ligneus assuen-
dis calcéis aptus.
BÓXÉDA. s. f. lloc de mblts bóxos. Boxedal.,
hui:eda ., buxedo. Buxetum.
BÓXEDAL. s. m. ant. V. Boxéda.
BOXET. s. m. Palillo , bolillo , majaderuelo,
Baciilus pro reticulis texendis.
BOY. s. m. ant. nom d' home. ant. Boal. Bau-
delius.
BOYA. s. f. Naut. Boya. Anchorale, tignum
cui anchora alligatur.
BOYRA. s. f. Niebla. Nébula.
EOYRA , la qutí regularmént en forma de nuvo-
let s' arrossega per las montanyas.Gafa.Ser-
pans nébula.
BOYRA BAXA. Neblina. Nébula demissior , den-
sior.
BOYRA DE MAR , la que s' alsa del mar. Bru»
mazan. E mari prodiens nébula.
BOYROS, SA. adj. Nebuloso. Nubilus.
BR.
BRAC. s. m. Apostema , postema. Apostema,
vómica.
BRAC. ant. cert ghs. Perro de muestra. Canis
odorus , gallicus , vestigator.
BRAGA, s. f. la que s' posa á las criaturas de
bol q uérs. Meíedor , ca/ero. Panniculus sup-
positorius.
BRAGAS, p. ant. especie de calsas. Bragas.
Bracees.
BRAGAS, ant. calsotets. V. Calsotets.
Á QUl NO ESTÁ ACOSTUMAT Á BRAGAS LAS COSTV
RAS Li FAN LLAGAS, ref. V. Acosuimar.
BRAGUER. s. m. Braguero, ligadura. Fascia
intestina sustinens , ne procidant.
BRAGUETA, s. f, Bragueta. Braccarum anti-
ca pars.
CABALLER DE BRAGUETA. Hidalgo de bragueta.
Nnbilitatus fíKcunditate projis.
BRAHO. s. m , part del bras. Muñón. Brachii
torus.
TEÑIR BON BRAHíJ. f. Tener bravos jarretes.
Lacertis , nervisque pollere.
BRAM. s. m. Bramido. Fremitus.
BRAM DEL ASE. Rcbuzno , Toznido. Asini vox,
ruditus.
BRAM DEL BOU. Mugido. MugitUS.
BRAM DEL BRAu Ó vEüKLL. Berrido. MugitUS.
CRAM DEL l.LF.Ó. Rugido. RugitUS.
COKRER LA BRAMA, f. vdg. V. Correr la
veu.
BRAMAR. V. n. Bramar. Fremsre.
BRAMAR l' ASE. Rebuznar , roznar. Rudere.
BRAMAR í:l bol. Mugir. Mugiré.
Dd BRA-
io6 BRA »
BRAMAR ÉL BRAU Ó vEDELL. Berrear. Mugiré.
BRAMAR EL LLEÓ. Rugtr. Rugíre , rugitum
edere.
BRAMAR coM UN TORO. f. met. Bramar de co-
rage- Prse irá fremere.
LA MAR COM MKS TE MES «RAMA. rcf. Qu'iCtt
mas titne mas quiere.
Crescit anjor nummi quantum ipsa pecunia
crescit.
BRAMAYRE. s. m. vulg. cridayre. V. Bala-
dren, cridayre.
BRAMIT. s. m. ant. V. Bram.
BRAMOS, SA. adj. ant. V. Desitjbs.
BRAN, BRANT. s. m. ant. V. Espasa, es-
toc.
BRANC. s. m. ant. V. Ramat.
BRANCA, s. f. la del arbre. Rama. Ramus.
BRANCA , r esquexada del arbre. Gajo. Discerp-
tus ramus.
BRANCA, la tallada del arbre. Ramo. Ramus.
BRANCA URSINA , liérba, Bratica ursina : Hierba
gigante: Acanto. Acanthus.
BRANCA, met. en la genealogía. Rama. Stirpe
ducta sobóles.
ANARSEN PER LAS BRANCAS, f. met. V. Anar-
sen.
BRANCALS. s. m. p. Arquit. Jambas. Trans-
versi lapidis aut ligni in superiore portarum
aut fenestrarum parte ab infra ducta susten-
tacula. *
BRANCAR. V. a. ant. V- Abrancar.
BRANCUTZ. adj. ant. pie de brancas. Ramo-
so. Ramosus.
BRANDIR. V. a. ant. V. Blandir.
BRANDÓ, s. m. ant. V. Blandón. Fúñale.
BRANILLA. s. f. Barba de ballena , ballena.
Cetaria barba.
BRANILLA , la del vano. Varilla. Arcta atque
producta ligni , eboris, aut similis materiie
bractea.
BRANQUETA. s. f. dim. Ramito. Ramuscu-
lus.
BRANQUETAS. p. él conjunt de lasques'
tallan deis arbrés y servexen regularment
per llenya. Fusta. Abscissi ramusculi.
BRANXET. s. m. ant. V. Braquet.
BRAQUET. s. m. dim. ant. gossét axi dit.
Braquúlo. Simulus , catulus.
BRAS. s. m. Brazo. Brachium.
BRAS , de cadira. Brazo de silla. SeJlre brachia,
cubitalia.
BRAS DE CAMP/^NA. Brazo ds Campana, Lignei
apicis rcris cainpani brachium.
BRAS DE CREU. Brozo de cruz. Crucis bra-
chium.
BRAS EccLEsiÁsTic. Brozo Edesiásttco.OtdoEc-
clesiasticus.
BRAS DK MAR. Brozo dt maf. Fretum.
«RAS MILITAR, ürdzo d* la NobleKa.Oráü EquiS-
tris.
BRA
BRAS DE RTO. Brozo dt r'to. Fluminis brachium;
deductio; derivatio rivi.
BRAS DE LA RODA. aut. V. Ratg de la roda.
BRAS SECULAR. Brozo sccttlar. Potcstas tempo-
raíis , sácularis auctoritas.
BRASSOS DEL REGNS. Brazos del Reyno.
Reipublicae ordines , classes.
POSAR LOS üRASsos EN CREU. f. Cruzur los brO'
zos, Brachia cancellare.
AB LOS BRASSOS EN CREU Ó ENCREUATS. m. adv.
Cruzados los brazos. Cancellatis brachiis.
AE LOS BRASSOS oBERTS. m. adv. Con los brazos
abiertos. Expansis brachiis.
LO BRAS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. Tef. Lu
pierna en el lecho y el brazo en el pecho.
Lectula crura petunt sananda, & brachia
pectus.
NO ALLARGAR BIES ÉL BRAS QUE LA MÁNEGA.
ref. Extender ¡a pierna hasta donde llega la
sábana.
Maiores nido pennas ne extendito cautus.
BRASA, s. f. Brasa., ascua. Pruna.
ESTAR ENCES COM UNAS BRASAS 6 COM UNA BRA-
SA DE FOG. f. Estar hecho una ascua , ó unas
brasas: Echar ascuas. ígneo rubore suf-
fundi.
PASSAR PER i/AS BRASAS, f. V. Brasejar.
COM UN GAT ENTRE LAS BRASAS. loC. fam. ComO
gato por ascuas. Uti felis per pruaas.
FUGIR DEL FOG Y CÁURER Á LAS BRASAS, ref.
Huir del fuego y dar en las brasas: Saltar
de la sartén y dar en las brasas.
Incidit in scyllam cupiens vitare carybdin.
BRASEJAR. V. a. passar per las brasas. Soa-
sar en las ascuas. Leviter torrare , assare.
BRASER. s. m. Brasero. Patinarius foculus.
BRASERET. s. m. dim. Braserico., braserillo^
rejuela , estufilla. Ignitabulum.
BRASIL, s. m. fusta. Brasil. Acantinum lig-
num.
BRASit , color. Brasil. Purpurissum.
BRASSA. s. f. Braza., brazada. Hesapus^
mensura sex pedibus co'ñstans.
BRASSADA. s. f. Brazada. Brachiorum exten-
sio, elevatio, jactatio.
BRASSAL. s. m. ant. V armadura antigua del
bras. Brazal. Brachii ferreum tegmen.
BRASSALET. s. m. BrasaUte. Armilla.
BRASSAT, s. m. Braz.ido ., brazada. Quod
duobis brachiis amplecti potest.
BRASSEJADOR. y. m. ant. qui te bojí bras
per tirar. Bracero» laculator validas , loro-
sus.
BRASSEJAR. v. n. móurer hh brassos. Bra-
cear, Brachia agitare.
BRASSÉR. s. m. él que cultiva la t^rra.
Gañan ^ bracero. Agrcstis operarius.
ERAssiíR. ant. qui fa brasset. Bracero. Brachio
alium sustentans.
BRASíET. s. ra. dim. Brazuelo. Crscbiolum.
BRA
FÉR ERASSET. Dar el brazo. Brachium porri-
gere quo aÜquis sustineatur.
BRAU, VA. adj. ferós Bravo. Ferox , saevus.
BRAU , gran , bo , exceilent. Bravo. Egregius,
éAimius.
BRAU. s. m. bou petlr. Becerro. luvencus.
TEÑIR UN COR coM UN BRAU. i\ Tener pelos en
el corazón. Erteró , aut ingenti animo esse.
BRAVADA, s. f. 1' aleñada y él luí viii que
llansa alguna cosa. Tufo , tufarada. Gravis
haütus.
BRAVADA DE VI. Eítocuda dc viiio. V'uú halítus
acer.
BRAVAMENT adv. m. be, copiosamént , en
gran manera. Bravamente. Egregia , abun-
dé.
BRAVATA, s. f. Bravata. Minse , terror ver-
borum.
BRAVEJAR. v. n. ant. tirar bravatas. £ra-
■L'ertr. Minas jactare.
BRAVESA. s. f. ferocitat. Bravura. Peroci-
tas.
BREGA, s. f. Brega. Contentio , rixa.
ARMAR BREGA, f. V. Armar.
BREGADOR, RA. s. m. y f. qui brega '1
cánem ó lii. Agramador. Tundenda; vel de-
corticandcfi cannabis opifex.
BREGADORAS, s.f. p. instrumént per bregar
él cánem 5 lii. Agramadera ., grama. Instru-
tum quo cannabis maceratur.
TEÑIR BONAs BREGADORAS, f. met. ménjar mblt
y depressa. Estar picada la piedra. Festi-
nanter, multumque edere.
BREGAR, v. a. él cánem ó lii. Agramar.
Cannabem macerare.
BREMA, s. f. Vendimia. Vindemia.
BREMAR. v, a. Fendimiar. Vindemiare.
BREÑA, s. f. V. Baréna.
BREÑAR, v. n. V. Barénar.
BRENYA. s, f. ant. Breña. Praerupta mon-
tium dumetis consita.
BRES. s. m. territ. V. Bressol.
BRESCA, s. {. Panal. Favus.
BRESCAR. V. a. tráurer part de la mel deis
bucs de las abeilas. Castrar las colmenas.
Apum alveria castrare.
BRESSAR.v.n.Mscer. Cunam agere, agitare.
BRESSO. s. m. planta. Brezo. Erica.
BRESSOL. s. m. Cuna., brizo. Cunse, cunabu-
lum.
POSAR AL BRESsÓL. Eucunar. Infantem cunis,
cunabulo imponere.
BRESSOLAR. v. a. territ. V. Bressar.
BRESSOLET. s. m. dim. Canica., ctmilla ^ cm-
nita. Cun?e parvulie.
BRÉTOL. s. m. Pillo.
BRÉTXA. s. f. Brecha. Pars muri diruta.
BREU. adj. Breve. Brevis.
BREU, s. m. él que concedex él Papa. Breve.
Breve Pontilicium.
BRE lo?-
BREU , nota en la música. Breve. Musicum sig-
num.
EN BRÉu. m. adv. En breve. Breví.
BREUET, TA. adj. dim. Brevecico, hrevecillo^
brevecito. Perbrevis.
BREUGETAT. s. f. ant. V. Brevédat.
BREUMENT. adv. m. Brevemente. Brívi,
breviter.
BRÉVEDAT. s. f. Brevedad. Brevitas.
BREVIARI. s. m. Breviario. Breviarium.
BREVISSIM, MA. adj. sup. Brevísimo. Bra-
vissiraus.
BREVISSIM AMÉNT. adv. m. sup. Brevisi-
mámente. Brevissimé.
BREVÍTAT , BREVIETAT. s. f. ant. V.
Brevédat.
BRÉVOL, adj. Endeble^ quebradizo. Debilis,
fragilis.
BRI. s. m. Hebra. Phylara.
BRi , de carn y semblant. Brizna , hebra. Pi'«
bra.
BRI DE SAFRA. Hebra. Croci filamentura.
BRi , drap. de cánem. V. Cinem.
BRIA. s. m. Herpes. Lidien.
BRiÁ \i;reül. V. Vérbol.
BRIAL. s. m. ant. vestidura de dona. BriaU
Túnica muliebris.
BRIBA, s. f. Briba. Desidia , otiositas.
anar á la briba, f. Andar á la briba. Vagari,
errare.
BRÍBAR. V. n. Bribar. Vagari.
BRIBÓ,NA. s. m. y f. Bribón. Improbas,
nequam , callidus.
BRIBONADA, s. f. Bribonada. Neqnit¡a,cal-
liditas.
BR IBÓN ALLÁ. s. f. conjunt de bribbns. Pj-
carescn. Sceleratoru.n coctus.
BRIBONAS. s. m. aiun. Briboiiazo. Summe
callidus, versutus, improbissimus , nequissi-
mus.
BRI CONEJAR, v. n. Bribonear, Versutias &
vagam vitam exercere.
BRIBONERÍA, s. f. Picardía. Improbitas.
Á LA BRIBONESCA, m. adv. A ¡a briba.
Otiosé, vagabundé, sceleratorum more.
BRIBONET. s. m. dim. Bribonzuelo , bribón'
cilio. Vafellus.
BRICON , NA. adj. ant. Picaron , bribón. Im-
probus.
BRIDA. 4. f. Brida., rienda. Fraenum.
AFLUXAR LA BRIDA AL CABALL. f. V. Afluxar.
X BRIDA BATUDA, m. adv. A rienda suelta. La-
xis habaris.
BRIDECÚ, s. m. Biricii. Balteus cui ensi»
appendirur.
BRIGADA, s. f. Brig.ida. Cohors, manipulus.
BRIGADÉR.s.m.£n¿<3ii;er. Manipularis dux.
BRIGOLA, s. f. ant. máquina de la Milicia
antigua per bátrér las murallas. Brigola.
MachiBa quassandis mufis seíviens.
BRI-
io8 . BRI
BRILLADOR.s.m.reclam pira cafsar aucélls.
Reclamo. Illeí.
BRILLAr.tENT. s, m. ant. V. Brillo, brillan-
t6r.
BRILLANT. p. a. BrillaHte. Scintillans , ra-
dia as.
íRiLLANT. s. m. él diaraant axi dit. Brillante.
Adames magno fulgore irradians.
BRILLANTÜR. s. m. Brillantez. Scintilla-
tio.
BRILLAR. V. n. mostrar alguna casa sa bri-
Jlantór. Brillar. Radiare , scintillare.
«RiLLAR , imitar él cant deis aucélls ab lo bri-
llador. Reclamar. Inserta inter labia fístula
aut folio sibilare.
BRILLAR, met. Huir algú per sos talénts,
prendas &c Brillar. Ingenio , moribus pol-
íere.
BRILLO, s. m. Brillo. Fulgor.
BRINDAR. V. n. Brindar. Bibere alicui bene
precando.
BRINDAR , oferir alguna cosa. Brindar. OiTerre,
praebere.
BRINDAR, met. excitar, y aixi s' diu qu' él die
brinda á passejar. Brindar. Allicere , invi-
tare.
brío. 8. m. Brio. Robur, fortitudo.
ABÁXAR ÉLS bríos, f. met. Baxar los bríos.
Animum frángete.
BRIÓS, SA. adj. Brioso. Strenuus, fortis.
BRISA, s. f. Orujo., casca. Ubarum folliculi.
BRIVANT. s. m. ant. V. Vagamundo.
BROC s. m. Piao., gollete. Syphunculus.
BRoc , de llumenéra , candeiero y serablant.
Mechero. Myxa , tubulus.
BROC EN ios CKPs. V. Brocada.
ANÁRSEN COIVI LO BROC DEL CANTI. f. V. Anar-
sen.
Ko PICARSE EN BRocs f. fam. No meteTse en
dibuxos. Non se alienls immiscere.
BROCA , instrumént de cér ab que los carni*
cers afilan los taliants, ganivets &c. Esla-
bón. Virgula férrea cultrorum acuminatoria.
BROCA, territ , tocador , ó bastó per tocar él
timbal. Baqueta ., palillo. Pulsando tympano
paxillus.
BROCA. t¿rrit. vergueta de vesc per cassar au-
célls. Vareta. Virgula visco illita.
BROCA, territ. V. Águila de fér mitja.
BROCA, territ. V. Bastonét , tronquét.
BROCADA, s. f. él tros de sarmént que s' déxa
al podar los -ceps. Pulgar, Pollex.
BROCADA, ant. embestida. Arremetida. Im^stus.
BROCAL, s. in. Garrafa. Nimbus , turbo vi-
treus.
BROCAL DE POU. V. Coll de pOU.
BROCAL, ant. V. Broe de llumenéra.
BROCAR. V. n. ant. embestir, liansarsfi sobre
algú ó alguna cosa. Lanzarse ^ arremeter.
Invadere.
BRO
BROCAT. s. m. certa roba. Brocado. Tek
sérica auro vel argento texta.
BROCOLI. s. m. planta. Bróculi. Cyma, dpJi-
catior cauliculuf.
BRüDADOR, RA. s. m. y f. Bordador.
Phrygii operis artifex.
BRODADURA. s. f. Bordado , bardadura.
Opus phryginm.
BRODADURA DE REALs. Recamo , bordadura de
realce. Supereminens labor ¡n opere phry-
gio.
BRO DAR. V. a. Bordar. Acu pingere , opus
phrygium pingere.
BRODAR DE REALS. Recamar., bordar de realce,
Eminenti labore acu pingere.
BRODARIA. s. f. ant. V. Brodadura.
BRODAT. s. m. V. Brodadura.
BROGIR. V. n. ant. Hacer ruido. Obstre-
pere.
BROGIT. s. m. ant. V. Tumulto.
BROLLA, s. f. bosc d' arbustos. Matorral.
Dumetum.
BROLLAR. V. n. estar en movimént una mul-
titut de cosas reguhrménr d' una matexa es-
pecie. Hervir. Fervere , scatere.
BROLLAR, xurriar, fluir. Brotar^ chorrear^ ma-
nar, Stillare.
BROLLAR l' aygua , cxínt á dólls , 6 i grífols.
Borbollar , borbotar. SaJire.
BROM. s. m. mal que vé á las cabalcaduras.
Muermo, Crassior pituita.
BROMA, s. f. V. Boyra.
BROMA, vulg. bulla , confusió de veus 6 de per-
sonas que cridan , jugan &c. Tremolina. Tu-
multus.
BROMA, renyina. V. Bronquina.
BROMA BAXA. V. Boyra baxa.
BRONC , CA. adj. desapacible al oido , com
veu BRONCA. Bronco. Asper.
BRONC. met. aspre , com geni eronc. Bronco.
Asper, insuavis.
BRONDÓ. s. m. ant. V. Brandó.
BRONJA. s. f. pinséll axí dit. Brocha. Peni-
culus.
BRONQUINA, s. f. Bronquina, Rixa, jur-
gium.
BRONSE. s. m. Bronce. íEs.
SER DE BRONSE. f. met. scr mólt fort. Ser un
bronce 6 de bronce. Durum ao patientem la-
borum esse.
TEÑIR UN COR DE BRONSE. f. fam. Ser de bron-
ce : Tener un corazón d« brotrcg. Durum &
inflexibilem esse.
FORT COM UN BRONSE. cxpr. fam. Fuerte eonio
un ajo. Valentissimus.
BRONSEJAR. r. a. Broncear, JEris colore
tlngere.
BROQUKR. s. m. ant. Broquel. Clypeus, pelta.
BROQUERAT, DA. adj. nnt. Abroqueladoi
Clypeo protectus»
BROP-
ERO
BROSSA. 5. f. Broza. Rudu».
BKossA , h\s tronquéts , fullas &c. que hi ha en
térra en los boscs , vincas, y llocs semblants.
Broza. Decidui ramuli, folia, cortices &c.
BROSSA, rtspall ab que 'Is ímpressors trauen la
tinta y netejan la lletra deis inotilós. Btoza^
escobilla. Scopula.
BROSSA , las matas y arbustos de qu' está pie al-
gún terreno. Maleza. Densum virgetum,
dumetum.
BROSSA , la que cau al ull. Mota. Festuca.
BROSSA. met. lo inútil, ó de poc niomént.
Broza. Res futilis.
GÉNT DE TOTA BROSSA. loc. Geiite de toda bro-
za. Homines ex omni confusione permixti.
BROSSAR. V. a. en la Imprémpta ; netejar los
motllós ab la brossa. Brozar. Detergeré.
BROSSAT. s. m. territ. V. Mató.
BRÓT. s. m. Raniievo, Surculus.
BROTAR. V. n. Brotar., echar renuevos^ *«-
tallecer. Surculos emittere , germinare.
BROTET. s. m. dim. rameta. V. Rameta.
BROTÓ, s. m. él rébrót de la col verda. Bre»
ton , brotan. Cauliculus.
BROU. s. m. V. Caldo.
BRou DB PA. Sustancia ds pan. Pañis elixatura.
BROYDA. s. f. planta. V. Bótxa.
BRU , NA. adj. ant. negre , obscur. Bruno^
negro ^ obscuro. Pullus, ater.
BRUC. s. m. mata. Brezo. Erica.
BRuc. ant. ruse. V. Brusco.
BRIJFÓL. adj. dit del dia nubul6í. Pard».
Obscurus.
BRt;FÓL. s. m. V. Búfalo.
BRUGAR. s. m. ant. V. Bruguéra en son se-
gon significat.
BRUGIR. V. n. ant. Zurrir , zumbar. Sussur-
rare.
BRUGIT. s. m. sor611. V. SbtbW.
BRUGiT, bunio. Zumbido , zurrido. Susurrus.
BRUGIT, él que resulta de parlar molts junta-
mént. MurtnuUo , murmureo , zurrido , bar'
bulla. Murmur.
BRUGUÉRA. s. f. ant. planta. Brezo. Erica.
BRUGUERA. Sitio poblado de brezos. Ericetum.
BRUIR. V. n. ant. V. Brugir.
ERUJÓ. s. m. ant. V. Bur.\ó.
BRULOT, s. m. Brulote. Navis incendiaria.
BRUMÉRA. s. f. Espuma. Spuma.
BRUMERA , la que trau 1' home , y trauen él»
irracionals quand están irritats. Espumajos,
espumarajos. Spuma.
TRÁURER BRUMERA PER LA BOCA. Espumar.
Spumare.
TRÁURER BRUMERA PER LA BOCA. f. mCt. ab que
s" denota qu' algú está «n gran manera irri-
tat. Echar espumarajos por la boca. Spu-
mare.
BRUNEZA. s. f. ant. V. Negror.
BRUNEZIR. V. n, ant. enfbsquirse, cubrirse
Tom. /•
icg
ERU
él die. Cerrarse el cielo. Nubibus offundl
coelum.
BRUNSIR. V. n. Zumbar. Bombilare , susur-
rare.
BRUNSIT. s. m. Zumbido. Susurrus , raucus
stridor , bombus.
BRUNYIDÓR. s. m. instrumént. Bruñidor.
Lapis , lignum aut ferrura poliendo deser-
viens.
BRUNYIR. V. a. Bruñir. Polire , levigare.
BRUSAR. V. a. ant. V. Abrusar.
BRUSC, CA. adj. ant. aspre. Carrasqueño , ás-
pero , bronco. Asper.
BRUSCA. í. f. Palillo. Paxillus.
BRUSCA , la brossa que cau al ull. Mota. Fes-
tuca.
BRUSCARIA. s. f. aat. aspéresa de geni. Dw
reza de genio. Insuavitas, acerbitas indolis.
BRUSCO, s. m. ant. rusc. certa mata. Brusco^
rusco. Ruscus.
BRUSI. adj. ant. aspre. Carrasqueño. Acerbus,
asper.
BRUSIDOR. s. m. instrumént de vidrien.
Brugidor. Uncinus vitreis laminis circumci-
dendis.
BRUSIR. V. a. igualar los vidres ab lo brusi-
dor. Brugir. Uncino vitreas laminas circum-
cidere.
BRUT , TA. adj. Sacio, puerco. Immundus.
BRUT , met. neci , ó desarreglat en sos costums.
Bruto. Stolidus , hebes vel effracnus , mori-
bus dissolutus.
BRUT. s. m. V animal irracional. Bruto. Brutum
animal.
KN BRUT. m. adv. sens pulir. E» bruto. Absqu©
politione.
EN BRUT, sens tráurer ó rebaxar las taras. En
bruto. Nuilá factá deductione.
BRUTAL, adj. Brutal. Belluinus , ferinus.
BRUTALITAT. s. f. Brutaluhd. Obscoenitas.
BRUTAMENT. adv. m. ant. Feamente. Foede.
BRUTEDAT. s. f. ant. V. Bruticia.
BRUTEDAT. ant. V. BrutaÜtat.
BRUTICIA. 8. f. Suciedad , bascosidad , por»
quería. Sordes , immunditia.
BRUTICIA, éls excreménts del home ó del irra-
cional. V. Merda.
BRUXA. s. f. Bruxa , hechicera. Venéfica»
saga , strix.
BRUXERÍA. s. f. Bruxería., hechizo. Venefi-
cium , maleficium , incantatio.
FÉR BRUXERÍAS. Bruxear, hacer bruxerías. Ma»
leficia , incantationes exercere.
BRUXOT. s. m. Bruxo^ hechicero. Veneficus.
BRUXULA. s. f, Brúxula. Pyxis náutica.
BU.
BÚA. s. f. ant. íumbret, ó gra ab materia. Búa
Pústula.
E« BÚAS.
lio BÚA.
BÚAS. p. mal venéreo. Bubas. Lúes venérea.
BUBÓ. s. m. gra gros ab materia Bubón.
Grandior pústula.
BUC. s. m. embarcació. Buque. Navis.
Büc , la capacitat d' alguna cosa. Buque. Ca-
pacitas.
BUC. fam. él ventre. Buche. Stomachus.
BUC d' abellas. Colmena. Alveus.
BUC DE Riu. ant. mare de riu. Madre ^ aheo.
Alveus.
UMPLiR ÉL BUC. í. iTict. fam. mctijar bé. Llenar
■ el bu:h2. Replere se cibo.
BUDELERES. s. m. p. ant. Budélls. Tripas.
Intestina.
BUDELL, s. m. Tripa., intestino. Intestinum.
BUDELL cÉGO. Lítestino ciego. Intestinum cse-
cum.
BUDELL cuLAR Ó DERRER. Tripa del sagalar.
Intestinum rectum, alvus.
BüDÉLL GiRAT, malaltía. Folvo., vólvuh. Ileus,
ilai involuti hetifer morbus , volvulus.
BUDELL PRIMER. Intestino duodeno. Duodenum
intestinum.
BUDELL QUART. V. Budéll cégO.
BUDELL QuiNT. Intestino colon. Intestinum co-
lon.
BUDELL TERCER , LLARG , PRIM. //¡O» , »/eO»,
intestino tercero , volvo. Ilion.
BUF. s. m. Soplo. Flatus.
EUF. ant. ressó. Retumbo. Reboatus.
BUFA. s. f. Feglga. Vesica,
cop DE BUFA. Fegigazo. Inflatae vesicae idus»
BUFADA, s. f. Soplo. Flatus.
BUFADA, ó BUFADA DE VÉNT, la qUC vé Pepeilti-
namént y luego passa. Bocanada de viento.
Subitus & brevis flatus.
BUFADETA. s. f. dim. Soplillo. Levis flatus.
BÜFADOR. s. m. Soplador. Flans , flator.
BUFADÓRS , BUFAFOGS. s. m. p. territ.
V. Ventafogs.
BÚFALO, s. m. Búfalo. Bufalus.
BUFAR. V. n. Soplar. Fiare.
BUFAR , r home d' indignat p. u. Bufar. Fre-
mere.
BUFAR, ant. rcssonar. Retumbar, resonar. Re-
boare.
BUFAR Á l' aurella. f. met. V. Aurelia.
BÉURER Y BUFAR NO s' POT FER. Tef. V. Béurer.
BUFAT, DA. adj. met. estufat , desvanescut.
Gravedoso , engreido , envanecido , entonado.
Elatus.
BUFAYNA. s. f. Lilao., bambolla. Ostentatio,
pompa.
BUFET, s. m. Bufete. Abacus.
BUFETA. s. f. dim. Fexiguela , vexiguilla.
Vesícula.
BUPIT. s. m. ant. Bufido. Boatus , niugitus.
BUFÓ , NA. adj. donós. Mono. Perpolitus.
BUFO. ant. V. Bufat, desvanescut.
BUFÓ. s. m. V. Truhá.
BUR
BUFONADA, s. f. V. Truhanería.
BUFONAMENT. s. m. ant. altivesa , desva-
nexemént. Entono , desvanecimiento. Elatio,
arrogantia.
BUFÓN ESC, CA. adj. ant. truhá Chocarrero.
Scurrilis.
BUGADA. s. f. Colada. Lintea in coló pur-
ganda, aut purgata.
PASSAR LA BUGADA. f. Colar la ropa. Lintea in
coló pósito lixivio percolare.
AMOR DE GENDRE BUGADA SENSE CENDRA. Tef.
V. Amor.
BUGADÉR. s. m. territ. cubéll de térra 6 de
fusta per fér bugadas. V. Cubéll.
BUGADERA. s. f. Lavandera. Lotrix.
BUGAR, BUGUER. s. m. ant. V. Abellar.
BUGAT. s. m. ant. V. Bugada.
BUGLOáSA. s. f. hérba V. Lléngua bovina.
BUIGA. s. f. V. Rompuda.
BUINA, i' excrement del bou. Boñiga. Bovis
stercus.
BUJARIA s. f. ant. cosa de poc preu ó de po-
ca estimado. Buxeria. Res vilis , aut parvi
pretil.
BUJOL. s. m. vas de fusta que té varios usos.
Cubeto. Alveus ligneus.
BUJOLA. s. f. Cubeta. Ligneum Jabrum.
BULL. s. m. Hervor. Fervor.
BULL DE SANGS. Hervor de sangre. Sanguiníi
elíervescentia.
ARRANCAR EL BULL. f. Levantar el hervor,
Fervere ¡ncipere.
BULLA, s. f. BuUa. Murmur , strepitus.
BULLA, regositj, alegría entre molts acom-
panyada de riallas, crits y demostracions
semblants. Chacota. loculatio cum strepiíu.
BULLA, ant. V. Butlla.
FÉR BULLA, f. Chacotiur. Perstrependo iocu-
lari.
MÓURER BULLA, f. Meter bulla. Rumorem ex-
citare.
MÓURER ALGUNA BULLA, f. excítar algun rumor,
disputa , ó altra novedad semblad. Levan-
tar una polvareda. Contentionem , aut quid
simile excitare.
PÉNDRER PER BULLA 6 PER COSA DE BULLA, f.
Echar á chacota , meter á bulla, locando
aliquid dici aut dictum esse , fieri aut factum
esse reputare.
PER BULLA ó DE BULLA, m. adv. Por jutgo,
ú par modo de juego. locosé , per iocum.
BULLÉNT. p. a. Herviente., hirviente. Fer-
vens.
FERRO BULLÉNT. Hictro Caliente. Ferrum can»
dens.
BULLICI. s. m. Bullicio. Murmur, rumor.
BULLICIA. s. f. p. US. V. Bulla , alegría.
BULLICIOS, SA. adj. Bullicioso, Irrequietus,
valde vivax.
BULLIDOR, xucladbr en él mar, rius &c.
Tra-
BUL
Tragadero , remolino de agua, Vorago.
BULLIR. V. n. Hervir,, bullir. Ferverc.
BULLIR , brollar. V. Brollar.
BULLIR , él vi en él cup. Hervir el mosto.
Fervere miistum.
BULLIR LA SANG. f. Hervir la sangre. EfFervere
sangHÍnem.
BULLIR LA SANO. f. iTiet. ab que s' expressa '1
vigor, y vivesa d' algún jo ve. Hervir., bullir
la sangre. Prse iuvenili jétate sanguinem fer-
vere.
LA SANG SENSE FOG BULL. pef. La Sangre sin
fuego hierve.
Qui sint dicit amor cognato sanguine iuncti.
BULLIT, DA. p. p. Hervido.
BüLLIT. s. m. la carn bullida. Cocido. Elixa
caro.
BUMBUM. s. m. fam. so continuo sórd y con-
fús. V. Bunid.
BUMBUM , brugit que resulta de parlar mólts
juntanient. Murmullo., mormúreo ^ murmú-
reo. Murmiir.
BUNIC,CA. adj. V. Bonic.
BUNIO, c. f. Zurrido., Zumbido. Murmur,
bombus.
BUNIR. v. n. ant. V. Bonir.
BUNYOL. s. m. Buñuelo. Laganum.
BURBUJA, s. f. ant. la bómbóUa que fa T ay-
gua. Burbuja. Ampulla.
BURC. s. m. ant. Lugar , pueblo. Oppidum.
BURC. ant. V. Arrabal.
BURELL. s. m. Buriel, E vili crassáque lana
pannus.
BURKLL , color. Buriel. Burrhus, pullus color.
FER BURGiA. territ. dir, esbombar. Propalar^
hacer conversación , hacer platillo. Propa-
lare.
BURI. s. m. Instrumént per gravar. Buril.
Cselum , celtis , scalpellum.
BURINOT. s. m. Abejarrón ., abejorro. Pseu-
domelissa.
BURINOT, abella borda. Abejón. Fucus.
BURINOT. met. home de poc seny. Botarate.
Levis homo.
BURLA, s. ni. mofa. Burla. Irrisio.
BURLA, engany. Burla. Deceptio.
TEÑIR MALAS BURLAS, f. fam. Tener malas pul-
gas. Intoilerantem esse.
DEPARLASENBURLAs. m. adv. De burlos, de bur-
litas. Per jocum.
-BURLAR. V. a. frustrar. Burlar, Eludere.
BURLAR , enganyar. Burlar. Decipere , illu-
dere.
TOT BURLANT EURLANT , loc. fam. Burlu bur-
lando. Insperató , pr;eter spem.
BURLARSE, v. r. mofarse. Burlarse., fisgar-
se. Irridere , subsannare.
BURLESC , CA. adj. dit del estil en los
escrits. Burlesco. locosus, facetus.
BURLETA. s. ui. y f. qui acostuma burlarse.
III
Fisgón. Irrisor, subsannator.
BURLÓ, s. m. ant. V. Burleta.
BURLOT. s. m. la persona qu? es 1' objécti
de la burla deis altres. Hazmereir. Ludi-
brium.
BURíjUE. s. m. ant. Br.rco , buiíue. Navis.
BURRA, s. f. Burra. Asina. '
BURRADA, falta en él jog de cartas. Renun-
cio, ín chartai-uin pictarum ludís chart»
classis expetitaé reservatio.
FÉR BURRADA EN ÉL JOG DE CARTAS, f. Renun-
ciar. In chartarum pictarum iudis chartam
classis expetitse non exponere.
BURRAS, s, m. aum. Borricón^ borricote,
Pergrandis asinus,
BURRET, TA. s. m. y f. dim. V. Burriquet.
BURRICADA.s.f. met. acció ú paraula necia.
Burrada., borricada. Stultum dictum aut fa-
ctum.
BURRIOUET, TA. s. m. y f. dim. Borriqui.
lio , borriquito , rozno. Asellus.
BURRO, s. m. Burro., borrico. Asinus.
BURRO, él que no fa basa en lo jog del as.
Burro. ín quodam chartarum ludo sortem
amittens.
BURRO, roda axi dita en lo torn de retorcer
seda. Burro. Dentata rota.
BURRO, met. y fam. neci , ignorant. Burro,,
borrico, Stultus , mentís inops.
BURRO DE ciNiA. met. quí suporta gran treball.
Borricón, Laborís patientissimus.
BURRO EGUASSER. Garañón. Admissarius asinus.
COLLA DE BURROS. Burrada , borricada, Asíno-
rura grex.
ES UN BURRO DE TRAGi. loc. ab que s' denota ser
algú ino't trebalJadór. Es un burro para el
trabajo, Laboris patientissimus est.
MANADA DE BURROS. V. Colla de burros.
BURXA. s. f. Hurgón,, hurgonero, RuVdbxúysm.
BURXA , la de que usan los Guardas en los por-
táis. Aguja, Acus.
BURXA d' escopeta. Baqueta, Virga sclope-
taria.
BURXAR. V. a. Hurgar. Rutabulo pungere.
BURXO. s. m. dim. Hurgón. Parvum ruta-
bulum.
FER ÉL BUS. f. ant. Hacer el buz. Adulatio-
nís signa ostentare.
BUSAYNES. s. f. ant. Alopecia ., pelona. Alo-
petia.
BUSCA, s. f. V. Brusca.
BUSCA , tenrít. tocador per assenyaiar las Iletra»
él que passa. Puntero. Radius.
BUSCA , territ. vergueta de vesc per cassar aii-
célls. Fareta, Virgiula visco ülita.
BUSCAR. V. a. V. Cercar.
ANAR EUSCAND TRES PEUS AL GAT , r EN T¿
QUATRE. f. V. Gat.
BUSCAR UNA AGULLA KN UN PALLÉR. f. Bu,SCar
una aguja en un pajar., buscar un vestid»
de
na BUS
de negro en Salamanca. Inrentu difficillíraa
quaerere.
BUSCARRAHÓNS. s. m. Buscarruidos , fen-
denciero ^ quimerista, Rixosus.
BUSO. s. m. ant. V. Coher.
BUSQUETA. s. f. aucéll. V. Reyetó.
BÜSTIA. s. f. ant. caxeta en que s' posa 1* al-
moyna que s' arreplega. Cepillo^ caxa. Ar-
cilla stipi cogcnda;.
BUTLETO. s. m. Búlelo. Diploma , breve
Pontificium.
BUTLLA. s. f. Bula. Bulla Apostólica.
•UTLLA , de la crusada. Sula de la cruzada.
Bulla sanctae cruciatae.
TEÑIR BUTLLA DE FERRO, f- met. Vulg. TcttCr
bula para todo. Omnia sibi licere aliquem
reputare.
BUTLLARI. s. m. Bulario. Bullarium.
BüTLLETA. s. f. Boleta. Syngraphus.
BUTLLETI. s. m. Cédula de comunión. De
annua communione testimoniuni.
BUTLLOPA. s. f. JmpoUa. Vesicula super
cutem succreácens.
BUTLLOB'A , la quc s' eleva en la péll plena
d' humor áqueo. Fexiga. Vesica.
BUTLLOFA. Hiet. mentida. Bola., bambolla., pa'
xarota , paxarotada , gazapa. Mendacium.
BUTLLOFAR. t. a. Ampollar., levantar am-
pollas. Vesicas excitare.
BUTLLOPARSE. v. r. Ampollarse. Vesicis
intumescere.
BUT
BUTLLOPETA. s. f. dim. la que s' fa en
alguna part del eos. l^exiguela , vexiguilla.
Vesicula.
BUTSÍNAR. V. n. V. Butsinejar.
BÜTSINAYRE. s. m. Rezongador., rezongón^
rezsonghn. Obmurnuirator, remurmurator.
BUTSINEJAR. v, n. Gruñir., barbotar., rezon-
gar. Fastidióse mutire, obmurmurare.
BUTXACA. s. f. la de la casaca, jupa y sem-
biant , y la del devant en las calsas. Bolsillo.
Loculus.
BUTXACAS.p.las que portan las donas cenyi-
das , ó cusidas en las faldillas y semblants y
las deis costats en las calsas. Faltriqueras,
faldriqueras. Sacculus , marsupium.
ANAR FORT DE BUTXACA. f. V. Anar.
GRATARSE LA BUTXACA. f. Ríiscürse la faltri-
quera pelo arriba. Marsupium radere.
NO FICARSE RES X LA BUTXACA. loC. fam. No
echarse nada en la bolsa. Nihil lucrifacere ;
nihil utilitatis, comraodi cápete.
COM SI HO TINGUES EN LA BUTXACA. loC. fam.
Como si lo tuviera en la bolsa. Res in tuto
posita est.
BUTXACO. s. m. dim. Bolsillo. Loculus.
BUXAR. V. a. ant. ullpéndrer. Fascinar^
aojar. Fascinare.
BUYAL. s. m. ant. V. Forat.
BUYDANSA, BUYDESA.s.f.ant. Vacuidad,
Vaciedad. Vacuitas.
BUYRAC. s. m. Aljaba, carcax. Pharetra.
CA.
^_y« Es letra muda, tercera del Alfabeto, y
segunda en el orden de las consonantes. Es
letra numeral y vale ciento ; pero si antes de
ella se pone X. valen solo las dos letras no-
venta: quando se hallan dos CC. vuelta la
segunda al revés y una I en medio en esta
forma CI^ vale mil, y quitada la primera C.
de este modo I3 vale quinientos.
CA. s. m. V. Gós.
clícngua de CA. V. Lléngua.
COM UN CA BASTONEjAT. loc. V. Bastonejat.
Á CA OROS NO CAL DiR QUiTxo. ref. A pcrro
viejo no hay tus tus. Annosa vulpes non
capitur laqueo : Verba daré seni est diffi-
cile.
CANS AB CANS NO.s' MOSSEGAN , Ó MAY SB MOSSE-
GAN. ref. De corsario á corsario no se pier-
den sino los barriles.
lurgia praedonum tantummodo dolia per-
dunt.
MO PER TU SINO Pe'l PA , REMENA LA CUA EL
CA. ref. Menea la cola el can , no por ti sino
por el pan.
Non tibi sed pañi blanditur cauda catelli.
CA.
NO TE PA Y voL CRIAR CA. ref. A qiiien no le
sobra el pan no crie can. Te ipsuai non
alens, canes alis.
QUAND LOS CANS LLADRAN ALGUNA COSA SENTEN.
ref. Quando la sartén chilla algo hay en la
villa.
Personuit rumore domus latrante molosso.
QUI VOL BE Á EN BERTRÁN VOL BÉ Á SOS CANS.
ref. Quien bien quiere á Beltran , bien quiere
á su can.
Cui dilectus herus , canis est dilectus herilis.
CABACET. s. m. ant. armadura antigua del
cap. Capacete , capillo de hierro. Galea.
CABAL, adj. just, exacte, com: número cabal.
Cabal. Exactus.
CABAL, met. perfét, cumplert. Cabal. Perfectus.
CABAL, él que permet lo pare al lili, ó '1
senyor ai esclau. Peculio, pegujal. Peculium.
CABAL , béns. Caudal. Bona , opes, facúltales.
CABAL, ant. V. Capital.
FEH CABAL, f. V. Fér cas.
fír cabal d' alguna cosa. f. apreciarla. Hacer
caudal de alguna cota. Magni faceré, appre-
tiare , aistimare.
JUST
CAB
JU3T Y CASAL. iTi. adv. Por sus cabales , cabal-
mente , al justo. Pjifecté.
CABALS. p. géneros. Caudales. Mercium co-
pia.
CABALA, s. f. Cabala. Cabala.
CABALGADOR, s. m. ant. pujador, pedris
per pujar á cabalL Montador .¡ montadero.
Podium ad equo insedendum.
CABALGADURA, s. f. Cabalgadura^ caballe-
ría, lumentum sarcinarium.
DOLÉNTA CABALGADURA, niet. dit del pervers,
de mal natural. Mala cuca. Improbus,ne-
quam.
CABALGAR, v. a. Cabalgar. Equitare, equo
insedere.
CABALL. s. m. Caballo. Equus.
CABALL, en lo ram de fil , seda &c. Caballo.
Filuin in spirá contortum extra ordinem
convolutum.
CABALL , en lo jog de cartas. Caballo, Homí-
nis equitantis imago in foliis lusoriis de-
picta.
CABALL , en lo jog d' escacs. Caballo. Equi
forma in latrunculorum ludo.
CABALL DE cANYA. la canya que 'Is mínyons
jugand fan servir de caball. CabalUco , caba-
llito. Equus arundineus.
CABALL DE FRISA , ma'quina militar. Caballo de
frisia. Truncus aculéis stipatus aditum prse-
cludens.
CABALL DE FUSTA, mot. joc. la embarcaclo. Ca-
ballo de palo. Navis.
CABALL , de mestre de casas. Caballo. Tabula-
tum portatile caementarium sustinens.
CABALL DE REGALO. Caballo de regalo. Equus
delectus.
CABALL MARI. Caballo de mar., de agua , ó ma-
rino. Hippopotamus.
AFLUXAR LA BRIDA AL CABALL. f. V. Afluxaf.
ANAR Á CABALL. f. V. Anar.
ANAR Á CABALL COM LAS DONAS, f. V. Anar.
ANAR AB LO CABALL DE SANT FRANCESC. f. V.
Anar.
ANAR COM UN CABALL DESENFRENAT. f. entre-
garse desenfrenadamént ais vicis. Correr sin
freno. EArsenaté , inverecundé agere.
ESTAR ENTRÉ 'ls peus dels caballs. f. met. y
fam. estar molt abatut, despreciat. Estar á
los pies de los caballos. Abiectum & despec-
tum esse.
Á i NGLA DE CABALL. m. adv. A uño de caballo.
Celeri cursu.
Xnima de CABALL. loc. fam. V. Anima.
Á CABALL DONAT NO LI MIRES EL PBL. Á CA-
BALL DONAT NO LI MIRES EL DENTAT. ref.
A caballo presentado no hay que mirarle el
diente.
Muli donati noli cognoscere dentem.
AL AMIG Y AL CABALL NO CANSAI/'. icf. jíl flffli-
go y al caballo «o apreíallo,
Tom. I. i
CAB ,1^
Plus nimio vel equum vel amicum urgere
caveto.
QUI SOL MENJA SON GALL , SOL ENSELLA SON
CABALL. ref. V. Gall.
t5t bon CABALL ENsopEGA. ref. El mas diestro
la yerra. Bonus dormitat Homerus.
CABALLAS, s. m. aum. Cabíülon. Pergrandis
equus.
CABALLÉR. s. m. Caballero. Eques.
CABALLÉR, de algun Orde. Caballero. Eques
Militarem Ordinem professus.
ARMAR CABALLÉR. V. Armar.
CABALLÉRET. s. m. dim. Cabalkrito. luve-
nis eques.
CABALLERÍA, s. f. cabalcadura. Caballería,
Bestia, iumentum vectorium.
CABALLERÍA , trópa. Caballería. Eqnitatus.
ORDÉ DE CABALLERÍA. Caballería. Ordo eques-
tris.
FICARSE AB tLIBRES DE CABALLERÍA, f. V. LlÍ-
bre.
CABALLERIS. s. m. Caballerizo. Equitiarius,
stabuli praefectus.
CABALLERISSA. s. f. Caballeriza. Equile.
CABALLET. s. m. dim. CabalUco , caballito.
Equulus.
CABALLET, en 1' Imprcmpta. Caballete. Truncus
in opere Typographico vectem sustinens.
CABALLET , per pintar. Caballete. Equuius pic-
torius.
CABALMÉNT. adv. m. Cabalmente. Precisa,
sequé, integré.
CABALO, s. m. dim. Caudalejo. Modicae fa-
cultates , opes.
CABALOS, SA. adj. ant. Acaudalado, caudo'
loso. Opulentus.
CABANYA. s. f. Cabana. Tuguriam.
CABANYETA. s. f. dim. Cabañuela. Tugurio-
lum.
CABÁS, s. m. Capazo., esportillo. Gophinus,
fiscella spartea.
CABASSAS. s. m. aum. Espor ton. Sporta gran-
áis.
CABELL. s. m. Cabello. Capillus.
CABELL NATURAL. Pelo propio. Gom3, csesaríe»
naturalis.
CABELLS BLANcs. Canüs. Caní.
CABELLS DE DATRAs, éls que s' dexan al datras,
los que portan ¿is démés tallats. Coleta.
Occipjtis coma.
BLANC DE CABELLS. V. BlanC.
GRIS DE CABELLS. Entrecano. Semicanus.
AGAFARSE PER UN CABELL. f. Aslrsc de uf¡ Ca-
bello. Ansam ex quolibet arripere ad optata
assequenda.
AGAFARSE PER éls CABELLS. f. los que s' bara-
llan. V. Agafarse.
ALLisAR LOS CABELLS. passar de nou lleugera-
ment la pinta pe'l pentinat per dexarlo per-
fét. Traspeynar, Pecrine iíerum crines dií«
Ff cri-
114 CAB
criminare , vel comeré.
ESTAR iiNS Á LA ci i:a dels cabells. f. met.
estar cansat de sufrir alguna cosa él que no
estaba obligat á sufrirla. Estar hasta el go-
llete. Diútius ferré non posse.
PARTIR UN CABELL KN l' ayre. f. mct. Partir
ó hender un cabello en el ayre. Ingenii acu-
niine poUere.
POSAR CABELLS Bi.ANcs. f. Encamcer. Canes-
cere.
TIRAR pb'ls CABELLS. f. Hict. aplícar ab vio-
lencia alguna autoritat, sentencia &c. Tra-
her por los cabellos. Incongrua in suam sen-
tentiam detorquere.
tornarse blanc de CABELLS. f. V. Posaf ca-
bells blancs.
CABELLADURA. s. f. ant. V. Cabellera.
CABELLERA, s. f. Cibellera. Csesaries, ca-
pillitium.
CABELLERA, él cabell desfét, deslligat, Me/ena.
Caííaries.
cabellét. s. m. dim. Cabellejo , cabeUuelo. Ca-
piüuUis.
CABELLUT, DA. adj. ant. Cabelludo mele-
nudo. CapiUatus, comatus , crinitus.
CABES, s. m. ant. V. Balona.
cabes, ant. V. Coll de camisa.
CABESSA , s. f. la d' algunas plantas que fan
flors y semblaiit. Cebolla^ cebolleta. Bulbus.
CABESSA d' alls. Cübezu de ajos. Allü pomum,
bulbus.
CABESSEJAR. v. n. ant. mburer él cap. Ca-
becear. Nutare.
CABESSÜT, DA. adj. aat. tassnt. Cabezudo.
Tenax sententiae.
CABESTRE, s. m. Cabestro. Capistrum.
CABESTRER. s. m. ant. qui fa cabestres.
Cabestrero. Capistrarius.
CABIMÉNT. s. m. Cabimiento. Receptas, re-
ceptio.
CABIROL. s. m. Cabra montes. Capra silves-
tris , montana , rupicapra.
CÁBÍT. s. m. en lo jog de la argolla. Cabe.
Conflictus globuloruin in ludo trudiculari.
cÁBiT DE PALA. Cabe de paleta , o de á paleta.
Sors quredam in ludo trudiculari.
X cÁEiT DE PALA. in. adv. met. oportunament.
Cabe de pala , cabe de paleta , o á paleta.
Fausta surs.
CABORCA. s. f. ant. V. Cova.
CABOT. s. ni. pex. Capitón. Capito.
CABOTA DE CLAU. Cabeza de clavo. Clavi
caput.
VOLER FÉR entrar UN CLAU PER LA CABOTA.
f. mct. Clavar un clavo con la cabeza. Pro-
. pcslti tenacem esse.
CABOTADA. s. f. Cabezada. Capitis ¡nflexio.
DONAR Ó PEGAR cABOTADAS. f. Cabsccar ^ dar
cabezadas. Caput infiectere.
CABRA, s. f. Cabra. Capra.
CAB
CABRA , insecte. Ladilla. Ricinus pedlcularis.
CABRA MONTESA. V. Cabirol.
BARBA DE CABRA, hérba. V. Barba.
CARREGAR LAS CABRAS Á ALGü. f. donarli la
culpa. Echar las cabras á alguno. In alium
cuipam detorquere.
FÉR CABRAS, f. en lo jog. Echav cabras : Echar
las cabras. Omnem ludi sortem ínter devic-
tos coUusores mittere.
CABRA AVESADA Á SALTAR SALTA Y SALTARÁ.
ref. El que malas mañas ha , tarde o minea
las perderá.
Quo semel est imbuta recens servabit odo-
rem. Testa diu.
LA CABRA DE MON VEHI TE MES LLET QUE LA
MEVA. ref. La gallina de mi vecina mas hue-
vos pone que la niia.
Quodque aliena capaila gerat distentías uber
Tabesco.
CABRAFIGADURA. s. f. ant. Cabrahigadura.
Caprificatio.
CABRA FIGAR. v. a. ant. Cabrahigar, enea-
brahigar. Caprificare.
CABRAFIGÜERA. s. f. árbre Cabrahigo. Ca-
prificus.
CABRÉLLAS , Ó CABRETAS , constelació.
Cabrillas. Pleiades , virgilise.
CABRER. V. n. Caber. Contínerí , includi
posse.
NO cÁBRER EN PELL. f. fam. Estar inolt gras.
No caber en el pellejo. Nimis pingue m ,
obessum esse.
NO CÁBRER EN PÉLL d' ALEGRÍA, f. met. No
caber de gozo , de contento. Láetítiá replerí,
prse laetitia gestíre.
HONRA Y PROFIT NO CAB TOT EN UN BOLSIC. ref.
Honra y provecho no caben en un saco.
Utile non semper fas est socíare decoro.
CABRER. s. m. guardia de cabras. Cabrero.,
cabrerizo. Caprarias.
CABRETA. s. f. dim. Cabrilla. Capella.
CABRIA, s. f. máquina per pujar pes. Cabria.
Grus tractoria , cochiea.
CABRIDET. s. m. dim. Cabritilh. Hadulus.
CABRIOLA, s. f. Cabriola. Saltus agilis.
FÉ^ CABRIOLAS. Hacer cabriolas^ cabriolar., ca-
briolear. Agili saltu sese in sublime tollere.
CABRIT. s. m. Cabrito, Híedus , capreolus.
CABRiT DE LLET. ChoíQ. Hredus, haedulus.
CABRITAR. V. n. Parir la cabra. Capram
parere.
BESTiAR cABRiu Ó cAERur/i, Ganudo cabrio. Ca-
prinum pecus.
CABRO, s. m. bbc. Cabrón. Hircus admissa-
rius.
CABRO , péx. Esquila. Pagurus.
CABRO. V. Crestat.
CABRONADA, acció infame que perraet algu
contra sa honra. Cabronada. Infamia, dede-
cus , ignominia.
CA-
C03
CABRONIL. adj. ant. ¡o pertanyént á cabra.
Cabruno. Caprinus.
CABÜDA. s. í. Cabida. Receptus.
CABUDA. ant. V. Intervenció.
CABUSSADOR. s. m. ant. qui nada dessóta
r aygua. Buzo. Urinator.
CABUSSAMÉNT. s. m. ant. 1' acció de cabus-
sarse. Zabullida. Submersio.
CABUSSARSE. v. r. Zabullirse., zambullirse.,
chapuzarse. Aquis se immergere.
CABUSSO. s. m. Zabullidura , zambullida .^
Immersio.
CABUssó. aucéll. Zaramagullón .1 somorgujo., so'
morgujon , mtrgo. Mergus , urinatrix.
FÉR UN CABUSSÓ Ó CAEUSSAR3B. Dar Una zambu'
llida. Aquis se se immergere.
CACA» s. f. fam. éls excreménts de Jas cria-
turas. Caca Purgamenta ventris.
CACAREJADOR, RA. adj. que s' aplica al
gall , ó la gallina. Cacareador. Cucuriens.
CACAREJAR. v.a. él gall ó la gallina. Caca-
rear. Cucurire , gracillare.
CACAREJAR. met. ponderar ab excés las ac-
cións propias. Cacarear. Jactare , ostentare,
gloriari.
CACAREJAT, DA. p. p. Cacareado.
CACAU. s. m. Cacao. Amigdalus Indica , vul-
go Cacao.
CACOQUÍMIC , CA. adj. Cacochúnico. Caco-
chimicus.
CACOQUIMIA. s. f. Med. Cacochtmia. Caco-
chimia.
CADA HU. Cada uno. Unusquisque.
CADA PüNT, CADA iNSTAXT. m. adv. Cada ins-
tante , por momentos, Crebrd , singulis mo-
mentis.
Á CADA PAs. m. adv. V. Pas.
CADAFAL , CADEFAL. s. m. ant. V. Ca-
tafal.
CADARN. s. m. Catarro. Coryza , cathar-
lUS.
CADARNÉRA. s. f. aucéll. Xilguero , pinta-
cilgo, pintadillo. Carduelis.
CADÁVER, s. m. Cadáver. Cadáver.
CADAVÉRIC , CA. adj. Cadavérico. Cadave-
rinus , cadavcrosus.
CADELL. s. m. Cachorro. Catulus.
CADÉLL, especie de troca de fil ó seda. Cadejo^
cadillo. Spira brevis.
CADÉLL DE LA MOLA, cH los moHns farinéts.
Citóla., cadillo. Crepitaculum ligneum molen-
dinariam rotam pulsans.
CADELLAR. v. a. Parir la perra. Canem ca-
tulos adere.
CADELLAR. met. anaf donant mes y mes de sí
alguna cosa. Cundir., parir., dar de si. Au-
geri.
CADELLET. s. m. dim. Cachorrillo , cachor-
rito. Catellus.
CADENA, s. f. Cadena. Catena.
CAD
TI?
CADENA, met. continuació de successos. Cadena.
Concatenati eventus,
CADENA, met. subjecció. Cadena. Vinculum.
ANÉLLA DE CADENÍA. V. Anélla.
CADENETA, s. f. dim. Cadenilla , cadenits.
Catdld.
CADENETA 6 PUNT DE CADENETA. Cadeneta,
Catenula acu elaborara.
CADENCIA, s. f. Cadencia. Numerus , men-
sura.
CADET. s. m. Cadete. Nobilis miles.
CADIRA. s. f. Silla. Sella.
CADiRA POLTRONA. Silla poltrona. Ampia &
placida sedes.
CADIRAS DE CÍIOR. p. lo conjunt d' ellas.
Sillería, Sellarum ordo.
CADIRAYRE. s. m. Sillero. Sellarum artifex,
venditor.
BOTiGA DE CADIRAYRE. Siller/a. Sellarum offi-
cina.
CADIRETA. s. m. dim. Sillita , silleta. Sella
parva.
CADIRETA , r assénto que s' forma entré dos ab
las quatre mans, agafand lo un las del altre.
Silla de la Reyna. Modus gestandi aliquem.
CADUC , CA. adj. Caduco. Caducus.
CADUCAR LO LLEGAT , FIDEICOIMIá , &C. f. for-
Caducar él legado , fideicommiso , &c. Lega.
tum aut haereditatem caducam ficri.
CADUCARSE. v. r. ant. V. Caduquejar.
CADUCAT, DA. p. p. dit Jlegat, fideicomis
&c. Caducado.
CADUQUEJAR. v. n. Caducar. Debilitata
mentís prae senio laborare.
CADÜP, CADÜFOL. s. m. territ. V. Ca-
tufol.
CAEDÍS, SA. adj. ant. Caedizo. Caducus, oc-
ciduas , ruinosus.
CAP. adj. ant. número señar. Impar , non.
Impar.
CAPE. s. m. Café. Faba arábica, cafeum.
CAFE , la casa ahóat se ven. Café. Taberna
cafea.
CAFETERA, s. f. Cafetera. Cucumella potio-
ni fabagina; prsparandse.
CÁFILA, s. f. Cáfila. Inordinata multitudo.
CAGADA, s. f. Cagada. Excrementum , pur-
gamentum.
CAGAPERRO. s. m. Cagafierro , mocos de
.herrero. Cadmia , botrytis.
CAGANER, RA. s. m. y f. vulg. qui evacúa
molt él véntré. Cagón. Nimio ventris pro-
fluvio laborans.
CAGANER, RA. met. mesquí, escás. Roíwso^
mezquino , miserable. Sordidus.
CAGANERÍA. s. f. met. poquedat , miseria.
Roñería. Sórdida parcitas.
CAGALLÓ. s. m. de mu!a,caball y altres
animáis grossos. Cagajón. Mulorum &c. ex-
crementum.
CA-
ii6 CAG
CAGALLÓ de cabra , anyell y altres animáis
petits. Cagaruta. Stercus, stercus capriiuira.
CAGAR. V. a. Cagar. Cacare, alvum exone-
rare.
PONAR UN AGlX per FER CAGAR UN RÓURK. f.
V. Aglá.
CAGARSE DE POR. f. Ciscarse de miedo.
Pne tiinore conturbar! , laxari.
CAGARINAS. s. f. p. Cagalera. Alvi proflu-
vium.
CAGAROT, TA. s. m. y f. ant. Cagón. Caco.
CAGAT, DA. p. p. Cagado.
CAGAT. s. ni. vulg. mesquí, escás. V. Caganer.
ES UN CAGAT. loc. iHet. y fam. dit del hoine de
poc esperit. Es un cagado , ü» cagón. Pusil-
li animi & despicabilis homunculus.
CAGAYRE. s.m. Cagan. Nimio ventris proflu-
vio laborans.
CAIRO, s. m. Ladrillo quadrado. Later qua-
dratus.
CAITIU. adj. ant. V. Mal , pervers , dolént ,
despreciable , vil.
CAL, CALÍA, CALDEA &c. v. imp. Es,
era , será menesfer. Oportet , oportebat ,
oportebit.
CALA. s. f. en las costas del mar. Cala. Sinus
maris.
CALA PETiTA. Caleta. Sinus parsus.
CALA , per fér anar de cambra. Cala. Balanus.
CALA , la de desfilas que s' posa en las llagas,
ó feridas. Lechino , clavo , mecha. Peniculus.
CALA, ant. instrumént de Cirurgía. Tienta, Spe-
clUum.
CALABÓSSO. s. m. Calabozo. Ergastulum.
CALABRUX. s. m. territ. V. Calamarsa.
CALABRUXONAR. v. n. ant. V. Caiamarse-
jar.
CALADOR, s. m. instrumént de Cirurgía. Ca-
lador, Specillum.
CALAFAT. 8. m. Calafate., calafateador. Na-
vis stipator.
CALAFATEJAR. v. a. Calafetear., calafatear.
Navem stipare.
CALAFATEJAT , DA. p. p. Calafeteado.
ESTAR MÓLT CALAFATEJAT. f. met. cstar molt
atropellat ó faltat de salut , particularmént
él véll. Estar hecho un cascajo. Senio , aut
infirma valetudine laborare.
CALAMACO, s. m. hérba. Cicuta. Cicuta.
CALAMAR, s. m. territ. pex. V. Calamars.
CALAMARS. s. m. pex. Calamar. Calama-
rium , loligo.
CALAMARSA. s. f. Granizo. Grando.
CALAMARSADA. s. f. Granizo., granizada.
Grando.
CALAMARSEJAR. v. a. Granizar. Grandi-
nare.
CALAMAS. s. m. ant. pex. V. Calamars.
CALAMÉNS. s. m. hérba. Calaminta , cala-
mento. Calamintha.
CAL
CALAMÉNT. s. m. ant. T accid de baxar.
Descensión , descenso , baxada. Descensio ,
descensus. '-
CALAMITAT. s. f. Calamidad. Calamitas.
CALAMÍTÓS, SA. adj. Calamitoso. Calami-
tosus.
CALAMITÓSÍSSIM , MA. adj. sup. CaJami-
tosí'simo. Valde calamitosus , aerumnosus.
CALANDRA, s. f. ant. aucell. V. Calandria.
CALANDRIA, s. f. aucéU. Calandria. Alau-
da.
CALÁPAT. s. m. Zapo. Bufo.
CALAR. V. a. penetrar ó comj)éndrer. Calar.
Capere , intelligere , assequi.
CALAR, ant. V. Baxar.
CALAR. V. n. ant. V. Callar.
CALAR FOG. Pegar fuego. Ignem ínücere , suc-
cendere.
CALAR LA BAYONETA, f. Armar Ó color la bayo'
neta. Sicam orí catapulta; aptare , affigere.
CALARSE. V. r. menjarse alguna cosa. Zana»
parse. Vorare.
CALARSE, posarse á fér alguna cosa com : ca-
larse á ríurer. Echar, dar, ponerse. Id de
quo serme est agere.
CALARSE i CORRER, f. Arremeter, echar, dar ó
correr. Fugam arripere.
CALARSE Á JÁURER. f. V. Ajáurerse,
CALASTO. s. m. ant. V. Canastro.
cALAT, DA p. p. ant. V. Baxat, abaxat, bax.
CALAVERA, s. f. Esqueleto. Ossium compa-
ges dempta carne.
CALAVERA , ant. especie de embarcacid. Cara»
hela. Caelox.
CALAVERA, met. home de poc judici. Calave»
ra. Caput vacuum, homo insanje mentís.
CALAVERADA, s. f. Calaverada. Impruden»
tis hominis factum.
CALAX. s. m. Gabeta , caxon. Capsula de-
ductilis.
CALAX. él d' escriptori , armari , paperéra, y
semblant. Gaveta. Scrinii capsula.
SER UN CALAX DE SASTRE, f. met. dit del qu' está
pie d' especies desordenadas é inconnéxas.
Ser un caxon de Sastre. Confarcinatá specie-
rum varietate repletam habere mentem.
CALAXÉRA. s. f. Cómoda. Vestiarium.
CALCA, s. f. en lo téler de texir. Careóla.
Insilia.
CALCADA, s. f. ant. V. Trepitjada.
CALCAR. V. a. ant. trepitjar. Hollar , pisar.
Calcare , conculcare.
CALCEDONIA, s. f. pédra preciosa. Calcedo-
nia. Calcedonius lapis.
CALCETÉR. s. m. ant. quí adoba mitjas. Cal'
cetero. Tibialium sartor.
CALCIGAR. V. a. ant. V. Calcar.
CALCIGAR l' agulló. f. mct. ant. V. Agulló.
CALCIGADÓR. s. m. ant. qu¡ trepitja. PisO'
dor. Calcator.
CAL-
CAL
CALCIGAMENT. s. m. ant. V acciá de tre-
pitjar. Pisa. Calcatio.
CALCIGAR. V. a. ant. V. Calcar.
CALCINAMÉNT. s. m. ant. V. Calsinacid.
CALCUI/. s. m. Cálculo. Calculus.
CALCULADOR, s. m. Calculador. Calcula-
tor.
CALCULAR. V. a. Calcular. Calculare.
CALCULAT, DA. p. p. Calculado.
CAL9OT. s. m. ant. V. Peliúc.
CALDA, s. f. Calda. Calefactio.
CALDAMENT. adv. m. ant. ab ardor. Ar-
dientemente. Ardenter.
CALDARIA. s. f. lley axi dita. Caldaria. Lex
Caldaria.
CALDÉJAR. V. a. él ferro. Caldear. Ferrum
ignire.
CALDEJAT, DA. p. p. Caldeado.
CALDER. s. m. ant. V. Caldero.
CALDERA, s. f. Caldera. Caldarium , lebes.
CALDERA GRAN. Calderón. Caldarium maius.
CALDERAS DKN PERE BOTERO, vulg. Caldera de
Pero Botero. Tartarus , iofernus.
AB UNA CALDERA VÉLLA SE n' TROBA UNA DE
NOVA. ref. Con un caldero viejo se compra
otro nuevo. Veteris pretio novum emitur
ahenum.
CALDERA VÉLLA 6 TERRAT , SEMPRE TÍ; BONY Ó
forat. ref. Hombre viejo saco de azares.
Infirmat senium vires, ac sera vetustas.
CALDERADA, s. f. Calderada. Quod calda-
rium capit.
CALDERÉR. s. m. Calderero. Ahenorum va-
sorum opifex aut venditor.
CARRÉR DE cALDERERS. Calderería. Caldario-
rum vicus.
CALDERETA, s. f. dim. Calderuela. Parvum
caldarium.
CALDERETA, dc tráurcr aygua. Caldero .¡acetre.
Situla senea.
CALDERETA, p. H. Calderilla en que s' porta
r aygua beneyta en las iglesias. V. Calde-
rilla.
CALDERILLA, s. f. de aygua beneyta. Cal-
derico , calderita , calderilla , calderica , cal-
dereta , acetre. Vas quo aqua benedicta de-
fertur.
CALDERO, s. m. dim. Calderico , calderilla.
Caldariola.
CALDERO per tra'urer aygua. Caldero. Situla
.xnea.
CALDERO , en la Imprerapta. Calderón. Nota
typographis usitata.
CALDERO, en la música. Calderón, Signum mn-
sicum.
CALDO, s. m. Caldo. lus, liquor rerum coc-
tarum.
CALDOS , p. en lo comers, hl vi, oli y ay
guardént que s' transporta per mar. Caldos.
Liquores in mejcatura.
Tom. I,
CAL ii»r
CALENDA, s. f. Calenda. Lsct'io Martyro-
logii.
CALENDAR!, s. m. Calendario. Calenda-
rium.
ANAR PER UN MATEX CALENDARI. f. met. Ir
por un rasero. iE^^ualiter procederé.
FERnO ANAR, Ó PORTARHO t6t PER LN CALEN-
DARI. f. met. Llevarlo todo por un rasero.
JEquh ducere.
CALENDAS , primer die del mes. Calendas.
Calendre.
CALENDER. s. m. ant. V. Calendar?.
CALÉNT, TA. adj. Caliente. Calidus.
CALÉNT DE CAP. dit del quc té un principi da
borratxéra. Caliente de cascos. Aüquantulüm
vino madens.
ANAR CALENT Ó FORT ALGÚN NEGOCI. f. V.Anaf.
DE CALENT EN CALENT. m. adv. promptam&nt.
En caliente. Prompte , dum fervet opus.
CALENTARSE, v. r. ant V. Escalfarse.
CALENTURA, s. f. ant. V. Calor.
CALENTURA, anf. V. Pebre.
CALES , CALESA, s. m. y f. Calesa. Car-
pentum , pilentum , rheda minor.
CALESER. s. m. qui mena la calesa. Caleserot
Carrucarius, qui pilentum regit.
CALESÉR , qui lloga calesas , ó voiants. Calesi'
ñero. Carpentorum locator.
CALESL s. m. Calesin. Carpentum velocius.
CALETRE, s. m. Caletre. Mens, ratio.
CALFRET. s. m. Calofrío., calosfrios , escalo»
frió. Horror, algor, febri añectus.
CALIBRE, s. m. Art. él dinmetro de la bala.
Calibre. Glandis dimensio , magnitudo , día-
me ter.
CALIBRE DEL CAÑÓ. Calibre del cañón. Tormenti
bellici capacitas.
CALIFICACIÓ. s. f. Calificación. Censura,
iuditium.
CALÍFICADÍSSÍM,MA. adj. nip. Califica»
di'simo. Valde probatus.
CALIFICADOR, s. m. Calificador. Proba-
tor.
CALIFICADOR , del Sant Ofici. Calificador del
Santo Oficio. Censor in re bus fidci.
CALIFICAR. V. a. determinar la qualitat
d' alguna cosa. Calificar. Examinare, iudi-
tium ferré de qualitate rei.
CALIFICAR, met. autorisar, comprobar la verí-
tat d' alguna cosa. Calificar. Approbare ,
comprobare.
CALIFICAR, met. ennoblir, acreditar &c. Califi-
car. Nobilitare, decorare, ccmmendare.
CALIPICAT, DA. p. p. CuUficado.
CALIJA. s. f. ant. V. Calitja.
CALITAT. s. f. Calidad. Qualitas , condi-
tio.
CALITAT , noblesa. Calidad. Nobilitas generis,
splendor, claritas , decus.
CALITJA. s. f. Calina. Caiigo, nébula.
Gs CA-
ii8 CAL
CALIÜ. s. ni. Rescoldo. Ciñeres pruharum re-
liquiis iv.ixtae.
CALL. s. m. él que s' fa en alguna part del
COS. Calió. Callus.
CALL , camí estret y llarg en mitj de mon-
tanj^as , parets &c. Callejón. Via angusta ín-
ter parietcs, aut montes.
CALL DE LA MA. ant. V. Palméll.
F£RSE CALLS EN ALGVNA COSA. f. niet. Crjflr,
hacer., ó tener callos. Obdurescere , percalles-
cere.
CALLADA, s. f. V. Gáyate.
CALLADAMENT. adv. mod. Tácitamente.
Tacité.
TOT CALLANDET. adv. Ri. ocultamént, ab dissi-
mulo. Calla callando. Tacité , clam , laten-
ter.
CALLANSA. s. f. ant. V. Silenci , tacitur-
nitat.
CALLAR. V. a. guardar silenci. Callar., Ta-
ce re.
CALLAR , dissimular. Callar, Dissimulare.
CALLAR, passar en silenci. Callar, ümittere,
prsetermittere.
CALLAR LA BÓCA. f. V. Bóca.
CALLA TU, Y CALLARÉ JO. loc. V. Calla y Ca-
llare'.
CALLA Y CALLARÉ, loc. Cállate y callemos que
sendas nos tenemos.
Omnis turba tacet, pariter taceamus & ipsi;
Namque suum quivis quod taceatur habet.
Tace simul ipse tacebo.
QUi CALLA ATORGA. Tef. Quícn Calla , otorga.
"-' Qui tacet consentiré videtur.
QUI NO SAB CALLAR ÉL SÉU , MAL CALLARÁ ÍL
DELs ALTRES. ref. Quien dice lo suyo mal ca-
llará lo ageno. Neme tacebit alia, qui prodit
sua.
CALLARIS. s. m. ant. cali , cami estrét. V.
Cali."
CALLAT, DA. p. p. Callado.
CALLAT, DA. adj. sílenciós. Callado. Silentiosus,
tacitus.
CALLIDITAT. s. f. ant. V. Astucia.
CALLOS , SA. adj. Calloso. Callosus.
CALMA, s. f. Calma. Ventis cessatio, quies,
tranquillitas.
CALMA, met. cessació ó suspensió d' alguna
cosa. Calma. Suspensió cessatio.
CALMAR. V. n. Calmar. Quiescere , sedari.
CALMAR ÉL VENT. Enculmarsc el viento. Ven-
tuin quiescere.
CALMAT, DA. p. p. Calmado.
CALOGNAR. v. a. ant. V. Calumniar.
CALOR, s. m. Culor ., jcstus.
CALOR, met. activitat ó vivesa. Calor. Fervor,
ardor.
CALOR, met. lo mes f^rt d' alguna accifí. Calor.
Arder, vehemens vis.
CALOR NATURAL. CaloT naturoh Nativas calor.
CAL
DONAR CALOR, f. itiet. Dar calor, Urgere, exci-
tare , impeliere.
FÉR CALOR, f. ser calént él témps. Hacer calor.
^stuare hcraní , fervere diem.
CALOROS, SA. adj. Caluroso. Fervidus.
CALS. s. f. Cal. Caix.
CALS VIVA. Cal viva. Calx viva.
CALSADOR. s.m. Henea de péll, ab que cal-
san los Sabaters. Calzador. Corii titnia ap-
tandis calcéis.
CALSAR. V. a. Calzar. Calceos inducere , in-
duere.
cALSAR, los apits, cards &c. Aporcar., acogom-
brar. Agrum imporcare.
CALSAR, teñir lo peu cert número de punt$.
Calzar. Certam ca'cei longitudinem pedem
adsequare.
CALSAR , las criaturas, f. Sacar los pies. ínfan-
tulum ab involucris liberare, expediré.
CALSAS. s. f. Calzones. Braccae , femoralia.
CALSAs. ant. V. Mitjas de sota.
PORTAR LAS CALSAS. f. met. que s' usa per cx-
pressar que la dona domina á son marit , y
mana despóticamér.t en la casa. Calzarse las
bragas : Ponerse los calzones. Priores partes
uxorem agere ; donius imperium sibi assu-
mere.
POSARSE LAS CALSAS d' algu. f. met. ColzarsB
á alguno. Alicuius voluntaíem allicere , sibi
subdere , devincire.
CALSAT, DA. p. p. Calzado.
LO SAEATÉR ES LO MES MAL CALSAT. ref. Ett
casa del herrero peor apero.
Férrea apud fabrum peior solet esse supel-
lex.
CALSAT. s. m. lo Religibs d" algún Orde de
Calsats. Calzado. Caiceatus.
CALSAT, lo que s' porta ais peus, com sabatas,
esparderyas , &c. Calzado. Calceamentum.
CALSAT, tot lo que cubrex lo peu y cama.
Calzado. Tibiaiia, calceamenta.
CALSAT, r aucéll que té 'Is peus cuberts de plo-
ma. Calzado. Avis plumipes.
SER ó VENIR ÁMPLE EL CALSAT. V. Ampie.
CÁLSER. s. m. Cáliz. Calix.
CALSETA. s. f. la que s' posa á las gallinas,
pollastres &c. Calza. Tseniola ut plurimüm
rubra gallinas cruri circumducta.
POSAR CALSETA Á ALGÚ. f. mss. Echarle una
calza á alguno. Notare , nota signare.
CALSÍNACíO. s. f. Calcinación. Exustio.
CALSINAR. V. a. Calcinar. Calcinare , in
calcem vel pulverem redigere.
CALSINAT, DA. p. p. Calcinado.
CALSO. s. m. Botin ., polayna. Tibiaiia sine
soléis.
CALSOTETS. s. re. Calzoncillos. Intima femo-
ralia lintea.
CALT. adj. ant. V. Calént.
CALTERISAR. v. a. act. V. Cauterisar.
CAL-
CAL
CALTIRI. s. m. ant. V. Cauteri.
CALUMNIA, s. f. Cilumnu. Calumnia.'
CALUMNIADOR, RA. s. m. y f. Calumnia-
dor. Caluniniator.
CALUMNIAR, v. a. Calumniar. Calumnian.
CALUMNIAT, DA. p. p. Calumniado.
CALVA, s. f. Cdku, calvez. Calvitles, calvi-
tium.
CALVARI. s. m. Calvario. Mons calvariae.
CALVESA. s. f. ant. Calvez. Calvitles.
CALVINISMO, s. lu. Calvinismo. Calvinis-
mus.
CALVINISTA, s. m. Calvinista. Calvinista.
CALVO, VA. adj. Calvo. Calvus.
TORNARSE CALVO. Etjcalvecer ., encalvar. Calve-
re, calvescere.
CAMA. s. f. Pierna. Crus.
CAMA , en las Metras , lo que puja ó baxa mes
que '1 CCS d' ellas. Palo. Lyterse prociden-
tia.
CAMA , la de la m. y n. Pierna. Litterse pars
oblonga.
CAMA, la del botó y semblant. Presilla. An-
sula.
CAMA DE FiGUKRA. ant. V. Camatoft.
CAMA AssÁ, CAMA ALLÁ. m. adv. A Iiorcajadas:
A horcajadillas. Divaricatis cruribus.
CAMAS, p. en la prémpsa de 1' Iniprémpta.
Piernas. Fulera.
ESTIRARSE LAS CAMAS, f. fam. Estirar., exten-
der las fiemas. Deambulare.
HABER Á CAMAS, f. fam. V. AcoDseguir , en lo
primer significat.
TEÑIR BONAS CAMAS, f. Ser Caminador. Tener
buenos pies ^ teiier pie. Perniciter gradi, cur-
rere.
LO BRAS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. ref. Vid.
Bras.
CAMADA. s. f. Pernada. Calcitratus.
CAMAPEU. s. m. la pédra preciosa axi dita,
y la figura gravada en ella. Camafeo, Imago
monochromatea pretioso lapide inscuipta ,
vel ipse lapis.
CAMAL, s. m. ant. especie de cep. Corma.
Cippus.
CAMALS. p. ant. V. Botas.
CAMALEÓ. s. m. Camaleón. Camaleón.
CAMALIC. s. m. Mozo de cordel^ ó de esqiú'
na., ganapán., galafate. Baiulus.
CAMALLIGA. s. f. V. Lligacama.
CAMAMILLA. s. f. herba. Manzanilla , ca-
mamila. Chamaemelum.
CAMARADA. s. m. CiJí?íflrfldíí. Contubernalis,
familiaris.
CAMARER. s. m. empleo, 6 dignitat. Cama-
rero. Camerarius.
CAMARER DEL REY. Camarero , C»marero tna-
yor. Regius cubicularius.
CAMARIL. s. m. Camarin. Interior capella,
celia.
CAM IT9
CAMARISTA, s. m. Camarista. Supremi con-
ciiii, re¿;al!s camera.» Minister.
CAMARISTA, s. f. dama que servex á la Reyna,
Infanta &c. Foemina Regina; cubículo de-
serviín?.
CAMARLENC. s. m. Camarlengo. Regü cu-
bicuü sutnmus prícfectus.
CAMAROJA. s. f. hérba , morella roquera.
Cañaroya., paristaria. Parietaria.
CAMAROT. s. m. en la embarcació. Camarote-
Cubiculum in navi.
CAMASSA. s. f. aum. Pernaza. Ingens crus.
CAMATORT. adj. Patituerto. Loripes.
CAMATORT EN TORA. Patizambo., zambo,, zanca»
joso., zancajiento. Pansus , valgus.
CAMAURA. s. m. Papalina, galocha., beco^
quin. Pileus ansatus.
CAMBÍ. s. m. Cambio., trueque. Mutatio, per-
mutatio.
CAMBí, en lo Comers, aumént 6 disminució de
la moneda en las Provincia's ahbnt se desti-
na. Cambio. Fsnejariae pecunias perrauta-
tio.
CAMBÍ, per lletras. Cambio por letras. Mutatio
pecuniiE per liiteras , syngrapho dato.
CAMBIADOR, s. m. Cambiador. Perniutans,
commutans.
CAMBIADOR, ant. qui té taula de cambi. V. Cor-
redor de cambi.
CAMBIAMENT. s. m. ant. V. Cambi , ba-
rata.
CAMBIAR. V. a. baratar. Cambiar., trocar»
Mutare , permutare.
CAMBIAR , mudar, variar &c. Cambiar. Variare,
mutare.
CAMBÍAT, DA. p. p. Cambiado.
CAMBIÉRA. s. f. ant. V. Cambi.
CAMBRA, s. f. Cámara , aposento. Cubicu-
lum.
CAMBRA , la que en las golfas de casas de pages
servex per teñir los grans. Cámara. Grana-
rium , horreum.
CAMBRA , r excremént del home. Cámara.
Ventris purgamentum.
CAMBRA PER MENjAR. ant. V. Menjodor.
CAMBRAS, p. ñux de véntre. Cámaras. Diar-
rea , ventris líiixus.
QUI TÉ CAMBRAS. Camariento. Toriglus , ventris
fluxione laborans.
ANAR DE CAMERA, f. V. Anar.
CAMBRAY. s. m. Cumbray. Linteura camera-
cense.
CAMBRER. s. m. ant. Camarero. Cubicula-
rius.
CAMERERA, s. f. Donzella , camarera. Cubi-
cuiaria , pedissequa.
CAMBRETA.. s. f. dim. Camarilla., camarita.
Mociicum , angustum cubiculum.
CAMEJAR. V. n. Pernear, Properos gressus
glomerare , festinare.
CA-
J20 CAM
CAMÉLL. s. ni. Cjmelh. Camehis.
CAMELLA, s. f. CamcUn. Cameius foemina.
CAMÉLLET. s. m. dim. Camellejo. Parvus
cameius.
GAMETA, s. f. dim. Piemecita. Crusculiim.
CAMKTA , ds r arada. Cama. Ab stiva ad teino-
n?m aratri curvatura.
CAMl , s. m. Cjmino. Via , ¡ter.
CAMÍ , viatge. Camiao, Via , irer.
CAMi, h] viatge que fa 'i portador ó conduc-
tor de alguna cosa. Camino. Prcfectio, ac-
tus eundi ad vecturam facisndain.
CAMÍ. met. medí. Camino. Via , ratio , mo-
dus.
CAMÍ CARRETER. Catnino cavretero , camino de
ruedas, Via carruearia.
CAMÍ cuBERT. Camtno cubierto, Via operta , via
loricata.
CAMÍ DE FERRADURA. Camíno ds herradura. Se*
mita equitibus pervia.
CAMÍ MORRALÉR. V. Camí de Ferradura.
CAMÍ RAL. Camino real. Via publica, commu-
nis.
CAMÍ RAL. met. modo regular y comú de obrar:
lo medi me's fácil. Catnino real: Camino
carretero. Via tuta, recta: Communis, fre-
quens agendi ratio.
CAMÍ DE RODAS. Camjno de ruedas. Via carru-
earia , rhedaria.
CAMÍ DE SANT jAUME. Vid. Vía lactea.
ANAR í'ORA DE CAMÍ. f. V. Anar.
ANAR ALGUNA CUSA FORA DE CAMÍ. f. met. Ir
fuera de camino. A recta via vel ratione de-
flectere.
FÉR SON CAMÍ. f. Ir 6 irse su ¿amino. Suam
viam aut propositum sequi.
NO TEÑIR ALGUNA COSA CAMÍ NI CARRERA, f.
No llevar alguna cosa camino. A via vel ra-
tione deflectere, aberrare.
OERiR UN CAMÍ. f. fér camí ahbnt no n' hi
había. Romper un camino. Viam sternere.
PER TOT HI IIA ciiNT LLJiÜUAS DE MAL CAMÍ. f.
met. y fam. Por do quiera hay su legua de
nial camino : Tener alguna cosa su legua , ó
pedazo de mal camino. Rem difficilem, non
expeditam esse.
TORNAR Á ALGÚ Á CAMÍ. f. met. Meter en ca-
mino. Dirigere , docere , instruere.
DE CAMÍ. m. adv. de passada. De camino.
Obiter.
DE CAMÍ, seguidament. V. De seguida.
LLADUE DE CAMÍ RAL. V. Lladré.
CAMILLA, s. f. hérba. V. Camamilla.
CAMINADOR qui camina molt. Caminador,
andador. Strenuus ambulator.
cAMiNADÜRs DE CRIATURAS. Ar.dadorzs. Pascío-
\x quibus infantes sustinentur.
ANAR SENSE CAMiDADÓRS. f. met. V. Anar.
NO NECESITAR DK CAMINADOR S. f. met. Nodur
sin corcho. Natare sine cortice.
CAM
CAMINAR. V. a. Caminar. Ambulare.
CAMINAR AB PEus DE PLÓM. í. Vid, Anap ab
peus de pibm.
CAMINAR , EN LA viRTUT. f. met. Caminar en
la virtud, Proficere , progressum faceré in
virtute.
CAMINATA. Caminata. Deambulatio.
CAMINÉT. s. m. dini. Caf;iJm7/o, caminito,
trocha , senda., sendero. Semita.
CAMISA, s. f. Camisa. Indusium , subucu'a,
interula.
CAMISA DE VUELTAS. Camisola. Subtilior & cr-
nata subucuia.
CAMISA ENQUiTRANADA. Camisa alquitranada^
embicada., ó d& fuego. Lintea sulphurata,
incendiaria.
DEXAR Á UN SÉNS CAMISA , 6 AB LA CAMISA DE
l' ESQUENA, f. fam. Dexarle a uno sin cami'
sa : No dexarle ni aun camisa. Aliquem bo-
nis ómnibus denudare.
DONAR ó PENDRER LA DONA AB LA CAMISA DE
LA ESQUENA, f. fam. Dar o tomar la muger
en camisa. Mulierem in uxorem daré aut ac-
cipere absque ullá prorsus dote.
JUGARSE LA CAMISA, f. fam. Jugar hasta la ca-
misa. Sorti vel ipsam tunicam commit-
tere.
PRIMER ES LA CAMISA QUE 'l CIPO. ref. Prime-
ro es la camisa que el sayo : Mas cerca está
de la carne la camisa que el jubón,
Aptum quseque locum teneant; sint prima
priora.
CAMISETA, s. f. dim. Camisilla. Brevis, par-
va subucuia.
CAMÍSSA. s. f. ant. V. Timó de 1' arada.
CAMORRA, s. f. renyina. Camorra. Rixa.
CAMOSA Ó CAMÓSINA. adj. dit de la pb-
ma. Camuesa. Malum B;eticum.
poMERA CAMosiNA. V. Poniéra.
CAMP. s. m. Campo. Ager.
CAMP , met. extensio o capacitat. Campo. Cara-
pus , spatium.
CAMP , en las telas y texits. Campo. Plana telas
superficies.
CAMP , en 1' exércit. Campo. Acies , exercitus
instructus.
CAMP, lloc qu' ocupa 1' exírcit en la campa-
nya. Campo. Stativa.
CAMP DE BATALLA. Caijifo di batalla. Prselii
campus.
CAMP DE BLAT DE MORO. V. Elat.
ANAR CAMPs Á TRAvts. f. Ir Ó compo travteso.
Transversim , relicta viá per agros incedere.
DESCUBRIR EL cAT.ip. f. M¡lic. ürdinciH , sta-
tum inimici exercitíia e,xplorare.
DEXAR KL CAMP LLiERK. f. met. Dcxar el cam-
po abierto. Ubre , desembarazado. Incepto
desistere , alteri cederé, totum daré.
QUANT NO HI HA Pe'lS CAMPS _\0 HI IIA PF.'lS
sANTs. lef. (¿uando no lo dan loí campos, no
h
CAM
7o han los Santos : No han Santos , donde no
dan campos.
Cum nihil-arva ferunt Superis sua muñera
desuiit.
BATALLA CAMPAL. Batalla Campal. Totis utrin-
que viribus commissa pugna.
CAÍviPAMÉNT. s. m. Campamento. Castro-
rum metatio, vel ipse locus tentoriis figendis.
CAMPANA, s. f. Campana.^ Campanum aes.
i so DE CAMPANA. Hi. adv. ^ toquz de campana,
Ad sonum campanee,
cop DE CAMPANAS. Camponto. Crebra campana-
rum pulsatio.
REPic DE CAMPANAS. Repique de campanas.
Crebra cymbalorum percussio.
CAMPANAR. s. m. Campanario. Campanaria
turris.
BANDERETA DE CAMPANAR V. Bandéfeta.
DIR Á l' ALSADA d' un CAMPANAR. f. V. Al-
sada.
PUJARSEN AL CAP d'aMUNT DEL CAMPANAR. f.
met. enfadarse mólt. Subirse a las bovedillas.
■ Vehementer irasci.
CAMPANEJAR. v. n. Campanear. Campa-
nam crebrb pulsare.
CAMPANER. s. m. Campanero. Campanarum
artifex , vel pulsator.
CAMPANETA. s. f. dim. Campanilla ., campa-
nita. Parvum tintinnabuluni.
• CAMPANETA, d' aygua. ant. V. Bómbblla en
son primer significat.
CAMPANIL, s. m. ant. V. Campanar.
CAMPANUT, adj. T esúL Campanudo. Turgi-
dum inflatum dicendi genus.
CAMPANYA. s. f. Campaña. Campus patens;
camporum patentlum nequor.
CAMPANYA, lo témps que cada any esta'n los
exércits fora de quartels contra sos enémics.
Campaña. Stativorum tenipus.
CAMPAR. V. n. V. Acampar.
CAMPEJAR. V. n. Campar., campear. Emine-
re , prsecellere.
CAMPES!, NA. adj. Campesino. Rusticus.
CAMPET. s. m. dira. Campesico , campillo.
Exiguus campus.
CAMPÍÓ, CAMPION. s. m. ant. Campeón.
Egregius bellator.
CAMUSA. certa péll fina. Gamuza. Pellis con-
cinnata.
CAN. adv. ant. V. Quand.
CANA. s. f. la de jugar á bólit. Marro. Ba-
cillus ad contorquendum paxillum utrinque
acuminatum.
SET CANAS FONDO Ü SOTA TERRA.
Expr. met. de que s' usa per denotar que
alguna cosa está molt oculta 6 amagada.
Siete estados debaxo de tierra. Abditum in
térra; visceribus.
CANACIÓ. s. f. de las robas. Fareage. UJnis
dimensio.
Tom. I.
CAN 1,1
CANACIÓ, de las térras. Apeo. Agrorum dimen-
sio.
CANADOR , de térras Apeador , agrimensor,
Decempedator , agrarius dimensor.
CANADELL. s. m. Territ. V. Canadéila.
CANADÉLLA. s. f. ant. cetrili del vinagre.
Vinagrera. Acetarium.
CANADÉLLAs. p. las que servexen en la missa.
Vinageras. Ampulla;, urceoli.
CANAL, s. f. Canal. CanaJis.
CANAL, en la mar. Canal. Fretum.
CANAL, la de lláuna en los terrats, tauladas &c.
per llansar T aygua lluny. Canalón. Tubus
aquarius ex férrea bractea.
CANAL , per tráurer 1' aygua deis rius y dirigir-
la ahont se vol. Caz. Incile.
CANAL, ant. V. Sólc.
ANAR LAS cANALs. f. V. Anar.
CANALETA, s. f. dim. Canaleta., canaliSa»
Canaliculus.
CANALLA, s. f. Canalla. Popuü fsx.
CANALÓ. s. m. dim. V. Canaleta.
CANALOBRE. s, m. ant. V. Candelero.
CANAM. s. m. Cáñamo. Cannabis.
DRAP DE cÁNAM. Cáñamo. Cannabinum tex-
tum.
LLAvoR DE cXnam. Cañamon. Cannabi semen.
CANAMENT. s. m. ant. V. Canació.
CANAPÉ, s. m. Canapé. Bissellium.
CAÑAR. V. a. las robas. Varear, ülnis me-
tiri.
CAÑAR , las térras. Apear. Agri jugera dime-,
tiri.
CANASTRA. s. f. Banasta. Riscus.
CANASTRO , en las balansas. Astil. Stater*
brachia, iugum.
CANARL s. m. aucéll. Canario. Canariensis
passerculus.
CANARi , embarcació. Canario. Navis sic dicta.
CANASTA, s. f. ant. V. Nansa per pescar.
CANAT , DA. p. p. Vareado , apeado.
CAÑAVERA, s. f. hérba. V. Malvíns.
CANCÉLL. s. m. Cancel Cancellus.
CANCEL'LACÍÓ. s. f. Cancelación , cancela^
dura. Cancellatio, oblitteratic.
CANCÉL-LAR. v. a. Cancelar. CancelJare.
CANCEL.LAT, DA. p. p. Cancelado.
CANCELLER, s. m. Cancelario. Cancella-
rius.
CANCELLERÍA, s. f. Chancillerta. Supre-
mum rei forensis tribunal.
CÁNCER, s. m. signe del Zodi'ac. Cáncer^
Cáncer.
cXncer, csrt mal. V. Cranc.
CAN^ONER. s. m. ant. Ilibre que conté va-
rias can.sons. Cancionero. Carminum liber.
CANDALOBRE. s. m. ant. V. Candelero.
CANDELA. «. f. Candela , vela. Candela.
CANDELA, la d' al^uos arbres, com los albes,
pins &c. Cand ¿lilla. íulus.
Hh CAN-
133 CAN
CANDELA DE ¿Eu. Vela de sebo. Candela sebá-
cea.
ACABARSE LA CANDELA, f. usada en los encánts.
Acabarse la candela , o candeliUa. Subhasta-
tionis tempus finiri.
ACABARSE LA CANDELA, f. met. niorírse. Aca-
barse la candela. Vitam extinguí.
FONDRERSE LA CANDELA, ATXA , &C. Cofrcrse
la vela , hacha , ¿íc. Candelaní liqueneri.
DON'A Y TELA NO LA MIRES AB CANDEI^A. tcf.
La mu'yer y la cibera, ó la tela., no la cates á
la candela.
Lumiiie frumenfum fallit , tela atqiie puella.
CANDE LÉR DE CERA. Cerero. Cereoruin
propola vel opifex.
CANDELÉR DE sEu. VeUro. Candelarum sebacea-
rum opifex vel venditor.
BOTiGA DE CANDELÉR DE CERA. Cerería. Cerco-
rum officina, vel taberna.
BOTIGA DE CANDELÉR DE SEU. Velería. Candela-
rum sebacearuin taberna.
CANDELERA, s. f. fésta de la Purificacid de
Nostra Senyora. Candelaria. Pesíum Purifi-
cationis B. V. Mariae.
CANDELERA, s. f. hérba. V. Blénéra.
CANDELÉRO. s. m. CandeUro. Candela-
brum.
CANDELÉRO DE MOLTS BRASSOS Ó BRANCAS, ant.
V. Salamó.
ESTAR EN EL CANDELÉRO. f. mCt. teníf algUH
carree , 6 dignitat de gran autoritat. Estar
en el candelera. Honore , dignitate potiri.
CANDELETA, s. f. dim. Candelilla , candeli-
ca ^ velilla. Exigua candela.
MOLTAS CAHDELETAS FAN UN CIRI PASQÜAL. f.
met. y fam. V. Ciri Pasqual.
CANDÉLIER. s. m. ant. V. Candélér.
CANDELLS. s. m. planta espinosa. Abrojo,
tríbulo. Tribulus.
CANDIDAT. s. m. Candidato. Candidatos.
CANDIDESA. s. f. sensillesa. Candidez. Ani-
mi candor.
CANDIOTA, s. f. ant. especie de gerra. Can-
diota. Cadus cretensis.
CANDONGA, s. f. Candonga. Adulatio do-
losa.
CANEljADOR. s. m. ant. Medidor. Mensor.
CANEfAR. V. a. ant. Medir. Ulnis nietiri.
CANEL/V. s. f. ant. V. Candela.
CANELLA. s. f. ant. V. Axéta.
CANBT. s. m. dim. ant. V. Gosset.
CANEYLA. s. f. ant. V. Canyélla.
CANFOPvA. s. f. Alcanfor. Camphora.
CANFORAT, DA. adj. Alcanforado. Campho-
ra immistus.
CANGILÓ. s. m. ant. V. Catúfol.
CANÍCULA, s. f. Canícula. Canícula.
CANICÜLARS. adj. p. que s' aplica ais días
^ ác la canícula. Caniculares. Ciñ\cü\&Tst dies.
CANGRENA, s. f. V. Gangrena,
CAN
CANGRENARSE, v. r. V. Cangrenarse.
CANI, NA. adj. Canino. Caninus.
FAM CANINA. Cautnez , hambre canina. Rábida
fames.
CANO. s. m. Cañón. Tubus.
CAÑÓ i'ETiT. Cañuto. Fístula , tubus.
CANO , él d' artillería, d' escopeta, pistola &c.
Cañón, Tormentum bellícum , catapulta; tu-
bus.
CAÑÓ , la pibma que comensa á exir ais aucélls.
Cañón. Calamus.
CANÓ , él de la barba. Cañón. Durior capillorum
barb;e pars radici proxímior.
CANO , él de posar águilas de cap. Alfiletero,
Theca acicuiaris.
CANO , él de posar águilas de cusir. Agujero^
alfiletero. Acuum theca.
CANó , él que s' posa en la llansadbra. Canilla,
Textorius fusus.
CAÑÓ , per canonadas ó aqueductos. Caño. Tu-
bus.
CANO DE CANYA. Cañuto. Tubus.
CANÓ DE LA KRExuRA. Garguero , caña del pul-
món. Tracho artería.
CAÑÓ DE xÉMENÉYA. Humcro ., cüñon de c/í;ííje-
nea. Fumale, fuinaríuni.
FÉR CANONS. f. Púsar la seda, llana &c. en los
canóns. Encanillar. Stamen , sericum &e.
arundini glomeratorioe aptare.
POSAR CANÓNS LOS AUCELLS. Encuñonar. Piumi$
induí , plumescere aves.
CANON, s. m. Canon. Canon.
CANONADA. s. f. aqucducto. Cañería^ enea»
nado. Aquyeductus.
CANONADA, t¡r d' artillería. Cañonazo. Bellici
tormenti ictus, explosio.
CANONAS. s. m. aum. Cañonazo. Tubus gran-
dior.
CANONEJAR. v. a. Cañonear, acañonear. In
aliquid tormentum bellicum explodere.
CANÓNET. s. m. dim. Cañutillo. Tubu-
lus.
CANONGE. s. m. Canónigo. Canonicus.
CANONGE REGULAR. Cunónigo regular. Canoni-
cus regularis.
CANONGESSA. s. f. Canonesa. Canónica.
CANONGIA. s. f. Canongta. Canonícatus.
CANÓNIC, CA. adj. Canónico, Canonicus.
CANÓNICAMENT. adv. m. Canónicamente.
Canonicé.
CANONICAT. s. m. Canonicato. Canonícatus.
CANONISACIÓ. s. f. Canonización. Alicuius
ínter Sanctos relatio.
CANONISAR, V. ^.Canonizar. Aliquem sanc-
torum numero adscribere ; in sanctorum oí-
diiiem asserere , referre.
CANONISAT, DA. p. p. Canonizado.
CANONISTA, s. m. Ctí/íonjí/fl. Juris Canonici
perítus.
CANOA, s. f. Canoa. Cimba.
I CAN-
CAN
CANSACI. s. m. Cansancio. Defatigatio, las-
sirudo.
CANSADÍSSIM , MA. adj. sup. Cansadísimo.
VaIJe fatigatus.
CANSALADA. s. f. Tocino. Porcina, suilla.
CANSAMENT. s. m. V. Cansaci.
CANSAR. V. a. causar cansaci. Cansar. Defa-
tigare.
CANSAR, mst. enfadar , molestar. Cansar. Mo-
lestiam creare alicui , gravem esse.
CANSARSE. V. r. Cansarse. Defatigari.
CANSARSE , la vista, f. Quebrarse Jos ojos. Ocu-
lorum aciem nimio labore vel studio ob-
tundi.
CANSARSE 'l CAP. f. pcnsaf, meditar mólt sobre
alguna cosa. Devanarse los sesos. Intensé
meditari.
Qui CANSA , ALCANSA. rcf. V. Alcansaf.
CANSAT , DA. p. p. Cansado.
CANSAT. adj. lo que ha perdut molt de la forsa
de son movimént. Cansado. Dsbilis.
CANSAT , dit del que habend corregut , 6 cami-
nat molt depressa , apenas pot respirar. £x-
halado. Anhelos.
CANSAT, molést. Cansado. Molestus.
CANSÓ, s. f. Canción. Cantilena.
TORNAR AB LA MATEXA CANSÓ, f. met. fam.
Volver á la misma canción. Importuné ali-
quid repetere.
CANSONETA. s. f. dim. Cancioncita. Can-
ciuncula.
CANT. s. m. Canto. Cantus.
CANT , especie de poesía feta ab estil heróic.
Canto. Poema.
CANT, las parts en que s' dividexen los Poemas
épics. Canto. Cantus.
CANT d' orga , ó FiGURAT. Canto de órgano ó
figurado. Concentus musicus.
CANT GREGORiÁ, Ó PLA. Cflíiío llono. Cautus peí
Simplicia musices signa raodulatus.
FÉR ABAXAR ÉL CANT. f. V. Abaxar.
CANTAL, s. m. ant. roe. Canto. Lapis , pe-
tra.
CANTAR. V. a. Cantar. Canere , cantare.
CANTAR , en lo jog de cartas. Cantar. Pro-
fe rre.
CANTAR , compondrer 6 recitar una obra poé-
tica. Cantar. Cantare , canere.
CANTAR , fam. descubrir lo secrét. Cantar.
Occuita revelare.
CANTAR DE REPENTE, f. Cantar á libro abierto.
Extenipore canere.
CANTAR LA CARTILLA Á. ALGt;. f. mct. V. Car-
tilla.
CANTAR LA VICTORIA, f. mct. Cantüf la Vitoria.
Triumphare , vincere.
CANTAR MissA. f. Cantar misa. Primo sacrum
faceré.
CANTEN PAPÉRS Y MENTÉN BARBAS, fef. V.
Barba.
CAN i,^
Qui CANTA sos MALS ESPANTA, rcf. Quien canta
sus males espanta.
^ Qui canic , ipse s«o fugat infortunia cantu.
CANTARA, s. f. pex. Cántara. Cantarus.
CANTARÉLLA. s. i. en él parlar. Tonillo.
Tonus loquendi.
CANTARÍiLLA. dini. ant. vas á manera de can-
tiret ó gerreta. Cani.irilla, Urnula.
CANTÁRIDA, s. f. Cantárida, abadejo ., aba-
des., cubillo. Cantharis.
CANTARÍNA, s. f. Cantatriz , cantarína.
Canratrix.
CANTELL. s. m. Canto. Extremitas.
CANTÉLL DE PA , FORftiATGE , &c. Cantero ds
pan., queso &c. Pañis, casei anguJus.
DE CANTÉLL. m. adv. De canto. Obliqué, trans-
versim.
CANTELLUT, DA. adj. Esquinado. An^a-
losus, angularis.
CANTENO. s. m. pex. Escaro. Scarus.
CANTER, s. m. p. u. V. Canti.
CANTí. s. m. Cántaro. Amphora , cantarus,
vas aquarium.
ANARSEN COM LO EROC DEL CANTI. f. V. Anaf-
sen.
ÁNIMA DE CANTI, loc. fam. V. Anima.
TANTAS VEGADAS VA 'l CANTI Á LA FONT QUE S*
TRENCA, ref. Tantas veces va el cántaro á la
fuente , que alguna se quiebra : CantarUlo
que muchas veces va á la fuente, ó dexa el
asa o la frente.
Urnula quas fontem crebró petit, ora vel
ansas
Linquere ibi fractas, saepius icta,solet.
CANTIC. s.m. Cántico. Canticum.
CANTIMPLORA, s. f. especia de brocal.
Cantimplora. Lagena.
FER LA CANTIMPLORA, f. fam. fer lo gomegrt,
6 'i pioricó. Hacer la guaya. Pianctum vel
luctum agere.
CANTO, s. m. Esquina, cantón. Angulus.
CANTÓ, extrém,racó, cap, com : cantó de
camp,de casa &c. Corni/a/. Cornu, angulus.
CANTÓN, s. m. ant. V. Cantó.
CANTONs. p. ant. del exércit. í^/.7h<;oí. Exercitu»
cornua.
CANTONADA, s. f. Esquina , esquinazo,
Angulus.
CANTÓNAT , DA. adj. ant. V. Cayrat.
CANTONERA, s. f. la de ferro , llautó ú al-
tre métali , que s' posa en algunas pessas de
fusta. Cantonera. Angulorum doinesticíe su-
peiiectilis a'reus ornatus.
CANTOR, s. m. músic. dntor. Cantor.
CANTORA, s. f. Cantera. Ca.itatrix.
CANTURÍA, s. f. cant de música. Canturía»
Cantus, cantio.
CANTURÍA, él eos Ó capella de música d' algu-
na iglesia. Capilla de nuisica. Musicoruní
chorus sacra canentium.
CA-
124 CAN
CANUZIR. V. n. ant. tornarse blanc de ea-
hclb. EricamccT. Canescere.
CANXALAÜUA. s. f. Canchalagua. Herba in-
dica medicinalis.
CANYA. s. f. Caña. Arundo, canna.
CANYA. ant. molí del os. Caña. Medulla.
CANYA DELs LEUS. ant. V. Canya del pulmó.
CANYA DEL PüLMÓ. V. Canó de la frexura.
CANYA , la del baxó y altres instruments musics
que s' fica en la bbca per tocar. Estrangul^
caña. Decuman.-e tibia syphunculus.
CANYA DÜLSA , ó DE SUCRE. Cüílü dulcS ^ O ds
azúcar , cañamiel. Canna mellita.
CANYA FERA, CANYA FERLA. Cañahcja^ férula.
Férula.
joG DE cANYAS. Coñas '. Juego de cañas. Can-
narum ludicrum certamen.
PESCADOR DE CANYA PÍRD MES QUE NO GUANYA.
ref. Pescador de caña mas come que gana,
Piscatrix domino victum malé praebet arun-
do.
CANYAFÍSTOLA. s. f. ccrt fruyt. Cañafí'stola.
Casia fistularis.
CANYAMÁS. s. m. ant. drap de la estopa del
cánam. Cañamazo. Linteum stupeum can-
nabinum.
CANYAMÁS, per brodar. Cañamazo. Cannabinum
textum operi phrigio.
CANYAMÉL. s. f. V. Canya dblsa.
CANYAMÓ. s. m. ant. V. Llavbr de Ca'nam.
CANYAR. s. m. Cañaveral, cañal., cañar.
Arundinetum.
CANYAXIULA. $. f. ant. planta de fullas
semblants á las de la canya que s' cria en
paratges humits. Carrizo. Carex.
CANYÉLLA. s. f. Canela. Cassia , cinnamo-
mum.
CANYELLA DE CANÓ. V. Canyafístola.
CANYÉLLA , de la cama. Canilla. Radius,
CANYEM. s. ni. ant. V. Cánam.
CANYER. s. m. ant. V. Canyar.
CANYETA. s. f. dim. Cañita , cañuela , cani-
lla. Cannula.
CANYIS. s. m. Cañizo , zarzo, Ariindinea ora-
tes, cannarum compago.
CANYÍULA. s. m. él subjécte flac , débil.
Canijo. Debilis, languidus, infinnus.
CANYO. s. m. ant. clavaguéra. Albañal. Cloa-
ca.
CANYÓ, territ. V. Gargamella.
CANYÓ DE PAPER, territ. V. Paperina.
CANYOTA. s. f. canya borda. Carrizo, Ca-
rex.
CANYUTILLO. s. m. Cañutillo. Fila áurea,
aut argéntea.
CANZ. s. m. ant. V. Cant.
CAOBA, s. f. Caoba , caobana. Arbor Indica.
CAOS. s. m. Caos, Cahos.
CAOS. met. confusió, desorde. Cíjoj. Confusio,
perturbatio.
CAP
CAP. adj. rñngvm . Ninguno ., Nullus.
CAP. s. m. ménibre principal del eos del animal.
Cabeza. Caput.
CAP. niet. principi 6 extrém. Cabeza. Cuiusvis
rei caput, extrímitas.
CAP. persona. Cabeza. Caput.
CAP. talént. Cabeza. Ratio , judicium.
CAP. él superior en algún eos , ó comuniíaU
Cabeza. Caput, príeses.
CAP. ant. V. Capitol.
CAP, él de planxa de lláuna ó llanto que s' po-
sa al extrém deis córdóns , tiretas &c. Her-
rete. Capulum.
CAP , en los rams de fil y madéxas. Cabo. Ex-
tremum filum.
CAP ó CORDA. Naut. Cabo. Funis na'uticus.
CAP. Geogr. montanya ó térra elevada que
entra al mar. Cd¿o. Promontorium.
CAP. territ. V. Res.
CAP. adv. envérs. Hacia. Versüs.
CAP Á CAP. m. adv. un ab altre sois. De perso-
na á persona ,¡ de silla á silla , mana á mano.,
cuerpo á cuerpo. Duorum peculiare collo-
quium ; singulus cum singulo.
CAP AMUNT. m. adv. Hacia arriba. Sursum. .
CAP ATOLONDRAT. expr. fam. él subjecte axala-
brat. Tolondro , tolondrón. Praeceps.
CAP AVALL. m. adv. Hacia abaxo. Deorsum.
CAP BOTG. expr. tam. qui obra inconsiderada»
mént. Casquilucio , alegre de cascos. Incon-
sultus , temerarius.
CAP d' any. V. Any.
CAP d' any , exequias axí ditas. Cabo de año,
Anniversaria parentalia.
cap DE BESTiAR. Res , cobezu de ganado. Pe-
cus.
CAP DE CARABASSA. expr. fam. V. Cap sénsi
cérvéll.
CAP DE casa ó llinatge. Cabeza de casa , de
familia ó linage. Faniilise caput.
CAP d' escala. Alto de escalera, Schalae sum-
mitas.
CAP d' esquadra. Cabo de esquadra. Semide-
curio.
CAP de montanya ó serra. Cabo de monte 6
sierra. Caput montis.
CAP DE MORT. Calavera. Calvaría.
CAP DE núb6l. Nubada, nubarrada. Nimbus.
CAP d£ pa. neci. Cabeza de tarro. Hebes.
CAP DE PARTIT. població. Cabcza de partido,
Urbs princeps ; Provincise caput.
CAP DE PARTIT Ó EÁNDOL. Cabeza de partido,
Seditionis caput , dux.
CAP DE QUADRiLLA , de treballadors de la térra.
Manijero. Rusticorum prcefectus in agrorum
cultu.
CAP DE tXula. Cabeza de la mesa. Mensae lo»
cus princeps.
CAP DE LA IGLESIA , él Papa. Cübezü de la
Iglesia. Caput Ecclesice.
CAJf
CAP
CAP DEL üoL. Dolorido. Funebris pompse ca-
put.
CAP DEL DiT. Yema del dedo , pulpejo. Digiti
pulpa.
CAP DEL ÑAS , DE LA LLENGUA , &C. P'tCO de la
nariz., de la lengua., &c. Nasi, lingus cus-
pis , extremitas.
CAP DE REGNE Ó PROVINCIA. Caheza de Reyno ó
Provincia. Caput.
CAP FLUX , inconsiderat. Casquivano. Mentiva-
cuus , levis , inanis.
CAP GRos. m-.t. tox, tonto. Caheza redonda.
Hebcs , st'ipes.
CAP NEGRE. aucéll. Abejaruco de cola larga,
Parus maior.
CAP PER AMUNT. Cabeztt arriba. Sursum versüs.
CAP PER AVALh. Cabeza abaxo. DeoTsum versüs.
CAP PRINCIPAL. V. Principal.
CAP SENSÉ cérví;ll. met. qui te poc judici.
Casquivano. Levis.
CAP SÉNSÉ DENTS. V. Dénf.
CAPS. p. las varias especies que s' tocan 6 en-
tran en un discurs. Cabos. Capita, aut mem-
bra orationÍ3.
BLANC DE CAP. V. Blanc.
CQP DE CAP. él que 9' dona ab él cap. Cabeza'
da , calabazada. Capitis impactio.
día de cap d' any. V. Any.
MAL de cap. V. Mal.
MOVIMÉNT de cap. Cabeceo. Capitis motatio.
rodamént de cap. Desvanecimiento de cabeza.
Capitis perturbaiio.
treno en él cap. V. Trenc.
TURBA DE cap. Vaguido. Vertígo.
alsar él cap. f. m:t. V. Alsar.
ANAR ALS ULLS DEL CAP. f. mCt. V. AnSf.
ANAR cap per avall. f. inet. decáurer de son
estat , anar perdént la salud, &c. Ir cuesta
abaxo. Minui re , valeiudine.
ANARSEN ÉL CAP, ANARSEN ÉL CAP X PASSEJAR.
f. met. desvanéxerse él cap. Desvanecerse.,
irse la cabeza , andársele á alguno la cabeza,
Vertigine aut debilítate turbari caput.
ANARSEN DEL c.ip. f. V. Anarsen de la memo-
ria.
SALLAR Pe'l CAP. f. V. Ballüf.
DONAR CAP. f. Dar vado. Expediré.
ENTABANAR DE CAP. f. met. j fam. Levantarle
á uno de cascos. Animi elationeni , aut va-
nam spem alicui inspirare , suggerere.
DONARSE DE CAP PER LAS pAREDs. f. met. estar
sumamént irritar. Darse contra una pared,
Prsecipitem ferri.
EXiR LiE SON CAP. f. ab que s' expressa qu' algú
fingex alguna especie . donantla per certa,
séns fonaniént, ni veritat. Sacar de su cabc'
zíz : hablar de su cabeza,
ExiR DE SON CAP. f. ab que s' expressa s?r in-
venció d' algú alguna cosa nova. V. Tra'u-
rer de son cap.
Tom. I.
CAP 123
ExiRSE DEL CAP. f. Y. Anarsen del cap.
PICAR LO CAP AL CovE. f. met. Meter la cabeza
en el puchero, Cxco modo errorem susti-
nere.
LLiGAR CAPS. f. met. recopilar els punts ó cir-
cunstancias d' algún así^uvr.pti^. Juntar partes
ó cabos. Rem ad pr.Tcipua capita revocare.
.M('>URER ó REMENAR ÉL CAP. f. Cubecear. Ca»
put motare.
NO TKNiR CAP NI céxtéxér. f. met. Nu tener
cabo ni cuenda. Rem difficilem , inextricabi-
lem esse.
NO teñir cap NI PEUs. f. met. No tener ó no
llevar pies ni cabeza. R.-m inordinatam ,
confusam & extra ordinem esso.
OBRAR DE SON CAP. f. H.icer las cosaí por su
cabeza. A se meditara exequi.
PASSARLI Á ALGÚ ALGUNA COSA PE 'l CAP. f»
fam. Pasarle á ulguno una cosa por la cabe-
zal. In menrem v^nire.
POSAR ÉL \ÉNT AL cap. f. met. Sugerir á algii
pensaménts de vanitat , ó férlí concebir es-
peransas de cosas en que no pensaba. Le-
vantar de cascos, Animi elationem aut va»
nam spem alicui inspirare,
POSARSE ALGUNA COSA SOBRÉ 'l CAP. f. apreciarla
mblt. Poner alguna cosa sobre la cabeza.
Summum honorem ac venerationem erga
aÜquam rem signis of>tendere.
POSARSE ó FICAR-E ALGUNA COSA AL CAP. f. for-
mar un veheUiént cnncépté d* ella. Ponérsele
6 metérsele á alguno una cosa en la cabeza.
Aliquid animo aut mentí vehementer infigi.
pujARstN AL CAP. f. él vapor fort d' alguna
cosa , él tabaco &c. Subirse á la cabeza, Ca-
put f¿rire.
RODAR ÉL CAP. f. desvanéxefse. Desvanecerse
la cabeza. Turbari caput.
RODAR ÉL CAP. f. en seoyal de que s' néga al-
guna cosa. Cabecear. Renuere , aonuere.
RODAR ÉL CAP Á ALGUNA COSA. f. met. no sef
del gust ó agrado. Torcer la cabeza. Displi-
cere, renuere, rem a?gré ferré.
SER CAP DE DANSA. f. mot. Gular la danza,
Ductorem vel arbitrum esse.
TEÑIR CAP DE CARABASSA. f. met. teñir poc ju-
dici. 2Vner cascos de calabaza. Ineptissimum
esse.
TEÑIR EL CAP GROS. f. met. ser d' enteniment
poc agnd. Ser de entendimiento gordo. He-
betis esse ingenü.
TEÑIR ÉL CAP PLE DE vÉNT. f. met. y fam. ser
va, presumit. Tener la cabeza llena de ayre.
Inaniter jactabundum es«e.
TEÑIR i'e'l cap dels dits. f. met. Tener en
la uña. ín promptu habere.
TEÑIR UN CAP BOTG. f. teñir poc ju lici. Tener
malos cascos. Insanam mentem habere.
TRÁURER ÉL CAP. f. met. y fam. comenscrsc á
manifestar lo qu' estaba ocult. Sacar la ca-
li héza.
ia6 CAP
beza. Reni abditam prodire.
TRÁURK.1 EL CAP AL B-\LCÜ, FINKSTRA , &C. f.
Asomarse , asomar la cabeza al balcón , ven-
tana í3c. Prodire.
TRÁURER DEL CAP. f. fani. Quitar de la cabeza:
Quitar ó raer del casco. Dissuadere , á prp-
pasito removeré alicujiis animum. " ■
TRALRER DE SON CAP. f. inventar, idear alguna
cosa. Sacar de su cabeza. Opus excogitare,
instituere.
TRENCAR EL CAP. f. met. y fam. V. Trencar.
TRENCARSE EL CAP. f. mct. y fam. fatigarse en
r estudi ó investigacio d' alguna cosa. Rom-
perse los cascos. Nimio studio fatigari.
VENIR Á CAP. f. un tumor, bony, &c. Cocer^
cocerse la materia en una apostema , tumor^
&c. Suppurare.
AL CAP DEL MON , FINS AL CAP DEL MON. loC.
fam. yil cabo del mundo : Hasta al cabo del
mundo. Ad extremas orbis plagas.
AL CAP y Á LA Fi: AL CAP Y AL ULTIM. m. adv.
Al cabo: Al cabo al cabo: Al cabo y á la pos-
tre : Al cabo de la jornada. D¿mum , tándem.
DE CAP Á CAP. m. adv. d' un extrém aJ altre.
De barra á barra. Ab una ad aliam extre-
mam partem.
DE CAP A PEus. m. adv. De pies á cabeza. A
planta pedis usque ad verticem capitis.
DE CAP Y DE Nou. m. adv. De nuevo. Denuo.
DESDEL CAP FINS k LA CUA : DE l' UN CAP A
l' ALTRE : DE CAP k CAP. loc. fam. De cabo
á rabo. A principio ad finem ; ab una ad
aliam rei exrremam partem.
PER ÉL CAP Mi:s BAx. m. adv. Por lo menos:
Por lo menorete. Ad minus.
PER CAP CAP : PER NINGÚN CAP. loC. Por niH'
gun cabo. Nullatenus , nullá viá , nuUo
modo.
PUNXADA d' agulla DE CAP. V. Punxada.
LO MAL DE CAP, LO MENJAR EL BAT. lef. El
dolor de cabeza el comer le endereza,
Sumpta dolor caput frugaliter allevat esca.
MES VAL SER CAP d' ARENGADA QUE CUA DE
PAGÉLL, Ó DE EARAT. ref. V. Arengada.
TANTS CAPS TANTS BARRKTS. Te f. Cada gorrion
con su espigón. Quot honiines tot senten-
tia?.
CAPA. s. f. Capa. Pallium.
CAPA, la de guix, color, barnís , &c. qu'es
dona á alguna pared, quadro, &c. Md?;o.
Prima indu.-lio colorís gjp°iii &c.
CAPA , lo que sobre d' altrcs cosas forma una
esprcie de crobta. Capa. Tegumentum ,
crusta.
CAPA, te! que 's fa sobre deis licors. Capa^ tela,
Flos.
CAPA. met. pretext. C/pa. Pr.i'textus.
CAPA DE COR. Capa de Coro. P?llium sacrúm.
CAPA DEL CEL. met. Capa del Cielo. Cseluni.
CAPA PLUVIAL. Capa pluvial. Pluviale.
CAP
ANAR DE CAPA CAYGUDA. f. met. V. Anar de
cayguda.
FER UNA CAPA MAL TALLADA, f. Dar UU COr/S.
Rein decidere vel cum damno.
LLAN>\R LA CAPA. f. dexürla cáurer de las es-
patUas per obrar ab desémbras. Derribar la
capa. Püliio se expediré.
MAMBNiRSE Á LA CAPA, f. met. Estar ó es-
tarse á la capa. Observare tempus rei fa»
ciendae.
SER CAPA DE LLADREs. f. met. protegirlos ,
ocultarlos. Ser capa de ladrones. Tegere,
fovere latrones.
TIRAR LA CAPA AL TORO. f. met. determinarse ó
esposarse á algún dany ó perill per lograr
algún fi. Echar la capa al toro. Fortunse se
committere.
AB CAPA. m. adv. ab pretext. Socapa , socolor.
Praítextu.
CAPACÍSSIM, MA. adj. sup. Capacísimo. Ca-
pacissimus.
CAPACITAT. s. f. r ambit d' alguna cosa,
en que pod contenirne altra. Capacidad^
Capacitas.
CAPACITAT , ]a extensió d' algún lloc. Capaci-
dad. Capacitas, amplitudo.
CAPACITAT, talént, comprehensió. Capacidad.
Facultas, ingenium.
CAPALTARD, usat com substantiu. Tardeci-
ta. Nocti próxima hora.
CAPALTARD. adv. ti Sobretarde. Circa noctein.
CAPALVESPRÉ. adv. t. V. Capaltard.
CAPANA, CAPANNA. s. f. ant. V. Ca-
banya.
CAPAR. V. a. ant. V. Castrar.
CAPARON , CAPERO, CAPERQN. s. m.
ant. V. Caputxo , caperutxo.
CAPARRAS, s. m. aum. cap de desmesurada
grandaria. Cabezorro. Immanc caput.
CAPARRO, s. m. dim. Cabecilla , cabecita^
cabezuela. Capitellum, capitulum.
CAPARRO, met. y fam. home de poc judici. Ca-
bezuela. Insanum caput.
CAPARR-ÓNÉT. s. m. dim. V. Caparro.
CAPARROS, s. m. Caparrosa. Calcar.tum.
CAPAS, adj. lo que té espay ó ambit per con-
tenir en sí altra cosa. Capaz. Capax.
CAPAS , gran , espayós. Capaz. Spatiosus , am-
plus , vastus.
CAPAS , met. apté , proporcionat , suficiént. Ca-
paz. Idoneus , aptus.
CAPAS, met. home de talént é instrucció. Cfl/>fls.
Eruditus , doctus , ingeniosus.
FÉRSE CAPAS d' ALGUNA COSA. HaCCrSC CÜpPZ
de alguna cosa. Intelligere , certiorern de
aliqua re fieri.
CAPATAS. s. m. Capataz. Caput , prsefea-
tus.
CAPBAX. adj. fasi. Calizha-Ao. Demissus ca-
pite.
CAP-
CAP
CAPCIO. s. f. ant. Captura , aprehensión.
Captio.
CAPCIOS, SA. adj. Capcioso. Capciosos.
CAPDAL. s. m. ant. V. Cap principal.
CAPDELL. s. m. Ovillo. Glomus.
CAPDÉLLAR. v. a. Ovillar. Gloraerare.
CAPDÉLLAR. ant. V. Unir, reunir , arreple-
?ar.
CA>DÉLLET. s. m. dim. Ovillejo. Parvus
glomus.
CAPEL Ó CAPÉLL. s. m. ant. V. Barret.
CAPELL. s. in. él que s' posa á las criaturas.
Capillo. Linteolum infantium capiti apta-
tum.
CAPÉLL 9 él que s' posa de part de dintre en la
punta de las sabatas. Capillo. Corium ante-
riori calcei partí interius assutum.
CAPELL , él que s' posa per part de fora en la
punta de las sabatas per adobarlas. Cape-
llada. Aluts fru^tum suprr calceos assutum.
CAPKLL , él que s' posa al falcó y altres aucells
ab que s' cassa. Capillo , capirote. Accipitrls
capitium.
CAPÉLL. ant. Capoll deis cues de seda. Capillo^
capullo. Bombicis foilicuius.
CAPÉLL. ant. V. Prepuci.
CAPÉLL DE CAPA. ant. Cüpucho. Cucullus.
CAPÉLL DE CARDENAL, ant. V. CapeMo.
CAPÉLLA. s. f. Capilla. Capella , sacellum.
CAPÉLLA , de música. Capilla. Musicorum cho-
rus.
CAPÉLLA REAL. Capilla real. Regia capella.
CAPELLA. s. m. Capellán , clérigo. Capella-
nus.
capellX d' honor. Capellán de honor. Capella-
nus regius honorarius.
capella major. Capellán mayor. Coetui sacer-
dotum praefectus.
CAPELLANÍA, s. f. Capellanía. Capellanía.
CAPELLAARDÉNT. ant. V. Túmol.
CAPELLÉR. s. m. Capiller., capillero. JEdi-
tuus.
CAPELLET. s. m. territ. V. Capsó.
CAPÉLLETA. s. f. dim. Capillita , capiUeja.
iEdicula.
CAPELLINA, s. f. armadura antigua del cap.
Capellina. Cassis pars superior, galea.
CAPELLO. s. m. Capelo. Pileus Cardinalí-
tius.
CAPER. Capero. Sacerdos pluviali indutus.
CAPERÜTXO. s. m. Caperuza. Capitis amic-
tus ín cuculli formam.
CAPÉT. s. m. dim. V. Caparro.
CAPETA, s. f. dim. Capita. Pallíolum.
CAPFICAT. s. m. él sarmént axi dít. Mugrón.
Mergus.
CAPFICAT , da. adj. melancólic, trist , afligit,
Amarrido. Tristis, aflictus.
CAPFICAT , da, él malalt. Amodorrado , modor-
fado.
CAP ,2r
CAPGIRAR. V. a. Volver de arriba abaxo.
Sur,-ii;r! deorsum invertere.
CAPGIRAR. V. a. fér anar abax él cap ó ex-
trém d" alguna cosa. Foher de cabeza, de
punía. Deorsum verteré.
CAPGiRAR. met. trastornar. P'olver lo de abaxo
arriba, ó lo de arriba abaxo. Lnveitere, tur-
bare.
CAPÍDA. s. f. V. Capilla, en lo significat de
la que s' posa á las criaturas quand se ba-
tejan.
CAPIGORRISTA, s. m. bax. Capigorrista,
capigorra. Vagabundas, errans.
CAPILLA, s. f. la que s' posa á las criaturas
quand las batejan. Capillo. Capidulum infan-
tium capiti aptatum.
CAPILLA , ¡a de Frare. Capilla. Monaclialis cu-
cullus.
CAPILLA , él primer exemplar de cada full de
la obra que s' impriuex. Capilla. E.vemplar
primum ex typographi.-á officiná eductum.
CAPILLA, fam. lo religiós. Capilla. Religiomni
ordinem professus.
HO HA PRES AB LA CAPILLA , Y HO DEXARÁ AB
LA MORTALLA. Tcf Lo que en ¡a capilla se
toma con la mortaja se dexa.
Quos primum edocuit pueriles fascia mores,
Funebris hos tantum dedocet ipsa chlamys.
CAPIRÓ. s. m. ant. V. Capiror.
CAPIROT. s. m. Capirote. Epomi«.
CAP!ROT, c.>p qi.e s' dona ab lo dít del mitg.
Capirote. Talitrum.
CAPIROTEADA, s. f. ant. certa salsa. Capiro-
tada. Moretum.
CAPISCOL, s. m. Chantre , capiscol. Chori
praefectus.
CAPISCOLÍA, s. f. Chantría, capiscolía. Cho-
ri pr etectura.
CAPITA. s. m. Capitán. Dux.
CAPiTÁ d' una companyia. Capitán. Hvpar-
chus.
CAPITÁ DE CLAUS. Capitán de llaves. Portarum
Urbis custos , praefectus.
CAPITÁ DE LLADREs. Capitán de ladrones. Gras-
satorum princeps.
CAPITÁ DE VAXÉLL. Capitán de navio. Navíg
praefectus.
CAPITÁ DEL PORT. Capitán del Puerto. Portus
praefectus.
CAPITÁ GENERAL d' exercit. Capitán General
de Exercito. fmperatur, Dux.
CAPITÁ general DE PROVINCIA. Capitán Gene-
ral de Provincia. Prov¡nci?e príeiectus.
CAPITAL, adj. lo que pertany ai cap , com
accidént capital. Capital. Cacitalis.
CAPITAL, met. principa!, 6 mólt gran, com ene-
mic capital, error capital. Capital. Capitalis,
praecipuus.
CAPITAL , pecat ó vici. Capital. Peccatum gra-
vius , capitale.
CA-
1-8 CAP
CAPíTAL. s. m. quantitat de áiaht. Cap'ita], Ca-
put, census.
CAPITAL, la Ciutat qu' fs cap de Regne, Pro-
vincia, &c. Ca^i/a/. Metrópolis, Urbs prin-
ceps.
PENA CAPITAL. Petta Capital. Poena mortis.
CAPITANA, s. f. lo principal vaxéll d' alguna
armada ó esquadra. Capitana. Pra;toria na-
vis.
CAPITANEJAR. v. a. Capitanear. Regare,
guhernare.
CAPíTANEJAT, da, p. p. Capitaneado.
CAPITANÍA, s. f. Capitanía. Praefactura mi-
litaris.
CAPITÉLL. s. m. de columna. Arq. Capitel^
chapitel. Columnx capitulum , capitelium.
CAPÍTOL, s. m. part principal d' algún Ilibre.
Capítulo, Caput.
CAPÍTOL , la junta axí dita en los Ordes Reli
giosos. Capítulo. Capitularía Religiosorum
comitia.
CAPÍTOL , en las Iglesias Cathedrals y Coüe-
giatas , lo conjunt de sos Canonges. Cabildo.
Capitulum.
CAPÍTOL, él Uoc ahbnt se congregan los Cañon-
ees per teñir sas juntas. Cabildo. Aula in
qua Canonici de rebus suae Ecclesise agunt.
CAPÍTOL, la junta que teñen los Canonges en
r aula capitular. Cabildo. Canoniccrum con-
gregatio.
GUANYAR ó PERDRER CAPÍTOL, f. met. y fam.
Ganar 6 perder capítulo. Foeliciter vel ad-
versé alicui sententiam vel concilium ce-
deré.
CAPÍTÓLS MATRíMONIALS.C7/)//¡Joí ma-
trimoniales : Ci.:pitulaciones matrimoniales.
Pacta , conventioncs matrimoniales scripto
traditae.
CAPITULA, s. f. en T Ofici diví. Capitula.
Capitulum.
CAPÍTULACIÓ. s. f. Capitulación. Pactio,
conventio.
CAPITULAR, adj. lo que toca ó pertany al
Capítol. Capitular. Capitularis.
CAPITULAR, V. 3. pactar. Capitular. Pacisci,
pactum inire.
CAPITULAR , fér ca'trecs a' algú. Capitular. Ac-
ensare, crimina obiicere.
CAPITULAT, DA. p. p. Capitulado.
CAPLEUTA, s. f. ant. fiansa per exir un reo
de la presó V. Manlleuta.
CAPLEÜTADOR. s. m. ant. qui fa fiansa per
exir un reo de la presó. V. Manlleutador.
CAi'LEUTAR. v. a. ant. fér fiansa per exir
un reo de la presó. V. Manlleutar.
CAPLLETRA. s. f. ant. V. Lietra majüscula.
CAPMASCLES. s. m. p. ant. V. Clamástecs.
CAPÓ, aucéil doméstic. Capón. Capo, capus.
CAPÓ , r home cástrate Capón. Eunuchus , spa-
do.
CAP
QUAND ÍERRABAN LOS CAPONS £N LLEYDA. f. Etl
tiempo del Rey que rabió por gaelias: El
año de Maricastaña. Olim.
CAFOLAMENT. s. m. raagulamént. Quebran'
tüh.iento. Lassitudo , corporis attritio.
CAPOLAR. V. a. Vid. Trinxar, picolar, ma-
guía:.
CAPOLAT , DA. p. p. V. Trinxat , picolat,
ma.i>ulat.
CAPOLL. s. m. él de seda. Capullo .¡ capillo.
Bumbycis foUiculus.
CAPOLL. ant. V. Prepucí.
CAPüLL, de la rosa. Cabezuela. Rosarum capita,
guinn.se.
CAPONADA, s. f. pa estoVat ab aygua y
amenit ab sal , oli , vinagre , &c. Gazpacho.
OlTa oleo, aceto &c. condita.
CAPONADURA. s. f. ant. Capadura. Exectio,
castratura.
CAPONAR. V. a. V. Castrar.
CAPORAL, s. m. Vid. Cap de Esquadra.
CAPOT, s. m. vestidura. Capote. Capiiium.
DONAR CAPOT, en lo jog de cartas. Dar capote,
Omnem soitem lucrari in quibusdam pa^el-
larum ludís.
DONAR CAPOT, f. met. y fam. dexsr á algú sens
menjar. Dar capote. Incoenatum relinque-
re.
CAPOTILLO s. m. él que portan las donas.
Capoüllo. Palliclum mulitbre.
CAPRíCORNI. s. m. Capricornio. Capricor-
nius.
CAPRíTXADA. s. f. V. Capritxo.
CAPRITXO. s. m. Capricho. ludicium, sen-
tentia á communi rcrum ordine aliena , dis-
sona.
CAPRITXO , en la poesía , másica y pintura. Ca-
pricho. Mentís conceptus , phantasia.
CAPRITXOS, SA. adj. Caprichoso, caprichu-
do., Difficiüs, sententix tenax.
CAPRÍTXOSAMÉNT. adv. m. Caprichosa-
mente. Tenaciter.
CAPSA. s. f. Caxa. Capsa , pixis.
CAPSA <5 ESPIGA DE BLAT DE MORO. Vid. Es«
piga.
CAPSA DE BRASER. Caxa dc broscro. Ligneum
focí fulcrum.
CAPSA DE HOSTIAS. Hostiorto. Hostiarium fheca.
CAPSA Dfi SOMBRERO. Sombrerera. Galeri tlie«
ca.
CAPSA DE GARRAFÓ. Corchcra. Suberina capsa.
CAPSADA. s. f. en los Ilibiés. Cabezada. Fu-
niculus annectendis voluminuin foliis deser-
viens.
CAPSADA , en los horts. Tablar , era , banca^
bancal. Área.
CAPSAL. s. m. del Hit. Cabecera de la cama,
Lecti summa pars, ubi cervicalia locantur.
CAPSAL DB CAMPANA. Armazon. iEr¡ campano
suparposituní culmen , apex.
CAP-
CAP
GAPSALÉRA. s. f. Cabecera de la cama. Ca-
put lecti.
CAPUANA. & f. Rodete. Cesticulus.
CAPSAR. V. a. los cord6ns , tiretas &c. C/a-
vetear ., echar herretes. Capulo armare.
CAPSAR ÉLS LLiBRKS. Cabecear. Extrema volu-
ininis taeniá assuere , firmare.
CAPSETA. s. f. dim. Caxilla., caxit a. CapseWa.
CAPSIRO s. m. dim. Cabezuela. Capitulum.
CAPSO. s. m. él que s' posa á las criaturas.
Cí?/)í7Zo.Linteolum infantium capiti aptatum.
CAPTA, s. f. Demanda , qüesto. Stipis postu-
jatio , conquisitio.
CAPTADOR, s. m. Demandador. Efflagitans,
stipem quserens.
CAPTAR V. a. demanar caritat. Pedir limosna,
mendigar. Stipem efílagitare , emendicare.
CAPTAR, atráurér la atencio, voluntat, &c.
Captar. Captare, allicere.
CAPTAR, met. procurarse medís que regular-
mént depénjan d' altré per la consecució
d' algún fi. Mendigar. Emendicare.
CAPTENENZA. s. f. ant. V. Constancia,
firmesa.
CAPTÍRI. s. m. V. Capta.
CAPTiRi. p. u. la bacina de captar en la qual
hi ha r imatge del Sant per él cuito del
qual se capta. Demanda. Corrogandie elee-
mosinse patina.
CAPTIVAR. V. a. Cautivar. In captivitatem
adducere.
CAPTIVAT, DA. p. p. Cautivado.
CAPTIVATGE. s. m. ant. V. Captiverl.
CAPTIVERI. s. m. Cautiverio , cautividad.
Captivitas.
CAPTIVITAT. s. f. Cautividad , cautiverio.
Captivitas.
CAPTURA, s. f. Captura. Captura.
CAPTURAR. V. a. Capturar, Prendere, com-
prehendere , tenere , prehendere.
CAPUTXA. s. f. entré Hs ímpressors 1' accént
circumflexó. Capucha. Nota accentus cir-
cumflexi.
AHÓNT HI HA BARRETS NO CAMPAN
CAPUTXAS. ref. V. Barret.
CAPUTXI. s. m. Capuchino. Capuccinus mo-
nachus.
CAPUTX[NA. s. f. Capuchina. Monialis ca-
puccinorum institutum professa.
CAPUTXO. s.m. Capucho. Cucullus.
CAR, RA. adj. lo que te mólt preu. Caro. Carus.
CAR, RA. estimat. Caro. Carus, dilectus.
CAR. adv. á un preu alt. Caro. Caré.
CAR Boci. loe. met. y fam. Caro bocado. Res
cara nimis.
CAR. conj. ant. putg , perqué. Pues , porque.
Etenim , quia.
COSTAR CAR. f. fam. met. Costarle á uno caro , 6
cara alguna cosa. Rein alicui male cederé ,
magni constare.
Tom. I,
CAR j.cf
AL CAR. m. adv. Naut. envers, á la part , á la
banda, /i la parte. V*ersus.
LO BARATO ES CAR. ref. Vid. Barato.
CARA. s. f. la part de devant del cap. Cara.
Pacics, vultus.
CARA. met. enfront. Cara. Prons.
CARA , superficie. Cara. Superficies.
CARA. ant. V. Carestía.
CARA Á CARA. m. adv. Cara á cara. Pacie ad
faciem.
CARA DE MERD\ d' OCA. loC. Vulg. la deSColo-
rida ó groga. Cara de gualda. Summé palu-
da facies.
CARA DE PASQUAS , la apacible , y placentera.
Cara de Pasqua-.Cara de risa. Pacies hilaris
& festiva.
CARA DE pocs AMiGs , 6 DE VINAGRE , la desa-
gradable. Cara de pocos amigos, ó de vinagre.
Insociabilis homo; torvo, horribili vultu.
CARA sÉN'SE VERGONVA. met. descarat , desver-
gonyit. Cariraido. E:Trons, impudens.
CARA DE VAQUETA, dit djl que Ho té vérgonya.
Cara de vaqueta. Impudens, inverecundus.
Á LA CARA DE l' AVGUA. InC. V. AygU3.
ANAR AB LA CARA DESCUBERTA. f, V. Anar.
DiR Á LA CARA. f. met. Dccirselo en su cara.
Palam in conspectu aiicui loqui.
DIR LA CARA. f. met. nianiféátarse en la cara
d' algú los afectes de son ánimo , ó lo qua
sént en son eos , com lo dolor que patex.
Salir á la cara. Pacie pra;f-írre , osteiidere.
ESTRELLAR Á LA CARA. f. Dar entre ceja y
ceja. Palam obiurgare.
FER BONA CARA,ALTRA CARA, IMILLOR CARA
ALGÚN NEGOci. f. met. Hacer buen semblante.,
otro semblante , mejor semblante. Alio vei
meliori modo rem se habere.
FER BONA ó MALA CARA Á ALGUXA COSA. f. Po-
ncr buen ó mal semblante. Aliquid laeto vel
tristi vultu aspicere.
fír cara. f. met. oposarse , resistir. Hacer
cara: Hacer frente. Li faciem resistere.
LA cara li diu. f. fam. La cara se lo dice : En
la cara se le conoce. Imago animi vultus est.
mudar de cara ó mudarse de cara. f. tras-
mudarse per algún accidént repenti ó malal-
tia. Desencaxarse la cara ó el rostro. Immu-
tari facie.
NO mirar la cara á algu. f. met. que deno-
ta r aversió ú quimera que se Ji té. No ??j;-
rar á la cara á alguno. Vultum alicujus sus-
tinere non posse.
NO TEÑIR cara PER FER 6 DIR ALGUNA COSA. f.
fam. No tener cara para decir 6 hacer algu-
na cosa. Pudore aut metu á re faciendá aut
dicendá terreri , prohiberi.
NO GIRAR CARA. f. inct. proseguír lo comensat
sens detenirse per obstacles 6 perílls. No
volver la cara atrás. Ab incocpto non desis-
terg.
Kk PE-
i-^o CAR
PEGAR LA PORTA PER LA CARA. f. ITiet. deSay-
rar á algú tancandli la porta. Dar á alguno
con las puertas en la cara. Propulsare al¡-
qusm : ostium alicui claudere.
RENTAR LA CARA Á ALGU. f. met. aduiarlo , lii-
sonjearlo. Lavar á uno los cascos. Biauairi,
palpari , adiilari.
RENTAR LA CARA Á ALGUNA COSA. f. met. y fam.
retejarla. Lavar /;z cara & alguna cosa. Po-
lire , nitiJum & splendidum reddere.
TRAüRER LA CARA. f. fam. exir en favor ó
abono d' algú. Sacar la cara. Partes alicuius
suscipere , tueri.
Á CARA u" AYGUA m. adv. V. Aygua.
Á CARA DEscuBERTA. m. adv. /I Cara descu-
bierta. Palam , in conspectu omniíim.
DE CARA. m. adv. De cara. In conspectu.
OROS DE CARA. Carigordo. Inflati cris homo.
HOME DE DOS CARAS , él que CU presencia d' al-
gú diu una cosa, y en ausencia un' altra.
Hombre de dos caras. Subdolus , simulati
vuhús homo.
NEGRE DE CARA. Carinegro. Ore niger.
PLE DE CARA. V. Caraplé.
PER LA SE\ A BONA CARA. loc. que expressB que
algú pretén alguna cosa 5 se li dona sens
teñir me'rit per obtenir'a. Por su bella cara :
Por sus ojos bellidos. Gratis omnino.
RODÓ DE CARA. V. Cararodó.
l' UNA MA r.ÉNTA l' ALTRA Y LAS DOS LA CARA.
ref. Una mano lava la otra y ambas la cara.
Os ambse tergunt ; alianí manus altera ter-
QUi CARA VEU CARA HONRA. Cara á cara ó bar'
ba á barba vergüenza se cata.
Vir presente viro , quaedam proferre tene-
tur.
CARABASSA. s. f. Calabaza. Cucúrbita.
CARABASSA DE VI , Ó VINERA. Calabacino. Vas
vinarium cucurbitinum.
DONAR CARABASSA. f. met. y fnm. reprobar á
algu en exámens : dejectar la dona al que
la demara per esposa. Dar calabazas. Re-
probare , repeliere.
SER TAP Y CARABASSA. f. met. Ser olla y cober-
íerfl. Amicitiá, famiüaritate aliquos summé
junctos esse.
TEÑIR CAP DE CARABASSA. loc. met. y fam. te-
ñir poc judici ó cordura. Tener cascos de ca-
labaza. Sralidum c-sse.
CARABASSAT. s. m. ant. confitura seca de
carabassa. Calabuz.ite. Dulcía cucurbitinaex-
siccata.
CARABAÍ^SÉR , CARABASSERA. Calabaza.
Cucúrbita.
pujARSEN AL CARBASSER. f. met. V. Pujarscu
al cap de munt del camp^nar.
CARÁCTER, s. ni. Carikter. Character.
CARÁCTER, él qu' imprimixen alguns Sagra-
ménts. Carácter. Character.
CAR
CARÁCTER , honra que donan los empleos y
dignitats. Carácter. Dignitas, honor.
CARÁCTER, forma ó figura de la Detra. Carác-
ter. Liiterre cliaracter, forma, figura.
CARACTERISAR. v. a. Caracterizar. Insig-
nire , distinguere.
CARACTERISAT, DA. p. p. Caracterizado.
CARACTERisAT. adj. distínglt. Caracterizado,
Sumnio honore insigr.irus , decoratu?.
CARACTÉRÍSTIC, CA. adj. Característico,
Quod rei characterem expriniit.
CARACTERÍSTÍCAMÉNT. adv. m. Carac-
terísticamente. Expreshé , man!fe^té.
CARAGÍRAT. s. m. Vid. Fasolét.
CARAGOL, s. m. insecte. Caracol. Cochlea,
limax.
CARAGOL , escala axí dita. Caracol. Scala in
spirae formam ducta.
CARAGOL , él de prémpsa. Husillo. Cylindrus in
spiras excavatus.
CARAGOL , él que fa la seda , fil , &c. per estar
massa tort. Retortijón. Contorsio.
CARAGOL , él que per adorno s' forma deis ca-
bells. Bucle. Cincinnus.
CARACOL , el que naturalmént fa 1' cabell. iSor-
tija. Annulus.
CARAGOL , per armar alguna máquina , ó unir
las péssas d' ella. Tottúllo. Exiguum torcu-
lum.
CARAGOLS, de Fustér. Virutas. Ligni segmenta
runciná exsecta.
CARAGOL TREu BANYA , &c. ccTt jog ds Criatu-
ras. V. Banya.
CARAGOLAMÉNT. s. m. Enroscadura. Spi-
ra.
CARAGOLAR. v. a. enrotllar. Arrollar., ro-
llar. Volvere.
CARAGOLAR, tórcer, ó donar voltas en rodó á
una cosa flexible. Enroscar. In orbem duce»
re , complicare.
CARAGOLAR , lo fil , Seda , cabcUs , &c. Ensorti-
jar., retortijar. Retorquíre, contorquere.
CÁRAGOLARSE, éls cabélls. Ensortijarse.
Crispari capillos.
CÁRAGOLARSE , las fullas d' algunas plantas.
Encarrujarse. Irapiicari.
CÁRAGOLARSE , lo fil , seda , &c. per estar mas-
sa retort. Encarrujarse. Implicari.
CARAGOLAT, DA. p. p. Arrollado ., rollado.,
enroscado , retortijado.
CARAGOLET. s. m. dim. Caracolillo , oarw
colito. Parvus limax.
CARALLARG. adj. Carilargo. Homo oblonga
facie.
CARAMBOLA, s. f. en lo jog de mesa. Ca-
rambola. Duorum globulorum coUisio ex
tertii collisione.
CARAMELA, s. f. ant. V. Caramélla.
CARAMELAR. v. n. ant. tocar la caramélla.
Tocar el caramillo. Pistulare , canere.
CA-
CAR
CARAMELL. s. m. él de glas. Cerrión .^ ca-
rámhano , calamoco. Congelata stiria.
CARAMKLL él de seu , ó cera en las atxas , ci-
ris ó candelas. Moco. Candelae vel cerei re-
cremcntuin.
CAR A MELLA, s. f. especie de fluviol. Cara-
mUlo. Calamus , avena.
CARAMIDA, s. f. Imán. Magnes.
CARAMUXA. s. f. Agramiza. Calamus canna-
báceus.
CARANTONLV. s. f. Carantoña. Blanditiíe,
iilscebrae.
CARAPLE. adj. Carilleno. Ore crassus.
CARARODÓ. adj. Cariredondo. Facie rotun-
dus.
CARASSA. s. f. aum. Caraza. Obesa facíes.
CARASSA. la de pédra ó fusta que hi ha en al-
guns edificis , y semblant. Mascaron. Hu-
man! vultus enormis ¡mago.
CARASSA , la de cartró per disfressarse. Masca-
ron , carátula. Pergrandis persona.
CARASSA. ant. V. Careta de disfressa.
CARASSAT , DA. adj. ant. qui porta careta. En-
masc'.rado. Personatus.
BE Ó MAL CARAT. Bien 6 mal agestado :
Bien 6 mal encarado. Pulcher vel deformis
facie.
CARÁTULA, s. f. ant. V. Carassa ó careta
de disfressa.
CARBASSAR. s. m. Calabazah Locus cu-
curbitis sarus, consitus.
CARBASSÉR, CARBASSÉRA. s. m. y f. V.
Carabassér.
CARBASSÓ. s. m. dim. Calabacín. Parva &
deücata cucúrbita.
CAR 60. s. m. Carbón. Carbo.
CARBÓ DE RABASsó. Carbon de arranque. Carbo
é radicibus arborum.
CARBONADA, s. f. vulg. él primer excre-
ment de las criaturas recéntmént nadas. Pez.
Infanrum primum excrementum.
CARBONCLE. s. m. ant. V. Carbuncle.
CARBONER. s. m. Carbonero. Carbonarius.
CARBONERA, s. f. lloc en que s' té '1 carbó.
Carbonera. Carbonaria.
CARBÓNET. s. m.dim. Cajfcowci/Zo.Carbuncu-
lus parvus carbo.
CARBUNCLE. s. m. pedra. Carbunclo., car-
hunco. Carbunculus.
CARBUNCLE, tumor. Carbunclo.^ carbunco. Car-
bunculus.
CARC. s. m. ant. V. Carreg.
CARCANADA , d' aucéll. Caparazón. Avis
ossea compago.
APLicARHi LA CARCANADA. f. met. Vid. Posarhi
'1 col!.
CARCAX, s. m. ant. V. Buyrach.
CARCELER. CARCELLER. s. m. ant. V.
E-.arcéilér.
CARCELLARIA. s. f. ant. T ofici de Carcé-
CAR
^31
llér. Alcaydia. Custodis carceris officlum.'
CARCER. s. f. ant. V. Preso.
CARD. s. m. Planta. Cardo. Carduus.
CARDA, s. f. ¡n>tru:i)é(ít. Carda. Pectén fer-
tl'us carminatorius.
CARDA, la de ferro p^r cardar liana. Cjrrfsn-
cba. Pectén ferreus ,ad lanam carminan-
dam.
CARDA , la ab que tercera vegada s' carda la
llana. Curda de rodilla. Carmen quo tertió
lana carminatur.
CARDA, met. y fam. reprehensio. Curda. Re-
prehensio.
CARDADOR, s. m. Cardador. Carminator,
carptor.
CARDAMENT. s. m. ant. la accio de cardar.
Cardadura. Carminatio.
CARDAR. V. a. Cardar. Carminare.
CARDAR i la perxa , ó frisar los draps. Cardar,
Pannum pectere.
CARDAR LA LLANA Á ALGu. f. met. y fam. re-
pendrerlo ab severitat. Card.irle á alguno la
lana. Severé aliquem co;rigere , reprehen-
deré.
LOS UNS SEN PORTAN LA FAMA , Y 'lS ALTRES
CARDAN LA LLANA, ref. Lnos tienen la fama,
y otros cardan la lana.
Lanam aher pectit, famam sibi comparat
alter.
CARDAT, D.\. p. p. Cardado.
CARDENAL, s. m. Cardenal. Ecclesiae Car-
dinaiis.
CARDENAL, aucéll. Cardenal. Purpuratus pas-
sercu US.
CARDENAL, ant. V. Verda nc.
CARDENALAT. s. m. Cardenalato. Cardina-
litia dignitas.
CARDENALICÍ, CÍA. adj. Cardenalicio. Car-
dinaütius.
CARDEROLA. s. f. ant. aucéll. V. Cadar-
néra.
CARDLAC, CA. adj. Cará/d JO, cordíaco. Car-
diacus.
CARDLNA. s. f. ant. V. Cadarnéra.
CARDINAL, adj. Cardinal. Cardinalis , pras-
cipuus.
CARDO SANTO, hérba. Cardo santo, cardo
lechar., cardo lechero. Carduus benedictos.
CARDOT. s. f. per fer cardas. Carda. Dipsa-
cus.
CAREJAR. v. a. una cosa ab altra. Carear.
Comparare , cooferre.
CARENA, s. f. la de la ñau. Quilla. Carina.
CARENA , la que s' dona á la ñau. Carena. Na-
vis reparatio , insrauratio.
DAR CARENA. V. a. V. Carenar.
CARENA , él llóm de térra entré s5lc y solc eit
lo liaurat. Loba , caballón. Porca.
CARENA, ant. calavera. Esqueleto, Sceletos,
crates ossea.
CA-
1^2 CAR
CARENAR. V. a. Carenar,, dar carena. Na»
vem instaurare, reficere.
CARENCIA, s. f. Carencia. Privatío , ¡nd¡-
gentia.
CARESTÍA. 8. f. Carestía. Defectio, ino-
pia.
CARESTIÓS, SA. adj. ant. V. Estéril.
CARETA, s. f. dim. cara petita. Carita. Bre-
vis facies.
CARETA , de disfressa. Máscara , mascarilla ,
careta., carátula. Larva, persona.
LLEVARSE LA CARETA, f. Hiet. descubrír 1' ani-
mo que s' ocultaba. Quitarse el embozo. Pa-
lam loqui.
TRAURERSE LA CARETA DE LA CARA. f. met.
parlar ab resolució, dexat tot empatx, ó
respecte. Quitarse la mascarilla. Palam ,
aperteque loqui.
CARETG. s. m. Careo. Comparatio, coUatio.
CARÉXER. V. n. Carecer. Carere.
CARGAR, s. m. ant. V. Carregar.
CARGAT , DA. p. p. ant. V. Carregat.
CARICIA, s. f. Caricia. Blanditiae, blandi-
mentum.
CARICIAR. V. a. ant. V. Acariciar.
CARINYO. s. m. Cariño. Amor , benevolen-
tia.
CARINYÓS, SA, adj. Cariñoso. Stuodiosus,
amicus.
CARINYOSAMÉNT. adv. m. Cariñosamente.
Amicé, benévola.
CARÍSSIM , MA. adj. sup. Carísimo. Valde
carus.
CARIT, DA. adj. Caro., querido. Charos.
CARITAT. s. f. Virtut Teologal. Caridad.
Charitas.
CARITAT. Vid. Almoyna.
FÉR CARITAT. Hacer , dar limosna. Eleemosi-
nam elargiri.
LA CARITAT BEN ORDENADA COMENSA PER SI
MATEx. ref. La caridad bien ordenada co-
mienza por si mismo. Charitas bene ordinata
á semet ipso incipit.
CARITATIU, VA. adj. Caritativo ., limosnero.
Plus , charitate flagrans.
CARiTATIVAMÉNT. adv. m. Caritativa-
mente. Pié , cum charitate.
CARLINA, s. m. planta. Carlina , cardo al-
jongero , aljonjera , ajonjera. Chamaeleon al-
bus.
CARME, s. m. ant. V. Vers.
CARMELITA, s. m. y f, religios, ó religiosa
del Orde del Carme. Carmelita. Carmelita-
nas.
CARMELITA, adj. Carmelitano. Carmelita-
nus.
CARMEISTADÓR. s. m. ant. él que neteja la
llana. Carmenador. Carminator.
CARMENADURA, s. f. ant. 1' acció de ne-
tejar la llana. Carmenadura. Carminatio.
CAR
CARMENAR, v. a. ant. netejar la llana. Car-
minare.
CARMESÍ, NA. adj. Carmesí. Purpureus.
CAR Mí. s. m. Carmin. Purpurissuni.
CARN. s. f. Carne. Caro.
CARN , un deis enémics de 1' ánima. Carne.
Luxuria , libido.
CARN DE coDONY. V. Codonvat.
CARN DE PEL , la ái conül y altres animáis qu»
teñen peí. Carne de pelo. Pilosi animalis
caro edilis.
CARN DE PLOMA , ¡a de las gallinas y altres
animáis que teñen ploma. Carne de pluma.
Avium caro dapious destinata.
CARN sÉNSE ossos. loc. met. y fam. empleo que
porta utilitat , y conveniíncia , ab poc
ó ningún iTsball. Carne sin hueso : Bocada
sin hueso. Munus, officium utile & laboris
expers.
CARN TRiNXADA. Gígoíe , came picada. Caro
minutatim concisa.
CARN VIVA. Carne viva. Caro viva.
CARN Y SANc. los gcrmans y parénts. Carne y
sangre. Germanitas , consanguinitas.
NO ES CARN NI PÉx. f. mct. Ni cs camc ni pes-
cado. Ñeque prodest, ñeque obest.
POSAR CARNS. f. Tomar carnes , embarnecer.,
encarnecer : Echar ^ cobrar 6 tomar carnes.
Pinguescere, pinguem fieri, carnes adqui-
rere.
POSAR TOTA LA CARN Á L' OLLA. f. met. PonCT
toda la carne en el asador. Omnia bona in
sortera ptriculumve mittere.
PUJAR LA CARN. f. en las feridas , quand se van
curand. Encarnar. Carnem induere.
SER CARN Y UNGLA ; f. met. y fam. Ser uña y
carne. Arctissima amicitiae necessitudine te«
neri , obligari.
SER DE CARN Y OSSOS. f. met. y fam. Ser de
carne y hueso. Esse passibilem , passi-
vum.
SOFREGIR ó FÍ;a TORNAR r6sSA LA CARN. V. So-
frégir.
ENTRE CARN Y PÍiLL. ni. adv. Entre cuero y
carne. Carnem inter & cutem.
CARN FA CARN. ref. Came carne cria , y peces
aguafria,
Carnem lauta caro, pisces aqua frigida gig-
nit.
MES PROP ESTÁ DE LA CARN LA CAMISA QUE 'l
Gipó. ref. V. Mes prop es la camisa que 'I
gipó.
QUI MÉNJA LA CARN QUE ROSEGUE 'lS OSSOS. Tcf.
Quien come la carne que roa el hueso.
Quisquis edit carnes idem corrodat Sz ossa.
CARNADURA, s. f. Encarnadura. Carnis
temperies, temperamentum.
CARNAL, adj. lo que p^rtany á la carn. Car'
nal. Carneus.
CARNAL. luxQriús. Camal. Libidinosus.
CAR>-
CAR
CARNAL, met. mundá. Carnal. Terrenus, carna-
lis , mundanus.
CARNAL, dit del germá , cosí, &c. Carnal. Ab
iisdein genitoribus procreatus.
CARNAL, s. m. lo temps del any que no es
quaresma. Carnal. Carnium edendarum tem-
pus annuum.
CARNALMÉNT. adv. m. Carmlmente. Libi-
dinosé.
CARNALS , p. especie de tela. Crea. Lintel
genus.
CARNAROL. s. m. ant. V. Sarrd de cassa-
dor.
CARNASSA. s. f. abundancia de carn. Carna-
za. Nimia in epulis carnium copia.
CARNER. s. m. ant. V. Sepultura.
CARNÉRA. s. f. hérba. Yerba gigante , acan-
to ^ branca ursina. Acantus, topiaria.
CARNÉSTOLTAS. s. f. Carnaval ., carnesto-
lendas. Hilaria.
CARNETA. s. f. dim. Carnecita , carnecilla.
Carúncula.
CARNICÉR, RA. adj. que s' aplica al animal
que mata á altres per menjarlos. Carnicero.
Carnivorus.
CARNICÉR. s. m. qiii talla y ven carn. Carnice-
ro., cortante., cortador. Lanius.
CARNICÉR. fam. qui niénja moka carn. Carni-
cero. Carnium edax.
CARNICÉR. ant. V. Botxí.
CARNICERÍA, s. f. Carnicería. Laniarium,
macellum.
CARNICERÍA, mct. destfossa , matansa de gent.
Carnicería. Caedes , strages.
FÉR CARNICERÍA, f. fam. tallar molta carn á
algú. Hacer carnicería. Carnem putridam
secare , amputare.
CARNÜT. s. m. Carnosidad. Carúncula , tu-
ber.
CARNSALADA. s. f. Tocino. Suillum , porci
tergum.
CARNÜS. adj. brut, porc. Sucio ^ asqueroso.
Sordidus.
CARNus. s. m. territ. V. Rossa.
CARPIÓ, s. m. pex. Carpa. Cyprinus, cy-
prius.
CARPO, s. m. Rabadilla , hueso sacro. Os sa-
crum , uropygium.
carp5, en los aucélls. Rabadilla , ovispillo.
Uropygium.
CARRABINA. s. f. Carabina. Catapulta,
cop DE CARRABINA. Cafobtnazo, Catapultas
ictus.
VAL TANT COM LA CARRABINA d' EN AMBROS :
VAL TANT COM LA CARRABINA d' EN AMBROS
CARREGADA DE SAGÓ. f. Es lo mismo que la
carabina de Ambrosio : Fale tanto como la
carabina de Ambrosio. Res nihili facienda.
CARRABINÉR. s. m. soldat. Carabinero.
Regiae scloppetariorum legionis eques.
Tom. I.
CARRANCOL. s. m. aucel). Verderón. Vir'eo.
CARRANQUEJAR. v. n. Renquear. Claudi-
care.
CARRy\SCA. s. f. arbre. Carrasca. Ilex.
CARREG. s. m, ofici, empleo. Cargo. Munus.
CARREO, obligació , precisió. Caigo. Onus,
obligatio.
cXrreg , él que s' fa á algú d' alguna falta.
Cargo. Obiectum crimen , culpa.
carreo , las partidas rebudas. Cargo. Accepti
ratio.
cárreg, Jas mercaderías, 6 géneros de que s'
carrega alguna embarcado. Cargazón. Aler-
ces navi vehendae.
CARREO DE CONCIENCIA. Cavgo de conciencta,
Conscientine gravaiio.
FÉR CARREO Á ALGU d' ALGUNA COSA. f. HaCCf
cargo á alguno. Causam In aliquem con-
ferre.
FÉRSE CÁRREG d' Xlgüna COSA. f. compendrer-
la be. Hacerse cargo de alguna cosa. Reni
caliere , intelügere.
CARREGA. s. f. Carga. Pondus, onus.
BESTIA DE cÁRREGA. Bestia de carga. lumen-
tum sarcinarium.
CÁRREGA, tribut, gravamen. Carga. Tributum,
vectigal.
CARREGA, obligació que porta T estat, ó 1' em-
pleo. Carga. Onus , obligatio.
CÁRREGA, porció de pólvora y munició que s*
posa en las armas de fog. Carga. Ad tor-
menti , aut catapultas ictum , pulveris &
plumbi modus, mensura.
CÁRREGA. ant. V. Cárreg,
CÁRREGA CERRADA. Carga Cerrada. Com mu-
ñís tormentorum beilicorum explosio.
CÁRREGA QUE PLAu NO PESA. ref. Sarna con
gusto no pica.
Fit labor ipse levis, grata est cum causa la-
boris.
CARREGADOR. s. m. JIoc en que s' carrega.
Cargadero. Locus navibus , plaustris, &c.
onerandis.
CARREGADOR, instrum¿nt de fusta per carregac
éls canons d' artillería. Cargador. ínstru-
mentum tormentis bellicis muniendis.
CARREGADÍSSIM, MA. adj. sup. Cargadí-
simo. Valde onustus.
CARREGAMENT de ge'neros, mercaderías,
&c. Cargazón. Merces in navi vehend».
CARREGAMENT DE PIT , DE CAP , &C. CürgaZOtt^
Gravedo, gravatio.
CARREGAR. v. a. Cargar. Onerare.
CARREGAR l' emcarcació , embarcar las mer-
caderías que s' han de transportar. Cargar.
Navem onerare.
CARREGAR , 1' arma de fog. Cargar. Tormen-
tum bellicum , soloppttum «Jec. sulpiíiireo
pulvere glandibusque muñiré.
CARREGAR, fam. menjar, ó beurer m6]t. Cargar
Ll mv.'
J34 CAR
mucho. Usque ad ingluviem epulari ; nimio
se proluere vino.
CARREGAR. met. imposar algún gravamen sobre
las personas ó cosas. Cargar. Vectigal , tri-
butum imponere.
CARREGAR. met. apuntar en lo llibre de comp-
tés lo qu' algú deu. Cargar. Debituní in
rationario notare.
CARREGAR. met. en lo jog de cartas, jugar una
carta superior. Cargar. In chartarum ludo
adversarii pagellam pagellá vincere.
CARREGAR. met. aumentar lo pes d' alguna co-
sa. Cargar. Onus oneri addere.
CARREGAR. V. n. en la pared la biga , quadrat,
&c. Atizonar. Trabem parieti incumbere.
CARREGAR, estribar ó descansar una cosa en ó
sobre altra. Cargar. Inniti , sustentari, susti-
neri.
CARREGAR ALGÚ SOBRE DE SÍ ALGUNA COSA. f.
Cargar. Sibi assumere.
CARREGAR DE ALGÚN GENERO, f. prOVeítSC d' 1^11.
Cargar. Accumulare , congerere, copiam fa-
ceré.
CARREGAR DE FAMILIA, f. Cargar de familia.
Familiam nimis augeri.
CARREGAR LA CONCIENCIA, f. met. Cargar la
conciencia. Piaculo se obstringere.
CARREGAR LA coNsiDERACió. f. met. Cargaf
la consideración. Rem attentiús considerare.
CARREGAR LA MA. f. met. repeudfér ab severi-
tat. Cargar la mano. Acerbé in aliquem in-
vehí.
CARREGAR LA MA. f. tirar sobradas especias
en algún plat. Cargar la mano. Plus aequo
profundere.
CARREGAR LAS CABRAS Á ALGlí. f. V. Cabra.
CARREGAR , CARREGAR MASSA. f. met. JOC. ab
que s' denota qu' algú ha begut mok vi.
Asomarse. Nimio se proluere vino.
CARREGAR SOBRE ALGÚ, Ó SOBRE LAS ESPATLLAS
. d' álgú ALGUNA COSA. f. met. teñir algú
sobre sí algún cuydado ú obligació á que
deu acudir. Cargar. Negoiium, curam , im-
pensam sustinere deberé.
CARREGARSE. v. r. inclinar tot lo eos á
alguna part. Cargarse. Incubare , incum-
bere.
CARREGARSE DE RAHÓ, f. met. Cargarse de ra-
zón, lure muniri , fulciri.
CARREGARSE 'l malalt. f. aumenta'rseü la fé-
bré , ó entrarli nova accessió. Recargar la
calentura. Augeri L-brim , aut novam acce-
deré.
CARGARSE Li Á ALGÚ 'l CAP. f. Cargársele á uno
la cabeza. Caput gravari, gravcdine affici.
CARRECAT, UA. p. p. Cargado.
CARREGAT d' Esi'ATLLAs. Curgudo de espoldos.
Dorso erectus.
CARREÓOS, SA. adj. Molesto, gravoso. Mo-
Icitui , gravis.
CAR
CARREGUÉTA. s. f, dim. Carguilla , cargui-
ta. Levis s;ircina.
CARREJAMENT. s. m. ant. V. Carretetg.
CARREJAR, v. a. ant. V. Carretejar.
CARRER. s. m. Calle. Vicus.
dexar al carrér á ALGÚ. t'r. met. y fam. De-
sear á uno en la calle. ín summam egestatem
redigere.
passejar los carrí;rs. f. Callejear. Vagari.
quedar al carrer. f. met. (Quedar en la calle,
In summaní inopiam devenire.
traurer al carrer. f. met. Echar á uno á
la calle., ó ponetlo en la calle. É domo ejice-
re ; foriunae conditionem aut statum adi-
mere.
CARRERA, s. f. camí ral. Carrera. Via.
carrera, cami destinat per alguna professó ó
funció pública. Carrera. Via.
carrera , reguera en la niiíja. Carrera, No-
dorum solutorum in tibiaiibus ordo.
carrera, met. estat, ofici ó modo de vida.
Carrera, Ratio , vita; modus.
carrera, met. el curs ó la duració de la vida
humana. Carrera. Vitx spatium , duratio.
carrera, ant, V. Carrér.
ESTAR EN carrera, f. Estar en carrera. Viam
proficiendi tereré.
seguir la carrera de las lletras. f. V.
Lletra.
CARRERO, s. m. Callejuela , calleja. Vicu-
lus.
CARRERO QUE NO PASSA. Callejuela sin salida,
Angiportum , viculus impervius.
CARRETA, s. f. Carreta , carro. Curruca ,
plaustrum.
CARRETADA, s.f. Carretada. Carrucíe onus.
Á CARRETADAS, m. adv. met. fam. en gran
abundancia. A carretadas. Affluenter, co-
pióse.
CARRETEJAR. v. a. Acarrear, carretearé
Curru vehere.
CARRETÉLL. s. m. V. Boteta.
CARRETER. s. m. qui fa carros , carretas &c.
Carretero : Carpintero de carretas: Carpin-
tero de prieto, Plaustrorum artifex.
CARRETER , qui mena carro ó carreta. Carrete-
ro. Carrucarius.
CARRETERA, s. f. Carretera. Via lata cur-
ribus pervia.
NO DEXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA
DRESsiüRA, V. Anar.
CARRETETA. s. f. dim. Carretilla. Parva
carruca.
CARRETETG. s. m. Acarreo., acarreamiento.,
acarreadura. Advectio, vectura.
CARRETIER. s. m. ant. V. Carretér.
CARRETÓ. s. m. lo de Mcsrre de casas. Car-
retilla. Carruca nianiialis.
CARRETÓ , de pobre. Carretón, Cisium , graba-
tus>
CAR-
CAR
CARRETÓ , d' esmoladór. Carretón. Cisium , co-
tis vectorium.
CARRÉU. s. in. Sillar. Lapis quadrus.
CARREUADA. s. f. Sillería. Lapidum quadro-
rum series, ordo.
GARRIERA, s. f. ant. V. Carrera.
CARRIL, s. m. Carril. Sulcus , curnls rota
impressus.
CARRO, s. m.. Carro. Currus , plaustrum.
CARRO TRiüMFAL. Corro triunfal. Currus trium-
phalis.
CARROBLA. s. f. ant. V. Garrofa.
CARRÓLL. s. m. terrir. V. Gotim.
CARROSSA. s. f. especie de cotxe. Carroza.
Essedum , rheda, cisium.
CARROSSA , especie de carreta de quatre rodas.
Galera. Plaustrum.
CARRUATGE. s. m. Carruage. Curruum co-
pia.
CART. s. m. ant. V. Cardot.
CARTA, s, f. Carta. Epístola.
CARTA , Ilibret en que s' conté 1' abecedari y
primérs rudiménts per llegir. Cartilla. Ta-
bella alphabetica.
CARTA, anl. testimoni per escrits. Escritura.
Scriptura, scriptum.
CARTA, ant. V. Papér.
CARTA, pera jugar. Naype, carta. Pagella lu-
soria.
CARTA BLANCA , sH io jog. Carta blanca. Po-
lium lusorium nulla figura depictum.
CARTA CIRCULAR. Curta círcular. Littera cir-
cularis.
CARTAS cREDENciALS. p. Cartos Credenciales :
credenciales:, carta de creencia. Piduciariae
litterse.
CARTA DE DEUTE. ant. V. Díbítorí.
CARTA DE FILOSA. Capillo , rocodero ., rocador.
Colus vel pensi cucullus.
CARTA DE NAVEGAR. Carta dc marear. Charta
hydrographica náutica.
CARTA DE Pago. Carta de pago. Apocha.
CARTA DE PROcuRACió. ant. Escritura de poder.
Mandatum ; potestatis vel facultatis jurídica
transmissio.
CARTA DOTAL. Carta de dote. Dótales litterae.
CARTA d' orde. Carta orden. Litterae iussio-
nis.
CARTA FAMILIAR. Carta familiar. Epístola, lit-
tera familiaris.
CARTA MissivA. Carta misiva. Litterae mis-
sivcc,
CARTA PASTORAL. Carta pastoral. Litterae pas-
torales.
CARTA PLÚMBEA, ant. Carta plomada. Diploma
sigillo plúmbeo munitum.
ANARSEN DE LAS CARTAS, f. usada en el jog.
V. Anarsen.
ARMAR Ó ENcoRTAR LAS CARTAS, f. aot. V, Ar-
mar.
CAR 1,5
DONAR CARTAS, f. en lo jog. Dar cartas. Pa-
gellas lusorias impertiré distribuiré.
NO VEüRERSE CAP CARTA, f. teñir mal jog. Nt
ver carta. Male sortem in ludo cederé.
PECAR PER CARTA DE MES, O DE' MENOS, f. fam.
Pecar por carta de mas, ó de menos. In ali-
qua re esse nimium vel deficere.
CARTA BO. s. m. instrumént de fustér. Carta-
bón. Norma.
CARTAxMO. s. m. safra bord. Cártamo., alazor.
Crocum hortense.
CARTEJAR. V, a. ant. fullejar. Hojear. L¡-
brum e volvere.
CARTEJARSE. v. r. Cartearse. Mutuis litte-
ris communicari.
CARTELA, s. f. Cartela. Ménsula.
CARTÉLL. s. m. Cartel. Tabula, edictum.
PLANTAR CARTELLS. Poner cedulones.
Edictum , programma pubJicis locis afli-
gere.
CÁRTER, s. m. Cartero. Tabellarius.
CARTERA, s. f. Cartera. Cartophorus.
CARTETA. s. f. dim. Cartica. CartuLi.
CARTILAGÍNÓS , SA. adj. Anat. Cartilagi-
noso. Cartilaginosus.
CARTILLA, testimonial que s' dona ais Eccle-
siástics deis Ordes que se'ls han coiiferit.
Cartilla. Littera; testimoniales.
CANTAR LA CARTILLA Á ALotí. f. fam. Leerle ó
cantarle á uno la cartilla. Severiús aliqueni
commonere , obiurgare.
CARTIPAS. s. f. Cartapacio. Cartaceus.
b5ssa de CARTIPAS. Cartapacio. Martophorum.
CARTRO. s. m. Cartón. Charta spissior.
CARTUTXÉRA. s. f. Cartuchera. Militare
marsupium papyraceis cucullis globulis &
pulvere tormentario infertis, deferendis.
CARTUTXO. s. m. Cartucho, Sacculus glan-
dibus & pulvere tormentario infertus.
CARTÜXA. s. f. Orde religi5.. Cartuxa. Car-
tusianus ordo.
CARTUXA Convént de Cartuxos. Cartuxa. Car-
tusianorum coenobium.
CARTUXO. s. m. Religios de la Cartuxa. Car-
tujo. Cartusianus.
CARXOFA. s. f. Alcachofa. Cinara.
CARXOFAR , CARXOFERAR. s. m. Alca-
chofal. Locas cinaris consitus.
CARXOFER. s. m. ant. V. Carxoféra.
CARXOFERA. s. f. Alcachofa. Cinara.
CAS , SSA. adj. for. Nulo. Cassus.
CAS, s. m. succes. Caso. Casus.
CAS, llans, ocasió, conjuntura. Caso. Occasío,
opportunitas.
CAS , casualitat. Caso. Casus inopinatus.
CAS , la especie ó assunipto que s' proposa i
algú per consultarli, y sobre él qual se li
demana son dictamen. Caso. Instituía quces-
tio ; genus , status causs.
CAS, en la Grammática. Caso. Casus.
CA»,
136 CAS
CAS , ant. la fbrma ó ayre en la lletra de ma.
Ci7io. Litter» ductus.
CAS APRETAT. V. Apreíat.
CAS DE MENOS VALER. Aquell de que resulta
algún perjudici ó deshonor. Caso de menos
valer. Res aiicui indecora , indecens.
CAS FORTÚiT. Caso foTiu'üo. Casas fortuitus,
inopinatus eventus.
ANEM AL CAS. f. fam. Vamos al caso. Ad pro-
positiim veniainus.
AQüí ES EL CAS. f. V. AqUÍ.
ES CAS NEGAT. f. fam. Es caso negado. Nequit
dari , concedí, fieri.
ESTAR Ó NO ESTAR AL CAS. f. estar 6 Ho cstar
enterat d' algún assumpto. Estar ó no estar
al caso. Rem capere , probé tenere , vel se-
cus.
fír cas d' algú , ó d' ALGUNA COSA. f. fam.
apreciarla. Hacer caso de alguno , tí de algu-
na cosa. ^Estimare , appretiare.
FÉR ó NO FER AL CAS Ó PE"l CAS ALGUNA COSA.
f. fam. Hacer o no hacer al caso. Prodesse,
convenire , ad rem pertinere , vel contra.
SER ó NO SÉR DEL CAS ALGUNA COSA. f. fam.
Ser ó no ser del caso alguna cosa. Prodesse,
convenire, ad rem pertinere , vel contra.
EN CAS QUE , DAT CAS, DÜNAT CAS QLE. m. adv.
Caso que , en caso de que , dado que. Dato
quod.
EN TOT CAS. loe. En todo caso. In quocumque
eventu.
NO Fós CAS QUE. m. adv. No fuese que. Ne
forte.
PER ÉL MATEx CAS. m. adv. Por el mismo caso.
Ideo , eapropter.
CASA. s. f. Casa. Domus.
CASA , lo conjunt de domestics. Casa. Familia,
domestici.
CASA, la descendencia, 6 llinatge que té un
matéx nom de casa , y vé d' un matex ori-
gen. Casa. Genus , stirps.
CASA , en lo jog deis escacs , y de damas. Coía,
escaque. Lusorii alveoli tessella.
CASA d' ayguas. Botillería. Gelidarum potio-
num taberna.
casa DE ARGENTAR, ant. V. Scca.
CASA DE BOTGS. mct. la dcsconcertada , y en
que no hi ha gobern. Casa de Iüms. Inordi-
nata , turbulenta domus.
CASA DE CAMP. Casa de campo , quinta. Villa.
CASA DE DESPESAS. Casu de posada , ó de posa-
das. Domus hospitalis.
CASA DE DÉu. r iglesia. Casa de Dios. Tem-
plum , domus Deo sacra.
CASA DE MONEDA. Cflífl dc fíioncda, Nummaria
oíHcina.
CASA DELS EXPÓsiTs Ó b6rds. Vid. Expósít.
CASA REAL. Cosa real , casa del Rey. Domus
regia.
CASA SANTA , la de Jerusalem , en que está él
CAS
se pulcra del Senyor. Casa santa. Sacra do-
mus Hierosolimitana.
CASA SOLAR. Casa solariega. Domus antiqua &
nobiiis , solo & stemmate insignis.
ANAR de CASA. f. fam. Estar de casa. Domi
agere famiiiariter.
FRANQUEjAR LA CASA. f. fam. donar entrada
franca a ella. Franquear la casa. JEdis ad¡-
tum tacilem aiicui concederé.
NO ExiR de CASA. f. estarse en casa. Guardar
la casa. Domi remorari.
NO TEÑIR CASA , NI ALBERG. f. fam. No íenCf
casa ni hogar. In summa egestate de-
gere.
PARAR CASA. f. Pouef cüsa. Domum parare,
instruere.
PARAR CASA Á ALGtJ. f. fam. PonetU á uno casa.
Domum aiicui aptare.
PARAR CASA Á PART. f. dividírse algú que ha-
bitaba ab altre , parandse casa per sí. Apar*
tar casa. Domicilium disiungere.
PLEGAR CASA. f. fam. Arrancar ó levantar la
casa. Sedem, domicilium alió transferre.
SER LA CASA d' EN GARLANDA Ó DEL MAL GO-
BERN. f. no haberhi orde ni concert en algu-
na casa. Andar manga por hombro. NuHo
ordine regi domum , familiam.
SER MOLT DE CASA. f. fam. que s' diu del
qu' es m5!t familiar d' ella. Ser muy de
casa. Alicuius familiae esse amicissimum.
ÉL DiABLE VA PER CASA. loc. V. Anar.
CADA HU SAB Á CASA SEVA AHÓNT s' HI PLOU.
ref. Cada uno sabe donde le aprieta el za^
pato.
Est notum bene cuique pedem quá calceus
urat.
DICHOSA ES LA CASA EN QUE HI HA c5r5nA
R/SA. ref. Do no hay cabeza raida , no hay
cosa cumplida.
Rasum ubi non caput est omnis res prospera
defit.
EN CASA QUE NO S' HI RENYA NO HI HA PA. ref.
Casa reñida , casa regida.
Indóciles natos , cessantem ni increpet he-
rus
Uxorem , fámulos , cunctos vexabit egestas.
KN LA CASA QUE NO HI HA PA , TOTHOM CRIDA,
Y TOTHOM TÉ RAHÓ. Tcf. V. Cridar.
HOSTES VINGUÉREN , QUE DE CASA 'nS TRAGUÉ-
REN: HOSTES VINDRÁN QUE DE CASA 'nS TRAU-
RÁN. ref. V. Hoste.
PER MiLLORÍA MA CASA dexaría. Tcf. PoT me-
joría mi casa dexaría.
yEdibus ipse meas murem melioribus aedes.
QUI NO AD6bA la GOTERA HA DE FKR LA CASA
ENTERA, ref. V. Adobar.
QUI TOT HO VOL AVERIGUAR CASA sfeVA HA DE
PLEGAR, ref. V. Averiguar.
SAB MES ÉL BOTO EN CASA SEVA QUE 'l SABI BN
CASA VEhS ALTRES. rcf. V. Botg.
10-
CAS
TOTHOM VOL LA JUSTICIA PERO NO PER CASA
sí;vA. Justicia , mas no por mi casa,
Adsit ubique Themis , nostris procul sdibus
absit.
CASACA, s. f. Casaca. Chlamys, túnica mani-
cata , sagum.
GIRARSE LA CASACA, f. met. faiTi. Volvcr casaca,
Sententiam, animum niutare.
CASADA, s. f. la familia d' una casa. Casa.
Familia , domus.
CASADOR , RA. adj. qui te V edat ó está en
estat de casarse. Casadero. Nubilis.
CASAL, s. ni. anf. Arrabal., vecindario. Subur-
bium , vicinia.
CASAMENT. s. m. Casamiento. Coniugium,
connubium.
NO HI HA CAP CASAMENT POBRE NI CAP MORT
RICA. ref. No hay boda pobre , ni mortuorio
rico.
Jactat opes cupiens uxorem ducere : nullas
Liquit , ait , moritur cum dives , callidus
hxres.
RBtíNE NI CASAMENT COMPANYÓ NO CONSENT.
ref. V. Rés;ne.
CASAMENTÉR , RA. s. m. y f. qui propo-
sa ó entrevé en algún casament. Casamente'
ro. Matrimonii conciliator, vel concUia-
trix.
CASAR. V. a. Casar. Maritare , connubio iun-
gere.
CASAR , posar en él jog. Meter. Spondere.
CASAT PERE Qu' EL MALANY T* ESPERA, fef.
Molinillo , casado te veas , que así rabeas.
Praenatur mulier libera viñeta viro.
l' HOME QUE LLUNY VA X CASAR, VA ENGANYAT,
Ó VA A ENGANVAR. ref. QuicH lejos va á ca-
sar., 6 va engañado ^ 6 va á engañar.
Qui petit uxorem patria regione remotam,
Fallitur, aut ipsam fallere, crede , cupit.
CASARSE. V. r. T heme. Casarse el varón.
Uxorem ducere.
CASARSE , la dona. Casarse la muger. Nu-
bere.
VAL MES CASARSE QUE CREMARSE. fcf. MaS Vale
casarse que abrasarse. Melius est nubere
quam uri.
CASAT, DA. p. p. Casado.
DESPRÉS Qu' HEM CASAT , Ó DESPRES DE CASADA
LA FiLLA ixín LOS CENDRES, loc. met. fam.
A la hija casada sálennos yernos. Post bel-
lum auxiliuni.
CASCADURA DE MAMELLA. Pelo. Lactis
in uberibus muüerum coagulatio.
CASCALL. s. m. Adormidera. Papaver.
CASCAR. V. a. vulg. pegar. Cascar. Icere,
percutere , contundere.
CASCARRIA, s. f. Cazcarria ., zarpa. Lutum
oris vestium adhxrcns.
CASCARROS, SA. adj. Cazcarriento. Lutosus,
¡utu infectas.
Tom. I.
CAS i,;r
CASCARSE. V. r. vuig. menjarse. Zamparse,
Edere.
CASCAT , DA. p. p. Cascado.
CASCATA. s. f. Cascada. Praeceps aquse lap-
sus.
CASCAVELL. s. m. Cascabel., cascabillo. Crus-
ma.
TEÑIR CASCAVÉLLS AL CAP. f. fam. Ser poc re-
posat, teñir poc judici. Ser un cascabel. Ina-
ni capite esse , cerebro carere.
CASCA VELLITO. s. m. Cascabelillo. Prunum
niinutius.
CASCO, s. m. de la casa , de la barca &c.
Casco. Ambitus.
CASCO, él de las potas de las cavalcaduras.
Casco. Úngula.
CASCO, péssa^de 1' armadura antigua. Casco.,
casquete. Cassis.
ALEGRÉ D£ CASCOS. Cosquilucto. Levis capite.
SER UN ALBOROTAT DE cXscos. f. met. y fam.
Tener los cascos á la gineta. Inquietum", tur-
bulentum , emotse mentís esse.
CAScú, CAscuN. pron, reí. ant. V. Cada hu.
CAS D' AVENTURA, s. m. ant. Caso fortut-
to. Casus fcrtuitus.
CASER , RA. adj. lo pertanyént a' la casa 6
que s' fa ó cria en ella com t^la casera. Ca-
Si^ro. Domesticus.
REMEY CASÉR Ó CASÓLA. Remedio casero. Medi-
canientum domesticum , simplex.
CASERÍA, s. f. Caserío. Domorum conge-
ries.
CAbET, s. m. dim. fam. é iron. 1' arduo y
difúii. Casillo. Arduus & difficilis casus.
CASETA, s. f. dim. Casilla., casita., casica.
iEdicula.
CASI. adv. Casi , quasi. Peré , fermé.
CASI CASI. adv. m. Casi casi. Peré , pené , pro-
pemndum.
CASILLO, s. m. ant. V. Mató.
CASINYOT. s. m. fam. Casucha. Domuncula,
casula.
CASÓLA , NA. adj. casér. Casero. Domesti-
cus.
CAS0LX,qui está mólt en casa. Casero., caso-
lero. Domesticus.
CASÓLA , dit del colom. Duendo. Domesticus.
CASPA, s. f. Caspa. Pórrigo , fúrfur.
CASPJTA. Especie de interj. que denota ma-
ravella. Cáspita. Papae.
CASQUET. s, m. Casquete. Cudo.
CASQUET de tinya. Casquete. Malagma porrígi-
noso capiti impositum.
CASSA. s. f. Cuza. 1' acciti de cassar. Venatio,
aucupium.
CASSA , vas de métall axi dit. Cazo. Cacabus.
CASSA , los atíimals que s' poden cassar y los
cassats. Caza. Piaeda venatione aut aucupio
capta.
ALSAR , AXECAR LA CASSA. f. V. Alsaf.
Mm
ANAR
1.^8 CAS
ANAR X LA CASSA d' ALGUNA COSA. f. mct. J fartl.
Andar á caza de alguna cosa. Diligenter ex-
quirere , investigare.
DONAR CASSA. f. Naut. Duf caza. Velis remis-
que hostilem navim urgere.
ESPAXTAR LA CASSA. f. liiet. y fam. Espantar la
caza. Mínus opportuné, inconsulto res suas
agere.
LA PORFÍA MATA LA CASSA. Tcf. Porfía mata la
caza.
Indefessa feras venantis dextera caedit.
CASSACIÓ. s. f. for. Casación. Abrogacio.
CASSADOR , RA. s. m. y f. Cazador. Vena-
tor, venatrix , auceps.
CASSANÉLLA. s. f. V. Gala per fér tinta.
CASSAR , V. a. animáis. Cazar. Venationi,
aucupio operam daré.
CASSAR. for. anuMar. Casar. Abrogare , dero-
gare.
CASSÉRA. s. f. Cacería. Venatio.
CASSERA. ant. mátalas de plbma. Plumón. Culci-
tra plumea.
CASSETA. s. f. la de que usan los Apotecaris.
Cjceta. Cacabus ubi medicamina diluuntur.
CASSIAPÍSTÜLA. s. f. Cafíaftstola. Cassia
fistularis.
CAS3Ó. s. m. dim. Cazo. Parvus cacabus.
CASSOLA. s. f. Cazuela. Gabata , scutella.
CASSOLASSA. s. f. aum. Cuzolon. Grandius
vas íictile.
CASSOLETA. s. f. dim. Cazoleta , cazolilla.
Cucumella.
CASSOLETA , de la espasa. Cazoleta. Alveolus
sub manubrio ensis.
CASSOLETA , de las armas de fog. Cazoleta.
Scloppeti alveolus.
CASSUSSA. s. f. vulg. gran gana de menjar.
Gazuza. Pames valida.
CAST , TA. adj. Casto. Castus , purus.
CASTA, s. f. generacio, ó llinatge. Casta. Ge-
nus, progenies.
CASTA, especie ó qualitat. Castai, laya. Genus,
species.
CASTAMÉNT. adv. m. Castamente. Gaste'.
GASTAN Y, N Y A. adj. color. Castaño., cas-
tañuelo. Castaneae colorem referens.
CASTANYA. s. f. fruyt. Castaña. Castanea.
CASTANYA , ampolleta axí dita. Castaña. Vas in
castaneae formaín redactum.
CASTANYA, él cabell iiigat en forma de castanya.
Castaña. Capilli in castaneae modum confór-
mate
CASTANYA BORDA. Castaña regoldana. Castanea
silvestris.
CASTANYA DE MAR. Erizo. Echinus marinus.
CASTANYA SECA. Castaña afilada , pilonga. Cas-
tanea exsiccata.
AYGUA DE CASTANYAs. loc. fam. V. Aygua.
cop DE CASTANYA. Castuñazo, Ictus castanea
illatus.
CAS
DE COLOR DE CASTANYA. Castoño , castañuslo^
musco. Gilvas , ravus, castaneus color.
PET QUE FA LA CASTANYA QUAND SE TIRA SEN-
SfcRA AL FOG. V. Pet.
CASTANYAL. s. m. ant. V. Castanyar.
GASTAN YAR. s. m. Castañal^ castañar. Cas-
tanetum.
CASTANYÉR, RA. s. m. y f. qui ven cas-
tanyas. Castañero. Castanearum venditor,
venditrix.
CASTANVER. s. m. arbrc. Castaño. Castanea.
CASTAEYETA. s. f. esclafit deis dits. Cas-
tañeta. Digitorum crepitus.
CASTANYOLA. s. f. planta. /uncia. Cyperus,
juncus quadratus.
CASTANYÜLAS. p. ínstrument pera tocar
regularment en balls comuns. Castañetas ^
castañuelas. Crotalum ligneum.
CASTANYOLAS , testets , que s' posan entré 'Is
dits de las mans y s' toca ab éljs com ab ¡as
castanyolas. Tejoletas, Ex testae fragmentis
crepitacula.
TOCAR LAS CASTANYOLAS. Castañetear. Crotala
pulsare , percutere.
CASTEDAT. s. f. Castidad. Castitas.
CASTEDAT CONJUGAL. Castidad conjugal. Casti-
tas coniugalis.
CASTÉLL. s. m. Castillo. Castrum.
CASTELL DE FOG. CastUlo de fuego. Igniferum
castellum.
FÉR CASTELLS EN l' ayre. f. mct. Hacet casíi--
líos en el ayre. Vana spe eludi.
CASTELLA. C«síil!a. Castella.
CASTELLÁ, NA. adj. lo pertanyént á Castella,
ó '1 natural d' ella. Castellano. Castellanus.
CASTELLÁ, CASTELLAR, s. m. Senyor
de un castéll y de son territori. Castellaa.,
castellano. Castellanus.
CASTELLANIA. s. f. Senyoría ó jurisdicció
del Castella. Castellam'a. Castellani , aut ar-
éis custodis territorium.
CASTELLÉT. s. m. dim. Castillejo , casti-
Huelo., castillete. Parvum castellum.
CASTEYL. s. m. ant. V. Castéll.
CASTIAR. V. a. ant. V. Castigar.
CASTIG. s. m. Castigo. Punitio.
cÁSTiG. remey de que usan los Cirurgians. V.
Cáustic.
CASTIGADOR , RA. s. m. j f. Castigador,
Castigator.
CASTIGAMENT. s. m. ant. V. Cástig.
CASTIGAR, v. a. Castigar. Puniré , castigare.
CASTIGAR, mortificar, afligir. Castigar. Casti-
gare , affligere.
QUI bí; ama be castiga, ref. V. Amar.
CASTÍGAT , DA. p. p. Castigado.
CASTIS , SA. adj. lo que es de bon origen y
casta. Castizo. Nobili genere ortus.
ESTiL CASTIS. Estilo casítzo , casto. Pura &
emendata locutio.
CAS-
CAS
CASTÍSSIM , MA. adj. jup. Castísimo. Cas-
tissimus.
CASTLA. s. m. V. Castellá, en lo sentit de
Senyor de Castéll.
CASTLANÍA. s. f. V. Castellanía.
CASTOR, s. m. animal. Castor. Castor, líber.
CASTOR, especie de roba. Castor. Castorea fibri-
na tela.
CASTRADOR, s. m. Castrador , capador.
Castrator.
CASTRAR. V. a. Castrar^ capar. Casfrare.
CASTRAT. p. p. Castrado , capado.
CASTRAT. s. in. V. Crastat.
CASTRENSE, adj. Castrense. Castrensis.
BENS CASTRENSES , Ó CASI CASTRENSES. B'ietieS
castrenses ó quasi castrenses. Peculium cas-
trense ; bona militari , aut literarum studio
acquisita.
CASU. adj. ant. V. Cada hu.
CASUAL, adj. Casual. Fortuitus.
CASUALITAT. s. f. Casualidad. Fortuitus,
inopinatus eventus.
CASUALMÉNT. adv. ra. Casualmente, aca-
so. Fortuito , casü.
CASUISTA, s. m. Casuista. Moralis scientise
peritus.
CASULLA, s. f. Casulla. Planeta , casulla.
CATAFAL. s. m. él que s' fa per alguna fun-
ció pública. Tablado. Tabulatum.
CATAFAL, en que s' fa justicia d' algú. Cadalso.
Perale pegma.
CÁTALA , NA. adj. Catalán. Catalanas.
CATALAGA. s. f. ant. V. Catálog.
CATALANESC , CA. adj. ant. V. Cátala'.
CATALOG. s. m. Catálogo. Catalogus.
CATAPLASMA, s. m. Cataplasma. Cataplas-
ma , emplastrum.
CATAPULTA, s. f. Catapulta. Catapulta.
CATARANYA. s. f. ancell nocturno. Catara'
ña. Cataracta.
CATARATA, s. f. Catarata. Oculi suffusio.
CATARATA , nuvól carrcgat d' aygua. Catarata.
Cataracta.
TRAURER LAS CATARATAS DELS ULLS. f. Batir
las cataratas. Oculi suffusionem , concretum
humorem, pupillam obruentem avellere, ex-
trahere.
CATARINA. 3. f. nom de dona. Catalina. Ca-
tharina.
CATASTA, s. f. ant. Catasta. Catasta.
CATASTRO, s. m. Catastro. Vectigal commu-
ne super agros , res inimobiles aut redditus
perpetuo inipositum.
CATÁSTROFE, s. f. Catástrofe. Catastrophe.
CATAU. s. m. Ostugo. Latebra.
CATAU. met. ¿1 lloc ahont regularmént acud
r\oú. Guarida. Receptaculum.
CATfXISiVIE. s. m. Catecismo. Catechismus.
CATECÚMENO, s. m. Catecúmeno. Caiechu-
nienus.
139
CAT
CÁTEDRA, s. f. Cátedra. Cathedra.
CÁTEDRA , empleo del Catedral ic. Cátedra.
Cathedratici munus.
CÁTEDRA , la facultat que enseña algun Cate-
dráiic. Cátedra. Scientia iii Cathedra expó-
sita.
CÁTEDRA , la dignitat Pontificia ó Episcopal.
Cátedra. Pontificia, vel Episcopalis dignitas.
CATEDRAL, s. f. Catedral. Cathedralis Ecclesia.
CATEDRATIC. Catedrático. Cathedraticus.
CATEDRILLA. s. f. Catedrilla. Inferior ca-
thedra.
CATEGORÍA, s. f. Categoría. Cathegoria.
CATEGÓRIC, Ca. adj. Categórico. Cathe-
goricus.
CATEGÓRIC AMÉNT. adv. m. Cotegórica^
mente. Praecisé , non ambigue.
CATEQUíSAR. v. a. instruir en la doctrina
christiana. Catequizar. Catechizare.
CATEQUíSAR. met. persuadir ó induir á algu, á
fer ó consentir á alguna cosa que repucrnaba.
Catequizar. Persuadere , inducere.
CATEQUISAT, DA. p. p. Catequizado.
CATEQUISTA, s. m. Catequista. Qui doctri-
nae christiana; elementa trad-it.
CATERVA, s. f. Caterva. Caterva , copia.
CATHREDANT, CATHEDRANT. s. m.
ant. V. Catedratic.
CATIFA. s. f. Alcatifa , alfombra. Tapes.
CATIU, VA. s. m. y f. Cautivo. Captivus.
cATÍu. s. m. ant. V. Cautiveri.
CATIVAR. V. a. ant. V. Cautivar.
CATIVAT, DA. p. p. V. Cautivat.
CATIVERI. s. m, ant. V. Cautiveri.
CATÓLIC, CA. adj. universal. Católico. Ca-
tholicus.
CATÓLIC, lo ceit, infalible, de fe divina, com
dogma catdlic , religió católica. Católico.
Fide certum, catholicum.
CATÓLIC, cA. el que professa la religio católica.
Católico. Catholicus.
CATOLICISME. s. m. la creencia de la Igle-
sia católica. Catolicismo. Catholicae Ecclesl»
fides.
CATOLICISME , la comunitat deis que vivim en
la Religió católica. Catolicismo. Catholicae
Religionis cultores , professores.
CATOLICISSIM , MA. adj. sup. Catolicísimo.
Valde catholicus.
CATÓPTRICA. s. f. Catéptrica. Catoptrica.
CATORSE. adj. Catorce. Quatuordecim.
CATORSE , NA. adj. Catorceno. Decimus
quartus.
CATRE, s. m. Catre. Lectulus poriabilis.
CÁTREDA. s. f. V. Cátedra.
CATUFOL. s. m. Arcaduz., cangilón. Congius,
amphora.
CATXASSA. s. f. Cachaza. Tranquillitas animi.
CATXO. jog de cartas. Cacho, Pagellarum lu-
dus,
CAU.
J40 CAU
CAU. s. m. Madriguera. Ciiniculus.
CAU, ó forat de llagardaxos. Liígartera. Lacer-
toriim cavea.
CAU. met. él paratgé ahbnt va ó acud regular-
ment algú. Guarida. Receptaculum.
CAU. met. él paratgé en que está ó s' recull
algú. Alanida. Receptaculum.
CAU , de grills. Grillera. Grüli cavea.
CAU DE LLADRES. él paratgé ahbnt se recúllen.
Ladronera , cueva de ladrones. Latronum
receptaculum.
CAUCIÓ. s. f. Caución. Cautio, cautela.
CAUCió d' indemnitat. Caución de indemni-
" dad. De alterius indemnilate sponsio.
CAUCIÓ FiDEjussoRiA. for. Caucíon fidejusoria,
Cautio fideiussoria.
CAUCIÓ juRATORiA. Caucton juraíoria. Cautio
juratoria.
CAUCÍÓNAMÉNT. s. m. ant. V. Caució.
CAUCIONAR. V. a. Prestar caución. Pro ali-
quo spondere.
CAUDALÓS, SA. adj. dit deis rius , rieras,
&c. Caudaloso. Copiosus , abundans.
CAUDALÜSÍSSIM, MA. adj. sup. Caudalosí-
simo. Valde copiosus, abundans.
CÁURER. V, n. Caer. Cadere.
cÁURER. met. á alguna pact , estar alguna po-
blació, camp, &c. situada en tal ó qual part.
Caer. In hoc vel in iilo loco situm esse.
cXuRER. met. alguna festivitat en cert temps ó
die. Caer. In certum diem festum incidere.
CÁURER Á PLOM. f. Caer á plomo. Ad perpen-
diculum cadere.
cXuRER AL BERTROL. f. met. V. Bertrol.
CÁURER AL uLL. f. Henchir ó Iknar el ojo.
Máxime arridere , placeré omnino.
CÁURER Á LA TRAMPA, f. Caer en el garlito , en
el lazo , en el señuelo , en la trampa , &c.
In laqueuin incidere.
CÁURER Á LAS MANS DE LA JUSTICIA , DEI.3 ENE-
Mics, &c. f. Caer á las manos de la justicia.,
de los enemigos , &c. In alterius potestateni
venire , incidere.
CÁURER, algún edifici, máquina ó cosa sem-
blant. f. Venirse al suelo. Ruere.
CÁURER BE ó MAL ALGUNA COSA. f. met. y fam.
escáurer ó no escáurer. Caer bien ó mal.
Unum alteri aptari aut secus.
CÁURER CALAMARSA. f. V. Calamarsejar.
CÁURER coM UN SAc. f. vulg. V. Cáurer tot
plegat.
CÁURER d' ALT X EAX. f. V. Alt.
CÁURER DE BIGOTIS. f. V. BigOt¡.
CÁURER DE cuL. f. Sentarse. In clunes cadere.
CÁURER d' ESQUENA, f. Caer de espaldas. In
dorsum labi.
CÁURER DE LA GRACIA, DEL EMPLEO , DEL VA-
LiMENT. f. Caer, Fortunam aut dignitatein
amittere , de statu deturbari.
cÁuRKR DE MADUR. f. mst. yfam. Caerse de
CAU
maduro. Prre longrcvá aetate deficere , dis-
solvi.
CÁURER DE MEMORIA, f. Dar de cógete. In oc-
cipitiuní prolabi.
CÁURER DE MORROS, f. vulg. Cuet de hocicos.
Cadere soluní ore quatiendo.
CÁURER DE SON. f. met. y fam. Caerse de sueño.
Somno gravari.
CÁURER DE s6n pes. f. Cacrsc de su peso. Renj
certam & constantein esse.
CÁURER DEL ASE. f. V. Ase.
CÁURER EL SOL, EL DÍA, LA TARDE, f. met.
Caer. Cadere , occumbere , ad occasum ver-
ge re.
CÁURER EN ALGUNA COSA. f. met. Venir en co-
nexement d' ella. Caer en alguna cosa, Rem
capere , intelligere.
CÁURER EN ALGÚN ERROR, f. Cúer. Cadcre in
errorem , damnum.
CÁURER EN DESGRACIA, f. met. y fam. Caer en
desgracia. In alicuius offensionem cadere.
CÁURER EN GRACIA, f. Caer en gracia. Alicuius
gratiam inire.
CÁURER EN LA TENTAció. f. Caer en la tentw
don. In tentationem labi.
CÁURER LA BABA. f. met. V. Baba.
CÁURER LA BALANSA. f. V. Balansa.
CÁURER LA CARA DE VERGONYA. f. met. y fam.
Caérsele á alguno la cara de vergüenza. Ve-
recundia sutTundi.
CÁURER LA NEULÉLLA. Caerse la paletilla. Sto-
machi cartilaginem relaxar!.
CÁURER LA PAGA , LA PENSIÓ , &C. f. met. y
fam. Caer. Redditus alicui provenire.
CÁURER LA soRT. f. Caer. Sortem alicui cadere.
CÁURER LAS ALAS, f met. V. Ala.
CÁURER LAS LLÁGRiMAS. Saltarse las lágrimas.
Lacrymas erumpere.
CÁURER MALALT. f. Caer enfermo ., enfermar m
In morbum incidere.
CÁURER ROSADA. Rociar . Rotare.
CÁURER TOT LLARG Ó DE LLARG Á LLARG. f.
Caer de plano. Cadere in pleno.
CÁURER TOT PLEGAT. f. Dar con el cuerpo en
tierra : Dar consigo en el suelo. Ruere.
DEXAR CÁURER. f. Dcxar caer. Dimittere.
DEXAR CÁURER ALGUNA ESPECIE EN LA CONVER-
Sació. f. met. y fam. Dexarse caer alguna
cosa en la conversación. Consulto & artiñ-
ciosé verba faceré , incuriam simulando.
DEXARSE CÁURER ALGUNA COSA DE LA MA DE
pRopósiT. f. Hacer caediza una cosa. Ex in-
dustria rem demittere.
PER CÁURER.. f. tirar á térra. Derribar. Deji-
cere.
FER CÁURER X ALcd. f. met. Ferli perdrer la
privansa , estimació, ó digaitat adquirida.
Derribar. De grada deiicere.
FER CÁURER DE LA BAKCA X ALGü. f. V. Ban-
ca.
CAU
FA CXURER LAS DÉNTS ; ÉT CAURIAN LAS D¿NTS.
loe. fam. ab que s' néga alguna cosa de
inenjar , especialmént dóisa, a las criaturas.
No i, que se te caerán los diintss. Minimh
dabo , ne decidant dentes.
FER CÁURER LAS ALA5. f. V. Ala.
TOCAR Á TÍMPS DE3PRES Qu' HA CAYGUT LA PE-
DREGADA, f. met. V. Pedregada.
AL CÁURER DE LA FULLA, m. adv. Al CUef
de la hoja. Autumnali tempere.
QUI ENDÉVANT NO MIRA ENDERRERA CAU. Tcf.
Qujew adelante no mira , atrás se queda.
pui nil providit, proficit ille nihil.
CÁÜRERHI, compe'ndrer alguna cosa. Caer
en ello. Capere , comprehendere aliquid.
CAUSA, s. f. principi que produex alguna co-
sa. Causa. Causa.
CAUSA, fi, motiu, ó ralló. Causa. Occasio, finís.
CAUSA, for. plét. Causa. Lis, quaestio.
CAUSA, ant. V. Cosa.
CAUSA FINAL. Causa final. Causa fínalis.
CAUSA LUCRATIVA. Causa lucrativa. Causa lu-
crativa.
CAUSA MOTIVA Ó IMPULSIVA. Cüuso motiva ó im-
pulsiva. Causa inducens.
CAUSA PRIMERA , la que ab independencia ab-
soluta produex 1' efecte. Causa primera.
Deus, prima rerum causa.
CAUSA PÍBLicA. Causa pública. Bonum publi-
cum, res publica.
CAUSA SEGONA , la que produex 1' efecte ab de-
pendencia de la primera. Causa segunda.
Causa secunda.
VAL MES UN DOLÉNT AJUST QUE 'l MILLOR
PLÉT , Ó QUE UNA BONA CAUSA. Tcf. V.
Ajust.
CAUSAL, s. f. rahó , motiu. Causal. Causalis
ratio.
CAUSANT. s. m. for. Causante. Maioratüs
aut alicuius iuris fundator.
CAUSAR. V. a. Causar. Causare.
CAUSAR , ser causa , motiu , ú ocasió. Causar.
In causa esse ut aliquid eveniat.
CAUSAT, DA. p. p. Causado.
CAUSTIC. s. m. Cáustico. Causticus.
CAUTAMÉNT. adv. m. Cautamente. Cauté,
prudenter.
CAUTELA, s. f. la precaucid y reserva ab
que s' va en algunas cosas. Cautela. Cautela,
cautio.
CAUTELAR. V. a. CíJüíeZar. Cavere, provi-
dere.
CAUTELAT, DA. p. p. Cautelado.
CAUTELOS, SA. adj. Cauteloso. Cautus, ver-
sutas.
CAÜTELOSAMÉNT. adv. m. Cautelosamente.
Cauté.
CAÜTELOSÍSSIMAMÉNT. adv. m. sup.
Cautelosísimamente. Valde cauté.
CAUTERI. s. ni. Cauterio. Cauterium.
Tom. I.
CAU 141
CAUTERI. met. Cauterio. Remedium , medicina,
correctio.
CAÜTERISACIÓ. s. f. Cauterización. Caute-
rizatio.
CAUTERISAR. v. a. Cauterizar. Cauterizare,
caiitario adurere.
CAUTERJSAT, DA. p. p. Cauterizado.
CAUTO, TA. adj. Cauto. Cautus.
CAVA. s. f. certa vena. Cava. Vena cava.
CAVAC. s. in. Azada. Ligo.
CAVADA, s. f. r acció de cavar. Cai'a. Cava-
tio , cavatura.
CAVADOR, s. m. Cavador. Cavator.
CAVADURA, s. f. 1' accio de cavar. Cava.
Fossio , cavatio.
CAVALCANT. s. m. ant. qui va á cabalL
Cabalgador. Equitans, equo insidens.
CAVALCATA. s. f. ant. V. Cavalcada.
CAVALER, CAVALIER. s. m. ant. V. Ca-
baller.
CAVALGADURA. s. f. ant. V. Cabalcadura.
CAVALGAR. v. n. ant. V. Cabalcar.
CAVALLER. s. m. ant. Lloc eievat per col-
locar i' artilleria. Caballero. Agger.
CAVALLERS. p. ant. bañes de°llit. Pies de
cama. Lecti fulera.
CAVALLERÍL, CAVALLERIVOL. adj.anc.
V, Caball¿rese.
CAVAR, v. a. Cavar. Fodere.
CAVAR, met. pensar intensamént en alguna
cosa. Cavar. Vehementi , intensissimá cura
aliquid meditari , evolvere.
CAVAR, ant. V. Excavar.
CAVAR EN DiNs. f. Profundar. Penetrare.
CAVAR FONDO, f. alguH terrcno. Ahondar., pro-
fundar. Altiüs fodere.
CAVAR FONDO, f. met. compéndrer, penetrar lo
profundo d' alguna cosa. Ahondar ., profun-
dizar. Litensiüs rem caliere, perpendere.
CAVAR. \ . n. anar las materias profundisand y
pudrind la carn. Cavar. Apostematis pus
interius penetrare , permeare.
CAVAT , DA. p. p. Cavado.
CAVAYL. s. m. ant. V. Caball.
CAVERNA, s. f. Caverna. Caverna.
CAVILLACIO. s. f. Cavilación. Cavillatlo.
GAVILLAR. V. a. Cavilar. Intensiori quáia
par est mejite, subtlüüs rem meditari.
CAVIL'LÓS , SA. adj. Caviloso. Cavillosus,
cavillator.
CAVITAT. s. f. Cavidad. Cavum , cavositas.
CAXA. s. f. Arca. Arca.
CAXA DE coTXE. Caxa de coche. Essedi locus
ubi sedile instruitur.
CAXA , d' escopeta , y altres armas de fog.
Caxa. Ligneae catapult;E compages.
CAXA , d' imprémpta. Caxa. Loculi ad littera-
rum typos separandos.
CAXA DE MORTS. Atüud , caxa. Sandapila , lo-
culus.
Nn CAXA,
142 CAX
CAXA , en lo comers. Caxa. ^rarium ,, celia
nummaria.
CAXA, en los correus. Caxa. Tabellaria domus:
Domus publica fxcipiendis epistolis.
CAXA , la de pared que s' fa en las canonadas ó
aqueductos p:r resguard deis canóns. At^r-
xea , ataxia. Lateritius canalis tuborum se-
riem in aqueductis includens.
LLiBRE DK CAXA. Libro de caxa. Supputationum
liher , regestum.
CAXAL. s. m. Muela. Dens molaris.
CAXAL DEL sENv. Cordül , muela del juicio.
Dens caninus.
ARREL DE CAXAL. V. Arrel.
TEÑIR CAXALS. f. Hiet. teñir dificultat ó ser mblt
difícil la execució d' alguna cosa. Tener
uñas : Tener pelos. Difficile adniodum esse.
TRAURER FOG PE 'lS CAXALS. f. Hiet. J fam.
Echar chispas. Subirasci, iracundia scandes-
cere.
DEU DONA FAEAS Á QUI NO TE CAXALS. ref. Da
Dios habas á quien no tiene quixadas : Da
Dios almendras á quien no tiene muelas.
Gingiva; quandoque Deus dat amygdala
inermi.
CAXALADA. s. f. 1' acció de mossegar. Mor-
disco., mordiscan. Morsus.
CAXALADA , él tros que s' separa d' alguna cosa
mcssegandla. Mordisco., mordiscan ., bocado.
Frustum morsu exscissum.
MENJARSE AB QUATRE CAXALADAS ALGUNA COSA.
loe. menjársela ab molta brévédat. Comerse
en uno ó dos bocados alguna cosa. Votare, fes-
tinanter comedere.
CAXALADETA. s. f. dim. bocinet d' alguna
cosa de menjar. Bocadillo. Buccella.
CAXALEJAR. v. a. Mordiscar. Morsicatim
sciiidere.
CAXALER. s. ni. ant. V. Arranca caxals.
CAXÉR. s. m. Caxero. Capsse argentarise ad-
minister; supputationum prsefectus.
CAXETA. s. f. dim. Arquita ., arquilla. Áren-
la.
CAXETA , per arreplegar las caritats. Cepo.,
cepillo. Pyxis.
CAXISTA. s. m. en 1' Imprempta , T Oficial
que compon. Caxista.
Compositor ; litterarum ordinator in arte ty-
pographica.
CAYGUDA. s. f. r acció de caurer. Caida.
Casus.
CAYGUDA, la de las robas penjants, com tapi-
cerías , cortinas &c. Caida. Aulsorum lon-
gitudo.
ANAR DE CAYGUDA. f. V. Anaf.
CAYGUT, DA. p.p. Caido.
CAYCUT, DA. adj. met. desgayrat. Desmazalado.
Laxus.
CAYGÜT d' ALAS , d¡t del batrct. V. Ala-
baix.
CAY
CAYLAR. V. r. V. Callar.
CAYMAN. s. m. animal amfibío. Cayman. Co-
codrylus.
CAYMENT. s. m. ant. V. Cayguda.
CAYRE. s. m. canteJl. Esquina .¡ canto, kn-
giilus.
CAVRE. ant. V. Quadro.
CAYRÉLL. s. m. V. Cayre.
CAYRÉLL , part de la cabellera manliévadlsaa.
Cayrel. Adsciti capillamenti circulus.
CAYRELL. ant. V. Flétxa , sageta.
CAYRO. s. m. Ladrillo quadrado. Later qua-
dratus.
CAZAUN. adj. ant. V. Cada bu.
CE.
CEBA. s. f. Cebolla. Caepa.
CUA DE CEBA. V. Cua.
LLAVOR DE CEBA. Cebollino. Caepina.
PLANTÉR DE CEBA. CcbolUno. Cepullse planta»
tioni idoneae.
TERRA PLANTADA DE CEBAS. Ctíbollar. Csepe*
tum.
vENEDÓR DE CEBAS. Cebolkro. Csparum ven-
ditor.
CEBASSA. s. f. aum. Cebollón. Caepa grandis.
CEBETA. s. f. dim. Cebolleta. Capulla , tene-
rior caepa.
CEBOLLI. s. m. ant. V. Llavor de ceba.
CEBRIA. Nom. d' home. Cipriano. Cypria-
nus.
CEC, CECH. s. m. ant. V. Cégo.
CECINA, s. f. p. u. carn salada de bou ó altre
animal axuta y assecada al fum, al sol, ó
al ayre. Cecina. Caro solé , fumo, aere ex-
siccata , indurara , condita.
CEDAS, s. m. Cedazo. Incerniculum.
CEDASSET. s. m. dim. Cedacillo , cedacito^
cedazuelo. Scribellum , parvum incernicu-
lum.
CEDIR. V. a. dar , transferir. Ceder. Cederé.
CEDiR , rendirse , subjectarse. Ceder. Alicui
sese subiicere.
CEDIR , resultar alguna cosa en bé ó mal d' al-
gú. Ceder. In alicuius commodum , vel in-
commodum cederé.
CEDIR. disminuir, mitigarse, com: cedir él
dolor, la fébre. Ceder. Mitigari.
CEFALLOS, SA. adj. ant. V. Balbuciént.
CEDRO, s. m. árbre. Cedro. Cedrus.
CÉDULA, s. f. Cédula. Schedula.
cédula de preeminencias. Cédula de preemi-
nencias. Regale privilegium , prrerogativa,
ab officii obligatione immunes reddens.
CÉDULA INTRODUCTORIA, for. Libclo introductO'
rio. Libellus, supplicatio.
cicDULA REAL. Ct'dula real. Regium diploma.
CEFÁLICA, s. f. certa vena. Cefálica. Vena
cephalica.
CE-
CEG
CEGALLOS, SA. adj. ant. qui t^ 'Is ulls ber-
mells , ó plorbsos. Cegajoso. Lippus.
CÉGAMÉNT. adv. m. Ciegamente. Caecé , te-
meré , inconsulté.
CEGAR. V. a. ant. llevar la vista. Cegar. Cae-
care.
CEGAR. V. n. ant. perdrer la vista. Cegar. Caii-
gare , cíecutire , cacar!, obcaecari, oculorum
lumlne orbari.
CEGAR, met. ofuscar 1' entenimént, la rahó.
Cegar. Excaecare.
i cÉGAs. m. adv. A ciegas. Csecé, inconsulté,
temeré.
CÉGO , GA. s. m. y f. Ciego. Caecus , excx-
catus.
CEGÓ , met. posseít d' alguna passió. Ciego.
Caecus animo.
TORNARSE CÉGO. Cegar. Oculoxum lumine or-
bari.
k LA TERRA DELS CÉGOS QUI NO TÉ SINO UN ULL
ES REY. En tierra de ciegos el tuerto es Rey.
Caecorum in patria colitur pro Principe lus-
cus.
CEGÓNYA. s. f. V. Cigonya.
CEGÓNYA , CEGONYAL. , per trautcr aygua. ant.
Cigotíal. Pertica putealis.
CÉGUEDAT. s. f. Ceguedad. Caecitas.
cíguedat. met. aMucinació. Ceguedad. Animi
caecitas.
CEGUERA, s. f. Ceguera. Cscitas.
CEGUET. s. m. dim. Cieguezuelo , ceguezuelo^
cieguecillo , ceguecillo , cieguecico , cieguecito.
Caeculus.
CEGUETA. s. f. dim. Cieguecilla, cieguecita.
Caecula.
CEGUETAT. s. f. ant. V. Ceguedat.
CEL. s. m. 1' orbe diáfano , que circuex la
térra. Cielo. Caelum.
CEL , la gloria celestial. Cielo. Caelum.
CEL , r atmósfera. Cielo. Atmosphera.
CEL, pron. ant. V. Aquel!.
ANARSEN AL CEL. f. Ir al Cielo : Volar al Cielo.
Ad caelum convolare.
GUANYAR ÉL CEL. f. Ganar., comprar^ conquis-
tar el Cielo. Cíelum virtutibus assequi, com-
parare.
ESTAR EN UN CEL. f. met. cstar Ilibre de tota
molestia. V. Estar en la gloria.
SEMBLAR UN CEL. f. met. y fam. ab que s' ex-
presa que algún temple ó alrre lloc está
molt il'luminat , ó adornat. Estar hecho un
Cielo. Splendore & ornatu affluere , splen-
descere , micare.
VEURER LO CEL oBERT. f. met. Gcórrer algún
medi per exir d' algún apuro. Ver los Cielos
abiertos. Inopinatam spem affulgere.
CELADA, s. f. armadura antigua del cap. Ce-
lada. Cassis , galea.
celada, ant. emboscada. Celada, Insidias.
celada, ant. V. Amagatall.
CELADAMÉNT. adv. m. ant. V. Amagada^-
mént.
CELAR, V. a. p. u. amagar, ocultar. Celar,
Celare , encuitare , tegere.
CELERAT. adj. ant. V. Malvat.
CELIER, CELLIER. s. m. ant. V. Céllér.
CELDA, s. f. Celda. Celia.
CELDETA. s. f. dim. CelJilla , celdita. Cel-
lula.
CELEBÉRRIM, MA. adj. sup. Celebérrimo.
Celeberrimus,
CELÉBRACIÓ. s. f. i' acció de celebrar. Ce-
lebración. Celebratio.
CELÉBRADÍSSÍM , MA. adj. sup. Celebra-
di'simo. Celeberrimus.
CELÉBRADOR , qui celebra ó aplaudex. Ce-
lebrador. Laudator.
CELEBRANT. s. m. lo Sacerdot quand diu
Missa. Celebrante. Sacerdos sacrum pera-
gens.
CELEBRAR, v. a. alabar, aplaudir, enca-
rexer. Celebrar. Laudare , plaudere.
CELEBRAR , reverenciar , venerar , ab culto
públic los misteris de nostra santa R- ligid,
y la memoria de sos Sants. Celebrar. Obser-
vare , colera , revereri.
CELEBRAR, fér solemnemént y ab los requisíts
necessaris alguna funció ó contráete. Cele-
brar. Rite, solemniter celebrare.
CELEBRAR, d¡T laissa. Celebrar. Sacrum pera-
gere.
CELEBRAR LAS FESTAS. f. Celebrar las fiestas,
Dies festos peragere , observare.
CELEBRAR LOS DiviNs oFicis. Celebrar los divi-
nos oficios. Divina officia peragere.
CELEBRA!, DA. p. p. Celebrado.
CÉLEBRE, adj. famós. Celtbre. Celebris.
CÉLEBRE, festiu, agradable en la conversada.
Célebre. Lepidua , facetus.
CELEBRITAT. s. f. Celebridad. Pompa mag-
nifica , ostentatio.
CELERITAT. s. f. ant. CelerUad. Celeritas.
CELESTE, adj. Celeste. C:elestis.
CELESTIAL, adj. Celestial. Calestis.
CELIANDRIA. s. f. hérba. Cilantro , culantro.
Coryandrum.
CELIBAT. s. m. Celibato. Ca-libatus.
CÉLIBE, s. m. Célibe. Cxlehs.
CELIDONIA, s, f. hérba. Celidonia. Chelido-
nia.
CELL, CELLA. pron. ant. V. Aquell , aque-
lla.
CELLA. s. f. la del ull. Ceja. Supercilium.
CELLA. ant. V. Cambra.
CELLAJUNT, TA. adj. ant. qui té las celias
casi unidas. Cejijunto. Contigua habens su-
percilia.
CELLÉR. s. m. Bodega. Celia vinaria.
CELLER. ant. V. Taberna.
CELLERER. s. m. ant. V. Celler.
CEL-
144 CEL
CELLUT, DA. adj. ant. qui arruga 'I frbnt
en senyai d' enfado. Ceñudo, ceñoso. Torvus
vultu.
CELOBERT. s. m. Patio. Irapluvium.
CELORASO, s. m. Cielo raso. Cubiculi tectum
planum , vel rasum.
CELSITUT. s. f. Celsitud. Celsitudo.
CEMENTAR, v. a. ant. Cimentar. Fundare.
CSMENTIRI. s. m. Cementerio., cimenterio.
Ca*meterium.
CENA. s. f. ant. sopar. Cena. Coena.
CENA DEL SEÑOR. Cena del Señor. Coena Do-
mini.
CENACLE. s. m. ant. V. Cenáculo.
CENÁCULO, s. m. Cenáculo. Coenaculum.
CENADOR, s. m. ant. V. Menjador, en lo
significat d' aposento per menjar.
CENAR. V. a. ant. V. Sopar.
CENDAT. s. m. ant. V. Cendal.
CENDÉRA. s. f. rét per cassar cuni'lls. Capi-
llo. Cassiculus cuniculis capiendis.
CENDRA, s. f. Ceniza. Cinis.
día de cendra , lo primer de quaresma. Dia
de ceniza : Miércoles de ceniza. Feria quarta
cinerum : Cinerum sacrorum diís.
AMOR DE GENDRE BUGADA SENSE CENDRA. Tef.
V. Amor.
CENDRADA, s. f. Cernada. Cinis ex lixivio
remanens.
CENDRAR. V. a. ant. purificar T or, plata y
altres inetalls en él gresol. Acendrar. Au-
rum , argentum purgare.
CENDRAS BLAVAS. p. Pint. Cenizas azules.
Massa cerúleo colori apta.
CENDRÉR. s. m. Cernadero. Linteum rude
colando lixivio deserviens.
CENDRÉRA. s. f. Cemzero. Cinerarium.
CENDRÓS , SA. adj. de color de cendra. Ce-
niciento. Cinereus.
CENDROs, SA. cubcrt de cendra. Cenizoso. Cine-
re conspersus.
CENEFA, s. f. Cenefa. Limbus , fimbria.
CENEFA , en las casullas. Cenefa. Fascia mé-
dium planetae occupans.
CENIA, s. f. territ. V. Cinia.
CÉNIT, s. m. Cénit, zenit. Caeli vértex, cseli
apex.
CENOBITA, s. m. Cenobita. Csenobites.
CENOTAPI. s. m. Cenotafio. Cenotaphium.
CENRA s. f. territ. V. Cendra.
CENS PERPETUO. Censo perpetuo. Census
perpetuus.
CENSAL, s. m. Censo. Pecunia foenebris foe-
nerata.
CENSALISTA, s. m. Acrehedor , ó qui té
crear un censal á son favor , y cobra sas
pénsibns. Censualista. CcrMwAb creditor, seu
qui annuos redditus censuales percipit.
CENSALISTA. Debitor , ó qui te creat un censal
á favor de altre , y paga sas pénsibns. Cen-
CEN
salario. Censualis debitor, seu qui annuos
redditus censuales solvit.
CENSOR, s. m. Censor. Censor.
CENSURA, s. f. dictamen ó judici. Censura.
luditium.
CENSURA , nota , correcció , reprobació. Censa-
ra. Nota, reprobatio.
CENSURA , r ofici del censor entre 'Is Romans.
Censura. Censura.
CENSURA , pena Ecclesia'stica. Censura. Censura
Ecclesiastica.
CESURABLE. adj. Censurable. NotS, censura
dignus.
CENSURADOR, s. m. Censurador. Censor.
CENSURAR. V. a. formar judici d' alguna
cosa. Censurar. Sententiam ferré , censere.
CENSURAR , murmurar , notar, vituperar. Cen-
surar. Detrahere , vituperare.
CENSURAR, corretgir, reprobar. Censurar. Re-
probare , reiicere.
CENSURAT , DA. p. p. Censurado.
CENT. adj. num. Ciento. Centum.
CENT EN BOCA. V. Xanguet.
CENTAURA s. f. hérba. Centaurea mayor.
Centaurea.
CENTAURA MENOR, hérba. Centaurea menor.
Centaurea minor.
CENTAURO, s. m. Monstruo que fingiren los
Gentils. Centauro. C¿ntaurus.
CENTAURO. Astr. consteMacíó austral. Centauro.
Centaurus.
CENTCAPS. s. m. hérba. Cabezuela. Centum
capita.
CENTÉ, NA. adj. Centeno. Centessimus.
CENTELLA, s. f. V. Guspira.
CENTELLA, llamp. Centella. Fulmen.
SER viu coM UNA CENTELLA, f. fam. Ser una
cendra , d vivo como una cendra. Promptum,
expeditum , esse.
CENTELLÉJAR. v. n. Centellear. Scintillare.
CENTÉLLETA. s. f. dim. Centellica , cente-
llita. Scintillulla.
CENTENA, s. f. Centena. Centenarius nume-
rus , nota centenaria.
CENTENAR, s. ra. Centenar , centenal. Cen-
tenarius numerus.
Á CENTENARS. m. adv. ab que s' pondera
él gran número d' alguna cosa. A centena-
das, á centenares. Ingenti numero.
CENTÉNARL s. m. fésta que s' celebra de
cent en cent anys. Centenario. Dies festi
elapsis centum annis.
CENTENÉR. s. m. lo deis rams de fil. Cuen-
da. Loraraentum , fidicula.
CENTENAR, s. m. ant. V. Centurió.
NO TEÑIR CAP NI CENTENÉR. V. Cap.
CENTÉSSIM , MA. adj. Centesimo. Centessi-
mus.
CENTINÉLLA. s. f. Centinela. Vigil , specu-
lator.
CEN-
CEN
CENTiNÉLLA , la pcrsona qu' observa. Ceiiñhe-
la. Observator, explorator.
cExNTiNÉLLA AVAN'SADA. Milic. Centinela avan-
zada. Speculator castris hostium proximus
excubans.
ESTAR DE centiní;lla. f. Estuv de centinela.
Excubias agere.
fí:r centinélla. f. Hacer centinela. Excubias
agere.
CENTPÉUS. s. m. insecte. Cientopies., esco-
lopendra, üniscus, scolopcndra.
CENTRAL, adj. Central. Centralis.
CENTRÉ. V. Centro.
CENTRIC, CA. adj. Céntrico. Centricum.
CENTRO, s. m. él punt del Hiitj d' alguna
figura. Centro. Centrum.
CENTRO, met. él fi ú objécté á que s' aspira.
Centro. Scopus.
CENTRO DE GRAvÉDAT. CentTO di gravedad.
Ponderis punctum médium céntrale.
cí;ntro de la batalla. Centro de la batalla.
Aciei centrum, vis, robur ¡n medio consti-
tutum.
ESTAR en son CENTRO, f. ab que s' expresa que
algú está contént del modo ó en 1' estat en
que s' troba. Estar en su centro. Tranquillé
degere , agere.
CENTURIA, s. £. sigle, 1' espay de cent anys.
Centuria , siglo. Centum anni.
centuria , é!s cent homens que gobernaba él
Centurió. Centuria. Centuria.
CENTURÍÓ. s. tí). Centurión. Centurió.
CENYIDOR. s. m. Ceñidor. Cingulum, cinc-
torium.
CENYIR. V. a. Ceñir. Cingere.
CENYiR , voltar una cosa á altra com la faxa al
COS. Ceñir. Circumdare.
CENYIR. met. abreviar ó reduir una cosa á me'-
nos. Ceñir. Contrahere , in compendium re«
digere.
CENviR l' espasa á algiJ. Ceñir á alguno la
espada. Ense aliquem muñiré , decora-
re.
CENYIRSE. V. r. Ceñirse. Se cingere.
CENYiRSE , moderarse ó reduirse en los gastos.
Ceñirse. Expensis modum adhibere.
CENYIT, DA. p. p. Ceñido.
CEP. s. m. la planta que produex los raims.
Cepa , vid. Vitis.
CEP. trampa per cassar animáis. Cepo. Deci-
pula.
CEP d' escopeta. Caxa. Lignea catapultas com-
pages.
CEP , de devanar seda. Cepo. Rota glomeraiío-
ria.
CEP , de presó. Cepo, brete. Cippus.
CEPTRE. s. m. ant. V. Cetro.
CER. s. m. Acero. Chalybs.
CERA. s. f. Cera. Cera.
CERA , los ciris ó atxas que servexen en alguna
Tom. I.
CER
Mr?
fundó. Cera. Candelarum lucentium mulii-
tudo.
CERA BLANCA. Cera blanca. Cera candida.
CERA GROGA. Cera amarilla. Cera íulva.
CERA VERGE. Cera virgen. Cera purior.
NO HI HA MES CERA QUE LA- QUE CRKMA. f. met.
y fam. No hay mas cera que la que arde.
Nulla siip,'r cera est, nisi quam fulgera
videraus.
CERAPEGA. s. f. unguént. Cerapez. Cera
picea.
CERBATANA, s. f. Cerbatana. Fístula , tu-
bus glandibus iktu explodendis deserviens.
CERCA, s. f. capta. V. Capta.
CERCA, p. u. r acció de buscar. Busca. Investi-
gatio.
CERCA, ant. tanca. Cerca, cerco, cercado. Sepi-
mentum.
CERCA, prep. prop. Cerca. luxta , propé , pro-
ximé ., ad , apud , circá.
CERCA, y. Acerca.
CERCA , NA. adj. Cercano. Vicinus , propin-
quus.
CERCADOR, s. m. V. Captador.
cercanía, s. f. Cercanía. Propinquitas,
vicinitas.
CERCAPOUS. Rebañadera. Ferreus circulus
variis harpagonibus instructus.
CERCAR. V. a. buscar. Buscar. Quaerere , in-
quirere.
CERCAR , ant. rodejar d' alguna tanca 6 cosa
semblant, murallar, &c. Cercar. Moenibus
cingere, muñiré, sepire , vallare.
CERCAR, ant. circuir, rodejar. Cercar. Circums-
tare , circuiré , circumdare.
Qui CERCA , TROBA. ref. Quien busca , halla.
Labore & studio desiderata comparantur.
CERCAT, DA. p. p. Cercado.
CERCAT. s. m. ant. V. Cerca , tanca ,
clos.
CERCELLA , 8. f. especie d' anee. Negreta.
Boschis.
CERCETA, s. f. aucéll. Cerceta. Fúlica, fulix,
querquedula.
CERCENAR, disminuir, escursar lo gasto,
familia , &c. Cercenar. Modum adhibere
sumptibus, aut alicui reí.
CERCENAT , DA. p. p. Cercenado.
CERCHA, CERCHE, prep. ant. en quant,
cerca, acerca. Cerca, acerca, en quanto.
Quantum ad.
CERCIORAR, v. a. Cerciorar. Secundura red-i
dere ; certum , ratum , faceré.
CERCÍORAT , DA. p. p. Cerciorado.
CERCLAR. V. a. ant. V. Encercolar.
CERCLE. 8. m. ant. V. Circuí.
CERCO, s. m. ant. V. Circuí.
CERCO, ant. V. Tanca.
CERCOL. s. m. Aro. Circulus.
CERCOL DE BOTA. Aro de cuba. Dolü circulus.
.Oo CEA-
146 CER
C£RCOL DE BOTÓ D£ RODA. CillcllO. CirCUlus
ferreus.
CERCOL. ant. rotllo , rodona. Corro , corrillo.
Corona , circulus.
CERCOLAR. V. ant. V. Encercolar.
CERCÜLER. s. m. Arquero. Circulorum ar-
tifex.
CERDA, s. f. V. Cerra.
CEREMONIA, s. f. Ceremoma. Ceremonia.
DE CEREMONIA, m. adv. Dd ceremonia. Solem-
niter.
FER CEREMONIAS, f. met. mostrar displicencia
d' alguna cosa. Hacer gestos á alguKa cosa.
Repudiare.
PER CEREMONIA, m. adv. Por ceremonia , de
ceremoma. Urbanitatis causa.
CEREMONIAL, s. m. Ceremonial. Ritus.
CEREMONIER, RA. adj. Ceremoiítático. Ni-
mius comitatis, urbanitatis affectator.
CEREMONIÓS, SA. adj. Ceremomoso. Ni-
mÍ3e comitatis affectator.
CEREPÓLL. s. m. Hérba. Cer afelio., perifollo.
Cha'refolium.
Cí^RER. s. m. V. Candélér de cera.
CERILLA, s. f. Cerilla. Candela minuta.
LLIBRET DE CERILLA. V. LHbret.
CERNÍCALO, s. ra. aucéll. Cernícalo. Tin-
nunculus.
CERO. s. m. Cero. Excurrens nota.
CEROFERARI. s. m. Ceroferario. Cerofera-
rius.
CEROT. s. m. Farm. Ceroto. Ceratum.
CEROT DE SABATER. Cerotc. Ccratum.
CERQUILLO, s. m. Circuí de cabells , que
forman la corbna deis Religiosos. Cerquillo.
Monachorum corona.
CERRA, s. f. p. u. Cerda. Seta.
CERRALLER. s. m. Cerrajero. Faber ferra-
rius.
CERRO de lli , cánam , &c. Cerro. Linum
aut cannabum carniinatum.
CERS. s. m. vent. Cierzo. Aquilo.
CERT, TA. adj. segur, indubitable. Cierto.
Certus.
CERT, usar en sentit indeterminat , com cert
die. Cierto. Quídam.
CERT. adv. Cierto. Certé.
DE CERT. m. adv. certament. De cierto. Certb.
JA ES BEN CERT. loc. A hucn scguro. Certo qui-
dem , indubitanter.
SI CERT : SI PER CERT : PER CERT. Cicrto I for
cierto. Certé.
CERTA, CERTAN. adj. ant. V. Cert.
CERTAMEN, s, m. Certamen. Certamen.
CERTANAMENT. adv. m. ant. V. Certa-
ment.
CERTANSA, CERTANZA. s. f. ant. V. Cer-
tesa.
CERTAMENT. adv. m. Ciertamente. Certé.
CERTÉNITAT. s. f. V. Certitut.
CKR
CERTÉR, RA. adj. Qui acerta 'I tir. Certero,
Dexter, coüiraator, iaculator.
CERTES. adv. m. p. u. V. Certament.
Hoc CERTES. mod. adv. ant. Cieno. Quidem,
certé.
SI PER CERTES, PER CERTES. IH. adv. ant. V. Sí
per cert : per cert.
CÉRTESA. s. f. Certeza. Certitudo.
CERTIFÍCACIÓ. s. f. Certificación. Litterw
fidem facientes.
CERTIFICAR, v. a. assegurar, afirmar. Cer-
tificar. Asserere , asseverare.
CERTIFICAR alguna cosa ab algún instruménr
públic. Certificar. Scripto testimonio afir-
mare , fidem faceré.
CERTIFICAT, DA. p. p, Certificado.
cERTiFicAT. s. m. Certificacló. Certificado., cetf
tificacion. Singrapha.
CERTIFICATORIA, s. f. ant. V. Certifica-
ció.
CERTÍSSIM , MA. adj. sup. Certi'simo , cier^
tisimo. Valde certus.
CERTÍSSIMAMÉNT. adv. m. sup. Ceriísi-
mámente., ciertísimamente. Valde certé.
CERTITUT. s. f. Certidumbre. Certitudo.
CERVA. s. f. la femella del Cervo. Cierva.
Cerva.
CERVATELL , cérvo novéll. Cervato. Cer-
vulus hinnulus cervinus.
CERVELL. s. m. Seso., celebro. Cerebrum.
CERVÉLL. met. prudencia ,• ju4ici. Seso , cele-
bro, luditium , prudentia.
CAP SENSE CERVÉLL. V. Cap.
NO ES COSA DE CUYDADO , EL CERVELL SE LI
vEu. loe. No es nada la meada., y pasaba
siete colchones y una frazada : No es nada lo
del ojo., y lo llevaba en la mano.
Non gravitar caput est laesum ; cerebrum
patet ecce.
CERVE LLERA, s. f. ant. V. Morrió.
CBRVESA. s. f. Cerveza. Cervisia.
CERVO. s. m. Ciervo. Cervus.
CERvo voLANT. Especie d' escarabat. Ciervo
volante , escarabajo cornudo. Scarabaeus cor-
nutus.
LLÉNGUA DE CERvo. hérba. V. Lléngua.
CÉS. s. m. r Orifici per ahont 8' expellexen
los excrements. Ano. Anus.
CÉS. V. Cul.
CÉSAR, s. m. Cesar. Cssar.
CESÁREO , REA. adj. Cesáreo. Cjcsareiis.
OPERACIÓ CESÁREA. Operación cesárea.
Caessio ventris ad extrahendum foetum.
CESINA. s. f. V. Cecina.
CESOLFAUT. s. m. signe de la múíica. Ce-
solfaut. Signum musicw.
CESSACIO. s. f. Cesación. Ccssatio.
CESSAMENT. s. m. anr. V. Ccssacid.
CESSAR. v. n. Cesar. Cessare.
CE6SAT , DA. p. p. Cesado.
CES-
CFS
CESSIO. s. f. Cesión. Ccssio.
CEssió DE BÉNS. Cesíott de bienes. Bonorum ces-
sio.
CESsid, de fébré. Cicion. Pebrls accessio.
CESSIONAR. V. a. aiit. cedir. Ceder. Cede-
re.
CESsioNAR. for. p. u. fer'cessió de béns. Ceder,
hacer cesión de bienes. Cederé.
CESSíONARÍ. s. m. Cesonario. Creditor cu¡
aliquid ceditur.
CESTA, s. f. ant. V. Cistélla.
CESURA, s. f. Cesura. Csesura.
CETRELL. s. m. territ. V. Cetrill.
CETRILL D' olí. Alcuza., azeytera. Olearia
lagena.
CETRILL DE VINAGRE. Vinagrera. Acetarium
vasculum.
CETRILLERAS. s. f. p. Angarillas. Ampu-
Uarium vectaculum.
CETRO, s. m. Cetro. Sceptrum.
CEU. met. al'licíént , incentiu. Yesca. íllece-
braf.
CEVAR. V. a. ant. V. Encevar.
CEVER. s. m. hérba. Aloe avila. Aloe.
CEVO. s. m. V. Ceu.
CEvo. ant. V. Esquer.
CEYL. pron. ant. Aquel, Ule,
CH.
CHA. s. m. ant. V. Ca.
CHRESTIANESC , CA. adj. ant. lo perta-
nyént á la Religió Christiana. Christiano.
Christianus.
CHRISTIÁ, NA. adj. lo que pertany á la
religió christiana. Christiano. Cliiistiaiius.
CHRISTIÁ , NA. s. m. y f. él que professa la fe
de Jesu-Christ. Christiano. Christianus.
k FE DE CHRISTIÁ : Á FE DE BON CHRISTIÁ. loC.
fam.ab que s'assegura la veritat de lo que s'
diu. A ley de christiano. Per fidem quam
christianus profitetur.
coM so CHRISTIÁ. loc. fam. V. A fe de chris-
tia'.
SER BON ó MAL CHRISTIÁ, f. ab que s' denota
que él que professa la fe de Jesu-Christ viu
ó no conforme á ella. Ser buen christiano , ó
muy christiano ; ó ser mal christiano , ó poco
christiano. Pium , Deo devotum , christianis
inoribus addictum esse , christianis moribus
abhorrere.
CHRISTIANAMÉNT. adv. m. Christiana'
mente. Christiané, christiano more.
CHRISTIANDAT. s. f. él gremi deis faels
que professan la religió christiana. C/jmíian-
dad. Christianismus , christianitas.
CHRiANDAT, la observancia de la lley de Chris-
to. Christiandad. Religionis christianac ob-
servatio.
CHRISTIANISMÉ. s. m. Christianismo. Chris.
tianorum grex.
CHR i4r
CHRISTIANÍSSIM, s. m. Christianismo. VaJ-
de christianus.
CHRÍSTO. s. m. lo fill de Deu fet home.
Christo. Christus.
SANT cuRisTo. Irnatge de Christo Senyor nos-
tre posat en creu. Christo, Cnicifixo. Christi
cruciíixi imago.
CHRISTÓFOL. s. m. nom d' home. ChristQ->
val. Christophorus.
CI.
CIAR. V. a. ant. Naut. Remar hacia atrás»
Retro ciere.
CIÁTICA, s. f. Malaltía. Ciática , ceática. Is-
chias.
CIBADER. s. m. morral per donar ordi al
bestiár. Cebadera. Mantica bordearla.
CICATER, RA. adj. Cicatero. Sordidus, ava-
rus,
CICATERÍA, s. f. Cicatería. Sórdida parci-
monia.
CICATRIS. s. f. Cicatriz. Cicatrix.
CICATRÍSACIÓ. s. f. Cicatrización. Volneris
obductio.
CICATRISAR. V. a. Cicatrizar. Cicatrizare,
vulneris cicatricem obducere.
CICERO, s. m. Impr. cert carácter de lletra.
Lectura. In typographia lectura.
CICERONIÁ , NA. adj. Ciceroniano. Cicero-
nianus.
CICLO, s. m. Culo. Ciclus.
CICLOPE, s. m. Cíclope. Cyclops.
CICUTA, s. f. planta. Cicuta. Cicuta.
CIDRA, s. f. vi fet de pomas ó peras. Cidra.
Sicera.
CIENCIA, s. f. Ciencia. Scientia.
CIENCIA DE SIMPLE INTEL.LIGENCIA. V. InteMi-
gencia.
AB CIENCIA Y PACIENCIA, m. adv. J ciencia y
paciencia. Alio sciente ac sinente.
CERTA CIENCIA. Cierta ciencia. Certa scientia.
ciENTÍFic, CA, adj. Científico. Sciens, vel ad
scientiam pertinens.
CIENTMENT. adv. m. p. u, J sabiendas.
Conscio animo.
CIGALA, s, f. Cigarra , chicharra. Cicada.
CIGARRO, s. m. Cigarro. Tabaci folia in tu-
bo papyraceo convoluta,
CÍGNÉ, s. m. aucéll. V. Cisne.
CIGONY. s. m. ant. pólI de cigbnya. Cigoñi-
no. Pullus ciconinus.
CIGONYA, s. f. aucéll. Cigüeña. Ciconia.
ciGuNVA, másele. Cigüeño. Ciconia mas.
CIGUELA. s. f. ant, V. Cigala.
CILICI. s. m. Cilicio. Ciiíciuin.
CILÍNDRIC, CA. adj. Cilindrico. Cylindri-
cus , cylindraceus,
CILINDRO, s. m. Cilindro. Cylindrus.
CIM. s. ai. Vid. Cima,
CIM.
148 CIM
ciM. met. lo grau superior á qus s' pot arri-
bar. Cumbre. Fastigium, summitas.
CIMA. s. f. Cumbre. Cacumen.
CIMA DEL ELM, Cimera. Conus , apex gales.
CIMBELL. s. m. Cimbel. Restis venatoriae
virgae.
CÍMBOL. s. m. V. Clavicimbol.
CIMBÜRI. s. m. Cimborio. Tholus.
CIMERA, s. f. Blas. Cimera. Apex cristatus.
GIMIERA, s. f. ant. V. Cimera.
CIMITARRA, s. f. especie de sabré. Cimitar-
ra. Acinax.
CIMITERI, CIMINTERI. s. m. ant. V. Ce-
mentir!.
CINAMOMO, s. m. Cinamomo. Cinnamo-
mum.
CINC. s. m. número de la Aritmética. Cinco.
Quinqué.
CINC KN RAMA, hérba. Cijjco en rama. Penta-
phillon , quinquefoüum.
PER QuiNS CINC sous ? TI), adv. Por que carga
de agua^ Cur? quare? qua de causa?
CINC CENTS. Quinientos. Quingenti.
CINCANYAL. adj. ant. De cinco años. Quin-
quennalis.
CINCOGESMA. s. f. p. us. V. Pasqua de
Pentecostés.
CINDRIA. s. f. Mehn de agua., zandía., san-
dia. Melopepo.
CINDRIA. s. f. Arquit. la que servex per formar
sobre d' ella P are. Cimbra , cimbria , cer-
chón. Ligneus arcus fornici excipiendo.
CINGLA, s. f. Cincha. Equi cingula.
CINGLA, territ. V. Timba , ribas.
CINGLADA DE MAL DE VENTRE. Re-
tortijón de tripas. Tormén.
CINGLAR. V. a. Cinchar. Cingere , cingulam
substringere.
CINGLAT, DA. p. p. Cinchado.
CÍNGUL. s. m. Cnigulo. Cingulum.
CINIA. s. f. Noria. Anthlia.
CÍNIC , CA. adj. Cinico. Cynicus.
CINOSURA, s. f. AstroD. Cinosura. Cynosu-
ra.
CINQUAGÉSSIMA. s. f. ant. Quinquagésima.
Quinquagessima.
CINQUANTA. s. m. p. número d' Aritméti-
ca. Cinquenta. Quinquaginta.
CINQUANTE, NA. adj. Cinquenteno. Quin-
quagenarius.
CINQÜÉ, NA. adj. Cinqueno ., quinto. Qmn-
tus.
CINQUENAMENT. adv. m. ant. En quinto
lugar. Quinto.
CINT, TA. p. p. ant. V. Cenyit.
CINTA, s. f. Cinta. Vitta, zona, zonula.
CINTA , la ab que s' cenyexen la sotana éls Ec-
clesiástics. Ceñidor. Cinctoriuni.
CINTA DE cuYRo. Cinto* Astriciiorium cingulum
ex corio.
CIN
cÍNTA. ant. Vid. Cintura.
ESTAR LA DONA EN CINTA, f. "Estar la mugcr en
cinta. Praegnantem , gravidam , fanam esse.
CINTER. s. m. Correero. Zonarius.
CÍNTETA. s. f. dim. Cinlilla. T.-eniola.
CINTORIA. s. f. herba. V. Centaura.
CINTURA, s. f. Cintura. Médium corporis
quá homo cingirur.
CINTURA, ant. V. Cenyidor.
CIPIA. s. t. Xibia. Sepia,
os DE CIPIA. Xíbion , xibia. Sepium.
CIPRER. s. m. ant. V. Xiprer.
CIRCENSES, adj. p. jogs entre 'Is Romans.
Circenses. Circenses.
CIRCO, s. m. entre 'Is Romans. Circo. Cir-
cus.
CIRCUICIÓ DE CAML ant. V. Marrada.
CIRCUIR. V. a. Circuir. Ambire, circumi-
re.
CIRCUIT, DA. p. p. Circuido.
CIRCUIT, s. m. Circuito. Ambitus.
CIRCUL. s. m. Círculo. Circulus.
cÍRCUL , CIRCUIT Ó DisTRiCTE. Círculo. Ambi-
tus.
CÍRCUL , orde d' assentbs. Circo. Circus.
cÍRCüL VICIOS. Circulo Vt'.iOío. Orationis vitium
in qua duse res per se ipsas invicem defi-
niuntur.
CIRCULA CIO. s. f. Circulación. Circulatio.
CIRCULAR, adj. Circular. Circularis.
CIRCULAR. V. n. Circular. Circulari.
CIRCULAR LA SANG. Circular la sangre. Sangui-
nem circulari; in gyrum volvi.
CARTA CIRCULAR. Corta ctrcular. Littera circu-
laris.
CIRCULARMÉNT. adv. m. Circularmente.
Circulatim , in orbem.
CIRCUMCIDAR. v. a. Circuncidar. Circum-
cidare.
CIRCUMCIDAT , DA. adj. Circuncidado.
CIRCUMCIS , SA. adj. Circunciso. Circumci'^
sus.
CIRCUMCISIÓ. s. f. r acta de circumcidar.
Circuncisión. Circumcisio.
CIRCUMCISIÓ , ftsta que celebra la Santa Iglesia
lo dia primer del any en memoria de la cir-
cumcisio del Senyor. Circuncisión. Festum
Circumcisionis.
CIRCUMFERENCIA. s. f. Grctmferencia.
Circunferencia.
CIRCUMFLEXó. adj. CircunflexO. Circumlle-
xus.
CIRCUMLOCUCIÓ. s. f. Circunlocución. Cir-
cumlocutio.
CIRCUMLOQUI. s. m. Circunloquio. Verbo-
rum eircuitus.
CIRCUNSPECCIÓ. s. f. Circunspección. Cir-
cumspectio.
CIRCUNSPECTE , TA. adj. Circunspecto.
Clrcumspectus , gravis , yenerandus.
CIR"
CIR
CIRCUNSTANCIA, s. f. Circunstancia. Cir-
cumstantia.
CÍRCÜNSTANCIAT, DA. adj. Circunstan-
ciado. Exacté , adamussim reiatus.
CIRCÜNSTANTS. adj. p. Circunstantes. Cir-
cumstantes, praesentes.
CIRER. s. m. arbre. V. Cirérer.
CIRERA. s. f. Cereza. Cerasum.
ciRERA d' arijos. Mudroño. Unedo, arbutum.
CÍRÉRAR. s. m. Cerezal. Cerastum.
CIRÉRER. s. m. Cerezo. Cerasus.
CIRI. s. m. Cirio. Cereus.
ciRi PASQUAL. Cirio püsqual. Cereus paschalis.
MOLTAS CANDELETAS FAN UN CIRI PASQUAL. Mm-
chas candelillas hacen un cirio pasqnal: Mu-
chos pocos hacen un mucho.
Partibus ex ininimis magnus consurgit acer-
viis.
CIRIER. s. m. ant. V. Candelér de cera.
CIRINEU. s. m. fam. Cirineo. Adiutor.
CIRQUE. s. m. V. Circo.
CíRURGÍA. s. f. Cirugía. Chirurgia.
CIRURGíA. s. m. Ciruj<tno. Chirurgus.
CISMA, s. m. Cisma. Schisma.
CISMATICCA. adj. Cismático. Schismaticus.
CISNE, s. m. aucéll. Cisne. Cygnus, cycnus.
CISTÉLL. s. m. Cesto. Calathus.
CISTÉLLA. s. f. Cesta. Corbis.
QÜI FA UN COVE FA UNA CISTÉLLA. Tcf. Quiett
hace un cesto hará ciento.
Unum qui texit, calathos fas texere centum.
CISTELLASSA. s. f. aum. Cestón. Amplior,
grandior corbis.
CISTELLET. s. m. dim. Cestico., cestillo.
Cistella , corbula.
CISTELLETA , en que portan las donas re-
gularmént la feyna. Tabaque , canastilla.
atabaque. Fiscalía.
CISTER. s. m. Orde Religiós. Cistel ^ cister,
Cisterciensis Ordo.
CISTÉRCIENSE. adj. lo pertanyent á I' Or-
de del Cister. Cisterciense. Cisterciensis.
CISTERNA, s. f. Cisterna , algibe. Cisterna.
CISTERNETA. s. f. dim. Cisternilla ., cister-
nica ., cisternita. Parva cisterna.
CISURA, s. f. Cisura. Scissura.
CITA. s. f. assignació de dia hora y lloc per
véurerse. Cita. Citatio , conventio de loco
aut tempore.
CITA, de alguna autoritat, lléy, doctrina, &c.
Cita. Citatio auctorum.
CITACIO. s. f. Citación , emplazamiento. Va-
datio , citatio.
CITAR. V. a« fnr. en judici. Citar en juicio,
emplazar. In ius vocare.
CITAR ALGUNA AUTORITAT Ó TEXT. Citar. AuC-
tores, vel textus indicare.
CÍTARA, s. f. Cítara. Cithara.
CITARISTA, s. f. Citarista. Citharsduí.
CÍTAT , DA. p. p. Citado,
Tom. I.
CIT
CITATORI, RÍA. adj. for. Cí/j/om. Cital^.
rius.
CITATORIA, s. f. ant. V. Citado.
CITERIOR, s. m. Citerior. Citerior.
CITRA. s. f. ant. V. Cítara.
CITRAGO. s. m. hérba , especie de niella. Ci-
dronela. Citrago , citreago.
CITRAMARI, NA. adj. ant. De acá del mar,
de esta parte del mar. Citra mare.
CITRAMONTA , NA. adj. Otramontano. Ci-
tramontanus.
CITRELL. s. m. territ. V. Cctrill.
CITRELLA. s. f. territ. V. Canti , cantiref.
CIURO. s. m. Garbanzo. Cicer.
CAMP Ó TERRENO PLANTAT OE CIURÓNS. Gar^
banzal. Ager ciceribus sarus.
CIUTADA, NA. s. m. y f. Ciudadano. Civis.
ciuTADÁ HONRAT. títol d' hoiior. Ciudadano
honrado. Nobilitatis gradus equestri ordini
proximus.
CIUTADELA. s. f. Ciudadela. Arx.
CÍUTADELLA. s. f. ant. V. CiutaJela.
CIÜTAT. s. f. él eos deis Regia5rs d' alguna
Ciutat. Ciudad. Civitas.
CIVADA. s. f. Jvena. Avena.
MAY LI HE DONAT PALLA NI CIVADA. f. Vulg. ab
que s' significa que no !,' conox á algú.
Nunca le eché cevada. Non novi eum.
NI LA MISSA NI CIVADA DESTORBaN LLARGA JOR-
NADA. ref. Por oí; Misa y dar cebada nunca
se perdió jornada.
Mané reí vel adesse sacrae, vel poneré mulis
Hordea , susceptuin non remoratur iter.
CIVADÉR. s. m. V. Morral.
CIVADERA. s. f. ant. V. Civadér.
CIVELLA. s. f. Hevilla. Fibula.
CIVIL, adj. lo pertanyent á la Ciutat. Civil,
Civiiis.
CIVIL, sociable, urbá , aténf. Civil. Civiiis,
urbanus.
CIVIL, for. lo que pertany á la justicia en orde
á béns, drets, &c y no es criminal. Civil.
Civiiis.
CIVILITAT. s. f. Civilidad. Urbanitas.
CIVILMÉNT. adv. m. Civilmente. Civiliter.
civiLMENT. for. conforme al dret civil. Civil'
mente. lure civili.
CL.
CLAFOLL. s. m. ant. V. Capoll.
CLAM. s. m. for. ant. Q«¿>.a , querella, ins-
tancia. Delatio ad iudicem, criminatio, que-
rimonia, instantia iuditiaiis.
CLAM, Y RECLAM. for. en las instancias exécu-
livas. Clamo , y reclamo. Clainum t^ retro-
clamum.
CLAMADOR. s. m. for. ant. Querellante .,
querelloso, instante. Petens , querens, dela-
tor.
Vp CLA-
i!;o CLA
CLAMANT. s. m. for. ant. V. Clamador.
CLAMAR. V. a. Clamar. Clamare, clamorem
edere.
CLAMAR , CLAMARSE, v. a. y r. for. ant.
Qu::<arse , querellarse , poner instancia ante
el juez. Qiieri , conqueri , petere.
CLAMASTECS. s. m. p. Llares. Focarius ere-
¡naster.
CLAMATER. s. m. for. ant. V. Ciainador.
CLAMOR, s. rn. crit. Clamor. Clamor.
CLAMOR, veu Jlastimosa. Clamor. Clamor.
CLANDESTÍ, NA. adj. Clandestino. Clan-
destinus , secretus.
MATRIMONÍ CLANDESTÍ. V. Matrimo-
ni.
CLANDÉSTINAMÉNT. adv. m. Clandesti-
namente. Ciam.
CLAPA. s. f. Mancha. Macula.
CLAPAT, DA. adj. Manchado, pintado.
CLAPIR. V. n. los góssós. Latir. Clamóse la-
trare.
CLAPIT. s. m. Latido. Clamosus latratus.
CLAR , RA. adj. lo que té claredat. Claro.
Clarus.
CLAR, transparint, ters, com h\ vidre, I'aygua.
Claro. Pellucidus , translucidus.
CLAR , color no mólt pujat. Claro. Color rarus,
mitigatus.
CLAR , evident , manifést. Claro. Certus, evi-
dens.
CLAR , lo que s' díu ab llibertat, y ¡lisura. Cla-
ro. Slncerum , liberum dictum.
CLAR , ant. iMustre. Esclarecido. Clarus.
CLAR, no espes. Claro .^ ralo. Rarus.
CLAR, s. m. en la pintura. Claro. Picturae pars
clarior , lucidior.
cLARs. p. los vuyts, niajors espays , ó ínterme-
dis, que hi ha entre algunas cosas que regu-
larmént están entre ai en una matexa pro-
porció ó distancia. Claros. Intervalla, in-
terstitia.
CLAR ESTÁ. expr. ab que s' assegura qu' es
cert lo que s' diu. Claro está. Patet, liquet.
CLAR Y oBscuR. Pint. Claro y obscuro. Picturae
adumbratio uno tantüm colore ducta.
AYGUA CLARA. Jguü claro, Aqua pura, lím-
pida.
DiE CLAR , lo seré. Dia claro. Clarus , serenus
dies.
NiT CLARA. Noche clara. Clara , serena nox.
VEU CLARA, f^oz clara. Clara, sonora vox.
VISTA CLARA. Fista clara. Oculus perspicax.
CANTAR CLAR. f. ab quc s' denota la llibertat y
desembras ab que s' diu alguna cosa. Decir
alguna cosa tan claro como el agua ó mas
c\aro que el agua. Claré , aperté , liberé lo-
qui.
POSAR £N CLAR. f. mct. explIcar ab claredat
alguna cosa. Poner en claro, Patefacere , di-
lucidare.
CLA
SER UNA COSA MES CLARA QUE l' AYGUA, QUE 'li
SOL , &c. f. Ser una cosa mas clara que el
agua ., que el Sol ^ i¿c. Rem solé vel luce
clariorem esse.
TRÁLRr.R EN CLAR. f. met. dedulp la substancia
de algún discurs llarg. Sacar en claro. Claré
deducere.
Á LAS CLARAS, m. adv. manifestamént, publica-
mént. A la clara : A las claras. Palam,
manifesté.
ANEM CLARS. cxpr. fam. per manifestar él de-
sitj de que la materia de que s' tracta s' ex-
plique ab claredat y sensillesa. Famas claros.
Rem aperté agamus.
COM MES AMiGs MES CLARS. ref. V. Am'if,
CLARA, s. f. d' ou. Clara. Albumen.
CLARABOYA, s. f. Claraboya. Fenestra ad
lucis introitum patens.
CLARAMÉNT. adv. m. Claraminte. Claré
manifesté.
CLAREA , CLAREYA. s. f. ant. beguda de
mel y vi. Clarea. Mulsum.
CLAREDAT. s. f. P efecte de la líum. Clari-
dad. Claritas.
CLAREDAT , modo d' expHcarse sens confusió.
Claridad. Perspicuitas.
CLAREDAT , dot del cos glorios. Claridad. Cla-
ritas.
CLAREDAT DE VISTA. Claridad de la vista , de
los ojos. Perspicuitas oculorum.
CLAREJAR. V. n. haber perdut alguna cosa
1' espessor , ú opacitaí , qu' antes tenía. Ra-
lear. Rarescere.
CLAREJAR. teñir algún cos poca espessor ú opa-
citat. Clarear. Rarescere.
CLAREJAR , dit deis raims quand no granan
mólt. Ralear. Rarescere.
CLAREJAR, CLAREJAR ÉL DIE. comensar a' n)a-
nifestarse la llum del die. Clarear , clarecer,
Clarescere.
CLARESA. s. f. ant. V. Claredat.
CLARÉT. dit del vi. Clarete. Vinum helveo-
lum.
CLARÍ. s. m. instrument músic. Clarin. Tuba.
CLARÍ. él que té per ofici tocarlo. Clarin , cla-
rinero. Buccinator.
CLARIFICAR, v. a. ant. aclarir, posar en
ciar. Clarijicar., aclarar. Pcrspicuum faceré,
reddere.
CLARIFICAR , él sucrc , Hcürs , &c. Clarificar.
Purgare , purificare.
CLARINÉT. s. m. instrument músic. Clarinf
te. Buccina.
CLARINÉT. s. m. qui '1 toca. Clarinete. Bucci-
nator.
CLARIR. v. n. ant. V. Resplandir.
CLARÍSSIM , MA. adj. sup. Clarísimo. Cla-
rissimus.
CLARissiM, MA. ant. molt ¡Ilustre. Esclarecidí'
simo, clarísimo. Clailssimus.
CLA-
CLA
CLARÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Clarüi-
mámente. Valde claré.
CLARÍT, DA. adj. ant. V.. Resplandent.
CLARONS. p. ant. V. Clarins.
CLAROR, s. f. Claridad. Claritas.
DONAR CLAROR. Coiiiunicar la ilum. Esclarecer,
Illuminare.
PASSAR LA CLAROR, f. véurerse la claror de
r una á r ahra part d' un eos , per ser mólt
prim o sutil. Clarearse. Pollucere.
CLARTAT. s. f. ant. V. Claredat.
CLASCA. s. f. ant. V. Closca en lo significat
de la del cu.
CLASSA. s. f. ant. V. Cassia.
CLASSA FISTOLA, s. f. ant. Cafiaft'stola, Cassia fis-
tularis.
CLASSE. s. f. Clase. Classis, ordo.
CLASSE. V. Aula.
CLASSIC , CA. adj. Clásico. Classicus.
CLATÉLL. s. m. Cogote., colodrillo. Occiput,
occipitium.
TEÑIR LOS ULLS AL clatí:ll. f. met. ab que s'
repren al que no advertex lo que té present.
Tener los ojos en el colodrillo. Praesentia non
videre.
CLATÉLL d' estallas, expr. vulg. V. Llanut.
TEÑIR llana , ó MÓLTA LLANA AL CLATÉLL, f.
vulg. V. Llana.
CLAU. s. m. per clavar Clavo. Clavus.
CLAU DE CABOTA , lo de que usan los sabatérs.
Broca. Clavus quadrato vértice.
CLAU DE civÉLLA. ant. V. Pungaut.
CLAU d' ESPECIA, ant. V. Clavel! especia.
CLAU GANxuT. Escorpia. Uncus , clavus ¡n an-
guli formam constructus.
GLAu. met. dolor ó pena. Clavo. Animi dolor.
CLAVAR UN CLAU AL COR. f. met. causar alguna
cosa gran aflicció ú sentimént. Clavar el
corazón. Transfigere cor.
FER ENTRAR EL CLAU , yOLER FER ENTRAR EL
CLAU PER LA CABOTA. t. ab que s' significa la
terquedat ab que alg ú insistex en alguna
cosa. Clavar un clavo con la cabeza. Caceo
modo aliquid sustinere.
NO DEXAR UN CLAU EN LA PARED, f. No dcxar
clavo en la pared: No dexar un clavo en la
pared: No dexar estaca en la pared. Omnem
domus supellectiiem vel clavos subripere.
UNA AL CLAU Y CENT Á LA FERRADÜRA. Tcf.
Dar una en el clavo y ciento en la herradura.
Semel sapere, centies desipiseere.
NO SE m' EN DONA UN CLAU. expr. ab que s'
denota '1 poc cuydado que dona , ó "1 pee
apreci que s"* fa d' alguna cosa. No se me da
un higo ., no se me da un bledo. Plocel fació.
CLAU. s. f. la de obiir. Llave. Clavis.
CLAU , per descarógolar los caragols. Llave.
Clavicula.
CLAU, en la música. Clave, Clavis, toni musicí
signum , nota.
CLA jnji
CLAU , en las armas de fog. Llave. Tormento-
rum clavis.
CLAU , la de trempar instruments músics. L/a-
ve. Clavis.
CLAU, nota ó explieació per 1' intelligeneia
d' algún escrit. Clave ., llave. Clavis libro-
rum areanis aperiendis.
CLAU. Arquit. la pedra que clou T are. Clave.,
copula. Arcús medius lapis ; fornicis umbi-
lieus
CLAU. met. lo que facilita y dona camí per lo
conexemént d' alguna cosa. Llave. Clavis.
CLAU COMUNA Ó MESTRA. Llovc maestra, Com-
munis clavis.
CLAUs DE l' IGLESIA. Llavcs de la Iglesia. Cla-
ves Ecclesiae.
CLAU DEL RÉGNÉ. met. plassa situada en 1' en-
trada del régné. Llave del rey no. Antemura-
le , claustrum.
CAPITÁ DE CLAUS. V. Capitá.
GIRAR LA CLAU. f. Echar la llave. Claude-
re.
PRESENTAR LAS CLAUS. f. acte de submissid á
obediencia al Soberá , quand entra á al-
guna Ciutat ó la conquista. Presentar las
llaves. Claves ofterre , exhibere.
DiNs CLAU. m. adv. ant. V. Sota clau.
SOTA CLAU. m. adv. Debaxo de llave. Sub
clavi.
LA CLAU ES LA PAU. ref. Mas vale vuelta de
llave que conciencia de frayle.
Si bona tuta cupis, clavibus auge fores.
CLAUDICAR, v. n. Claudicar. Á regula de-
clinare, deflectere.
CLA.UER. s. m. anélla de mctall en que s'
portan las claus, rígularment penjand d' una
cadeneta. Llavero. Clavium pendigo.
CLAUERA. s. f. V. Dona de claus.
CLAUET. s. m. dim. Clavete , clavillo , clavi'
to. Claviculus.
CLAUSTRA, s. f. ant. V. Claustro.
CLAUSTRAL, adl Claustral. Claustralis.
CLAUSTRO, s. m. Claustro. Claustrum.
CLAUSTRO , en las Universitats. Claustro. Aca-
demicus Senatus, conventus.
CLAUSULA, s. f. Cláusula. P.-riodus.
CLÁUSULA, en lo testamént. Clausula. Testa-
msnti articuliis.
CLAUSURA, s. f. Clausura. Claustrum.
CLAVA, s. f. Clava. Chiva.
CLAVAGUERA. s. f. Albañal ., alcantarilla,
cloaca , caño. Cloaca.
CLAVAGUERA MESTRA. Madre. Cloaca , collu-
viarium.
CLAVAGUERO, él que servex per conduir
r immiindicia , 6 aygu;) bruta de las casas á
la clavaguéra, o pbu d' ayguas brutas. Jtar'
xea , ataxia. Angusta cloaca.
CLAVAR. V. a. ficar un clau en algún eos
sólido. Clavar. Clavura figere, afligere.
CLA-
1 53 CLA
CLAVAR, asségurar una cosa ab claus. Clavar,
Clavis figere.
CLAVAR, ficar alguna cosa puntaguda en altra.
Clavar. Figere.
CLAVAR, pegar, coni; clavar una bofetada, un
cop de pistola , &c. Dar , pegar , encaxar.
Ictum inferre.
CLAVAR , introduir una cosa en altra de modo
que la penetre, y quede fiiá en ella, coin
CLAVAR una estaca en térra, una águila de
cap en la roba,&c. Hincar. Figere.
CLAVAR LA ARTILLERÍA, f. Clüvur la artillería.
Tormenta bellica clavis obstruere.
CLAVAR EL COR. f. Atrüvesur el corazón. Trans-
figere cor.
CLAVAR LOS ULLS Ó LA VISTA, f. CluVOr ¡OS OJOS,
Ó la vista. Intentis oculis intueri.
CLAVAR PER LA CARA tí Pe'lS BIGOTIS. f. mCt.
Echar en rostro , dar en cara. Dicere in fa-
ciem.
CLAVAR UN CLAU AL COR. f. mat. V. Clau.
CLAVARLA Á TOTHOM. f. no perdonarla
á ningú. No ahorrarse con nadie , ni con su
padre. Nulli parcere.
CLAVARL ?. m. Clavero. Ciaviger.
CLAVARSE. V. r. menjarse. Zamparse. Edere.
CLAVAT , DA. p. p. Clavado.
TEÑIR LOS ULLS CLAVATS Á TERRA. LlcVür Ó
tener los ojos clavados en el suelo. Oculos
solo fixos tenere.
CLAVELAR, CLAVELLAR. v. a. ant. V.
Clavar.
CLAVELAT, CLAVELLAT, DA. p. p. ant.
V. Clavat.
CLAVELL. s. m. flor. Clavel. Betonicse coro-
narise flos.
CLAVÉLL GRAN. Chjvelon. Betonícse coronariac
flos grandis.
CLAVELL , especia. Clavo. Caryophillon.
CLAVELL. ant. V. Clavellina.
CLAVELLÉR. s. w. territ. V. Clavellina.
CLAVELLLNTA. s. f. Clavel. Caryophillum.
CLAVEYL DE GIROFLÉ, ant. V. Clavell
especia.
CLA VIA s. f. Pezonera. Ferreum repagulum
in extremo currus axe.
CLAviA MESTRA , en los cotxes , carrossas , &c.
Clavija maestra. Curulus subscus , clavus
rhedae.
CLAVICIMBOL. s. m. Clavicor^o , clave.
Fidiculare organum.
CLAVICORT. s. m. ant. instrument músic.
Clavicordio. Maioris modi fidiculare orga-
IlUM).
CLAVILLA. s. f. en los instruments músics.
Clavija. Instrunientorum musicorum pínnula
férrea vel iignea fidibus circumvinciendis &
distendendis.
APRETAR Á ALGO LAS cLAviLLAS. f. met. apre-
tarlo ab alguna rahó ú argument. Apretar á
CLE
uno Jas clavijas. Urgcrí, premere , cons-
tringere.
NO HI HA PITJOR CLAVILLA QUE LA DEL MATEX
FusT. ref. No hay peor cuña ó astilla que Ist
del mismo palo.
Fissilibus lignis cuneus non fortior alter,
Quam genus ex illis qui trahit ipse suum.
POSAR cLAviLLAS, en los JDStruménts niúsícs.
Enclavijar un instrumento. Versoriis pinnulis
instruere.
CLAVILLER. s. m. ant. turméll. Tobillo. Ma-
lleolus.
CLAVO, s. f. conjunt de claus. Clavazón. Cla-
vorum copia.
CLEMENCIA, s. f. Clemencia. Clenientía.
CLEMÉNT. adj. Clemente. Clemcns.
CLEMENTINA. s. f. qualsevol de las Consti-
tucions del dret Canóuic ditas Clemeníinas.
Clementina. Clementina constitutio.
CLEMENTINAS. p. una de las coMeccibns
del dret Canónic. Clementinas. Clementiaíe
constitutiones.
CLÉMÉNTÍSSIM , MA. adj. sup. Ckmentüi-
nio. Clementissinius.
CLEMENTÍSSIMAMÉNT. adv. m. sup. Cle-
mentísimamente. Clementissimé.
CLENXA. s. f. Crencha. Capillorum discri-
men.
CLENXADOR. s. m. ant. águila per partir
los cabells. Partidor. Crinale.
CLERC. s. m. ant. V. Clergue.
CLERECÍA, ant. él Clero que concorra á al-
guna funció Ecclesiástica. Clerecía, Cle-
rus.
CLERGUE. s. m. Clérigo. Clericus.
CLERICAL, adj. Clerical. Clericaiis.
CLERO, s. m. él conjunt deis Ecclesia'stics.
Clero. Clerus.
CLERO, el conjunt de Capellans que concorran
á alguna funció Ecclesiástica. Clerecía. Cle-
ricorum coetus.
CLERO REGULAR. Clero fpgular. Clerus.
CLERO SECULAR. Clero sccular. Clerus.
CLÉTXA. s. f. V. Esclétxa.
CLIENT, s. m. Cliente. Ciiens.
CLIENTELA, s. f. Clientela. Clientela.
CLIMA, s. f. Geogr. Clima. Clima.
CLIMA, teniperament particular de cada país»
Clima. Cfeli temperies.
CLIMATÉRIC , CA. adj. Climatérico. Cli-
matericus.
CLIMENT. s. m. nom d' home. Clemente,
Clemens.
CLIVILLA. s. f. esclétxa, obertura. Resquc
bradura.1 resquebrajadura., resquebrajo., hen'
dedura , rendija. Rima , fisura.
CLIVILLA , obertura de la térra. Grieta. Hya-
tus.
CLIVILLARSE. V. r. obrirse , partirse. jRíi-
quebrarse ^ resquebrajarse. Findi.
CLfc
CLI
CLIVÍLLAT, DA. p. p. Resquebrado , res-
qiíibrajado.
CL(^CAR. V. n. la gallina. V. Cloquejar.
CLÜENDA. s. f. Conclusión , remate. Finís,
ex i tus.
CLÜPIA. s. f. V. Esclofolla.
CLOFOLLA. s. f. V. Esclofolla.
CLOÍR. V. a. ant. V. Cióurer.
CLOQUEJAR. V. n. la gallina. Cloquear^ clo-
car. Glossire , glossitare.
CLOS, SA. p. p. Cerrado.
CLÓs, SA. ant. V. Conclos.
SER DEL PUNY CLOS. f. Hiet. fam. ser escás.
Cerrar la mano. Manum claudere.
CLOS. s. m. especie de plassa circaida d' alguna
tanca, en que s' exécuta alguna funció pú-
blica. Coso. Septum.
CLOS, paratge rodejat d' alguna tanca. Cercado,
cerrado. Seps , ager septus.
CLOS , él circuit de bastons ó país. Seto. Sep-
tum.
CLÓSCA. s. f. Cascara. Putamen.
CLÓscA DEL CAP. Cüsco. Cranium.
CLÓSCA de pex , com la de la tortuga , Ma-
gosta &c. Concha. Cóclea.
CLÓSCA d' ou. Cascaron. Ovi putamen.
cuBERT DE cLÓscA. dit de i' animal. Conchudo.
Conchis plenus.
CLOT. 8. m. Hoyo. Cavus.
CLOT , fossa , ó sepultura. Hoya. Fossa.
CLOT , per plantar árbres. Gavia, Fossa.
CLOT d' aygua. Charco. Aqua stagnans.
CLOTADA. s. f. Hondonada. Profundus lo-
cus.
CLOTET. s. m. dim. Hoyuelo. Scrobiculus.
CLÓURER. V. a. Cerrar. Claudere.
CLÓuRER. ant. V. Conclóurer.
CLÓURER al mitj. f. teñir rodejat á algú de
manera que ab dificultat pot escaparse. En-
trecoger. Intercipere.
CLUSCA , CLUSQUET. s. f. y m. territ. V.
Capirot, en son segon significat.
CO.
COA. s. f. territ. V. Cua.
COACCIO. s. f. Coacción. Coactio.
CÜACTIU , VA. adj. Coactivo. Coactivus.
COADJUTOR, RA. s. m. y f. la persona que
ajuda á altras. Coadjutor. Adiutor.
COADJUTOR , él que tenía la futura d' algu-
na prebenda ecclesiastica , y la servía per
lo propietari. Coadjutor. Adiutor.
COADJUTORÍA, s. f. empleo ó cárreg del
Coadjutor. Coadjutoría. Adiutoris munus
cum iure ad beneíicium.
COADJUVANT. p. a. Coadyuvante. Adiuvans,
coadiuvans.
COADJUVAR. V. a. Coadyuvar. Adiuvare,
COADJUVAT, DA. p. p. Coadyuvado.
Tom. I.
COA Í53
COADUNACIÓ. s. f. Coadunación , cc-iduna-
miento. Adunatio.
COADUNAR. V. a. Coadunar. Adunare.
COADUNAR, ant. Aquadrillar. Catervas vel tur-
mas ducere.
COADUNAT , DA. p. p. Coadunado.
COADUNAT , DA. ant. Aquadrillado.
COAGUL. s. m. Med. Coágulo. Concretus san-
guis, coucretum lac, &c.
COAGULACIO. s. f. Coagulación. Coa^ulatio.
COAGULAMENT. s. m. ant. V. Coagula-
o
CIO.
COAGULANT. p. a. Coagulante. Coagmen-
tans.
COAGULAR. V. a. Coagular. Coagmentare,
coagulare.
COAGULAT, DA. p. p. Coagulado.
COARDÍA, s. f. ant. V. Cobardía.
COARREi^DATARÍ. s. m. Coarrendador.
Simul conductor, conductionis consors.
COART. adj. ant. V. Cobard.
COARTAR. V. a. Coartar. Arctare , coarc-
tare.
COARTAT, DA. p. p. Coartado.
PROBAR LA coartada; f. for. Prokar la coarta-
da. Habita temporis locique ratione se ob-
iecti criminis insontem probare.
COBARD , DA. adj. Cobarde. ígnavus , timi-
dus.
COBARDÍA, s. f. Cobardía. Ignavia , timidl-
tas , pusillanimitas.
COBDíCIA. s. f. Codicia. Cupiditas, avidi-
tas.
COBDÍCíAR. V. a. Codiciar, Appetere, expe-
tere.
COBDÍCIAT , DA. p. p. Codiciado,
COBDICIOS , SA. Codicioso, Avidus, cupidus.
COBDÍCIOS , laboríos. Codicioso, Laborio-
sus.
COBDICÍOSÍSSÍM, MA. adj. sup. Codiciosísi-
mo. Avidissimus.
COBEÍTAT. s. f. ant. V. Cobdicia.
COBEÍTOS, COVEITOS, SA. adj. ant. V.
Cobdiciós.
COBEJAN^A. s. f. ant. V. Cobdicia.
COBEJAR. V. a. ant. V. Cobdiciar, desítjar.
COBERT, TA. adj. V. Cubert.
COBERT. s. m. V. Cuberr.
COBERTORA. s. f. V. Cubertora.
COBERTURA, s. f. V. Cubertura.
COBES , SA. adj. ant. V. Cobdícios.
COBEZESA. s. f. ant. V. Cobdicia.
COBLA. s. f. V. Copla.
COBLEJADÓR , COBLEJAYRE. s. m. ant.
V. Versista.
COBLEJAR. V. n. ant. fér coplas. Coplear.
Rhythmos pangere.
COBRADOR, s. m. Cobrador. Exactor.
COBRAMENT. s. m. ant. V. Cobransa.
COBRANSA. s. f. Cobranza. Exactio,
Qq CO-
1 54 COB
COBRAR. V. a. Cobrar. Debitam pecuniam
rdcipere.
COBRAR AFició, TEMOR, &c. f. Cobrar afición^
temor , ^c. Amore , mctu &c. affici.
COBRAR FORSAS. f. Cobr.fr fuerzus. Convalescere,
robur recipere.
COBRAR TERRA, f. iTiet. faiii. convalexer d' al-
guna grave malaltía. Alear, ir aleando. Sa-
nitatein sensim recuperare.
COBRA FAMA Y calat' á jálrer. lef. Cobru
buena faina y échale á dormir.
Securum tu carpe bono sub nomine som-
num.
COBRAT, DA. p. p. Cobrado.
CüBRECÁLSER. s. m. Paño de caüz. Cali-
cis velum.
COBRELLIT. s. m. Sobrecama , cubierta , co-
bertor de la cama. Stragulum , supernum
lecti tegmen.
COBRETAULA. s. f. Sobremesa , carpeta.
Mensarius tapes, mensae tegumentum.
COBRO, s. m. Cobro. Exactio.
FOSAR EN C0Í3R0. f. Pcncr eii cobro. Rem in
tuto poneré, servare.
POSARSE EN COBRO, f. Pomrse en cobro. Se íd
locum tutum recipere.
COC. s. m. Cocinero, Coquus.
COCA. s. f. Torta. Placenta.
FÉRSE UNA COCA. f. met. xafarse , ferse trossos
alguna cosa. Hacerse tortilla. Omnino ob-
tundi , confriíjgi.
COCCIO. s. f. Cocción. Coctio.
CÜCEJAMENT. s. m. ant. Acoceamiento. Cal-
citratus.
COCÍ. s. m. territ. V. Cubell.
COCO. s. in. Coco. Palmx Indicie fructus.
COOODRILLO. s. m. Cocodrilo, Crocodilus.
COCOLLIS. s. m. ant. planta. Coscoja, Quis-
quilia.
CODI. s. m. ant. Código. Codex.
CODICIL. s. m. Codicilo. Codicillus.
SINO VAL PER TESTAMÉNT VALGA PER CODICIL.
expr. fam. Si no vale por testamento valga
por codicilo.
Ni testamenti fungatur muñere charta,
Fungstur parvi codicis illa vice.
CODICILLAR. adj. Codicilar. Codicillaris.
CODILLO, s. m. Codillo. Sors amissa in qui-
busdam chartarum ludis.
GUANYAR DE CODILLO, f. met. y hm. Jugársela
á uno de codillo. Callidé, subdole sibi acqui-
rere quod alter sollicitat.
CODOL. s. m. Canto. Saxum.
CODOLADA. s. f. Cantazo. Lapidis ictus.
CODÓNY. s. m. Membrillo. Cotoneum.
CARN DE coDüNY. V. Codonyat.
CODÓNYAT. s. m. Carm'de tnembrillo. Dia-
cydonium.
CODONYER. s. m. Membrillo , membrillero.
Coioneus malus, ponuis cydonia.
COE
COEJADURA. s. f. ant. T acció de remenar
la cua. Coleo. Caudíe motatio, agitatio.
COEJAR. V. n. ant. móurer la cua. Colear^
V2c¡:ear la cola. Caudam motitare.
COETA. s. f. ant. V. Cuereta.
COETÁNEO , NEA. adj. Coetáneo. Coxta-
neus.
COEVO, VA. adj. Coevo. Cosvus.
COEXISTENCIA, s. f. Coe:<isiencia. Rei ali-
cuiíis simul cuní alia existentia.
COEXiSTENT. p. a. Coexisíente. Una cum
alio existens.
COEXiSTlR. V. n. Coexistir. Concurrere ,
adesse simul cum alio.
COPA , COPPA. s. f. ant. V. Cofia.
COPARSE. V. r. fam. Rellenarse , aclocarse.
Desidere.
COPPAL. s. m. ant. V. Cofia.
COFI. s. m. Cofin , espuerta. Cophinus.
COPIA, s. f. adorno del cap de las dona».
Cofia , escofieta. Calantica.
COPIETA. s. f. dim. Cofiezuela. Parva calan-
tica.
COPRE, s. m. Cofre. Arca camerata.
COFRE REAL. ant. Erorio , arcas reales. JEta-
rium.
COPÜRNA. s. f. Tabuco. Gurgustium.
COGITACIÓ. s. f. ant. V. Pensamént.
COGITAR. V. a. ant. V. Pensar.
COGITAT, DA. p. p. ant. V. Pensat.
COGNICIÓ. s. f. ant. V. Conexemént.
COGÓMBRE. s. m. planta , y fruyt. Pepino.
Cucumis.
QUI HA FET EL COGÓMBRE QUE 'l TRAGA Á
l' ombra. ref. Quien hizo el cohombro que
se le eche , ó que le lleve al hombro.
Qui cucumim excoluit, premat huius pon-
dere tergum.
COGÓMBRER. s. m. ierra plantada de co-
gómbres. Pepinar. Cucumerarium.
COHA. s. f. ant. V. Cua.
COHERCIO. s. f. ant. Coerción. Coercitio.
COHÉT BORRATXÓ. Buscapies , carretilla.
Pyrobulum super solum serpens.
MÁNEGA DE coHETS. Girándula. Missilium ig-
nium capsula.
COHIBIR. V. a. ant. V. Contenir , reprimir,
refrenar.
COINDAMENT. adv. m. ant. Ayrosatnente.
Compté , eleganter.
COINQUINAR LA PACIENCIA, f. fam. molestaf.
Majar, jorobar. Molestia afñcere.
COISSO. s. f. Escozor, escocimiento. Acer pru-
ritus.
COL. s. f. Col, berza. Caulis.
COL BORRATXONA. Bcrzc^. Brassica.
COL cAPDELLADA. RepoUu. Brassica capitata.
COL GITANA. Col de asa de cántaro. Brassicse
species.
COL VERDA. Col rizada . llanta. Brassica.
COL
C0L
COL Y BRÓcoM. V. Brocoü.
COL Y FLOR. Col y flor. BrassJca florea.
REMENAR LAS coLS. f. nict. faiT). manejar algún
assumpto ú negoci. Menear el ajo. Alicui
negotio interesse.
Á LA EONA BONA COL. jog. Cüza la olla. Ludi
ge ñus.
CADA día COLS, AMARGAN, ref. V. Amargar.
PARLAM DE COLS LA ÍMARE EN CUYNA. fdf. Si
preguntáis por berzas , mi padre tiene un
garbanzal, Aá rogatum non respondes.
COLA. s. f. Cola. Gluten.
COLA DE PEX. Cola de pescado , cola pez. Ichy-
colla.
COLADOR, s. m. drap ó cosa semblant per
colar éls liquids. Colador , coladero. Co-
lum.
COLADOR , concavitat per la qual se cola 1' ay-
gua. Sumidero. Vorago.
COLADOR , forat per ahónt se cMa T aygua 6
altre liquid. Tragadero. Vorago, faux.
COLAMENT. s. m. ant. La acció de colar.
Coladura , colada. Percolatio.
COLAR. V. a. Colar. Colare.
COLARSE , r aygua ó altre liquid per algún
forat ó concavitat. Sumirse. Sub humum iré,
absumi.
CÓLAT, DA. p.p. Colado.
COLCOM. s. m. Algo. Aliquid.
COLDRER. V, a. guardar , celebrar alguna
fésta. Celebrar. Colere.
COLERA, s. f. humor. Cólera. Bilis.
CÓLERA, ira, enfado. Cólera. Ira, iracundia,
indignatio.
EXALTARSE LA CÓLERA, f. Exáltarse la cólera.
I rase i.
COLERIC, CA. adj. Colérico. Iracundus.
COLETO, s. m. ant. vestidura que cubría 'I
COS. Coleto. Colobium.
COLGAR, V. a. Cubrir. Operire.
COLGAR , algunas plantas, com las escarolas,
cards , &c. Aporcar , acogombrar. Irapor-
care.
COLGAR , los sarménts en las vinyas per fér
nous céps. Acodar , amugronar. Palmites
terrae inserere ut virescant: Rumpos sub tér-
ra tradúcete.
COLGAR. V. n. ant. V. Póndrerse '1 sol.
COLGARSE. V. r. territ. anarsen al Hit. Acos-
tarse. In lecto collocari.
COLGAT, s. m. sarmént axí dit. Mugrón^
codal. Propago, tradux.
CÓLIC, Ó DOLOR CÓLIC. s. m. Cólico,
dolor cólico. Dolor colicus.
COLIGA, s. f. Cólica. Morbus colicus.
COLIMENT. s. m. anr. V. Culto.
COLíSEU. s. m. Ctliseo. Theatrura.
COLL. s. m. part del eos del animal. Cuello.
Collum.
COLL, montanyeta. Collado, Collis.
COL r^5
COLL, de broca!, bot¿J¡a, ampolla, &c. CusUo^
gollete. Collum , tubus , fiíuces.
COLL DE CAMA, Ó DEL P£ü. G:,rgjnta del pie,
Cruris juxta pedem angustior pars.
COLL DE CAMISA. CabezoH , cuello. Collare in-
dusii.
COLL DE póu. Brocal de pozo. Puteal.
COLL DE PUNTAS. Escotc. Filofuní reticulum
indusii callare ornans.
COLL, en él jog de cartas. PjIo , manjar,
Chartarum pictarum ordo vel classi».
COLL, en lo vestir, com él de la casaca, jupa,
&c. Gorjal. Vestís pars collaris.
COLL TORT. met. Cabeza torcida. Homo simu-
latae virtutis, obtorto eolio pietat¿ra effin-
gens.
ESTAR AVGUA FiNS AL COLL. f. met. V. Aygua.
ESTARNE FINS AL COLL. f. mct. cstar apurat,
cansat de sufrir indegudament. Eílar Iwsta
el gollete. Diütiüs , ampliüj f.-rre non posse.
PORTAR Á COLL. f. fuiíi. mantenir á algú. Lle-
var en hombros. Ex suo aliquem aliurn
alere.
POSAR EL PEU AL COLL. f. met. subj¿ctar a' algú.
Poner el pie sobre el pescuezo. Subiiceie,
deprimiré.
POSARHi EL COLL, f. met. fam. trebaliar ab
activitat per la consecució d' alijuna cosa.
Poner el hombro: Arrimar el hombro -.Tomar
á pechos. Conari , omni couatu incumbe-
re.
Á COLL DE MATxos. loc. J lomo. Super iumen-
torum dorsum.
COLLA, s. f. Junta de gént destinada á execu-
tar alguna cosa , com : colla de segauors,
COLLA de cabadors , &c. Quadrilla , mano.
Turma , manus , grex , caterva.
COLLA , la junta de personas séns orde ni con-
cert. Gavilla , Manipulus.
COLLA DE BESTIAS DE carrega. Recua. Man-
dra.
COLLA DE BURROS. V. Burro.
COLLA DE BURROS , Di, LOTGS , &C. multltUt
d' ignoraats , de plagas , &c. Manada , ha-
to de borricos., de locos , &c. Stultorum ,
amentium coetus.
COLLACÍO. s. f. la refecció que s' sol pén-
drer en la nit los dies de dejuni. Colaciort,
Refectio vespertina.
coL'LACió , de benefui ecclesia'stic. Colación.
Collatio.
FER coL-LACid. Huccr colación. Coenulam su-
mere.
COLLADA, s. f. seguida ó conjunt de cartas
d' un matex coll. Ruifla. Series
COLLADA, ant. V. Coll , en lo signiíicat de turó,
ú altura.
COLLADOR. s. m. qui dona collació d' al-
gún banelici. Colador. Collator.
COLLAR, s. m. Collar. Torques , collare.
COL-
156 COL
COLLAR, ab punxas pe'ls gossos de ramat. C«r»
lanca. Millus.
COLLAR. V. 8. las cartas. V. Lligar.
COLLAR, ant. pujar. Subir. AttoUere.
COLLAR, p. u. conferir un benefici ecclesiástic.
Colar. Beneficia ecclasiastica conferre.
COLLAR. V. n. pujar él preu , gasto, &c d' al-
guna cosa. Montar. Ascenderé.
COLLARÉT. s. m. dim. CoUarico., collarito.,
collareja. Parvus torqiies.
COLLATERAL. adj. Colateral. Collatera-
lis.
COLLATIU. VA. adj. Colativo. Collativus.
COL.LECCIO. s. f. Colección. Collectio.
COLLECTA. s. f. aplega. Colectación , recau-
dación , recaudamiento. Exactio.
CEL LECTA , oració en la Missa. Colecta.
Oratio.
COLLECTA. ant. Repartiment de pago. Co-
lecta. Collecta.
COL LECTADOR. s. m. V. CoMector.
COLLECTAR. v. a. Colectar,, recaudar. Exi-
ge re.
COLLECTIU, VA. adj. Colectivo. CollectU
vus.
COL^LECTÍVAMÉNT. adv. m. Colectivamen-
te. Coniuncté.
COL LECTOR, s. m. Colector , recaudador.
E^.acto^.
COLLEGL s. m. Colegio. Collegium.
coL'LEGí APOSTÓLic. CoL'gio ApostóUco. Colle-
gium Apostolicum.
coL'LEGí DE cARDENALS. Colcgio de Cardenohs,
Collegium Cardinalium.
COLLEGIADA. s. f. V. Collegiata.
COLLEGLA.L. s. m. Colegial. Collega.
COLLEGL'^TA. s. f. Iglesia. Colegiata , Igle-
sia Colegial, Ecclesia Collegiata.
COLLEGIR. V. a. inferir. Colegir. CoUigere,
inferre , deducere.
coLLEGiR , coLLiGiR. V. 3. ant. en las causas,
ó pléts, fér un resumen de lo allegat per
las parts en los pléts. Recopilar , resumir.
CoUigere.
COLLERA, s. f. la que s' posa ais animáis,
que tiran él carro , cotxe , &c. Collera. Col-
lare coriaceum.
COLLÉT DE ECCLESIÁSTIC. C«W/o,flZ-
zacnello , collarin. Collare ad ecclesiasticum
habitum pertinens.
CULLIDOR, RA. adj. ant. V. Cullidor.
coLLiDOR. s. m. ant. V. Collectbr , arreplega-
dor.
COL'LIGACIO. s. f. Coligación. Colligatio ,
foedus.
COLLIGANZA. s. f. ant. V. CoMigació.
COL'LIGARSE. v. r. Coligarse. Colligarl.
COLLÍGAT, DA. p. p. Coligado.
COLLÍR. V. a. ant. V. Cullir.
COL LIRI. s. m. Colirio. CoUirium.
COL
COLLISIÓ. s. f. Colisión. Collisio.
COLLITA. s. f. ant. V. Cullita.
COLLITiGANT. s. m. Colitigante. Litigaior,
lite contendens.
C0J<L0CACÍ0. s. f. Colocación. Collocatio.
coLLocAció, empleo, destino. Colocación. Offi-
cium , muiius.
COLiLOCAR. V. a. Colocar. Collocare.
coL'LocAR, acomodar á algú en algún estat ó
emplro. Colocar. Officium , munus alicui
confVrre.
COL LOCAT , DA. p. p. Colocado.
COL'LOQUL s. m. Coloquio. CoUoquíum.
COLLÜSIO. s. f. for. Colusión. Coikisio.
COLMADA MENT. adv. m. ant. Cchnada-
mente. Cumúlate.
COLMAR. V. a. p. u. Colmar. Cumulare.
CULMO. s. m. ant. V. Curull.
COLOBRINA. s. f. ant. V. Culebrina.
COLOÍGNA. s. f. ant. Colonia ciu:at. Colo"
nia. Colonia Agrippina.
COLOM, MA. s. m. y f. Palomo, Columbus,
columba.
coLOM ROQUER , Ó FER. Palowa torcaz. Palum-
bus torquatus.
COLOMA ^URANA. ant. coloma silvestre. Paloma
zurana. Livia columba.
COLOMAR, s. m. Palomar. Columbarium.
QUANT ES FÉT EL COLOMAR EL COLOM SE MOR.
ref. La casa hecha ., y el huerco á la puerta :
Casa hecha , sepultura abierta.
Vix perfecta domus, videas adstare fere'-
trum.
COLOMASSA. s. f. 1' excremení deis coloms.
Palomina. Fimus columbinus , columboruia
stercus.
COLOMER. s. m. ant. V. Colomar.
COLOMI. s. m. Pichón. Columbus, columbi-
nus pullus.
COLOMINA. s. f. hérba. Palomilla , palomi-
na., fumaria. Fumaria, fumus terrse.
COLON, s. m. ant. V. Masovér.
COLONA. s. f. ant. V. Columna.
COLONIA, s. f. Colonia. Colonia. -
COLOQUÍNTA. s. f. planta. Coloquíníida.
Coloquinthis.
COLOR, s. m. Color. Color.
COLOR , en los vestiis , él que no es negre. Co-
lor. Quicumque color non niger.
COLOR ESBLAYMAT, ESMORTUÍT , TRENCAT. Co-
lor quebrado. Color subpallidus.
COLOR, met. p. u. pretéxt. Color. Species, prse-
textus.
COLORS. p. en la pintura. Colores. Pig-
menta.
DONAR coLÓRS. Pínt. f. Dtir color ó colores.
Pingere.
DISTINGUIR DE coLÍ>RS. f. fam. Disttngttir de
colores. lusté de rebus diiudicare.
FÉR EXIR ^LS C0L,6RS Á LA CARA. f. fam. féf
tor-
COL
tornar rotg á algú per v^rgbnya. Sacarle los
colores á alguno. Pacerá ut aliquis rubore
suíuindatur , aut erubescat.
ri:R PKRDRER EL COLOR, f. Rohof el color, Dd-
colorare.
MUDAR DK COLOR, Ó 'l COLOR f. fam. manifes-
tar en la cara alguna alteració ú aílicció del
ánimo. Mudar de color. Animi affectum
murato vultús colore ostendere.
SE TORNA DE MIL coLORs. f. fam. Un color se le
iba , y otro se le venía.
Non vultus , non color idem
DE COLOR DE BURELL. Ahurclado. Burrhi colo'
TÍS.
DE COLOR DE CANYELLA. Acanclüdo. Coloris
cinnamomi.
DE COLOR DE cASTANYA. V. Castanya.
DE COLOR DE CASTANYA CLAR. Acahcllado. Sub-
flavus.
DE COLOR DE CENDRA. Cenic'tento. Cineraceus,
c¡ner:us.
DE COLOR DE LLIMÓ, tJ DE LLIMONA. Ljmonfildo.
Citrei coloris.
DE COLOR DE NÁCAR. Nucarado. Roseus.
DE COLOR DE PALLA. Pojado. Pallidus, helvus,
gilvus.
DE COLOR DE ROSA. RÓSCO. RoSeUS.
DE COLOR DE TARONjA. Naranjado. Aureus.
COLORAR, V. a. met. donar algún motiu, ó
ralló apar^nt. Colorear , colorir. Prsetexere ,
colorcm qurerere.
COLORyVT, DA. p. p. Colorado , colorea-
do.
TÍTOL coLORAT. Tftitlo colorado. Titulus colo-
ratus, veri speciem habens.
COLORAYNA. s. f. Colothi. Varietas.
COLORET , él que s' posan las donas. Color.^
ajo., Purpurissum.
COLORIR. V. a. Pint. Colorir^ dar de color.
Colorare.
BON COLORISTA Ó MAL COLORISTA. Pint. Bni»
colorista ó mal colorista. Atíabre vel ¡nfabre
colores inducens.
COLORIT , DA. p. p. Colorido.
COLOSSAL. adj. Colosal. Colosseus.
COLOSSO. s. m. Coloso. Colossus.
COLOSTRE. s. m. la llét primera qu3 vé des-
pres del part. Calostro. Colostrura.
COLP. s. m. p. u. V. Cop.
COLRADURA. s. f. Pint. Corladura. Aurei
coloris linimentum.
DONAR COLRADURA. Pint. Corlear. Áureo colore
inficere.
COLRAR. V. a. Pint. Corlear , corlar. Áureo
colore inficere.
COLRARSE. V. r. tornarse moreno per anar
molr pe'l sol. Asolearse. Solé peruri : solis
ardore oíTuscari.
COLRAT , DA. p. p. Pint. Corleado.
COLRAT DEL SOL. Asolcado.
Toí». /.
JST
COL
COLRER. V. a. ant. V. Ccildrer.
COLSADA. s. f. recolsada. Recodo. Siniis.
cÓLSADA. s. f. cop de c61;é'. Codazo. Ictus cubi-
to impactus.
PEGAR COLSADA. f. fam. Tocar á alad ab él
c5lsé peraque advertesca alguna cosa. Dar
del codo. Cubito aliquem admonere.
CÓLSE. s. m. Codo. Cubitus.
COP DE coLsÉ. V. Colsada, en son segbn sen-
tit.
APRETAR th CÓLSE. f. fam. Apretar ó hincar
el codo. Moribundo auxiliari, assistere.
AXECAR ó ALSAR EL coLSE. f. joc. béurer mólt
vi. Levantar de codo : Levantar el codo:
Empinar. Pocula exhaurire : Alté bibere.
TOCAR AB ÉL CÓLSE. f. pegar cops de cblsé
á algú per ferli advertir alguna cosa. Dar
del codo. Prope adstantem tangere cubito.
XARRAR pe'ls colsés. f. fam. ab que s' ponde-
ra qu' algú parla mblt. Hablar por les co-
dos., por las coyunturas. Lo^uacem esse :
muitün;, nirr.ium in loquendo fsse.
l' ull , fregarsel' ae el colsé. reí". Al ojo
limpíale con el codo : Al ojo con el codo.
Vis oculus val:at ? cubiii-, 'ÍLtcrgf , vaíebit.
COLSEJAR. V. n. ant. V, Tocar ab él cblsé.
COLTEL. s. m. ant. V. Coltéli.
COLTELL. s. m.anf.ganivet. Cuchillo. Culter,
culteilus.
COLTELLADA. s. t. ant. ganivetada. Cuchi*
liada. Plaga , vulnus cultíilo inflictum.
COLUMNA, s. f. Columna, coluna. Columna.
COLUMNA , en los Ilibres. Columna, coluna.
Soriptum in duas partes á summo usque
deorsum partitum.
COLUMNA , en la Milicia, Columna , coluna. Ag-
men in columnae speciem instructum.
COLUMNA, met. la persona que msme' y susten-
ta alguna cosa. Columna , coluna. Protectio.
COLUMNA AISLADA. Arq. Columna , coluna aisla-
da. Columna separata, insulata.
coLu?iNA ÁTICA. Columna , coluna ática. Co-
lunvna attica.
COLUMNA COMPOSTA. Arq. Columna, coluna com-
puesta. Columna composita.
COLUMNA CORINTIA. Arq. C<jlumna , colunü Co-
rintia. Columna corinthia.
COLUMNA DÓRICA. Arq. Columno , coluna dórica.
Columna dórica.
COLUMNA JÓNICA. Afq. Columna , coluna jónica.
Columna iónica.
COLUMNA SALoaióNicA. Arq. Columna , coluna
Salomónica. Columna in spiras erecta.
COLUMNA ToscANA. Arq. Columno ^ coluua íos-
cana. Columna tusca.
COLUMNARÍ, RLA. adj. que s' aplica á la
moneda que te esculpidas las dos columnas,
y las páranlas plus ultra; y axi s' diu , duro
columnari, pesseta columnaria. Colunario,
Nummus argenteus columnarius.
Rr CO-
i?8 COL
COLUMNATA, s. f. Colunata , cohnarh. G)-
luinnarum seríes, columnatio.
COLüMNí:TA. s. f. iim. CoíüHJnicfl, eohm-
n'úta , cohtmmta. Parva columna.
COLURO, s. m. Astron. Coluro. Colurus.
COLXA. s. f. Colcha. Lecti straguluni.
COM. s. m. oubi per donar manjar ais tocinos.
Gamella. Rudelabrum.
cu.vi. adv. m. Como. Quomodo.
COM , usat per comparar , ó assimilar. Como.
Ut , tamquam , sicut.
COM , begüns , conforme. Como. Quomodo , si-
cut.
COM, equivalent á que , y axi s' diu; escriuen
COM ha plogut. Como. Quod.
COM. adv. t. V. Quand.
COM. usat per significar quantitat. V. Quant.
COM ? en quin estat ? y axi s' diu : com está '1
malalt ? Como ? Quomodo ?
COM SE vuLLA. adv. m. Como quiera. Utcum-
que, quomodolibet.
COMA. s. f. inciso. Coma. Virgula , comma.
COMA , montanyeta. Loma. Clivus.
COMAS, p. en la música. Comas. Toni musici
divisio.
SEXS FALTAR UNA COMA , Ó UN PUNT NI UNA CO-
MA, expr. per significar qu' un escrit es per-
fetamént copiat ó impres. Sin faltar una co-
ma , ó punto ni coma. Ad unguem , perfecta,
absoiuté.
COMANADOR. s. m. él Caballér que té co-
manda en algún deis Ordes militars ó de
caballería. Comendador. Miiitaris eques be-
neficiarius , commendá donatus.
COMANADOR, él Prclat en algunas casas de reli-
giosos de la Mercé, y de Sant Antoni Abad.
Comendador. Pralatus , prijefectus religiosa
domús.
COMANADOR A. s. f. Comendadora. Religio-
sse domús prxfecta.
COMANAR , COMENAR. v. a. ant. V. En-
comanar.
COMANAT, DA. p, p. V. Encomanat.
COMANDA, s. f. dignitat en los Ordes mili-
tars. Encomienda. B?neficii eccLsiastici equi-
tibus milltarium ordinum concessio.
COMANDA , lloc , tcrrítori ó rendas de la tal
dignitat. Encomienda. Beneficii ecclesiastici
equitibus concessi territoriiim vel proventus.
COMANDA, s. f. ant. encárreg. Encomienda.
Mandatum ., commendatio.
COMANDAMENT. s. m. ant. V. Manament,
encárreg.
COMANDANCIA, s. f. Comandancia. Ducis,
Pritfecti munus.
COMANDAN!, s. m. Comandante. Arcis,
muniti lüci , aut turma; Prsefectus.
coMANDANT GENERAL. Comandante general.
Regni aut Provinci» niiliiaris prsefectus,
áfix.
COM
COMANDAR, v. a. manar. Comandar , man"
dar. Lj)perare.
COMARCA, s. i. Comarca. Confiniuni.
COMARCA, NA. aój. ComgTcano. Confiáis, con»
tcrminus.
COMARE. s. f. padrina de batejar. Comadre,
madrina. Commater, lustrica mater.
COMARE , amiga. Comadre. Amica , familiaris,
intima.
COMBAT. s. m. pelea, batalla entre personas,
ó bestias. Combate. Pugna , certamen.
COMBAT. met. batalla interior del ánimo, com
de pensaménts , de tentacions. Combate. Ani-
nii agitatio, fluctuatio.
COMBATENT. p. a. Combatiente. Pugnans,
dimicans.
COMBATIMENT. s. m. ant. V. Combat.
COMBATRER. v. a. contradir, impugnar.
Combatir. Contradicere , adversar!.
COMEÁTRER. met. agitar al ánimo alguna pas-
sió ó afecté. Combatir. Agitare , commo-
veré, turbare.
COMBATRER. T. n. pelear. Combatir. Pugnare,
cerrare , dimicare.
COMBATUT , DA. p. p. Combatido.
COMBINABLE, adj. Combinable. Concordabi-
lis , comparabilis.
COMBINACIÓ. s. f. Combinación. Coniunc-
tio.
COMBINAR. V. a. ordenar cosas entré sí di-
férénts de modo que resulte d' ellas un com-
post, com lletras per una veu , números,
per una cantitat. Combinar. Combinare f
coniungere.
COMBINAR , comparar. Combinar. Comparare,
conferre.
COMBINAR EXERCITS , Ó ESQUADRAS. CombinOr,
Combinare, coniungere.
COMBINAT, DA. p. p. Combinado.
COMBOY. s. m. Convoy. Pratsidium, subsidia»
ria manus.
COMBOYAR. V. a. Convoyar. Subsidiari , sti-
pare.
COMBOYAT, DA. p. p. Convoyado.
COMBREGADOR, s. m. él lloc ahont se do-
na la Comunió. Comulgatorio. Sacrae synaxl
administrandae sacar locus.
COMBREGAR, v. a. donar la Comunió. Co-
mulgar. Porrigera, ministrare, exhibere aii-
cui Sacram Eucharistiam.
COMBREGAR AL MALALT , donarlí la comunió
per viatic. Viaticar. Sacram synaxim infirmo
ministrare.
QUAND FÓU MORT, Ó DESI'RÉS DE MORT LO COM-
EREGAKEN. ref. Despuss de vendimias ene-
baños.
Quid calathi, postquam vinderaia facta iu-
vabunt ?
coMBREüAR. V. n. pcndrér la Comunió. Comul'
gar, Sacram Eucharistiam suraere.
COM-
COM
coMEREGAR. s. m. Viát¡€. yidúco. ViaMcum.
PORTAR KL COMBREGAR. LUvar el V'iúúco. Sa-
cram Eucharistiüm ad aegrotum deíerre.
COMBREGAT, DA. p. p. CoíuuJgado.
COMBUSTIBLE, adj. Combustible. Combusti-
bilis.
COMBUSTIÓ. s. f. Combustión. Combustio.
COMEDIA, s. f. Comedia. Comocdia , fábula.
COMEDIA DE CAPA Y ESPASA. Comedia de capa
y espada. Comoedia qua nobilium sa;pe viro-
rum personse aguntur, acta representantur.
ES UNA COMEDIA, expf. fain. ab que s' significa
la diversió ó rissa que causa T oír ó véurer
algunas cosas. Es una comedia. Festivum,
scenicum , comicum est.
COMEDIANT, TA. s. in. y f. Comediante,
comedianta. Histrio , actor.
COMEDIDAMENT. adv. m. Comedidamente.
Comiter.
COMBDIMENT. s. m. Comedimiento, Cemi-
tas , urbanitas.
COMEDIRSE. V. r. arreglarse, moderarse,
cbntenírse. Comedirse. Moderari , tempe-
rar!.
COMEDIT , DA. adj. cortes , atént. Comedi-
do. Comis, modestus.
COMEMORAR. v. a. ant. fer menció, ú me-
moria. Conmemorar', hacer memoria^ conme-
moración , Commemorare.
COMENS. s. m. ant. V. Comensamént.
COMENSAL, s. m. Comensal. Contubernalis,
convivalis.
COMENSAL , qui obté comensalía. Racionero.
Reddituum Cathedralis aut Collegialis Ec-
clesise particeps.
comensalía. s. f. prebenda en las Iglesias
Catedrals y CoMegiatas. Ración. Prfebenda
reddituum Cathedralis aut Cüliegiaiis Ec-
clesiae participaos.
C0MENSAMENT. s. m. Principio. Initium.
C0MENSANZA. s. f. ant. V. Comensamént.
COMENSAR. V. a. Empezar, comenzar. Inci-
pere.
COMENSAR Á DONAR PREU. V. PrCU.
COMENSAR BE. f. teñir ditxa , fortuna , en lo
comensamént d' alguna cosa. Entrar con el
fie derecho, ó con buen pie, Peliciter inci-
pere.
I.A CARITAT EEN ORDENADA COMENSA PER gí
MATEx. ref. V. Cariíat.
COMENSAT , DA. p. p. Empezado , comen-
zado.
COMÉNT. s. m. Comento. Explanatio , decla-
ratio.
COMENTADOR, s. m. Comentador. Inter-
pres , expianator.
COMENTAR, v. a. Comentar. Interpretan,
explicare, explanare.
COMENTARI. s. m. Comentario, Commenta-
lius.
COM I -o
COMENTAT, DA. p. p. Comentado.
COMERCIABLE, adj. Comerciable. VenaÜ?,
m^rrabi :s.
COME Reí ANT. s. m. Comerciante. Merca-
turaní iaciens.
COMERCIAR. V. n. Comerciar. Mercaturam
faceré.
COMERS. s. m. negociacio, que s' fa com-
prant y venént géneros. Comercio. Commer-
cium, mercatura.
COMERS , coinunicació , ó tráete d' uns poblés,
ó génts ab altras. Comercio. Commercium,
communicatio.
COMERS , él eos , ó companyía de Comerciants.
Comercio. Mercatorum Societas.
COMERS, tráete illicit. Comercio. Commercium
turpe , iibidinosum.
COMERS , jog de cartas. Comercio. Chartarum
pictarum iudus.
COMERSAR. V. a. ant. V. Comerciar.
COMES , SA. p. p. Cometido.
COMESTIBLES, s. m. p. Comestibles. Ciba-
ria.
COMETA, s. f. Cometa. Cometa , coTetes.
COMETA, jog de cartas. Cometa. Ri^ellaruní
ludus.
COMETRER , v. a. encarregar a' al^u , algún
negoci. Cometer. Committere , commen-
dare.
COMETRER ALGÚN DELICTÉ , MALDAT , TRAICI(5,
&c. exécutarlo. Cometer algún delito , mal-
dad, traición. Perpetrare.
COMÍ. s. m. V. Cumí.
COMÍAT. s. m. V. Despedida.
DAR coMiAT. f. V. D.^spcdir.
PENDRER coMiAT. V. Despedirse.
COMIC , CA. adj. CJmico. Coniicus.
cÓMic. s. m. Co'miío, comediante. Histrio, ac-
tor.
COMINAL. adj. ant. Común. Communis.
COivilS. s. m. Comiso. Msrcium ex lege ad
Piscum addictio.
COMISSAR. V. a. ant. Dar de comiso. Merces
ex lege Pisco addicere.
COMÍSSARI. s. m. qui té poder ó facultac
d' altre per algún negoci. Comisario. Dele-
gatus , prtefectus , cui aliquod negotium vel
provincia conin)issa est.
coMissARi DE GUERRA. Con'.isario de Guerra,
Recensioni militum praetectus.
COMISSARI DEL SANT OFlCI , Ó DE LA INQUISICIÓ.
Comisario del Santo Oficio , o de ta Inquisi-
ción. Fidei Tribunaiis á negotiis Sacerdos,
minister, delegatus.
coMissARi GENERAL DE cRusADA. Comisario Ge-
neral de Cruzada. Praefectus , praeposiíus,
iudex in causis sanctae cruciatae.
coMissARi ORDENADOR. Comisario Ordenador,
Secundus á Praetore exercitús praefectus cu-
rator.
CO-
i6o , COM
COMISSARÍA. s. f. Comisar/a^ comlanalo.
Curatoris , priefecti aücuius reí , munus,
d3legativi.
COMIi'SAT , DA. p. p. ant. V. Comissionat.
COMISSIÜ. s. f. Comisión. Delegado , manda-
tum , iussum.
PECAT DE coMissió. PeCíido de comisión. Pee-
catum opere , facto comniissiim.
COMMISSÍÜNAR. v. a. Comisionar. Com-
mittere , iniungere.
COMÍSSÍONAT, DA. p. p. Comisionado.
coiMissioNAT. s. ni. la p:rsona á qui s' comissio-
na per algún negoci. Comisionado , comisio-
nario , comisionista. Legatarius , mandata-
rius.
CÓMIT. s. m. de galera. Cómitre. Portisculus,
celeustes , remigum hortator.
COMITÍT, DA. adj. ant. V. Comissionat.
COMITIVA, s. f. Comitiva. Comitatus, turba
comitum.
COMMEMORACIÓ. s. f. memoria que s' fa
d' alguna cosa. Conmemoración. Commemo-
ratio.
COMMEMORACIÓ, CH T oficí eccleslástíc. Con-
memoración. Commemoratio.
coMMÉr.ioRACió DELS DiFUNTS. Conmemor ucion
de los difuntos. Fidelium deFunctorum com-
memoratio.
COMMEMORAR. v. a. Conmemorar. Com-
memorare , recensere.
COMMEMORAT, DA. p. p. Conmemorado.
COMMÉNSURACIÓ. s. f. Conmensuración.
Mensura , mensuratio.
COMMERCI , COiMMERSI. s. m. ant. V.Co-
mers.
COMMSRcANT. s. m. ant. V. Comerciant.
COMMER'^AR. V. a. ant. V. Comerciar.
COMMINACíO. s. f. Conminación. Com mina-
tic.
COMMINAR. V. a. Conminar. Comminari.
COMMINAT , DA. p. p. Conminado.
COMMINATORI, RÍA. adj. Conminatorio.
Comminativus.
COMMISERACIÓ. s. f. Conmiseración. Com-
miseratio.
COAIMIXTIÓ. s. f. Conmixtión ^ conmistión.
Commixtio.
COMMOCIÓ. s. f. movimént violént. Conmo-
ción. Commotio.
coM.vioció , tumulto. Conmoción. Motus , sedi-
tio , rebelüo.
COMMOGUT, DA. p. p. Conmovido.
COMMÓURER. V. a. Conmover. Excitare,
commovere.
CÜMMOVIMENT. s. m. ant. V. Commo-
ció.
COMMUTABLE. adj. Conmutable. Commuta-
bilis.
COMMUTACIÓ. s. f. Conmutación. Commu-
tatio.
COM
COMMUTAR. V. a. Conmutar. Comrautare,
permutare.
COMMUTAT, DA. p. p. Conmutado.
COrvíMUTATíU, VA. adj. Conmutativo. Com-
mutatlvus.
COMüDAMÉNT. adv. m. Comodamente.Com-^
modé.
COMODITAT. s. f. conveniencia. Comodidad^
Commoditas.
COMODITAT , la bona disposicíó de las cosas per
r US que s' ha de fer d' ellas. Comodidad.
Commoditas.
COMODITAT , utilitat , ¡ntcres. Comodidad. Uti-
litas.
CÓMODO, DA. adj. Cómodo. Opportunus,
accommoJus , accommodatus. •
Á CÓMODO, m. adv. per denotar élpreu mode-
rat ab qu. s' ven alguna cosa. A precio acó*
modado. Mediocri pretio.
COMPADÉXERSE. v. r. Compadecerse. Com^
pati.
COMPADESCÜT, DA. p. p. Compadecido. '
COMPAGINACIÓ. s. f. Compaginación. Com-
pago.
COMPAGINAR, v. a. Compaginar. Compagi-
nare.
COMPAGINA! , DA. p. p. Compaginado.
COMPAGN. s. m. ant. V. Company.
COMPANATGE. s. m. Condumio. Obsonium.
COMPANY. s. m. Compañero. Comes , so-
cius.
COMPANY , en lo jog. Compañero. Socius , con-
sors.
COMPANY , lo que fa jog ó simetría ab altre.
Compañero. Compar.
COMPANY, lo que s' acostuma usar ó portar ab
sí , y aixi s' diuen companys els llibres
que s' llegexen , él bastó que s' porta. Com'
pañero. Socius, familiaris.
ANAR DE companys. f. V. Auar.
COMPANYA. s. f. ant. Familia ó filis. Fami^
lia., hijos. Familia, nati.
COMPANYA, ant. la gént, ó la familia del ser-
vey d' aigü. Gente , servidumbre. Alicui ad-
dicti viri, famuli.
COMPANYA. s. f. ant. V. Companyía.
EN LA casa d' en JUGLÁS LA COMPÍNYA ES BA-
LLADORA. ref. V. Bailador.
COMPANYÓ , NA. s. m. y f. ant. Compañe-
ro , compañera. Comes.
COMPANYONA. s. f. ant. muller. Consorte.
Uxor.
COMPANYÍA. s. f. Compañía. Societas , con-
sociatio.
COMPANYÍA, lo marit respecte de la muliér, y
esta respecte d' ell. Compañía. Coniux.
COMPANYÍA, la persona que acompanya á altra,
ó va junt ab ella. Compañía. Comes.
COMPANYÍA , en lo Comers. Compañia. Societas
negotiatorum , contractus inter negotiatores.
I COM-
COM
coMrANYÍA , en la Müicia. Comp-dñía. Coliors,
turma.
COMPANYÍA DE cómics. Compañía de Cómicos.
Comoedorum , hiktrionum socierns.
COMPANYÍA d' espardenya. V. Espiirdenya.
COMPARABLE, adj. ComparubU. Coinpara-
biiis.
COMPARACIÓ. s. f. Compararon , compa-
ranza. Comparatio, coUaiio.
COMPAKACIÓ. ant. for. V. Comparecencia.
COMPARANSA. s. f. p. u. V. Comparació.
COMPARAR. V. a. Comparar. Comparare,
conferre , componere , commitrere.
COMPARAT , DA. p. p. Comparado.
COMPARATIU, VA. adj. Comparativo. Com-
parativus.
COMPARATIU, Gram. Comparativo. Gradus com-
parativus.
COMPARATIVA MÉNT. adv. m. Compara-
tivamente. Comparativa.
COMPARE, s. m. padrí. Compadre. Lustralis
pater.
Dijous DELS COMPARES. Jueves di Compadres.
Prima di¿s jovis hilariorum.
BEL PA DE MON COMPARE BON TROS Á MON FI-
LLOL. rtf. Del pan de mi compadre buen.¡ 6
giran zatico á mi ahijado.
Magna meis do frusta mei de pane sodalis.
COMPARECENCIA, s. f. Comparecencia.,
comparición. Vadimonii obeundi actus.
COMPARER. V. n. ant. V. Comparéx^r.
COMPARÉXER. v. n. Comparecer. Compa-
rere.
COMPARÉXER , dexarse véurer en alguna part ;
acudir á ella. Parecer. Apparere, adesse.
COMPARÉXER , trobarsc lo que s' tenía per per-
dut. Parecer. Apparere.
COMPARICIÓ. s. f. for. 1' acció de comparé
xer algú devant del Jutge ó Superior en
forsa d' orde que se li ha intimat. Compare-
cencía , comparición. Comparitio.
COMPARSA, s. m. Comparsa. Comitatus his'
trionalis.
COMPARTIMÉNT. s. m. ant. repartició.
Compartimiento. Partitio , distributio.
COMPARTIR. V. a. Compartir , repartir.
Partiré, dividere, distribuere.
COMPARTIT, DA. p. p. Compartido., repar-
tido.
COMPÁS, s. m. instrumént matema'tic. Cam-
pas. Circinus.
COMPÁS , en la música. Compás. Mensura tem-
poris in música.
COMPÁS MAjoR , en ]a música. Compás mayor.
Mensura raaior in re música.
COMPÁS MENOR , en la música. Compás menor^
compasillo. Mensura minor in re música.
PORTAR ÉL COMPÁS, f. Músic. Echor el compás.
Cantum , numerosqua moderar] in con-
centu.
Tom. I.
COM
'61
PORTAR ÉL COMPÁS, f. mef. dirigir, gobernar y
arreglar alguna cosa. Echar el compás. Diri-
gere , gubernare.
COMPASSIÓ. s. f. Compasión. Missratio, com-
miseratio.
COMPASSIU, VA. adj. Compasivo. Miseri-
cors.
COMPATIBÍLITAT. s. f. Compatibilidad.
Compatibiliras.
COMPATIBLE, adj. Compatible. Compati-
bilis.
COMPATRICI, CÍA. s. m. y f. V. Compa-
triota.
COMPATRIOTA, s. m. y f. él qu' es de la
matéxa patria. Compatriota. Concivis , con-
té Tjr.eus.
COMPATRO. s. m. patró junt ab altre. Com-
patrón., compatrono. Compatronus.
COMPATRONAT. s. m. Compatronato. Com-
patroiía.us.
COMPAYNA. s. f. ant. Familia. Familia.
COMPELLIR. V. a. Compeler. Compellere.
COMPEL.LlT , DA. p. p. Compelido.
COMl'EXDI. s. m. Compendio. Epitome.
COMPENDIADOR, s. m. Compendiador. la
compendium redigens.
COMPENDIAR, v. a. Compendiar. Breviare,
in compendium redigere.
COMPENDÍAT , DA. p. p. Compendiado.
COMPENDIOS, SA. adj. Compendioso. Com-
pendiosus , compendiarius.
COMPENDIOS AMÉN T. adv. m. Compendio»
sámente., comptndiariamente. Summatim.
COMPÉNDRER. v. a. enclóurer, contenir,
abrassar alguna cosa. Comprehender. Conti-
nere , includ^re.
co.MPÉNDRER , met. enténdref. Comprehender.
Prrcipere , intdligíre.
COMPENSA, s. f. ant. V. Compensació.
COMPENSABLE, adj. Compensable. Com-
pensabiiis , peoíabilis.
COMPENSACIÓ. s. f. Compensación. Com-
pensatic.
COMPENSAR. V. a. Compensar. Compen-
sare, pensare.
COMPENSARSE, v. r. una cosa ab altra.
Compensarse. Compensari.
COMPENSAT , DA. p. p. Compensado.
COMPETENCIA, s. f. Con:petencia. Conten-
tío , certamen.
Á COMPETENCIA, m. adv. J competencia. Certa-
tim , contentiosé.
JUTGE DE COMPETENCIAS. /ííez de Competencias.
ludex pro controversiis super iurisdictione
dirimendis.
COMPETENT. adj. Competente. Congruens.
COMPETENTMÉNT. adv. m. Competente-
mente. Congruenter.
COMPETIR. V. n. perta'nyer , tocar. Cotnpí»
ter. Competeré.
Ss COM-
1 62 COM
COMPETIR, p. u. aspirar dos h mes ab em-
penvo á una matéxa cosa. Competir. Con-
tenderé , competeré.
COÍIPILACIÓ. s. f. Compilación. Collectio,
conipüatio.
COMPILAR. V. a. Compilar. Colligere , com-
pilare.
COMPLACENCIA, s. f. Complacencia. Vo-
luptas , delectatio.
COMPLANCTA , COMPLANTA, s. f. ant.
V. Lamento.
COMPLANYER. v. n. ant. V. Planyer, con-
dóidrerse, lamentarse.
CÜMPLAURER. v. a. Complacer. Obsequi,
obsecundare.
COMPLÁURERSE. v. r. Complacerse. De-
lectar!.
COMPLÉMÉNT. s. m. Complemento. Com-
plementum.
COMPLÉT, TA. adj. Completo. Completas,
absolutiis, perfectus.
COMPLÉTAMÉNT. adv. m. Completamente.
Pkné . absoluté.
COMPLETAR, v. a. Completar. Complete,
absolvere , perficere.
COMPLETAS, s. f. p. Completas. Completo-
rium.
COMPLÉXiÓ. s. f. Complexión. Corporis ha-
bitus , constitutio.
DE BONA tí MALA COMPLÉXÍO. V. Bé Ó mal
complexionat.
BE ó MAL COMPLEXIONAT , DA. adj. qUC s' apli-
ca al que th bona ó mala complexíó. Bien ó
mal complexio nado , acomplexionado. Bené
vel malé constitutus , affectus.
COMPLEXO, s. m. Complexo. Complexas.
COMPLICACIÓ. s. f. Complicación. Compli-
catio.
COMPLICAR. V. a. Complicar. Implicare,
complicare.
COMPLICAT, DA. p. p. Complicado.
CÓMPLICE, s. ni. y f. Cómplice. Complex ;
sceleris particeps, consocius.
COMPLICITAT. s. f. Complicidad. Societas,
conspiratio.
COMPLIR. V. a. ant. V. Cumplir.
COMPLIT, DA. p. p. ant. V. Cumplert.
COMPONEDOR, s. m. ant. V. Composi-
tor.
COMPONEDOR , llistó en que posan las lletras los
que componen en T imprempta. Componedor.
Regula typographica litteris aptandis.
COMPÓNDRER. v. a. formar de varias cosas
una, juntándlas y coMocándlas ab cert orde,
com: COMPÓNDRER un rain de varias flors.
Componer. Concinnare , componere.
COMPÓNDRER , Ordenar lo desconcertat , ó ado-
bar lo espatllaf. Componer , aderezar. Com-
ponere , aptare , reficere.
coMP().\DRER , reforsar, restaurar, com se diu
COM
deis corroborants que componen él véntrell
Componer. Muñiré, reficere.
COMPÓNDRER , adomar. Componer. Ornare , de-
corare.
COMPÓNDRER , posar en pau los enemistats , ó
avenir los desavinguts. Componer. Desiden-
tes componere.
COMPÓNDRER , arreglar. Componer. Modum ad-
hibere , ordinare.
COMPÓNDRER , concorrer las parts á formar él
tbt; com set dies la semmana. Componer.
Complere.
COMPÓNDRER, CH 1' Imprempta. Componer. Ca-
racteres arte typographicá disponere , ordi-
nare.
ANEUHO A COMPÓNDRER : ANEUHO VOSALTRES Á
CONPÓNDRÉR ; VAJAHO V. m. k COMPÓNDRER.
f. V. Anar.
COMPÓNDRERSE. v. r. adornarse. Compo-
nerse. Se ornare.
COMPÓNDRERSE , formarse de varias personas ó
cosas algún agregar, y axi s' diu, que 1' ora-
ció gramatical se compon de sas parts:
qu' una junta s' compon de tais subjéctes.
Componerse. Constare , conflari , constituí.
COMPÓNDRERSE. V. Adobarse en la salud.
COMPÓNDRERSE 'l temps. f. V. Alsarsc '1 témps.
QUE s' COMPONGAN : ALLÁ SE LAS AVINGAN. loC.
fam. Allá se las aburujen. Ipsi viderint.
COMPONIBLE, adj. Componible. Concorda-
bilis.
COMPORT. s. m. ant. V. Tolerancia.
COMPORTABLE, adj. Comportable. Tolera-
bilis , ferendus.
COMPORTAR. V. a. Comportar , suportar.
Tolerare , ferré , pati.
COMPORTAT, DA. p. p. Comportado.
COxMPOSAR. V. a. ant. V. Compóndrer, ajus-
tar.
COMPOSAT, DA. p. p. ant. V. Convingut,
avingut , ajustat.
COMPOSICÍÓ, s. f. 1' acció y efecte de com-
póndrer. Composición. Compositio.
COMPOSICÍÓ , conveni , ajust. Composición, Pac-
tio , conventio.
COMPOSICÍÓ , en la música. Composición. Scrip-
tio música.
COMPOSICÍÓ, en vers ó prosa. Composición. Poé-
tica vel rhetorica scriptio.
COMPOSICÍÓ. Gram. Composición. Scriptio ty-
ronibus tradita , in linguam quam edocentur
vertenda.
COMPOSICÍÓ , reparació d' alguna cosa descora-
posta , maltractada ó trencada. Compostura.
Reparatio.
BUTLLA DE coAiPosició. Billa dc composicioti.
Bulla compositionis.
COMPOSITOR, i. m. Compositor ., compone-
dor. Compositor , conditor.
AfiíiGABLK cüMPüsriüK. amigable sompomdor.
Ai-
COM
Arbiter, iudex arbitrarius.
COMPOSITOR , en P imprsmpta^ Compositor, No-
tas lypographicas aptans.
COMPOST, TA. p. p. Compuesto,
COMPOST. s. m. agregat de varias cosas que
componen un tot. Compuesto, Totum ex di-
versis partibus constans.
COMPOSTURA, s. f. circunspecció. Compos-
tura. Modestia , circumspectio.
COMPOSTURA , adorno. Compostura. Ornatus.
COMPRA, s. {. Compra. Emptio.
COMPRADOR , RA. s. m. y f. qui compra.
Comprador. Emptor.
COMPRADOR, él subjécte destinat per comprar
diariamént lo necessari al sustento d' algu-
na casa ó comunitat. Comprador, Obsona^
tor ; quotidianaj dapis emptor.
COMPRAR. V. a. Comprar, Emere.
QÜI COMPRA Y MEN'f EN SA BÓáSA HO SENT. Tcf.
V. Bossa.
QUI DIU MAL, DEL ASE 'li CÓMPRALO AQUKLL EL
COMPRA. V. Ase.
QUI not' conex QUE t' c6mpre. ref. Quien no te
conoce te compre^ ó que te compre., ó ese
te compre.
Qui male te novit comoaret ille sibi.
COMPRÁRSELA, f. fam. anarsen. Tomar las
de Villa Diego ; escurrirse, Abire.
COMPREHENSIBLE. adj. Comprehensible.
Comprehen.-ibilis.
COMPREHENSIÓ. s. f. I' acte de compén-
drer. Comprehension. Comprehensio.
COMPREHENSIÓ, perspicacia , capacitat per com-
pe'ndrer ó penetrar. Comprehension. Com-
prehendendi facultas, capacitas, vis.
COMPREHENSIU, VA. adj. Comprehensivo.
Comprehendens.
COMPREHENSOR , RA. s. m. y f. Compre-
hensor, Beatus.
COMPRES, SA. p. p. Comprehendido.
COMPRESSIÓ. s. f. Compresión. Compres-
sio.
COMPRIMIR. V. a. oprimir, apretar. Com-
primir. Comprimere.
COMPRIMIR , reprimir , contenir. Comprimir,
Comprimere , cohibere.
COMPROBACIÓ. s. f. Comprobación. Com^
probatio.
COMPROBAR. V. a. Comprobar, Compro-
bare.
COMPROBAT , DA. p. p. Comprobado.
COMPROMÉTRER , dexar en mans d' un
tercer la detjrminació d' alguna diferencia,
p'ét , &c. Comprometer. Compromittere.
COMPROMÉTRER , coustituir á algú en alguna
obligació , ferio responsable d' alguna cosa.
Comprometer. Alicuius fidem obligare; ali-
quetn sponsorein reddere.
COMPROMES , SA. p. p. Comprometido,
coMPROM£S, s. ni, ant. V. Comprorais.
COM X63
COMPROMIS. s. m. un deis tres modos da
fér elecció canónica. Compromiso. Compro-
missum.
COMPROMIS, conveni entre litigants ab qua
comprometen él plét á Jutges arbitres. Com-
promiso. Compromissuni.
COMPROMIS, r escriptura ab que 'Is litj.-'ants
anomenan arbitres per decidir él plét pén-
dént. Compromiso. Copiproraissum scripto
datum.
COMPROMISSAR. v. a. ant. V. Compro-
me'trer.
COMPROMISSARI. s. m. Compromisario,
Compromissarius.
CÓMPTADOR , RA. s. m. y f. V. Contador.
COMPTANT. s. m. V, Din.r comptant.
DiNER COMPTANT. Difiero contante, Prssens
pecunia.
CÓMPTAR. V. a. V. Contar.
COMPTAT. s. m. dignitat, y domini del cómp-
te. Condado , condesado. Comitatus , comiti»
ditio.
COMPTE. s. m. nom de dignitat. Conde. Co-
mes.
cbMPTE , r accid y efecte de contar. Cuenta,
Computatio.
COMPTE , calcul , cómputo. Cuenta, Compu-
tatio.
cÓMPTE , papér en que están escritas las parti-
das del import d' alguna cosa. Cuenta, Sup-
putationis, rationis schsda.
CÓMPTE , ó MiLió. Cuento. Decies centena mil-
lia.
CÓMPTE. ant. rondalla. Cuento. Commentum,
fábula.
DONAR CÓMPTE. f. donar noticia , ó rahó. Dar
cuenta. Referre , nuntiare.
ESTAR Á CÓKPTE : VENIR Á CÓMPTE : TRÁURER
CÓMPTE. f. Tener cuenta, Rsm utilem esse :
ex re esse.
ESTAR FORA DE CÓMPTE : HABER EXIT DE CÓMP-
TE : HABER PERDüT EL COMPTE. f. dit dc laS
donas prenyadas. Estar fuera de cuenta.
Feminam ultra coniputum gravidam esse.
FER CÓMPTE. f. resóidrer, determinar. Hacer
cuenta. Secum , apud se statuere.
FÉR tí TRAURER CÓMPTES ALEGRES, f. Hacef 6
formar cuentas alegres. Vana spe pasci.
fí:rse CÓMPTE. f. suposar, dar per féta alguna
cosa. Hacer cuenta, ^Estimare , existimare.
JA t' AJUSTARE 'l CÓMPTE : JA AJUSTARÉM
CÓMPTES. f. fam. ab que s' anienassa á algú.
Yo ajustaré cuentas contigo : Ya ajustaremos
cuentas. Male facti poenas mihi dabis : noo
impunitus abibjs,
PÉNDRER Á ALGÚ PER SON COMPTE. péndrsl'
d' esquira. í.Tomarla con alguno. AWcu'i iugi-
ter adversari, aliquem iugiter insequi.
PÉNDRER Á CÓMPTE . Á BON CÓMPTE. f. TomUf
en cuenta. AJiquid in acceptum referre.
PEN-
1 64 COM
PENDRER PER SON cí)MPTE. f. p^ndfer á son
• cárreg lo que psrtany á altre. Tomar por
su cuenta. Iii se recipere.
PÉRDRER LO CÓMPTE d' ALGUNA COSA. f. Perder
la cuenta. Computuní aliquid excederé: ad
computum redigi non posse.
RETRK co.MPTE. f. apt. donat cbmpte. Dar
cuenta. Rationem reddere.
TEÑIR cbniPTE. f. at^ndrcr. Tener cuenta. In-
cumbere in rem : rei animum intendere.
TBNiR coMPTE. f. teñir cuvdado de la conserva-
ció ú seguretat d' alguna cosa. Tener cuenta.
Curaní adhibere.
TENjRSE cÓMPTE. f. cH hl TOenjar. Guardar la
boca. Guise non indulgere.
TRÁURER cÓMPTES. f. calcuhr r import d' al-
guna cosa. Echar la cuenta. Computare.
TRÁURER sos cÓMPTES. f. Hiet. Considerar 1' uti-
litat ó dany que pot resultar d' algún nego-
ci , empresa, &c. Ajustar sus cuentas. Ne-
gotium pcrpendcre.
k CÓMPTE : Á BON CÓMPTE, iTi. adv. A cuentu :
A hiena cuenta. In sunimam persolven-
dam.
k MÓN CÓMPTE : PER m6n CÓMPTE : X CÓMPTE
MEu. re. adv. Por mi cuenta. Mea fide , hoc
in me recipio.
COMPROBAR LAS PARTIDAS d' UN cómpte. Co-
tejarlas ab sos iustilicatius. Pelotear. Sum-
mas conferre summis, vel recensere.
CÓMPTE errat que NO VALGA, cxpr. Cuenta
errada que no valga.
Computus haud valeat quoties intervenit
error.
EN CÓMPTE. rn. adv. en lloc. En vez., en lugar.
Pro , loco , vice.
I/LIBRE DE cÓMPTES. Líbro de cuenta. Rationa-
le , rationarium.
LO CÓMPTE DE LA VELLA. La cuenta de la vie-
ja. Ratio per dígitos vel per glóbulos sub-
ducta.
TiSNTE CÓMPTE ; tet' CÓMPTE. loc. Cuenta con
la cuenta. Cura , cave ne tibí aliquid mali
accidat.
AL PASSAR CÓMPTES NOS vEUREM. Tef. Al dar la
cuenta me lo diréis.
Cum veniet tempus rationis damna videbis.
CÓMPTES VÉLLS BARALLAS NOVAS, rcf. V. Bara-
11a.
l' ASE FA UN CÓMPTE , Y EL TRAGINER EN FA
UN ALTRE. ref. V. Ase.
COMPTESTABLE. s. m. ant. Condestable.
Comestabilis.
CüMPTESSETA. s. f. dim. Conáesita, conde-
sica , condcsilla. Fuella comitissa.
COMPTET. s. m. dim. el compte de poca
edad. Condesito^ condesico.,condesiUo. Comes
pucr.
cÓMPTET, petit compte. Cuentecilla., cueniecica.
cuentecita. Supputatiuncula.
COM
COMPULSIÓ. s. f. for. Compulsión. Compul-
sin.
COMÜ. adj. lo que es de mólts. Común. Com-
nuinis.
coMÚ,admés, corrént , rebut de tóís d de la
niajor part. Común. Communis.
coMÚ , ordinari , bast. Común. Vilig , despica-
bilis.
coMÚ , frequént. Común. Communis.
coMü. s. m. la gént que compon una ciutat,
poblé &c. Común.) comunidad. Commune
populus , plebs.
COMÚ, gremi. V. Gremi.
COMÚ DE DOS. Gram. Común de dos. Commu-
ne duorum.
COMÚ DE TRES. Gram. Común de tres. Com-
mune trium.
FÉR poc ó MOLT COMÚ. f. Ser poc Ó mólt abul-
tat. Hacer poco ó mucho bulto : abultar poca
6 mucho. Parvae, aut magnse molis esse.
PARLAR EN COMÚ. f. Hiiblar en común. Indefi-
nité loqui.
TEÑIR UNA COSA EN COMÚ. f. Tener., gozar ó
poseer alguna cosa en común. In commune
habere , possidere.
PER LO COMÚ. m. adv. Por lo común. Vuleó.
I • ^
ut plurimum.
EN COMÚ. ra. adv. En común. In commu-
n?.
QUI SERVEX Á UN COMÚ SERVEX X NINGÚ. ref.
Quien sirve al común sirve á ningún*
Officiuní multis quod fit, fit, crédito, nullí.
COMUL. s. m. ant. V. Cúmulo.
COMUNA, s. f. V. Bassa.
COMUNA Ó COMÜNITAT DE POBLÉ, ant. V. Co-
mú.
COMUNAL, adj. ant. V, Comú.
COMUNALMENT. adv. niod. ant. V. Comu-
namtnt.
COMÚN AMENT. adv. m. Comunmente. Vul-
go , passim.
COMUNIA. s. f. ant. V. Ajust, conveni.
COMUNICABILITAT. s. f. Comunicabilidad.
Communicabilitas.
COMUNICABLE, adj. Comunicable. Commu-
nicabilis.
COMUNICACIÓ. s. f. r acció Ú cfecte de
comunicar , ó comunicaríc. Comunicación.
Communicatio.
COMUNICACIÓ, tráete, correspondencia entre dos
ó moltas personas. Comunicación. Consuetu-
do , familiaritas.
COMUNICACIÓ , unió d' unas cosas eb altras.
Comunicación. Communicatio, coniunctio.
COMUNICAR. V. a. fér participant á altre
de lo que s' te. Comunicar. Communicare,
commune faceré.
COMUNICAR, dar part d' alguna cosa , ft;rla sa-
ber. Comunicar. Coiiimu*nicare , notum fa-
ceré.
co-
COM
COMUNICAR 1 consultar. Comunicar. Consulere,
con ferré.
Á QUI NO t' POT AJUDAR NO VULLAS TOS MALS
COMUNICAR, ref. V. Ajudar.
COMUNICARSE, v. r. Comunicarse. Cora-
municari, coniungi.
COM ÚNICA T , DA. p. p. Comuríkado.
COMUNICATÍU , VA. adj. Comunicativo.
Communicari capax , aptus.
COMUNÍÓ. s. f. la Sagrada Eucaristía. Co-
munión. Sacra Eucharistia.
coMUNid , recepció de la Sagrada Eucaristía.
Comunión. Communio sacra.
coMUNK) DELs sANTs. Coviunion dc los Suntos.
Sanctorum communio.
COMUNÍSSIM , MA. adj. sup. Comunüimo.
Communissimus , valde conimunis.
COMUNÍSSIMAMÉMT. adv. m. Comum'si-
mámente, Frequentissimé.
COMUNÍTAT. s. f. Comunidad. Societas, so-
dalitium.
COMUNMÉNT. adv. m. V. Comunamént.
CONATO, s. m. Conato. Conatus.
CÓNCA. s. f. vas gran axí dit de qualsevol
materia. Cuenca. Concha.
CONGA , de fusí. ant. V. Gabadal.
coNCA , de tortuga ó altre animal de closca.
ant. V. Closca.
CONCAMBI. s. m. V. Cambi.
CONCAVITAT. s. f. Concavidad. Cavum.
CÓNCAVO, VA. adj. Cóncavo. Cavus.
CONCEBEMENT, CONCEBIMENT. s. m.
ant. V. Concepció.
CONCEBIR. V. a. Concebir. Concipere.
CONCEBIR, met. formar idea ó concépte d' al-
guna cosa. Concebir. Concipere , apprehen-
dere.
CONCÉBRE. V. a. ant. V. Concebir.
CONCEBUT, DA. p. p. Concebido.
CONCEDIMENT. s. m. ant. V. Concessió.
CONCEDIR. V. a. donar , atorgar. Conceder.
Concederé.
CONCEDIR , donar per cert , convenir en lo
qu' aitre diu ó afirma. Conceder. Concederé,
assentiri.
CONCEDIT, DA. p. p. Concedido.
DAT Y NO CONCEDIT. loc. fam. Dado y no cow
cedido. Dato & non concesso.
CONCELLAR. v. a. ant. V. Aconsellar.
CONCENT. s. m. Concento. Concentus.
CONCENTRARSE, v. r. V. Reconcentrarse.
CONCENTRAT , DA. p. p. V. Reconcén-
trat.
CONCÉNTRIC , CA. adj. Concéntrico. Con-
céntricas.
CONCEPCIÓ. s. f. Concepción. Conceptio.
CONCEPCIÓ , per antonomasia la de la Verge
Maria Mare de Deu , y la festivitat que ce-
lebra r Iglesia ab est n'tol. Concepción. Con-
ceptio Beatse Mariae Yirginis.
Tom. I.
CON i6;5
CONCÉPTE , s. m. T idea que concebei
r entenimént. Concepto. Concepíus.
coNcEPTE, sentencia , agudesa ó ditxo ingenios.
Concipto. Acumen.
CONCÉPTE , 1' opinió que s' te , y judici que s'
fa d' alguna cosa. Concepto. iEstimatio, opi-
nió, iudicium , sententia.
CONCEPTUAR, v. a. Conceptuar. ludicare,
estimare , iudicium faceré.
CONCEPTUAT, DA. p. p. Conceptuado.
CONCERNENT. adj. Concerniente. Attinens,
pertinens,
CONCERNIR, v. n. Concerner. Attinere,
spectare.
CONCERT. s. m. bon orde. Concierto. Ordo,
dispositio.
CONCERT, ajüst , conveni. Concierto. Conventio,
pactio.
CONCERT , composició de música. Concierto.
Concentus.
ANAR ALGUNA COSA SENS ORDE NI CONCERI. f.
V. Anar.
DE CONCERT. m. adv. De concierto., de acuerdo^
de común consentimiento. Uno consensu.
CONCERTA, s. f. V. Concert.
CONCERTADAMÉNT. adv. m. Concertada^
mente. Ordinaté.
CONCERTADÍSSIM, MA. adj. sup. Concer^
tadisimo, Ordinatissimus.
CONCERTAR, v. a. tractar del preu d' algu-
na cosa. Concertar. De pretio disceptare.
CONCERTAR, pactar, tractar, concordar algu-
na cosa. Concertar. Pacisci , constituere.
CONCERTAT, DA. p. p. Concertado.
CONCESSIO. s. f. CoiJces'ton. Concessio.
CONCIENCIA, s. f. Conciencia. Conscientia.
ENCARREGAR LA CONCIENCIA, f. fér responsable
á algú en conciencia d' alguna cosa. Encar»
gar^ cargar^ g) avar la conciencia á alguno.
CoDscieniiam obligare, obstringere , cuipae
reum aliquem constituere.
NO TEÑIR CONCIENCIA, f. No tener conciencia.
Pravae conscientise esse.
SÍ3R DE CONCIENCIA AMPLA. f. V. Ampia.
cÁRREG DE CONCIENCIA. V. Ca'rreg.
DE CONCIENCIA AMPLA. Anclio óe concjencía.
Parum religiosus.
EN CONCIENCIA, m. adv. En conciencia. Integri
conscientia.
CONCIENCIOS, SA. adj. ant. qul te bona
conciencia. Concienzudo. Valde religiosus.
CONCILI. s. m. coUecció deis decréts d' algua
Concili. Concillo. Decreta Concilii.
CONCILI GENERAL Ó EccMÉNic. ConciUo Gene-
ral , d Ecuménico. Concilium Genérale,
CEcumenica Sydodiis.
CONCILI, junta ó congrés de Bisbés,&c. CokcjVío.
Concilium.
CONCILI NACIONAL. ConciUo Nacionp.l. Ccnci-
liura Nationale,
Tt CON-
1 66 CON
coNciLi PROVINCIAL. , CoticiUo Prov'inc'taí. Con-
cilium Provinciale.
CONCILIÁBULO, s. m. Coii:Uiábuh. Conci-
Jiabulum.
CONCILIACIÓ. s. f. Cu>¡cil¡acion. Concilia-
tio.
CONCILIADOR, s. m. Conciliador. Concilia-
tor.
CONCILIAR. V. a. éls ánimos oposats. Conci-
¡iar. Conciliare , componeie.
CONCILIAR, conformar proposicions al paréxer
contrarias. Conciliar. Interpretare , concor-
dare.
coiíciLiAR, guanyar éls a'nimos ó la benevolen-
cia. Conciliar. Conciliare, comparare.
CONCILIAR, adj. lo que pertany al Concili.
Conciliar. Conciliaris , ad conciiium atti-
nens.
CONCÍLIAT, DA. p. p. Conciliado.
CONCÍLIATIU, VA. adj. Conciliativo. Con-
cilians.
CONCÍNNITAT. s. f. Concinidad. Concinnitas.
CONCIS, SA. adi". Conciso. Concisus.
CONCISAMÉNT. adv. m. Concisamenle. Con-
cité.
CONCISIÓ. s. f. Concisión. Concisio.
CONCITAR, v. a. Concitar. Concitare.
CONCITAT, DA. p. p. Concitado.
CONCIUTADÁ , NA. s. m. y f. Conciudada-
no. Concivis.
CONCLAVE, s. m. Cónclave. Conclave.
CONCLÓURER. v. a. acabar , donar fi. Con-
cluir, Finiré , finem poneré.
CONCLÓURER, determinar sobre lo tractat. Con-
cluir. Decernere , constituere.
CONCLÓURER , inferir , deduir. Concluir. Inferre,
deducere.
CONCLÓURER , convéncer. Concluir. Convincere,
evincere. •■
CONCLÓURER, CH causa. for. Concluir. Actis in
iudicio finem imponere.
CONCLOS , SA. p. p. Concluido.
DONAR PER CONCLOS EN CAUSA, f. foF. Dar la
causa por conclusa ., ó el pleito por concluso.
Causam in iuditio actaní pronuntiare.
CONCLÜENT. p. a. Concluyente. Conclu-
dens.
CONCLUIR, v. a. V. Conclóurer.
CONCLUIT, DA. p. p. V. Conclos.
CONCLUSIÓ. s. f. r accid y efecte de con-
clóurer. Condusion. Conclusio.
CONCLUSIÓ , él fi d' alguna cosa. Conclusión.
Finis, absolutio.
CONCLUSIÓ , la proposició que s' inferex d' al-
tras. Conclusión. Conclusio.
CONCLUSIÓ , resolució cerca alguna materia so-
bre la qual s' ha discorregut. Conclusión.
Deliberatio, sententia.
CONCLUSIÓ, proposició que s' defensa en las es-
colas. Conclusión. Conclusio»
CON
EN CONCLUSIÓ. m. adv. En conclusión. Denique,
tándem.
CONCOMITANCIA, s. f. Concomitancia.
Conconiitantia.
CONCOMITANT. p. a. Concomitante. Comi-
tans , concomitans.
CONCORDADAMENT, CONCORDA-
MENT. adv. mod. ant. Concor demente:, de
común acuerdo. Concorditer.
CONCORDANCIA, s. f. conformitat d' una
cosa ab altra. Concordancia. Conformitas,
convenientia.
CONCORDANCIA. Gram. Concordancia. Verborum
in re Grammaticá concorditas.
CONCORDANCIA , el! la música. Concordancia,
Concentus.
CONCORDANCIAS, p. de la Biblia. Concor-
dancias. Sacrorum Bibliorum concordan-
tiíe.
CONCORDAR, v. a. conformar, convenir una
cosa ab aitra , com la copia d' un escrit ab
son original. Concordar , concertar. Concor-
dare.
CONCORDAR UNA CAUSA Ó PLÉT. for. AjuStOr^
concordar un pleyto ó causa. De lite conve-»
ñire.
NO CONCORDA , NO CONCORDA l' UNA COSA AB
l' altra. loe. fam. V. Convenir.
CONCORDAT , DA. p. p. Concordado.
C0NC0RDAT. s. m. Concordato , concordata.
Pacta conventa.
CONCORDE, adj. Concorde. Concors.
CONCORDIA, s. f. unió , conformitat. Con-
cordia. Concordia , concorditas.
CONCORDIA, ajust , convcRÍ entre 'Is que plede-
jan. Concordia. Pactio , conventio.
CONCORDIA, instrumént jurídic. Concordia, Con-
ventio, pactio, scriptio.
CÓNCÓRRER. V. n. contribuir. Concurrir.
Concurrere,
CÓNCÓRRER, juntarse en un matex lloc y témps
varias personas, succéssos ó cosas. Concurrir.
Convenire, concurrere.
CÓNCÓRRER , entrevenir, V. Entrevenir.
CONCRÉT , TA. adj. Concreto. Concretus.
CONCRETAR, v. a. Concretar. Determi-
nare.
CONCRETAT, DA. p. p. Concretado.
CONCUBI. s. m. ant. V. Concubinari.
CONCUBINA, s. f. Concubina. Concubina.
CONCUBINARI. s. m. Concubinario. Concu-
binus,
CONCUBINAT, s, m. Concubinato. Concubi-
natus.
CONCÜBINATGE. s. m. ant, V, Concubi-
nat,
CONCÚBIT. s. m. Concúbito. Coitio , coiíus.
CONCULCAR. V. a. Conculcar. Calcare, con-
culcare.
CONCULCAT , DA. p. p. Conculcado.
CON-
^ CON
CGNCUFISCENCÍA. s. f. Concupiscencia.
Concupiscentia.
CONCUPISCENCIA, apetit desordenat de deshones-
tedat. Concupiscencia. Carnis concupiscentia,
luxuria , libido.
CONCUPÍSCÍBLE. adj. Concupiscible. Con-
cupiscens, concupiá'centivus.
CONCURRENCIA, s. f. junta de varias per-
sonas en un niatéx [loe. -Concurrencia, Con-
cursus.
coNcuRRKNciA, ocurrencia de diferénts succ^s-
sos , circunstancias, &c. en un matéx téiiips.
Concurrencia. Rerum concursio, concursus.
CONCURRÉNT. p. a. Concurrente. Concur-
rens , conveniens.
CONCURS. s. ni. multitut de gént junta en
en un matéx lloc. Concurso. Concursus.
CONCURS, la oposici<5,ó exércicis literaris que s'
fan en certas preiensions. Concurso. Concer-
tatio litteraria.
CONCURS d' acrehed6rs. V. Acrehedor.
CONCURSAR. V. a. posarse 'Is bens d' algún
deutor en mans deis acrehedórs. Concursar.
Debitoris bona de mandato iudicis credito-
rum íolutioni destinar!.
CONCURSAT , DA. p. p. Concursado.
CONCUSSIO. s. f. Concusión. Concussio.
CONDAL, adj. lo que pertany al Compte. Con-
dal. Ad Comitis dignitatem pertinens.
CONDECENDRE. v. a. ant. V. Condescen-
dir.
CONDECÉNT. adj. Condecente. Respondens.
coNDECENT. adj. ant. competént. Condecente.,
correspondiente .1 competente. Congruus.
CONDECORACIÓ. s. f. Condecoracioti. Con-
decoratio.
CONDECORAR, v. a. Condecorar. Condeco-
rare.
CONDECORAT, DA. p. p. Condecorado.
CONDÉMNA. s. f. Condena. Sententi£e testi-
monium.
CONDEMNABLE. adj. Condenable. Condem-
nabilis.
CONDEMNACIÓ. s. f. Condenación. Damna-
tio.
CONDEMNAR. v. a. Condenar. Damnare,
condemnare.
CONDEMNAR , reprobar alguna doctrina ú opi-
nid. Condenar. Condemnare , improbare.
CONDEMNAR, desaprobar alguna cosa. Condenar.
Condemnare, improbare.
CONDEMNAR. mct. llcvar 1' US d' alguna porta,
finéstra , &c. paredandla ó tapandla. Conde-
nar. Obstruere , obturare, claudere.
CONDEMNAR Á COSTAS, f. fof. Condenar en cos-
tas. Ad solvendas litis impensas aliquem
condemnare.
FÉR CONDEMNAR. f. ftr desespsTar , enrabiar.
Infernar. Cruciare , summaiii molestlam af-
ierre.
CON 16^
CONDEMNARSE. v. r, culparse á sí matéx.
Condenarse. Se condemnare.
CONDEMNARSE, encürrer en !a pena eterna.
Condenarse. vErernis cruciatibus addici.
CONDEMNAT, DA. p. p. Condenado.
CONDEMNAT. s. m. Condenado. Poenis sem-
piternis addictus.
CONDEMNATORI , RÍA. adj. for. Conde-
natorio. Condem.natorius.
CONDENSACIÓ. s. i. Condensación. Spissatio,
densatio.
CONDENSAR, v. a. Condensar. Densare, con-
dt nsare , spissare.
CONDENSAT, DA. p. p. Conder.sado.
CONDESCENDENCIA, s. f. Condescenden-
cia. Obsequium , obsecundatio.
CONDESCExNDIR. v. n. Condescender. Ob-
secundare , morem gerere.
CONDESTABLE, s. m. Condestable. Comes-
tabilis.
CONDEXEBLE. s. m. Condiscípulo. Condisci-
pulus.
CONDICIO. 8. f. la naturalesa ó constitució
de las cosas. Condición. índoles.
coNDició , natural ó geni. Condición. Conditio,
ingenium.
coNDició , r estat ó caÜtat d' alguna persona.
Condición. Conditio.
coNDició, calitat, circunstancia bax la qual se
fa ó promet alguna cosa. Condición. Condi-
tio, pactio.
coNDicid CASUAL, for. Condición casual. Condi-
tio casualis.
coNDicid HONESTA, for. Condicion honesta. Con-
ditio honesta.
coNDicid iMPossiBLE DE DRET. for. Condicíon
imposible de derecho. Conditio iare impossi-
bilis.
coNDició iMPossiBLE DE FET. for, Condicíon im-
posible de hecho. Conditio impossibilis , quse
adimpleri nequit.
CONDICIO MIXTA, for. Condícion mezclada. Con-
ditio mixta.
coNDicid NECEssARiA. for. Condtcion necesaria,
Conditio necessaria.
coNDicid póssiBLE. for. Condición posible. Con-
ditio possibilis.
coNDicid TÁCITA, for. Condicion tácita 6 callada,
Conditio tacita.
coNDicid TORPE Ó DESHONESTA. Condicton tor-
pe , ó deshonesta. Conditio turpis , contra
legem.
CONDICIONAL, adj. Condicional. Conditione
aiTectus.
CONDÍCÍONALMÉNT. adv. m. CondkionaU
mente. Sub conditione , interpositá conditio-
ne.
CONDICIONAT, DA. adj. lo qu' importa
alguna condicití 6 requisit. Condicionado.
Conditione afíectus.
CON-
jr.R CON
CONDIGNAMÉNT. adv. m. Condignamente.
Condigna.
CONDIGNE. adj. Condigno. Condignus.
CONDIGNITAT. s. f. Condignidad. Condig-
ritas.
CONDIT. s. ID. ant. menjar. Comida. Cibus.
CÜNDOL. s. m. Duelo. Miseratio.
CONDÜLDRERSE. V. r. Condolerse., doler-
se , condolecerse. Misereri.
coNDOLiT, DA. adj. fatjgat , capolat. Molido.
Lassatus , í'ractus.
CONDONACIÓ. s. f. Condonación. Condona-
tio ., reinissio.
CONDONAR. V. a. Condonar. Condonare, re-
mitiere.
CONDONAT, DA. p. p. Condonado.
CONDUCCIÓ. s. f. Conducción. Ductus , duc-
tio , conductio.
CONDUCENCIA, s. f. Conducencia. Con-
gruentia.
CONDUCTA, modo ú orde de vida y accións.
Conducta. Vitae ordo, methodus.
CONDUCTA, él salari que dona un Poblé á son
niétge perqué cuide deis malalts d" él!. P-ir-
tido. Pacta merces cum medico pro Kgrotis
alicuius oppidi curandis.
CONDUCTIER. s. m. ant. V. Conductor.
CONDUCTO, s. m. canal ó canonada per di-
rigir las ayguas. Conducto. Aquarum duc
tus.
CONDUCTO, met. la persona per qui s' dirigex
algún negoci. Conducto. Via, médium, duc-
tus.
TAPAR LOS CONDUCTOS , impedir son curs ab al-
guna cosa que 'Is embosse. Cegar los conduc-
ios. Inrercludere , impediré.
CONDUCTOR, s. m. Conductor. Ductor, vec-
tor.
CONDUENT. p. a. Conducente. Conveniens,
congruens.
CONDÜENTÍSSIM, MA. adj. sup. Condu-
centísimo. Valde conveniens , congruens.
CONDUHIMENT.s. m.ant. T acció de con-
duir , ó dirigir. Conducción , conducta. Duc-
tus , conductio.
CONDUÍR. V. a. transportar d' una part á
altra. Conducir. Conducere.
coNDuiR, posar en orde. V. Endressar.
coNDuiR , encaminar. Conducir. Ducere.
CONDUIR , gobernar , gombóldar. Cuydar. Cu-
rare.
CONDUIR. V. n. ser útil , fér al cas. Conducir.
Conducere.
CONDUÍT, DA. p. p. Conducido.
CONEGUDA. s. f. V. Conexemént.
CONEGUDAMÉNT. adv. m. Conocidamente.
Aperté , perspioué.
CONEGUDÍSSÍM , MA. adj. sup. Conocidísi-
mo. Notissimus.
CONEGUDÍSSIMAMENT. adv. ni. sup. Co-
CON
fíocidísUnamente. Manifestissimé , valde cer-
té , clarissimé.
CONEGUT, DA. p. p. Conocido.
coNEGUT , familiar ó molt tractat. Conocido.
Faniiliaris ; communicatione coniunctus, ag-
nitus , cognitus.
HOME CONBGUT , Ó PERSONA CONEGUDA , la
que ha es per son empleo 6 altras circuns-
tancias. Hombre conocido., 6 persona conocida.
Genere aut muñere notus , conspicuus.
ES MES CONEGUT QUE LA MALA HÉRBA. loC. fam.
Es mas conocido que la ruda. Nulll incogni-
tus.
CONEXEMÉNT. s. m. 1' acciá y efecte de
conéxer. Conocimiento. Cognitio.
CONEXEMÉNT. íoT. 1' acte de conexer y judicar
las causas. Convcimiento. Cau-se cognitio.
CONEXENSA. s. f. V. Conexemént.
CONEXENSA , Ja persona que s' te coneguda y
tractada. Conocimiento. Notus, famiiiaris.
CONEXER. V. a. percebir l'entenimént algu-
na cosa. Conocer. Cogr;Oscere.
CONEXER, experimentar, eméndrer, y axi s'
diu ; coNEC que mira mon profií. Conocer,
Expejiri , animadvertere.
CONÉXER , teñir idea clara de la fisonomía ó
figura d'alguna persona ó cosa. Conocer.
Noscere.
CONÉXER , saber , enténdrer , advertir. Conocer.
Agnoscere , intelligere.
CONÉXER, teñir tractat á alga, teñir amistat ó
comunicació ab éll. Conocer. FamiJiariter
cum aliquo versari.
CONÉXER , presumir, conjecturar, y axi s' diu ;
coNEC que pleura'. Conocer. Conücere.
CONÉXER , teñir T home acre carnal ab alguna
dona. Conocer : tener cuenta. Coire cognos-
cere.
CONÉXER X UN D¿SDÍ: QUE VA NAXER 6 DE NOY.
f. Conocer desde la cuna. Ab incunabiiis
noscere aliquem.
CONÉXER AB ÉL BLANC DEES ULLS. f. V. BlanC.
CONEXER d' una CAUSA Ó PLET. f. Couocer ds
una causa ó pleyto. Sedere iudicem pro tri-
bunali.
CONÉXER LAS MAULAS, f, V. Maula.
DONAR 6 DONARSE Á CONEXER. f. manifestar , 6
manifestarse. Dar ó darse ó conocer. Mani-
festare , vel manifestari.
FÉR CONÉXER Ó FÉRSE CONÉXER. f. Dar Ó darst
á conocer. Sese vel alium manifestare , no-
lum faceré.
AB LO SÍ;U MAL VOL CONEXE 'l DÉLS ALTRES.
ref. Piensa el ladrón que todos son de su
condición.
Quod malus ipse, malos alios putat impro-
bus esse.
EN LAS OERAS Y EN LA FK SE CONEX QUI AMOR
TE TÉ. ref. V. Amor.
EN MALALT/a T KN PRESÓ CONEXERAS TON COM"
PA-
CON
PANYÓ. ref. En el peligro se conoce el amigo.
Amicus certus in re incertá cernitur.
JA t' goxeg héreeta que t' diüs moradux.
ref. Ya te veo besugo que tienes el ojo claro.
Quid cogitas, qu5 tendas video: mentem
vel consilium tuum teneo.
LO FART NO CONEX AL DEjÚ. Tcf. El hattO del
ayuno no tiene duelo ninguno.
Quüd reliqui esuriant repletus nil dolet
escis.
Qui NO t' CONEX QUE t' COMPRE, tef. V. Com-
prar.
VAL MES DOLENT CONEGUT QUE BO PER C0NÍ>
XER. ref. Mejor es., ó mas vale lo malo cono-
cido , que lo bueno por conocer.
Esse scies pravum , pravum quem noveris
esse :
Esse probum nescis , quem latet esse pro-
bum-
CONÉXERSE. V. r. Conocerse. Nosci.
CONEX ERSELI AB LA CARA. f. Manifes-
tar aigú ab la cara , lo que li está passand,
ó lo que shnt en son interior. Traerlo escrito
en la frente. In vultu apparere ; manifes-
tari.
DE QUAtfD ENsÁ que'ns conexem? f. fam. ab
que s' mostra estranyarse la sobrada fami-
liaritat d' algi'i ab qui s' había tingut poc
ó ningún tráete. ¿ En que bodegón hemos
comido juntos ? Undenam tibi haec tanta
mecum familiaritas ?
CONFABULACIÜ. s. f. Confabulación. Con-
fabulatio.
CONFABULAR, v. n. Confabular. Confabu-
lari.
CONPANON. s. m. ant. V. Ganfaró.
CONPECCÍÓ. s. f. Confección. Confectio.
CONFECCIONAR, v. a. Confeccionar. Con-
fectiones medicas concinnare.
CONFECCIONAT , DA. p. p. Confecciona-
do.
CONFEDERACIÓ. s. f. Confederación. Foe-
dus , pactio.
CONFEDERARSE, v. r. Confederarse. Foe-
derari , foedus inire.
CONPEDERAT , DA. p. p. Confederado.
CONFÉGIR. V. a. Deletrear. Litteras sillaba-
tim enuntiare.
CONFERENCIA, s. f. 1' acció de conferir ó
tractar algún assumpto. Conferencia. Colla-
tio , consultatio.
CONFERENCIA , la que fa '1 Conferenciant á sos
dexébles. Paso , repaso. Explicatio , exposi-
tio.
FER CONFERENCIA, f. explícar prívadamcnt al-
guna facultat á algún dh>ihb\e. Pasar. Expo-
nere.
CONFERENCIAN!, s. m. qui fa conferen-
cia a' algún estudiant. Pasante. Hipodiiias-
calius , repetitor.
Tom. 1,
i6()
CON
CONFERENCIAR, v. n. Conferenciar. Con
ferré , consulere.
CONFERIR. V. a. concedir, donar. Conferir.
Conferre , concederé.
CONFERIR, tractar junt ab altres algún assump-
to. Conferir. Consultare, examinare.
CONFERIR un benefici. Conferir, colar un bene-
ficio. Benelicium Ecclesiasticum conferre.
CONFERMAR. v. a. ant. V. Cunlirmar.
CONFES. s. m. V. Confessór.
coNFEs, él reo qu' ha conféssat. Confesso. Con-
fessus.
CONPESSAR. V. a. manifestar ó assegurar
algú lo que sab 6 sént. Confesar. Confiteri,
manifestare.
coNFKssAR, los pecats. Confesar. Confiteri pee-
cata.
coNFÉssAR , regonéxer y teñir per certa alguna
cosa. Confesar. Credere.
CONFÉSSAR, oir él Confésíór al penitént. Confe-
sar. Peccata intra poenitentiae sacramentum
audire.
CONFÉSSAR DE PLA. f. Confesar de plano. Plani
confiteri.
CONFÉSSAT, DA. p. p. Confesado.
CONFESSIÓ. s. f. declaració que s' fa de lo
que s' sab. Confesión. Confessio.
coNFÉssió, deis pecats. Confesión. Confessio sa-
cramentalis.
CONFÉSSIÓ , la resposta que fa 'I reo. Confesión,
Rei in judicium vocati responsum , declara-
tio.
coNFÉssid GENERAL , dels pecats. Confesión ge-
neral. Confessio generalis.
CONFÉSSIÓ GENERAL , oració que té 1' Iglesia
preparatoria per rebrer ajguns Sagraménts,
y que s' diu en él léso, y en altras ocasions.
Confesión general. Formula deprecatoria in
quorumdam Sacramentorum receptione tírní
in aliquibus horis canonicis & alias recitan-
da.
FILL Ó FILLA DE CONFÉSSIÓ, HijO O hija dg
confesión. Poenitens uní Confessario addic»
tus.
CONFÉSSIONARI. s. m. Confesonario , con-
fesionario. Confessarii sella.
CONFESSOR. s. m. Confesor. Confessarius.
coNFÉssoR , títol que dona V Iglesia á alguns
Sants. Confesor. Confessor.
ANTES , ó PRIMER MARTYR QUE CONFÉSSÓR. loC.
fam. Antes martyr que confesor.
Quám Confessoris, plus nomen martyris am-
bit.
CONFI. s. m. Confín. Confinium.
CONFIADAMENT. adv. m. Confiadamente.
Fidenter, confidenter , securé, tute.
CONFIADÍSSIM, P.IA. adj. sup. Confiadísi-
mo. Fidentissimus.
CONFIANSA. s. f. éspéransa ferma. Confian-
za, Conoide ntla.
Vv CON-
i^o CON
coNFiANSA, presumpció. Confianza. Prjesump-
tio , nimis coníidentia.
DONAR coNFiANsAS. f. Coiifiaf. In spcm eri-
gere.
9N coNFiANSA. m. adv. En confianza. Secreto,
sub secretó.
CONFIAR. V. a. alguna cosa á algú. Confiar.
Credere.
CONFIAR. V. n. esperar fermamént. Confiar.
Confidere , sperare.
CONFÍAT , DA. p. p. Confiado.
GONFiAT. s. m. presumit. Confiado. Confidens,
prssumptuosus.
CONFIDENCIAL, adj. Confidencial. Quod ín-
ter fidos agitur.
CONPíDENCIALMÉNT. adv. ra. Confiden-
cialmente. Uti Ínter fidos agí solet.
CONFIDÉNT. s. m. Confidente. Pidus secre-
ti conscius.
CONFIDÉNTÍSSIM , MA. adj. sup. Confi-
dentísimo. Cui praecipué arcana creduntur.
CONFIDÉNTMENT. adv. m. Confidentemen-
te. Uti amicis arcana creduntur.
CONFIGURACIÓ. s. f. Configuración. Confi-
guratio.
CONFIGURAR, t. a. Configurar. Configura-
re , conformare.
CONFÍGURAT , DA. p. p. Configurado.
CONFINANT. adj. Confin , confinante. Confi-
nis, conterminus.
CONFINAR. V. n. Confinar. Confinem, con-
terminum , continguum esse.
CONFÍN AT , DA. p. p. Confinado.
CONFIRMACÍÓ. s. f. revalidació de lo fét,ó
antecédéntment aprobat. Confirmación ., con-
validación. Confirmatio.
CONFIRMACÍÓ. nova proba d' alguna veritat,
d' algún fét , dictamen &c. Confirmación.
Confirmatio, comprobatio.
CONFIRMACÍÓ. sagramént. Confirmación. Confir-
matio.
CONFIRMAR, v. a. revalidar lo que s' ha fét
ó aprobat. Confirmar. Confirmare.
CONFIRMAR , corroborar la veritat 6 certesa
d' alguna cosa. Confirmar. Confirmare, com-
probare.
CONFIRMAR , administrar él Sagramént de la
Confirmació. Confirmar. Sacro chrismate un-
gere.
CONFIRMARSE, v. r. assegurarse en lo dic-
«noiámen format. Confirmarse. Firmari , confir-
mari.
CONFIRMAT, DA. p. p. Confirmado.
SENTENCIA CONFIRMATORIA, for. Sen-
tencia confirmatoria. Sententia confirmatoria.
CONFISCACIÓ. s. S. Confiscación. Confisca-
tío.
CONFISCAR. V. a. Confiscar. Confiscare : fis-
co addicere.
CONFISCAT , DA. p. p. Confiscado.
CON
CONFIT. s. m. Confite. Coriandri , aut aimilis
seminis granum saccharo contectum.
coxFiTs coRDELLATS. fam. assots. Confites. Vet'
bera.
poT DE coNFiTS. Confitera. Bellariorum vas.
CONFITAR. V. a. posar las viandas, fruyts
&c. en algún suc , en que s' solen mesciar
algunas hérbas , ó altres ingrediénts forts,
com vinagre , sal , alls &c. per que $' con-
serven , y reban él gust de ditas herbas
é ingrediénts. Adobar. Condíre.
CONFITAT, DA. p. p. Adobado ., echado en
adobo.
CONFITER, CONFITíERc s. m. ant. quí
fa confituras. Confitero. Dulciarius conditor,
bellariorum opifex , vel venditor.
CONFITURA, s. f. Confitura , dulce. Bellaria,
salgama, cupedia.
CONFITURA DE PONSEM. V. Ponsem.
CONFLICTE. s. m. Conflicto. Angustia , agi-
tatio, commotio animi.
CONFLUENT. s. m. de dos rius, rieras &c.
Confluencia. Confluens.
CONFLUIR. V. n. concorrer molta gént de
diferents parts á un paratge. Confluir. Con-
fluere. „
CONFONDIMENT. s. m. ant. V. Confu-
sió.
CONFÓNDRER. v. a. mesciar diferents co-
sas. Confundir. Confundere , commiscere.
CONFÓNDRER : cquivocar , perturbar, desorde-»
nar alguna cosa. Confundir. Perturbare.
CONFÓNDRER , convénccr. Confundir. Víncere,
convincere.
CONFÓNDRERSE. v. r. avergonyirse. Con'
fundirse. Erubescere , pudore suffundi.
CONFÓNDRERSE , humlüarse ab él conexémént
de sí matéx. Confundirse. Abiici , demitti.
CONFÓNDRERSE , turbarse y no acertar á expli-
carse. Confundirse. Titubare , turbari.
CONFONDUT , DA. p. p. ant. V. Confós.
CONFORMAR, v. n. convenir, concordar en
alguna opinió ú dictamen. Conformar. Con-
venire.
CONFORMAR, concordar una cosa ab altia. Acor-
dar , conformar. Convenir?.
CONFORMARSE, v. r. venir be una cosa ab
altra. Conformarse. Convenire , quadrare.
CONFORMARSE, convenír ab él parer d' altre.
Conformarse. Convenire , in eandem senten-
tiam iré ; alteri accederé.
CONFORMARSE , resignarse. Conformarse. Sese
subiicere , submittere.
CONFORMAT , DA. p. p. Conformado.
CONFORME, adj. corréspcüént, igual. Con-
forme. Par, consiiiilis, congruus.
CONFORME , d' un matex dictamen ó voluntaí.
Conforme. Alteri consentiens, conveniens.
CONFORME, adv. m. Begóns. Conforme , en con-
formidad. IiU(ta.
CON-
CON
CONFORMITAT. s. f. igualtat, correspon-
dencia d' una cosa ab altra. Conformidad.
Congruentia, consensio.
coNFURMiTAT , unió , coHcordia entre alguns.
Conformidad. Concordia , unaniraitas.
CONFORMITAT , proporcíó entre las parts que
componen un tbt. Conformidad. Simetría,
proportio.
CONFORMITAT , adhcsió al dictamen ó voluntat
d' altre. Conformidad. Consensio, conspi-
ratio.
CONFORMITAT, resígnacíó , sufrimént en las ad-
versitats. Conformidad. Patientia , toleran-
tia.
DE CONFORMITAT. m. adv. De conformidad.
Communi consensu.
CONFORT, s. m. Confortación. Roboratio.
CONFORTAR, v. a. donar vigor , forsas.
Confortar. Roborare.
CONFORTAR , animar al afligit. Confortar. Con-
fortare , consolari.
CONFORTAT, DA. p. p. Confortado.
CONFORTATIU , VA. adj. Confortativo.
Confortans , corroborans.
CONFOS , SA. p. p. Confundido.
coNFÓs , sA. adj. barrejat. Confuso. Confusus,
commixtus.
CONFRARE. s. m. Cofrade. Sodalís.
QtJI ES CONFRARE , PREN CANDELA. Tcf. Quíett
se pica ajos ha comido , ó ajos come.
Allia quisquís edit , sapor illum torquet acu-
tus.
QUI ES CONFRARE QUE PRENGA CANDELA, f. pTO-
veThhl. Quien se quemare ., que sople. Quis-
que sibi curet.
CONFRARESSA. s. f. Cofrada. Sodalis.
CONFRARÍA. s, f. Cofradía. Sodalitas.
coNFRARÍA , gremí. Cofradia. Sociatio , socie-
tas.
CONFRATERNITAT. s. f. Confraternidad.
Confraternitas , sodalitium.
CONFRONTACIÓ. s. f. d' una persona ó
cosa , ab altra. Confrontación. Collatio, com-
paratio.
CONFRONTACIÓ. limif. Linde ^ lindero. Limes.
CONFRONTAR, v. a. una persona ó cosa ab
altra. Confrontar. Alterum cum altero com-
parare , conferre.
CONFRONTAR. V. n. confinar. Confrontar , alin-
■' dar, Conterrainum esse.
CONFRONTAT, DA. p. p. Confrontado.
CONFUGIR. V. a. ant. recorrer á aigú ó á al-
guna cosa per remey , protecció &c. Recur-
rir. Confugere.
CONFUS , SA. adj. obscur, dubtós. Confuso.
Confusus , anceps.
coNFUS , poc perceptible. Confuso. Confusus.
CONFUS , turbat. Confuso. Meticulosus, turbatus.
CONFUSA MENT. adv. m. Confusamente., en
confuso. Confusé , promiscué»
CON i'ri
CONFUSIÓ. s. f. des5rde , perturbacid. Con-
fusión. Confusio, perturbatio. .-.i
coNFüsió , perplexitat, turbació d' ánimo. Co/i-
fusion. Anxietas , turbatio, inquietudo.
coNFusió, falta d' orde y método. Confusión.
Confusio.
coNFusió, abatimént. Confusión. Ab¡ectio,de-
missio.
CONFUSIÓ , afront , ignominia. Confusión. Pro-
brum, dedecus.
CONFUSÍSSÍM , MA. adj. sup. Cofusüimo.
Valde confusus.
CONFUTACIÓ. s. f. Confutación. Confuta-
tio.
CONFUTAR. V. a. Confutar. Confutare.
CONFUTAT, DA. p. p. Confutado.
CONGELACIO. s. f. Congelación , congela"
miento. Congelatio.
CONGELAR, v. a. Congelar. Congelare, ge-
lu durare.
CONGELAT , DA. p. p. Congelado.
CONGENIAR, v. n. Congenhr. Moribus &
ingenio assimilari.
CONGLOBACÍÓ. s. f. Conglobación. Conglo-
batio.
CONGLOBAR, v. a. Conglobar. Conglobare.
CONGLOBAT , DA. p. p. Conglobado.
CONGOST. s. m. Garganta., Aoz, hocinos.
Montium angustia;.
CONGOXA. s. f. ansia, aflicció del ánimo.
Congo;a. Angor , anxietas , agritudo, solli-
citudo , cura.
coNGOXA, basca, angunia, Congoja. Angor.
CONGOXA , xafogó. Bochorno. JEstust.
DONAR CONGOXA. f. Congojar^ acongojar. Ange-
re , opprimere , fatigare.
CONGOXADÍSSÍM, MA. adj. sup. Congofa-
dísimo. Máximo angore , moerore aiTectus.
CONGOXARSE. v. r. Congojarse. Anxietat*
premi , sngi , esse anxium.
CONGÓXÓS,SA. adj. quité congóxa. Con-
gojoso , acongojado. Anxius , angore affec-
tus.
coNGoxos, lo que causa conghxa. Congojoso.
Angorem afferens.
CONGRACIARSE, v. r. Congraciarse. Gra-
tiam alicuius aucuoari.
CONGRACÍAT, dA. p. p. Congraciado.
CONGRATULACIÓ.s. f. Congratulación. Con-
gratulatio.
CONGRATULAR, v. a. Congratular. Con-
gratular!.
CONGRATULARSE, v. r. Congratularse.
Congratular!.
CONGRATULAT, DA. p. p. Congratulado.
CONGRE. s. m. Cüi7¿rio. Congrus , con-
ger.
CONGREGACIÓ. s. f. junta ó unió da varias
personas. Congregación, Cc-etus , conven-
tus.
.CON»
j;72 CON
coNGREGACió , reunió de mblts Monastirs bax
un matex Superior. Congregación. Congre-
gatio.
coNGREGAGió , pis udíó á manera de confrari'a.
Congregación. Sodalitas, sodalitium.
CONGREGACIÓ , Cos ecclesia'stic , axí anomenat.
Congregación. Sacerdotum secularium soda-
litas , sodalitium.
CONGREGACIÓ, Capítol en alguns Ordes Reli-
giosos. Congregación. Congregatio.
CONGREGACIÓ DE RITUS, DE PROPAGANDA, &C.
Congregación de RiUis , de propaganda , ^c.
Congregatio rituum , de propaganda , &c.
CONGREGACIÓ DELS FiELS. Congregación de los
fieles. Fidelium christianorum Congregatio :
Ecclesia catholica.
CONGREGANT, TA. s. m. y í.Congregante.
Sodalis.
CONGREGAR, v. a. Congregar. Congrega-
re.
CONGRÉS. s. m. Congreso. Costas , conven-
tus.
CONGRUA, s. f. Renda ecclesiástica per la
manutenció del que s' ha de ordenar. Con-
grua. Congrua , competens sustentatio.
CONGRUAMÉNT. adv. m. Congruamente.
Convenienter , decenter.
CONGRUENCIA, s. f. Congruencia. Con-
gruentia , convenientia.
CONGRUENT. adj. Coitgruente. Conveniens,
congruens.
CONGRUENTMENT. adv. m. Congruenti-
mente. Congruenter, convenienter.
CONGRUENTÍSSIM , MA. adj. sup. Con-
gruentísimo. Valde congruens , conveniens.
CONGRUENTÍSSIMAMENT. adv. m. sup.
Congruentísimamente. Valde convenienter.
CONGRUITAT. s. f. Congruencia. Congruen-
tia.
CONGRUO, UA. adj. Congruo. Congruus,
congruens, conveniens.
CÓNIC, CA. adj. Cónico. Ad conum perti-
nens vel ad formam coni.
CONJECTURA. s. f. Conjetura. Coniectura,
coniectatio.
CONJECTURABLE. adj. Conjeturable. Quod
coniectura cognosci putest.
CONJECTURAL. adj. Conjetural. Coniectu-
rabilis.
CONJECTURAR. v. a. Conjeturar. Coniice-
re , coniecturare.
CONJECTURAT, DA. p. p. Conjeturado.
CONJUGACIÓ. s. f. Conjugación. Verbi con-
iugatio , inflexio.
CONJUGAL, adj. Conjugal , conyugal. Con-
iugalis.
CASTEDAT CONJUGAL. V. CaStcdat.
CONJUGAR, v. a. Conjugar. Coniugare.
CONJUGAT, DA. p. p. Conjugado.
coNjUGAT , DA. p. p. aut. V. Casat.
CON
CÓNJUGES. s, ni. p. Consortes , cónyuges,
Coniuges.
CONJUNCCIÓ. s. f. unió. Conjunción. Con-
iucctio , copulatio.
CONJUNCCIÓ. Gram. Conjunción^ partícula copu-
lativa. Coniunctio, partícula copulatrix.
CONJUNCCIÓ. Astrol. Conjunción. Astrorum con-
iunctio.
CONJUNCTURA. s. f. V. Conjuntura.
CONJUNT. adj. unit, ó contiguo. Conjunto.
Coniunctus.
CONJUNT , parént. Conjunto. Coniunctus san-
guine.
CONJUNT. s. m. unió d' algunas cosas. Conjunto.
Cumulus, complexus.
CONJUNTAMÉNT. adv. m. Conjuntamente,
Coniuncté, coniunctim.
CONJUNTÍSSIM , MA. adj. Conjuntísimo.
Valde coniunctus.
CONJUNTURA, s. f. ocasió, oportunitat.
Coyuntura. Opportunitas , temporis ratio.
CONJUNTURA, unió d' un os ab aitre. Coyuntura,
Ossium commissura , junctura.
CONJUR. s. m. r acció y efecté de conjurar
éls exórcistas. Conjuro. Adiuratio , exorcjs-
mus.
CONJUR, imprecació supersticiosa. Conjuro. Ad-
iuratio superstitiosa.
CONJÜRAClO. s. f. Conjuración. Coniura-
tio.
CONJURAR. V. a. exórcísar. Conjurar. Exor-
cizare.
CONJURAR, met. demanar ab' instancia. Conju-
rar. Obtestari , obsecrare.
CONJURAR. V. n. met. unirse moltas personas
ó cosas contra algú. Conjurar. Coniurare ia
alicuius perniciem.
CONJURARSE, v. r. conspirar contra son su-
perior. Conjurarse. Coniurare.
CONJUR AT, DA. p. p. Conjurado.
CONJUTGE. s. m. ant. V. Matrimoni.
CONNA. s. f. de carnsalada. Corteza de tocino,
Suilla cutis.
CONNATURAL, adj. Connatural. Naturalis,
secundum naturam.
CONNATURALMENT. adv. m. Connatural-
mente. Secundum naturam.
CONNATURALISARSE. v. r. Connaturali-
zarse. Assuefíeri , assuescere.
CONNATURALISAT, DA. p. p. Connatu-
ralizado.
CONNEXiO. s. f. Conne^lon. Connexio.
CONNEXiTAT. s. f. ant. V. Connexíó.
CONNIVENCIA, s. f. Connivencia. Conni-
ventia.
CONO. s. m. Geom. Cono. Conus.
CONQUISTA, s. f. r adquisició lograda á for-
sa d' armas d" alguna plas?a , ciutat , &c.
que no era del domini del Conquistador.
Conquista. Bello pjrtum,
CON-
CON
CONQUISTA, met. acció y efecte d' atráurer al-
guna persona á son partit. Conquista. Allcc-
tatio , captatio.
CONQUISTADOR, s. m. Conquistador. Popu-
lorum domitor, victor.
CONQUISTAR, v. a. Conquistar. Armis po-
pules subigere , domare ; imperia occupare.
CONQUISTAR , met. guanyar la voluntat d' algu-
na persona. Conquistar. Ailicere , captare.
CONQUISTAT, DA. p. p. Conquistado.
CONREAR. V. a. ant. V. Conresar.
CONRESAR. V. a. Labrar , cultivar , arar.
Colere.
CONREU. s. m. Cultivo., labor. Agricultu-
ra.
TERRA DE CONREU. Tierra de pan llevar , de
labor., labrantía. Ager satui , seminationi,
cultui aptus.
CONSABUT, DA. adj. Consabido. Antea cog-
nitu» , notus.
CONSAGRACíO. s. f. Consagración., consecra-
cion. Consecratio.
CONSAGRANT. p. a. Consagrante. Conse-
crans.
CONSAGRAR, v. a. fér sagrada alguna per-
sona ó cosa. Consagrar. Consecrare.
CONSAGRAR , pronunciar él Sacerdot las parau-
las de la consagració. Consograr. Consecra-
re.
CONSAGRAR , dcdlcar á Déu alguna cosa. Con-
sagrar. Consecrare.
CONSAGRAR, met. erigir algún monumcnt en
memoria d' algú ó d' algún succ¿s. Consa-
grar. Consecrare.
CONSAGRAT , DA. p. p. Consagrado.
consanguíneo, NEA. adj. Consanguíneo.
Consanguineus.
CONSANGUINITAT. s. f. Consanguinidad.
Consanguinitas.
ARBRE DE CONSANGUINITAT. V. ArbrC.
CONSECTARI. s. m. Consectario. Consecta-
rium.
CONSECUClO. s. f. Consecución , consegui-
miento. Adeptio.
CONSECUTIU , VA. adj. Consecutivo. Con-
sequens , subsequens.
CONSECUTIVAMÉNT. adv. m. immediata-
ment despres. Consecutivamente. Illico, con-
tinuó.
CONSEGRE. V. a. ant. V. Conseguir.
COxNSEGÜENT. adj. Consiguiente. Conse-
quens.
PER coxsEGUENT. iTi. adv. Por consiguiente :
por el consiguiente : por consequencia. Con-
sequenter , proindé.
ANAR ó SER coN"SEGUENT. f. Ir O Ser Consiguien-
te : guardar consequencia. Consequenter ,
convenientcr agere.
CONSEGUENTMENT. adv. ra. Consiguien-
timente, Consequjnter.
Tom. I.
consecucié.
CON
CONSEGUIMENT. s. m. ant
Conseguimiento. Adeptio.
CONSEGUIR. V. a. Conseguir. Adipisci , con-
sequi, assequi.
CONSEILLER, CONSELLIER. s. m. ant.
V. Conseller.
CONSELL. s. m. parer, dictamen que s' dona
ó pren per fér ó dexar de fér alguna cosa.
Consejo. Consilium.
CONSELL , tribunal. Consejo. Regia curia , se-
natus, consilium.
CONSELL, junta. V. Junta.
MÓLTS GERMANS EN UN CONSELL LO BLANC
KAN TORNAR EERMELL. ref. Pon ¡O tuyo en
consejo unos dirán que es hlan:o, otros que es
negro.
Saepe inter plures de re non convenit una;
Et vocat hic álbum , quod vocat ille ni-
grum.
QUI PREN CONSELL d' ELL MATÉX, ÉlL TOT SOI.
SE PENEDEx. ref. Qiiijn á solas se aconseja,
á solas se remesa , ó se desaconseja.
Qui se consuluit sulum , sine teste dolebit.
SI TENS DE PENDRER CONSELL PRENLO SEMPRE
d' HOME vÉLL. ref. Del viejo el consejo.
A sene consilium qu:ere; experientia rerum
Multa senem docuit; fidüs tibí dux erit ille.
CONSELLER. s. m. ant. qui aconsella. Con-
sejero. Consiliator.
CONSELLER , Ministre d' algún Consell. Conse-
jero. Senator, magistratus, cónsul.
CONSEMBLAN T. adj. Semejante, parecido.
Consimilis.
CONSEMBLANTMÉNT. adv. m. Semejan-
temente. Similiter.
CONSENCIENT. p. a. Consenúente. Consen-
tiens.
CONSENT. p. a, ant. Consenciente , cómplice.
Consentiens.
CONSENTíMÉNT.s.m. Consentumento. Con-
sensus , assensio.
CONSENTIR. V. a. permítrer alguna cosa.
Consentir. Annuere, connivere.
CONSENTIR. V. n. á lo que diu algú. Consentir.
Alicui de re aliquá assentiri.
CONSENTIR, ésquérdar. Cascar. Conquassare.
CONSENTIRSE, v. r. algún eos sólido, com
pared, canti, &c. Sentirse. Vitium pati.
CONSENTIT, DA. p. p. Consentido.
coNSENTiT , ésquérdat. Cascado , sentido. Con-
quassatus, concussus.
CONSEQUENCIA. s. f. ]a proposició que
s' inferex ó deduex d' altras. Consequencia.
Consequentia, deductio.
CONSECUENCIA, resulta d' algún ditxo ó fét.
Consequencia. Consequentia.
SER 6 NO SER ALGUNA COSA DE CONSEQUENCIA. f.
Ser o no ser alguna cosa de consequencia. Es-
se aut non esse rem magni momenti , ponde-
lis , pretiL
Xx EN
1 74 CON
EN coNSEQUENciA. Hi. adv. En conseqüsncia.
Cor,seq'-¡enter.
CONSEQUENT. p. a. Conseqüente. Conse-
qu^ns , subssquens.
SER b NO SER CONSKQUÉNT. Scr O 110 SCr COlJfd-
qüenie ; guardar , ó no guardar consc.¡ii¿)iáa.
Sibi constare, vel non constare.
CONSEQUENTMENT. adv. m. Cünscqilente-
mente. Consequenter.
CONSERVA, s. f. Conserva. Salgamum.
CONSÉRVACIÓ. s. f. Conser-jamn. Conser-
\atio.
CONSERVADOR, s. m. Conservador. Conser-
vator.
JUTGE CONSERVADOR. V. Jutge.
CONSERVAMENT. s. m. ant. V. Conserva-
ció.
CONSERVAR, v. a. mantenir alguna cosa.
Conservar. Servare , tueri.
CONSERVAR, alguD cstil , pfáctica, &c. Conser'
var. Conservare.
CONSERVAR, guardar ab cuydado alguna cosa.
Conservar. Custodire.
CONSERVAR LA niEMORIA D' ALGUNA COSA , re-
cordársen. Conservar la memoria de alguna
cosa. Memoria tenere ; in memoria habere.
CONSÉRVATIU , VA. adj. Conurvativo.
Conservans.
CONSEYLAR. v. a, ant. V. Aconsellar.
CONSIDERABLE, adj. digne de considera-
ció. Considerable. Consideratione , animad-
versione dignus.
CONSIDERABLE, gtan. Considerable. Magnus,
ingens.
CONSIDERABLÉMÉNT. adv. m. Conside-
rablemente. Notabiliter, valdé.
CONSIDERACIÓ. s. f. Consideraeion. Consi-
deratio , animadversio.
CARREGAR LA CONSIDERACIÓ. f. iiiet. V. Carre-
gar.
SER ALGUNA COSA DE CONSIDERACIÓ. f. Ser algu-
na cosa de consideración. Magni momenti
rem esse.
EN CONSIDERACIÓ. m. adv. En consideración.
Attentá, perspectá re.
CONSIDÉRADAMÉNT. adv. m. ant. Con-
sideradamente. Considérate , consultó , pru-
deiiter.
CONSIDERADOR, RA. adj, ant. digne de
consideració. Atendible. Aniniadversione dig-
lUlS.
CONSIDERAR, v. a. Considerar. Considera-
re, attendere, perpendere.
CONSIDERAT, DA. p. p. Considerado.
CONSIDERAT, DA. adj. qui obra ab prudencia , y
rcfloxió. Considerado. Prudens , cautas.
CONSIGNA, s. f. Consignacivn. Consignatio.
CONSIGNADOR, s. m. Consignador. Qui so-
cio merces suas consignat.
CONSIGNAR, v. a. destinar éls reddits d' al-
CON
guna finca , &c. per algún pago. Consig-
nar. Pundum solvendo , vel redditui coiisti-
tuendo destinare.
CONSIGNAR, dirigir las mercaderías á algún cor-
resDonent. Consignar. Socio negotiatori mer-
ces committere.
CONSIGNATARI. s. m. for. T acrehedor que
cobra 'Is fruyts ó renda d' alguna finca en
paga de son credit. Consignatario. Fundi
alicuius reddituum á domino designatus exac-
tor pro extinctione debiti.
CONSIGNATARI , él mercader que reb k\ cárreg
qu' alíre 1¡ embia. Consignatario, Socius ne-
gotiator cui navis vel merces comniisste
sunr.
CONSíLíARI. s. m. Consiliario. Consiliarius.
coNsiLiAKi, en las Universitats, Collegis, &c,
¿1 que assistex com á consultor del superior
d' ellas. Consiliario. Consiliarius.
CONSIRAR. v. a. ar.t. V. Considerar.
CONSIROS , SA. adj. ant. V. Pensatiu.
CONSISTENCIA, s. f. Consistencia. Stabili-
tas , firmitas , constantia.
CONSISTEN!, adj. Consistente. Consistens.
CONSISTIR. V. n. Consistir. Consistere.
COSISTORI. s. f. junta. Consistorio. Senatus,
conclave.
CONSISTORIAL, adj. Consistorial. Ad con-
sistorium pertinens.
CONSISTORIALMENT. adv. m. Consisto"
rialmente. In Consistorio.
CÓxNSOL. s. m. ant. V. Cónsul.
CONSOL, s. m. alivi d' alguna pena , trebalJ,
ó aflicció. Consuelo , solaz. Solatium , conso-
latio, solamen.
CONSOL , gotg , alegría. Consuelo. Gaudium, Ise-
titia.
CONSOLACIÓ. s. f. ant. Consolación , consue-
lo. Consolatio.
CONSOLADÍSSIM , MA. adj, sup. Consohdi-
simo. Valde consolatus ; magna consolatione:
affectus , levatus.
CONSOLADOR, RA. s. m. y f. Consolador.
Consolator.
CONSOLAR. V. a. Consolar. Consolar! , so-
lari.
CONSOLAT , DA. p. p. Consolado.
CONSOLIDÁCIÓ. s. f. Consolidación. Conso-
lidatio.
CONSOLIDAR, v. a. Consolidar. Solidare, fir-
mare.
CONSOLIDARSE, v. r. Consolidarse. Conso-
lidari , uniri.
CONSOLVA. s. f. liérba Consólida , consuelda.
Semper vivum symphitum.
CONSOLVA, créspinell b lierba puntera. Consúli'
da real. Sedum maius , vitaüs.
CONSONANCIA, s. f. en la poesía. Consonan-
cia. Vocum simiiiter desinentiuní convenien-
tia.
ÍON-
CON
coNSONAJNaA , en la música. Consamncia. Con-
Eonantia , vocum concordantia.
CONSONANCIA, Hiet. !a relació d' igualtat ó con-
formitat que teñen algunas cosas entre sí.
Consonancia. Consonanria , conveiiientia.
CONSONANT. s. m. en la poesía. Consonante.
Vox similiter cadens.
CONSONANT. adj. met. lo que té relació d' igual-
tat ó conformitat ab altra cosa. Consonante,
Confornils , conveniens.
LLETRA CONSONANT. Letra consonante. Littera
consona.
CONSONAR. V. n. en la poesía. Consonar.
Voces similiter desinere , cadere.
CONSONAR, en la música. Consonar. Musicé con-
sonare.
CONSONAR, teñir algunas cosas igualtat, confor-
mitat O relació entre sí. Consonar. Consonare,
convenire, congruere.
CÓNSONO , NA. adj. Consono. Consonus.
CONSORCI. s. m. Consorcio. Consorcium , so-
cletas.
CONSORT. s. f. ant. mullér. Consorte. Con-
iux.
CONSPICUO , CUA. adj. Conspicuo. Conspi-
cuus.
CONSPIRACIÓ. s. f. unió secreta contra '1 su-
perior. Coní^irdcjon. Conspiratio , coniura-
tio.
CONSPIRACIÓ , unió d' alguns contra altre per
férli algún dany ó perdrel'. Conspiración.
Conspiratio , coniuratio.
CONSPIRAR. V. n. unirse alguns contra son
superior. Conspirar. Conspirare, coniurare.
CONSPIRAR, unirse aiguns contra un particular
per ferli algún dany o perdrel'. Conspirar.
Conspirare , coniurare.
CONSPIRAR , concorrer ó dirigirse varias cosas
á un matéx fi. Conspirar. Conspirare , con-
currere.
CONSTANCIA, s. f. virtut. Constancia. Cons-
tantia , firmitas.
CONSTANCIA , perseverancia. Constancia. Cons-
taiitia , firmitas, perseverantia.
CONSTANT. adj. permanent. Constante. Cons-
tans , firmus.
CONSTANT. s. m. la persona que té constancia.
Constante, Constans , constantiá praeditus.
CONSTANT. p. a. cert , manifést. Constante. Cons-
tans , manifestus.
CONSTANT , lo que consta de varias parts. ConS'
lante, Constans.
CONSTANT LO MATRiMONi. loc. Constante el ma-
trimonio. Stante, manente matrimonio.
CONSTANTÍSSIM , MA. adj. sup. Constantí-
simo. Constantissimus , certissimtis.
CONSTANTÍSSIMAMÉNT. adv. m.sup. Cons^
tantiúmamente. Constantissimé, certissimé.
CONSTANTMÉNT. adv. m. ab constancia.
Contantemcnte, Coostanter.
' CON 175
CONSTANTMÉNT, certBmént. Constantemente, Cer-
té , proculJubio, absdubio.
CONSTAR. V. n. ser certa y manifesta alguna
cosa. Constar, Constare , palam esse.
CONSTAR , un tót de sas parts. Constar, Consta-
re.
CONSTAR EN AUTOs,ó DE AUTOS. Constar en autos,
o de autos, Actis in iudicio rem esse proba-
tam , patere.
CONSTEL-LACÍO. s. f. Astron. Constelación.
Conítjllatio.
coNSTELiLACió, passa d' alguna malaltía. Cons-
telación. Morbi contagiosi vigor.
CONSTERNACIÓ. s. f. Consternación, Cons-
ternatio, perturbatio.
CONSTERNAR , v. a. Consternar. Consterna-
re.
CONSTERNAT, DA. p. p. Co!:sternado.
CONSTJPACIO. s. f. Constipación., constipado.
Cutis meatuum interciusio, const/iciio.
coNSTiPAció. ant. rcstrényiméut de véntré.
Constipación. Alvi conipressio.
CONSTIPAMENT. s. m. ant. V. Constipa-
ció.
CONSTIPAR. V. a. Constipar. Cutis msatus
intercludere , constringere.
CONSTIPARSE. V. r. Constiparse. Cutis niea-
tus interciudi , constringi.
CONSTIPARSE, aut. Testre'nyerse '1 véntré. Cons-
tiparse. Alvum adstringi, comprimí.
CONSTIPAT , DA. p. p. Constipado.
coNSTiPAT. s. m.V. Constipado.
CONSTÍTÜCIO. s. f. estat y circunstancias
actuáis d' algún régné , eos , familia, &c.
Constitución. Status , conditio.
coNSTiTucid , lley , edicte. Constitución, Cons-
titutio , statutum.
coNSTiTució , estatut d' algún eos ó comunitat.
Constitución, Constitutio, constitutum.
coNSTiTució, temperamént ó complexid. Cons"
titucion, Corporis constitutio , affectio , ha-
bitudo.
coNSTiTució APOSTÓLICA , decisjó ú manament
solemne del Papa en orde a' algún punt de
dogma ó de disciplina. Constitución apostóli'
ca. Constitutio apostólica.
coNSTiTució DE DOT Ó DoTAL. Constitucion de
dote. Constitutio dotalis; dotis assignatio,
designatio.
coNSTiTucioNS APOSTÓLICAS , la coMeccíó de re-
glas eclesiásticas dita» axí per haberse atri-
buir ais Apostols. Constituciones apostáUcas.
Constitutiones apostolicae.
CONSTITUIR. V. a. formar, compóndrer, y
axi s' diu que la materia y la forma consti-
tuéxen e'l eos físic. Constituir, Constituere,
componere.
CONSTITUIR , estatuir. Constituir, establecer.
Statuere.
CONSTITUIR , fér que alguna cosa sia de certa
qua-
1^6 CON
qualitat 6 condició. Constituir. Efficere.
CONSTITUIR, coMocar i ali^ú en algiin estar,
empleo, &c. Cvnstituir. Statuere » colio-
care.
CONSTITUIR LO DOT. Constituif ¡a dote. Dotem
instituere , designare.
CONSTITUIR PROCURADOR. Constituii' apodcrado.
Procuratoreir. instituere.
CONSTITUIRSE EN ALGUNA OBLIGACIÓ. for. ConS-
iituirse en alguna obligación. Obligari , obs-
tringi.
CONSTITUIT , DA. p. p. Constituido.
CLAUSULA DE CONSTITUT. for. Cláusu-
la de constituía. Clausula constituti.
CONSTITUYÉNT. p. a. Constituyente. Cons-
tituens.
CONSTRÉNYER. v. a. Constreñir. Cogeré,
compellere.
CONSTRENYIMENT. s. ni. ant. 1' acció de
constrényer , ó precisar. Constreñimiento,
Coactio.
CONSTRENYIT, DA. p. p. Constreñido.
CONSTRET, TA. p. p. ant. V. Constringit.
CONSTRÍNGIT, DA. p. p. Cor.stnñido.
CONSTRUCCIO. s. f. Construcción. Coastiuc'
lio.
CONSTRUCCIO. Gram. Construcción. Compositio,
constructio.
CONSTRUIR. V. a. Construir , labrar. Cons-
truere , aedificare.
CONSTRUÍT , DA. p. p. Construido.
CONSUBSTANCIAL, adj. Teol. Consubs-
tancial. Consubstantialis.
CONSUBSTANCÍALITAT. s. f. Teol. Con-
suhstancialidad. Consubstantiaütas.
CONSUETA, s. m. V. Apuntador.
CONSUETUDINARI, RÍA. adj. Consuetu-
dinario. Consuetudinarias.
CONSUETUT. s. f. Costumbre. Consuetudo.
CONSUIT, DA. p. p. ant. V. Cusit.
CÓNSUL, s. m. Cónsul. Cónsul.
CÓNSUL , en el tribunal de coniers. Cónsul, Cón-
sul.
CÓNSUL, d' alguna Nació. Cónsul. Cónsul.
CONSULAR, adj. Consular. Consularis.
CONSULAT. s. m. dignitat ú ofici del Cónsul.
Consulado. Consulatus.
CONSULAT , tribunal. Consulado. Tribunal in
negotiatorum causis ius dicens.
CONSULTA, s. f. conferencia entré algunas
personas per resóldrer alguna cosa. Consulta.
CoUatio, consultatio.
CONSULTA , la pregunta o proposició que s' fa
sobre algún dubte. Consulta. Consultatio.
CONSULTA , la que fan los coiiselís al Rey. Con-
sulta. Regii Senatus coram Rege consulta-
tio.
CONSULTA, dictamen, que 'Is tribunals supremos
y altres cossos ó 'Is superiors d' élls donan
per escrlt al Rey sobre algún asiumpto, que
CON
requirex sa real resolució ; ó la proposició
que fan de subjectés per algún empleo.
Consulta. Consultatio.
CONSULTACIÓ. s. f. ant. Consultación. Con-
sultatio.
CONSULTAMENT. adv. m. ant. V. Aposta,
de proposit , deliberadament.
CONSULTAR v. a. tractar algú ab altres so-
bre lo que s' deu fér en algún negoci. Con-
sultar. Conferre, consultare.
CONSULTAR , dcmanar son parer 6 consell á
altrc. Consultar. Consulere, consiliuin ex-
quirere.
CONSULTAR , donar los tribunals supremos y al-
tres cossos dictamen per escrit ai Rey sobre
algún assumpto que requirex sa real resolu-
ció, ó proposarli subjectés per algún empleo.
Consultar. Consultare.
coNsuLTARHo AB LA EossA. f. fam. ConsultaT
con el bolsillo. Crumenam , facúltales consule-
re , explorare , examinare.
CONSULTARHO AB EL coxí. f. fam. Consultorlo
con la almohada. Nocturno tempore consilia
capere , conferre.
VOT CONSULTIU./^oío consultivo. ludicium
consultorium.
CONSULTOR , RA. s. m. y f. él que consul-
tat dona son parer sobre algún assumpto.
Consultor. Consultor.
CONSULTOR DEL SANT OFICI. Consultor del Santo
Oficio. Tribunalis fidei Consultor.
CONSUM. s. m. Consumo^ consumpcion. Es-
culentorum & vendibilium consumptio.
CONSUM ACIO. s. f. Consumación. Consumma-
tio , perfectio , absolutio.
coNsuMACió DEL MATRiMONi. Consumacion del
matrimonio. Matrimonii consummatio.
CONSUMADAMÉNT. adv. m. entéramént,
perfetamént. Consumadamente. Absolute ,
perfecté.
CONSUMADl'SSIM, MA. adj. sup. Consuma-
dísimo. Absolutissimus , perfcctissimus.
CONSUMADÍSSIMAMÉNT. adv. m. sup.
Consumadisimamente, Perfectissimé , absolu-
tissimé.
CONSUMAR. V. a. acabar , perfeccionar.
Consonar. Consummare , perficere , absol-
vere.
CONSUMAR LO MATRiMONi. Consumor el matri-
monio. Matrimoniuní consummare.
CONSUMAT , DA. p. p. Consumado.
coNsuMAT. adj. perfét en sa linea. Consumado,
Perfectus, conipletus, consummatus.
CONSUMIDOR, RA. s. m. y f. Consumidor.
Consumptor.
CONSUMIR. V. a. destruir. Consumir. Consu-
mere , destruere.
CONSUMIR , gastar. Consumir, Consumere.
CONSUMIRSE. V. r. afligirse. Consumirse,
Confi:¡ , trlstari.
CON-
CON
CONSUMIRSE , dit del que passand necessitat an-
teposa patirla á demanar algún socorro. Se-
carse. Perire.
CONSUMIT, DA. p. p. Consumido.
CONSÜMPCIÓ. s. f. Consunción. Consump-
tio.
CONTADOR, adj. Contadero., Numerandus.
CONTADOR, s. ni. Contador. Computator, calen*
lator.
CONTADOR , qui té V ofici de portar él compte
de r entrada y exida d' alguns diners. Con-
tador. Computator, calculator.
CONTADOR d' exercit. Contador de exército.
Quíestor mllitiae, exercitús.
CONTADOR DE pRovisciA. Contador de provinctü,
Quastor provinciaüs,
CONTADOR DE VAXELL. Contador de navio. Quaes-
tor navaiis.
CONTADOR PRINCIPAL DE MARINA. ContadoT
principal de marina. Regine cxpensae ad rem
navalein attinenlis pracipuus computator,
calcuiator.
CONTADORÍA. s. f. V. Contaduría.
contaduría. £. f. Contaduría. Rationum offici-
na , curia.
CONTADURÍA DE EXERCIT. Contaduría de exérci-
to. Oíiicina impensae miütaris rationibus sub-
ducendis.
CONTADURÍA DE PROVINCIA. Contaduría de Pro-
vincia. Officina Vk.'Ctigaliuni & reddituum
Provinciaüum rationibus subducendis.
CONTADURÍA GENERAL. Contaduría general. Su-
prema regiarum rationum Curia.
CONTADURÍA PRINCIPAL DE MARINA. Contaduría
principal de marina. Officina navaiis impen-
sae rationibus subducendis destinata.-
CONTAGÍ. s. m. malaltía que s' encomana.
Contagio. Contagium , lúes.
coNTAGí , met. él mal moral ques comunica per
lo mal exémple. Contagio. Morum corruptio,
animi contagio.
CONTAGIOS , SA. adj. Contagioso. Contagio-
sus.
CONTAGIOS , en lo moral. Contagioso. Contagio-
sus.
CONTAMEN. s. m. ant. narració d' algún
fét. Cuento. Narratio.
CONTAMEN. ant. V. Compte en son significat
de cómputo ú cálcul.
CONTAMINACIÓ. s. f. Contaminación. Con-
taminatio.
CONTAMINAR, v. a. Contaminar. Contami-
nare, maculare, foedare.
CONTAMINAT , DA. p. p. Contamina-
do.
CONTAR. V. a. numerar. Contar. Numera*
re.
CONTAR, fér, formar ó tráurer comptes. Contar.
Calculare, computare.
CONTAR, referir. Contar. Referre , narrare.
Tcm. /.
CON jy;r
CONTAR An ALGUNA PERSONA Ó COSA. f. CO:iñar
que servirá per lo que s' desitja. Contar con
alguna persona ó cosa. Confidere in aliquo,
vrl in aliquá re s.:em reponere.
CONTAR AB ELS DITS. f. V. Dlt.
CONTAR AB LA BossA. f. proporcionar él gastr,
ab h possibilitat de cada hu. Hacer cuenta
con l/i bolsa. Habita ratione nummi impen-
sam faceré.
CONTAR LLÁSTiMAS. f. Llorar lástimas. Infortu-
nia deplorare vel decantar?.
CONTAR SE\s¿ l' iíoste. f. Hacer la cuenta sin
la huéspeda. Rom inconsulto adoriri.
CONTARLI Á ALGIJ 'ls BOCINS Á LA BOCA, Ó LAS
CAXALADAS. f. Contar los boc.idos. Pranden-
tem nimia cutiositate observare.
VOLER CONTAR LAS ARENAS DEL MAR. f. V.
Arena.
CONTAHO Á TA AVIA, d Á LA TÉVA AVIA: VESHO Á
CONTAR Á LA TEVA AVIA. f. fam. V. AvÍ3.
QUI NO Hi ES, NO Hi ES ccNTdT. joc. fam. Quicrt
tío parece , perece. Absens non computa-
tur.
CONTAT , DA. p. p. Contado.
coNTAT. s. m. ant. V. Comptat.
CONTEMPLACIÓ. s. f. r acte de contem-
plar ó considerar. Contemplación. Contem-
platio.
CONTEMPLACIÓ, Sobrada indulgencia , envérs
los de poca edat, d' aquells á qui incumbcx
cuydar d' ells y educarlos. Mimadura.Fuci"
citas, indulgentia.
CONTEMPLADOR, s. m. Contemplador. Con-
templator.
CONTEMPLAR, v. a. mirar atentamént al-
guna cosa. Contemplar. Contemplar!, intue-
ri , considerare.
CONTEMPLAR , Considerar profundamént alguna
cosa. Contemplar. Intenté considerare.
CONTEMPLAR, ocupatse 1" a'nima ab intensió en
pensar en Deu , y en considerar sos divins
atribuís, ó 'is misteris de nostra santa reli-
gió. Contemplar, Animo , mente contemp!a-
ri.
CONTEMPLAR , compla'urer ó condescendir ab
sobrada facilitat á la voluntat ó desitj d' al-
gú. Contemplar. Indulgere, morigerar!.
CONTEMPLAR, usar de sobrada indulgencia en-
vérs los de poca edat , aquells á qui incum-
bex educarlos. Miniar. Nimium concederé
alicuius genio.
CONTEMPLAT, DA. p. p. Contemplado.
coNTEMPLAT. adj. ¿1 subjectc de poca edat ab
qui 'ls que debian educarlo han usar de so-
brada indulgencia. Mimado.
CONTEMPLATIU, VA. adj. lo que pertany
á la contemplació. Contemplativo. Contem-
plativus.
CONTEMPLATIU, quí Contempla ó considera.
Contemplativo. Contemplator.
l'y CON-
1^8 CON
coNTEMPLATiu, VA. s. III. y f. la persona dona-
da á la contemplajió de las cosas divinas.
Contemplativo. Rerum dívinarum contempla-
tor.
coNTEMPLATiu, quí cofitemporlsa ó condescen-
dex ab un género d' adiiiació ais desitjs
d' altre. Contemplativo. Indulgens.
VIDA CONTEMPLA I IVA. Fída Contemplativa. Vi-
ta contenipiariva.
CONTEMPORÁNEO , NEA. adj. Contempo-
ráneo. Contemporar.eiis , coiitemporalis.
CONTÉMPORISAMENT. s. ra. ant. V. Con
temporisació.
CONTEMPORISAR. v. n. Contemporizar. Mo-
rigerari , morem aiioui gerere.
CONTENCIÓ. s. f. Contención. Contentio.
CONTENCIC)S,SA. adj. lo que está en dispu-
ta. Contencioso. Contentiosus.
juDici coN'TENCiós. íoT. Jiñcío contencíoso. ludi-
ciam contentiosum , litigiosum.
COiNTEN^O. s. f. ant. Contienda , contención,
disputa. Altercatio.
CONTENDA. s. f. Contienda. Contentio.
CONTENDRÉ, v. n. ant. Contender. Conten-
dere.
CONTENEMEN. s. m. ant. V. Senyal , in-
dici , mostra.
CONTENENZA , CONTINENZA. s. f. ant.
V. Continencia.
CONTENENZA. ant. V. Permesa.
CONTENIR. V, a. enclburer. Contener. Conti-
nere , concludere.
CONTENIR, detenir, reprimir. Contener. Repri-
mere , cohibere.
CONTÉNT , TA. adj. Contento. Conten-
tus.
CONTENTACIÓ. s. f. ant. V. Contento.
CONTENTAR, v. a. V. Acontentar.
SER DE EON Ó MAL CONTENTAR, f. fam. Sef dc
buen ó mal contentar : Ser de buen ó mal
contento : Ser bien ó mal contentadizo. Paci-
cilem, vel difficiiem esse.
CONTENTARSE, v. r. Contentarse. Conten-
tum esse ; sibi complaceré , satisfacere.
CONTENTIO , CONTENZO. s. f. ant. V. Con-
tendió.
CONTENTÍSSIM, MA. adj. sup. Contentísi-
mo. Valde contentus.
CONTENTO, s. m. Contento., contentamiento.
Gaudium.
CONTERA, s. f. Contera. Vaginre contus.
CONTESA. s. f. ant. Contienda., disputa.
Contentio.
CONTESSA. s. f. ant. V. Relació , narra-
ció.
CONTÉSTACIÓ. s. f. Contestación. Contesta-
tio.
CONTESTAR, v. n. declarar, testificar lo
qu' altres deposan ó diuen. Contestar. Tes-
íari.
CON
CONTESTAR , rcspondrer á lo qu' altre diu o es-
criu. Contestar. Responderé.
contíístar á la demanda ó al pliít. f. for.
Contestar la demanda. Litem contestari.
CONTESTE, adj. Conteste. Contcstificans.
CONTEXT. s. m. la serie del discurs , narra-
ció ú historia Contexto, contextura. Contex-
tus , ordo , series sermonis.
CONTEXTACIÓ. s. f. V. Contéstació.
CONTEXTAR. v. n. V. Contestar.
CONTEXTURA, s. f. disposició , y unió de
las parts que componen un tbt. Con¡e:rJura,
Contextus , textura.
contextura, la configuració corpórea d' algú.
Contextura. Corooris habitus, habitudo.
CONTIGUAMÉNT. adv. m. Contiguamente,
Contigué.
CONTIGO ITAT. s. f. Contigüidad. Contigui-
tas , continuitas.
CONTIGUO , GUA. adj. Contiguo. Conti-
guus.
CONTINENCIA, s. f. virtut que modera y
refrena las passibns y afectes del ániíno.
Continencia. Continentia.
CONTINENCIA , abstinencia deis deleyts carnals.
Continencia. Castitas.
CONTINENSA, CONTINENT. s. f. y m.
r ayre de la cara , ó '1 menetj del eos.
Continente. Vultus ; corporis habitus , ¡no-
dus.
CONTINENT. adj. qui té y practica la virtut
de la continencia. Continente. Continens,
abstinens, temperans.
EN CONTINENT. m. adv. En continente. Confes-
tim , continuó.
CONTINENTiSSIM , MA. adj. sup. Conti-
nentísimo. Valde continens, moderatus.
CONTINGÉNT. adj. lo que pot succeir ó
dexar de succeir. Contingente. Fortui-
tus.
CONTINGÉNT. s. m. la p3rt ab que cada hu con«
tribuex. Contingente. Symboia.
CONTINGENCIA, s. f. Contingencia. Casus,
res fortuita.
CONTINGÉNTMÉNT. adv. m. Contingente-
mente. Casu , fortuito.
CONTÍNGIR. V. n. ant. V. Succeir , aconté-
xer.
CONTINGUT, DA. p. p. Contenido.
coNTiNGüT. adj. moderat. Contenido. Continens,
temperans , sobrius.
CONTINGUT. s. Tü. él subjécté Ó coss de que s'
tracta , ó parla en algún escrit. Contenido.
De quo in scripto est sermo.
CONTINUACIÓ. s. f. Continuación. ContV-
nuafio.
CONTINUADAMÉxNT. adv. m. Continuada-
mente. Continuo, continúate.
CONTINUADOR, s. m. Continuador. Conti-
nuator.
CON-
CON
CONTINUAMÉNT. adv. m. Continuamente.
Continué.
CONTINUAR. V. a. proseguir lo comensat.
Continuar. Continuare , prosequi.
CONTINUAR. V. n. durar, perseverar. Continuar.
Persistere , perseverare.
CONTINUARSE, v. r. Continuarse. Cqnti-
nuari, e.xtendi , pretendí.
CONTINUAT, DA. p. p. Continuado.
CONTINUITAT. s. i'. Continuidad. Continui-
tas.
soLUció DE CONTINUITAT. Solucion de contlnui'
dad : Solucion de continuo. Dissolutio conti-
nuitatis.
CONTINUO , UA. adj. lo que dura li obra
séns interrupcló. Continuo. Continuus.
CONTINUO , lo que te unió entré sí. Continuo.
Continuus.
CONTINUO , qui es perseverant en fér alguna
cosa. Continuo. Assiduus , perennis.
CONTINUO, s. m. él tot, cünipost de parts uni-
das entré sí. Continuo. Continuum.
DE CONTINUO. iH. adv. De continuo. Conti-
nué.
CONTORN. s. m. Contorno. Confinium , am-
bitus.
coRTORN , en la pintura y escultura. Contorno.
Lineamentum.
EN coNTORN. iTi. adv. JE» contomo , al rededor.
Per circuitum.
CONTORSIO. s. f. Contorsión. Contorsio.
CONTRA, prep. Contra. Contra, adversus,
in.
AI/ CONTRA, m. adv. jÍI contrario. Contra.
KN CONTRA, m. adv. En contra., en contrario^
contrariamente. Contra.
CONTRABANDISTA, s. m. Contrabandista.
Mercium interdictaruin advector ; vectiga-
lium fraudator.
CONTRABANDO, s. m. V. Prau.
CONTRABANDO, met. lo qu' es ó té apariencia
d' iMicit. Contrabando. Purtim vel clam al¡-
quid factum.
CONTRABAX. s. m. veu axí dita. Contrabaxo.
Música; sonus profundissimus.
CONTRABAX , ¡nstrumént músic. Contrabaxo.
Lyra máxima , testudo profundioris soni.
COÑTRABOTIR. v. n. ant. V. Rebotir.
CONTRACCÍÓ. s. f. Contracción. Contrac-
tio.
CONTRACÉDULA, s. f. for. Contracedula.
Scriptum scripto oppositum.
CONTRACLAROR, s. f. Trasluz. Transversa
lux.
Á CONTRACOR. adv. m. ant. Contra mi , tu,
su voluntad. Grávate, aegré.
CONTRACTA, s. f. V. Contráete.
CONTRACTA , 1' escrjptura que conté 'Is pacte?,
condicions, &c. d' algún contráete que s' ha
fét. Contrata. Conventionis syngrapha.
CON ,^g
CONTRACTACIO. s. f. Contratación. Negó-
tiatio.
CONTRACTAR. v. a. Contratar. De aliquá
re cum aliquo transigere.
CONTRACTAT, DA. p. p. Contratado.
CON'ÍRACTE. s. m. Contrato , contrata,
Pactio , conventio.
CONTRACTE DE COMPRA V VENDA. Contrato de
compra y venta. Emptionis & venditionis
contractus.
CONTRACTE DE LocAció Y coNDucció. Contrato
de locación y conducción. Locationis & con-
ductionis contractus.
CONTRACTE EMFiTÉUTic. Contrato enfitéutico.
Contractus emphiteuticus.
CONTRACTE iL^LÍciT. Contrato ilícito. Contrac-
tus illicitus.
CONTRACTE INNOMINAT. Contrato innominado.
Contractus innominatus.
CONTRACTE LÍciT. Contrato licito. Contractus
licitus,
CONTRACTE NOMiNAT. Contrato nominado, Con-
tractus nominatus.
CONTRADA. s. f. ant. V. Enconturn, comar-
ca.
CONTRADANZA, s. f. Contradanza. Tripu-
dium , choraea , saitantium coetus.
CONTRADICCÍÓ. s. f. Contradicción. Con-
tradictio.
IMPLICAR CONTRADICCÍÓ. f. Envolver contradic-
ción, ínter se pugnare; contradictionem in-
volvere.
ES ó TÉ ESPERIT DE CONTRADICCÍÓ. f. Es Ó ttenS
espíritu de contradicion. Adversantis , reluc-
tantis ingcnii vir est.
CONTRADICTOR, s. m. Contradictor. Con-
tradictor.
CONTRADICTOR^ RÍA. adj. lo que diu
contradicció ab altra cosa. Contradictorio.
Contrarius, adversiis , repugnans.
coNTRADicTORi , en la Lógica. Contradicto-
rio. Propositio alteri repugnans, contradi-
cens.
juDici coNTRADicTORi. for. Juício Contradicto-
rio. Lis contextata.
CONTRADÍCTORÍAMÉNT. adv. m. Con-
tradictoriamente. Contrarié, cum contradic-
tione.
CONTRADÍENT. p. a. Contradidente. Con-
tradicens.
CONTRADIMENT, CONTRADISAMENT,
CONTRADIT. s. m. ant. V. Contradic
ció.
CONTRADIR. v. a. Contradecir. Contradice-
re , obloqui.
CONTRADIT, TA. p. p. Contradecido.
CONTRAFACCIÓ. s. f. ant. V. Contraven-
ció.
CONTRAFAEDOR, RA.s.m.y f. ant. Con-
traventor. Transgressor.
CON-
,8o CON
CONTRAFAENT. s. m. ant. Contraventor.
Transgressor.
CONTRAFER. v. a. fér una cosa enteramént
semblant á altra. Contrahacer. Exprimere,
imitari.
contrafí-.r, met. escarnir. Contrahacer., reme-
dar. Imitari.
co^'TRAFKR V. H. ant. V. Contravenir.
CONTRAFET , TA. p. p. Contrahecho.
coNTRAFÉT, csguerrat de membres. Contrahe-
cho. Incurvus , gibberosus.
CONTRAFET , TA. p. p. ant. V. Contravin-
gut.
CONTRAFORT. s. m. en los vestits. Entrete-
ja. Pannus interpositus tela intermedia.
POSAR coNTRAFORTs ALs VESTITS. Entretelar.
Pannum interponere , telam interserere.
C0NTRAF06S0. s. m. Contrafoso, antifoso.
Fossa alterius fossse munimentiim.
CONTRAINDICANT. s. m. Medie Coníraí»-
dkante. Valetudinis inditium inditio adver-
sum.
CONTRAINDICAR. V. a. Medie. Contraindi-
car. Morbi inditium inditio adversari.
CONTRAINDICAT , DA. p. p. Contraindi-
cado.
CONTRALOR, s. m. ofici honon'fic en la
Casa Real. Contralor. Impensarum regise do-
mus inspector.
CONTRALOR , en lo eos d' artillería y hospitals
del exércit. Contralor. Inspector.
CONTRALT. s. m. Contralto. Sonus alter ab
acuto.
CONTRAMARCA, s. f. Cotitramarca. Nota
altera.
CONTRAMARCAR. V. a. Contramarcar. Ite-
rum obsignare.
CONTRAMARCAT, DA. p. p. Contramarca-
do.
CONTRAMARXA. s. f. Mil. Contramarcha.
Evolutio militaris contrariis motibus varia-
ra.
CONTRAMESTRE. s. m. Contramaestre. Pro-
reta.
CONTRAMINA, s. f. Contramina. Cuniculus
cuniculo obiectus.
CONTRAMINAR, v. a. Contraminar. Cuni-
culis cuniculos obiicore.
CONTRANATURAL.adj. Contranatural. Na-
tura? contrariiira.
CONTRAÓRDE. s. f. Contraorden.lussio ius-
sioni contraria.
EN LA CASA D'EN JUGLAS TOTHOM
BALLA 'L CONTRAPAS, ref. V. Ba-
ilar.
CONTRAPES, s. m. Contrapeso^ contrabalan-
za, ^quipondium.
coNTRAPEs, baira llarga de que usan los Vola-
tins. Contrapeso. Halt^r.
CONTRAPESAR, v. n. Contrapesar. Adver-
CON
JO, opposito pondere librarí.
CONTRAPESAT , DA. p. p. Contrapesado.
CONTRAPOSAR. v. a. comparar , cotejar
una cosa ab altra contraria ó diferent. Con'
traponer. Comparare , conferre.
CONTRAPOSAR , oposar. Contraponer. Oppone-
re.
CONTRAPOSAT, DA. p. p. Contrapuesto.
CONTRAPOSÍCIÓ. s. f. comparació ó cotetg
d' una cosa ab altra contraria ó diferént.
Contraposición , contrabalanza. Contraposi-
tio , oppositio.
CONTRAPOSÍCIÓ. s. f. oposicíó. Contrapoñcton,
Oppositio.
CONTRAPUNT. s. m. Músic. Contrapunto.
Diversorum tonorum. concentus armónicos.
CONTRAPUNTARSE, v. r. Contrapuntearse.
lurgari , sese verbis mutué lacessere.
CONTRARÉPLICA. s. f. Contraréplica. Ob-
iectio obieclioni opposita.
CONTRAR ESTAR, v. a. Contrar estar. Re-
sistere , adversari.
CONTRARESTAT,DA. p. p. Contraresta-
do.
CONTRARI, RÍA. adj. oposat , repugnant.
Contrario. Contrarius.
CONTRARI, danyos, perjudicial. Con/rario. Con-
trarius , noxius.
CONTRARI , s. m. enemic. Contrario. Adversus,
adversarius.
CONTRARI , él que pladeja contra altre. Contra-
rio. Competitor.
AL CONTRARI. m. adv. Al contrario: por el con-
trario. Contra.
CONTRARIAR, v. a. ant. V. Contradir, opo-
sarse.
CONTRARIEYAR. v. n. ant. V. Contra-
dir.
CONTRARIETAT. s. f. Contrariedad. Con-
trarietas, oppositio.
CONTRARIÍSSIM , MA. adj. sup. Contrarí'
simo. Valde contrarius.
CONTRARIOS , SA. adj. ant. V. Contrari.
CONTRARONDA, s. f. Contraronda. Secun-
di lustratores; altera turma.
CONTRASEMBLE. s. m. ant. V. Consem-
blant, igual.
CONTRASENYA. s. f. senya reservada, que s'
donan uns á altres entré sí. Contraseña. Con-
dicta Ínter aliquos nota.
CONTRASENYA. M¡l¡c. Contrüsejía. Tessera mili-
taris.
CONTRAST. s. m. ant. V. Oposició , contra-
dicció.
CONTRAST. 1' ofici de marcar las alajas d' at
y plata, &c. Contraste. Argentarlas aesti-
mator.
CONTRAST , lloc ahout se marca 1' or y plata,
&c. Contraste. Officina auro argentoque spe-
culandis destinata*
CON-
CON
coKTRAST. met. oposició. Contraste. Contentio,
opposino.
CONTRASTAR, v. a. Contrastar. Obsistere,
resistere.
CONTRASTAR , coNTRESTAR. ant. V. Obstar ,
resistir , oposarse , disputar.
CONTRASTAT, DA. p. p. Contrastado.
CONTRATEñIPS. s. m. Contratiempo. Infor-
tuniuní , calamitas.
COr^íTRAURER. v. a. determinar la genera»
litat ab que s' poc ente'ndrer alguna proposi-
ció. Contraer. Reducere , contrahere.
coNTUÁL'RER ALGUNA MALALTiA. f. Contraer
enfermedad. Morbm contrahere.
coNTRÁuRER DEUTES. f. fam. Contraer deudas.
JEre alieno gravari.
CONTRÁURER MATRiMON'i. f. Contraer matrimo-
nio. Matrimonio iungi, copulari.
CONTRÁURER PARENTiu. Contraer parentesco.
Affinitate coniungi.
CONTRAVENCÍÓ. s. f. Contravención. Vio-
latio , transgres,sio.
CONTRAVENENO, s. m. Contraveneno. An-
tidotum.
CONTRAVENÍNT. p. a. ant. V. Contraven-
tor.
CONTRAVENIR, v. n. Contravenir. Faceré
contra.
COMTRAVENTOR , RA. s. m. y f. Contra-
ventor. Transgressor.
CONTRAVERl. s. m. V. Contraveneno.
CONTRAVER^ÍA. s. f. ant. V. Controver-
sia.
CONTRAY. s. m. ant. cert panyo. Contray.
Pannus Cortraci fabricatus.
CONTRAYENT. p, a. Contrayente. Contra-
he ns.
CONTRAYT. s. ¡n. ant. V. Contráete.
CONTRESCARPA. s. f. Fortific. Contraes-
carpa. Muralis fossse exterior lor¡ca,seu ere*
pido.
CONTRET, TA. p. p. Contraído.
C0NTRÍ3T. adj. esgarrat d' algún mémbre. Xi-
siado , estropeado. Menibro captus ; mem«
bro mutilus , debiüs, Iksus.
CONTRÍBUCIO. s. f. Coniribttcion. Contribu-
tiu.
ijNicA coNTRiBució. UnJca contribución. Única
contributio.
CONTRIBUIDOR, s. ra. Contribuidor. Con-
tributor, contribuens.
CONTRIBUIR. V. a. pagar cadahú lo que li
toca per rahó d' alguna imposició , reparti-
nicnt, &c. Contribuir. Contribuere.
CONTRIBUIR, met. ajudar , concórrer á alguna
cosa. Contribuir. Adiuvare , op?m ferré.
CONTRÍBÜIT, DA. p. p. Contribuido.
CONTRIBULAT. V. Atribulat.
KSPERIT CONTRIBULAT. CXpf. JOC. tribulct. V.
Tribuiet.
Tom. I.
CON i8i
CONTRÍBUYENT. p. a. Contribuyente. Con-
tribüons.
CONTRICIÓ s. f. Contrición. Contritio.
ACTE DE CONTRICIÓ. fórmula ab que s' expressa
la contrició interior. Acto de contrición.
Contritionis conceptis verbis expreísio.
CONTRISTAR , v. a. Contristar. Contrista-
re.
CONTRISTAT, DA. p. p. Contristado.
CONTP.IT , TA. adj. Contrito. Contritus, ve-
re poenitens.
CONTROVERSIA, s. f. Controversia. Con-
troversia.
CONTROVERTIBLE, adj. Controvertible.
Disputnbiiis.
CONTROVERTIR, v. a. Controvertir. Con-
troverti'r^- ,, controversari.
CONTROVERTIT, DA. p. p. Controvertid
do.
CONTUMACIA, s. f. Contumacia. Contuma-
cia.
CONTUMACIA, for. Contumacia. Contumacia, per-
vicacia.
CONTUMAS. adj. porííat, terco en mantenir
algún error. Contumaz. Contumax , pervi-
cax.
coNTUMÁs. for. Contumaz. Contumax, detrec-
tans iudicium.
CONTUMELIA, s. f. Contumelia. Contumelia,
convitiuni.
CONTUMELIOS, SA. adj. Contumelioso. Con-
tumeliosus.
CONTUxMELíOSAMÉNT. adv. m. Contume-
liosamente. Contumeliosé.
CONTURBACIÓ. s. f. Conturbación. Contur-
batio.
CONTURBAR, v. a. Conturbar. Conturbare.
CONTURBAT, DA. p. p. Conturbado.
CONTÜS, SA. adj. Contuso. Contusus.
CONTüSIO. s. f. Contusión. Contusio.
CONTUTOR, s. m. Contutor. Tutoris socius,
una cum aiio tutor.
CONVALECENCIA, s. f. Convalecencia , con-
valecimienío. Convalescentia.
CONVALECENCIA, casa ú hospital per convaiéxer
los malálts. Convalecencia. Domus vel eoso-
comium convalescentium.
CONVALECÉNT. p. a. Convaleciente. Coa-
valescens.
CONVALÉSCUT, DA. p. p. Convalecido.
CONVALEXER. v. n. Convalecer. Ex morbo
convaJescere, recreari.
CONVENCER. V. a. Convencer. Convince-
re.
CONVENCIÓ, s. f. Convención. Pactio.
CONVENCIONAL, adj. Convencional. Pactus,
conventionalis, conftitucus.
CONVENCÍONALMENT. adv. ra. Conven-
cionalmenti, Sub conventloue , sub pactio-
ne,
Zz CON-
i8a CON
CONVENENZA , CONVINENZA. s. f. ant.
V. Convinen^a.
CONVENGUT , DA. p. p. ant. V. Concorre-
gut.
CON VENI. s. m. Convenia^ conveniencia. Con-
ventio , pactio , condictum.
CONVENIENCIA, s. f. utilitat , profit. Con-
veniencia. Utiiitas , emolumentutn.
CONVENIENCIA, acoiüodo del que vol servir en
alguna casa. Conveniencia. Fanmlatus.
CONVENIENCIA, comoditat. Convenienciu. Com-
modum.
CONVENIENCIAS , p. habers , rendas , ó
altres béns temperáis. Convenicnáas. Bona,
facultares.
CONVExNIENT. adj. útil, profitós, oportú.
Conveniente. Congruas.
CONVENIENT , correspontnt , proporcionar , de-
cént. Conveniente. Conveniens , decens.
CONVENIENTISSIM, MA. adj. sup. Con-
venientüimo. Valde conveniens , congruus.
CONVENIENTMÉNT. adv. m. Convenien-
temente. Convenienter , coiígruenter.
CONVENIR. V. n. concordar , ser d' un ma-
téx dictamen. Convenir. Consentiré.
CONVENIR, imper. importar, ser conveniént.
Convenir. Congruere , oportere.
CONVENIR , correspóndrer. Convenir. Conve-
ñire.
CONVENIR, ant. concórrer , juntarse en algún
Uoc. Concurrir. Convenir.
CONVENIR DAVANT DEL JUTJE. f. for. fér COm-
pare'xer davant del Jutge. Hacer comparecer
ante el Juez. Vadari.
NO CONVE l' una COSA AU l' ALTRA. f. faill. 30
que s' expressa la desproporció ú inconse-
quencia de las accions. No viene el son con
las castañetas. No conveniunt biaec.
SI MÓLT 60NVE. m. adv. Si á mano viene. For-
san , forsitan.
CONVENIRSE, v. r. Convenirse. Pacisci, foe-
dere iungi.
CONVENSUT , DA. p. p. Convencido , con-
victo.
CONVENT. s. m. Convento. Coenobium , mo-
nasterium.
coNvÉNT. ant. V. Conveni.
CONVENTÍCULA, s. f. ant. V. Conven-
tículo.
CONVENTÍCULO, s. m. Conventículo , con-
vcntículíi. Conventiculum clandestinum.
CONVENTUAL, adj. lo que pertany al Con-
véiit. Conventual. Conventualis , ad coeno-
bium pc^rtinens.
«ONVENTUAL. s. m. cl Religíos que residex
en al»un convént. Conventual. Socius in
coenobitatrum communitate.
MissA CONVENTUAL. Misu convcntual. Missa
conventualis.
CONVENTUALITAT. s. f. Conventualidad.
CON
Coiiabitatio cocnobitarum.
CONVERGENTE, adj. p. Matem. lineas y
ratgs de llum , que s' van acercand los uns
ais altres. Convergentes, Radii convergen-
res. '
CON'\'ERS , SA. adj. Converso. Conversus.
CONVERSA, s. f. enrahonamént familiar en-
tré dos ó mes personas. V. Conversació.
CONVERSA, las personas qu' enrahonan entre sí
familiarmént. Conversación. Csetus colloquen-
rium.
DEXAR CÁURER ALGUNA ESPECIE EN LA CONVER-
SACIÓ. f. met. fam V. Cáurer.
MUDAR DE CONVERSA, f. Ecbar la pJáctica á
otra parte. Ad alia sermonera convertere.
TRLNCAR LA coNVERSrt. f. met. Romper ., cor-
tar la conversación. Caeptum ab alio sermo-
nen} interrumpere.
CONVERSACIÓ. s. f. Conversación. Colio-
quium , collocutio.
LA MOLTA CONVERSACIÓ ES CAUSA DE MENYS-
PREU. ref. La mucha conversación es causa
de menosprecio. Nimia familiaritas conteinp-
tum parit.
CONVERSAD. V. n. Conversar. Colloqui,
sermocinari.
CONVERSIÓ. s. f. 1' acte y efecte de conver-
tirse. Conversión. Conversio.
CONVERSIÓ , la mudansa de mala á bona vida.
Conversión. Vitse anteactae emendatio.
CONVERSIÓ. s. f. ant. V. Inversió.
QUART DE CONVERSIÓ. Milic. Quarto de con-
versión. Motus ad quartam usqoe circuli
partem.
CONVERTEMÉNT , CONVERTIMÉNT.
s. m. ant. V. Conversió.
CONVERTIBLE, adj. Convertible. Converti-
bilis.
PROPOSICIÓ CONVERTIBLE. V. Proposició.
CONVERTIR. V. a. mudar una cosa en altra.
Convertir. Convertere , murare.
CONVERTIR, emplear alguna cosa á un fi dife-
rent d' aquell á que estaba destinada. Con-
vertir. In alium usum convertere.
CONVERTIR , reduir al que va errat á la verda-
dera Religió , ú pra'ctica deis bons cos-
tums. Convertir. Convertere , ad meliorem
frugem redigere.
CONVERTIT, DA. p. p. Convertido.
CONVEXiTAT. s. f. Convexidad. Convexio:
CONVEXO, Xá. adj. Convexo. Convexus.
CONVICCIÓ. s. f. Convicción. Convictio.
CONVICTOR. s. m. Convidar. Convictar.
CONVIDAR. V. a. Convidar. Invitare , voca-
re.
CONVIDAR, met. móurer, incitar. Convidar.
Allicere , invitare , incitare.
CONVIDAR Á ALGÚ Á ALGUNA COSA. f. brindarlo
ab ella. Convidar á. alguno son alguna cosa.
Invitare.
CON
X LA B^DA DEL FIOL QUI NO T* III CONVIDA
NO t' hi voi,. ref. V. Boda.
CONVIDARSE, v. r. oferirse. Convidarse.
Sese ultro olTerre.
CONVÍDAT, DA. p. p. Convidado.
ANAR Á PAS DE CONVIDAT. f. V. Anar.
CONVINCENT. adj. Convincente. Convin-
cens.
CONVÍNCENTMENT. adv. m. Convincente-
mente. Ineluctabili modo.
CONVINENsA. s. f. ant. V. Conveni.
CONVÍNExN'T, COVÍNENT. adj. ant. V.
Convenient, compctént.
CONVIT. s. m. r acció de convidar. Convite.
Invitatio.
CONVIT , la funció , á que s' convida. Convite,
Convivium , epuirc.
CONVOCACIO. s. f. Convocación , llamamien'
tú. Convocatio.
CONVOCADOR. Convocador. Convócaos.
CONVOCAR, v. a. Convocar. Convocare.
CONVOCAR Á cÓRTs. Llamar á Cortes. Ad regni
comitia convocare.
CONVOCAT , DA. p. p. Convocado.
CONVOCATORIA, s. f. Convocatoria. Con-
vocationis litüers.
CONVULSIO. 3. f. Convulsión. Convulsio.
CONVULSIU , VA. adj. Convulsivo. Convul-
sione affectus.
CONXA. s. f. la closca d' alguns péxos. Con'
cha. Concha, cochylium.
CONXA. fam. V unió d' algunas personas qu'
obran de concert per algún fí. Conchabanza.
Conventio.
CONXARSE. V. r. convenirse dos ó m^s per-
sonas per algún ñ. Conchabarse. Coire , cons-
pirare.
COOPERACIÓ. s. f. Cooperación. Coopera-
rio.
COOPERADOR, s. m. Cooperador , coopera-
rio. Cooperator.
COOPERAR, v. n. Cooperar. Simul operari,
mutuam operara conferre.
COOPERAT, DA. p. p. Cooperado.
COOPOSITOR, s. m. Coopositor. Competitor,
concertator.
COORDINACIÓ. s. f. Coordinación , coordi'
namiento. Ordinario.
COORDINADAMÉNT. adv. m. Coordinada-
ínente. Ordinaté.
COORDINAR, v. a. Coordinar. Ordinare.
COORDINA T , DA. p. p. Coordinado.
COP. s. m. Golpe. Ictus.
cop , ferida ó contusió que resulta d' alguna
pedrada, bastonada, &;c. Golpe. Ictus, per-
cussio.
cop, infortuni ó desgracia. Golpe. Infelix , fa-
talis casus.
COP , vegada. V. Vegada.
eop. met. muhitut , abundancia : y axi s* diu
COP ,83
que hi ha un cop de música, un cop de
vinyas, d*^arbres, &c. , ahont n' hi ha graa
muhitut. Golpe. Copia, vis.
COP d' ALA. Alazo., aletazo. A\x ictus.
COP d' ALABARDA. V. Alabarda.
COP d' alberginia. V. Albertrjnia.
COP d' alfangb. V. Alfange.
COP d' anélla. V. AnéiJa.
COP FORT d' ANÉLLA Ó PICADOR DE PORTA. AU
dabazo. Pessuli ictus gravior.
COP d' arquet. V. Arquét.
COP d' ast. Asadorazo. Ictus veru inflictuj.
COP d' atxa. V. Atxada.
COP d' aygua. Aguacero , turbión , golpe de
agua. Nimbus, aiiuvio.
COP DE BALA, V. Bala.
COP DE BANYA. Comado. Cornu ictus.
COP DE BARRA DE LA PORTA. Trancazo. Vectis
ictus.
COP DE BARRET. V, Cop de Sombrero.
COP DE BASTÓ. V. Bastonada.
COP DE BAYONETA. V. Bayoneta.
COP DE BÉC. V. Béc.
COP DE BiiFA. V. Bufa.
COP DE CABESTRü. Xaquiwazo. Capistrí ictu*
seu percussio.
COP DE CAMA. Pernada. Cruris ictus.
COP DE CAMPANAS. V. Campana.
COP DE cANd. la canonada, y I' estrado que fa
la bala disparada del cand. Cafíonazj. Tor-
menti bellici explosio : ictus globuii é tor»
mentó bellico eiaculati.
COP uE CANYA. Cañazo. Cannae ictus.
COP DE CAP , él que s' dona pegand ab él cap
á algún eos, particularment sólido. Cabeza-
da , calabazada , casquetazo. Ictus capite im-
pactus.
COP DE CARRAEiNA. Carabinazo. Scloppeti ex-
plosio, vel explosionis scloppeti fragor.
COP DE CASTANYA. V. Castanya.
COP DE cÁvAC. él que s' dona cavand. Azadona'
da. Ligonis ictus.
COP DE coDOL. V, Códolada.
COP DE cÓLSE. Codazo. Ictus cubitu impactns.
COP DE coRDd. Cordonazo. Ictus funículo im«
pactus.
COP DE coRDiLL. Cordelazo. Ictus fuñe impac-
tus.
COP DE CULATA , de 1' escopeta y arma sem-
blant. Culatazo. Ictus parte postica impac-
tus.
COP DE cuLLÉRA. V. Culléra.
cop DE DESTRAL. Hachozo. Securís ictus.
COP d' ESCOMBRA , él pegat ab ella Escobazo,
Ictus scopá inflictus.
COP d' ESCOMBRA, escombrada. Escobada^ bar-
redura. Scopae ductus.
COP d' ESTACA. Estacazo. Fustis ictus.
COP d' estisóra. Tixerada , tijeretada. Forficis
incisio , seccio.
cap
1 84 CO^
cop DE f6n-a. el tir ab ¿lia. Hondazo. Pundc-e
iactus.
COP DE FUÉT. V. Fufctada.
COP DE FusELL. FusUazo. Catapultx ictus , vel
explosio.
COP DE GARROT. V. Garrotada.
COP DE GENOLL. RociHUda. Genii pircussio.
COP DE GENT. niultitut de geiit. QáiHi'o. Ilomi-
num confluentium confusa rnuititudo.
COP DE L,LANCETA. Laciniada , lancetazo. Scal-
pelli ictus vel excisio.
COP DB LLANSA. V. Llansada.
COP DE MA. Manotada. Ictus mana inflictus.
COP DE MAR. Qolfe de mar. ¡Vlarini íluctús ic-
tus.
COP DE MART¿LL, Martillada. Malleó inflictus
ictus.
COP DE MASSA. Mazada. Mallei ictus.
COP DE NiRví DE BOU. Corbachad.u Ictus buba-
lino ñervo impactus.
COP d' OLLA. Ollazo. Olláí ictus.
COP DE PALA. Palazo. Pala inflictus ictus.
COP DE PANDERO. Pandcrazo. Naulii ictus.
COP DE pÉDRA. V. Pedrada.
COP DE PILOTA. Pelotazo. Pilae ictus , vel ver-
beratio.
COP DE PISTOLA. PistoUtazo. Brevis scloppeti
ictus, vel explosio.
COP DE PORRA. Porrazo., porrada. Clava inflic-
tas ictus.
COP DE posT. Tablazo. Tabula impactus ictus.
COP DE puNY. V. Punyada.
cop DE RAJÓLA. Ladr'iUíizo. Lateris ictus.
COP DE RÉLLA. R¿j.¡zo. Vomeris ictus.
COP DE Roc. Cantazo. Saxi ictus.
■COP DE SABATA. Ziifatüzo. Calcci ictus.
COP DE SABRÉ. Siiblüzo. Acinacis ictus.
COP DE SOMBRERO. Sombrerazo. Galeri ictus.
COP DE TARONjA. V. Taronjada.
COP d' üll, ullada. Ojeada. Ictus oculi.
COP d' ull. objecte de la vista agradable. Gol-
pe de vista. Prospectus , aspectus gratus ,
amccnus.
COP de vano. Abamcazo. Flabelló inflictus ic-
tus.
COP de xurriacas. V. Xurriacada.
A COP. m. adv. V. A forsa.
anar á cops de I'L'Nvs. f. V. Anar.
•APLANAR Á COPS. í. V. Aplanar.
donarse cops de pits, ó als prrs. f. Dar gol-
pes de pedios. Pectus percutere.
FER COP. f. fér forsa alguna rahó,argument,&c.
Dar golpe, hacer sangre. Inteilcctum rape-
re , pungere.
FER ó donar COP. f. causar novedat ó cstranye-
sa. Hacer choz., dar choz. Rem mirabilem
videri: rei novitate cap).
A COP CALENT. DI. adv. met. luego , al instant.
En caliente. Duní fervet opus , é vestigio.
A COP DE BOTG. ¡u. adv. s^os íht reflexió. De
COP
carrera. Inconsulto, temeré.
A COP DE DINÉRS. m. adv. A copia de dinero.
Multa pecunia.
DE COP. m. adv. luego, al instant. De repente:
de sopetón. Repente , improvisé , subita-
neé.
DE COP , tot plegat. De golpe. Repente.
DE COP y voL. niod. adv. De golpe y zumbido :
de bote y voleo: de carrera. Repente, prae-
propere , festinanter.
d' bx COP. m. adv. d' una vegada. De un golpe.
Una vice, ccntinenter.
GORRA de COP. V. Gorra.
COPS AL BüT. expr. vulg. per animar á aigú á
exécutar alguna cosa per lo regular traballo-
sa. Animo a las gachas. Animo erigere; niac-
te animo.
COPA. s. f. especie de brasér. Copa. Vas foca-
riuin , ignitabulum.
COPA, ae sombrero. Copa. Galeri acumen.
COPA , vas per be'urer. Copa. Calix , poculum,
patera.
COPAS, p. un deis quatre colls del jog de car-
tas. Copa. Carchesiorum folia lusoria.
TREMOLAR LAS COPAS DELS GENÓLLS. f. ab qUC
s' explica '1 temor ó respecte que s' té á al-
gú ó á alguna cosa. Temblar la barba : Tem-
blar la contera. Contremiscere.
COPA BLE. adj. ant. V. Culpable.
COPAIBA, arbre y balsera del Perú. Copayha.
Balsamum copaybae.
COPtíJAMi^NT. s. m. Golpeo., golpeadura.
Puisatio , tunsio.
COPtíJAR. v. a. Golpear. Tundere.
COPJ^R. s. m. qui dona béurer. Copero. Pin-
cerna.
COPERNICÁ , NA. adj. Copemicano. Coper-
nicanus.
COPET , COPARRÉT. s. m. dim. Golpecillo.
Parvus ictus.
COPETA, s. m. dim. Copita , Capilla. Parva
patera vel focarium vasculum.
COPIA, s. f. abundancia. Copia. Copia.
COPIA , ü' un escrit. Copia , traslado. Apogra-
phum.
COPIA, en la pintura y escultura. Copia. Iniago
in pictura ex altera expressa.
COPIADOR, s. w. Copiante, copiador, copis-
ta. Exscriptor.
COPIAR, V. a. un escrit. Copiar, trasladar.
Exscribere , transcribere.
COPIAR , en la pintura y escultura , tráurer co-
pia d' algún original. Co^ÍJ). Exscribere pin-
gendo , vel sculpendo.
COPIAR, en la pintura y escultura imitar la na-
turalesa Copiar. Ad vivum exprimere.
COPIAR DEL NATURAL. Copiar del natural. Ad
v^vum pingere vel sculpere.
COPIAT, DA. p. p. Copiado.
COPÍÓS, SA. adj. Cotiioso. Copiosus..
CO-
COP
COPÍOSAMENT. adv. m. Copiosameníe. Co-
piosa.
COPIOSÍSSIM, MA. adj. sup. Copiosísimo.
Copiosissimus.
COPÍOSÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Copio-
siYunamente. Copióse , uberrimé.
COPLA, s. f. composició poética. Copla. Ryth-
mus reciprocans.
c6pla , quadrilla. V. Quadrilla.
CÓPULA s. f. unió. Cópala. Copula , nexus.
CÓPULA , acte carnal. Cop«/fl , concúbito. Con-
cubitus.
CÓPULA , en la Dialéctica. Cópula. Copula.
CüPULATíU, VA. adj. Copulativo. Copulans,
uniens.
COPULATIVATvIENT. adv. m. Copulativa-
mente, íuncrim.
COQUESSA. s. f. V. Cuynéra.
COQUI , NA. adj. Mezquino., miserable. Sor-
didus.
COQUINERÍA. s. f. Mezquindad, roñería.
Parsimonia sórdida.
COR. s. m. mémbre del eos del animal. Cora-
zón. Cor.
COR. mer. lo interior d' una cosa inanimada,
com arbre , fruyta , &c. Corazón. Cen-
trumt
COR , cert número de gént que s' junta per
cantar. Coro. Chorus.
COR, d' angels, de verges, Síc. Coro de An-
geles , de Vírgenes , £íe. Chorus Angelorum,
Virginum , &c.
COR , d' iglesia. Coro. Chorus.
COR , de música. Coro. Chorus.
COR, de pi. Coraznada. Pini interiora, intima
pars.
COR , en la poesía. Coro. Choricum metrum.
COR ! interjec. ab que s' anima á algú. Animo !
Macte animo !
COR , met. coratje , ánimo, valor. Corazón.
Virtus.
COR. met. él mitj ó centro d' alguna cosa.
Corazón. MedituUium.
COR. met. la persona amada. Corazón. Amor.
ANAR AB LO COR Á LA MA. f. fam. V. AnHr.
ANAR EL COR. f. V. Auar.
anarsen'hi 'l cor. f. met. desitjar alguna
cosa ab ansia. Irse tras algo. Perdité cu-
pere.
CLAVAR ó FERiR EL COR. f. V. Clavar.
CLAVAR UN CLAU AL COR. f. met. V. Clau.
DiR ÉL COR ALGUNA COSA. f. pronosticarla , Ó
temerla. Dar , dícir ó anunciar el corazón
algo. Cor annuflciare, praedicere aliquid.
DONAR UN SALT EL COR. f. Dar Un vuelco el
corazón. Metu cor cieri.
FÉR ÉL COR FORT. f. Hacer de tripas corazón.
Animum erigera.
FÉRNE MAL ¿L COR. f. teñir algún recel ó te-
mor d' algún mal. Dar mala espina. For-
Tom. I.
COR 185
niidinem índucere.
HAVER A COR. f. act. V. Desifjar.
LLEVAR EL COR. f. met. acobardir. Descorazo-
nar. Exanimare.
RÉsAR Á coRs.f. Rezar á coros. Alternatim ora-
re.
TEÑIR UN COR COM UN BRAU. f. V. BraU.
TEÑIR UN COR DE BRüNsE. f. fam. V. Brónse.
TEÑIR MAL DE COR. f. V. Mal.
TEÑIR PELs AL COR. Tiner pelos en el corazón.
Corde impávido , impertérrito vel eflf'erd
pollere.
TRÍiNCARSE 'l COR Á ALGtj. causar gran lla'sti-
ma. Quebrársele á alguno el corazón. Exani-
mari, animum delieere.
VENIR ÉL COR Á UN FiL. f. Tener el alma en un
hilo. Extremo pericuio premi.
ALAS DEL COR. V. Ala.
BOCA QUE VOLS , COR QUE DESITJAS. m. adv.
V. Boca.
CAPA DE COR. V. Capa.
Dii COR. m. adv. ab veritat , ab aféete , ab se-
guretat. De corazón. Ex corde.
DE COR : DE MEMORIA, m. adv. De coro, de me'
moria. Memoriter.
EL COR NO ENGAN14A, NO MÉNT, Ó NO ES MÉNTI-
DÉR. loe. fam. El corazón no es traidor. Cor
non fallit.
LLiBRE DE COR. V. Llíbre.
MAL DE COR. V. Mal.
DE LA ABUNDANCIA DEL COR PARLA LA b6cA,
ref. V. Boca.
LO QUE 'lS ULLS NO VEUEN EL COR NO n' DOL.
ref. Ojos que no ven corazón que no quie^
bra , d que no llora.
Non bene cor ladit quod non aspexit ocel-
lus.
COPvADELLA. s. f. Asadura, corada, cora-
zonada. Ei-ta, viscera.
CORAGROR. s. m. Acedía. Cordis acedo,
acor.
CORAL, s. m. Coral. Corallium.
AMic CORAL. Cordial amigo. Ex corde a mi-
cus.
CORALAR. V. a. ant. Pescar corales. CoraJ-
lia evellere , é mari educerc.
CORALMENT. adv. mod. ant. de cor, afec-
tuosamént. Cordialmente. Medullitus.
CORANDÉLL. s. m. Impr. Corondel. Dis-
sepimentum ligneura typographicum.
CORANTA. adj. num. V. Quaranta.
CORASSONÍLLO. s. m. hérba. Corazoncito,
corazomillo , corazoncico , yerba de san Juan.
Hyppricon.
CORATJE. s. m. valor, esfors. Corará. Virtusj
fortitudo.
CORATJE. ant. V. Cor.
coratje! interjec. ab que s' anima ú algú. Ani'
mo ! Macte animo.
HAVER coKvvTjK. f. ant. teñir yolwntat ó inten»
* Aaa ció
[86
COR
ció de fér alguna cosa. Tener ánimo , vohn-
ííZí) , inteuáoii. Inteinlere.
CORATJÓS, SA. adj. V. Valerós, ánimos.
CORATJOSAMENT. adv. m. ant. V. Vale-
rosamént, animosaniénr.
CORATjUT , DA. adj. ant. V. Coratjós.
CORAYL. s. m. ant. V. Coral.
CORB , BA. adj. Corvo. Curvus.
CORE. s. m. aucéll. Cuervo. Corvus.
CORB MARÍ. Cuervo marino. Catarractes.
CORB. s. m. ant. V. Gep.
CORB DE l' arada. V. Gameta de T arada.
CORB DE LA CAMA. ant. sufraja. Corva. Genu
curvatura.
CRIEU CORES Y Us' TRAURAN ELS ÜLLS. ref. Cn'fl
cuervos y le sacarán ¡os ojos.
Pabula da corvis , dement tibi lumina corvi.
Ale luporum catuJos.
EL CORB DIU NEGRA Á LA GARSA. fef. DJXO la
corneja al cuervo : quítate allá negro ; y el
cuervo á la corneja : quitaos vos allá h¿-
i^"' , . . .
Corvo inquit cornix : niger hinc , niger ípse
facesse;
Cornici corvus , nigra facesse , nigra.
NO POT SÍJR mes NEGRE l' CORB DEL QUE HO
• SON LAS ALAS. ref. No puede ser el cuervo
mas negro que las alas.
Non magis esse suis corvus pote nigrior
alis.
coRBA ó CORB PETiT. Cormja. Cornix.
CORBALL. s. m. péx. Corvina. Coracinus.
CORBATA, s. f. Corbata. Fócale , fascia lin-
tea eolio circumvoluta.
CÓRBATÍ. s. m. Corbatin. Fócale, fasciola
lintea eolio fíbula subnexa.
CÓRC. s. m. Carcoma. Cossus , teredo.
coRc , de blat. V. Morrut.
CÓRCARSE. V. r. Carcomerse. Cariem con-
traharé.
c6RCARSE,éls llegúms, fruytas &e. Picarse.
Teredine, cureuUione exedi, tabescere.
CÜRCAT , DA. p. p. Carcomido.
cÓRCAT , dit del blat , oídi y altres grans. Gor-
gojoso. Gurguliosus.
CÓRCÓBA. s. f. V. G¿p.
CORCOBAT, DA. Corcovado. Curvatus, in-
curvatus.
COR(iÓ. s. m. Animal. Corzo. Subulo.
CORDA, s. f. Cuerda. Funis.
CORDA , la gruxuda de cánam , llí, espart &c.
Cuerda , soga. Restis , funis.
CORDA DE CORRIÓLA. V. Corriola.
CORDA , la de la corriola de que s' servexen éls
mestres de casas per pujar éls materials.
Tiro. Trochlese restis.
«ORDA , de viola , ó d' instrument miísic. Cuer-
da. Pides.
«ORDA la ab que s' phga. fog á las péssas d' ar-
tilleTi'a. Cuerda. Ignífera restis.
COR
CORDA, en los rellotges. Cuerda. Catenula.
AFLUXAR LA CORDA, f. met. modcrar él rigor.
Afioxar la cuerda. Laxare, lenius agere.
TEÑIR ó PORTAR CORDA DE PENJAT. f. VuIt.
Tener soga de ahorcüdo. Gygis annulum ha-
bere , virgulara divinara.
TIRAR LA CORDA Ó TOTA LA CORDA, f. met.
obrar ab rigor. Apretar la cuerda. Severiüs
agere.
TIRAR LA CORDA FINS QUE s' TRENQUE. f. met.
apurar la paciencia d' ajgü. Apretar hasta
que salte la cuerda. Nimium obstringere,
pra;mere.
PUD A CGRD\. expr. vulg. Le huele la garganta
á esparto. Puñera redolet.
CORL'AS. p. nirvis del coa huma. Cuerdas,
Nervi.
CORDAM. s. m. Cordería .¡ cordelería. Fu*
niiim apparatus.
coRDÁM, en la Naut. Cordage. Funes ñau-
tici.
CÜRDAR. V. a. éls bbtbns de la roba. Abo-
tonar. Vestis glóbulos oeeilis inserere; ves-
tera globulis adstringere.
coRDAR, ab gafets, civeüa , cordó, botons.
&c. Abrochar , atacar. Fibulá , uncinulis,
globulis, &c. adstringere.
CORDAT, DA. p. p. Abotonado.
CORDELL, CORDELLA. s. m. y f. ant.
V. Cordill.
CORDELLATS. s. m. p. certa roba. Corde-
//flíe. Panni lanei genus.
CORDER. s. m. Cabestrero., soguero. Restia-
rius , restio.
coRDÉR. territ. V. Anye'll.
CORDERÉT. s. m. dim, teirit. anyéllet. Cor-
deruelo ., corderito. Agneljus, agniculus.
CORDETA. s. f. dim. Soguilla , cordezuela.
Restieula.
CORDIAL, adj. afectuós. Cordial. Ex cor-
de.
CORDIAL , lo que té virtut per confortar él
cor. Cordial. Cordls reparandi virtute prse-
ditus.
CORDIAL, s. m. certa confecció. Cordial. Potio
fovens , reficíens cor.
CORDIALÍSSIM,MA. adj. sup. Cordialísi-
mo. Intimus , valde studiosus.
CORDÍALÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Cor-
diaJi'simamente. Valde studiosé.
CORDIALMENT. adv. m. Cordialmeníe.
Medullitus, ex animó,
CORDÍLL. s. m. Cordel. Funículus.
CORDILL , él que servex a!s mcitres de casas
per pujar iguals las pareds. Tendel. Funícu-
lus recté tensLis ad dirigendos parietes.
COP DE CORDILL. V. Cop.
CORDILLERA, s. f. Cordillera. Montium
continuata series , concatenatic ; montes
conttaui.
COR-
COR
CORDILLtiT. s. tn. dim. Cordelejo^ cordelko,
cardelUio , coidiVüo. Fiinicalus.
CURDO, s. m. Cordón. Funiciilus.
coRDÓ, él ab que s' cenyexen alguns Religiosos.
Cordón. Funiciilus.
CORDÓ , en la Milicia. Cordón. Militaris obsi-
dio , corona.
coRDo , en las monedas. Cordoncito , cordond-
co , cordoncillo. Nuinmorum circumducta
celatura.
coRDÓNs DE CADÉT. p. Cordoms. Funículí,
illustrium militu.'n steramata.
ALLARGAR LOS COROhxS DE LA BOSSA. t'. V.
Ailargar.
COP DE CORDÓ. V. Cop.
CORDOA. s. f. ant. V. Córdoba.
CÓRDOBA, s. m. Cordobán. Corium , aluta
caprina.
CORDÓN, s. m. ant. V. Cordó.
COR DONAS, s. in. auin. Cordonazo. Punís
grandior.
CORDONERA, s. f. cordó per cordar. V.
Cordó.
CORDONÉT. s. m. dim. Ccrdoncito , cordón-
cica., cordoncillo, Funiculus, resticula.
CORDONÉT , en certs texits. Cordoncico , cordón'
cilio , cordoncito. Tels fila catenata.
CORDURA, s. f. Cordura. Prudentia.
CÓREME, s. f. ant. V, Quaresma.
CORESMA. s. f. V. Quaresma.
CORET, s. m. dim. d' Iglesia. Corillo. Parvus
churus.
CORIAMBIC , CA. adj. él vers ó composició
poética que consta de peus coriambos. Co-
riiímbico. Coriainbicus.
CORIAMBO, s. m. peu de vers llatí. Coriam-
bo. Coriambus.
CORIFEU. s. m. él que guiaba "1 cor en las
tragedias antiguas. Corifeo. Coriphseus.
CORIFEU. met él que es seguit d' altres en al-
guna opinió ú secta. Corifeo. Coriphscus.
CORINTIO, lA. adj. que s' aplica á cert
brde d' arquitectura. Corintio. Genus corin-
tium.
CORISTA, s. m. Corista. Religiosus choro
destinatus.
CORN. s. m. baña. Cuerno. Cornu.
coRN , cantó del altar. Cuerno , lado del altar.
Cornu altaris.
CORN , del exércit. ^la del exército. Aciei cor-
nu.
CORN , de sarria , ma'rfaga y semblant. Cogu-
jon. Sportse angulus , cuspis.
CORN MARI. Caracol , bocina. Buccina.
coRNS DE LA LLUNA. Cucmos de la ¡una. Cor-
nua lunse.
POSAR coRNs. f. vulg. V. Posar banyas.
TOCAR EL CORN. í. Tañer la bocina. Bucciná
clangere.
TOCAR EL CORN. f. met. fam. anársen. Tomar
COR i8jr
el trote : Escurrir ¡a bola. Viam arripere.
so DE CORN. dret en virtut del qual él Senyor
obligaba ais vassalls á tocar lo corn en lo
castéll en las ocurrencias, y en determina-
das horas. Son de bocina. Cornu sonus.
CORNADA, s. f. V. Banyada.
CORNy\MENTA. s. f. Cornamenta , cornadu-
ra. Cornura.
CORNAMUSA. V. Sac deis gémégs , gayta.
C0RNAMU8ER. s. m. qui sona la cornamu-
sa. Gaytero. ütricu!arius.
CORNAR. V. n. art. V. Tocar él corn en
son primer significar.
CORNARIA. s. f. certa pédra fina. Cornerina.,
corniola. Onyx.
CÓRNEA, s. f. túnica del uU. Córnea. Cor-
nea.
CORNÉELA, s. f. aucéll. Corneja. Cornix.
CORNET. s. m. dim. banyeta. Cuernecito ^
curnecillo., cuernecico ^ cornete, cuernezuelo.
Corniculum.
CORNET , petit corn marí. Caracolillo. Parva
cóclea.
CORNETA, s. f. Corneta. Buccina.
CORNISA, s. f. Cornisa , cornija. Corona.
CORNUCOPIA, s. f. símbol de P abundancia.
Cornucopia. Cornucopia.
CORNUCOPIA, moble que consta regularment
d' un mirall ab una palmatoria al peu. Cor-
nucopia. Lychnucus pensilis.
CORNUT, DA. adj. p. u. lo que té corns ó
banyas. Cornudo. Cornutus.
CORNUT, nom que s' dona al marit , á qui la
muller ha faltat á la fe conjugal. Cornudo.
Curruca.
CORNUT Y PAGAR BÉURER. loC. JOC. Sobre CUCf-
nos penitencia : Tras cornudo apaleado , y
mándanle bailar.
Verbera post probrum superaddit msecha
marito.
Lsesum mulctare.
CORNUT Y POBRE, loc. vuIg. Tros comuSo apo'
leado. Paupertas cum probro.
DE CORNUT Á borní, loc. V. Borní.
ÉL CORNUT ES EL DARRER QUE HO SAB. CXpf.
fam. El cornudo es el postrero ó último que
lo sabe.
Ultiraus agnoscit patíens sua probra mari-
tus.
COROGRAFÍA, s. f. Corografía. Corogra-
phia.
COROGRAPICAMENT. adv. m. Corográfi-
comente. Corographic¿.
COROGRAFIC , CA. adj. Corográfico. Coro-
granhicus.
COROGRAFO. s. m. Corógrafo. Coroí^ra-
phus.
COROLARI. s. m. Corolario. Corollarium.
CORONA, s. f.ornament honorífic que cenyéx^
él cap. Carona. Corona.
i88 COR
CORONA, lo mes alt det cap. Corona. Vértex
capitis.
(CORONA , la tonsura clerical. Corona. Tonsura
clericalis.
CORONA, la deis ordenafs en órdes sagrats.
Corona. Tonsura sacerdotaiis.
«ORONA, regne ó monarquía. Corona. Ragnuní,
monarciiia.
CORONA , la laure'ola ab qu? s* coronan éls
Sants. Corona. Bdatorum laureola.
CORONA, rosari de set denus. Corona. Rosa-
riunj.
«oRONA. iiiet. premi. Corona, Prsemium , bra-
vium.
CORONA , fi d' alguna obra. Corona , coronación.
Corona.
CORONA AUSTRAL , constellació. Corona austral.
Corona australis.
CORONA BARONAt. Ó DE BARÓ. Coronu de Barott.
Baronalis corona. ■
CORONA BOREAL. Corona boreal. Corona borea-
lis.
CORONA CASTRENSE. Corona castrense , o vallar.
Corona castrensis.
CORONA CIVIL , ó CÍVICA. Corortu ch'U , o cívica.
Corona cívica.
CORONA CONDAL Ó DE cÓMPTE. CoroHO de Conde.
Comitum corona.
CORONA DUCAL Ó DE Duc. Corona de Duque 6
ducal. Ducis corona.
CORONA d' infant. Corona de Infante. Regio-
rum Infaniium corona.
CORONA DE MARQUES. Coronu dc Marqucs, Mar-
chionum corona.
CORONA DEL PRINCEP d' ASTURIAS. CofOna del
Principe de Asturias. Asturicensís Principis
corona.
CORONA DE REY , hérba. Corona de rey ,, melilo-
to., maravilla. Melilotus.
CORONA DE vEscÓMPTE. Corona de Vizconde.
Vicecomitis corona.
CORONA IMPERIAL. Corona imperial. Corona
imperialis.
CORONA MURAL. Coronü mural. Corona mura*
lis.
CORONA NAVAL. Corona naval , rostrada , ó
rostrata. Corona navalis rostrata.
CORONA oDSiDioNAL. Coronu obsidional , grami'
nea. Corona obsidionalis.
CORONA OLÍMPICA. Coronu olímpica. Corona
olímpica.
CORONA OVAL. Corona oval , de ovado». Corona
ovalis.
CORONA DE RATGS. Coronu rodiata , radial., de
rayos. Corona radíala.
CORONA REAL. Corona real., corona regia. Dia-
dema regium.
CORONA TRiuMFAL. Corono triunfal. Corona
triumphalis.
CORONA , ú obra coronada en Ja fortificació.
COR
Corona. Opus coronarium.
DITXÓSA ES LA CASA EN Qü£ HI HA CORONA RA-
SA, ref. V. Casa.
CORONACIO. s. f. Coronación, Coronae im-
posieio, principis inauguratio.
CORONAR. V. a. Coronar. Coronare.
CORONAR, met. completar, perfeccionar alguna
obra. Coronar. Perficere , absolvere , com-
plere.
cfiaoNAR. met. umplir un vas fins á la bora.
Corcn.ir. Implere.
CORONAT, DA. p. p. Coronado.
CORONAT. s. m. moneda antigua. Coronado^
cornado. Nummus coronatus.
COROXATGE. s. m. ant. V. Coronacid.
CORONEL, s. m. Coronel. Tribunus Jegionis,
chiliarchus.
CORONELA, s. m. la muller del Coronel.
Coromlu. Tribuni legionis uxor.
CORONELL. s. m. ant. V. Coroné!.
CORONE'i'A. s. f. dim. corona p.tita. Corcni-
ca , coronilla , coronita. Corolla , parva co-
rona.
coRONETA , la part superior del cap. Coránica^
coronilla^ coronita. Capitis apex , vértex.
CORÓNÍCA. s. f. V. Crónicas.
CORONÍSTA. Coronista. Historicus , chroni-
corum scriptor.
CORP. 8. m.V. Corb.
CORPÉNTA. s. f. bax. Corpanchón. Corpus
obesum.
CORPORADURA. s. f. territ. V. Corpulencia.
CORPORAL, adj. Corporal. Corporeus.
CORPORALS. s. m,, p. Corporales. Corpora-
lia , sacra lintea.
BOSSA DE CORPORALS. V. B5ssa.
CORPORALMENT. adv. m. Corporalmente.
CorporaÜter.
CORPOREITAT. s, f. Corporeidad. Corporali-
tas.
CORPÓREO , EA. adj. Corpóreo. Corpo-
reus.
CORPULENCIA, s. f. Corpulencia. Obesítas,
corpulentia.
CORPULENT. adj. Corpulento, corpudo. Obe-
sus , corpulentus.
CORPUS, s. m. día ó festa del Santíssim Sa^-
gram^nt. V. Die.
CORPÚSCULO, s. m. Corpúsculo. Corpuscu-
lum.
CORRAL, s. m. Corral. Cors , coiiors.
CORRAL , en la casa de comedias. Corral.
Atrium tlieatri comoediis videndis destina-
tum.
CORRAL, blanc que 'is estudiants dexan en
lo qu' escrjuen en los coderns. Corral. La-
cuna.
CORRAL DE BOUS. V. Boil.
CÓRRALOS CABRiTS. Cliibital ^ cjúbetcro. Hae-
dlle.
COR-
COR
coRRA-L DE PORCS. PocUga ^ zaJiurda. Hará,
suüe.
CORRAL DB PORCS. met. lloc briit , y asquerós.
Pocilga. Sordibus toedus, obsitus locus.
CORRALET. s. m. dim. Curralito ^ corralíllo.
Cühors, vel cors parva.
CORRATER. s. m. ant. V. Corredor de cam-
bis ó d' aurella.
CÜRRECCIÓ. s. f. reprehensió d' algún deli-
te ó defécte. Corrección. Correctio.
coRRECció , esmena ó censura deis detectes
d' alffuna obra. Corrección. Correctio, enien-
datio.
CORRECCIÓ , figura retórica. Corrección, Cor-
reciio.
CORRECCIÓ FRATERNA. Corrcccton fraterna^ fra-
ternal. Correctio fraterna.
CORRECTE, TA. adj. exácte, ségons reglas.
Correcto. Correctus.
CORRECTIU , VA. adj. Correctivo. Vim le-
riendi, mitignndi habens.
CORRECTOR, s. m. qui corretgex. Corrector.
Corrector.
CORRECTOR , de llibres. Corrector. Corrector.
CORRECTOR, Prclat regular. Corrector. Correc-
tor, Pra'sul , Praeí'ectus.
CORREDEMPTOR, RA. s. m. y f. Corre-
dentor. Qui simul cum alio redimir.
CORREDISSA. s. f. Carrerilla. Curriculum.
CORREDOR , RA. s. m. y f. qui corra molt.
Corredor, Cursor.
CORREDOR, especie de galería. Corredor. Portl-
cus, pérgula.
CORREDOR , él que té varias péssas ó quartos
ais costats. Claustro , crugía , tránsito. Adi-
tus, transitus.
CORREDOR, ant. él soldaf que entra per las
térras del enemig y las tala y saqueja. Cor^
redor. Miles excursor.
CORREDOR DE CAMEIS , tí d' AURELLA. Corredor
de cambios. Permutationum negotiator.
corredor de coll. Corredor. Proxeneta , in-
ternuntius.
CORREDORET. s. m. dim. en los edificis.
Corredorcillo. Porticula.
CORREDORÍA. s. f. ofici del Corredor. Cor-
reduría. Imeinunúi ^ proxeneta: labor, in-
dustria.
CORREDORÍA , tréball , ó diligencia del corre-
dor en los ajusts. Corretaje^ correduría. Pto-
x?neticum.
CORREDURA, s. f. ant. V. Corredoría.
CORREGER, CORREJER. s. m. ant. V.
Corretjer.
CORREGIBLE, adj. Corregible. Emendabi-
lis.
CORREGIDOR, s. m. ant. qui corretgex.
Corregidor. Corrector.
CORREGIDOR , Magistrat. Corregidor. Prsetor.
CORREGIDORA, s. f. la muller del Corre-
ToiH. /.
189
COR
gidor. Coregídora. Prastoris uxor.
CORREGhMENT. s. m. empleo , ,1 ofici del
Corregidor. Corregimiento. PrKtura.
coRREGiMENT , territorí de la jurisdicció del
Corregidor. Corregimiento. Pr;ttoris ditio.
CORREO U DA. s. í. Corrida., carrera. Cur-
sus, descursio.
coRREGUDA. ant. fluxió d' algún humor. Cor-
rimiento. FJuxio.
coRRKGUDA. aut. hostílítat que h la gént de
gujrra en lo pais enemig takndlo , y saque-
janclo. Correría. Excursio.
DB coxuKGUDA. m. adv. De corrida. Cursim.
CORREO UT, DA. p. p. Corrido.
coRREGUT , DA. assotat publicament. V. Assc
CORREJA. s. f. ant. V. Corretja.
CORRELACÍÓ. s. f. Correlación. Analogía,
proportio , ccnvenientia.
CORRÉLATíü,VA. adj. Correlativo. Ana-
logus , coiiveniens.
CORRELATÍVAMENT. adv. m. Correlati-
vam:nte. Cum relatione.
CORRENcA. s. f.ant. de vértre, de sang.t^c.
V . Plux de véntre , de sang. ¿ic.
CORRENDAS, s. f. p. flux de véntre. Cor-
rencia. Diairhsea.
TEÑIR CORRENDAS, f. Estur O andar corriente,
Diarrha;á laborare.
CORRENT. adj. lo que no té impediment ni
embrás per son us y efecte. Corriente. Expe-
ditas , faciiis.
CORRENT, la cosa llésta, acabada, a' la qual res
falta per usar d' éila. Corriente y moliente.
Perf;-ctus , exacíus.
CORRENT. mct. adme's, autorisat per lo costum
ó US comú. Corriente. Usu & consuetudine
receptus.
CORRENT. p. a. Corriente. Currens.
CORRENT. s. m. met. él curs consrant que por-
tan las cosas. Corriente. Progressio , cur-
sus.
CORRENT , él paratge de la mare del riu , riera
&c. en que passa ab mes forsa y mes rá-
pida r aygua. Corriente. Alvei proclivior
aut angustior tractus.
CORRENT. ant. fluxió d' humors. Corrimiento.
Fluxio.
CORRENT. s. f. el curs del aygua dais rius, rie-
ras , &c. Corriente. Fluentum , aquse decur-
sus.
DEXARSE PORTAR DEL CORRENT. f. met. Dexar-
se llevar del ó de la corriente. Tempori ce-
deré , morem gerere.
PÉNDREK EL CORRENT. f. met. agafar r habit
de fér alguna cosí. Tomar el chorrillo. As-
suescere , assueneri.
SEGUIR LA CORRENT. f. met. li se con la cor-
riente , ó tras la corriente. Plurimorum ves-
tigia premere.
Bbb ANY
190 COR
A\Y coRRENT , MES coRRENT, Scc. Año Corrien-
te,, mes corriente^ i¿c. Ainius , niensis ver-
tens , qui nunc volvitur.
ESTiL CORRENT. EslUo corrietite. Stilus flui-
dus.
MONEDA CORRENT. Monedu corrietíte. Moneta
communis.
TOT coRREND. m. adv. Corriendo. Celeri cur-
su.
CORRENTMENT. adv. m. facilment. Cor-
rientemente. Pacilé.
CORRER. V. n. caminar ab velocitat. Correr.
Currere.
CORRER, dirse, donarse per noticia alguna co-
sa. Correr. Vulgari , ferri , dici.
CORRER , enténdrer en alguna cosa , cuydar
d' ella , solicitarla. Correr. Curare , age-
re.
cdRRER, r ayre, 1' aygua , &c. fluir, teñir
curs. Correr. Fluere, labi.
CORRER , partir ab promptitut á fér alguna co-
sa. Correr. Properare , festinare.
CORRER , passar ó teñir curs las cosas , com
CORRER el témps. Correr. Praeterire.
CORRER , passar un negoci per ahónt li corres-
pon. Correr. Rem , negotium á quibus,
quibusve in locis oportet, agi.
CORRER , passarse , valer alguna cosa en lo
témps de que s' parla , y ax¡ s' diu que tal
mercadería corra ó corría á tal preu. Cor-
rer, Valere.
correr , recorrer, acudir al valiment 6 ajuda
d' algú. Correr. Confugere.
CORRER, ser corrent, estar admesa tí rebuda al-
guna cosa. Correr. Usu coinmuni aliquid re-
ceptum esse.
CORRER, ant. V. Acorrer.
CORRER, ant. V. Encalsar.
ARRANCAR, CALARSE Á CORRER, f. V. Arrancar,
calarse.
CORRER Á ARERE SEC. f. Naut. Corter á árbol
ó á falo seco. Adductis velis navem curre*
re.
ctíRRER Á REGNA soLTA. f. CoTter á rienda
suelta. Laxatis habenis equum agitare.
CORRER Á REGNA SOLTA. f. met. soltür él fre á
las passions. Correr á rienda suelta. In vitia
prsecipitem ferri, ruere.
CORRER AL CUIDADO Ó PER MA d' ALGÚ ALGU-
NA COSA. f. Correr al cuidado de uno , ó por
su mano. Rem alicui curse esse.
CORRER AL DERRERA d' ALGÚ. f. DüV trOS «nO.
Aliquem insequi.
CORRER AL DERRERA d' ALGÚ. f. per ferli al-
gun dany. Correr á alguno. Persequi, ¡nsec-
tare , urgere.
CtíRRKR ALGUNA COSA PER COATI'TE d' ALCÓ. f.
Correr por cuenta de uno alguna cosa. Ne-
gotii curam alicui esse concreditam , negotii
curam aliquem in se suscepisse.
COR
CORRER AYRE. f. Corrcr viento. Ventum per-
flare.
CORRER BE Ó NO CORRER BE AB ALGÚ. f. Cor-
rer ó no correr ; llevarse bien ó mal con al-
guno. Amicé , coiicorditer cum aliquo con-
cóRRER CAÑAS, f. Corrcr cañas. Cannis
pug-
nare.
CORRER DE BONA CONFORMITAT. f. V. Correr
be.
CORRER ÉL DESPATX, íls negocis , &c. f. te-
ñir sou curs. Correr el despachadlos nego-
cios. Acta , negütia expedir!.
ctíRRER EL TEK1'.HNI,EL PLASSO , &C. Prícfi-
nitum tempus verti , volvi.
CORRER ÉL TtíiMi's. f. anar passand. Correr el
tiempo. Tempus praeterire , labi.
CORRER ÉL VERS. f. Ser flúido. Correr el verso.
Apté fluere carmen.
CORRER ÉLS MARs. f. navegar. Correr los ma-
res. Navigare.
CORRER FEYNA, CORRER l' oficl f. haberhi
que treballar. Correr el oficio. Operam opifi-
cibus adesse.
CORRER l' any. f. anar passand. Correr el año.
Annum labi, volvi.
CORRER l' any ó TAL ANY. f. ab que s' expre-
sa 1' any en él discurs del qual succehí ó
s' feu alguna cosa. Correr el año. Fluere,
decurrere annum.
CORRER LA COMPARACIÓ , LA PARITAT. f. Cor-
rer la comparación , la paridad. Compara-
tionem apcam convenientem esse.
CORRER LA MATÉXA SORT AB ALTRES. f. parti-
cipar d' uns matéxos béns ó mals. Correr la
misma suerte ó fortuna con otros. Eandem
fortunaní subiré.
CORRER LA MONEDA, f. haberhi abundancia de
de diner. Correr la moneda. Affluere, abun-
dare pecuniam.
CORRER LA MONEDA, f. passar séns dificultat en
él comers. Correr la moneda. Monetara
apud negotiatores in usu esse.
CORRER LA POSTA, f. V. PoSta.
CORRER LA RATA PE 'l VÉNTRE. f. V. Rata.
CORRER LA TINTA, f. Corrcr la tinta. Atramen-
tum apté fluere.
CORRER LA vEu. f. divulgarse alguna noticia.
Correr la voz., correr fama. Rumorem in-
crebrescere.
CORRER PERiLL. f. CorrBT tlesgo apeligro. Ver-
sari, in discrimine.
CORRER SORTIJA, f. CorveT soTtlja. Citató equó
decurrendo hastam péndulo annulo immit-
tere.
CORRER TAL (5 TAL vént. f. Corrcr tal ó tal
viento. Hunc vel ilium ventum spirare ,
fiare.
DEXAR CORRER ALGUNA COSA. f. mct. permé-
trerla , dissimularla. Dexar correr algún»
so-
COR
cosa. Dissimulare, nihil curare.
DEXAR CORRER LA pliSma. f. Dexar correr la
pluma. Longiús scriptionem protrahere.
FÉR CORRER, f. robar. Correr , limpiar. Surri-
pere, arripere.
FÉR cdRRER : i'ER CORRER LA VEU. f. díVuIgar.
Echar , soltar la voz. Vulgars.
FÉR CORRER LA CORTINA, f. tirarla. V. Corti-
na.
FÉR CORRER UN CABALL , UNA EUGA &C. SPand
montat en élls. f. Correr un caballo., una
yegua. £íc. Equum concitare , stimulare.
A CORRA cuYTA. m. adv. A mata caballo. Cele-
ritcr nimis.
Á MES CORRER. Hi. adv. A mas andar, á mas
correr. Ceieriter , velocissimé.
Á TOT CORRER, m. adv. A todo correr. Velo-
cissimo cursu.
DÉXA 'l CORRER Qu' ELL s' ATURARÁ. loC. fam.
Dexarlo correr que ello parará. Sine agat,
tándem cessaturus.
CORRERÍA, s. f. Correría. Excursio.
CORRESPONDENCIA, s. f. relació d' una
cosa ab altra. Correspondencia , carrespon-
sion. Convenientia, congruitas.
CORRESPONDENCIA , retribució del benefici re-
but. Correspondencia. Retributio obsequii,
benefacti.
CORRESPONDENCIA , comunicació per escrits ó
de parauia. Correspondencia. Consuetudo,
communicatio.
CORRESPONDENCIA , la quc teñen entré sí 'Is
negociants. Correspondencia. Mercatorum
mutuum comniercium.
CORRESPONDENCIA en la Arquif. proporció. Cor'
respondencia. Synimeiria , convenientia.
coRRESpoNDfcNCiA , 1' obertura per la qual t¿
exida 1' ayre qu' entra á algún paratge.
Correspondencia. Patens aeri exitus.
CORRESPÓNDRER. v. n. al favor , ó be-
neíici rebut. Corresponder. Corresponderé.
CORRESPÓNDRER, tocar Ó pertányer. Correspon'
der. Pertinere , spectare.
CORRESPÓNDRER UNA COSA Á ALTRA. f. teñir
proporció , conformitat entre sí. Correspon-
der una cosa con otra. Responderé , con-
gruere.
CORRESPÓNDRERSE. v. r. comunicarse
per escrits las dependencias y noticias. Cor-
responderse. Mutua cum aliquo litterarum
missione communicare.
CORRESPÓNDRERSE, aténdrerse , amarse recipro-
cament. Corresponderse. Mutuo se dilige-
re.
CORRESPONÉNT. adj. proporcionat, con-
forme. Correspondiente. Respondens.
CORRESPONÉNT. s. m. qui té tráctes ó corres-
pondencia ab altre. Correspondiente. Socius,
consors.
CORRESPONSAL, s. m. Corresponsal Am¡-
COR ,9x
cus litterarum vicissitudine iunotus.
CORRETJA. s. f. Correa. Corrigia.
coRRETjA , la de que pénja P esfréb. Ación.
Lorum ephippiorum srapiam sustinens.
TEÑIR CORRETJA. f. sufrir las bullas, ó burlas
séns enfadarse. Tener correa. Faceciarum
aculeuní sustinere , ferré.
CORRETJAM. s. m. Correage. Loramen-
tum.
CORRETJÉR. s. m. V. Cintér.
CORRETJETA. s. f. Corregüela. Levius co-
rium.
CORRETGIR, v, a. esmenar T errat. Corre"
gir. Corrigere, emendare.
CORRETGIR , advertir , repéndrer. Corregir,
Monere , repr.^hendere.
CORRETGIR. met. disminuir, temperar, mode-
rar la activitat d' alguna cosa. Corregir,
Temperare, mitigare, lenire.
CORRETJ. s. m. de la sabata. Majuela. Cal-
cei corrigia, lígula.
CORREU. s. m. qui porta hs cartas d' un
lloc á altre. Cuneo. Cursor, tabellarius,
CORREU, la casa en que s' reben y donan la*
cartas. Correo. Domus publica litteris exci-
piendis & tradendis.
FORAT DEL CORREU Buzon. lacicndis litteris fo-
ramen.
CORRIBLE. adj. ant. V. Corrént.
CORRIMENT. s. m. d' humor. Corrimiento,
Fiuxio.
CORRIMENT. aot. T acció de correr. Carrera^
corrida. Cursus.
CORRIOL. s. m. aucéll. Andarríos. Avis sic
dicta.
CORRIÓLA, s. f. Garrucha .1 polea., carrillo,
Trochlea.
CORDA DE CORRIÓLA , tcrnal , Ó altra ma'quina
de que usan los meitres de casas. Tiro.
Troclileae funis.
CORRO, s. m. cilindro per fér co'rrer cosas de
pes. Rodillo. Cylindrus.
CORRO , coxí rodó que té de T una part á
r altra del capsal del Hit. Larguero , trave-
sero. Teres ac productum ad utramque lecti
spondam pulvinar.
PUJAR Á CORRO, f. met. enfadarse. Atufarse,
subírsele á alguno el humo , la mostaza á las
narices. Irasci.
CORROBORACÍÓ. s. f. Corroboración. Robur,
coufirmaüo.
CORROBORANT. p. a. Corroborante. Cor-
roborans.
CORROBORANT. s. m. lo que té virtut per corro-
borar. Corrobarante. Corroborans.
CORROBORAR, v, a. donar nou vigor, major
forsa. Corroborar. Corroborare.
CORROBORAR, met. dar nova forsa á algún ar-
gument , opinió , &c. Corroborar, Robur,
vini addere.
fír
193 COR
CORROBORAT, DA. p. p. Corroborada.
C0K.R-OÍR. V. a. Corroer. Rodere, corrode-
re.
CORROMPEDOR, RA. s. m. y f. Corrompe-
dor. Corruptor, corruptrix.
CORROMPIMENT. s. m. ant. Corrompí-
mierJo. Corruptio.
CORRÓMPRER. V. a. alterar ó mudar la
forma d" alguna cosa. Corromper. Corrum-
pere.
CORRÓMPRER, ensobornar. Corromper. Aliquem
pecunia corrumpere.
CORRÓMPRER, estuprar. Corromper. Corrumpe-
re, vitiare, depravare.
CORRÓMPRER. met. fér tornar vicios á algú.
Corromper. Corrumpere , inficere , vitiare.
CORRÓMPRERSE. v. r. Corromperse. Cor-
rumpi , putrescere.
CORROMPUDAMENT. adv. m. ant. Cor-
rompidamente. Corrupte.
CORROMPUT, DA. p. p. Corrompido.
CORROSAR. V. a. ant. Airarse.
CORROSÍÓ. s. f. Corrosión. Corrosio.
CüRROSIU, VA. adj. Corrosivo., corroyente.
Exedens , corrodens.
CORROSOS , SA. adj. V. Irat.
CORRUPCIÓ. s. f. 1' acció ú afecte de cor-
rómprcrse alguna cosa. Corrupción. Corrup-
tio , infectio , contaminario.
CORRUPCIÓ , alteració , ó vici en algún lübre,
ó escrit. Corrupción. Corruptio , deprava-
tio.
CORRUPCIÓ , corruptela. V. Corruptela.
CORRUPTELA, diarrea. Corruptela. Pluxus
ventris , diarrhsea.
CORRUPTELA, for. mal costum , abus introduit
contra la liéy ó dret. Corruptela. Corrupte-
la , abusio.
CORRUPTÍBILITAT. s. í. Corruptibilidad.
Corruptibiütas.
CORRUPTIBLE, adj. Corruptible. Cornipti-
bilis.
CÜRRUPTÍSSIM, MA. adj. sup. Corruptísi-
mo. Valde corruptus.
CORRUPTOR, s. m. Corruptor. Corruptor.
CORS, SA. adj. ant. natural de Córsega. Corso.
Corsinus.
coRS. s. m. ant. V. Cos.
CORSA, s. f. ant. V. Escorsa.
CORSER, CORSIER. s. m. ant. cert cabal!.
Corcel. Equus cursorius.
COR SI A , CURSIA. s. f. ant. V. Cussia.
CORT. s. f. la població en que residex él Se-
bera. Corte. Aula.
cÓRT, él conjunt d' individuos que forman la
del Rey. Corte. Cohors regia.
CORT , corral. V. Corral.
CORT, TA. adj. ant. V. Curt.
CORT DELS SOEIRANS , DELS SUPERNALS. ant.
Corte ctlestiah Cxlestis curia.
COR
CORTS, junta ó congrés axi dit, convocat per
él Rey. Cortes. Regia comitia
FÍiR LA CORT. f. obsequiar á algú. Hacer la
corte. Obsequi.
CORTARSE. V. r. turbarse per vero-onya,
respecte, &c. Acortarse^ cortarse. Ha;re-
re animo.
CORTAT, DA. p. p. Acortado., ocrtado.
CORTAYAR. v. a. ant. V. Cortejar.
CORTEJADOR, s. m. Cortejador , cortejante.
Obsequens.
CORTEJAR. V. a. Cortejar. Obsequi , comi-
tari.
CORTE JAT, DA. p. p. Cortejado.
CORTEL. s. m. ant. V. Quaitel.
CORTER. s. m. ant. V. Quart, quarto , en lo
signiíicat de quarta part.
CORTESAMEiNT. adv. mod. Cortesmente.
Urbané.
CORTETG. s. m. acompanyamént obsequios.
Cortejo. Obsequium , comitatus.
CORTETG , festctg. Corlej'o. Obsequium faeminse
praeititum.
CORTETG, la persona que corteja y es corteja-
da. Cortejo. Amasius.
CORTES, adj. Cortés , cortesano. Urbanus,
comis.
CORTESA , NA. adj. Cortesano. Aulicus.
CORTESANAMSNT. adv. m. Cortesana-
mente. Urbané , comiter.
CORTESÍA, s. f. demostració per medí d' al-
guna acció corporal de 1' atenció que s' té á
altre. Cortesía. Urbanitas , comitas.
CORTESÍA, civiütat, urbanitBt. Cortesía^ corte-
sania. Urbanitas.
CORTINA, s. f. Cortina. Siparium, velum
ductile.
CORTINA , de muralla. Cortina. Muri frons.
TIRAR LA CORTINA, f. per descubrir lo qu' ella
ocultaba. Correr la cortina. Velum expan-
sum contrahcre.
TIRAR LA CORTINA, f. per cubrír ab ella algu-
na cosa. Echar la cortina. Velo, velamine
tegere.
CORTINATGB. s. m. conjunt de cortinas
per alguna pessa. Cortinaje. Velorum ducti-
lium series.
CORTÓ, s. m. ant. V. Crostó.
COS. s. m. la cassa que s' dona ais piratas y
embarcacions enemigas. Corso. Hostiiium
navium insectario.
eos , tota substancia material. Cuerpo. Cor-
pus,
eos , en 1' home y demes animáis. Cuerpo.
Corpus,
eos , cada'ver. Cuerpo. Cadáver,
eos, comunitat. Cuerpo. Ccrpus , collegium.
COS. Geom. lo que té las tres dimeiisions d' am-
pie , llarg y profundo. Cuerpo. Corpus,
eos , en la arquitectura. Cuerpo. Corpus.
CCS,
eos
eos , espessor en los üquids. Cuei'po. Spissi-
tildo.
eos, en la roba. Cuerpo. Panni crassituio.
eos, en lüs Iliures , lo qii? no es en ¿lis pr;ll-
minars ni índice. Cuerpo. í.ibri m'iteries.
eos DE LAS LLEYS CIVILS Ó CANÓNÍCAá , i.l col-
lecció d' ellas. Cuerpo de las leyes civiles ó
canónicas. Corpas juris civiüs aut cnno-
nici.
eos DEL DELiCTE. foF. Cucrpo de delito , á dd
delito. Patrati sceleris ?ij:-a, ri«tfe.
eos d' iglesia. Cuerpo de Iglesia. Templi am-
plitudo.
ANAR EN eos. f. V. Anar.
DONAR COS. f. V. Donar punf.
EN eos DE CAMISA. f. En citerpo de camisa. Cum
subueulá tantüm corpori aptatá.
FUGiR ÉL COS. f. Echar el cuerpo fuera. Refa-
gere , detrectare , recusare.
PENDRER COS. ff. Tomur cuerpo. Augeri , ac-
crescere.
poRTARSEN EN cos Y EN ÁNIMA. f.met.V.Aníma.
POSAR LA POR AL COS. f. fsm. Meter las cabras
en el corral. Metum iniicere, incutere.
QUEDARSE ALGUNA COSA EN EL COS , Ó EN LA
PANXA. f. met. Quedarse con alguna cosa en
el cuerpo. Rem silentio premere.
TRÁURER l' ASE DEL COS. f. fam. V. Asa.
X eos DEScuBERT. Hi. adv. A cuerpo descubierto.
Absque tegumento; sine tegniine.
EN COS. m. adv. En cuerpo., en comunidad. So-
cletas unita , corpus unitum.
EN cos Y EN ÁNIMA. Hi. adv. mct. y fam. En
cuerpo .1 y en alma. Omnino.
COSA. s. f. lo que te entitat. Cosa. Res.
COSA. ant. V. Causa.
COSA DE. m. adv. cerca de , y axí s' din : cosa
d' iHi quaft , d' una cana. Cosa de , obra de.
Circlter.
COSA DE RÍURER , Ó COSA QUE FA Rl'uRER. Cosa
de risji Ridiculum sané.
COSA DE VSURER , Ó DIGNA DE SER VISTA. CoSa
de ver. Res visu digna.
COSA DURA. met. Cosa dura. Res dura , non fe-
renda.
COSA RARA. expr. per denotar 1' admirado, es-
tranyesa, ó novedat que causa alguna cosa.
Cosa rara. Res mira , mirabilis.
COSAS MovENTS. ant. béns mobles. Bienes mué'
bles. Bona mobilia.
COSAS sEENTs. ant. béns immobles. Bienes raí-
ces. Bona immobilia.
NO ES COSA. f. ab que s' expr^ssa s^r alguna co-
sa de poc valor. No es cosa, Nullius pretii,
vel momenti res est.
NO TOCAR UNA COSA Á DALT NI Á BAX. f. V. No
haberni per dents ensebar.
PARLAND d' altra COSA. f. fam. usada al voler
mudar de conversa. D-xando una cosa por
otra. Ad aliud secmonem convertendo»
Tom. L
COS
193
PASSAR EN COSA JUDICADA , Ó EN JUDICAT , tí EN
autoritat de cosa JUDICADA. f. for. Pasar
en cosa juzgada ; pasar en autoridad de cosa
juzgada. lam latum de re aliquá esse judi-
cium : pro judicato haberi.
VAjA UNA cosa PER ALTRA. ¡oc. fam. V. Ansr.
BÍüLLA ó ERAVA cosa, QUINA COSA, QUINA GRAN
cosa. expr. iron. de despreci. Gran cosa.,
gran cosa por cierto. Beliüm, magniím qui-
dein.
bona cosa. expr. irónica que s' usa quand á
algú li diuen alguna cosa que li desagrada,
ó 110 li acomoda. Donosa cosa. Bellé quidem
ac lepidé.
ES cosa bona. loe. iron. ab que s' exor^S'^a
r irregularitat d' algún fét. Donosa cosa es.
Bellum sané.
es cosa llarga. loe. fam. ab que s' denota la
prolixitat d' algún assumpío. Es cuento lar-
go. Res est non nisi pos: multum tempus
difiiciljterque expedienda.
FORTA cosa , cosa forta. Fuerte cosa , recia
cosa. Res dura, intolerabiiis.
GRAN cosa. expr. fam. moit ; y axí s"" dru no
ha plogut GRAN COSA. Mucho. Piurimüm.
NO ES COSA. loe. ab que s' significa qu' alguna
cosa val poc. A^o es cosa. Pariun valet , non
magna res est.
NO ES COSA DE CÜYDADO, ÉL CERVELL SE LI VEU.
loe. V. Cervéll.
PER UNA COSA DE NO RES. loc. fam. ab que
s' expréssa 'i poc motiu ó rshó ab que algú
s' enfada. Por quitante allá essas pajas. Le-
vissima ex causa.
QUE COSA? m. adv. que diu ? que hi ha? que
vol ? qu' es ? &c. Que cosa ? Quid hoc est ?
Quid hic alfert novi ?
UNA COSA DE NO UEs. loc. Una co?a de poqiiis-
sima substancia ó entitat. Una nadería. Nil
omnino.
COSCOLL. s. m. especie d' alsina. Coscoja.
Illex , cuscuÜum.
COSCÜNAL. s. m. ant. lloc plantat de cbs-
coils. Coscojal., coscojar. íllicetum.
COSERÁ, s. f. ant. V. Mátalas.
COSETA. 8. f, dim. Cosilla. Res mínima.
cosETA.él subjécte de]ic2t.Tíg//íí J«t^yfí. Debilis.
COSÍ, NA. s. m. y f. V. Cusí.
COSÍA, s. f. ant. el pas,ócamíque vade
popa á proa en las galeras. Cruxía. Fori.
COSIDORA. s. f. V. Cusidora.
COSIDURA, s. f. V. Cusidura.
COSÍR. v. a. V. Cusir.
C0S3I0GRAFÍA. s. f. Cosmografía. Cosmo-
¿raphia.
COSMÓGRAFO, s. m. Cosmógrafo. Cosmo-
graphus.
COSSA. 8. f. la que tiran las bestias. Coz. Cal-
citratus , cakis ictus.
cossA , él cop que dona algú ab él peu nio-
Ccc veod-
194 ^^S
v€ndk) violéntment endetras. Coz. Calcis
ictus.
cbsSA, la que donan las armas de fog. Coz,
eulatazo, Scloppeti explosionis vi retroces-
sus.
DONAR cóssA. f. las ariTias de fog. Dar coz.
Scloppelum expiosionis vi retro agi.
PAGAR AB UNA cóssA. f. Hiet. séf dcsEgrait. Dar
una coz. Benefacta ingratitudine , ingrato
animo repencíere , pensare.
PEGAR cossAS. f. V. Tirar cossas.
TIRAR COSSAS. f. Tirar co:es , acocear. Calci-
trare , calce percutere, larire.
TIRAR COSSAS. f. met. resistirse ó no voler con-
venir á alguna cosa. Cocear. Calcitrare, res-
puere , renuere.
X LA MOSSA DE LA RÓSSA TÍRALI CÓSSA. Cert
jog. Coz que le dio Periquillo al jarro. Pue-
rorum ludus.
anbial qük sol tirar cóssas. Coceador. Calci-
trosus.
FÉU PLERS X BESTIAS, VOS TIRARAN CÓíSAS. ref.
V, Bestia.
CÓSSARI. s. m. él que mana en la erabarca-
ció armada en eos. Corsario. Pyrata.
CÓSSARI. buc armat en eos. Corsario , cosario.
Pyratica navis.
COSSEGÁS. s. m. aum. Corpanchón. Valde
obesum corpus.
CÓSSEJAR. V. a. pegar cóssas. Cocear , aco-
cear. Calcitrare , calce petere , tundere.
CÓSSEJAR. V. a. ant. anar en cós. Corsear. Py-
raticam faceré.
CÓSSEJAT, DA. p. p. Coceado., acoceado.
COSSÉT. s. m. dim. eos pcdt. Corpezuelo., cor-
pecito , corpino. Corpusculum.
cosssT , especie de gipó. Corpezuelo , corpino.
Thorax.
COSSOLÉT. s. m. armadura antigua. Coselete.
ArmatuuE geaus,
COST. s. m. Cüsíe, costa., costo. Sumptus,im-
pendium , impecsa.
X -COST Y COSÍAS, ni. adv. A coste., o á costo y
costas. NuUo lucro.
A TOT COST, Á TOTA COSTA, m. adv, A toda
costa. Magna impensá, magno sumptu.
COSTA, s. f. terreno péndent. Cuesta. Declivia
montis.
COSTA. V. Cost.
COSTA, ant. V. Costélla.
COSTA , de mar. Costa. Ora marítima.
Á COSTA DE. m. adv. á forsa de trabal! , fatiga,
suor , &c. y axí s' diu : A costa de regar,
de cavar, &c. A Cosía de. Labore, opera.
COSTAR. V. n. valer, ser de cost. Costar.
Conitare.
COSTAR, causar, portar en sí algún cuydado,
traball , diligencia , &c. Costar. Rem esse
operosam ; importare operam , sollicitudi-
nem, écc.
eos
COSTAR CAR. f. met. y fam. V. Car.
COSTAR UNA COSA EL DOBLE Ó MÓLT iVlES DEL
QUE VAL. f. tam. Costar la torta un pan.
Pluris quám valeat aliquid emi.
sÉNS Á coM VA, NI Á coM COSTA, loc. fam. 4 se-
ccts y sin llover. Hospite insalutato.
Tf)T LO BO COSTA, rcf. \ . Bo.
COSTAT. s. m. part del eos huma. Lado., cos-
tado. Latus.
COSTAT , la persona que asistex ó acompanya á
altra. Lado. Comes , amicus á latere.
COSTAT, en la Geom. Lado. Latus.
COSTAT. met. la part dreta, ó esquerra d' una
cosa. Lado. Latus.
ANAR COSTAT PER COSTAT. f. V. Anar.
ANAR DE COSTAT. f. decantarse, inclinarse á un
costat lo que s' mou , ó s' porta. Ladearse.
In latus verteré.
GIRAR DE COSTAT. f. decantar. Ladear. In latus
verteré.
MAL DE COSTAT. Dolor de costado. Pleuritis.
MIRAR DE COSTAT. f. Mirar de lado , ó de me-
dio lado. Obiiquis oculis intueri.
TIRAR CADAHÚ PER SON COSTAT. f. fam. anár'
sen cadahú per diférent part. Echar cada
uno por su parte , por su lado. Unumquem-
que alió arripere viam.
TIRAR PER ALTRE COSTAT , CADAHÓ PER SO.V
COSTAT , &c. f. met. ab que s' expressa i' es-
pecial modo d' obrar. Echar por otro lado.,
coda uno por su lado. &c. Hanc , aliam se-
qui viam , tenere rationem.
AL COSTAT. m. adv. mólt prop. Al lado. Ad
latus.
AL COSTAT ; COSTAT PER COSTAT. m. adv. ab
que s' explica qu' algú habita en la casa im-
mediata á la en qu' habita altre. Pared en
medio. Ad latus.
COSTATS. p. Geom. las lineas, ó plans que
clouen qiialsevol figura plana ó sólida. La-
dos. Latera.
COSTATS. en él tria'ngul. Lados. Crura.
COSTBJAR. V. a. fér ó pagar él gasto. Costear.
Sumptum faceré.
cosTEjAR. V. n. navegar prop de la costa. Cos-
tear. Oram legere.
COSTEJAT, DA. p. p. Costeado.
COSTÉLLA. s. f. Costilla. Costa.
ANAR DE cosTELLAs. f. V. Anar.
ANAR DE costí;llas. f. mct. no exir bé algú de
lo qu' ha empres sobre sai farsas. Ir de cos-
tillas. Maiori viribus suscepto oneri suícum-
bere.
JOG DE COSTELLAS. CostUlage , costillaf. Cosia-
rum series.
COSTÉLLETA. s. f. dim. Costillita^ coitillicü.
Costula.
COSTÉR. adj. paper. Costero. Deterioris con-
ditionis papyrus.
cosTER. s. m. post axí dita de las que s' serran
d^ una
eos
d' una biga. Costera , ripia. Tabula lateralis
residua.
COSTERA, s. f. ant. Costa de mar. Ora marí-
tima.
COSTERA, s. f. ant. nafra en las bestias. V. Na-
fra.
MA COSTERA, en la rayma de paper. Mano
costera. Struis papyraceíe scapi collatera-
lis.
COSTEREJAR. V. n. ant. V. Costejar, en son
segon siíünificat.
COSTETA. s. f. dim. Cuestecica, cuesteciUa,
cuestecita ,, cuestezuela. Cüvulus.
COSTOS, SA. adj. lo que costa mólt , ó es de
gran preu. Costoso. Carus , magno praetio
habitiis , paratus.
COSTOS , treballos , difícil. Costoso. Operosos,
difficilis.
COSTOSAMENT. adv. m. Costosamente. Ca-
ré.
COSTOSÍSSIM , MA. adj. sup. Costos/simo.
Valdé carus, sumptuosus : vel dificillimus;
nimio labore parabllis.
COSTOSÍSSIMAMENT. adv. m. Costosísima-
mente. Valdh cviré , sumptuosé.
COSTRENYIMENT. s. m. ant. V. Constre-
nyiment.
COSTRET , TA, p. p. ant. V. Constringit.
COSTÜM. s. m. habit adquirit de fér alguna
cosa per haberla féta jnoltas vegadas. Cos*
tumbre. Mos.
cosTUM , práctica mólt usada qu' ha adquirit
forsa de lléy. Costumbre. Consuetudo In le-
gem veniens.
COSTUM , lo que per geni ó propensid s' fa mbit
amenut. Costumbre. Habitudo, propensio.
COSTUM INMEMORIAL. Costumbre inmemorial.
Consuetudo inimemorialis.
COSTUMS. p. él conjunt de calitats , inclina-
cions , usos &c. que forman él carácter
d' una nació. Costumbres. Alicuius populi,
gentis éic. mores.
COSTUMS , las bonas ó malas accions moráis á
que cadahú está habituat. Costumbres. Mo-
res.
COSTUMA. s. f. ant. V. Costum.
COSTUMAR. V. n. ant. V. Acostumar.
COSTUMANZA. s. f. ant. V. Costum.
COSTURA, s. f. r unió de dos péssas cusidas.
Costura. Sutura.
COSTURA , él paratge ahont acuden las noyas
per ser instruidas bax la direcció d' una
Mestra en las feynas propias de son sexo.
Escuela , amiga. Pue'ilaruin schola.
COSTURA, cicatris, ó señal que queda d' alguna
ferida ó llaga. Ci:atrtz., costurón. Cicatrix. "
ANAR A COSTURA, f. Ir ú la labor, ala maestra.
Puerulam scholam adire.
poLL DE cosTuiiA. P'iojo pcgadizo. Pediculus
tenaciter adhaerens.
eos ,95
Á Qtn NO KSTX ACOSTUMAT Á bragas las COSTU-
RAS i.f TAN LLAGAS, ref. V. Acostumar.
COSTURKR. s. m. ant. V. Sastre.
COSTURERA, s. f. Laborera, labrandera. Sar-
cinatrix.
BONA COSTURERA, adj. la dona que cus perfeta-
mént. Buena costurera. Dextera sutrix , sar-
cinatrix.
COT. s. m. V. Capot.
COTA. s. f. V. Quota.
COTA, vestit. Bata. Syntheíis , vestis cubicula-
ris ; domestica vestis.
COTA DE MALLA. Cota , loriga. Lorica hamis
conserta.
vESTiT AB COTA DE MALLA. Lorigado. Loríca-
tus.
CÓTADOR, RA. s. m. J' animal que cota.
Corneador, acorneador. Cornupeta.
COTAMALLER. s. m. ant. Qui fa cotas de
malla. Mallero. Loricarius.
COTAR. V. a. acornear , cornear. Cornu pete-
re , ferire. ,íaíxí .•-
EN TÉRRAS ESTRANYAS LAS VACAS COTAN ALS
BOUS. ref. V. Bou.
COTAT , DA. p. p. Acorneado. jb oía
COTEJAR. V. a. Cotejar , colacionar. Confer--
re , comparare.
COTEJAT , DA. p. p. Cotejado.
COTETA. s. f. dim. Batica. Parva synthe-
sís.
X CENT ANYS COTETA VERDA. ref. V. Any.
COTETG. s. m. Cotejo , cotejamiento , cola-
ción. Collatio , compnratio.
COTIDIÁ, NA. adj. Cotidi.ino. Quotidianus.
COTIDÍANAMENT. adv. m. Cotidianamente,
Quotidie.
COTILLA, s. f. Cotilla. Muliebris thorax
balaenatus.
COTNA. s. f. V. Cónna,
COTO. s. m. Algodón. Gossipium.
ARBRE DE COTO. Aígodon , algodonal. Xylon.
COTONS. p. del tinter. Cendales , algodones^
gropos. Tomenta , atramentarii peniculi.
COTOLIÜ. s. m. aucéll. Totovía. Galerita.
COTONER. s. m. Algodonero. Gossipii merca»
tor. : Knjíij." -v
COTONINA. s. f. Cotonía. Tela gossipina.
COTORRA, s. f. aucéll. Cotorra , cotorrera.
Psittacus minor.
COTORRA , dona molt parladora. Cotorra., cotor-
rera. Femina gárrula.
COTURNO, s. m. calsat antic á la heroyca.
Coturno. Cothurnus.
COTXE. s. m. V. Cotxo.
CAXA DE COTXE. V. Csxa.
COTXEPvA. s. f. la muliér del cotxero. Coche
ra. Rhedarü uxor.
COTXERIA. s. f. Cochera. Rhedaria celia.
COTXERO. s. m. Cochero. Kbedarius, auri-
ga.
COT-
io6 COT
COTXET. 8. ra. diin. Cochecillo , eocheciti).
Rheda minor, pnrva.
COTXÍNÍLLA. s. f. Cochinilla. Coccum.
COTXO. s. m. Coche. Rheda, essedum.
coTXo , territ. V. Tocino.
COTXO DE CAívif. Coche de camino. Essedum ad
iter agendiiiT!.
COTXO DK coLLKRAS. Coche (Je colleras. Rheda
itineraria vel á miilis itinerario instructu pa-
ratis rracta.
COTXO Y COTXADURA Y GIBADA PER LA MULA.
ref. Conde y condadura y cebada pura la
muía. Cnmitis di^nitas.
POSAR COTXO. Echar coche. Rheda augeri , or-
nar!.
niESTRE DE coTxos. Maestro de coches. Rheda-
rum artifex.
COURE. s. m. Cobre. JEs cyprium.
ALSAR EL COURE. f. Mover el alambre. Omnes
¡n aliqueni clamoribus insurgere, adiurgatio-
nibus invehi.
C(3URBR. V. a. las viandas. Cocer. Coquere.
cócRER , las rajólas , él vidre , y cosas sem-
blants. Cocer. Coquere.
CdüRER Él. MENJAR ¿L VENTRELL. DeSCOCCr.
Coquere.
cóuRER. V. n. estarse coent alguna cosa. Co-
cer.
CÓURER , Ó cduRERSE 'l MENJAR EN ÉL VEN-
TRELL. Cocer Ó cocerse la comida en el esto'
mago. Cibum digerí, alimenta concoqui.
CÓURER , donar coissó. Escocer , morder. Pun-
gere , morderé.
CÓURER. met. donar pena ó sentiment alguna
cosa per ser conntraria al ínteres , conve-
niencia, &c. Escocer. Pungere, perstrin-
gere.
couRER. s. m. Latonero. Auricalchi artifex.
CÓURERSB. V. r. raet. sentir un calor intens
en algún lloc. Achicharrarse. Aduri.
cóuRERsE EL cADARN. Coíeí* Ó coccrse el resfria-
do. Ex obstructione frigoris ad sanitatem res-
tituí.
CCÍURERSE ó MADURARSE LA MATERIA Ó POSTIiR-
BJA. Cocer ó cocerse las materias ó aposte
mas. Suppurare , in pus convertí.
LO QUE NO S' COU PERA TU DEXAHO CREMAR.
ref. Lo que no has de comer dexalo bien co-
cer.
Fercula mitte , tibí non apponenda , peruri.
COVA. s. f. Cueva. Caverna , specus.
COVADOR. 8. m. Nidal. Nidamentum.
covADoR , el de coibms excavat ó format en la
pared. Hornilla. Columbarum nidamentum,
cavatus nidus.
COVE. s. f. Cesto.) ciiéhano., canasta., canasto.
Cista , cophinus, corbis.
QUl FA UN COVE FA UNA CISTÉLLA. Tcf. V. C¡S-
tella.
ricAR ÉL CAP AL COVE, f. lütU V. Cap.
cov
CÓVEN. s. m. ant. V. Cove.
COVENET. s. m. dim. Cestico , cestiUo ^ ca-
nastillo , canastilla. CistelJa , coi bula.
CÜV AR. v. a. éis aucells. Empollar, incuba-
re.
NU SER BO PER COVAR NI PER PÓNDRER. Í. Y.
Bo.
COVARÜ, COVAROT.s.m. T ou que s' dexa
en el covador ó en altrs pr.iatge , perqué la
gallina hi ponga. Nidal, Reqiiietum ovum
in nido; nianens in nidamento ovum.
CÜVAT , DA. p. p. Empollado.
DIE COVAT. V. Die.
Cü VENIR. V. n. ant. V. Convenir, pactar.
COVEiNT. s. m. ant. V. Cor.vsnt.
CÜVENTUAL. adj. ant. V. Convenlua!.
CUVlNENgA,CUVlNENSA. s. f. ant. V.
Conveni.
COVÍN EiN^AYAR. v. a. ant. V. Concertar,
pactar.
COVÍNENT. adj. ant. V. Convenient , cor-
responent.
COVINENTMENT. adv. mod. ant. V. Con-
venientment.
CÜX , XA adj. Coxo. Claudus.
cox , lo banc , taula , &c. que té 'Is peus desi-
gnáis. Coico. Vacillans.
ANAR Á PEu cox. f. V. Anar.
Á PEu cox. m. adv. A cox cox, á cox coxita , á
la pata coxa. Altero sublato pede.
PRIMER ES ATRAPAT UN MENTIDER Qu' UN cbx.
ref. V. Atrapar.
QUI VA AB UN cox AL CAP DEL ANY ES TANT cbx
coM ÉLL. ref. Quien con lobos anda á aullar
se enseña : La manzana podrida pierde á su
compama : Ojos malos., á quien los mira pe-
gan su malatía.
Exerces pariter sociac commercia linguae.
Parvo cuní claudo tempere claudus eris.
Cum perverso perverteris.
COXARÍA. s. f. V. Cóxera.
COXEJAR. V. n. Coxear. Claudicare.
coxEjAR , met. faltar á la rectitut en alguna»
ocasións. Coxcar. Claudicare.
CONEXER ó SABER DE QUIN PÜU COXEJA. f. SilbeT
de que pie coxea. Alicuiua vitium , pravam
consuetüdinem cognoscere.
CÓXÉRA. s. f. Coxera , coxes , coxedad. Clau-
dicatio , clauditas.
CÓXESA. V. Coxérs.
CÓXET , TA. adj. Coxueln. Claudus.
COXI. s. ra. Almohada. Puivinus.
coxí, da cotxo. Almohadón. Puivinus gran-
dior.
coxí, él que s' posa sobre la sella per anar á
caball ab major comoditat. Coxin. Stragulum,
pulvillus ephippiarius.
coxí, de fér puntas. Mundillo. Mundulus.
coNsuLTARHo AB ÉL cox/. f. fam. V. Consul-
tar.
co-
cox
eOXíNÉRA. s. f. Funda de almohada. Pulvi-
naris linteum.
COXINET. s. m. dim. Almohadilla. Parvum
stragulum , pulvillus.
COXINET BE POSAR AGULLAS. AceñcO. Acía-
rium.
COXINET DE cosiR. Almohadilla. Pulvinulus.
COXINET , él que s' posa sobre 1' incisió de las
sangrías. Cabezal. Plicatus linteolus snper
venae scissuram constrictus.
COXINET , el coxí petit que s' posa sobre 'Is
grans del Hit, per dormir ab major coraoditat.
Cabezal , acerico. Parvum cervical.
COYLIDOR. s. m. ant. V. Cullidor.
COZÍ, COZIN. s. m. ant. V. Cusí.
CR.
CRANC. s. m. péx. Cangrejo. Cáncer.
CKANC. cert mal. Cáncer , cancro. Cáncer , car-
cinoma.
CRANC, en lo pit de las donas. Zaratán. Car-
cinom.a.
CRÁNEO, s. m. part del cap. Cráneo. Cra-
reus , craneum.
CRAPULAT , DA. adj. ant. Embriagado.
Crapulatus.
CRAS , SSA. adj. espes. Craso. Crassus.
IRROR CRAS, IGNORANCIA CRASSA. Error CfflJO,
ignorancia crasa. Error supinas , ignorantia
crassa.
CRASSÍSSIM , MA. adj. sup. Crasisimo.
Crassissimus.
CRASSITUT. s. f. Crasitud. Crassitudo.
CRASTAT. s. m. ant. V. Crestat.
CREACIO. s. f. Creación. Creatio.
CREACió. met. nova erecció d' un empleo,
cárreg , &c. Creación. Creatio.
CREACIÓ DE CENSAL,, foi. Consútuc'ton dc censo,
Censús institutio.
CREADOR, s. m. ant. V. Criador.
CREADOR, ant. V. Acrehedor.
CREAR. V. a. ant. V. Criar.
CREAT , DA. p. p. ant. V. Criat.
CREATURA. s. f. ant. V. Criatura.
CREBADURA. s. f. ant. ruptura. Quebra-
dura. Fractio, diruptio.
CREDENCIALS. adj. p. V. Carta credencial.
CREDENSA. s. f. Credencia , aparador. Aba-
cus.
CREDENSA. ant. V, Creencia.
CREDIBILITAT. s. f. Credibilidad. Veri si-
militudo.
CREDIBLE. adj. ant. V. Creíble.
CREDIBLEMEiNT. adv. m. ant. Creiblemen-
te. Credibiliter.
CREDIT. s. m. deute qu' aigú té á son favor.
Crédito. Creditum.
CREDIT , creencia , asaeaso. Crédito. Fides.
Tom. I.
CRE
.^97
CREDIT , abono. Crédito. Commendatio , cora-
probatio.
CREDIT , reputació ó fama. Crédito. Cominea»
datio.
DONAR CREDIT. f. Dar Crédito. Credere ; fidem
adhibere.
CREDO, s. m. símbol deis Apdsíols. Credo.
Symbolum fidel catholicae.
EN UN CREDO, loc. fam. ab molt poc témps.
En un credo. Brevi temporis spatio.
CREDUL, LA. adj. Crédulo., creedor. Cre-
dulus.
CREDULITAT. s. f. Credulidad. CreduH-
tas.
CREEDOR, CREHEDOR, RA. s. m. y í,
ant. V. Acrehedor.
CREENCIA, s. f. Creencia. Fides.
CREENcA, CREHEN^A. s. f. ant. Crédito.
Fides.
CREENSA. s. f. ant. V. Creencia.
CREENT, CREHENT. p. a. ant. V. Cre-
yent.
CREÍBLE, adj. Creible. Credibilis.
CREIRE. V. a. ant. V. Cre'urer.
CREMA, s. f. r acció de cremar. Quema,
Combusrio.
CREMA , incendi d' algún edifici , bosc , &c.
Quema. Conflagratio.
CREMA, manjar. Crema , flaon, Lactis spuma
pinguior ovis, fariña, saccharoque condita.
CREMA , Impr. éls dos punts que s' posan sobre
la ú en algunas veus. Crema. Diaeresis no«
ta.
CREMAS, p. jog. V. Xancras.
CRENL\DURA. s. f. Quemadura , quemazón,
Ustio.
CREMAMENT. s. m. ant. V. Crema.
CREMALLER. s. m. territ. V. Graélla.
CREMALLERS. p. territ. V. Clama'stecs.
CREMALLOT. s. m. ant. V. Cremelló.
CREMAR. V. a. abrasar , consumir per medí
del fog. Quemar. Urere , comburere.
CRÉMAR, escalfar ab molta activitat com él sol
en r estíu. Quemar. Adurere.
CRÉMAR , assecar, marxitar com él vént , la ge-
lada á las plantas. Quemar. Adurere.
CRÉMAR. V. n. consumirse per micdi del fog al-
guna cosa. Arder. Arderé.
CRÉMAR , él llum , la candela , &c. Arder. Ar-
deré.
CRÉMAR, ser massa calént loques' menja d
beu. Hervir. Urere.
CRÉMAR, ser una cosa molt calénta, él ferro que
ha estat prop del fog. Quemar. 'Hitoís caleré.
XO HI HA MES CERA QUE LA QüE CREMA, f. met,
y fam. V. Cera.
LO QUE NO s' COU PER TU DEXAHO CREMAR. fef.
V. Cóurer.
CREMARSE. v. r. Quemarse. Arderé.
CR.ÉMARSS, met. cespacientarse , neguitejarse*
I Ddd Qui'
I 98 CRE
Quemarse. Nimia solHcitudine, vel anxietate
torqueri.
CRÉMAKSE, estar prop d' acertar ó trobar al-
guna cosa. Quemarse. Feré attingere.
CRÉMARSE LAS PESTANYAS. f. dedicarse inólt al
estudi. Quemarse las cejas. Prcs stiidio , ve-
hementi studio defatigari , accendi.
CRiíMARSE LAS SANGS. f. Quemarsi la sangre.
Exardescere.
VAL MES CASARSE QUE crémarse. Tcf. V. Ca-
sarse.
CREMAT, DA. p. p. Quemado.
puDiR Á CREMAT. f. met. y fam. Oler á cha-
musquina. Sentiré adustionem.
1,' HOME BESA MANS QUE VOLDRIA VÍURER CRE-
MADAS. ref. V. Ma.
CREMELL, CREMELLÓ. s. m. él del llum
. que s' separa del ble quand es niolt cremat.
Seta , geta , moco. Pungus.
CRÉMOR, s. m. ant. V. Cremadura.
CRENUT, DA. adj. ant. Crinito, crinado.
Crinitus.
CRENXA. s. f. V. Clenxa.
CREPÓ. s. ni. ant. V. Carpo. .
CREPÚSCULO, s. m. Crepúsculo. Crepuscu-
lus.
CRESCUDA. s. f. r acte ó efecte de cre'xer.
Crecimiento , aumento. Augmentum , incre-
mentum.
FER CdESCUDA ¿LS PREUS DE LAS COSAS, f. To-
mar aumento. Augeri pretium rerum.
CRESCUDAS. s. f. p. en la mitja. Crecidos.
Circumvolutionum augmentum in textura
tibialls.
TER CRESCUDAS EN LA MITJA. V. Cre'xer.
CRESOL, s. m. V. Gresol.
CRESOL, ant. V. Llum, llumenéra.
CRESP. s. m. V. Caragol dds cabells.
FERROS DE CRESP , instrument per crespar los
cabells. Encrespador. Instrumentum crispan-
dae comse , caiamistrum.
CRESPAR. V. a. rutilar éls cabells. Encres-
par., rizar. Crispare.
CRESP AT, DA. p. p. Crespado., encrespado^
rizado.
CRESPELL. s. m. ant. especie de buñol. La-
saña , buñuelo. Laganum.
CRESPELL. territ. V. Caraméll de glas.
CRESPELLA. s. f. territ. especie de tortéll.
Rosca. Circulatum libum.
CRESPELLET. s. m. dim. ant. V. Crespéll
en son primer significar.
CRESPINELL. s. m. V. Cever, consolva en
la segona accepció.
CRESSÍÓ. s. in. ant. hérba. V. Morritort
d' aygua.
CRESTA, s. f. Cresta. Crista.
CRESTA , la de pii>nia d '1 mónyo que teñen al-
guris aucélls. Moño. Crista plumea, plumeus
apex.
CRE
CRESTA, de cabacet, elm , ó celada. Crestorté
Crista , galecE conus.
CRESTA DE GALL , hérba. Gallocresío. Gallicris^
ta.
PICARSE LAS CRESTAS, f. met. Dorsc de las has*
tas. Verbis contendere, rixari.
CRESTALL. s. m. ant. V. Cristall.
CRESTALL, entre solc , y sólc. Caballete^ lobat
Porca, scamnum.
CRESTALLI, NA. adj. ant. V. Cristallí.
CRESTAR LAS ARNAS. f. Castrar las col-
menas. Favos castrare.
CRESTAT. s. m. Macho cabrio., macho ^ cas-
trón. Hircus.
CRESTAT , él que s' despatxa en la carnicería.
Macho. Hircus, caper.
CRESTETA. s. f. dim. Crestica , crestilla,
crestita. Cristula.
CRESTlA, NA. adj. ant. V. Christiá.
CRESTUNISME. s. m. ant. Ckr¡stiañismo.
Christianismus , christianoruní coetus.
CRESTIENTATZ. s. f. ant. V. Christian-
dat.
CRÉTIC. s. ni. peu de vers llatí. Crético. Cre-
ticus.
CRETLLA. s. f. territ. V. Esclétxa.
CREU. s. f. Cruz. Crux. .
CREU , insignia d' honor deis Ordes militars.
Cruz. Crux equestris ordinis , insigne.
CREU , la que preceex al Prelat , 6 la que
va devant las Comunitats Ecclesia'sticas tn
las professons. Guión. Signum , insigne.
CREU , met. cárrega , traball. Cruz. Crux , mo-
lestia , dolor.
CREU. en él blasó. Cruz. Crux in stemmate
gentilitio.
CREU GEOMÉTRICA. Cruz geomélrtca. Crux geo-
métrica.
AXÓ HO DEXARÁ AB LA CREU. f. V. Axó.
FÉR LA CREU Á ALGO. f. fam. proposar algii
evitar tot tráete ó correspondencia ab altre.
Hacerle la cruz á alguno. Familiariter cum
aliquo ampliíis agere nolle.
FERSE CREus. f. fam. demostrar T admiració
y estranyesa que causa alguna cosa. Hacerse
sruces. Máxima admiratione affici.
POSAR LOS BRASSOS EN CREU. f. V. BpaS.
SER MENESTER LA CREU, Y 'lS GANFARONS. f.
fam. Ser menester la cruz y los ciriales, Plu-
ribus opus esse.
AB LOS BRASSOS EN CREU. m. adv. V. Bras.
BRAS DE CREU. V. Bras.
EN CREU. m. adv. En craz. Ad formam crucís. '
DETRAS DE LA CREU ESTÁ 'l diable. ref. De-
trás de la cruz está el diablo.
Post crucem daemon sa-pe latere solet.
CREUÉTA. s. f. dim. Crucecita. Parva crux.
FÉR badales y creuetas. f. V. Badal!.
CREUHAR. v. a. ant. senyar, fér él senyal de
la creu. Santiguar .¡ hacer la señal de la cruii
- Sig-
CRE
Signo crucis signare.
CRÉURER. V. a. donar assenso á alguna cosa;
teñirla per certa. Creer. Credere.
CRiiuRER, asseiuir á las veritats reveladas per
■ Déu. Creer. Credere.
CRÉURER , teñir una cosa per verissimil. Creer,
Credere , opinari.
CRÉURER Á üLLs chvcs. f. Creer á ojos cerra^
dos:, ú macha martillo', á pie juntillas:, á
fuño cerrado. Nullo prsmi.sso examine ,
omni oniisso examine firmiter credere.
CRÉURER DE LLEUGER , Ó DE FLUX. f. Creer , O
creerse de ligero, de pronto. Cito credere.
CRÉURER EN l' ayre. f, V. Ayie.
QUI NO VOL CRÉURER Á LA BONA MARE HA DE
, i CRÉURER Á LÁMALA MADRASTRA, Ó Á LA
PÉLL DE CABRA. Tef. Quieti tio Cree en buena
madre, creerá en mala madastra.
Credere qui niatri fastidis , crede nover-
cae.
KO HO VULL CRÉURER QUE NO HO VEJA: NO HO
-. CREG QUE HO HO VEJA : QUAND HO VEURÉ HO
CREURÉ. loe. fam. Fer v creer. Nisi videro
non credaní : ubi videro , tune credam.
CREVADURA. s. f. ant. V. Trencadura.
CREVELAR. v. a. ant. V. Garbellar.
CREX. s. m. V. Escr6x.
CREXEMENT, CREXIMENT. s. ra. ant.
aument. Crecimiento. Augmentum.
CREXENS. s. m. p. Berros. Silvestre sisym-
brum.
CREXENSA. s. f. Crecimiento. Incrementum.
VESTIT DE CREXENSA. V. Vestit.
CREXENT. s. m. Crecimiento. Incrementum,
augmentum.
CREXENT, de riu. Crecida, creciente. AIlu-
vies.
CREXENT DE LA LLUNA. Creciente de la luna,
Lunae crescentia, crescentis luna; tempus.
FÉR EL CREXENT LA LLUNA. V. Cre'XCF la Uu-
na.
CREXENT DEL MAR. Creciente de la mar , fluxo.
Jb'.stus marinus , maris fluxus.
CREXER. V. n. aumentarse las cosas naturals.
Crecer. Crescere , augeri.
CRÉXER , donar mólt de sí alguna cosa , ó au-
mentarse son volumen , com i' arros quand
se cou. Cundir. Augeri.
CRÉXER , él mar , éls ñus , él díe , &c. Crecer.
'. Crescere.
CRÉXER LA LLUNA. Crccer la luna. Crescere.
CRÉXER , fér crescudas en la mitja. Crecer.
Crescere.
CRÉXER TERRA AVALL. f. joc. Crcccr háctu aba'
xo. Decrescere , imminui.
CRÉXER LA SALIVA Á LA BOCA. f. met. V. Bo-
ca.
CRÉXER COM LA MALA HERBA. loC. fam. V.
Hérba.
CREXIMENT. s. m. ant. Crecimiento , acre-
* ^ CRE iQ^
centamiento, aumento. Incrementum, aug-
mentum.
CREYENT. p. a. Creyente. Credens.
CREZSNZA. s. f. anc. V. Creencia.
CRÍA. s. f. la procreació deis animáis. Cria,
Proles , genus.
CRIA DK poLLs, V. Menjausa.
FER CRIA. f. V. Criar.
CRIADA, s. f. Criada. Fámula, ministra.
CRIADETA. s. f. dim. CnadiUa , criaduela.-
Fámula parva, anciijula.
CRIADOR, s. m. atribut de Déu. Criador,
Creator.
CRIAMENT. s. m. ant. V. Criansa.
CRIANSA. s. f. urbanitat, atenció. Crianza,
Cemitas.
CRIANSA, educació. Educación. Educatio, eru-
ditio.
CRIAR. V. a. fér las cosas de res, lo qu' es
propi de Déu. Criar. Creare.
CRIAR, produir. Criar. Producere.
CRIAR, donar mamar la dona á ali^un infant, y
'is irracionals á sos petits. Criar. Nutriré,
alere , lactare.
CRIAR, alimentar, cuidar deis aucéüs y altres
animáis. Criar. Ajere , nutriré , cibare.
CRIAR, instruir, ó dirigir. Criar. Educare , ins-
tituere.
CRIAR, fér cria '1 bestiar. Ahijar. Procrea-
re.
CRIEU CORES Y üs' TRAURAN ELS ULLS. rcf. V.
Corb.
NO TÉ PA Y voL CRIAR CA. ref. No tiene que
comer y convida huéspedes.
Nil quod coenet habens vocat ad convivía
Priscus.
DÉU LOS CRIA Y ELLS SE JUNTAN. loC. met. DtOS
los cria y ellos se juntan.
Qiios Deus ipse creat, vites communio jun-
git-
CRIAT,DA. p. p. Criado.
CRiAT. s. m. él que servex per salari. Criado.
Famulus , minister.
CRiAT MAjoR. Gentil hombre. Slipator, sta-
tor.
CRIATURA, s. f. la cosa criada. Criatura.
Creatura, r^^s creata.
CRIATURA, r infant recífntmént ó de poc témps
nat. Criatura. ínfans, puellas.
CRIATURA , met. él qu' obra puerilm.ent. Niño.
Puer.
CRIATURA, met. r elevat á algún empleo ó
dignitat per son protector. Criatura , hechu-
ra. Factura.
CRIATURA DE MAMELLA. A'j/ío de teta. lufans
lactans.
CRIATURA VERDA. vuJg. y fest. V. Sac deis gé-
mégs.
PÉRDRER LA CRIATURA, f. V. Malparir.
ES UNA CRIATURA, cxpr. 30 que s' denota. la
I peca
300 CRl
poca edat d' algú. Es una criatura. Juvenis,
puer est ; ephebus est.
FÍR DB criatura , CRIATURADAS 6 COSAS DE
CRIATURA. Aniñarse. Repuerascere.
CRIATURADA. s. f. Niñada., muchaehada.
Puerilis ineptia : puerile facinus.
CRIATURER , RA. s. m. y f. qui gusta de
criaturas y 'Is fa sémpre féstas. Niñero. In-
fantarius.
CRIATURETA^ s. f. dim. Crioturica , criatu-
rilla.¡ criaturita. Infans, infantulus.
CRIDA, s. f. Pregón. Prseconium.
CRIDA, s. m. ant. qui fa cridas. Pregonero.
Praeco.
WEB. UNA CRIDA, f. Pregonar. Aliquid per prae-
conem promulgare.
fír una CRIDA, f. met. publicar lo qu' estaba
ocult y debía callarse. Pregonar. Occultum
manifestare.
CRIDADISSA. s. f. ant. crits, confusió de
veus. Gritería. Clamor.
CRIDADOR. s. m. ant. V. Cridayre.
CRiDADOR. ant. Pregonero. Prisco.
CRIDAR. V. a. á algú. Llamar., dar voces á
alguno. Vocare aliquem , inclamare.
CRIDAR, fér una crida. Pregonar. Per prseco-
nem promulgare.
CRIDAR , ant. encantar él corredor alguna cosa.
V. Encantar.
CRIDAR. V. n. fér crits. Gritar^ vocear, dar
voces.) dar gritos. Clamare, vociferare.
CRIDAR , parlar alt , alsar la veu. Levantar la
í)oz. Clamare.
CRIDAR , demanar á algú perqué entrevinga á
alguna cosa, com : cridar al métge per visi-
tar un malalt, á un advocat per asistir en
una junta. Llamar. Vocare.
CRIDAR , convocar, y axí s' diu cridar á capí-
tol, á concell. Llamar. Convocare, vocare.
CRIDAR, met. atráurer , fér venir, com : cridar
éls humors. Llamar. Attrahere.
EN LA casa KN QUE NO Hl HA PA TOTHOM CRIDA
Y TOTHOM TÉ RAHÓ. icf. Molüna , fifi la casa
que no hay fariña.
Replet pane carens tristls querimonia tec-
tum.
CRIDAT, DA. p. p. Llamado.
CRIDAYRE. s. m. Voceador , vocinglero , gri-
tador. Vociferator, clamosus.
CRIM. s. m. Crimen. Crimen.
CRiiM DE LESA MAjESTAT. Crimen de lesa íwa-
gestad. Crimen lacsa; majestatis.
CRIMINAL, adj. Criminal. Criminalis, cri-
minosus.
SALA CRIMINAL. Sala del crimen. Causarum
criminaiium tribunal.
CRIMINALISTA, s. m. Criminalista. Causa-
rum criminaiium scriptor.
CRIMINALMENT. adv. m. Criminalmente.,
criminosamente. Criniinaiiter.
CRI
CRIMINAT , DA. adj. ant. Acriminado. Ali-
cujus criminis insimulatus.
CRIMINÓS , SA. adj. delinquer.t , 6 reo.
Criminoso. Sons , nocens.
CRíMINÜSAMENT. adv. m. ant. V. CTÍmi-
nalment.
CRIN. s. f. Crin , clin. Crinis.
CRINAT, DA. adj. ant. Crinito, crinado. Cri-
nitus.
CRISSA. s. f. ant. V. Crisis.
CRISIS, s. f. judici que s' fa d' alguna cosa.
Crisis. Censura.
CRISIS, en las malaltías. Crisis. Crisis.
CRISMA, s. f. Crisma. Sacrum chrisma.
ET LLEVARÉ LA CRISMA : cxpr. vulg. ab qUft
s' amenassa a algú. Te quitare la crisma.
Cave , vitam tibi adimam.
CRISMAR, v. a. ant. untar ab olí sagrat. Cris-
mar. Sacro chrismate ungere.
CRISÓLIT, CRISOLITA, s. m. y f. pédra
preciosa. Crisólito. Crysolithus.
CRISTALL. s. m. Cristal. Vitrum perspi-
cuum.
CRISTALL, en los sblcs. V. Crestall en lo segon
significat.
CRISTALL!, NA. adj. Cm/o/íno. Crystalli-
rus.
CRISTALISACÍO. s. f. Quimic. Cristalización»-
Congelatio instar crystalli.
CRISTALÍSARSE. v. r. Cristalizarse. Con-
gelascere ii!star crystalli.
CRISTALISAT , DA. p. p. Cristalizado.
CRISTERI. s. m. servicial. Cristel., crister»
Clysterium.
CRISTIRI , CRESTIRI. s. m. ant. V. Criste-
ri.
CRIT. s. m. Grito. Clamor.
CRITS. s. m. p. confusió de veus elevadas.
Gritería , vocería , vocinglería , grita. Voci-
feratio , clamor.
ALSAR EL CRIT. f. V. Alsar.
DONAR , FER UN CRIT Á algt5. f. Cridar a' algú.
Dar una voz á alguno. Vocare.
ES UN CRIT DE NO MOURE AL REY. f. ab qUC s'
pondera 'I preu excessiu que s' demana , ó á
que s' ven alguna cosa. Es un desuello. Res
iustb carior est.
FÉR CRITS. Dar voces , dar gritos , vocear.
Vociferare.
CRÍTIC, CA. adj. lo que pertany á la crítica.
Crítico. Criticus.
CRÍTic , Medie. Crítico. Criticus.
CRÍTic. s. m. qui judica segons reglas de críti-
ca. Crítico. Criticus.
CRÍTIC él qu' afecta parlar ab cultura. Crítico*
Stili cultioris aftectator.
CRÍTICA, s. f. facultat de judicar rectament.
Crítica. Critices.
CRÍTICA , censura d' alguna obra. Ctítica. Cen-
sura ) sententla.
CRI-
CRI
CRITICAR. V. a. Criticar^ Nimia severitate
censere.
CRITIQUEJAR. v. a. Critiquizar. Nimia se-
veritate censere.
CRÍVELAR. V. a. ant. V. Garhéllar.
CRIVELLA. s. f. V. Clivüla.
CRivELLA. boca , esclétxa , esquerda , obertura
de la térra. Grieta. Hiatus.
CRIVELLA. , tail , ó cali en alguna pa«f del eos.
V.Call.
CRIVELLARSE. v. r. V. Clivillarse.
CRivELLARSE. badarse. Henderse. Hiscere ,
findi.
CRIVELLAT , DA. p. p. V. Clivillat.
CROC. s. m. ant. él garfi ab que s' aferran
las barcas unas á altras. Cloque. Harpago.
CROL adj. ant. V. Dar , rústic , intracta-
ble.
CROLLAR. V. a. ant. fer tremolar alguna co-
sa. Estremecer. Concutere.
CROMÁTIC , CA. adj. Músic. Cromático.
Chromaticus.
CRÓNIC , CA. adj. Crámco. Chronicus.
CRÓNICA, s. f. Crónica. Chronica.
CRÓNICO, s. in. Cronicón. Chronicon , chro-
nica breviora , anuales.
CRONOGRAFÍA, s. f. descripció del témps.
Cronografía. Chronographia.
CRONÓGRAFO, s. m. Cronógrafo. Chrono-
graphus.
CRONOLOGÍA, s. f. Cronología. Chronolo-
gia.
CRONOLÓGIC , CA. adj. Cronológico. Chro-
nologicus.
CRONOLÓGICAMENT. adv. m. Cronológi-
camente. Chronologicé
CROxNOLOGlSTA. s. ra. Cronologista. Chro-
nologus.
CRONÓLOGO, s. m. Cronólogo. Chronolo-
gus.
CROSSA. s. f. la que servex d' apoyo ais co-
xos. Muleta. Scipio , fulcrum.
CROSSA , la que servex per sostenir éls bayarts
deis misteris ó 'is tabernacles deis Sants que s'
portan en las professons. Horquilla. Peda-
men.
CROSSA , de Bisbe. Báculo. Baculus episcopa-
lis.
CROSTA. s. f. Costra. Crusta.
CROSTA , la superficie d'alguna cosa estranya
que s' ajusta á altra, com la crosta de sucre
que teñen algunas confituras. Baño. Incrus-
tatio.
CROSTA , la deis grans. Postilla. Pústula.
CROSTA , la del pa. Corteza, Pañis crusta.
CROSTA DE BAX DEL, PA. Suclo. Panis ima pars.
CRosTAS DE LA LLET , las qu' acostumau exir á
las criaturas que maman. Lactumen. Pústu-
la ex nimio lactis alimento proveniens.
EONA CROSTA. fam. Perillán. Ncbulo.
Tom.I.
CRO 201
CROSTETA. s. f. dim. Costrilla. Crusíula.
CROSTO. s. m. de pa , format¡?e , &c. Cante-
ro de pan^ queso , ^c. Extremum frus-
tum.
CROTO. s. m. aucéll. Onocrótalo. Onocrotalus,
butio , butorius.
CROTS, s. f. ant. V. Creu.
CROXER. V. n. ant. V. Cruxi'r.
FER cRÓxER. f. joc. matar. Despavilar , ven-
dimiar. Occidere.
fí:r CRÓXER. f. joc. menjarse ab prestesa algu-
na cosa. Despavilar. Celeriter edere.
FER PETAR Ó CROXER AviAT. fr. met. Acabar
aviat alguna cosa, com la hasienda, &c. Des-
pavilar. Celeriter absumere.
CRU , UA. adj. Crudo. Crudus.
CRU , no preparar , com , seda crua , drap cru,
&c. Crudo. Crudus.
CRU. met. p. u. cruel , aspre. Crudo. Crudelís,
crudus, immanis.
CRU. met. él tumor ó la materia no madura.
Crudo. Crudus , immaturus.
NU , Y CRU. loe. fam. Seco. Soius.
puNT CRU. Punto crudo , tiempo crudo. Te m pus
constitutum , praifiültum , ad extremara li-
neam. "^
CRUADA. s. f. ant. V. Criisada.
CRUADA. s. f. ant. Encrusijada. Quadrivium.
CRUAMENT. adv. m. ant. rigorosamejit, as-
prement. Crudamente. Austeré , crudeliter.
CRUCIADA. s. f. planta. Cruciata. Gentiana
minor, cruciaria.
CRUCIAR. V. a. ant. V. Atormentar.
CRUCIFÍCAMENT. s. m. ant. V. Cruci-
fixió.
CRUCIFICAR. V. a. clavar en creu. Crucifi-
car. Crucifigere.
CRUCIFICAR, met. y fam. molestar ab exces.
Crucificar. Vexare , molestia, t:edio afficere,
cruciare.
CRUCIFICAT , DA. p. p. Crucificado.
CRUCIFICI. s. m. ant. V. Crucilix.
CRUCIFIX, CRUCIFÍXL s. m. ant. V. Cru-
cifixó.
CRÜCIFIXiÓ. s. f. Crucifixión. Cruci affi-
xio.
CRUCIFIXó. s. m. Crucifiso. Crucifixus.
CRUDELMENT. adv. m. ant. V. Cruel-
ment.
CRUEL, adj. Cruel. Crudelis, immauis, sae-
vus.
CRUEL, met. insufrible , excessiu , com: dolor
CRUEL. Cruel. Horridus, asper , rigidus.
CRUELÍSSIM, MA. adj. sup. Cruelísimo. Cru-
delissimus.
CRUELÍSSÍMAMENT. adv. m. sup. CrueU-
simamente. Crudelissime', immanissimé.
CRUELMENT. adv. m. Cruelmente. Crudeli-
ter , acerbé , inhumaniter , atrociter , diré,
duré.
Eee CRÜE-
2o: CRU
CRUELTAT. s. f. Crueldad. Crudelítas, im-
manitas.
GRUESA, s. f. r estat de las cosas que no
teñen la suavitítí ó salió deguda. Crudeza.
Cruditas.
CRUESA. met. rigor ó asperesa. Crwáeaa. Ri-
gor, ssevitia , crudelitas.
CRUESA , de véntrjü. Crudeza. Cruditas.
CRÜMULL. s. m. anr. V. Curull.
CRÜMULLAR, CRU MULLIR, v. n. ant.V.
Curullar.
CRUMULLAT,CRUMULLIT, DA. p. p.
ant. V. Curullat.
CRÜMULLIDAMENT. adv. m. ant. Colma-
dumente. Cumúlate , abundé.
CRUSADA. s. f. Expedido, ó milicia sagra-
da contra 'Is infiels. Cruzada. Cruciata , sa-
crum bellum sub crucis vexillo.
CRUSAR. V. a. V. Encreuar.
CRUSAR , atravessar algún cami, canip , &c.
Cruzar. Transverso itinere pergere.
CRüsAR , las embarcacibns en paratge deterrai-
nat. Cruzar. María decussare.
CRUSARSE. V. r. venir plegats éls negocis,
assumptos , &c. Cruzarse. Confluere.
CRUSAT, DA. p. p. Cruzado.
CRusAT , él caballér que porta la creu d' algún
orde militar, y axí s' diu: crusat de Malta,
de Calatrava , &c. Cruzado. Equestrls ordi-
nis cruce insignitus.
CRUSAT , él que forman éls camins que s' atra-
ve:san. Encrucijada. Quadrivium.
CRUSER. s. m. el que porta la creu davant
deis Arquebisbes. Crucero , crucifero , cruci'
ferario. Crucifer.
CRUSERO. en T Imprémpta, él pleg 6 part
que dividex éls dos mitgs fuUs del paper.
Crucero. Divisio paginae in arte typogra-
phicá.
CRUSERO. s. ra. en las Iglesias. Crucero. Pronai
alae.
CRUSPIRSE. V. a. fam. Zamparse. Deglutiré,
edere , vorare.
CRÜUS. adj. ant. V. Cruel.
CRUXIDELL. s. m. aucéll. Triguero. Triti-
carius.
CRUXIDOR, RA. adj. ant. Rechinador. Stri-
dulus.
CRUXIMENT. s. m. cansaci , capolament,
fatiga. Molimiento ^ quebrantamiento. Corpo-
ris attritio.
CRUXIR , V. a. cansar , capolar. Moler , que'
brantar. Frangere , atterere.
CRUXIR. V. n. fér soroll lo que crux. Cruxir.
Stridere.
CRUXIR LA FUSTA, petar. Chasquear. Crepare.
CRUXIRSE. V. r. esquerdarse alguna pared, ó
cosa semblant. Sentirse. Vitium pati.
CRUXIT. adj. tatigat, capolat. (¿uebrantado.,
molido. Attritus.
CRU
CRUXIT, pet que fa la fusta. Chasquido. Stridor,
crepitus.
CRUXIT , suioll , estre'pit. Rumor, estallido, es-
tampido. Fragor.
CRUZELITAT. s. f. ant. V. Crueltat.
CRUZELMENT. adv. m. ant. V. Cruel-
mént.
CU.
CUA. s. f. la deis animáis. Cola ^ rabo. Cau-
da.
cuA , la del manto de las donas. Colilla. Pall»
sericíe pars posterior in cauda; íorm:im.
CUA , la part axí dita del cap de bc^itiar que
s' ven en las carnicerías. Maceta. Spinae ex-
tremum.
CUA DK CABALL. planta. Cola de caballo. Equi-
setum.
CUA DE cuLLÉRA. Cübo de cuckaru. Cochlearis
capulus.
CUA DE CECA, ALL, &c. Cu¿Uo. Cccpse, ailü, &c.
cauda.
CUA , de la fruyta. PezoiicUlo, pezón., palo,pa'
Hilo. Pediculus, peduncuius.
CUA, detenció en i' última siMaba de lo que
s' canta. Cola. Tonus accentus protractus,
prolongatus.
CUA. met. la part posterior de qualsevol cosa.
Rabera. Pars postica.
ANARSEN AB LA CUA ENTRE LAS CAMAS, f. mCt.
V. Anarsen.
NO ES LA CUA d' AQUEX PAGÉLL Ó VEDELL. f.
fam. No es esa la madre del cordero. Res est
omnino diversa: Hoc illud non est.
REMENAR LA CUA. f. CokaT , mimar la cela.
Caudam agitare , motare.
TSNiR CUA. f. met. alguna acció 6 succés. Tener
ó traer cola : tener ó traer consequencias.
Allqua ex aliquo protendi , derivar!.
AUCELL DE LA CUA LLARGA. VUlg. JOC. V. Xq-
ringa.
DESDE 'l CAP FINS Á LA CUA. loC. fam. V.
Cap.
LA CUA ES LO DE MES MAL ESCORXAR. rcf.
Falta la cola , d el rabo por desollar. Diffici-
liora manent.
LLEVAR LA CUA Á LAS FRUl'TAS. DeSpCZOniJr.
Pediolum infringere.
REMENAMENT DE CUA. Coleadura. Caudae agi-
tarlo.
MES VAL SER CAP d' ARENGADA QUE CIA DE
PAGÉLL Ó DE BARAT. Tef. V. Cap.
NO PER TU SINO PE'l PA REMENA LA CUA 'l CA.
ref. V. Ca.
CÜALL. s. m. ant. V. Formatgera.
CUALL , ant. véntrell , pap. Cuajar , cuajare'
jo, Ventriculus.
CÚALLAMEiNT. s. m. ant. 1' acció de coa-
gularse. Cuajajniento. Concretiot
CUA-
CUB
CUALLAR. V. a. ant. coagular. Cuajar^ Coa-
gulare.
CUBDÍCf A. s. f. ant. V. Cobdicia.
CÜÍ3ÜICÍ0S, SA. adj. ant. V. Cobdicios.
CUDÉLL. s. m. Coció. Dolium.
CUBERT , TA. p. p. Cubierto.
cuBERT , dit del die nuvolos. Pardo. Fiiscus,
obscurus.
CUBERT. s. m. teulada ó cosa semblant per res-
guard de la pluja. Cobertizo. Subgrunda, sug-
grunda.
CUBERT , él servey de taula que s' posa á cada
hú, com es él p!at , toballó, culléra , forqui-
11a, pa,&c. Cubierto. UtensiJia singuüspran-
dentibus apposita.
CUBERT , él jog de culléra, forquilla y ganivet.
Cubierto. Cochleare simal cum fuscinulá ac
cultello.
CUBERT , casa ó paratge ab sostre , per de-
fensarse de las inclemencias del témps. Cu-
bierto. Domus, locus ab imbre tutus.
POSARSE Á CUBERT. f. niet. resguardarse, pre-
caucionarse. Ponerse á cubierto, la tuto se
poneré.
CAMÍ CUBERT. V. Camí.
SOTA CUBERT. Dcbaxo de cubierto. Sub tecto.
CUBERTA. s. f. lo que s' posa sobre d' algu-
na cosa per cubrirla. Cubierta , cobertura.
Tegmen , operculum.
CUBERTA. ant. pretéxt , escusa. Cubierta. Spe-
cies , priftextus.
CUBERTA DE CARTA. Sobrecarta. Epistolae pa-
pyraceum tegmen.
CUBERTA DE RODÉELES, ant. defensa en la Mi-
licia antigua. Testudo. Testudo.
CUBERTURA, s. f. plat pía per tapar las
ollas , cassolas , &c. Cobertera. Tegmen,
operculum.
cuBERTORA , hérba. Ombligo de Venus , Oreja
de Monge ó de Abad. Umbilicus Veneris.
CUBERTORA. mct. atcabota. Cobertera. Lena.
CUBERTURA, mct. ant. escusa ó pretéxt. Cubier-
ta, Species , praetextus.
CÜBÍC, CA. adj. Cúbico. Cubicus.
CUBO. s. m. Geom. Cubo. Cubus.
CUBO, en r Algebra. Cubo. Cubus.
CUBO , ant. V. Botó de roda.
CUBRIR. V. a. tapar una cosa ab altra. Cu-
brir. Cooperire.
CUBRIR, met. dissimular una coaa aparentandne
un' altra. Cubrir. Velare , celare.
CUBRIR , umplir d' alguna cosa la superficie
d' altra, encara que no sia enterament , y axí
s' diu : CUBRIR de pols , de fang, &c. Cu-
brir. Tegere , operire.
cuüRiR, defensar, ó impedir que algún lloc ó
alguna cosa sia atacada Uibrement del ene-
mig. Cubrir. Tueri , defenderé.
CUBRIR , éls a'pits , cards , &c. Acogombrar.,
ahorcar. Importare.
CUBRIR , éls edlficjs. Cubrir, techar. Tejeré,
operire.
CUBRIR , lo másele i la feme'lla. Cubrir. Ani-
malia coire.
CUBRIRSE. V. r. posarse '1 barret. Cubrirse.
Petaso caput tegere.
CUBRIRSE, met. anar retenindse alguna quanti-
tat de dinér per recobrar lo que s' té avan-
sat, o suplert. Cubrirse. Recuperare.
CUBRIRSE, defensarse per medi d' algún repa-
ro deis tirs deis eiiemi^s. Cubrirse. Tuta-
men, munimentum hostibus opponere.
CUBRIRSE , tornarse rojas las péssas de metall
per la pudor ó altra causa semblant. Tomar-
se. Rubore suilundi.
CUBRIRSE l' cor. f. CubrírsiU á uno el corazón.
M;erore affici , contristari.
CUBRIRSE 'l die, 'l cel, él témps. f. Enca-
potarse el dia , el cielo , el tiempo. Tegi cse-
lum nubibus.
CUBRIRSE GRANDE d' espanya. Cubrtrsc Gran-
de de España. ínter primarios Hispaniae
Magnates adscribí.
CUC. s. m. Gusano. Vermis.
cuc , del home ó de la térra. Lombriz. Lom-
brix.
CUC. met. 1' home humil , y abatut. Gusano.
Vermis.
CUC DE LA conciencia. Gusaiio de la concien-
cia. Conscientiae vermis.
CUC DE SEDA. Gusano de seda. Bombix.
CUC LLEVAT. Mordihu{. Insectum subnigrun»
mordícaos.
CUC REvoLTü. Gusano revoltón. Yolvox,
PANXA DE cues. vulg. Tripon. Ventrosus.
CUCA, s, f. Sabandija. Animal imperfectum,
vermis.
CUCA DE SEDA. V. Cuc de seda.
CUCA DELs FOLLs. ant. V. Lle'mena.
MALA CUCA , home de mal natural. Mala cu-
ca. Homo improbus, nequam.
MÓRTA LA CUCA MiIRT Í;L VERI. ref. V. Vcrí.
CÜCALA. s. f. aucél!. Corneja. Cornix.
CUCARDA, s. f. V. BscarapeMa.
CUCOS , SA. adj, p. u. pie de cues. Gusanien-
to , verminoso , vermicular. Vermicularis.
CUCUC. s. m. aucéli. V. Cucut.
CUCURULLA. s. f. la que s' pesa per castig
ó afrbnt. Coroza. Cucullus infamis.
CUCURULLA , de congregant ó de dexuplinat.
Capirote , cucurucho. Capidulum acumina-
tum.
CUCUT. s. m. aucéli. Cuclillo, cuquillo., cucu.
Cuculus.
CUEJAR. V. n. ant. móurer lacua 'Is animáis.
Colear. Caudam motare.
CUENTO, s. m. Cuento. Fábula , commen-
tum.
ESTRiPAR UN CUENTO, f. Degollar un cuento.
Incoeptum sermonem rumpeíe.
N9
i204 CUE
NO ESTAR PER CUENTOS, f. V. No cstat per ra»
hons.
CUERA, s. f. aucéll. V. Cuereta.
CUERA, ant. V. Retranga.
CUERETA. s, f. aucéll. Pezpita^ aguzanieves
nevatilla , motacila , paxarita de las «ie-
ves. Motacilla , cauda trémula , cinclus.
CUERN. s. m. ant. V. Codern.
CUERNACÍÓ. s. f. ant. V. Encodernacití.
CUERNADOR. s. m. ant. V. Encoderna-
dor.
CUERNAR. V. a. ant. V. Encodernar.
CUET. s. m. Cohete. Pyrobolum.
CUETA. s. f. dim. Colilla. Brevis cauda.
CUGAT. s. m. nom d' home. Cucufate. Cucu-
phas.
CUGUCIA. s. f. ant. V. Adulteri.
CUGU^ , CUGUS. s. m. ant. V. Cornut, adúl-
tero.
CUGUL, CÜGULL. s. m. aucéll. V. Cucut.
CÚGULA. s. i. Joyo. iEgilops.
CUGULLA, s. f. la que portan alguns monjos.
Cogulla. Cucullus.
CUGULLA , ant. V. Caputxo.
CUGULLADA. s. f. aucéll. Cogujada., gale-
rita , totovía. Galerita « corjdalus , cas-
sita.
CUL. s. m. part del eos. Culo, Culus, clunes,
nates.
CUL , del vas y semblants. Culo , suelo , fondo.
Reí cuiusquam-pars ínfima, ima.
CUL de ciri ó candela. Cabo de vela. Candelas
extremum , residuum.
CUL, d' olla, cassola, gerra, &c. Suelo., asiento.
Pars inferior, ima, supposita , fundus.
CUL GRos , el subjécte que té abultat él datrás.
Culón., nalgudo. Natibus crassus.
CUL DE VÉLLA Ó DE GALLINA , punt mal CUSit
en la mitja ó roba. Culo de pollo. Vestís fo-
ramen malé sutum.
cÁuRER DE CUL. f. V. Cáufef.
FICAR EL ÑAS PER TOTS LOS CULS. f. Vulg. V.
Picar.
FiCA x'fio AL CUL. f. vulg. ab qu' algú despre-
cia lo que se li dona. Arrópate con ello : ar-
rebózate con ello. Tibí babeas.
LLEVAR LA PELL DEL CUL. f. fam. donaf molts
assots al datrás. Quitar el culo á azotes.
Fueros acriter verberare.
REMEKAR ÉL CUL. f. accíó que s' fa caminand.
V. Remenar.
QU' HO PAGUE TOT ÉL CUL DEL FRARE : JO SO
ÉL CUL DEL FRARE. loc. fam. QuB lo pague
el culo del Fraile : Yo soy el culo del Fraile.
Clune luat Monachus quidquid gens csetera
peccat.
TRÁURER ó LLEVAR ÉL CUL X ALGUNA COSA.
Descular. Sedem ¡mam rci auferre.
CENT ANYS HA Qu' ES MORT EL MÜT, Y ENCARA
LO CUL n PUD. ref. V. Pudir.
CUL
pe'l CUL ENTRA i,A LLETRA. fef. La ktra
con sangre entra.
Quí cupit optat^m cursús contingere me-
tam ,
Multa fecit, tulitque puer...
QUE TÉ QUE FÉR ÉL CUL AB LA» QUATRE TÉM-
PORAS ? ref. Que tiene que ver el culo con las
quatro témporas ? Que tienen que hacer las
bragas con el alcabala de las habas ?
Quid chirotecae est congruens cum tibia ?
QUI LLOGA 'l CUL NO SEU QÜAND VOL. reí. V.
Qiii s' IJoga SOS plers se ven. ,
QUl MOLT s' ABAXA 'l CUL ENSENYA. ref. que
expressa que quí s' humilía raes del que deu
cau en baxesa. Quien mucho se baxa , el culo
enseña.
Quisquís se multum curvat,dat cerneré
culuni.
QUI VOL PÉX ó MENJAR PÉX , s' HA DE MULLAR
ÉL CUL ; Ó QUE s' MULLE 'l euL. ref. No
se pescan truchas á bragas enxutas.
Non pote tructa capí siccis femoralibus
uUa.
CULADA, s. f. Culada. Ictus clunibus impac-
tus.
CULARA. s. f. botifarra axí dita. Morcón,
Botulus maior.
CULAS. s. m. aum. Culón. Ampliores nates.
CULATA, s. f. de V escopeta , fuséU , &c.
Culata. Scloppeti pars pustica.
cop DE CULATA. Culotüzo, mochazo. Ictus parte
postícá scloppeti impactus.
CULCUSIT. s. m. lo mal cusit. Culcusido,
Maié sartum.
CULEBRA, s. f. sérp. Culebra. Coluber.
CULEBRA, corretja ab que s' ceayex él eos.
Pretina. Fíbulata zona.
CULEBRINA, s. f. Culebrina. Tormenti bel-
lici genus.
CULET. s. m. dim. CuUto, Parvulse na-
tes.
CULLER. s. m. territ, V. Cullera.
CULLERA. s. f. Cuchara. Cochlear, cochlea-
re.
cuLLÉRA , instrumént d' artillería. Cuchara,
Cochlearis ferrei genus.
CULLERADA. s. f. Cucharada. Cochlea-
rium.
DONAR CULLERADA. f. mct. ¡ntroduírse impor-
tunament en la conversa d'alires , donand.
son dictamen. Meter su cucharada. Alienis
sermonibus sese non invítatum intrudere.
CULLERÉR. s. m. Cucharetero. Cochlearíum
reposítorium.
CULLERETA. s. f. dim. Cucharica , cuchari-
ta., cuchareta. Parvum coclileare.
cuLLERBTA d'aygua , hérba. Ranúnculo. Ra-
nunculus.
CULLEROT. s. m. territ. Uossa. Cucharothr
Cocbleare inaius»
CU-
CUL
CUíJ.ETA. s. f. ant. tribut, imposició, re-
partiment. Colecta. Collecta.
CULLIDA. s. f. ant. V. Culiita.
cuLLiDA. ant. cobransa de rendas. Recauda'
cion. CoUectio.
CULLIDOR, RA. s. m. y f. qu¡ culi. Coge-
dor .¡ cogedero. Collector.
cui^LiDOR. ant. recaptador de rendas. Colector^
recaudador. Collector.
CÜLLIR. V. a. recullir, arreplegar éls fruyts
que dona la térra. Coger .^ recoger. ColJi-
gere.
cuLLiR , haber, arrancar las fruytas, flors, &c.
deis a'rbres ó plantas. Coger. Cárpete, legare.
CULLIR , atrapar. Coger. Capere , prehendere.
CULLIR , de térra. Alzar , levantar del suelo.
Tullere, levare.
CULLIR. ant. V. Collectar.
CULLIR X ALGU DE REPENTE , 6 DKSCUYDAT. f.
Sobrecoger. Improvisó aliquem occupare.
CULLIR , 6 PÉNDRER LA PARAULA. f. CogCr á
uno la palabra. Verbi laqueo aliquem cá-
pete.
CULLIT , DA. p. p. Cogido.
cuLLiT , atrapat descuydat. Sobrecogido.
CULLÍTA. s. f. éls fruyts que s' cullen en la
térra. Cosecha. Messis.
cuLLiTA , la temporada en que s' cullen , ó
arrepiegan éls fruyts. Cosecha. Messis tem>
pus.
cuLLiTA , met. conjunt, multitut de cosas, dis-
tintas deis fruyts. Cosecha. Copia.
cüLLiTA , met. él profit 5 fruyt abundant
qu' es trau d' alguna cosa. Vendimia, Se«
ges.
CULPA, s. f. Culpa. Noxa.
CULPA JURÍDICA. Culpa jurídica. Commissi mu-.
neris indiiigentia.
CULPA LATA. Culpa lata. Indiiigentia gravior.
CULPA LEVE. Culpa Icve. Indiiigentia levior.
CULPA LEvíssiMA. Culpa Uvísimo. Indiiigentia
levissima.
CULPA TEOLÓGICA. Culpa teológtca. Peccatum,
noxa , culpa.
DONAR LA CULPA, f. Culpar. Echav la culpa.
Culpam in aliquem conferre.
TEÑIR LA CULPA, f. Tener alguno la culpa. In
causa esse.
i/A MORT MAY TÉ CULPA, fef. Muerte no venga
que achaque no tenga.
Nemo non aliquo praetexit nomine mortem.
TANTA CULPA TÉ 'l QUE MATA LA CABRA COM
ÉL QUE Li TÉ LA GARRA, ref. Hacientes y
consencientes merecen pena igual.
Auctor & assensor poená mulctantur eádem.
CULPABILÍS¿IM , MA. adj. sup. Culpabilí-
simo. Valde cuipabilis.
CULPABLE, adj. Culpable. Cuipabilis.
CüLPABLEMENT. adv. m. Culpablemente.
Criminóse , culpabiliter.
Tom. L
CUL .03
CULPAR. V. a. Culpar. Alicuius reí culpam
in quciupiam conferre.
CULPAT, DA. p. p. Culpado.
cuLPAT. adj. qui ha comes alguna culpa. Cul-
pado. Reus , sons.
CULTAMENT. adv. m. Cultamente. Culié.
cuLTAMENT, ab afectado de paraulas. Culta-
mente. Pucoso verborum cultu.
CÜLTELL. V. Coltéil.
CULTÍSálM, MA. adj. sup. Cultísimo. Cultis-
siinus.
CULTIU. s. m. lo traball que s' emplea en
cultivar la térra. Cultivo., cultura., labranza.
Agriculrura.
CULTIU, met. él cuydado y medís que s' apli-
can per fomentar ó abansar alguna cosa.
Cultivo. Cultura, studium.
CULTIU, met. iiistrucció, ensenyansa. Cultivo.
Institutio , cultura , eru íirio.
TERRA CULTIVA. V. Terra de ccnreu.
CULTÍVAMENT. s. m. ant. Cultivación, cuU
tura. Cultura.
CULTIVAR. V. a. aplicarse al cuitiu de las
térras. Cultivar., labrar. Agrum cojere , ex-
colere; terram urare.
CULTIVAR Á Ai..;-ú. í. frequentar son tráete.
Cultivar á alguno. Consuetudinem cum ali-
quo colera , conservare.
CULTIVAR , ÉL TRACTE , l' AMISTAT , &.C. CuU
tivar el trato , la amistad , ^c. Amicitiara
coleie.
CULTIVAR , l' INGENl , LA MEMORIA , &C. f.
Cultivar el ingenio , la memoria , &c. Inge-
nium ex:olere, perpolire.
CULTIVAR , LAS ARTS, L^S CIENCIAS, f. CultivaT
las artes , los ciencias. Litteras colere , ex-
colere.
CULTIVAT , DA. p. p. Cultivado.
CULTO, TA. adj. instruit , erudit. Culto.
Cultus, institutus.
CULTO , dit del estii. Culto. Perpolitus , emen-
datus.
CULTO, s. m. veneracié , honor. Culto. Cultus,
veneratio, obiequiuni.
CULTO DE DULÍA. Culto de dulía. Dulia.
CULTO DE H.'PERDULÍA. Culto dc hiperdulía,
Hyperdulia.
CULTO DE LATRÍA. Culto de latría. Latria.
CULTO Divf. CaJío divino. Cultus Deo jh^s-
titus.
CULTO EXTERN. Culto extemo. Cultus, obse-
quium exterius.
CULTO iNDEGUT. Culto ¡ndcbido. Vana religio,
superstitio.
CULTO iNTERN. Culto tntemo, Obsequium ex
animo ; vera religio.
CULTO SAGRAT , Ó RELiGíds. Culto sagrado ó re-
ligioso. Religio, culrus, obsequium.
CULTO suPERSTicios. Culto supersttcioso. übse-
quiuro Jbidebitura , superstitlg.
m CUL-
2o6
CUL
CULTURA, s. f. cultiu de la térra. Cultura.
Agrorum cultura.
Cultura, met. estudi, meditació, ensenyansa.
Cultura. Cultura, institutio.
.CULTURA , hermosura , elegancia del estil , llen-
guatge , &c. Cultura. Elegantia, puricas,
piiichritudo.
CULTURAÜUR. s. m. ant. Cultivador. Agri-
cultor.
CÜMl. s. m. Comino. Cuminum.
CUMPLEANYS. s. m. Cuwphaños. Dies an-
niversaria.
CUMPLERT, TA. p. p. Cumplido.
CUMPLERT. adj. abundant , llarg , pie , &c.
Cumplido, Abundans , affluens , largus.
CUMPLERT, h\ subjécte dotat de totas las pren-
das esnmables. Cumplido. Egregiis aninii
dotibus ornatus; ómnibus quae egregium v¡-
rum constituunt animi dotibus ex ornatus.
CUMPLERT , exacte en las atencions , cumpli-
ments y m ostras d' urbanitaí. Cumplido.
Officiosus , plenus officii.
CUMPLIÜAMENT. adv. m. Cumplidamente.
Perfecté , completé , exacte.
CUMPLIDÍSSIM , MA. adj. sup. CumplidiVi-
mo. Pienissimus, exactissimus.
CUMPLIDÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Cum-
plidhimamente. Plenissimé , exactissimé.
CUMPLIMENT. s. m. 1' acció y efécte de
cumplir. Cumplimiento. Complementum.
«UMPLiMÉNT , acció obsequíosa , ó luostra d'ur-
banitat. Cumplittiiento^ cumplido. Obsequium,
urbanitas, oíRciositas.
ESTAR ó ANAR DE cumplimí:nt. f. Esíflr, 6 ir
de cumplimiento. Rith ^ pro ritu aiiquid fa-
cere.
«FERiR alguna COSA PER CUMPLIMENT. Ofre-
cer alguna cosa por cumplimiento. Picté , non
ex animo offerre.
ENTRE AMIGS Y SOLDATS LOS CUMPLIMENTS SON
ESCUSA Ts. ref. V. Amig.
CUMPLIMENTAR, v. a. Cumplimentar.
Gratulari . obscqui.
CUMPLIMENTER. s. m. qui fa sobrats
cumpliments. Cumplimentero. Nimis officio-
sus.
CUMPLIR. V. a. exécutar ab exáctitut lo
qu' es d' obligac¡ó,ú correspon. Cumplir.
Adimplere.
CUMPLIR AB ALotí. f. Cumplir con alguno. Erga
aliquera muneri satisfácete ; munus ex-
piare.
CUMPLIR ANYs. CumpUr años. Anniversarium
diem agere : annum explere.
CUMPLIR LA PARAULA. f. Cumplir la palabra.
Servare promissa ; promissis stare.
CUMPLIR LA PARROQUIA, ó AB LA PARROQUIA, f.
Cumplir con la Iglesia ó con la Parroquia , o
con el precepto. Ecclesise praecepto de an-
nuá sacra Communione satisfacere..
^ CUM
CUMPLIR PER ALod. f. féf alguna expressió 6
curepliment en nom d' altre. Cumplir por
otro. Aiterius munus erga aliquem adim-
plere.
CUMPLIR SON DESITJ ; CUMPLIRSELI Á ALGlJ
SON DESiTj. f. Cumplir su deseo ; cumplír-
sele á uno su deseo. Rem alicul ex sententiá
cadere , succedere.
FÍ:a ALGUNA COSA PER CUMPLIR. Hacer alguna
cosa por cumplir. Non ex animo aliquid fa-
ceré , prestare.
CÜMPLIT, DA. p. p. V. Cumplert.
CUMULATIVAMENT. adv. m. for. Jcumw
lativíimente ^ á prevención. Cumulativé.
CUMULL s. m. ant. V. Curumull.
CUMULINAR. V. a. ant. V. Curumullar,
curullar.
CUNA. s. f. ant. V. Llibre d' óbits.
LO QUE s' DESPREN EN LA CUNA TOT TEMPS DU-
RA, ref. ant. V. Lo que s' pren ab la capilla
ó faxa , s' déxa ab la mortslia.
CUNDIR. V. n. Cundir. Difibndi.
CUNILL. s. m. Conejo. Cuniculus.
CAU DE cuNiLLS. Conejera., conejal., madriguera.
Cuniculorum latibulum.
CUNILLA. s. f. Coneja. Cuniculus femina.
CUNILLAR. V. n. Parir la coneja. Cunica-
lum parere , foetus edere.
CUNILLER. s. m. Uoc en que s' crian cuníils.
Conejar. Vivarium cuniculorum.
g6s CUNILLER. V. Gos.
CUNILLET. s. m. d'im. Conejuelo .¡ conejillo^
conejito. Parvus cuniculus.
CUNILLET LLURiGÓ. Gazapo , gazapUlo. Mini'"
mus cuniculus.
CUNY. s. m. V. Encuny.
CUNYADA. s. f. Cu?-¡ada. Glos.
CUNYAT. s. m. Cuñado. Levir.
CUOT. s. m. Coleta. Caudata coma.
CUP. s. m. Lagar. Lacus.
cup PETiT. Lagarejo. Lacus parvus.
CUPIDOS, SA. adj. ant. V. Desitjos , cob.
diciós.
CÚPULA, s. f. Cúpula. Tholus.
CUPSAR. y. a. joc. Agazapar. Aprehen-
deré.
HÉRBA CUQUERA, s. f. Abrótano , lombri-
guera. Abrotanum.
CUQUET. s. m. dim. Gusanillo. Vermiculus.
CUQUÍ. s. m. V. Mesquí.
CUQUINAMENT. adv. m. ant. V. Mes-
quinament.
CUQUINERÍA. s. f. ant. V. Mesquinería.
CURA. s. f. aplicació d' algún remey ó me-
dicina. Cura. Curatio, medela.
CURA , recobro de la salud. Curación. Curatio,
medicatio.
CURA , administració del b&ns d' un menor. Cm-
ra., curaduría. Pupilli bonorum curatio.
CURA , ant. cuydado , ansia. Y. Cujdado.
CURA
CUR*
CURA d' ÁNir.:A£. Cura de almas. Paroeciae Prze-
posití inunus.
ALLAUGAR LA CURA. f. Alargar la cura. Cura-
tionem protrahere.
ALLARGAR LA CURA. f. met. dilatar sens neces-
sitat algún negoci per conveniencia del
que '1 dilata. Alargar ¡a mecha : alargar la
cura. In longum dit'erre.
POSARSE EN CURA. f. Meterse ^ ponerse^ en-
trar en cura. Morbi medicamina aggredi.
TEÑIR CURA. f. algun mal. Taier cura. Medica-
biiem esse.
CURABLE, adj. Curable. Medicabilis.
CURACIÓ. s. f. p. u. Curación. Curatio , me-
dicatio.
cuRACid. s. f. ant. V. Curadura.
CURADOR, s. m. administrador deis béns
d' un menor. Curador. Pupillorum cura-
tor.
CURADURA. s. f. ant. él ca'rreg del curador
d' algun menor. Curaduría. Negotiorum mi-
noris procuratorium munus.
CURANDERO, s. m. Curandero. Empiri-
cus.
CURAR. V. a. aplicar remeys ó medicinas.
Curar. Mederi.
CURAR, ant. V. Cuydar, procurar.
CURAR, met. remediar algun dany. Curar. Re-
medium damno adhibere.
CUKAR. met. las passibns del ánimo. Curar.
Pravis animi affectionlbus mederi.
CURAR 4 CURARSE. V. n. y r. recobrar la salud.
Curar , sanar. Convalescere ; ad bonam va-
letudinem restituí.
CURARSE. V. r. ant. Cuydarse. Curare.
CURAT, DA. p. p. Curado.
cuRAT. s. m. Párroco. Cura. Curio, Parochus.
AXÓ ESTÁ CURAT AB AYGUA BENEYTA. f. EsO SC
cura con una telaraña. Levi remedio in-
diget.
BENEFici CURAT. V. Benefici.
CURENYA. s. f. Cureña. Ligneus tormenti
bellici apparatus.
CU RETA. s. f. instrument per nétejar éls pal-
massos. Pierme. Extergendo instrumentum.
CURIA, s. f. Curia. Curia.
CURIAL, adj. lo pertanyent á la curia. Ca-
ria/. Curialis.
CURIAL, pra'ctic, expert. Curial^ ducho. Exper-
tus , peritus.
CURIAL, s. m. ant. Cortesano. Aulicus.
CURIOS , SA. adj. qui gusta de saber y ave-
riguar las cosas. Curioso. Studiosus, diligens,
curiosus.
CURIOS , la persona neta y asseada. Curioso.
Mundus, lautus.
CURIOS, net, asseat, primeros, vistos. Curioso.
Mundus, nitidus.
CURIOS , él qui busca la perfecció y primor en
las cosas. Curioso. Stu<i¡osus.
[ CUR sor
CURIOSAMENT. adv. m. ab asseo, y nete-
dat. Curiosamente. Mundé , nicidé.
CURÍOSÍSSIM , MA. adj. sup. Curiosüimo.
Curiosiísimus.
CURIOSÍáSIMAMENT. adv. m. sup. Curio-
si'simamentc. Curiosissimé.
CURÍOSITAT. s. f. desitj de saber y averi-
guar. Curiosidad. Studium , diligentia.
CURI031TAT , asseo , netedat. Curiosidad. Curio-
sitas , diligentia.
CURMULL. s. m. ant. V. Curull.
CURMULLADAMENT , CURxMULLIDA-
MENT. adv. ni. ant. V. Curulladanient.
CURMÜLLAR , CURMULLIR. v. a. ant.
V. Curullar.
CURMULLAT,CURMULLrT, DA. p. p.
ant. y. Curuilat.
CUROS, SA. adj. ant. V. Cuydadds.
CUROSAMENT. adv. m. ant. V. Cuydadosa-
mént.
MONEDA cuRRXBLE. loc. ant. V. Moueda cor-
rent.
CURRUA. s. f. territ. V. Colla , rúa.
CURS. s. m. direcció que té ó que s'dona á
alguna cosa. Curso. Cursus , via.
CURS, serie ó continuació. Curso., lapso. Suc-
cessio , cursus.
CURS , d' alguna facultat científica. Curso.
Cursus.
CURS , collecció deis tractats principáis per éls
quals s' ense.nya alguna facultat. Curso.
Cursus.
cüRS ,• evacuacid del véntre. Curso. Alvi exo-
neratio.
cui s, éls carrers per ahont passa alguna pro-
fesso, moxiganga, &c. Carrera. Via.
CURSIVAMENT. adv. m. ant. depréssa.
Apriesa . aceleradamente. Celeriter.
CURT , TA. adj. de poca extensió. Corto,
Curtus.
CLRT , de poca duració. Corto. Brevis.
cuRT. met. qui té poc talént , ó instrucció. Cor'
to. Homo exigui acuminis.
CURT, esca's. Corto. Iniperfectus.
CURT , dit de la moneda que no té 'I degut pes.
Feble. Dsficiens.
CURT , met. él poc hábil en son art, ó facultat.
Zancarrón. ínhabilis , imperitus.
CURT, cuRTAMENT. adv. iv. ant. V. Bréument,
en bréu.
CURT DE GAMBALS. joc. de poc alcans. Corto
sastre, corta pala. Exigui ingenii hemo.
CURT DE MANs, qui no es cxpedit en lo tra-
bail. Corto de manos. Segnis , tardus.
CURT DE MEDÍS. Corto de medios. Inops , ege-
nus.
CURT DE PARAutAS , faltat de paraulas per ex-
plicarse. Corto. Verborum egenus.
CURT DE VISTA. Corlo ds Sista. Caecutiens.
ANAR CURT. f. Citar faltat de aiedis. Estur
atra»
2o8 CUR
atrasado de medios. Egestate laborare.
ASAlt DE CLRT. f. \'. Aliar.
Á LA CURTA Ó Á LA LLARGA. Hl. adv. A la COV'
ta ó á la larga. Tándem aliquando.
VESTIT DE cuRT. Hábiío corto , vesttdo corto.
Brevior vestís.
CURTARÍA. s. f. petitesa. Cor/edad, Breviías,
parvitas.
cuRTAEíA, falta de talent, d' instruccid, &c.
Cortedad. Tenuitas ingenii.
CURTESA. s. f. ant. V. Curtaria.
CURUCA, s. f. ant. aucéll. Curruca. Cur-
ruca.
CURüLL. s. m. Colmo. Cumulus.
cuRULL , en los vasos de gelats. Copete. Cacu-
men.
cuRULL DE XEMÉNÉYA. Caballete. Caminí spi-
raculum in cacumen erectum.
CURULLADAMENT. adv. m. Colmadamente.
Cumúlate.
CÜRULLAR. V. a. Colmar. Cumulare.
CURULLAT, DA. p. p. Colmado.
CURUMELL. s. m. ant. V. CuruU.
CURUIVIELLAR. v. a. ant. V. Curullar.
CURUMULL. s. m. V. Curuil.
CURUMULLAR. v. a. V. Curullar.
CURUMULLAT, DA. p. p. V. Curullat.
CURVA, s. f. Geom. Curva. Linea curva.
CURVATURA, s. f. Curvatura , curvidad.
Curvatura , curvitas.
CURVILÍNEO, NE A. adj. Curvilingo. Cur-
vilineus.
CURVO , VA. adj. Curvo. Curvus , incur-
vus.
cuse, CA. adj. ant. Perezoso. Segnis.
CUSCUETA. s. f. aucéll. V. Cuereta.
CUSCURULLA. s. f. territ. petxina. Marisco.
Chama.
CUSCUSSÓ. s. m. ant. Cuscuson. Pulmentum
gramilaneum.
CUSÍ. s. m. Primo. Consobrinus.
cusí GERMÁ. Prifíio hermano. Patruelis , ami-
tinus.
CUSIÜORA. s. f. Costurera. Sarcinatrix.
BONA cusiDORA. V. Bona custurera.
CUSIDURA. s. £. Costura , cosedura. Su-
tura.
CUSINA. s. f. Prima. Consobrina.
cusiNA GERMANA. Prima hermana. Patruelis,
amitina.
CUSIR, v. a. Coser. Suere , consuere.
CUSIR UN BOTÓ , clavarlo en la roba. Pegar un
botón. Globulum adstrictorium insuere.
CUSIR Á PUNYALADAS. f. Acribillar ., coser á pu-
ñaladas. Iteratis ictibus aliquem pugione
translbdere.
BLL s'hO TALLA, Y ELL s'hO CUS. loC. fam.
El Arriero de Ar ganda , el se lo cuece , el se
lo maja ^ y el se lo lleva á vender á la plaza.
Ipse sibi omnia praestat, omnia parat.
CUS
AGULLA DE CUSJR. V. Agulls.
CUSIRSE LA BOCA. f. met. y fam. V. Boca.
CUaíT, DA. p. p. Cosido.
cubiT. met. pie , farcit. Lleno .¡ atestado. Re*
pletns.
ESTAR CUSITS ALGUNS EN ALGUIf LLOC. f. met.
estarhi moit estrets. V. Estar com las sardi-
nas al barril.
CUaSIA. s. f. ant. galería de la ñau per passar
de proa á popa , ó per atravessar d' un
cosrat a altre. Cruxía , galería , tilla. Agea,
íorus.
CANO DE cussiA. Cañon de cruxía, Navale tor-
niciüum.
CUSSOGAS. s. f. p. territ. pessigollas. Cosqui-
llas. Titillationes.
CUSSON. s. m. ant. qui adéstra 'Is caballs.
Picador. Equorum domitor, equiso.
CUSTODI. s. m. Custodio. Gustos.
cusTODi,en la reiigió Franciscana. Custodio,
Gustos.
CUSTODIA, s. f. guarda. Custodia. Cus-
todia.
cus'ioDiA , péssa d' or, plata, ó altre métall
en que s' exposa '1 Santíssim Sagrament.
Custodia. Sacra pyxis.
CUSTODIA , agregar de Convenís en la Reii-
gió de Sant Francesc. Custodia. Coenobioium
numerus.
CUSTODIA , l'acció y efécte de guardar alguna
cosa. Custodia. Custoditio.
CUSTODIA , la gént que guarda algún pres. Cus-
todia. Custodes.
CUSTUMA. s. f. ant. V. Costum.
CUTÁNEO, NEA. adj. lo que pertany al
cutis. Cutáneo , cuticular. Ad cutem perti-
nens.
CUTIS, s. f. Cutis. Cutis.
CUXA. s. f. Muslo. Coxa.
cüXA, la del aucéll, y la deis caps de bestiar
que s"* distribuex en las carnicerías. Pierna,
Coxa carnea.
CUXAS. p. en las maquinas. Jamelas. Ful-
era.
CUXAL. 8. m. armadura antigua de la cuxa.
Qüixofe. Femorale.
cuxALs. p. en la prémpsa de Tlmprémpta y
altras máquina*. Piernas. Fulera.
CUXALS. p. ant. V. Calsas, ^araguélls.
CUXERA. s. m. ant. armadura antigua de la
cuxa. V. Cuxal.
CUXETA. s. f. dim. Muslillo. Parvum , tenue
fémur.
CUXOT. 8. m. de calsas. Muslo., cahon., manga
de calzones. Femorale.
CUXOT , armadura antigua de la cuxa. V. Cu-
xal.
CUYADA. s. m. ant. V. Cunyada*
GUYAT. s. m. ant. V. Cunyat.
CUYSOR. s. m. ant. V. Coissor.
CUXf.
CUY
CUYDADO. s. m. soMicifut, atencíS en Per
b¿ alguna cosa. Cuidado. Cura, studium, di-
ligentia.
CUYDADO, negoci ó dependencia. Cuidado. Res,
negotium.
CUYDADO , recel , temor. Cuidado. Formido,
suspicio.
CUYDADO ; CUYDADO QUE ME LA PAGArXs. loC.
fani. Ciiydado me llamo. Cave facías, cave
ne mandata frangas.
DONAR CUYDADO. f. donar temor él mal estat
d' alguna cosa. Dar cuidado. Curam in-
ilcere , creare.
ESTAR DE CUYDADO. f. Estar de cuidado. Gra-
v¡ morbo decumbere.
TOSAR Nou, ó MAjoR CUYDADO. f. Motitar en CUt'
dado. Maiorem curam adhibere , augere cu-
ram.
MO ES COSA DE CUYDADO , EL CERVELL SE LI
VEU. loe. V. C&rvéll.
NO n' passe CUYDADO. loc. fam. No le de áV.m.
cuidado. Ne sis de hoc sollicitus.
NO t' done CUYDADO. loc. fam. ¡ron. ab que s'
amenassa á algú. No te de cuidado. íam
commissa lúes.
ros CUYDADOS DEL ASE MATAN AL TRAGINÉR,
Ó AL AMO. ref. V. Ase.
CUYDADOS, SA. adj. Cuidadoso. Sollicitus.
CUYDADÜSÍSSIM, MA^«>i. sup. Cuidadosí-
simo. Valde sollicitus , studiosus.
CUYDAR. V. a. posar diligencia y atenció en
l'exécució d'aJguna cosa. Cuidar. Curare.
CUYDAR. ant. créurer, pensar, presumir. V. Créu-
rer.
CUYDARSE. V. r. teñir cuydado de sa salud.
Cuidarse. Valetudinem curare.
CUYDAT , DA. p. p. Cuidado.
CUYERA. s. f. ant. armadura antigua de la
cuxa. V. Cuxal.
CUYLITA. s. f. ant. V. Cullita.
CUYNA. s. f. Cocina. Coquina , culina.
FÉR LA CUYNA. f. V. Cuynar.
PARAMENT DE CUYNA. Batería de cocina. Coqui-
naris apparatus.
CUYNAMENT. s. m. ant. V. Cuynat.
CUYNAR. V. a. Cocinar ^ guisar. Coquere ci-
bos.
PARLAM DE COLS , LA MARE n' CUYNA. loC. fam.
V. Col.
CUYNAT , DA. p. p. Cocinado , guisado.
cuYNAT. s. m. rolla qu' ordinariament és mea-
ja. Cocido., menestra. Olla.
CUYNER. s. m. Cocinero. Coquus.
CUYNERA. s. f. Cocinera. Culinae minis-
tra , coqua.
CUYNETA. s. f. dim. Cocinilla., cocinita. Co-
quina , culina parva.
CUYR. s. m. ant. V. Cuyro.
CUYRACA. s. f. ant. armadura antigua. Cora-
za. Thorax.
Tom.I.
CUY 209
CUYRAM. s. m. agregaí de cuyros. Ccrjw-
bre. Coriorum copia.
CUYRASSER. s. m. ant. qui va armní de cuy-
ra^a. Coraza , caballo coraza , coracero. Lo^
ricatus.
CUYRASSETA, s. f. dim. CoraciUa. Parvus
thorax.
CUYRO. s. m. péll. Cuero. Cutis, pellis , co-
rium.
CUYRO , de posar vi. Cuero. Uter.
DEXARHi ÉL CUYRO. f. dexarhi la péll , morirse.
Dar la piel. Vitam aniittere.
CINTA DE CUYRO. V. Cinta.
ENTRE CARN Y CUYRO. Entre cuero y carne. In-
tercutaneus.
BÓSSA, ó BUTXACA stíiSE DINERS, DlGASLl CUYBO.
ref. V. Bóssa.
CUYROL. s. m. tros de péll, ó badana de
que s' servexen los escudellérs per alüsar
r obra. Alpañata. Aluta fictilibus Isvigan-
dis.
CUYT , TA. p. p. Cocido. Coctos.
ESTAR CUYT Á ALGUNA COSA. f. met, estar fér,
versat ó acostumat á élia. Estar curtido., es-
tar cocido en alguna cosa. ín aiiqua re diu
multumque essj versatum : alicul rei assue-
tuní esse.
MAL CUYT ; ó MITG CUYT, MITG CRU. SanCOCflüdo,
Leviter, m.ile coctus.
MASSA CUYT. RíL-oclio. Nimís coctus.
CUYTA. s. m. lo que s' cou d' una vegada en
él forn. Cochura. Coctura.
CUYTA DE xocoLATE. MoUcnda de chocolate,
Molitura.
CUYTA. ant. aflicció, angustia. Cuita. Labor,
moeror, dolor.
CUYTA. ant. V. Perill.
CUYTA. ant. V. Préssa.
CÜYTADAMENT , CUYTOSAMENT. adv.
m. ant. V. Apressuradament.
CUYTAMENT. s. m. ant. Priesa. Festina-
tio.
CUYTAR. v. a. anf. donar préssa a' algú per-
qu' esécute alguna cosa. Dar priesa. Obagi-
tare , stimujare.
CUYTAR. ant. apressurar, anticipar r execució
d' alguna cosa. Apresurar , acelerar. Cele-
rare.
CUYTAR. anf. V. Encalsar.
CUYTAR. v. n. fér los cosas depréssa ; anar de-
préssa. Darse priesa., apresurarse., despachar.
Properare , celerare , festinare.
NiNGÚ 'ns CUYTA. loc. fam. Nadie nos sigue el
alcance. Nemo nos insequitur.
CUYTAT, DA. adj. ant. pressuros. Apresura^
do., presuroso. Ceier, festinus.
CUY TOS , SA. adj. fácil de cdurer. Cocedero,
cocedizo. Coctivus, coctilis.
CUZÍ , CUZIN. s. m. ant. V. Cusí.
Ggg
?A
SIO
gAA
^A. adv. )oc. a«t. Jcá. Huc.
CA. art. ant. La.
fAATRAS, QÁ ENTRAS, adv. t.ant.V.^aan-
rera.
^ A ANRERÁ , C AENR ERE. adv. t. ant. Tiem-
fo atrás. Quoi'.dam.
CABATA. s. i. ant. V. Sabata.
CABATER. s. ui. ant. V. Sabater.
CABOLLIR. V. a. ant. V. Enterrar.
CAFANORIA. s. f. ant. pastínaga. Zanahoria.
Pastinaca.
CAFAREG. s. m. ant. V. Safaretg.
CAFRÁ. 6. m. ant. V. Safra.
?AP
CAPO. s. m. ant. V. Calápaf.
^ARAGUELLS. s. in. p. ant. especie de cal-
sas. Zaragüelles ._ gregiisscos^ calzones. Femi-
nalia , femoralia.
ZARZAPARRILLA, s. f. ant. V. Sarsapar-
rilla.
CER^. s. m. ant. V. Cers.
Cü. V . Axó , alió.
CÜDA. s. f. ant. V. Presó.
^UT. s. in. ant. especie de resdosi. j^zud.VaU
lum aquae derivandae ex flumine causa cons-
tructum.
D
DAB
Es la cuarta letra del Alfabsto , tercera
en el orden de ¡as consonantes y una del nú
mero de las mudas : es letra numeral y vale
quinientús.
DABANELL. s. m. ant. V. Devanadoras.
DABANS. adv. t. ant. V. Abans , antes.
DABASSÉLL , d' aygua ó de pluja. Turbión.,
aguacero. Niinbus , alluvio.
DABASSÉLL DE PARAULAs. Tropel ., fluxo de pola'
¿ras , chorretada de palabras. Verboium al-
luvio.
DABLE, adj. Dable. Fieri potens.
DACEN. adv. ant. d' assó , d' alió, d' aquí.
De esto , de ello , de aquí. Ex hoc , inde.
DACÍÁ. s. m. nom d' heme. Daciano. Da-
cianus.
DACIAVANT. adv. t. ant. d' aquí endavant.
En adelante: De oy en adelante: De ahora
en adelante. Inde , ab bac die.
DACIÓ. s. f. ant. V. Donació.
DAció , ant. V. Data.
DÁCTIL. s. m. peu de vers llatí. Dáctilo.
Dactjius.
DACTILIC , CA. adj. lo pertanyent al peu
dáctil. Dactilico. Dactylicus.
DA^A. adv. 1. ant. Del lado de acá , de esta
parte de acá. Cis , citrá.
DADA. s. f. ant. V. Data.
DÁDIVA, s. f. Dádiva. Munus , donum.
DADIVOS , SA. adj. Dadivoso. Liberalis , in
beneficentiam proclivis, munificus.
DADOR , RA. s. m. y f. Dador. Donator.
DADOR DE LLETRAS DE CAMBÍ. V. Tirador.
DAGA. s. f. Daga. Culter , sica.
DAGA. s. m. V. Degá.
DAGANAT. s. m. V. Deganat.
DAGASSA. s. f. daga gran. Dagon. Grandior
sica.
DAg
DAGOBERT. s. m. nom d' heme. Dagoherlo.
Dagobertus.
DAGLER. s. m. Cuchillero. Sicarum faber,
cukrarius.
DAGÜERÍA. s. f. él carrer ó lloc en que te-
ñen sas oficinas éls daguers. Cuchillería.
Cultrariorum vicus.
DAGUETA. s. f. dim. Daguilla. Sicula , gla-?
diolus. •""
DALE. s. ni. ansia, desitj vehement. Anhelo,
Cupido.
DALÍ, interj. ab que s' excita á empe'ndrer ó
á ftr alguna cosa. Vamos , á ello. Age , age-
dum.
DALÍ, interj. ab que s' excita á algú á pegar á
altre. DjIí. Feri, percute.
DALÍ , DALÍ QUE DALÍ, interj. ab que s' denota
r enfado que causa la repetició importuna
d' alguna cosa. Dale : dale hola, Vah ¡ quan-
ta importunitas.
DALLA, s. f. Guadaña. Falx, sécula.
DALLADOR, s. m. Guadañero, Messor, foe-
nisex , fceniseca.
DALLAYRE. g. m. V. Dallador.
DALLIAVANT. adv. í. ant. d' allí endavant.
De allí en adelante. Ex tune.
DALMÁTICA. I. f. Dalmática. Dalmática.
DALMAU. 8. m. nom d' home. Dalmacio.
Dalmatius.
DALT. adv. ]. amunt ó per amunt. Arriba.
Sursum.
DALT DE TÓT. A lo mat alto. In eminentíorl , in
erectiori loco ; in altlori situ.
ANAR , CÁURER DALTABAX, Ó DE DALTADAX. f.
Dar abaxo , venir á baxo. Praecipitem ferri.
DONAR UN DALTABAX. f. V. Ckurcr d'ait á
bax.
POSARSE DALT. f. usada en él jo» de cartas. En-
trarse , meterse en baraja. Manus daré , se
victum fateri in ludo chartaxiun*
Vi-
DAL
VENIR UNA COSA DE DALT.f. CStaP ÚeOTetílda pST
Déu. Fenir una cosa de arriba. Da sursura
esse.
DE DALTABAX. m. adv. Dff arriba á basto.
A summo usque deorsum,á capite ad calcem.
MO LI TOCA Á DALT NI Á BAX. loC. fani. V. No
ni ha per dénts encevar.
DAM. s. m. ant. V. Dany.
DAMA. s. f. senjora noble. Danta , señora.
Domina ¡llustris, lectissima.
DAMA , criada d' honor de ]a Reyno , ó de
grans senyoras. Dama. Reginae, vel alicuiíis
illustris matroníe assecla honoraria.
DAMA , en lo jog d' escacs. Dama. Regina in
latrunculorum ludo.
DAMA , ant. V. Mestresa , xenyora.
DAMA CORTESANA , dona púbüca. Dama corte-
sana. Meretrix . pro&tibulum , scortum.
JOG DE DAMAS. Jucgo dc Dauws. Matronarum
ludus ; scruporum ludus ad lineas & nú-
meros.
BUFAR VA DAMA. f. usada en lo jog de damas.
Soplar la dama. Duellam , sive duplionem
adversarü exsibilare.
DAMAS, s. m. ant. V. Domas.
DAMASCO, s. m. ant. V. Domas.
DAMERÍA, s. f. delicadesa. Damería. Molli-
tie" , fastidium delicatulum.
DAMÍA, s. m. nom d' home. Damián. Da-
mianus.
DAMNABLE, DAMPNABLE. adj. ant. Dam-
nable. Damnabilis.
DAMNACIÓ, DAMPNACIÓ. s. f. ant. V.
Condemnació.
DAMNADURA , DAMPNADURA. s. f. anf.
borradura. Canceladura , testadura. Oblitera-
tio.
DAMNAR , DAMPNAR. v. a. ant. V. Con-
demnar.
DAMNAR, DAMPNAR. ant. V. Reprobar , Fevo-
car , anuMar.
DAMNARSE , DAMPNARSE. v. r. ant. V.
Condemnarse.
DAMNAT, DAMPNAT, DA. adj. ant. V.
Condemnat.
DAMNATGE, DAMPNATGE. s. m. ant.
V. Dany , perjudici.
DAMNEJAR , DAMPNEJAR. v. a. ant. cau-
sar duny, perjudici. Damnificar. Damnum
inferre.
DAMNEJ AT, DAMPNEJAT, DA. p. p. ant.
Diimiiificado.
DAMNIPICACÍÓ , DAMPNÍPICACIÓ. s. f.
ant. Damnificación. Damnificatio.
DAMNIFICAMENT,DAMPNÍFICAMENT.
s. m. ant. V. Dany.
DAMNIFICAR, DAMPNÍFICAR. v.a. Dam-
nificar. Damnum inftrre.
DAMNIFÍCAT, DAMPNIFÍCAT, DA. p. p.
Damnificado,
DAM 3TI
DAMNOS, DAPvIPNOS, SA. adj. ant. V.Da-
nyos.
DAMONIAT, DA. adj. ant. V. Esperitat.
DAMONT. prep. ant. V. Damunt.
DAMUNT. prep. Encima , sobre , desobre.
Super.
ANAR DAMUNT, Ó PER DAMUNT. f. SUrar;y 3X1 s'
din que l'oli va damunt de l'aygua. Sobre-
nadar. Supernatare.
rÉR ANAR DAMUNT AVALL,(5 LO d'aMUNT AVALL.
f. trastornar las cosas. Volver lo de abaxo ar-
riba ó lo de arriba abaxo. ínvertere , sumaia
imis misc3re.
DAN. s. m. ant. V. Dany.
DANSA. s. f. Danza, tripudio. Saltatio, tripu-
diuní, chorea.
DANSA de espasas. Danza de espadas. Armi-
tustrium.
ANAR Ó ENTRAR EN DANSA , Ó EN LA DANSA. f.
met. fam. Andar ó entrar en danza. In
eademre,vel negotio versan , annumecari,
compurari.
FicAR tí FOSAR EN DANSA. f.mct. Mífer CK donza.
Ejusdem suspicionis reum aliquem faceré.
SER CAP DE DANSA. f. met. V. Can.
DANSADOR, RA. s. m. y f. Danzador, tri-
pudiante. Saltans , tripudians.
DANSAR. V. n. bailar. Danzar, tripudiar»
Saltare , tripudiare.
DANSAR, mdurerse depréssa alguna cosa. Dan-
zar. Citari , circumferri.
TRAuKER A DANSAR. f. Sjcar á donzar ^ á hay»
lar. Ad saltationem provocare.
DANSARf. s. m. Danza rin. Saltator.
DANY. s. m. Daño. Damnum.
DONAR Ó PÉNDRER DINERS Á DANY. f. Dar Ó tO-
mar dinero á daño. Pecuniam foenore sume-
re , vel foenori daré.
PENA DE DANY. Pena de daño. Pcena damni.
LO QUE NO ES EN MON ANY NO ES EN MÓN DANY.
ref. V. Any.
DANYADOR, RA. s. m. y f. Dañador. No-
cens.
DANYAR. v. a. causar dany. Dañar. Nocere,
obesse , officere , incommodum daré, laedere.
DANYAT , DA. p. p. Dañado.
DANYOS , SA. adj. Dañoso. Damnosus.
DANYOSAMENT. adv. m. ant. Dañosamente.
Damnos^.
DANYOSÍSSÍM, MA. adj. sup. Dañosüimo.
Infestissimus.
DAQUEN. adv. ant. De aquí, de ahí, de esto.
Hinc.
DAQUÍAMONT. m. adv. ant. d' aquí ena-
munt. De ahí arriba. Hinc, sursum versus.
DAQUIAVANT. m. adv. ant. d'aquí endavant
En adelante. Hinc , inde.
DAQUÍENANT. m. udv. ant. V. Daquiavant»
DAR. V. a. V. Donar.
DAR coMiAT. f, ant. V. Despedir.
.212 DAR
k MALA ANYADA DARLI PASSADA. rcf.V. PaSSada.
HIES VAL UN TE Q'JK DOS TE DARÉ. fef. MaS Va-
le un toma que dos te daré : Quien da presto
' da dos veces. Qui citb dat , bis dat.
ñon' vull, non' vull, deumen' eon tros.
ref. No lo quiero no lo quiero , mas echád-
melo al capiello.
Nolo;tamen príebe,capio tamen ista libenter.
DARD. s. m. especie de sageta. Dardo. Te-
lum.
DARDANARI. s. m. ant. V. Monopolista.
DARDAR. V. n. Biltrotear , corretear , calle-
jear. Ciirsitare , vagare.
DÁRDAYRE, s. f. la dona que darda molt.
Blltrotera. Mulier vaga , errabunda , aber-
rans.
DARDELL. s. m. ant. V. Dard.
DARGA. ?. f. ant. V. Adarga.
DAROGACIÓ. s. f. ant. V. Derogació.
DARRER,RA. adj. Postrer^ postrero., último.
Postremus.
EL CORNUT KS EL DARRER QUE HO SAB. expr.
fam. V. Cornut.
DARRERA. s. ni. fam. cul. Trasero. Chines,
nates.
BARRERA, sdv. ab que s' indica la parí pos-
terior d' alguna cosa, com : darkera de la
porta. Detr.is ., tras. Post.
barrera , al datras de tot , al últiin. Al último.
Postremo.
darrera , prep. ab que s' designa F 6rde ab
que una cosa se seguex á altra. Tras.
Post.
DARRERAS. p. la part posterior deis vestits.
Quartos traseros. Posteriora vestis.
ANAR darrera, Ó AL darréra. f. seguir des-
pres d' altre en T orde ab que s' camina. Ir
detras. Pone sequi.
anar darrüra d' algú. f. anarlo seguind 6
córrerli datras. Ir ó andar tras alguno. Ali-
quem insequi.
anar darrera d' alguna cosa. f. fam. desit-
jar conseguirla , posar medís eficassos per lo-
grarla. Ir ó andar tras alguna cosa. Vehe-
menter cupere, conari aliquid adipisci.
CAMP de darrera CASA. joc. él cul. Trascorral.
Posteriora.
CORRER al darrera. f. Correr.^ dar tras alguno.
Aliquem cursu petere.
ESTAR Á LA darrera CASA. f. cstar en suma
pobresa y necessitat. No tener tras que pa-
rar. Summá egestate laborare.
ESTAR EN LA DARRERA PREGUNTA, f. CStar al-
gú apretat , especiahnent per falta de cabal.
Andar ó estar á la quarta pregunta. Summá
egestate laborare.
QUEDARSE Á DARRERA (5 ENDARRERA. f. Qí/edflrie
atrás., rezargarse. Pone, retro manere.
TANT DARÁS Á EN PÍORE QUE Ll HAURAS d' ANAR
DARRERA. Tcf. V, Anar.
DAR
DARRERAMENT. adv. m. Postreramente^
ítltiuiamente. Postremo , tándem.
DARRERATGES. s. m. p. ant. V. Enderre-
rits.
DARRERÍA. s. f. fi. Fin .¡ último. Finís, ter-
mínus.
DARRERiAS DEL HOiiE. Postrimerías dd hom'
hre ; novísimos. Homínis novissima.
LO QUE FA 'l BOTG Á LA DARRERÍA FA 'L SABI Á
LA PRIMERIA, ref. Lo que hace el loco á la
derrería hace el sabio á la primeria.
Quod primum sapiens postremum conficit
amens.
DAT , DA. p. p. V. Donat.
DATA. s. f. diada d' una escríptura. Data.
Dies epístola; , scripti dies , dies litteris ads-
cripta.
DATA, partida que s' assénta en los compres per
descarreg de lo que s' ha rebut. Data. Ra-
tio expensi scripto tradita.
FOSAR EN DATA , Ó PER DATA. f. pOSat algUna
partida en un compte en desca'rreg de lo que
s' ha rebut. Adatar. Expensi ratíonem scrip-
to tradere.
ESTAR UNA COSA DE MALA DATA. f. Estar Una
cosa de mala data. Rem malé se habere.
DATARI. s. m. Oficial del Papa. Datario.
Datarius, adscriptor rescripti Pontiíicii.
DATARÍA, s. f. Dataría. Tribunal Pontíficís
rescriptis expediendís.
DÁTIL, s. m. Dátil. Falmse bacca, pomum.
DATILET. s. m. dim. Datilillo. Dactilus par-
vus.
DATíU. s. m. Gram. Dativo. Dativus.
DAU. s. m. Dado. Lusoría tessera , cubus.
DAu FALS. Dado falso. Alea spuria , adulte-
rina.
DAUS. s. f. p. trossos de ferro axí díts ab que
s' carregan las péssas de artillería. Dados.
Ferrei taxílli.
DAUS , en la Naut. Dados. Quadrae taeniae.
DAUS , la mostra de figuras quadradas sem-
blant á las casas del jog de damas. Escaques^
quadrados , quadros. Tessella;.
MUDARSE ÉLS DAUS. f. mct. mudarse 1' estat ó
circunstancias de las cosas. Mudarse los bo-
los : trocarse los bolos. Res bene verteré , vel
in peius ruere.
SEGONS com PINTE Ó COM DONARÁ 't DAU. f.
fam. Conforme diere el dado. Spectato álese
sortisque eventu.
VENIR sk 'l DAU. loc. met. succelr las cosas
prosperament. Correr el dado. Aleae sortem
favere , secundam esse.
LA MtLLOR SORT DELS DAUS ES NO JUGARLOS.
ref. Lo mejor de los dudos es no jugarlos.
Óptima talorum sors est non tángete ta-
los.
DAUET. s. m. dim. Dadillo. Ta.xillüs , taius
minimus.
DAU-
DAU
DAURAüA. s. f. ant. péx. Dorado , dorada^
doradilla, Aurata.
DAÜRADELLA. s. f. herba. Doradilla^ escolo-
pendra. Asplenum, scolopendrium.
DÁURADOR. s. m. Dorador. Inaurator.
DAÜRADÜRA. s. f. Doradura , el dorado.
Auratura.
DAÜRAR. V. a. Dorar. Inaurare.
DAURAR LA PÍNDOLA. f. met.fam. donar ab arti-
fici de paraulas alguna noticia poc favorable.
Dorar la pildora. Cauto verborum iavolucro
infaustum eventum nuntiare.
DAVALL. prep. sota. Debaxo. Sub.
DAVALLADA. s. f. Ba-sada. Clivus.
FER DAVALLADA Ó DAVALLANT. f. algUn lloc.
Hacer declivio , venir en declivio. In declive
vergere.
DAVALLAMENT. s. m. p. u. Descendimiento.
Descensus.
DAVALLANT. s. ra. joc. gorja. Tragadero.
Guttur.
DAVALLAR. v. a. y n. Baxar ^ descender.
Demittere, descenderé.
DAVANT. s. m. la part anterior d' alguna co-
sa , com DAVANT de casa. Delantera afrente.
Pacies.
DAVANT. adv. 1. que denota la situació d' algu-
na persona ó cosa respecte d' altra. Delan-
te., enfrente , frente. Ante.
DAVANT. prep. en presencia. Delante. Coram.
DAVANT. ant. V. Abans.
DAVANT DE DEU Y DE TOT LO MON. loC. Delante
de Dios y de todo el mundo. Coram Deo &
hominibus.
DAVANT DE MI. fórmula de que usan éls Nota-
ris , donand fe deis Instruments que s' otor-
gan en son poder, yínte mí. Apud me.
DAVANT DE vESTiT. Dilontcra. Anterior ves-
tís pars.
DAVANT DiT , DITA. adj. Autediclio. Antea me-
moratus.
DAVANT PER DAVANT. m. adv. Frente á frente.
In ipso conspectu , omnino e' regione.
ANAR DAVANT. f. met. ab que s' expréssa qu'al-
gú es sempre '1 primer en alguna funció. Ir
en la delantera. Príecedere , anteire.
APARTARSE, EXIR DEL DAVANT, d'algÚ Ó d'al-
guna cosa. f. (¿uitarse de delante. É cons-
pectu recedere.
F¿R ANAR DAVANT , POSAR DAVANT. f. met. ab
que s' denota qu' á algú se '1 fa sér sempre 'i
primer en alguna funció. Poner en la delan-
tera. In primo loco aliquem constituere.
NO POSÁRSELI Á ALGÚ RES DAVANT Ó PER DA-
VANT. f. met. no detenirse per res. No ponerse
cosa por delante. Omnia posthabere ; nil
aliquid pensi habere , quominus.
PASSAR DAVANT. f. met. anticiparse á altre. Co-
ger la delantera. Antevertere.
PASSAR DAVANT Á ALGÚ. f. met. Caminar ó cór-
Tom.I.
DAV 2J3
rer mes qu' éll ; dexarlo endatras. Adelantar.
Príeire, pracurrere.
PASSAR DAVANjr Á ALGÚ. f. mct. excedirlo. Ade-
lantarse á alguno. Príecellere.
POSAR AL DAVANT. f. met. representar , fér ve'u-
TCT. Poner delante. Ante, ob oculos poneré,
obiicere.
POSAR PER DAVANT , Ó DAVANT DELS ULLS. f.
met. fér ve'urer , fér evidencia á algú d' al-
guna cosa , particularment deis inconve-
nients y danys que s' seguirían de 1' exécu-
ció de lo que s' medita. Poner delante de los
ojos. Ob oculos poneré.
TEÑIR PER DAVANT, f. met. teñir present anti-
cipadament alguna cosa per exécutarne un'
altra. Llevar por delante. Pne oculis ha-
bere.
TRAURERSE Á ALGÚ DE DAVANT. f. met. fér qUe
no puga compare'xer á sa presencia, matand-
lo ú fendlo ausentar. Quitar de en medio. É
medio tollere.
D-.VANTGUARDA. s. f, Vangv.ardia. Prima acies.
DAVANTAL. s. m. Devantal .delantal., avan-
tal. Semicinctium.
DA VEGADAS, adv. V. Avagadas.
DaVOLTA.^. adv. V. Avoiras.
DAYNA. s. f. animal saivatge. Gamo. Dama.
DAYNA, la feméila. Gama. Dama femina.
DAYNETA. s. f. dim. Gamezno. Pullus damse,
DE.
DEA. s. f. ant. Diosa. Dea, diva.
ÜEBADAS. adv. ant. V. Davegadas, ava-
gadas.
DEBADES. adv. ant. en va'. En vano , en val-
de. Frustra , incassüm.
DEBADES. ant. s¿ns preu algún , gratuitament.
De balde. Gratis, gratuito.
DEBAIX. prep. ant. bax , sota. Debaxo.
Sab.
DEBAT. s. m. Debate. Contentio.
DEBÁTRER. v. n. altercar. Debatir , dar y
tomar. Verbis contenderé, disceptare.
DEBÁTRER. v. 3. remenar alguna cosa regular-
ment líquida ab algún instrument, com cu-
lléra, espátula, &c. perqué s' mésele, s'
condense , &c. Batir. Miscere.
DEBATUT, DA. p. p. Debatido.
DEDATüT, DA. batut, com éls ous , Ilét, &c. Ba-
tido.
DEBEDOR. s. m. ant. V. Deutor.
DÉBIL, adj. Débil. Debilis.
DEBILITACÍÓ. s. f. Debilitación. Debili-
tatio.
DEBILITADÍSSIM', MA. adj. sup. Debilita-
düimo. Viribus máxime fractus.
DEBILÍTAMENT. s. m. V. Debilitació.
DEBILITAR, v. a. Debilitar , infirmar. De-
bilitare.
Hhh DB-
314 BEB
DEBILITAR I/AS FORJAS DEL ENEMIG. f. DcbUt'
iar las fuerzas del enemigo. liostem infirma-
re , imminuere, enervare.
DEBILITAT , DA. p. p- DehWitado.
DEBiLiTAT. s. f. falta de vigor ó forsas. Debili-
dad. Debilitas, iinbecillitas.
DEBILITAT. iTiet. fkquesa d' enteníment. Debi-
¡idciJ. Debilitas.
DEBILMENT. adv. m. Débilmente. Debilitar,
imbecilüter, inÜrnie.
DÉBIT. s. m. Débito. Debitum.
DÉBiT CONJUGAL. Debito conyugal. Coniugale
debitum.
DEBITORI, s. m. Debitorio. Syngrapha, cau-
tio, syngraphus.
DEBOTAR. V. a. ant. tra'urer, llansar, botar
fora. Arrojar., echar., expeler. Pellere.
DEBOXADOR. s. m. ant. V. Dibuxador.
DEBOXAMENT. s. m. ant. V. Dibux.
DEBOXAR. V. a. ant. V. Dibuxar.
DEBUIX. s. m. V. Dibux.
DEBUXADOR. s. m. V. Dibuxador.
DEBUXAR. V. a. V. Dibuxar.
DÉCADA, s. f. Década. Decas.
DECADENCIA, s. f. Decadencia. Deterior
reí status.
DECAIMENT. s. m. Descaecimiento. Lan-
guor, debilitas.
DECAMPAR. V. n. Decampar. Castra mo-
veré.
DECAMPAT , DA. p. p. Decampado.
DECANTAMENT. s. m. ant. Torcimiento. In-
cÜnatio, flexio.
DECANTAR, v. a. mtíurer alguna cosa , tor-
céndla ó inclinandla á un costat , ó altre.
Decantar , ladear , torcer. In latus inclinare.
DECANTARSE, v. r. Ladearse , torcerse. In
latus inclinari , vergere.
DECANTARSE, met. incünarsc á algún partit , al
parer d' algú. Ladearse. In alicuius partes
inclinari.
DECANTAT, DA. p. p. Ladeado , decantado.
DECANTAT , DA. adj. pouderat per mólt bo. De-
cantado. Praedicatus.
DECÁURER. V. n. Decaer., descaer., descae-
cer. Labascere , labefactari, in peius ruere.
DEcXuRER EN LA CAUSA, f. for. ant. Perder la
causa ^ el pleyto. Causa cadere.
DECAYCIÓ. s. f. ant. Descaecimiento. Lan-
guor.
DECAYMENT, s. m. ant. V. Cayguda.
DECEBEMENTZ. s. m. ant. V. Engany.
DECEBRE. V. a. ant. V. Enganyar.
DECEBUT , DA. p. p. ant. V. Énganyat.
DECELAMENT. s. m. ant. V. Descubrí-
ment , revelació.
DECELAR. V. a. ant. V. Descubrir , re-
velar.
DECEMVIRAT. s. m. Decemvirato. Decem-
viratus.
DEC
DECEMVIRS. s. m. p. Decémviros. Decem-
viri.
DECENCIA, s. f. compostura, adorno qu' ex-
cita al culto y veneració de las cosas sagra-
das. Decencia. Decentia.
DECENCIA, él fracte,port, Iluiment que cor-
respon al estar, dignitat , naxement d' algú.
Decencia. Ornatus.
DECENCIA , recato. Decencia. Honestas , pu-
dor.
DECENT. adj. honest,just, decent. Decente»
Decens , honestus.
DECENT, corresponent al estat y qualitat de ca-
da hu. Decente. Condecens.
DECENT , modest , com color decent. Decente.
Decens.
DECENT , conforme , corresponent, com grati-
ficació DECENT. Decente. Aptus , idoneus.
HOME DECENT , PERSONA DECENT. Hombre de'
cente , persona decente. Liberalis , ingenuus
vir.
DECENTÍSSIM,MA. adj. sup. Decentísimo.
Decentissimuf.
DECENTMENT. adv. m. Decentemente. De-
center , decoré.
DECEPCIÓ. s. f. ant. Engaño. Deceptio.
DECEPTIU , VA. adj. ant. V. Enganyos.
DECERNIR. V. a. ant. V. Determinar , deli-
berar, resóldrer.
DECESSOR. s. m. ant. V. Predecessor.
DECIDIR. V. a. Decidir. Decernere. definiré.
DECIDIT , DA. p. p. Decidido.
DÉCIMA, s. f. composició poe'tica. Décima,
espinela. Metrum hispanicum decem carini-
nibus constans.
DÉCIMA. V. Delme.
DÉCIMA PART. Cada una de las deu parts d' un
tht. Décima. Decima pars.
DECIMAR. V. a. ant. V. Delmar.
decís, SA. p. p. ant. V. Decidit.
DECISIO. s. f. deterrcinacid, resolució que s*
pren en alguna cosa dubtosa. Decisión. De-
cisio , diiudicatio.
DEcisió , sentencia pronunciada en las causas
civils y crimináis. Decisión. Decisio, litis
diremptio.
DEcisió DE ROTA , Ó ROTAL. Decision de Rota., 6
rotal. Sacríe rotae decisio.
DECISIR. V. a. ant. V. Decidir.
DECISIU , VA. adj. Decisivo , decisorio. De-
finitivas.
voT DECISIU. Foto decisivo. Facultas decernendi,
statuendi.
DECISIVAMENT. adv. m. Decisivamente.
Definitive'.
DECLAMACIO. s. f. discurs vehement , in-
vectiva. Declamación. Declamatio, invectiva
oratio.
DECLAMACIO , oració escrita y dita per exérci-
tarse en las reglas de la Retórica , y casi
f sem-
DEC
sempre sobre assumpto fingit. Declamación.
Declamatio.
DECLAMADOR, s. m. Declamador. Decla-
mator.
DECLAMAR, v. n. Declamar. Declamare.
DECLAMATORI, RÍA. adj. Declamatorio.
Declamatorius.
DECLARACÍÓ. s. f. manifestació , explica-
ció , ó interpretació de lo que s' dubta ó ig-
nora. Declaración. Declaratio.
DECLARAcid. for. tcstificació. Declaración. Attes'
tatio , testimonium.
DECLARADAMENT. adv. m. Declarada-
meute. Aperte, claré.
DECLARADOR, s. m. ant. Declarador. De-
clarator , interpres.
DECLARAMENT. s. m. ant. V. Declaració.
DECLARANT. p. a. Declarante. Testimo-
nium dicens.
DECLARAR. V. a. manifestar, explicar, in-
terpretar lo qu' está ocult , ó no s' entén be.
Declarar. Declarare, manifestare, explicare.
DECLARAR LA GUERRA, f. Declarar la guer-
ra. Bellum indicere, denunciare.
DECLARARSE, v. r. manifestar 1' a'nimo,
ó l'intenció. Declararse. Mentem aperire.
DECLARARSE Á ALGUNA PERSOXA. f. fér COnfianSa
d' ella , descubrirli alguna cosa reservada.
Declararse. Sua consilia alicui patefacere,
aperire.
DECLARAT , DA. p. p. Declarado.
DECLARATORI, RÍA. adj. Declaratorio. Ex-
ponens , declaraos , aperiens.
DECLINABLE, adj. Declinable. Declinabilis.
DECLINACIÓ. s. f. declivi,ó inclinació d' al-
guna cosa envérs él lloc inferior. Declina-
ción. Declinatio , declivitas.
DECLINACIÓ. met. decadencia. Declinación. In
deteriorem statum inclinatio.
DECLINACIÓ. Gram. Díc/iníicion. Declinatio, no-
minum inflexio.
DECLINACIÓ. Astron. DecUnocion. Declinatio.
DECLINACIÓ, en r art de fér rellotges de sol. De-
clinación. Inclinatio , declinatio.
DECLINAR. V. n. inclinarse envers alguna
part , ó extrém. Declinar. Inclinare.
DECLINAR. Gram. Declinar. Inílectere nomina
in casus & números.
DECLINAR, met. decáurer. Declinar. Labas*
cere.
DECLINAR ÉL FOR , LA JURISDICCIÓ. f. for. Ds-
clinar jurisdicción. Eiurare forum.
DECLINAR EL SOL, EL DiE, &c. DecUnor el ÍO/,
el dia, &c. In occasum vergere.
DECLINAR LA FEBRE. f. Declinar la calentura.
Remitti , minui febrim.
DECLINA? , DA. p. p. Declinado.
DECLIVI. s. m. Declive., declivio. Declivium.
DECOCCIO. s. f. Decocción. Decoctio.
DECOLLACIÓ. s. f. ant. V. Degollació.
DEC
21
DECONTINENT. adv. m. ant. V. Encortí'-
nent.
DECORAR. V. a. condecorar. Decorar, Insig-
nire , decorare , ornare.
DECo.iAR , dir de memoria. Decir de memoria^
de coro. Memoriter recitare.
DECORAR, ape'ndrer de memoria. Decorar. Me-
moria tradere , commendare.
DECORAT, DA. p. p. Decorado, dicho de
memoria.
DECORO, s. m. honor, reverencia que s'deu
á alguna persona per son naxemcnt,ó dig-
nitat. Decoro. Honor , decus.
DECORO , circunspecció , gravedat , serietat.
Decoro. Dignitas.
D£co;io , recato, honestedat. Decoro. Pudor,
pudicicia.
DECORO , honra, punt, estimacio. Decoro. Di^ni-
tas. °
DECOROS, SA. adj. Decoroso. Decens,de-
corus , conveniens.
DECOROSAMENT. adv. m. De.o^osamente,
Decenter , decoré.
DECORRER. y. n. ant. fluir. Correr., manar^
fluir. Fiuere , diffluere.
DECORRIMENT. s. m. ant. curs, continuació
de moviment ó de témp,. Curso , decurso^
discurso. Dacursus.
DECREMENT. s. m. Decremento. Decre-
mentum.
DECRÉPIT , TA. adj. Decrépito. Decre-
pitus.
DECREPITÜT. s. f. Decrepitud. Extrema se-
nectus.
DECRET. s. m. determinació , decisió, reso-
lució. Decreto. Decretum.
DECRET, cert Ilibre del dret canónic. Decreto.
Gratiani decretum.
DECRETACIÓ. s. f. ant V. Decret.
DECRETALÍSTA. s. m. Decretalista. Decre-
taiis interpres.
DECRETALS. p. Ilibre en qu' están recopila-
das las epístolas ó decisions Pontificias. De-
cretales. Líber deereíalium epistolaruni.
DECRETISTA. s. m. Comentador del lübre
del Decret. Decrefista. Decieti interpres.
DECREXENT DE LA MAR. ant. Refluxo.
Reciprocaiio , recessus maris.
DECÚBIT. s. m. Med. Decúbito. Decubitus.
DÉCUPLO, PLA. adj. Décuplo. D.cuplus.
DECURÍO. s. m. Decurión. Decurio.
DECÜRS. s. m. Decurso. Decursus.
DECA. m. adv. ant. De acá , de esta parte,
de la banda de acá., de la parte de acá. Hinc,
ex hac parte.
DEFAMAR, ant. De esta parte del mar. Cit
mare.
DEDÍCACIO. s. f. consagració d' alguna cosa,
particularment d' algún temple , al culto de
Déu, de Nostra Seniora ó deis Sants; y la
acció
CIÓ DED
acció de destinar a altres fins alguna cosa,
com un' estatua en honor d' algún héroe.
Dedicación. Dedicatio.
DEDiCACió , la celebritat del die en que s' fa
memoria d' haberse dedicat algún temple,
altar , &.c. Dcdicíicion. Pestum dedicationis.
DEülCANT. p. a. Dedicante. Dedicans.
DEDICAR. V. a. consagrar alguna cosa, com
temple , altar, al culto de Déu , de María
Santissiraa ó deis Sants; ó destinar á altres
fins alguna cosa, com un are triumfal en nie-
niüria d' alguna victoria. Dedicar. Dedica-
re , dicare.
DEDICAR, emplear , destinar, aplicar. Dedicar.
Dedicare.
DEDICAR, un ¡libre, conclusions, &c. á algú.
Dedicar. Dedicare, nuncupare, dicare.
DEDICARSE Á ALGUNA COáA. f. apli-
carse á ella. Dedicarse á ídguna cosa. Alicui
rei animum intendere; operam navare , ad-
hibere.
DEDICARSE Á DEU. f. emplearse en s6n servey.
Dedicaise á Dios. Se Deo dicare, vovere, ad-
dicere.
DEDICAT, DA. p. p. Dedicado.
DEDICATORIA, s. f. Dedicatoria. Epístola
nuncupatoria.
DEDIGNARSE. v. r. desdenyarse. Dedignar-
se. Dedignari.
DEDUCCIÓ. s. f. illació, derivado. D^duc-
cion. Deductio.
DEDUcció, detracció , rebaxa d'alguna quanti-
tat. Deducción. De summá deductio.
DEDUIR. V. a. inferir. Deducir. Deducere.
DEDüiR. for. allegar. Deducir. Rationibus ius
stabilire.
DEDUIR, deíráurer, descontar. Deducir. De sum-
má , aut de capite deducere.
DEDÜIT, DA. p. p. Deducido.
DEEMBRE. s. m. ant. V. Desémbre.
DEEN , NA. adj. ant. V. Desé.
DEENAMENT. adv. ant. En décimo lugar.
Décimo.
DEENER. s. m. ant. V. Decurió.
DEESA, s.f. ant. V. Dea.
DEPALC. s. m. Desfalco. Detractio, deductio.
DEPALCACIÓ. s. f. ant. V. Defalc.
DEFALCAMENT. s. m. ant. V. Defalc.
DEFALCAR, v. a. Desfalcar., defalcar. Be-
ducere , detrahere.
DEPALCAT, DA. p. p. Desfalcado , defaU
DEFALENT , DEPALLENT , DEFFA-
LLENT,DEPALL1NT. adj. ant. Defec-
tible. Diñcv'v.s.
DEFALLIMENT. s. m. falta de forsas, de-
vigor. Deífúllecimiento. Virium , vigoris de-
fectus , languor.
DEFALLIMENT , basca , desmay. Desfallecimien-
to. Languor , animi defectio , dcliquium.
DEP
DEFALLIMENT , él que vé de falta d' aliment.
Ahilu. Deliquium.
DEFALLIMENT , DEFALIMENT. ant. V. Falta Cul-
pa, def^cte, carencia.
DKFALLIR , v. n. ant. pérdrer 1' a'níino. Des-
fallecer. Animo cadera.
DEíALLiR , cometrer alguna culpa , fér alguna
falta. Faltar. Peccare.
DEFALLiR. ant. pérdrer l'a'nimo , faltar h\ cor.
Perder el ánimo , faltar el ánimo. Animo ca-
dere , frangí animo.
DEFALLiR. ant. motír. Fallecer. Emorí.
DEFALLiR, DEFALiR. ant. V. Paitar, en lo
signifioat de no haberhi d'alguna cosa.
DEFALLiR. ant. V. Dísmínuír , míuvar.
DEFALLIT , DA. p. p. Desfallecido.
DüFALLiT , DA. adj. ant. V. Faitat.
DEPALT. s. m. ant. V. Palta , defecte , ca-
rencia.
DEFECTE. s. m. Defecto. Defectus.
DEFECTIBLE, adj. Defectible. Defectibilis.
DÉFECllÜ , VA. adj. Defectivo. D¿fect¡-
vus.
DEPECTUOSAMENT. adv. m. Defectuosa-
mente. Vítio laborans , mendosus , imper-
fectus.
DEPENDENT. p. a. Defendiente. Defen-
dens.
DEPENDRE. v. a. ant. prohibir, vedar. Fe-
dar , d-.fender. Vetare.
DEFENDRER,DEFPENDRER. ant. de-
fe nsar. Defender. Defenderé.
DEFENDRER. ant. protegír , amparar. Defender.,
guardar., librar. Liberare.
DEFENDRERSE. v. r.ant. V. Llibrarse, es-
cusarse.
DEPENEDOR, DEPPENEDOR. s.m. ant.
V. Defensor.
DEPENENT, DEPPENENT. p. a. ant. V.
Defendent.
DEPENIMENT, DEFPENIMENT. s. m.
ant. V. Defensa.
DEFENSA, s. f. reparo, resguard ab que s're-
sistex ó repeMex algún perill. Defensa. De-
fe nsio.
DEFENSA , amparo , proteccíó. Defensa. Pro-
tectio , tutamen.
DEFENSA, arma, instrumcnt ó altra cosa ab que
resistex ó s' defensa algú d' alguna invasió ú
perill. Defensa. Munimen.
DEFENSA , Fortif. Defensa. Propugnaculum.
DEFENSA , manifest , ó escrit en abono d'al-
guna persona ó cosa. Defensorio. Apologe-
ticum scríptum.
DEFENSA, ant. prohíbició. Prohibición , defensa.
Prohibítio.
POSARSE EN DEFENSA, f. Poncrsc ert defcnso.
Bese tueri.
DEFENSABLE. adj. Defensahh. Presidio fir-
mus , raunitus.
DE-
DEF
DEFENSAR. v. a. preservar á algo d' algún
dany ; protegirlo , ampararlo. Defender, De-
fenderé , tueri.
DEFENSAR , sostenír alguna cosa contra'l dic-
tamen d'altre. Defender. Tueri.
DEFENSAR , sostenif la certesa d' alguna co-
sa. Defender. Rem asserere.
DEFENSAR , advocar en favor, en defensa del li-
tigant , ó reo. Defender. Patrocinari.
DEFENSAR. ant. prohibir, vedar, impedir. De-
fender. Impediré , vetare.
DEFENSAR coNCLUsioNs. Defender conclusiones.
Theses propugnare , defenderé.
DEFENSAT, DA. p. p. Defendido.
DEFENSIÓ, DEFFENSIÓ. s. f. ant. V. De-
fensa.
DEFENSIU VA. adj. Defensivo. Protegens,
defendens.
ESTAR Á LA DEFENSIVA , POSARSE Á Ó SOBRE LA
DEFENSIVA. Estor ala defensiva., ó ponerse
sobre la defensiva. Defensión! , ac praesidio
suí ipsius intentum esse.
DEFENSOR , RA. s. m. y f. Defensor. De-
fensor.
DEFERENT. s. m. Astron. circuí axi dit.
Deferente. Deferens.
DEPERENTS. p. Anat. certs vasos del eos del
animal. Deferentes. Deferentia vasa.
DEFERIR, v. n. Deferir. Primas alicui defer-
re ; alicuius prudentiae ac doctrinae plurimüm
tribuere.
DEFES DEPFES , SA. p. p. ant. Defendido,
vedado , prohibido.
DEFFECTIU , VA. adj. ant. V. Defectuos.
DEFFIAR. V. n. ant. V. Desconfiar.
DEFICIENT. adj. Deficiente. Deficiens.
DEFINICIÓ. s. f. expücació de T essencia d'
una cosa. Definición. Definitio.
DEFINICIÓ , decisió , determinacid. Definición.
Decissio, decretum.
DEFINICIÓ DE cÓMPTEs. Finiquito. Apocha.
DEFINICIÓ DESCRIPTIVA. Definición descriptiva.
Definitio descriptiva.
DEFINICIÓ FÍSICA. Defintcion física. Definitio
physica.
DEFINICIÓ METAFÍSICA. Definición metafísica.
Definitio metaphysica.
DEFINICIÓ QuiDDiTATiVA. Definición quidditati'
va. Definitio quidditativa.
FÉK DEFINICIÓ DE cÓMPTES. Dar finiquito. Apo-
cham debitori daré.
DEFINIDOR, s. m. qui definex, decidex , ó
determina alguna cosa. Definidor. Definitor.
DEFINIDOR, en los órdes religiosos. Definidor.
Definitor.
DEFINIR. V. a. explicar P essencia d' una
cosa. Definir. Definitione explicare.
DEFINIR , decidir , determinar. Definir. Aliquid
decernere , statuere.
DEFINIT , DA. p. p. Definido.
Tom. I.
DEF éijr
DEFÍNITIU , VA. adj. for. Definitivo. Defini-
tivus, decretorius.
SENTENCIA DEFINITIVA. V. Sentencia.
DEFÍNITIVAMENT. adv. m. Definitivamen-
te. Definite.
DEFÍNITORI. s. m. M lloc ahont se juntan los
Definidors deis Ordes religiosos. Difinitorio.
Locus ad Definitorum concessum destinatus.
DEFÍNITORI. la junta ó eos deis matéxos Defini-
dors. Definitorio. Definitorum coetus.
DEFLUXÍÓ. s. f. ant. V. fiuxió.
DEFORA. adv. 1. Defuera. Foris , forinsecus,
DEFORME, adj. Deforme. Defcrmis.
DEFORMÍTAT. s. f. Deformidad, disformi-
dad. Defoniiitas.
DEFRAUDACIÓ. s. f. Defraudación. Defrau-
datio,
DEFRAUDADOR, s. m. Defraudador. De-
fraudstor.
DEFRAUDAMENT. s. m. ant. V. Defrau-
dado.
DEFRAUDAR, v.a. perjudicar, usurpar á al-
gii lo que li toca de dret. Defraudar. De-
fraudare.
DEFRAUDAR, mct. prívat. Defraudar. Frauda-
re , auferre.
DEFRAUDA!, DA. p. p. Defraudado.
DEFUGIR. V. n. V. Fugir.
DEFUNT, DEFUNCT, TA. s. ra. y f. aní.
V. Difunt.
DEPUYTA. s. f. ant. V. Efugi, evasió, es-
cusa.
DEGA. s. m. él mes antig d' algún eos ó co-
munitat. Decano. Antiquior.
DEGÁ, 1' obtentor dei deganat en las iglesias
Catedrals. Dean. Decanus.
DEGÁ , 1' Ecclesiástic que té jurisdicció deter- '
minada fora de la curia Episcopal. Ficaria
foráneo. Vicarius foraneus.
DÉGANAT. s. m. la dignitat qu' obté '1 Degá
en las iglesias Catedrals. Deanaío , decanato.
Decanaius.
DEGANAT , ¿1 territori á que s' extén la ju-
risdicció del Dcga' Ecclesia'stic que la té en
algún districte fora de la curia episcopal. Fi-
cariaío foráneo. Vicariatus foraneus.
DEGASTAR. v. a. ant. V. Deguastar.
DEGEL, DEGELAMEET. s. m. ant. V.
Desgel.
DEGENERAR, v. n. pérdrer alguna cosa sa
primera bondad. Degenerar. Degenerare.
DEGENERAR. luet. sér algú dessemblant á sos
passats. Degenerar. Á parentum optimis mg-
ribus, virtute, probitate deflectere.
DEGLUTIR. V. a. V. Empastarse , enviarse.
DEGOLAR. V. a. ant. V. Degollar.
DEGOLLACIÓ. s. f. Degollación. Decolla-
tío.
DEGOLLADOR, s. m. part del coll del ani-
mal. Degolladero. íugulus , iugulum.
lii DE-
3i8 DEG
DEGOLLADOR , qui degoUa. Degollador. Carni-
fex , iugulans.
DEGOLLADURA, s. f. ant. V. Degollador
en son primer piajnificat.
DEGOLLAMENT. s. f. p. u. Degüello. De-
coUatio.
DEGOLLAR, v. a. Degollar. lugulare.
DEGOLLAR, iiiet. sér aigú sumament molést, pe-
sar. Degollar. Enecarc , conficere.
DEGOLLAR Á SANGRÍAS, f. Degollar á sangrías.
Immodicá delractiona sanguinis aliquem
enervare.
PASSAR Á MATA DEGOLLA. f. PüSar á CUchUlo.
Internecare.
DEGOLLAT , DA. p. p. Degollado.
LO MORT DIGUÉ AL DEGOLLAT QUI t' HA TANT
MAL ADOBAT. lef. V. Mort.
DEGOSTAR. v. a. ant. talar , destruir. Po-
puiari.
DEGOTAMENT. s. m. ant. V. Destillació.
DEGOTAR. V. n. Go/e¿jr. Stillare , stillis ca-
dere , pluere.
DEGOTER. s. m. terrif. Gotera. Canalis frac-
tura vel os.
DEGOYLAR. v. a. ant. V. Degollar.
DEGRADACÍÓ. s. f. 1' acció de privar á algú
per algún delicte deis honors y privilegis
que tenia. Degradación. Exauguratio , de-
gradatio.
DEGRADACÍÓ, la privacíó delgrau, honors, &c.
qu' algú tenía. Degradación. Pri vatio, depo-
sitio.
DEGRADACÍÓ, en la pintura. Degradación. Di-
minutio.
DEGRADACÍÓ DEL COLOR , en la pintura. Degra-
dación de color. Colorís vel pigmenti vivi-
dioris extenuatio.
DEGRADACÍÓ DE LA LLUM , 60 la pintura. De-
gradación de luz. Lucís extenuatio.
DEGRADACÍÓ VERBAL, la que s' dcclara per sen-
tencia del Jutge, séns arribar á sa exécució,
ab las degudas solemnitats. Degradación ver-
bal. Verbalis exauguratio.
DEGRADAR, v. a. privar á algú per algún
delicte de las dignitats y honors que tenía.
Degradar. Gradu aut honore aliquem de-
poneré , deiicere.
DEGRADAR, privar y deposar d' ofici y benefici,
privilegi y for. Ecclesiástic á algún Clergue.
Degradar. Exaugurare.
DEGRADAT , DA. p. p. Degradado.
DEGRADUACÍÓ. s. f. ant. V. Degradació.
DEGÜ. adj. ant. V. Ningú.
DEGUASTADOR. s. m. ant. V. Destructor,
malbaratador, malmetedor.
DEGUASTAR. v. a. ant. V. Malbaratar, des-
truir.
DEGUASTyVT, DA. p. p. ant. Malbaratado.,
destruido.
DEGUDAMENT. adv. m. Debidamente. De-
DEG
bité, ut par est; equo & recto ordine.
DEGUSTACIÓ. s. í. ant. tast. Cuta. Degus-
tutio , deübatio.
DEGUSTADOR, s. m. ant. él que tasta. Ca^
¡ador , probador. Degustator.
DEGUSTAR, v. a. ant. tastar, assaborir. Ca-
tar , probar , gustar. Deiibare , gustare.
DEGUT , DA. p. p. Debido.
DEHEN , NA. adj. ant. V. Desé.
DBiiKr-A. s. f. ant. V. Desena.
DEÍCIDA. s. m. Deicida. Jesu-Christi inter-
fector.
DEICÍDL s. m. DeiciJio. Jesu-Christi occisio.
DEÍFICACIÓ. s. f. Deificación. Deificatio.
DEISME. s. ni. Deismo. Deismus
DEÍSTA, s. m. Deísta. Deista.
DEITAT. s. f. Deidad. Deitas.
DEIUS. prep. ant. V. Dcjus.
DEJECTAR. V. a. Desechar. Reiicere.
DEJORN. adv. t. Temprano, Prseproperé , nia-
ture.
DEJU , NA. adj. Ayuno. leiunus.
DEjú , él que no té noticia d' alguna cosa ó no
Tentén. Ayuno. Rem penitiis igüorans.
estar en DEJÚ, d'algun íét , d'alguna ncticia,
Síc. f. met. ignorarla. Estar sn ayunas. Rem
penitüs ignorare.
QUEDARSE EN DEJÚ. f. met. Ho compe'ndrcr res
en algún assumpto de que s' parla. Quedarse
en ayunas. Nil prorsus capere.
EN DEJÚ. m. adv. En ayunas. leiuné.
ÉL FART NO coNEX AL DEJÚ. ref. V. Cone'xer.
DEJUNAR. V. n. Ayunar, leiunare , á cibis
abstinere.
DEJUNAR DESPRES DE FART, Ó DESPRES d' HABER
dinat. f. Ayunar después de harto. Satiatum
ieiunia predicare.
PROU DEjuNA qui MAL ménja. ref. Harto ayu-
na quien mal come,
Qui male corpus alit ieiunia servat abundé.
DE[UNCC1Ó. s. f. ant. V. Disiuncció.
DEJUNCTIU , VA. adj. ant. V. Di.junctiu.
DEJUNL s, m. Ayuno. leiunium.
DEjuNí NATURAL. Ayuno natural. leiunium.
DEJUNTAR. V. a. ant. V. Desjuntar.
DeJüNYR. V. a. ant. V.Desjunyir.
DEJUNYIT , DA. p. p. ant. V. Desjunyit.
DE; US. prep. ant. V. Sota, bax.
DEJUTJAT, DA. adj. ant. V. Judicat.
DELACIÓ. s. f. Delación. Delatio.
DELANAGAR. v. n. ant. V. Lliscar.
DELAT , DA. p. p. ant. Acriminado , acusa-
do. Traductus.
DELATABLE. adj. Delatable. Delatione dig-
nus.
DELATADOR. s. m. Delator. Delator.
DELATANT. p. a. Delatante. Delator.
DELATAR, v. a. Delatar. Deferre.
DELAT AT, DA. p. p. Delatado.
DELATOR, s. m. V. Delatador.
DE-
DEL
DELAY. adv. 1. ant. En el otro mundo. In alia
vita.
DELE. s.m. Anhelo. Anxia cupido, sollicitudo.
DELECTABLE. adj. Deleytabk , deleytoso.
DelectabiÜs.
DELECTABÍLÍSSIM , MA. adj. sup. Deky-
tosi'simo ^ dehvtr.hilísimo. Valde delectabilis.
DELECTABLJiMÉNT. adv. m. Deley tosa-
mente. Iiicundé, voJuptuose.
DELECTACÍO. s. f. Delectación , deleytacion.,
deley tabilidad , deleytamiento. Delectatio.
DELECTAcid MOROSA. DeUytac'ion morosa. De-
lectatio morosa.
DELECTANT. p. a. Deleytante. Delectans.
DELECTAR, v. a. Delectar , deleytar. De-
lectare.
DELECTARSE, v. r. Deleytarse. Delectan.
DELECTAT, DA. p. p. Deleytado.
DELEGACIÓ. s. f. Delegación. Delegatio.
DELEGANT. p. a. Delegante. Delegans.
DELEGAR, v. a. Delegar. Delegare.
DELEGAT , DA. p. p. Delegado.
DELEGAT. s. m. la persoiia á qui se 1¡ ha subs-
tituit la jurisdicció ú que té las veus d' altre.
Delegado. Vices gerens.
DELEITANSA , DELITANSA. s. f. ant. V.
Delectació.
DELEYTAR. v. a. Deleytar. Delectare.
DELEYTARSE. v. r. Deleytarse. Delectar!.
DELEYTAT, DA. p. p. Deleytado.
DELEYTE. s. m. Deleyte. Delectamentum,
voluptas.
DELEYTE SENSUAL. Deleyte sensual, Voluptas
faeda , turpis, impura.
DELEYTOS , SA. adj. gustos , ameno. De-
leytoso. Deliciosus, voluptarius, iucundus.
DELFL s. m. péx. Delfin. Delphinus, del-
phin.
DELFÍ, en TArtillería. Delfin. Delphin.
DELFÍ , constellació celeste. Delfin. Delphin.
DÉLFIC, CA. adj. Deifico. Delphicus.
DELGADESA. s. f. ant. V. Primaria.
DELGAT, DA. adj. ant. V. Prim.
DELIBERACIÓ. s. f. premeditado, reflexió.
Deliberación. Deliberatio.
DELIBERACIÓ , resolució , determinado. Delibe-
ración. Decretum.
DELIBERADAMENT. adv. m. Deliberada-
mente. Consultó , de industria.
DELIBERAR. V. n. premeditar , reflexionar.
Deliberar. Deliberare.
DELIBERAR, resóldrer , determinar. Deliberar,
Decernere.
DELIBERAT, DA. p. p. Deliberado,
DELIBERATIU , VA. adj. Deliberativo. De-
liberativus.
GÉNERO DELIBERATIU. Ret. Géncro deliberati-
vo, Genus deliberativum.
DELICADAMENT. adv. m. Delicadamente,
Delicate'.
DEL
DELICADESA. s. f. debilitat , ó falta de Con-
sistencia. Delicadez. Debilitas.
DELICADESA , la de geni del que s' commou , y
s' altera per cosas de poca substancia. Deli-
cadez. Fastidium.
DELICADESA , suavitBt , dulsura ; y axí s' diu :
canta ab gran delicadesa. Delicadez. Sua-
vitas.
DELICADESA, afeminado. Delicadeza. Eftemi-
natio.
DELICADÍSSIM,MA. adj. sup. Delicadüi-
mo, Valde delicatus.
DELICADURA. s. f. ant. V. Delicadesa , re-
galo.
DELICAMENT. s. m. ant. V. Delicadesa.
DELICAT, DA. adj. suau, bla , amoros. De-
licado. Delicatus.
DELICAT, débil, faltat de vigor, afeminat. De-
licado. Delicatulus , mollis.
DELICAT , saberos , regalat. Delicado. Suavis.
DELICAT. met. él que fadlment se ressént,ó al-
tera. Delicado. Morosus.
DELICAT. met. espinos , arriscar , com : punt dk-
LiCAT. Delicado. Plenus aleie.
DELICIA, s. f. Delicia. Delicium.
DELICIOS,SA. adj. Delicioso. Ddiciosus.
DELICIOSAMENT. adv. m. Deliciosamente.
Lauté , delicate.
DELÍCIOSISSIM,MA.adj. sup. Deliciosísi^
mo. Deliciosissimus, suavissimus.
DELÍCTE. s. m. Delito. Ddictum.
eos DEL DELICTE. for. V. CoS.
DELIGAR. v. a. ant. V. Deslligar.
DELINEACIÓ. s. f. Delincación. Delinea-
tio.
DELIxNÍEAMENT. s. m. Delineamento , deli-
neamiento. Delineatio.
DELINEAR, v. a. Delinear. Delineare.
DELINEAT , DA. p. p. Delineado.
DELINíJÜENT. p. a. Delinqüente. Delín-
quens, sons , reus.
DELINQÜINT. p. a. ant. V. Delinquent.
DELINQUIR, v. n. Delinquir. Delinquere.
DELIQUI. s. m. Deliquio. Deliquium.
DELIR. V. a. ant. Destruir , borrar , testar.
Delere.
DELIRANT. p. a. Delirante. Delirans.
DELIRAR, v. n. desvariejar. Delirar. Deli-
rare.
DELIRAR, met. dir disbarats, él que parla de lo
que no entén , ó que está dominat d' alguna
passió. Delirar. Delirare.
DELIRI. s. m. desvari. Delirio. Deürium.
DELiKi. met. despropósit. Delirio. Ddiramen-
tum, dementia.
DELIT, DA. p. p, ant. Destruido , borrado^
testado.
DELiT. s. m. Vigor., fuerzas , brío , buena dispo-
sición. Valetudo, vigor.
DELIT DSLiTANSA. s. m. ant. V. Deleyte.
DE-
220 DEL
DELITABLE. adj. ant. Deleytabk. Delec-
tabilis.
DELITAR. V. a. ant. V. Deleytar.
DELITARSE. v. r. ant. V. Delectarse.
DELITOS, SA. adj. ant. delicios. Dekytoso.
lucundus*
DELITOS , ganos , y axi s' diu qu' está algú de-
litos de caminar. V. Ganos.
DELITOS , ant. ¿I que te salut. Bien disl>uesto.
Vegetus , bené all'ectus.
DELIURAMENT. s. m. ant. Libramiento. Li-
beratio.
DELIURAR. V. a. ant. V. Deslliurar.
DELiuRAR. ant. V. Entregar, consignar.
DELIURE, LIURA. liiíjre , no coarctat. Li-
bre. Líber.
DELIURE , Ilibre, franc , quiti. Lz¿re, horro. Im-
munis.
MAR DELiuRA. ant. Alta mar. Altum.
DELLÁ. prep. ant. De allá ; de la parte., de la
banda de allá. Ex illa parte.
DELLIBERACIÓ. s. f. V. Deliberació.
DELLIBERAR. v. n. V. Deliberar.
DELLIURAR. v. a. ant. V. Deslliurar.
DELMADER. s. m. qui cuyda de cobrar él
delme. Dezmero. Declmarum exactor.
DELMAR. V. n. cobrar él delme. Dezmar.,
diezmar. Decimare , decimas colligere.
DELMAR , met. castigar de deu en deu á hú.
Dezmar , diezmar. Declinare.
DELME. s. m. una de las deu parts deis fruyts.
Diezmo., décima. Decima , decimae.
DELME. s. f. desena part d' un tbt; y axi s'diu:
no hi arriba d' un delme. Decima. Decima
pars.
DELMER. s. m. qui paga delme. Dezmero.,
diezmero. Civis decumanus.
DELMER , RA. adj. Cosa que pertany al delme.
Dezmeño. Decimalis, decumanus.
CASA DELMERA. Cusa dezmero. Domus décima*
lis , decumana.
DEMÁ. adv. t. Mañana. Cras , crastina
die.
DEMÁ AL DEMATÍ. Mañonü pOT la mañana.
Cras mane.
DEMÁ AL MiTj DIE. Mañana a medio dia, Cras
meridiano tempore: sequenti meridie.
DEMÁ Á LA TARDE. Mañana por la tarde. Cras
vespertino tempore.
DEMÁ AL vESPRE Ó Á LA NiT. Mañana por la
noche ., á la noche. Crastina nocte.
DEMÁ PASSAT Ó PASiAT DEMÁ. loC. PaSUdo ma'
ñaña. Post crastinam díem.
DEMÁ, DEMÁ: JA Ho FARÉ DEMÁ. loc. fam. íron.
ab que s' nota y reprcn ais peresosos que
diferexen tér las cosas. Hoy vie iré ., cras me
iré , 7nala casa mantendré. Cras agam.
DEMÁ SERÁ UN ALTRE DIE. loC. fam. V. Die.
d' avuy á DEMÁ. m. adv. V. Avuy.
DEMANADA, s. f. ant. V. Demanda.
DEM
DEMANADOR. s. m. Pedidor. Petitor,effla-
gitator.
DEMANAR. v. a. fér alguna petició ú deman-
da. Pedir , demandar. Petere. t
DEMANAR , explicar son dret ó acció devant del
Jutge. Pedir., demandar. Petere, postulare,
flagitare.
DEMANAR, posar prsu á la mcrcadaría él que
la ven. Pedir. Pretium indicare.
DEMANAR, voler , desitjar , appetéxer; y axi s'
diu que '1 convidar demana beurer , que '1
pages DEMANA pluja. Pedir. Poseeré, pe-
tere.
DEMANAR , avísaf ab algún truc á la porta , 6
en altra manera ais de dins d' una casa ó
estancia perqué iscan á ve'urerse ab él que
truca ó 11 respongan. Llamar. Pulsare fores,
vocare.
DEMANAR , expressar algú sa voluntat de qu'al-
tre comparega en sa presencia , com , de-
manar él senyor al criat. Llamar. Velle
aliquem ut sibi quis adslc: aliquem exqui
rere.
DEMANAR Á ALGlJ, 6 PER ALGÚ, Ó ALGUNA COSA.
preguntar per algú ó alguna cosa. Pedir.,
demandar , preguntar por alguno , 6 alguna
cosa. De aliquo aut de re aliquá inquirere,
sciscitari.
DEMANAR. met. Tequlflr una cosa á altra com
á propia, convenlent ó necessaria; y axi s'
diu; qu' un bon estrado demana bons ador-
nos. Pedir. Exquirere.
DEMANAR , proposar ais pares o parents d' al-
guna dona 1' intent , ó desltj de que la con-
cedescan á algú per esposa. Pedir. Sponsam
expostulare , demandare.
DEMANAR coMPTE. f. Pedir cucnta. Rationem
petere , exposcere.
DEMANAR JUSTICIA. V. JuStíCÍa.
PICARSE ALGÚ AHONT NO 'l demanan. f. Meter-
se donde no le llaman. Non vocatum ad-
esse.
NO HABERHI M¿S QUE DEMANAR. f. iVo haber mOS
que pedir. Nll ultra desiderandum restare.
A DEMANAR DE BÓCA. m. adv. V. BÓCE.
DEMANAT, DA. p. p. Vedido.
DEMANDA, s. f. petició. Demanda , súplica.
Supplex deprecatio.
DEMANDA , p. u. pregunta. Demanda. Interro-
gatio , percontatio.
DEMANDA, for. deduccló de la accló que propo-
sa él litigant, pretenent que 11 pertany algu-
na cosa. Demanda. Dica.
CONTEXTAR Á LA DEMANDA, f. for. V. ContCX-
tar.
DEMANDAS Y RESPOSTAS. Demandas y respuestas.
Altercationes utrinque iactae.
DEMANDANT. p. a. for. Demandador. Peti-
tor.
DEMANDAR, v. a. ant. V. Demanar.
DE
DEM
DEMARCACIÓ. s. f. Demarcación. Pininm
designatio.
DEMARCADOR, s. m. Demarcador. Finium
designator.
DEMARCAR, v. a. Demarcar. Fines descri-
bere.
DEMARCAT , DA. p. p. Demarcado,
DEMASÍA, s. f. V. Desmasía.
DEMATÍ. s. in. la part del dk axí dita. V.
Mati'.
DEMATÍ. adv. t. al principi del matí, ó de la
matinada. De mañana, temprano. Primo ma-
ne.
LLEVARSE DEMATÍ. f. llevarse al principi del
matí ó de la matinada. Madrugar, mañanear^
levantarse de mañana, temprano. Ante lucem
surgere.
LLEVARSE DEMATÍ. f. met. aprcssurarse , antici-
parse , en Texécució d'alguna cosa. Madru-
gar. Prsevenire , prseoccupare , anteire.
DEMATINET. s. m. dim. él principi del matí.
Mañanica. Dlluculum.
DEMATINET. adv. t. molt dematí. Tempranito,
por la mañanica. Primo diluculo , summo
mane.
DEMENCIA, s. f. Demencia. Dementia.
DEMENT. adj. Demente. Demens.
DEMENTAT , DA. p. p. Dementado.
LO DEMENTAT PER LA PENA ES AVISAT. Tcf. El
loco por la pena es cuerdo. Sapit amens fla-
gellatus.
DEMENTRE. adv. t. ant. V. Méntras.
DEMERÉXER. v. a. ant. V. Meréxer.
DEMÉRIT. s. m. Demérito. Demeritum.
DEMES. adv. m. ab que s' expréssa 1' excés qu'
hi ha en algún número, mesura ó pes; axí
s' diu que n' hi ha un demes, una Iliura de-
MÉs , quand no debía serhi. Demás. Praeter,
super.
demés, ames, ademes. Demás. Quin , etiam.
j;s COSA per demf.s. f. Es cosa por mayor, M¡-
rum , rarum quidem.
SERHi demes , ó PER demíis. f. Estav demás,
Superesse.
PARLAR PER demés. f. Hallar de la mar. De
impossibili agere.
PER demí;s. m. adv. Por d:mas, Superva-
cnh,
LO DEMES, LOS DEMES, lo restant , los restants.
Lo demás , los demás. Reliquum , cneteri.
demétrer á algü de SONCÁRREG.
f. ant. Apear , deponer. Dignitate , offició
privare , spoliare.
DEMÉTRERSE DE SON CARREO, f. ant.
V. Fér dimissió.
DEMISSIÓ. s. f. V. Dimissió.
DEMOCRACIA, s. f. Democracia, Imperium
populare.
DEMOCRATIC, CA. zái. Democrático, De-
mocráticas.
Tom. I.
DEM 22 1
DEMOLÍCIÓ. s. f. Demolición. Demolitio,
disturbatio , eversio.
DEMOLIR. V. a. Demoler. Demoliri , diruere,
disturbare , evertere.
DEMOLIT, DA. p. p. Demolido.
DEMONSTRAMENT. s. m. ant. V. De-
mostració.
DEMORA, s. f. Demora. Mora , cunctatio.
DEMOSTRABLE, adj. Demostrable. Demons-
trabilis.
DEMOSTRACIÓ. s. f. manifestació evident.
Demostración. Demonstratio.
DEMOSTRACIÓ , senyal , significació d' algún
afecte, com d' indignació, d' agraiment, &c.
Demostración , muestra. Signum , si^nifi-
catio.
DEMosTRACid , fésta ó altra significació semblant
d' alegría , regositj , contento. Demostración.
Exultationis signiíicatio.
DEMOSTRADOR, s. m. Demostrador. De-
monstrator.
DEMOSTRAN^A. s. f. ant. V. Demostració.
DEMOSTRAR, v. a. Demostrar. Demons-
trare.
DEMOSTRAT, DA. p. p. Demostrado.
DEMOSTRATiU , VA. adj. Demostrativo. De-
monstrativus.
GÉNERO DEMOSTRATIU. Ret. Génsro demostra-
tivo. Genus demonstrativum.
DEMOSTRATIVAMENT. adv. m. Demos-
trativamente. Demonstrativé.
DEMPNADOR. s. m. ant. V. Danyador.
DENA. s. f. gra de rosari axí dit. Diez de ro-
sario. Globulus maior.
DENA , h\ Pare nostre , y deu Ave Marías que
fan la quinta part d' una de rosari. Diez de
rosario. Oratio Dominica cum Angelicarura
salutationum decade.
DENANT. prep. ant. Ante. Apud.
DENBGACíO. s. f. Denegación. Denegatio.
AB DKNEGACió. loc. for. Cou denegación. Dene-
gatione facía.
DENEGAR, v. a. Denegar, Negare , dene-
gare.
DENEGAT, DA. p. p. Denegado.
DENGUE, s. m. Dengue. Muliebre fasti-
dium.
DENGOSA, s. f. la dona melindrosa. Dengue-
ra., dengosa. Fastidiosa muher.
DENIGR.'^R. v. a. Denigrar. Aiterius nomini
infamiam aspergeré ; ignomini?e notam inu-
rere.
DENÍGRAT , DA. p. p. Der.iirrado.
DENIGRATiü,VA. adj. DÍnigratk'o. Infa-
miae notam inurens.
DENOMINACÍÓ. s. í. Denominación. Deno-
minatio.
DENOMINADOR, s. m. Arit. Denominador,
Numeras denominatnr.
DENOMINADOR COMÍ, Denominador común. Va-
Kkk riis
5533 DEN
riis computationibus communis denominator
numerus.
DENOMINAR, v. a. Denominar. Denomi-
nare.
DENOMINAT, DA. p. p. Denominado.
DENOTAR, y. a. Denotar. Denotare, indica-
re , significare , explicare.
DENOTAT, DA. p. p. Denotado.
DENOTATlü , VA. adj. Denotativo. Deno-
tans.
DENOU. s. m. territ. V. Dinou.
DEN'SITAT. s. f. Denudad. Densitas.
DENSÍSSIM, MA. adj. sup. Densísimo. Den-
sissimus.
DENSO, SA. adj. Denso. Densus.
DÉNT. s. f. especie d'os clavat en la barra del
animal. Diente. Dens.
DÉNTS , en las claus. Guardas , dientes. Den-
ticulatus clavis limbus.
DENTS , las de la serra , rodas de rellotges , y
semblants. Dientes. Dentes.
DENT SOBRE DÉNT. Sobrediente. Dens super
alium prominens.
CLAVAR LAS DÉNTS. f. fixárlas cn alguna part.
Hincar el diente. Morsti lacerare , morderé.
CONÉXER l' edat PER LAS dé.nts. Conocer la
edad por el diente. Dentibus aetatem coUi-
gere.
ESCURAR i,AS DENTS. f. Limpiar , escarvar ,
mondar los dientes. Dentes purgare.
esmolar LAS DÉNTS. f. Hict. joc. disposarse per
menjar. Aguzar los dientes. Cibi capiendi
aviditate pungi , excitari.
NO n*'hi ha per DÉNTS ENCEVAR. f. No hay para
untar un diejite, Ne uni quidem denti suffi-
cit.
PARLAR ó DiR ENTRE DENTS. f. Hablar Ó dtctr
entre dientes. Mussirare, mutire.
PETAR ó CRUXIR LAS dénts. f. Rechinar de dien-
tes , ó los dientes ; cruxir de dientes ; dente'
llar ; dar diente con diente. Dentibus stri-
dere.
POSAR DÉNTS Ó 'l DENTAT : EXIR DENTS Ó LAS
DÉNTS. f. Endentecer , echar los dientes , na-
cer los dientes. Dentire.
REGANVAR LAS DÉNTS. f. MostroT los dientes,
mostrar el estuche. Diductis labris aut diduc-
to rictu dentes patefacere.
TEÑIR UNAS DÉNTS TANT LI/ARGAS. f. tcuir mol-
tas ganas de menjar. Estar á diente. Fame
cruciari.
CAP sÉNSE DÉNTS. loc. fam. y joc. esdentégat.
Muelas de gallo. Edentulus , dentibus mi-
nutus.
cop DE DÉNTS. Dentellada. Dentium ictus ,
morsus.
ÍT LLEVARÉ , ÉT DESFARÉ LAS DÉNTS. loC. ab
que s' amenassa á algií d' algún cop en las
déats. Te quitaré los dientes, Dentes tibi ab
ore excutiam.
DEN
euARNiT DE DÉNTS , com las rodas deis rellot-
ges , &c. Dentado. Dentatus.
NO LI ENTRA DE LAS DENTS ENAVALL. loC. fam.
No le entra de los dientes adentro. Parüm
hoc curat; nii eum soUicitat.
NO LI TOCARÁ Á MITJA DENT. loC. fam. V. No
n' hi ha per dents encavar.
NO, QUE t'caurían LAS dénts. cxpr. ab que s'ne-
ga alguna cosa de menjar al que la demana,
especialment dóls , y á las criaturas. No . ^jue
se te caerán los dientes. Minimé , ne tibi den-
tes decidant.
PETAMENT DE dénts. Dentellada , cruxido de
dientes, Dentium stridor, crepitus.
Á LLOP DORMENT NO LI ENTRA RES EN DENT.
ref. V. LIop.
TAN PROP TINC LAS DENTS, QUE NO m' RECORDÓ
DE MOS PARENTS,(5 d' AMIGS , NI PARENTS.
Mas cerca están mis dientes , que mis parien-
tes.
Ipse mihi propior sum, quám cognatus, ami-
cus.
DENTADURA, s. f. V. Dentat.
DENTAL, s. m. él de F arada. Dental. Den-
tale.
DENTAR, v. n. ant. V. Posar dénts.
DENTARRA. s. m. Dentón. Grandior dens.
DENTAT. s. m. Dentadura. Dentium series.
A CABALL DONAT NO LI MIRES EL DENTAT. ref.
V. Caball.
DENTELLÓ, s. m. Arq. Dentellón , dentí-
culo. Denticulus.
DÉNTETA. s. f. dira. Dentecillo , dentezuelo.
Denticulus.
FÉR DÉNTETA. f. Dar dcntcro, Appetitum rei
potiundse alicui moveré.
DENTISTA, s. m. Cir. Dentista. Dentator.
DENTOL. s. m. pex. Dentón, Dentex.
DENUNCIA, s. f. for. Denunciación, Delatio.
DENUNCIARLE, adj. Denunciable. Quod de-
nuntiari potest.
DENÜNCIACIÓ. s. f. Denunciación, Denun-
tiatio.
DENUNCIADOR, s. m. Denunciador. Denun-
tiator.
DEN uncí AMENT. s. m. ant. V. Denua-
ciació.
DENUNCIANT. p. a. Denunciaots, Denun-
tians.
DENUNCIAR, v. a. fér saber. Denunciar.
Denuntiare , nuntiarc , deferre.
DENUNCIAR , alguna cosa davant del Jufge. for.
Denunciar. Deferre ad Judicem.
DENUNCIAT , DA. p. p. Denunciado.
DEPARTAMENT. ». m. districte á que s'ex-
ten él mando deis Intendents de marina. De-
partamento. Prafecti rei nauticae territo-
rium.
DBPARTIDAMENT. adv. m. ant. Separa-
. damente. Disiunctim.
DE-
DEP
DEPARTIDOR , RA. adj, ant. V. Partidor.
DEPARTIMENT, s. m. ant. V. Partició.
DKi'ARTüMKN'T. ant. Partida. Abitus, discessio.
DEPARTIMENT. Hiit. V. Separació , divisió.
DEPARTIR. V. a. ant. V. Distribuir , repar-
tir.
DEPARTIR, ant. V. Despartir.
ut;pARTiR. ant. V. Desunir, separar, dividir.
DEPARTIR- V. n. ant. V. Partir, anársen.
DEPARTIRSE, v. r. ant. Apartarse , sepa-
rarse. Recedere.
DEPARTIRSE, ant. Divid'irse. Dividí.
DEPAUPERAR, v. a. Depauperar. Depau-
perare.
DEPAUPERAT, DA. p. p. Depauperado.
DEPENDENCIA, s. f. necessitat d' altra co-
sa per ser, ó existir. Dependencia. Mutua
duarum reruní inter se relatio , cum una ab
alia pendet , ut extet , ut sit.
DEPENDENCIA, suboxdinació. Dependencia. Sub-
iectio , submissio.
DEPENDENCIA, ncgoci Ó cncáfreg. Dependencia.
Negotium.
DEPENDENCIA , rclació qu' un subjecte th á al-
tre per ¿onsistir en éll sos interessos ó au-
ments. Dependencia. Ratio commodi ab alio
pendentis.
DEPENDENT. p. a. Dependente , dependien-
te. Dependens.
DEPENDIR. V. n. V. Depenjar.
DEPENJAR. V. n. necessitar d' algún princi-
p¡ per ser ó existir. Depender , pender. De-
penderé.
DEPENJAR , provenir , seguirse , originarse ; y
axí s' diu que la sabiduría depenja del estu-
di ; que la bona cullita depenja de las plu-
jas. Depender. Ex aliqua re oriri, duci.
DEPENJAR , ó dependir d'algú ; necessitar d'al-
gú ; estribar en algú la subsistencia , ben es-
tar , &c. d'altre. Depender , pender de aU
guno. Alicuius saluteni aut commodum ab
aliquo penderé.
DEPERIR. V. n. ant. Perecer. Perire.
DEPÉXER. V. a. ant. V. Destrossar.
DEPLORABLE, adj. Deplorable. Deplora-
bilis.
DEPLORAR. V. a. Deplorar. Deplorare.
DKPLORAT, DA. p. p. Deplorado.
DEPONENT. s. m. Gram. M verb axí dit.
Deponente. Verbum deponens.
DEPORT. s. m. ant. divertiment. Holganza.
Oblectatio.
FER DEPORT. f. ant. V. Deportar.
pÉNDRER DEPORT. f. ant. V. Deportarse.
DEPORTACIÓ. s. f. Deportación. Deportatio.
DEPORTAR. V. a. Deportar. Deportare.
DEPORTAR, ant. V. Anar de cambra.
DEPORTARSE, v. r. ant. divertirse. Holgarse.
Delectar!.
DEPORTAT , DA. p. p. Deportado.
DEP .23
DEPOSAR. V. a. dir bax de jurament alguna
cosa davant del Jutge, 6 assegurarla extraju-
dicialment. Deponer. Dicere testimonium co-
ram ludice.
DEPOSAR , privar á algú d'algun grau ó digni-
tat. Deponer. Dignitate privare.
DEPOSAR , ant. Depositar. Deponere.
DEi OSAT, DA. p. p. Depuesto.
DEPOSIClO. s. f. declaració jurada que s'
pren al reo , ó testimoni en alguna causa ó
plét. Deposición. Depositio.
DEPosició, 1' acció de privar á algú d' alguna
dignitat ü grau. Deposición. Muneris abdica-
tio , privatio.
DEPosició EccLEsiÁsTicA , privació per sempre
d'ülici y benefici. Deposición Eclesiástica.
Abdicatio, privatio Ecclesiastica.
DEPOSIT. s. m. obligació que contrau él que
reb algún dinér, ó alrra cosa, de teñirla en
custodia ó resguard. Depósito. Depositum.
DEPÓsiT, la cosa depositada. Depósito. Res de-
posita.
DEpósiT , él lloc ahont se depositan las cosas.
Depósito, depositar/a. Depositum.
DEPÓSIT d' ayguas. Depósito de aguas. Aqua-
rum repositorium.
TAULA DELS coiMUNS DEPÓsiTS. Depositaría ge-
neral. Commune, genérale depositum.
DEPOSITAMENT. s. m. ant. V. Deposició.
DEPOSITAR, v. a. posar alguna quantitat de
dinér, alguna alhaja, &c. en poder d'algú
perqué la guarde. Depositar. Pecuniam , su-
pellectilem, apud aliquem deponere.
DEPOSITAR, enterrar un eos ab la intenció de
trasladarlo á altra sepultura. Depositar. De-
ponere ad tempus in sepulchro cadáver.
DEPOSITARI. s. m. la persona que reb los
depósits. Depositario. Depositarius.
DEPOSITAT, DA. p. p. Depositado.
DE PR A VACIO, s. f. Depravación. Depra-
vatio.
DEPRAVADAMENT. adv. m. Depravada-
mente. Deprávate.
DEPRAVADÍSSÍM, MA. adj. sup. Depra-
vadí'simo. Valde depravatus.
DEPRAVADOR, s. m. Depravador. Depra-
vator.
DEPRAVAR. V. a. Depravar. Depravare.
DEPRAVAT, DA. p. p. Depravado.
DEPRECACIÓ. 8. f. Deprecación. Depre-
catio.
DEPRECATORI , RÍA. adj. Deprecatorio.
Deprecativos.
DEPRECATÍU,VA. adj. Deprecativo. De-
precativus.
DEPREMUT, DA. p. p. ant. V. Deprimit.
DEPRES, SA, adj. ant. V. Conegut, com-
pres.
DE PRESS A. adv. m. Apriesa. Celeriíer.
ANAR DEPREssA. f. V. Anar.
NO
2 24 DEP
NO VAJA TANT depríissa. loc. V. Ansr.
DEPRESSIÓ. s. f. abatiment. Depresión. De
pressio.
DEPRÉssiü, Astron. Depresión. Depressio.
DEPRIMIR. V. a. Deprimir. Deprimere.
DEPRIMIT , DA. p. p. Deprimido.
DEPRÓMPTE. adv. Depronto. Citó.
DEPUIX. prep. ant. V. Després.
DEPUNIR. V. a. ant. V. Castigar.
DEPÜNIT , DA. p. p. ant. V. Castigat.
DEPURACIÓ. s. f. Depuración. Purificatio.
DEPURADÍSSIM, MA. adj. siip. Depuradísi-
mo. Valde purgatus , defsEcatus.
DEPURAR. V. i. Depurar. Purgare, deter'
gsre , defsecare.
DEPURAT, DA. p. p. Depurado.
DEPUS. prep. ant. V. Després.
DEPUTACIO. s. f. V. Diputado.
DEPUTAR. V. a. V. Diputar.
DEPÜTAT , DA. p. p. V. Diputat.
DEPÜX, DEPUYS, DEPÜYX. prep. ant. V.
Despres.
DERELINQUIR. v. a. ant. V. Dexar.
DERELINQUIT, DA. p. p. ant. V. Dexat.
DERENCLIR. v. a. ant. V. Dexar.
DERENCLIT , DA. adj. ant. V. Dexat , aban-
donat.
DERENETAT. s. f. ant. V. Darrería.
DERRERA. V. Darrera.
DERIVACIO. s. f. Derivación. Derivatlo.
DERIVAR. V. n. tráursr alguna cosa s6n s&r
d'algun origen. Derivar. Deduci , oriri ,
nasci.
DERIVAR , descendir , ó davallar alguna per-
sona de certa familia ó llinatge. Derivar.
Genus ducere.
DERIVAT , DA. p. p. Derivado.
DERIVATIU , VA. adj. Gram. Derivativo.
Dirivativus, derivatus.
DEROGACIÓ. s. f. Dirogacion. Derogatio.
DEROGAR. V. a. Derogar. Derogare.
DEROGAT , DA. p. p. Derogado.
DEROGATORI , RÍA. adj. Derogatorio. De-
rogatorius.
DERRAMADOR, s. m. escampador. Derra-
tnador. Profusor.
DERRAMAMENT. s. m. Derramamiento.
Profusio.
DERRAMAMENT DE llXgrimas. Derramamiento
de lágrimas. Lacrymarum effusio.
DERRAMABiENT DE SANO. Derramamiento de
sangre. Sanguinis effusio.
DERRAMAR, v. a. Derramar. Fundare,
effundere , diffundere.
DERRAMAR LLÁGRiMAS. Derramar lágrimas, hi-
crymas profundere.
DERRER , RA. V. Darrer.
DERRERENC, CA. adj. p. u. Tardío. Sero-
tinus.
DERRETIMENT. s. m. ant. Derretimiento.
DAL
Liquatio, fusura , Jiquefactio.
DERRETIR, v. a. ant. V. Derritlr.
DERRETIRSE, v. r. ant. V. Derritirse.
DERRETIT, DA. p. p. ant. V. Darritit.
DERRITIR. V. a. Derretir. Liquefacere , li-
quare.
DERRITIRSE. v. r. Derretirse. Liquefieri,
liquari.
DERROBAR. v. a. ant. V. Robar.
DERROCAMENT. s. w. ant. Derribo, de-
molicíon. Eversio, demolitio.
DERROCAR, v. a. ant. precipitar desd' una
roca al que está en ella. Derrocar. É rupe
prsecipitem aliquem daré, provolvere, deü-
cere.
DERROCAR, ant. tirar á térra algún edifici. Der»
rocar , demoler , derribar. Demoliri , distur-
bare , diruere , sternere.
DERROCAT , DA. p. p. Derrocado , demoli-
do , derribado.
DERROGATÍU, VA. adj. ant. V. Deroga-
tori.
DERROTA, s. f. rumbo que preñen las embar-
cacions. Derrota , derrotero. Cursus mari»
ti mus.
DERROTA. Milic. desféta deis enemigs. Derro»
ta. Exercitús exitium, disturbatio.
DERROTAR, v. a. Milic. desfér ais enemigs.
Derrotar. Hostes fundere, prosternere, pro-
fligare.
DERROTAR, aterrar, empobrir, ó arruinar i
alguna persona en las conveniencias, hasien-
da , &c. Derrotar. Ad inopiam redigete.
DERROTAR , llansar á pe'rdrer , ó maltractar al-
guna cosa. Derrotar. Aliquid perderé.
DERROTAT , DA. p. p. Derrotado.
DERRUIR. V. a. Derruir., dirruir. Diruere.
DERRUÍT, DA. p. p. Derruido, dirruido.
DESABONYEGAR. v. a. Desabollar. Contu-
siones seu lacunas complanare.
DESABONYEGAT, DA. p. p. Desabollado.
DESABRIG. s. m. Desabrigo. Tegumenti, fo-
menti privatio ; nuditas.
DESABRIGAR, v. a. Desabrigar. Nudare,
frigori exponere.
DESABRIGAT, DA. p. p. Desabrigado.
DESACALORARSE, v. r. Desacalorarse^
descalorarse. Refrigerari , auram captare.
DESACATO, s. m. Desacato, desacatamiento.
Impudentia, inhonoratio.
DESACERT. s. m. Desacierto , desacuerdo.
Error, imprudens actio.
DESACERTADAMENT. adr. m. Desacertar
damente. Imprudenter, inconsulté.
DESACERTAR, v. a. Desacertar, Errare;
erroneé agere , vel Inqui.
DESACOMODAT, DA. adj, Desacotnodado.
Qui ministerium vel munus amÍ5¡t,dcrcHquir.
DESACOMPANYAR. v. a. ant. Desacompa-
ñar. Dissociareí,
DE-
DES
DESACOMPANYAT , DA p. p. Desasompa-
ñado.
DESACONSELLAMENT. s. m. ant. V. D¡s-
suasió.
DESACONSELLAR. v. a. Desaconsejar. Dis-
suadere.
DESACONSELLAT , DA. p. p. Desaconseja-
do.
DESACONTENTAR, v. a. V. Descontentar.
DESACORDADAMENT. adv. m. ant. Desa-
cordadamente. Inconsulto.
DESACORDAMENT. s. m. ant. olvid. Desa-
cuerdo. Oblivium , oblivio.
DESACORDAR, v. n. ant. V. Discordar.
DESACORDANCA,DESACORDANSA.s.f.
ant. V. Discordancia.
DESACORDAT , DA. p. p. V. Discordat.
DESACORT. s. m. ant. V. Discordia.
DESACOSTÜMAR. v. a. ant. Desacostumbrar.
A consuetudine abducere, removeré, abstra-
here.
DESACOSTUMARSE. v. r. ant. desvésarse ó
pc'rdrer él costum d' alguna cosa. Desacos'
tumbrarse. A consuetudine abduci , dessues-
cere.
DESACOSTUMAT , DA. p. p. Desacostum-
brado,
DESACosTUMAT. adj. no usat, no acostumat. De-
sacostumbrado. Inüolitus , insuetus.
DESACREDITAR, v. a. Desacreditar. Exis-
timationem , fidem , opinionem alicuius immi-
nuere.
DESACREDITAT , DA. p. p. Desacreditado.
DESAPAVORIR. v. a. ant. dexar de dar favor
á aigii , ó serli contrari. Desfavorecer. Desa-
rere , obsistere.
DESAFECTE, adj. Desafecto. Volúntate aver»
sus , inimicus.
DESAFÍANT. p. a. él que desafía. Desafia-
dor. Ad duelluin provocans.
DESAFIAR. V. a. provocar á altre á combá-
trer. Desafiar. Ad certamen provocare.
DESAFIAR , provocar á altre á entrar en alguna
competencia , com desafiar á correr. Desa-
jiar. Provocare , lacessere.
DESAFIAT, DA. p. p. Desafiado.
DESAFINAR, v. n. Desafinar. Dissonare.
DESAFINAT, DA. p. p. Desafinado.
DESAFIO, s. m. provocació á combátrer. De-
safio. Ad dueüum incitatio.
DESAFIO , 1' acció de provocar á altre á entrar
en alguna competencia. Desafio. Ad certa-
men provocatio.
DESAFIO , él combat seguit á la provocació á
combátrer. Duelo , desafio. Duellum.
DESAFIO, s. m. V. Desatio.
DESAFORADAMENT. adv. m. excessiva-
ment, fora de mida. Desaforadamente ., des-
ccmediduinente. Ultra modum.
DESAFORAT , DA. adj. gran ea excés. Desa-
Tom. I.
225
DES
forado. Enormís , deformis.
DESAFORTUNAT, DA. adj. Desafortunado.
Infortunatus , infelix.
DESAGAFAMENT. s. m. ant. Desasimiento.
Dissolutio, disiunctio.
DESAGAFAR. v. a. desunir, separar lo agafat.
Desasir , desprender. Solvere , avellere.
DESAGAFAR, lo agafat ab ayguacuyt, pastetas,
&c. Despegar. Deglutinare.
DESAGAFAT , DA. p. p. despres , desfét, de-
sunit. Desasido , desprendido , despega-
do.
DESAGENZAR. v. a. ant. llevar 1' adorno.
Desadornar. Ornatum tollere ; ornatu spo-
liare.
DESAGRADABLE, adj. Desagradable. Iniu-
cundus, insuavis , ingratus.
DESAGRADABLEMENT. adv. m. Desagra-
dablemente. Molesté, odióse, iniucunde'.
DESAGRADAR, v. n. Desagradar. Displi-
cere.
DESAGRADARSE, v. r. Disgustarse. Of-
fendi.
DESAGRADAT, DA. p. p. Desagradado.
DESAGRADO, s. m. Desagrado. Asperitas,
duritas , oilensio.
SER DEL DESAGRADO DEL REY. Ser del desagra-
do del Rey. Regem oftendere.
DESAGRADUACIÓ. s. f. ant. V. Degrada-
ció.
DESAGRADUAR. v. a. ant. V. Degradar.
DESAGRAIDAMENT. adv. m. ant. Desa-
gradecidamente. Ingrata.
DESAGRAIDISSIM , MA. adj. sup. Desa-
gradecidísimo. Ingratissimus.
DESAGRAIMENT. s. m. Desagradecimien-
to. Ingratus animus.
DESAGRAIR. v. n. Desagradecer. Benefi-
ciorum immemorem esse : gratias non repen-
dere.
DESAGRAIT , DA. p. p. Desagradecido.
desagRait. adj. qui no agraex hl benelici. De-
sagradecido. Accepti beuefacti immemor.
DESAGRAV'I. s. m. Desagravio. Satisfactio
iniuri;E ; honoris compensatio ; offensre vin-
dicatio, exgravatio.
DESAGRAVíAMENT. s. m. ant. V. Desa-
gravi.
DESAGRAVIAR, v. z. Desagraviar. Debitum
honorem restitueré; iniurias vindicare, com-
pensare, exgravare.
DESAGRAVÍAT, DA. p. p. Desagraviado.
DESAGREGACIÓ. s. f. ant. V. Disgregado.
DESAGREGAR, v. a. ant. Desagregar. Se-
gregare, distrahere.
DESx\GRíR. v. a. ant. Desacerbar. Alicuiui
rei acerbitatem abigere.
DESAHOGADAMENT. adv. m. ab descm-
voltura , ab petulancia, ab desahogo. Dt-
salwgadatnenle. Pátulanter.
LU DE.
2í6 DES
DESAHOGAR, v. a. Desahogar. Alie vare, se-
dare angorem ; soliicitudiai vel necessiíati
subvenire.
DESAHOGARSE, v. r. aliviarse d' alguna
pena, aflicció , compressió, &c. Desahogarse.
Ailevari.
DESAHOGARSE , comunicar á algú las afliccions.
Desahogarse. Curas vel secreta cordis aic¿ri
communicare.
DESAHOGAT, DA. p. p. Desahogado,
DtsAHuGAT , DA. adj. desvcrgon^ic. Desahoga-
do. Petu'ans, infrunirus.
DESAHOGO, s. m. alivi d'alguna pena ó tra-
ball. Desahogo , desabogamieato. Levamen,
soiatium.
DESAHOGO , dilatació. Desahogo. Ampliatio, spa-
tii laxatio.
DESAHOGO , des^mbras , Ilibertat en lo parlar ú
obrar. Desahogo. Petulantia, procacitas.
DESAJÜDAT, DA. adj. poc ajudat. Desayu-
d.ido. Indiligens, sua negligens, deses.
DESALABAR, v. a. Desalabar, desloar. Vi-
tuperare , dicteriis pros^qui.
DESALABA! , i)A. p. p. Desalabado.
DESALAPAT, DA. adj. desvergbnyit , desca-
rat. Deslavado , desollado. Impudens.
DESALBARDAR, v. a. Desalbardar, desenah
bardar. Ciitellis exonerare , vel eas deinere.
DESALE ARDAT , DA. p. p. Desalbarda-
do , desenaíbardado.
DESALBERGAMENT. s. m. ant. Deuiospe-
damiento. Ab hospitio deiectio ; hospitil de-
negatio.
DESALBERGAT, DA. adj. ant. Deshospeda-
do. Axenus.
DESALENTAR, v. a. desanimar. Desalentar.
Ánimos infringere , imminuere.
DESALENTAT, DA. p, p. DesaUntado.
DESALLOTJAR. v.a. Desalojar. Ab hospitio,
é loco pellere.
DESALLOTJAT, DA. p. p. Desalojado.
DESALLOTjAT , fültat d' hospedatge. Deshospe-
dado. Hospitio carens, axenus.
DESALT, DESSALT. s. m. ant. Desconten-
tamiento, disgusto. Fastidium , tíedium.
DESALTAR, v. a. ant. V. Disgustar.
DESALTERAR, v. a. ant. fer passar la sed.
Apagar la sed. Sitim extinguere.
DESAMAR. V. a. ant. aborrir. Desamar. Odis-
se.
DESAMICH. s. m. ant. V. Enemic.
DESAMOHINAR. v. a. ant. V. Desenfadar.
DESAlVlOHINO. s. m. ant. V. Desenfado.
DESAMONESTAR, v. a. ant. V. Dissua-
dir.
DESAMOR, s. m. ant. Desamor. Amoris de-
fectio , vel inimicitia.
DESAMOROS, SA. adj. Desamoroso, desa-
morado. Amott parum aftectus, durus,in-
civilis.
DES
DESAMPARAR, v. a. dexar séns amparo.
Desamparar. Deserere.
DESAMPARAR , abandonar , dexar algún lloc.
Desamparar. Derelinquere.
DESAMPARAR LA APELLACió. f. for. Desampa-
rar la apelación. Appellationem deserere.
DESAMPARARSE, v. r. ant. V. Apartarse,
dividirse , separarse.
DESAMPARAT, DA. p. p. Desamparado.
DESAMPARO, s. m. Desamparo. Desertio,
derelictio, destitutio.
DESANIMAR, v. a. desalentar. Desanimar.
Ar.imufii infringere.
DESANÍMAT , DA. p. p. Desanimado.
DESANiWAT. acij. cruel , inhuma, bárbaro. De-
salmado. Inhunsanus, humanitatis expers ,
excors , trux , efFerus , inipius.
DESANÜJAR. V. a. Desenojar. Alicuius iram
lenire , sedare, placare.
DESANUJARSE. v. r. Desenojarse, desatu-
farse. Iram sedare ; stomachum deponere.
DESANUJAT, DA. p. p. Desenojado, desa-
tufado.
DESANUTG. s. m. Desenojo. Irse vel iracun-
diae secatio.
DESAPACIBILÍTAT. s. f. Desapacibilidad.
Insuavitas , asperitas.
DESAPACIBLE, adj. Desapacible. Asper , du«
rus , insuavis.
DESAPAREGÜT, DA. p. p. Desaparecido.
DESAPAREXER, DESAPARÉXERSE. v.
n. y r. Desaparecer , desaparecerse. Súbito
abire , evanescere, disparere , ocales fuge-
re.
FÉR DESAPAREXER. f. ocultar repentinament al-
guna cosa. Desaparecer. E conspectu sub-
movere.
DESAPAREAR, v. a. lo igual ó séir.blant.
Desparejar. Paria seiungere.
DESAPARiAR , dividir , separar lo que guardand
cert brde estaba unit. Desaparear. Seiunge-
re , dividere.
DESAPARTAR, desguamír , descompóndrer. Des-
componer. Ornatuin tollere.
DESAPASSIONADAMENT. adv. m. Desa-
pasionadamente. Ingenua; sioe acceptione.
DESAFASSIONAT , DA. p. p. Desapasio-
nado.
DESAPEGADÍSSIM,MA. adj. sup. Desast-
dífimo. Valde alienus , abstractus.
DESAPEGAR, v. a. ant. Despegar. Dissol-
vere , disiungere.
DESAPEGARSE, v. r. no dexarse arrastrar
del cariño de parfents, patria, &c. Desapegar-
se. Ab amicis vel cognatls abalienari , se-
gregar!.
DESAPEGARSE , dcspe'ndrersc. Desprenderse , de-
sasirse. Demitterc.
DESAPEGAT, DA. p. p. Despegado.
DESAPEGAT, DA. adj. V, Desagrait.
DE-
DES
DESAPEGO. $. m. desapropi de las cosas tem-
porals. Desapego^ despegamicnto ^desprendi'
miento. Abalienatio.
DESAPEGO , asperesa , desamor. Despego, Alie-
natio , aversio.
AB DESAPEGO, ui. adv. Despegadamente. Asperé,
Jiberé.
DESAPÉNDRER. v. a. ant. Desaprender.
Dediscere.
DESAPERCEBIT , DESAPERCEBÜT, DA.
adj. ant. Desapercebido. Imparatus.
DESAPIADADAMENT. adv. m. Desapiada-
damente. Implé , crudeliter.
DESAPIADAT, DA. adj. Desapiadado. Im-
pius , crudelis.
DESAPLICAT, DA. adj. Desaplicado. Igna-
vus, iners.
DESAPODERARSE, v. r. V. Desapropiar-
se.
DESAPODERAT , DA. p. p. V. Desapro-
piat.
DESAPOSENTAR, v. n. ant. anársen d'algun
Uoc. Desalojar. Loco cederé.
DESAPOSENTAR SÉNSE TROMPETA, f. met. ant.
anarsen sénse dir res. Irse sm decir oxíe ni
moxte ; sin decir cho ni arre. Tacitum disce-
dere.
DESAPROBACIÓ. s. f. Desaprobación. Im-
probatio.
DESAPROBAR, v. a. Desaprobar .¡desapoyar.
Improbare , non probare.
DESAPROBAT , DA. p. p. Desaprobado , de-
sapoyado.
DESAPROPI. s. m. Desapropio, desapropia-
miento. Alienatio, abalienatio, distractio.
DESAPROPIAMENT. s. m. aiit. V. Desa-
propi.
DESAPROPIAR, v. a. ant. V. Alienar.
DESAPROPIARSE, v. r. Desapropiarse. Aba-
lienare aiiquid , vel ab aliquo abalienarl.
DESAFROPIAT, DA. p. p. Desapropiado.
DESAPROFITAT,DA. adj. ant. qui no ha
aprofitat en lo que debía ó podía. Desapro-
vechado. Impróvidas.
DESAPRoi'iTAT. ant. inútil. Desaprovechado. Inu-
tilis.
DESAPUNTALAR, v. a. Desapuntalar. Ful-
era tollere, submovere , detrahere.
DESAPUNTALAT,DA. p. p. Desapuntala-
do.
DESAR. V. a. Alzar., guardar. Abdere , re-
condere.
DESARSE. V. r. ocultarse , resguardarse. Re-
tirarse , retraerse. Recipere se , abdere se.
DESARAYGAR. v. a. ant. V. Desarrajígar.
DESARBOLAR, v. a. Naut. Desarbolar. Car-
basa , & malos sauciare , disturbare.
DESARBOLAT, DA. p. p. Desarbolado.
DESARBORAR. v. a. ant. abátrer alguna co-
sa. Derribar. Aiiquid sternere , deücere.
DES 227
í^^^^íí^^- '• ""' ''"'• ^- Desheretainent.
DESARMADURA, s. f. ant. V. Desarnia-
ment.
DESARMAMENT. s. m. Desarmamento, de-
sarmadura. Annorum positio, spoliatio.
DESARMAME.NT , d' alguna embarcacíó. De-
sarme. Bellici instrumentl é navi aibjatio.
Di^SARMAR. V. a. ¡levar las armas. Desar^
mar. Exarmare , dearmare.
DESARMAR , Separar ó desunir las péssas de que
s' compon alguna cosa. Desarmar. Rei coor-
dinationeni dissolver^.
?,f,tí^F ■> ^^- P' P- Desarmado.
DEbARRLGLADAMENT. adv. m. Desare-
gladumente , desregladamente. ímmoderaté,
inoroinaté.
DESARRÉGLAMENT.s.m.D.wre.lo.ínor-'
tíinatJO.
DESARREGLARSE, v. r. Desarreglarse, des.
reglarse. Modum excederé , intemperanter
DESARREGLAT, DA. p.p. Desarreglado,
desreglado.
DEsARRjiGLAT. ajj. desordenat en el menlar
y beurer. Desreglado. In edendo aut potando
intemperatus, immoderatus.
DESARRELAMENT. s. n>. a.t. Desarravgo.
Jixtirpatio , evuisio á radice.
DESARRELAR. v. a. arrancar d'arrel. De-
sarraygar, descepar. Eradicare, radicitus
eruere.
DESARRELAR. met. extirpar del tot alguna cosa.
Desarraygar. Deiere , oblitterare.
DLSARRELAT, DA. p. p. Desarraygado.
DESARRIMAR, v. a. Desarrimar. Alfquid ab
alio removeré , disiungere.
DEbARRJMAT, DA. p. p. Desarrimado.
DE:,ARRUGAMENT. s. m. ant. Desarruga.
dura. Erugatio.
DESARRUGAR. V. a. Desarrugar. Eru^are,
distendere , explicare. °
DESARRUGA?, DA. p. p. Desarrugado.
DÍ.SASSET. adj. territ. V. Disset.
DESASSETIADOR. s. m. ant. Descercador.
Ab obsidione liberator.
DESASSETIAMENT. s. m. ant. Descerco. Ab
obsidione iiberatio.
DESASSETIAR. v. a. ant. Descercar. Ab ob-
sidione liberare.
DESASSOSSEGAMENT. s. m. ant.V.Desas-
soisego.
DESASSOSSEGAR.v. a. Desasosegar. Inquie-
tare , turbare , conturbare.
DESASSOSSEGAT, DA. p. p. Desasosega-
do. *"
DESASSOSSEGAT. adj. V. ínquíet.
DESASSOSSEGO. s. m. Desasosiego. Contur-
batio, perturbatio.
DESASTRADAMENT. adv. m. Desastrada-
mente. Calamitosé, infausté, infeliciter.
DE-
2 38 DES
DESASTRADÍSSIMAMENT. adv. m. sup.
Desastradísimamente. Infelicissimé , infaus-
tissimé.
DESASIR AT, DA. adj. Desastrado. Infaus-
tas, infelix, infortunatus.
DESASTRE, s. m. Desastre. Infortunium , ca-
lamitas , casus adversus.
DESASTRUCH, GA. adj. ant. desgraciat. D?-
sastrado^ desdkhiido. Infelix.
DESASTRucH. s. m. ant. V. Disgust , desastre.
DESAT,DA. p. p. Recogido^ alzado , guar'
dado.
DESAT , DA. adj. dit del paratge no frequentat,
5 solitari. Retirado. Infrequens , secretus.
DESATAVIAR, v. a. ant. Desataviar. Deor-
nare ^ ornamentis nudare.
DESATAVIAT , DA. p. p. ant. Desataviado.
DESATAViAT. adj. ant. él qu' ha perdut él tino.
Desatentado. Mente turbatus.
DESATAVIÓ, s. m. ant. Desatavío. Deorna-
tio , inconcinnitas.
DESATEiNCIÓ. s. f. descortesía. Desatención.
Inurbanitas, incomitas.
DESATENDAR. v. n. ant. Levantar el cam-
po. Castra moveré.
DESATÉN DRER, v. a. no aténdrer. Desa-
tender. Non atrendere , animo distrahi.
DESATÉNDRER , no féf cas. Desatender. Despi-
cere ., negÜgere.
DESATENT,TA. adj. descortes. Desatento.
Inurbanus , incomis.
CESATENT.s.m. disgust. DeiafJen/o.Consternatio.
DESATENTAMENT. adv. m. Desatentamen-
te. Inurbana, incomiter.
DESATES, SA. p. p. Desatendido.
DESATINADAMENT. adv. m. séns tino. De
satinadamente , desatentadamente. Inconside-
raté, pertúrbate.
DESATINADAMENT , ab exccs. Desatinadamente.
Vehementer, insané , perdité.
DESATINAR, v. a. tráurer de tino. Desati-
nar , desatentar. Turbare , perturbare.
DESATINAR, alterar, commóurer molt á algú.
Desatinar. Vehementer commovere , excita-
re.
DESATINAR. V. 11. dir Ó fér desatinos. Desatinar.
Insanire , ineptire.
DESATÍNAT, DA. p. p. Desatinado.
DESATiNAT. s. m. qui obra desatinadament. De-
satinado, Amens, vecors.
DESATINO, s. m. Desatino. Insania, error.
DESATONTIR. v. a. ant. Desatontar. Alicu-
ius stuporem discutere.
DESAURAR. v. a. ant. Desdorar. Deaurata
abradare.
DESAUTORISAR. v. a. Desautorizar. Exau-
torare.
DESAUTORISAT, DA. p. p. Desautorizado.
DESAVANSÜS , s, m. p. Descuentos , pérdi-
didas. lacturte.
DES
DESAVENENCIA, s. f. Desavenencia. Dis-
sensio.
DESAVENIR, v. a. ant. desunir. Desavenir.
Separare.
DESAVENIRSE, v. r. discordar. Desavenir,
Discordare , dissentire.
DESA VENTUROS, SA. adj. ant. V. Desven-
tura!.
DESAVINGUT, DA. p. p. Desavenido.
DESAviNGUT. adj. discorde. Desavenido. Dicors,
dissentiens, disconformis.
DESAVISAR. V. a. Desavisar. Nuntium,mo-
nitionem revocare.
DESAVISAT , DA. p. p. Desavisado.
DESAVÜYT. adj. territ. V. Divuyt.
DESAVUYTÉ, NA. adj. territ. V. Divuyté.
DESAXIDA. s. f. ant. Salida. Exitus.
DESAYGUAR. v. a. Desaguar. Id mare volví,
efluere.
DESAYGUAT, DA. p. p. Desaguado.
DESAYRAR. v. a. Desayrar. Despicere , pro
niliilo habere aliquem.
DESAYRAT , DA. p. p. Desayrado.
DESAl RE. s. m. despreci, afrónt. Dssayre^
descuerno. Despectus , conteraptus , despi-
centia.
DESAYRE. met. de la fortuna, del poder. Desay-
re, Despectus.
DESAYRE. ant. V. Pena , incoraoditat.
DESBALLESTAR. v. n. dir desconcerts. V.
Desatinar.
CAP DESBALLESTAT. V. Cap botg.
DESBANCAR. v. a. fér pérdrer á algú l'amis-
tat , ó Testimació qu'akre li tenía , procu-
randla per sí. Deshancar. Ab alterius aestima-
tione depellere.
DESBARAT. s. m. ant. V. Disbarat.
DESBARATADAMFNT. adv. m. séns bids
m concert. Desbaratadamente , disparatada-
mente , disparadamente. Prseposteré , distúr-
bate , inepté.
DESBARATADAMENT , fofa de rahó y de propó-
sit. Disparatadamente. Absurdé , ineptissi-
mé , imprudentissimé.
DESBARATAMENT. s. m. Desbaratamiento,,
desbarate. Eversio , protligatio, dissipatio.
DESBARATAMENT DK VENTRELL. DcíCOmpOíiciOff,
desconcierto dt tstómago. Prava stomachi
aft'ectio.
DESBARATAR, v. a. destruir, arruinar. Des-
baratar. Evertere , diruere.
DESBARATAR , uH exércit. Desbaratar. Hostem
fundere , profligare , frangere.
DESBARATAR , descoflcertar , com desbaratar
un ajust. Desbaratar. Turbare.
DESBARATAR. V. n. dir disbarats. Desbaratar,,
disparatar , disparar. Inepté, absurdé lo-
qui, delirare.
DESBARATAR, descomptíndref , desfér. MalbarO'
tar. Perturbare, confundere.
DES
DESBARATAR, distfáurer á algú , fcndlo passar
de bo á mal. Distraer , malear. Aliquem á
recto Mirsu deflectere.
DESBARATARSE, v. r. Desbaratarse. Con-
fundí , turbari.
DESBARATARSE 'l temps.' f. Dcscottiponerse el
tiempo. Turbari tempus.
DESBARATARSE 'i, vENTRBi/L. f. Desooiicertarse^
descomponerse el estómago. Male alíici sto-
macluim.
DESBARATAT , DA. p. p. Desbaratada.
DESBAiiATAT , adj. qui díu ó fa disbarats. Dis-
paratado. Imprudens, absurdé agens vel lo-
quens.
DESBARBAT, DA. adj. Lampiño., desbarba-
do. Imberbis.
DESBARRAR, v. n. dir disbarats. Desbarrar.
Aberrare, ineptire , insanire.
DESBARRAT , DA. adj. ant. Desatrancado.
Reseratus.
DESBASTAR, v. a. esbosquessar. Desbastar.
Levigare , expolire.
DESBASTAR , fér pérdrer lo grossér y rústic que
teñen algunas personas. Desbastar , descor-
tezar. Instrucre , excolere , expolire.
DESBASTARSE, v. r. pulirse alguna persona.
Descortezarse. Agrestes & inurbanos mores
exuere , dediscere.
DESBASTAT , DA. p. p. Desbastado.
DESBAYNAR. v. a. ant. V. Desenveynar.
DESBOCAMENT. s. m. Desbocamiento. Im-
pudentia , procacitas.
DESBOCARSE, v. r. él caball. Desbocarse.
Praecipitem currere.
DESBOCARSE, met. dir cégament á altre páran-
las injuriosas ; dir mal d' algú. Desbocarse,
Impudenter , effraenate' linguam solvere.
DESBOLCAR. v. a. Desempañar ., desenvol-
ver. Infantem cuninis fasciis evolvere, expe-
diré.
DESBOLCAT , DA. p. p. Desempañado , de-
senvuelto.
DESBOSSAMENT. s. m. ant. V. Bosquetg,
en la pintura.
DESBOSSAR. v. n. ant. V. Bosquejar, en la
pintufa.
DESBOTAR. v. a. per alt ; 6 per bax ; per
vómit ó per cambra , ó per las dos vias.
Desaguarse , romper. Sordes e' corpore eii-
cere.
DESBOTAR , plóurcr molt. Descargar el cielo , o
el nublado. Imbres ruere.
DESBOTONAR , v. a. V. Descordar éls bo-
tons.
DESBOVAR. V. a. tráurer la bovería á algú.
Desasnar. Ad calÜditatem informare.
DESBOVAT , DA. p. p. Desasnado.
DESCABALGAR, v. n. Descabalgar^ des-
montar. Desilire equo.
Tom. I. i
DES 229
DESCABALCAT, DA. p. p. Descabalgado,
desmontado.
DESCABELLAT, DA. adj. lo que va fora
de camí ó no té orde ni coiicert. Descabella-
do. \ recto, á ratione aberrans.
DESCABESSAR. v. a. ant. V. Escapsar.
DESCALABRAR, v. a. Descalabrar. Caput
percutere , vulnerare.
DESCALABRO, s. m. escalabro, dany , in-
fo,-tuni. Descalabro. Damnum , detrimentuni.
DESCALPAR. v. a. ant. V. Refrédar.
DESCALS, SA. adj. Descalzo. Nudipes.
DESCALSAR. v. a. Descalzar. Discalceare.
DEscALSAR , anar gratand 1' aygua algún terre-
no. Derrubiar , socavar. Radere.
DESCALSAR. met. fér dir á algú lo que tenía
ocult y callat. V. Tráurer del béc.
DESCALSAT, DA. p. p. Descalzado.
DESCAMBIAR, v. a. Trocar. Permutare áu-
reos , argénteos nunimos minutulá pecu-
nia.
DESCANS. s. m. repos, quietut. Descanso.
Quies , requies.
DESCANS, tót lo qu' ocasiona repos. Descanso.
Solatium , levamen.
DESCANS, en la Arq. alió sobre que s' assenta
altra cosa. Descanso. Pars cui onus sedificii
¡ncumbit.
DESCANSADAMENT. adv. m. Descansada^
mente. Quieté, placidé.
DESCANSAR, v. a. aliviar. Descansar. Leva-
re.
DESCANSAR. V. n. reposar. Descansar. Quiesce-
re.
DESCANSAR, pérdrer él cuydado en que s' esta-
ba, ó déxar de tenirne. Descansar. Curam
deponere.
DESCANSAR , fér pausa 6 suspensió en l'exé-
cució d' alguna cosa. Descansar. Intermit-
tere.
DESCANSAR, en la Arq. estar assentat sobre al-
guna cosa. Descansar. Inniti , incumbere.
DESCANSAR, dormir. Descansar. Sonino quiesce-
re.
DESCANSAR , estar en la sepultura. Descansar.
lacere.
DESCANSAR EN PAU. f. Dcscansar en paz. In
pace requiescere.
DESCANSAR LAS TÉRRAS, f. Dcscansar las tierras.
Vicibus annorum arva requiescere.
DESCANSAR SüSRE LAS ARM.M. f. DiSCaUSaT Sobre
las armas. Armis incumbere, inniti.
DESCANSARSE , v. r. desahogarse comuni-
cand Jos traballs y cuydados á alguna perso-
na. Descansar. Animuin remitiere.
DESCANSAT, DA. p. p. Descansado.
DEscANSAT. adj. lo que no parta en sí ó no de-
mana especial fatiga , ó trabail, com : em-
pleo DESCANSAT. Descansado. Mininié opero-
8US.
Mmm üs»-
2 30 DES
ESTIGA DESCAJISAT ? VAJASSEN* DESCANSAT. loC.
ab que algú assegura á altre que será ó
s' fará lo que demana. Descanse usted. Fiat ;
erit ; ne dubira ; ne sis sollicitus.
DESCAPDELLAR. v. a. DeiovíJ/a»-. Globum
explicare , evolvcro.
descapdí;llar. mt-t. dir tót quant se sab y s"
tenía ocult. Desembuchar , desbuchar. Evo-
mere , elVutire.
DESCAPDELLAT, DA. p. p. Desovillado.
PESCAPDELLAT. ant. V. Desuníí , esbarriat.
DESCAPSAR. V. a. V. Escapsar.
Á LA DESCARADA, m. adv. V. Descarada-
ment.
DESCARADAMENT. adv. m. Descarada-
mente. Impudenter.
DESCARAGOLAR. v. a. él pergamí, papér,
ó cosa semblant. Desarrollar. E volvere.
SB5CARAG0LAR, un caragol , Ó cosa semblant.
Desentornillar ., destorcer. Detorquere.
DESCARAGOLAT , DA. p. p. Desarrollado,
desentorHillado , destorcido.
DESCARARSE, v. r. desvergonyirse. Desca-
rarse. Impudentiüs cum aliquo agere.
DESCARAT, DA. adj. desvergonyit. Des-
carado., desollado. Impudens.
DESCARAT , ant. descubert de cara. Descubierto
de cara , de rostro. Detectus facie.
DESCARNADOR. s. m. Instrument per des-
carnar la geniva del caxal ó dént que s' vol
arrancar. Descarnador. Uncus denudandis
dentibus aptus.
DESCARNAR, v. a. apartar la carn del os.
Descarnar. Ossa carnibus nudare.
DESCARNAR , cscarabotar , gratar alguna cosa.
Descarnar. Diruere.
DESCARNA! , DA. p. p. Descarnado.
DESCARO, s. m. Descaro. Impudentia.
DESCÁRREG. s. m. satisfacció de las obliga-
cions de justicia, ó que gravan la concien-
cia. Descargo. Culpaí überatio.
DESCÁRREG , resposta ó escusa del cárreg que
s' fa á algú. Descargo. Causatio.
DESCÁRREG , la data, ó descbmpte ab que s' sa-
tisfá la rebuda de qu' algú s' ha fét cár-
reg. Descargo. Acceptae pecuniye cautio.
DESCARREGA. s. f. Milic. Descarga. Cata-
puit.irum displosio.
DESCARREGADOR. s. m. lloc per descarre-
gar. Descargadero. Locus ubi onus depo-
nitur.
DESCARREGAR. v. a. llevar ó alleujar la
cárrega. Descargar. Exonerare.
DESCARREGAR , tráurer l'os de la carn per de-
xarla mes útil. Descargar. Exossarc.
DESCARREGAR , disparar Tanna de fog. Des-
cargar. Sclopetum exonerare , exerere.
DESCARREGAR, dit dcls núvols , plóurer copio-
sament. Descargar el nublado. Eiíusos imbres
ruere.
DES
DESCARREGAR BOFETADAS , copi , &;c. f. Des-
cargar bofetadas , golpes. Pugnis , fuste ex-
dere.
DESCARREGAR EL cop. f. Dessorgar el golpe,
Ictuin infligere.
DESCARREGARSE. v. r. purgarse '1 reo
deis cárregs que se li fan. Descargarse, Ob-
iectuní crimen repeliere.
DESCARREGARSE , desencarrcgarsc. V. Desen-
carregarse.
DESCART. s. >n. la carta de que sen'va éi que
juga. Descurte. Folia inutilia quae á lusore
reüciuntur.
DESCART , l'acció de descartarse. Descarte. Rc-
iectio , repudium folii lusorii.
DESCARTAR, v. a. ant. V. Descartarse.
DESCARTAR, met. rejfctar ó apartar de sí alguna
cosa. Descartar. Propeliere , reiicere.
DESCARTARSE, anársen de las cartas. Des-
cartarse. Lusoria foiia reiicsrs.
DESCARTARSE , despéndrcrse d'algun encárreg.ó
assumpto que s' tenia entre mans. Descar-
tarse, A se depeliere.
DESCASAMENT. s. m. ant. Divorcio. Di-
vortium , repudium.
DESCASAR, v. a. declarar psr nuMo'l matri.
moni. Descasar, Matrimonium irritum de-
clarare.
DESCASAT, DA. p. p. Descasado.
DESCENDENCIA, s. f. Descendencia. Pro-
genies , genus , posterltas.
DESCENDENT. p. a. Descendiente , descen-
dente. Genus vel originem ducens.
DESCENDÍR. v. n. davallar per natural pro»
pagsció. Descender. Genus , originem tra-
here.
DEscENDiR , provenir 6 proceir alguna cosa
d'altra. Descender. Procederé , provenire.
DESCENSIO. s. f. Descensión. Descensio.
DEscENsió OBLiQUA. Descefísion obliijua. Descen-
sio obliqua.
DESCENSIÓ RECTA. DeicíDsion tecta. Descensia
recta.
DESCENSIONAL. adj. Astron. Descensiona],
Descensionalií.
DESCENSO, s. in. baxada. Descenso. Descen-
sus.
DESCENSO. Log. Detceaso. Descensws.
DESCENYÍR. r. a. Desceiíir. Discingere zo-
nam ; cingulum solvere.
DESCENYIRSE DE RíuRERÓ DE RISA,
f. Desperecerse , descalzarse , de¡peáa%arss.,
descoyuntarse de risa. Cacliinnari, riíu solvi.
DESCÉNYT, DA. p. p. Desceñido.
DESCERRALLAR. v.a.ant. despanyar. Des-
cerrajar. Obserata cfFringere.
DESCÍNGLAR. v. a. ant. una cabalcadura.
Descin:har. Cingulum solvere.
DESCINGLAT, DA. p. p. ant. Dsseincha-
do,
1>ES-
DES
DESCLAVAR, v. a. algún claa ^ lo qu* está
clavat ab ¿11. Desclavar^ desenclavar, Re-
vellere , reügere.
DESCLAVAR , arrancar lo qu' está fixát en algún
lloc, com : dhsclavar l'estaca, l'agulla. Des-
hincar. Evellere.
DESCLAVA!, DA. p. p. Desclavado, desen-
clavado , deshincado.
DESCLOFÓLLAR. v. a. V. Esclofollar.
DESCLOS, SA. p. p. Abierto^ descogido.
DESCLÜÜRER. v. a. Abrirá Aperire , solve-
re , resignare.
DESCLÓURER LAS MANS. Desenclavijar las ma-
nos. Digitos decussatos aparire.
DESCLÓURERSE. v. r. las flors. Abrirse.,
descogerse. Explicar!.
DESCOBRIMENT. s. m. ant. V. Descubri-
ment.
DESCUBRIR, v. a. ant. V. Descubrir.
DESCOCAT, DA. adj. Descocado. Audax.
DESCOLLAR, v. a. la ballesta. Desempulgar.
Exballistare.
DESCOLLAR. V. H. sobrepujaf. Descollar , deseo-
liarse. Superenúnere.
DESCOLORIMENT. s. m. Descoloramiento.,
descolorimiento. Pallor.
DESCOLORIR, v. a. Descolorar , descolorir.
Colorem aufírre , imroinuere.
DESCOLORIRSE, v. r. Descolorarse. Colo-
rem imminui; colorem amittere.
DESCOLORIT , DA. p. p. Descolorado , des
colorido.
DESCOLORIT. adj, qu¡ té 'I color de la cara
tréncat. Descolorido, Decolor, decoloratus,
subpallidus.
DESCOMBREGAR. v. a. ant. V. Excomu-
nicar.
DESCOMBREGAT, DA. p. p. ant. V. Exco-
municat.
DESCOMEDIMENT. s. m. Descomedimiento.
luurbanitas , eft'raenata licentia.
DESCOMEDIRSE, v. r. Descomedirse. Auda-
ciüs & liberiüs agere.
DESCOMPADRAR, v. a. ant. desavenir los
qu' eran amigs. Descompadrar, Amicitiam
tollere.
DESCOMPARTIR. v. a. V. Despartir.
DESCOMPASSAR. v. a. V. Desacompas-
sar.
DESCOMPASSAT, DA. p. p. V. Desacom-
passat.
DESCOMPÓNDR ER. v. a. trastornar l'orde
ó composició d' alguna cosa. Descomponer,
Interturbare.
DEScoMPÓNDRER , desguamir un quarto , una
casa , Slc. trduren' los adornos. Descolgar,
desadornar. Ornatum deponere.
DESCOMPÓNDRER , desfér. V. Dísfef.
DESCOMPÓNDRERSE. v. r. alborotarse
faltand i la modescla deguda. Descomponer'
DES
231
se. Audaciüs & liberiüs cum aliquo se ge-
rere , agere.
DESCOMPÓNDRERSE 'l temps. f. Dcscomponerst
el tiempo. Tempus turbari.
DESCOMPÓNDRERSE 'l ventrell. f. Descom-
ponerse , desconcertarse el estómago. Male
affici stomacho.
DESCOMPOSICÍÓ. s. f. Descomposición. Re-
rum confusio , rurbatio, eversió.
DESCOMPOST , TA. p. p. Descompuesto.
DEscoMPosT , adj. atrevit , inraodést. Descom-
puesto. Petulans.
DESCOMPOSTAMENT. adv. m. ant. Des-
compuestamente. Incomposité, inconcinné.
DESCOMPOSTURA, s. f. falta de respecte,
de modestia ó recato. Descompostura, Immo- -
destia.
desco^.ihostura , falta d' asseo. Descompostura,
desaseo, incuria, negligencia.
DESCOMPTE. 8. m. part de satisfacció del
deute. DtíCHenío. Debiti minoratio, detrac-
tio.
SIA ó VAJA EN DESCOMPTE DE MOS PECATS. f. SeU
Ó vaya en descuento de ¡nis pecados. In remis-
sionem peccatorum haíc á me Deus susci-
piat.
DESCOMUNAL, adj. Descomunal. Immodi-
cus; quod coinmunem rationis modum tran-
sí lit.
DESCONCERT. s. m. falta de concert. Des-
concierto. Perturbatio.
DESCONCERT, llt ugeresa , imprudencia en las
paraulas ó accions. Desconcierto. Levitas.
DESCONCERT, desgobcm en las cosas dome'sticas.
Desconcierto. Reí domesticse incuria.
DESCONCERT , desbaratament de véntre. Descon-
cierto. Ventris profluvium.
DESCONCERTADAMENT. adv. m. Des-
con<'.ertudamente. Inordinaté , conñise.
DESCONCERTAR, v. a. descompóndrer al-
guna cosa. Desconcertar. Verteré , turbare
composita.
DESCONCERTARSE, v. r. met. no guardar
brde , raiió , ni concert en lo que s' fa ó diu.
Desconcertarse. Non sibi constare.
DESCONEIXENT. adj. ant. ingrat. Descono-
cido. Accepti beneíicii immemor.
DESCONEXENCA. s. f. ant. ingratitut , falta
de regonexément. Desconocimiento. íngrati
animi labes ; oblivio boneíicii.
DESCONCERTAT , DA. p. p. Desconcer-
tado.
DESCONCERTAT. adj. qui no te concert en sas
cosas. Desconcertado. Modum minimé ser-
vans.
DESCONEGUDAMENT. adv. m. ant. Des-
conocidamente. Ignoranter.
DESCONEGUT, DA. p. p. Desconocido.
DEscoNEGUT , adj. ant- desagrait. Desconocido*
Ingratus,
sss»
232
DES
UESCONEGUT , honií no conegut. Desconocido.
Ignotiis homo.
DiiSCONEXER , v. a. no voler regonéxer
algú á alguna persona ó cosa com á propia
ó pertanyent á éil. Desconocer. Rem aut ali^
qu¿m tanquam suum non agnoscere.
DtscoNÉxER EL BENEFiCi. ant. olvidarlo , no
regonéxerlo. Desconocer el beneficio. Ingra-
tuin esse beniñcio.
DiscüüÉxKR. met. dexar de conexer á alguna
persona 6 cosa per rahó de sa niudansa. Des-
conocer. Non dignoscere.
DESCONFIAD A MENT. adv. m. Desconfia-
damente. Diffidenter.
DESCONFÍANSA. s. f. Desconfi.anza. Diffi-
deiitia.
DESCONFIAR, v. n. Desconfiar. Diffidere.
DESCONFÍA! , DA. p. p. D¿sconfic:do.
DEscoNFiAT. adj. quí facilment desconfía. Des-
confiado. Diífidens.
DESCONFIR. V. a. ant. V. Derrotar, desfér,
destruir.
DESCONFÍT , TA. p. p. ant. V. Derrotat,
desfét , destruit.
DEScoNFiTA , DESC0NPITUR4. í. f. ant. V. Der-
rota , desista.
DESCONFORME, adj. Disconforme discon-
forme. Dispar , dissentiens.
DESCONFORMITAT. s. f. Desconformidad,
disconformidad. Dissidium , disparitas.
DESCONFORTAR, v. a. ant. V. Desanimar.
DESCONJUNTAMENT. s. m. Descoyunta-
miento. Luxatio membrortim.
DESCONJÜNTAR. v. a. Descoyuntar. Luxa-
re.
DESCONJUNTAT, DA. p. p. Descoyimtado.
DESCONORT. s. m. ant. V. Desconsol.
DESCONSAGRAR, v. a. una Iglesia. Deicon-
sagrar. JKiem sacram exaugurare.
DESCONSENTIR, v. n. Desconsentir. Dis-
septire.
DESCONSOL, s. m. Desconsuelo , desconsola-
ción. Moeror, tristitia.
DESCONSOLADAMENT. adv. m. ant. Des-
consoladamente. Tristi modo.
DESCONSOLADÍSSIM , MA. adj. stip. Des-
co:7soIjdísimo. Ingsnti mocstitiá confectus.
DESCONSOLAR, v. a. Desconsolar. Tristia
alicui nuntiare; moerore afíicere.
DESCONSOLAT, DA. p. p. Desconsolado.
DEScoNsoLAT , dít del véntre. Desconsolado.
Lánguidos.
DESCONTAR , v. a. Descontar. De summá
deducere , detrahere quidpiam.
DESCONTENT , TA. ad].' Descontento. Subof-
fensus.
DESCONTENTAMENT. s. m. ant. V. Des-
contento.
DESCONTENTAR, v. a. Descontentar. Dis-
plicere , molestiam creare.
DES
DESCONTENTAT , DA, p. p. Desconten-
tado.
DESCONTENTÍSSIM, MA. adj. sup. Des-
contentísimo. Tíedió supra modum atFectus.
DESCONTENTO, s. m. Descontento , descon-
tentamiento. Teedium , displlcentia , fasti-
dium.
DESCONTL>íUAR. v. a. Descontinuar., dis-
continuar. Continuationem interniittere , in-
terrumpiré.
DESCONTLNUAT, DA. p.p. Descontinua-
do.
DESCONTINUO, NUA. adj. lo que no es
ó no está continuo. Descontinuo^ discontinuo.
DisiunctQs, segregatus.
DESCONVENIENT. adj.V. Inconvenient.
DESCONVENIR, v. n. no conformar dos 6
mólts en lo dictamen , opinló, &c. Desionve-
«ir, disconvenir. Disconvenire.
DESCONVIDAR, v. a. revocar él convit, ó
avis donat per alguna funció. Desconvidar.
Nuntium, invitationem revocare.
DESCONVIDAT, DA. p. p. Desconvidado.
DESCONVINGÜT, DA. p. p. Desconvenido.
DESCORCADOR. s. m. ant. qoi trau re:icor-
sa. Descoríezador. Deglabrator.
DESCORCAR. V. a. ant. tra'urer l'escorsa.
Descortezar. Deglabrare , deglubere, decor-
ticare.
DESCORDAR, v. a. tráurer las cordas á algún
instrument de música. Descordar. Fidibus
instrumenta música spoliare.
DESCORDAR , éls botons. Desabotonar. Glóbulos
solvere.
DESCORDAR, las cals3s , la cotilla, '1 gipó. De-
satacar. Ligulam vel trlobulos solvere.
DESCORDAR, éls gafcts. Desabrochar. Uncinulos
solvere.
DESCORDARSE, v. r. la roba per desaho-
'^arse. Desabotonarst , desalforjarse. Se dis-
cingere.
DESCORDAT, DA. p. p. Desabotonado^
desatacado , desabrochado , descordado.
DESCORTES, SA. adj. Descorles. Inurbanus.
DESCORTESAMENT. ady. a. De.cortes-
mente. ínurbané.
DESCORTESÍA. ». f. Descortesía. Inurbani-
tas.
DESCOSIDURA. s. f. ant. V. Descuíit.
DESCOSIR. V. a. ant. V. Descusir.
DESCOSTUM. s. m. ant. Desujo. Deauctu-
do.
DESCOTXAR. v. a. Dttarrehujart dasoobijar.
Tegumentum reiicere.
DESCOTXAT , DA. p. p. Desarrebujado., des-
cobijado.
DESCRÉDIT. s. m. Descrédito. Famae minu-
tio infamia.
DESCRÉÜRER. v. n. Descreer. Credere am-
pliüs nolle ; abnegare fidem.
DES-
DES
DESCREXENSA. s. f. ant. Descrecenaia. Mi-
nutio , diniinutio.
DEbCREXER. v. n. ant. minvar. Descrecer.
Decrescere.
DESCRIDAR. v. a. declarar a' aigú per públic
mal factor. Prescribir, Pruscribere.
DESCRIDAR. ant. V. Desacreditar.
DESCRIDAT, DA. p. p. ant. V. Desacre-
ditat.
DESCRIDAT. adj. Proscr'ifto. Proscriptus.
DESCRíPCIO. s. f. narració circunstanciada
d' alguna cosa. Descripción. Descriptio.
DEscRiPció , definició descriptiva. Descripción.
Descriptio.
DESCRIPTIU , VA. adj. Descriptivo. Des-
criptivus.
DESCRISMAR, v. a. vulg. dar motiu d' en-
fadarse molt á algií. Descrismar., deschristia-
nar. Hominem ad iracundiam vehementer
provocare.
DESCRISMAT, DA. p. p. Dwcmmfldo, des-
christianado.
DESCRÍT, TA. p. p. Descrito., descripto.
DESCRÍURER. v. a. Describir. Describere.
DESCROSTARSE. v. r. saltar la superficie
d'alguna cosa. Descascararse. Corticem res¡-
lire.
DESCUARTERAR. v. a. ant. V. Escorterar.
DESCUAT, DA. adj. ant. V. Escuat.
DESCUBERT, TA. p. p. Descubierto.
DEscuBERT. s. ui. lloc séose cuberta. Descu'
bierto. Sub dio patens.
DESCUBERT , cH los comptes. Descubtsrto. Debí-
tum ex supputationibus remanens.
QUEDAR EN DESCUBERT. f. faltar á satisfér al"
guna cantitat en los comptes. Quedar en des-
cubierto. In rationum supputatione superari;
debito teneri.
QUEDARSE AL DESCUBERT. f, quedarse séns abrig.
Quedarse al descubierto. In propatulo dere-
linqui.
Á eos DESCUBERT. m. adv. séns resguard , de-
fensa ó armas que preserven deis tirs ó feri-
das del contrari, A cuerpo descubierto ; a pe-
cho descubierto. Non protecto corpore.^
Á eos DESCUBERT. met. manifestament. A cuer-
po descubierto. Palam.
EN TÓT LO DESCUBERT DE LA TERRA, exp. En
todo lo descubierto. Quá late patet orbis.
LLOC ó PARATGE DESCUBERT , lloc CXpoSat als
tirs del eneniic. Sitio ó parage descubierto.
Hostium infesíationibus expositus locus.
DESCUBERTA. s. f. Mllic. Descubierta. Re-
cognitio, inspectio.
DESCU BERTAMENT. adv. m. Descubierta-
mente., á la descubierta. Palam, aperte.
DESCUBRIDOR, s. m. qui descobra ó troba
alguna cosa oculta. Descubridor. Inventor.
DESCUBRIDOR , qui Tevela algún secrét. Descu-
bridor. Revelator.
Tom. I.
DES
233
DESCUBRIDOR. Milic. Descubridor. Explorator,
speculator.
DESCUBRIMENT. s. m. manifestació de lo
que estaba ocult ó secrét. Descubrimiento.
Rei inventio, prolatio.
DESCUBRIMENT, d'alguua térra ó pais. Descu-
brimiento. Regionurn incognitarura inventio.
DESCUBRIR. V. a. traurer Ja cuberta d'algu-
na cosa. Descubrir. Ddtegere.
DESCUBRIR , lo que estaba ignorat ó amagat,
com : DKScuBRiR un tresor. Descubrir. Inve-
nire , aperire , detegere.
DESCUBRIR, véurer de Jluny. Descubrir. Pros-
picere.
DESCUBRIR, averiguar. Descubrir. Comperire,
deprehendere.
DESCUBRIR , revelar Jo secrét ú ocult. Descu-
brir , desencapotar^ desencerrar. Aperire,
prodere.
DESCUBRIR , trobar , inventar. Descubrir. Inve-
nire.
DESCUBRIR AL SANTl'sSIM Ó AL SAGRAMENT. DiS-
cubrir al Señor ó al Sacramento. Conspectui,
ac venerationi fidelium Sacram Eucharistiam
exponere.
DESCUBRIR, él cap. V. Descubrirse.
DESCUBRIR EL CAMP. f. MilÍC. V. Camp.
DESCUBRIR LA MACADüRA, LA CACA. f. met. ma-
nifestar algún defecte interior. Descubrir ¡a
caca., el pastel^ la hilaza^ la madera. Oc-
cuJta detegere.
DESCUBRIR SON piT , Ó 'l séu pit. f. Descubrit
su pecho., abrir su pecho á alguno ó con algu-
no-., abrirse. Animi recessus alicui pandero.
DESCUBRIR TERRA, f. comensar á ve'urer térra
los que navegan. Descubrir tierra. Apparere
terram.
DESCUBRIR TERRA, f, entrar en algún pais ocult
é ignorat. Descubrir tierra. Regiones in-
cógnitas adire.
DESCUBRIR TERRA, f. met. sabct J'a'nimo d'al-
gun subgécte sobre algún assúmpto. Descu-
brir tierra. Occulta curiosiüs explorare.
DESCUBRIR UNA CARTA. V. DeScJÓUror.
DESCUBRIRSE, v. r. llevarse él sombrero,
la gorra. Descubrirse. Caput nudare.
DESCURAT, DA. adj. ant. descujdat, omis.
Descuidado. Incuriosus.
DESCUYDADAMENT. adv. m. ant. negli-
géntment. Descuidadamente. Segniter.
DESCUYDADAMENT. ant. V. Inadvertidament.
DESCUYDAR. v. n. déxar d'aténdrer á J9
que s' deu. Descuidar. Nesligere cura
m.
DESCU YDARSE. v. r. Olvidarse. Non me-
minisse.
DEscuYDARSE. met. fér alguna cosa de que s'
seguex vergonya ó ignominia. Descuidarse.
Piaculum aut quid viro probo indignum ad-
mittere.
DESCUYDAT , DA. p. p. Descuidado.
Nnn oEi-
2 34 ^^^ I
DBscuYDAT. adj. dcxat , poc soMicit ó cuydadós.
Descuidado. S^gnis, negligens.
PEscL'YDAT , despre\ ingut , no advertit ,sfens re-
cel ó suspita. Descuidado, desprevenido. In-
cautus , imparatus.
»KscuYDAT , de sí raatéx, déxat. Descuidado.
Rerum suarum negligens.
DEscuYDAT, qui s' oivíJa facilment. Olvidado.,
olvidadizo. Immeinor.
ATRAPAR, cüLLiR descuypat. f. V. Atrapar,
cuHir.
DESCUYT. s. me falta de cuydado. Descuido.
Negligentia.
DESCUYT, olvid. Descuido. Oblivio.
CESCUYT , acció puc atenta. Descuido. Diotum
aut factum inurbanum, indecorum.
DESCUYT , acció de que s' seguex algún descré-
dit. Descuido. Quid indigné aut citra ratio-
nem admissum.
DESCULPAR. V. a. ant. V. Disculpar.
DESCUSIR. V. a. Descoser. Dissuere, resuere.
DESCUSIT, DA. p. p. Descosido.
DEScusiT. s. m. la part descusida d'alguna roba.
Descosido. Pars vestís dissuta.
CEGARLA pe'i. DESCUSIT. f. parlar séns reflexio ;
dir lo que primer vé á la boca. Hablar á
tontas y á locas : Decir alguno lo que primero
se le viene á la boca. Quod primum in os ve-
ril effutire.
rioAhí PEX DESCUSIT. loc. ab que s' nota l'im-
pertinencia del que diu ó fa sempre '1 matex.
Darle con la del martes. Recoque crambem.
DESDE, adv. 1. y t. Dc:¡de. E , ex , de , ab.
DESDE , despres de. Desde. Ab hinc , posthac,
exinde.
DESDE AQUÍ, 6 desd'aquí EN FORA. Desde aqut.
Hinc , isthinc.
DESDE ARA, DESDE LUEGO , DESDE Á LAS HORAS.
Desde ahora., desde luego., desde entonces.
Ex nunc , inde.
DESDEJUNARSE. v. r. Desayunarse. lenta-
culum sumere.
DESDE L. Desdel. Ab , ex.
DESDENTAR, v. a. ant. llevar las dénts.
Desdentar. Dentes evellere.
DESDENTAT , DA. ant. Desdentado. Edén-
tulu«.
DESDENY. s. m. esquivesa ú oprobi. Desden.,
desdeño. Despectio.
DESDEiNYAR. v. a. desestimar la finesa y
amor d'algú. Desdeñar. Despicere , contem-
nere.
DESDENYAR , no fér cas d'alguna persona ó co-
sa; despreciarla. Desdeñar. Dedignari , sper-
nere.
DESDENYARSE. v. r. Desdeñarse. Dedig-
nari.
DESDENYAT, DA. p. p. Desdeñado.
DESDIR. v. n. degenerar de son origen ó na-
xeinent. Desdecir. Deficere, degenerare.
DES
DESDIR , no conformar una cosa ab alrra. Des-
decir. Discrepare.
DESOÍRSE, v. r. retractarse. Desdecirte,
Diera revocare.
DESDITXA. s. f. Desdicha. Infortunium , in-
felicitas.
DESDITXADAMENT. adv. m. Desdichada-
mente, ínfeliciter , iiiauspicaté , infortunaté.
DESDÍTXAT , DA. adj. Desdichado. Infelix,
infortunatus , infaustus.
DESDüBLEGAR. v. a. Desdoblar. Explicare,
devolvere.
DESDOBLEGAT, DA. p. p. Desdoblodo,
DESDORO, s. m. Desdoro. Dedecus.
DÉSE, NA. adj. Deceno., décimo. Decimus.
DESÉ. s. m. una de las deu parts de qualsevol
quantitat. Decima. Décima pars.
DESECOLAGAR. v. a. ant. V. Desapañar,
desunir.
DESECONJUYR. v. a. ant. Descompadrar.
Dissociare , disiungere.
DESEDIFICACIÓ s. f. mal exémple. Desedi-
ficjcion. Offensio.
DESEDIFICAR, v. a. donar mal exémple.
Desedificar. Scandalum préebere.
DESEDIPICAT , DA. p. p. Desedificado.
DESEMBAFAR. v. a. Desensebar , desempa-
lagar. Palatum excitare , abstergeré.
DESEMBAFAT , DA. p. p. Desensebado , de-
sempalagado,
DESEMBALAR, v. a. Desfér las balas, d
mercaderías embaladas. Desenfardar. Sarci-
nas solvere , expediré.
DESEMBARAZAR, v. a. ant. V. Dcseir.bras-
sar.
DESEMBARAZARSE, v. r. ant. Desembras-
sarse.
DESEMBARAgAT , DA. p. p. ant. V. De-
sembrassat.
DESEMBARBOLLAR. v. a. aat. V. Desem-
bolicar.
DESEMBARC. s. m. Desembarco., dssembar-
cacion. É navl egressio , descensio.
DESEMBARCADOR, s. m. lloc per desem-
barcar. Desembarcadero, Locus descendendo
á navi aptus.
DESEMBARCAR, v. a. tráurer á térra las
mercaderías , efectes &c. de la embarcació.
Desembarcar. E navi educere.
DESEMBARCAR, v. n. Saltar á térra el que estaba
embarcat. Desembarcar. E navi in rerjam
descenderé.
DESEMBARCAT , DA. p. p. Desembarcado.
DESEMBARG.s. m. for. Desembargo. Obicis,
vel sequestri liberatio,
DESEMBARGAR, v, a. for. tráurer Tem-
barg. Desembargar. A sequestro liberare,
solvere.
DESEMBARCAT , DA. p. p. Desembarga-
do.
DE-
DES
DESEMBASTAR, v. a. Dtsapuntar. Puncta
dissuere , disrunipere.
DESEMBOCADUÍIA. s. f. Desembocadero.
üstiiim.
DESEMBOCAR, v. a. Desembocar. Aditum,
vel angustias aiicüius ioci \incere.
DESEMBOCAR DEL CARRKR. f. Descmbocar (le la
calle. Vix caput superare
DESEMBOCAR ¿LS RIUS AL MAR. DcstmboCUr los
ríos en ¡a mar. Maria subiré , iiitrare.
DESEMBOLÍC. s. m. Desenredo. Explioatio,
extricatio.
DESEMBOLICAMENT. s. m. ant. Desenre-
do. Explicatio, expeditio.
DESEMBOLICAR. v. a. desplegar. Desen-
volver. Explicare , evolvere.
DESEMBOLICAR , desfér Tenvenadura d'alguna
part del eos en que s' te mal. Desatar. Sol-
vere.
DESEMBOLICAR , lo enibolicat ab papér. Desem-
papelar. Papyraceum involucrum solvere.
DESEMBOLICAR. met. declarar , descubrir lo
qu'estaba confus. Desenvolver , desenmara-
ñar., desarrebujar., desdoblar. Explicare.
DESEMBOLICAR. met. expHcar lo qu'estaba con-
fus. Aclarar. Patefacere.
DESEMBOLICARSE. v. r. V. Desarrebos-
sarse.
DESEMBOLICAT , DA. p. p. Desenvuelto ,
desarrebujado , desdoblado.
DESEMBÓLS. $. m. Desembolso. Pecunia
traditio , numeratio.
DESEMBOLT , TA. adj. ant. V. Desin-
voit.
DESEMBOLTURA. s. f. ant. V. Desinvol-
tura.
DESEMBORRATXAR. v. a, ant. Desembor-
rachar , desembriagar. Alicuius ebrietatem
solvere.
DESEMBORRATXARSE. v. r. ant. Desem-
briagarse ., desemborracharse. Ebrietatem de-
ponere ; ebrietate solvi.
DESEMBORRATXAT , DA. p. p. Desem-
briagado., desemborrachado.
DESEMBÓSSAR. v. a. tráurer dinérs de la
bossa. Desembolsar. E crumena vel sacco
nummos educere.
DESEMBÓSSAR, entregar alguna quantitat de di-
nér propl , per fér alguna paga , dexarlo a'
algú, ó per altre motiu semblant. Desembol-
sar. Pecunias tradere.
DESEMBÓSSAR , tráuter l'embos. Desembozar.
Ab ore pailium removeré.
DESEMBOSSAT, DA. p. p. Desembolsado^
desembozado.
DESEMBOTIR. v. a. V. Desinflar.
DESEMBOTiR , ant. V. Evacuar.
DESEMBOTÍRSE. v. r. V. Desinflarse, de-
sentumirse.
DESEMBOTÍT , DA. p. p. V. Desinflat.
DESEMBOTXACAR.^ v. a. V. Desemboss!?,
en lo primer signiticat.
DESEMBUTXACAT, DA. p. p. V. Desem-
bóisat.
DESEMBRAS. s. m. expedició en parlar, ú
obrar. Desembarazo., desparpajo., desembozo,
despejo. Facilitas, expeditio.
DESEMBRASSADAMEET. adv. m. Desem-
barazadamente , despejadamente. Expcdité.
DESEMBRASSAR. v. a. dexar Ilihre ó deso-
cupada alguna cosa. Desembarazar. Expe-
diré.
DESEMBRASSAR , evacuar algún lloc. Desemia-
razar, despejar. Evacuare, liberum relin-
quere.
DESEMBRASSARSE. v. r. Desembarazarse.
Se expediré, negotia dimittere.
DESEMBRASSAT , DA. p. p. Desembara-
zado.
DESEMBRASSAT. adj. expedit , a'gil en lo qu'exé-
cuta. Suelto, despejado. Agilis , expeditus.
DESEMBRAVIMENT. s. m. ant. Desembra-
vecimiento. Mansuetudo.
DESEMBRAVÍR. v. a. ant. Desembravecer.
E feris moribus ad humanitatem tradu-
cere.
DESEMBRAVIT, DA. p. p. ant. Desembrave-
cido.
DESEMBRE. s. m. Diciembre. Dec^niber.
DESEMBRIAGAR, y. a. ant. V. Desembota
ratxar.
DESEMBRIDAR, v. a. ant. Desenfrenar, des-
frenar. Fraena eximere.
DESEMBRUXAMENT. s. m. ant. V. Desen-
cant.
DESEMBULL. s. m. Desenredo. Solutio,eno-
datio.
DESEMBULLAMENT. s. m. ant. V. Desem-
bull.
DESEMBULLAR, v. a. Desenmarañar , de-
stnredar. Extricare , expediré , explicare.
DESEMBULLAR éls cabells, seda y semblants,
Escarmenar. Extricare , discriminare.
DESEMBULLAT, DA. p.p. Desenmaraña-
do , desenredado , escarmenado.
DESEMBÜSSAR. v. a. tráurer Tembus. De-
satrampar, desatancar, desbrozar. Expur-
gare.
DESEMBUSSAT, DA. p. p. Desatrampado,
desatancado , desbrozado.
DESEMPACAR, v. a. tráurer las mercader/as
de las pacas. Desempacar. É sarcina extra*
here.
DESEMPACA!, DA. p. p. Desempacado.
DESEMPALIAR, v. a. V. Descompóndrer.
DESEMPALLEGARSE. v. r. Desasirse , de-
senredarse. Se extricare.
DESEMPAPERAR. v. a. Desempapelar. Pa-
pyraceum involucrum evolvere.
DESEMPAPERAT, DA. p. p. Desempapelad^,
3-6 BES
DESEMPARAMENT. s. m. ant. Abandona-
miento^ dexacion. Derelictio.
PESEMPARAR. v.a.ant. dexar, abandonar.
Abandonar. Derelinquere.
PESEMPATX. s. in. Desempacho. Audacia,
libertas , expedir'o.
DESEMPATXAMENT. s. m. ant. V. Desem-
patx.
PESEMPATXAR. v. a. ant. V. Díspatxar.
DESEMPATXARSE. v. r. Desempacharse.
Pudorem deponere , expedir!.
PESEMPATXAT , DA. p. p. Desempacha-
do.
DESEMPEDRAR, v. a. Desempedrar. Viam
elapidare; ab stratá viá lapides eruere.
DESEMPEN.YÜRAR. v. a. ant. V. Desem-
penyar.
DESEMPENYAR. v. a. recobrar la penyora.
Desempeñar. Pignus redimere , liberare ,
recipere.
DESEMPENYAR , tráuref del empenyo ó deute
contret. Desempeñar, iíire ali=no liberare.
•DESEMPENYAR, cumpür alló á que siesta obli-
gat. Desempeñar. Munus suum obire, exple-
re , conficere.
DESEMPENYAR , tráuríT ayros á algú del empe-
nyo en que estaba. Desempeñar. Aliquem cu-
ris , vel negotiis dilucide expediré.
DESEMPENYAT, DA. p. p. Desempeñado.
DESEMPENYo , sati$facció del deute per segure-
tat del qual s' habia dexat penyora, y reco-
bro d'aquesta. Desempeño. Pignoris libera-
tio.
OESEMPENYo , cumplinieut de la obligació. De-
sempenyo. Sui muneris satisfactio.
DESEMPENYo , en lo que s'exécuta. Desempeño.
Elegantia, perfectio.
DESEMPERESAR. v. n. ant. V. Desempe-
resirse.
DESEMPERESIRSE. v. n. Desemperezar,
sacudir la pereza. Socordiam , segnitiem de-
pallere.
DESEMPETAR. v. a. Desempatar, ^quali-
tatem tollere.
DESEMPETAT , DA. p. p. Desempatado.
DESEMPOSSESSIONAR. v. a. Desaposesio'
nar ^ desposesionar. Possesione privare.
DESEMPOSSESSIONAT , DA. p. p. Deja-
posesionado , desposesionado.
DESEMPOSTISSAR. v. a. Desentablar. Ta-
bulas, tabulatum evellere.
DESEMPOSTÍSSAT , DA. p. p. Desenta-
blado.
DESEMPRESONAR. v. a. ant. tráurer de la
presó. Desencarcelar. E carcere , e' custodia ;
educere vinculis liberare.
DESENA. s. f. Decena. Decas.
DESENAMORA! , DA. adj. ant. V. Desa-
moros.
DESENCABESTRAR, v. a. tráurer del cap
DES
alguna especie. Quitar , raer del casco. De-
hortari, dissuadere.
DESENCADENAR, v. a. ant. Desencadenar,
desenlabonar , deslabonar. A catenis , vel fer-
réis vinculis solvere.
DESENCADENA! , DA. ant. p. p. Desenca-
denado , desenlabonado.
DESENCALLAR, v. a. Desatascar. Expe-
diré.
DESENCALLAR , Una nau. Desencallar. Navem
¡llisam solvere ; vado, arenis hserentem edu-
cere.
DESENCAMINAMENT. s. m. ant. Desca-
mino. A veritate , á iustitiá aberratio,
DESENCAMINAR, v. a. Desencaminar., des-
caminar. A via abducere.
DESENCAMINA! , DA. p. p. Desencamina'
do , descaminado.
ANAR DESENCAMiNAT. f. V. Anar fora de caini.
DESENCANTAMENT. s. m. Desencanto,
desencantamiento. Incantamenti solutio.
DESENCANTAR, v. a. Desencantar. Incan-
tamento absolvere.
DESENCAPARÍTXAR. v. a. Desencaprichar.
Pervicaciam alicuius vincere , flectere.
DESENCARNAR, v. a. Descarnar. Ossa car-
ne nudare.
DESENCARREGARSE. v. r. relevarte de
las obligacions ó responsabilitat d'alguna co-
missió , cárreg , &c. cometend á altre lo que
debía executar él que '1 té. Descargarse.
Onus in alium transferre , transmittere.
DESENCASTAR, v. a. lo agafat ab aygua-
cuyt , pastetas ó en altra manera. Despegar.
Aveilere , deglutinare.
DESENCAXAMEN!. s. m. ant. desconjun-
tament d'ossos. Desencaxamiento , desencaxe.
Luxatio.
DESENCAXAR. v. a. Desencaxar. Os luxaie,
aut aliquid aliud semovere é loco
DESENCAXONAR. v. a. Desencaxonar.C&p-
sai aperire , ex eis extrabere.
DESKNCAXONAT , DA. p. p. Descncaxonado,
DESENCODERNAR. v. a. un llibre. Des-
quadernor , desenquadernar. Compactum dis-
solvere.
DESENCODERNAR. met. dcscompóndrer , desba-
ratar. Desquadernar. Perturbare.
DESENCODERNA! , DA. p. p. Desquader-
nado , desenquadernado.
DESENCOLAR, v. a. Desiocolar. Deglutina-
re, reglutinare.
DESENCOLA!, DA. p. p. Detencolado.
DESENCORDAR, v. a. tráurer las cordas á
alguna cosa. Desencordar, Corda» detrahe-
re.
DESENCORDAR , tráurcT las corda» d'algun ins-
trunient music de corda. Desencordar. Chor-
das instrumenti musici adimere ^ instniraen-
mentum fidibus spoliare.
PE-
DES
DESENCORVAR, v. a. adressar le encorvat.
Desencorvar. Curvatiim dirigere.
DESENCORVAT , DA. p. p. Desencor-
vado.
DESENCOTXAR. v. n. Desmontar del coche,
apearse del coche. E rhsda descenderé.
DESENCREUAR. v. a. Descruzar. Cancella-
tum , implexum disturbare.
DESENCROSTAR. v. a. tra'urer la crosta.
Descostrar. Crustam adimere.
DESENCÜGIMENT. s. m. Desencogimiento.
Expeditio.
DESENCUGIRSE. v. r. allargarse él mém-
bre ó nirvi antes arrónsat. Desencogerse. Ex-
tendí.
DESENCUGIRSE. met. pe'rdref rencugiment ó fal-
ta d'esperit. Desencogerse , desatarse, Solvi ;
animuin expediré.
DESENCÜGIT, DA. p. p. Desencogido.
DESENDAYAR. v. n. ant. V. Desdenyarse.
DESENDEUTAR. v. a. p. u. llibrar de deu-
tes á algu. Desadeudar. JEie alieno levare;
debito solvere.
DESENDEUTAT, DA. p. p. Desadeudado.
DESENDüLAR. v. a. Desenlutar. Pullam
vesíem detrahere.
DESENDOLAT , DA. p. p. Desenlutado.
DESENEMIC. s. m. bocí de péll que s'alsa
prop de las ungías deis dits de las inans.
Padrastro , repelo. Reduvia.
DESENEMIC. ant. V. Enemig.
DESENER. s. m. ant. Decurión. Decnrio.
DESENFADAR, v. a. Desenfadar. Fastidium
toilere , levare.
DESENFADARSE, v. r. Desenfadarse. Ani-
nium tiedio , irá levare , reniittere.
DESENFADA! , DA. p. p. Desenfadado.
DESENFADO, s. m. l'acció de desenfadarse.
Desenfado. Tsedii levatio ; fastidii levamen-
tum.
DESi'.N'FADo , desahbgo. Desenfado. Audacia.
DESENFALLONIRSE. v. r. territ. V. De-
senquimerarse.
DESENFANGAR, v. a. ant. tráurer él fang.
Desembarrar. Detergeré lutum.
DESENFANGAT , DA. p. p. ant. Desem-
barrado.
DESENFARCÉLLAR. v. a. Desenfardelar,
desliar. Fasciculos solvere , exponere.
DESENFARCELLAT , DA. p. p. Desenfar-
delado , desliado.
DESENFARDAR, v. a. obrir y desfér éls
fardos. Desenfardar. Barcinas fasces rese-
rare.
DESENFARDA!, DA. p. p. Desenfardado.
DESENFILAR, v. a. despassar ío enñlat,
com, una enñlada de perlas, uns rosaris, &c.
Desensartar. Sertum discindere, solvere.
DESENFILAR , l'agulla de cosir. Deshenebrar.
Filum ex acüs foraraine extrahere.
Tom.J.
DES n .7
DESENFILA!, DA. p. p. Deshenebrado,d¡.
sensartado.
DESENFÍTARSE. v. r. p. u. Desahitarse.
Stomachura cibi cruditate laborantem reíici
DESENFORNAR. v. a. Desenhornar , des-
homar. A furno extrahere.
DESENFORNAT,DA.p. p. Desenhornado,
dtshornado.
DEbENFRENADAMENT. adv. m. Desen-
jrenadamente. EíTrEenaté.
DESENFRENAMENT. s. m. Desenfrena-
miento. Effrainatio.
DESENFRENAR, v. a. Desfrenar, desenfre-
nar. Fraenura toliere, auferre.
DESENFRENARSE, v. r. met. entregarse
al vici desenfrénadainent. Desenfrenarse. Ef-
fr.tne in vitium ru=re.
DESENFRENA! , DA. p. p. Desenfrenado.
ANAR COM UN CABALL DESENFRENAT. f. V Ca-
ball.
DESENFRENO, s. m. Desenfreno. Etír^na-
tio.
DESENGABIAR. y. a. Desenjaular. É caves
educere.
DESENGABL\!, DA. p. p. Deseníatdado.
DESENGAFE!AR. v. a. ant. V. Desfér los
gafets.
DESENGANXAR. v. a. tra'urer del ganxo.
Desenganchar. Aliquid unco expediré, sol-
vere.
DESENGANXAR, dcsagafaf. Desasir, despegar.
Exsolvere.
DESExNGANXARSE. v. r.desagafarse.V.De-
sagafarse.
DESEN'GANxARSE, desenmaranyarse. Desenmara-
ñarse, desenredarse. Extricari.
DESENGANXA!, DA. p.p. Desengancha-
do^ , desasido , despegado , desenredado.
DESENGAÑA, s. ni. conexément del error.
Desengaño. Doli , fraudis, erroris detectio.
DESENGANY , objécte qu' excita á desenganyar-
se. Desengaña. Erroris cognitionem exci-
tans.
DESENGANYAR. v. a. Desengañar. Ab er-
rore deducere ; dolum alicui detei^ere.
DESENGANYA!, DA. p. p. Desengañado.
DESENGANYAT , DA. adj. desvcrgonyit , descarat.
V. Desalapat.
DESENGREXAR. v. a. ant. tráurer lo gréx ó
bruticia de alguna cosz.Desengrasar.lWm'n,
sordibus purgare ; pinguedinem detrahere.
DESENGREXA!, DA. p. p. Desengrasado.
DESENGRU!ACl6. s. f. ant. Desengruda-
miento. Deglutinatio.
DESENGRU!AR. v. a. ant. Desengrudar.
Deglutinare.
DESENGRU!A! , DA. p. p. ant. Desm-
grudado.
DESENGRUXAR, v. a. ant. V. Desengru-
xlr.
Ooo DE-
agS BES
DESENGRÜXAT , DA. p. p. ant. V. Desen-
griixit.
DESENGRUXIR. v. a. Desengrosar. Exte-
nuare , minuere.
DESENGRUXIRSE. v. r. ant. V. Enma-
grirse.
DESENGRUXIT , DA. p. p. Desengrosado.
DESENLLAS. s. m. Deslazo ^ deslazamiento.
Nexüs solutio.
DESENLLASSAMENT. s. m. V. Desenlias.
DESENLLASSAR. v. a. Deslazar., desenla-
zar. Nodos vel nexus solvere.
DESENLLASSAT , DA. p. p. Deslazado , de-
senlazado.
DESENLLATAR. v. a. tráurer las llatas. Des-
latar. Tigna extrahere , contignationem dis-
solvere.
DESENLLOSAR. v. a. Desenlosar. Solum,
stratum evertere, disturbare.
DESENLLOSAT, DA. p. p. Desenlosado.
DESENMARANYAR. v. a. Desenmarañar.,
desmarañar. Extricare , explicare.
DESENMARAN YAT, DA. p. p. Desenma-
rañodo , desmarañado.
DESENMOTLLAR. v. a. Sacar del molde.
É forma , é proplasmate educere.
DESENMÓTLLAT , DA. p. p. «Sacado del
molde.
DESENOSSAR. v. a. ant. V. Desossar.
DESENQUADERNAR. v. a. V. Desencoder-
nar.
DESENQUIMERARSE. v. r. Desatufarse.,
desenojarse. Stomachum deponere.
DESENQUADERNAT , DA. p. p. V, De-
sencodernat.
DESENRAJOLAR. v. a. Desenladrillar ., des-
ladrillar. Lateres evellere.
DESENRAJOLAT , DA. p. p. Desenladrilla-
do , desladrillado.
DESENREDAR, v. a. desfér l'enrédo ú en-
maranyament. Desenredar. Extricare , expe-
diré.
DESENREDAR. Hiet. posDr en ciar, en orde, séns
confusió. Desenredar. Ordinare, componere.
DESENREDAT , DA. p. p. Desenredado.
DESENROTLLAR. v. a. Desenrollar., desar'
rollar , descoger , desencoger , desenvolver.
Devolvere , distendere.
DESENROTLLAT , DA. p. p. Desenrollado,
desarrollado , descogido , desencogido , desen-
vuelto.
DESENSELLAR. v. a. Desensillar. Stragula
equo detrahere ; ephippium tollere.
DESExNSELLAT , DA. p. p. Desensillado.
DESENSENYAR. v. a. ant. Desenseñar. De-
docere.
DESENSENYAT, DA. p. p. ant. Desense-
ñíido.
DESENSENYORIRSE , v. r. Enagenarse .,
desapropiarse. Aliquo se abdicare.
DES
DESENSENYORIT , DA. p. p. Enagenado.,
desapropiado.
DESENSOTERRAR. v. a. ant. V. Desen-
terrar.
DESENTELAR, v. a. tráurer lo tel d'un
mirall , vas , &c. Desempañar. Speculum,
vas , &c. halitu purgare.
DESENTELA!, DA. p. p. Desempañado.
DESENTENDRERSE. v. r. Desentenderse.
Simulare, fingere se nescire vel non intelli-
gere.
DESENTES, SA. p. p. Desentendido.
FER ÉL DESENTES, f. Darsc por desentendido ;
desentenderse ; hacerse memo ; hacer ,'.? d'nsl-
mulada. Simulare aliquem aliquid se non
capare , non videre.
DESENTERRAR, v. a. Desenterrar. Exhu-
mare.
DESENTERRAR cossos MORTS. f. met. niurmuraf
deis difunts. Desenterrar los muertos, Cine-
ribus, ossibusque iniuriam inurere.
DESENTERRAR LOS ossos. f. met. escuadrinyaf
la calitat bona ó mala d'algun llinatgc, Z)e-
senterrar los huesos. Cognationes scrutari.
DESENTERRAT, DA. p. p. Desenterrado.
DESENTONADAMENT. adv. m. Desetiio-
nadamente. Dissoné.
DESENTONAMEiNT. s. m. Desentonamiento.,
desentono. Vocis dissonantia , discrepantia.
DESENTONAR, v. n. Desentonar., desento-
narse. Dissonare , discrepare.
DESENTONARSE, v. r. ant. desafinar, apar-
tarse del to. Desentonarse. Dissonare , abso-
nare.
DESENTONAT, DA. p. p. Desentonado.
DESENTONTÍRSE. v. r. Desatontarse. Ex-
pergefieri ; é stupore excitari.
DESENTONTIT, DA. p. p. Desatontado.
DESENTORPIRSE. v. r. habilitarse el qu'es-
taba torpe y rudo. Desentorpecerse. Expe-
dir!.
DESENTORPIT, DA. p. p. Desontorpecido.
DESENTORTOLLIGAR. v. a. Desenroscar.
In spiras ductum evolvere
DESENTORTOLLIGAT, DA. p. p. Desen-
roscado.
DESENTRANYAR. v. a. mef. averiguar á
fondo. Desentrañar. Intima disquirerc, scru-
tari.
DESENTRANYAR. auf. llsvaf las entrsnyas á al-i
gun animal. Desentrañar. Exenterare, evis-
cerare.
DESENTRANYARSE. v. r. Desentrañarse.
Medullitus amare , ex corde diligere.
DESENTRANYAT , DA. p. p. Desentra-
ñado.
DESENTRAVESSAR. v. a. Desatravesar.
Transversa tollere.
DESENTRENAR, v. a. anf. Destrenzar.
Cinctos capillos dissolvere.
DE-
DES
DESENTRÍCAR, DESINTRICAR. v. a.ant.
V. Desembullar.
DESENTRONISAR. v. a. Desentronizar. É
throno deturbare.
DESENTRONISAT, DA. p. p. Desentroni-
zado.
DESENTUMIRSE, v. r. V. Desinflarse.
DESENVENAR. v. a. Desenvendar , desven-
dar. Fasciam detrahere , solvere.
DESENVENAT , DA. p. p. Desvendado.
DESENVERINAR. v. a. anu Desemponzoñar.
Veneno infectum purgare.
DESENVEYNAR. v. a. Desenvaynar. Evagi-
nare , é vagina educere.
DESENVEYNAT, DA. p. p. Desenvaynado.
DESENVOLT, TA. adj. ant. V. Desinvolt.
DESEPARAR. v. a. ant. V. Separar.
DESEPARAYR. v. a. ant. V. Desapariar.
DESERCIÓ. s. f. Milic. Deserción. Desertio.
DESERCió. for. Deserción. Desertio.
DESERMAR. v. a. cultivar un camp erm.
Romper., Agrum incultura arare.
DESERMAT , DA. p. p. Rompido.
DESERIR. V. a. ant. V. Déxar.
DESERT. s. m. Desierto. Desertum.
DESERT , TA. adj. Desierto. Desertus.
DESERT. ant. faítat. Falto , privado. Egenus.
DONAR PER DESERTA l'aPELLACIÓ. f. for. Dar
por desierta la apelación. Apellationem vel
vadimonium deterere.
PREDICAR EN DESERT. f. faiii. Predicar en de-
sierto. Surdo canere.
DESERTAR, v. a. Milic. Desertar. Deserere,
militiam linquere.
DESERTAR , mct. apartarse d'algun eos. Deser-
tar. Deserere , segregari.
DESERTOR, s. m. Deserlor ^ tránsfuga^ tráns-
fugo. Desertor.
DESERVEY. s. m. ant. V. Palta.
DESESCOAR. v. a. ant. V. Escuar.
DESESFORgAT, DA. adj. ant. Desvalido,
falto de fuerzas. Invalidus.
DESESPER , DESESPERANZA , DESES-
PERANCIA. s. m.y f.ant. V. Desesperació,
desconfiansa.
DESESPERACIÓ. s. f. Desesperación , deses-
peramiento. Desperatio.
DESESPERACIÓ , cólera , enfado gran. Desespe-
ración. Rabies, desperatio.
DESESPERADAMENT. adv. m.- Desespera-
damente. Desperaté , usque ad desperatio-
nem.
DESESPERAR, v. n. pérdrer Tesperansa.
Desesperar. Desperare.
DESESPERARSE, v, r. cáurer en desespera-
ció. Desesperarse. In xltx desperationem ,
vel taedium incidere.
DESESPERARSE , desapacientarse molf. Desespe-
rarse. Irá usque ad desperationem conci-
tan.
DES 250
DESESPER AT, DA. p. p. Desesperado.
DESESPERO, s. m. V. Desesperació en son
segon signiíicat.
ES UN DESESPERO, f. vulg. Es Una descsperacion,
Hoc usque ad desperationem adigit.
DESESPESSIR. v. a. ant. aclarir ]o espes.
Enrarecer. Disrarare , liquare.
DESESSER. V. n. ant. No ser , dexar de ser.
Non esse.
DESESSER. usat com á substantiu. Inexistencia.
Existentiae defectus,
DESESTIMAR, v. a. Desestimar. Spernere,
parvi faceré.
DESESTIMAT, DA. p. p. Desestimado.
DESESTORAR. v. a. Desesterar. Sioreas le-
vare.
DESESTORAT, DA. p. p. Desesterado.
DESETXÍSAMENT. s. m. ant. V. Desencan-
tament.
DESETXISAR. v. a. ant. Deshacer el hechizo.
Dissolvere maleticium.
DESETXISAT, DA. p. p. ant. V. Desencan-
tat.
DESEXECUTAR. v. a. for. Desexecutar. Ab
executione liberare.
DESEXIMENT. s. m. V. Desempenyo.
DESEXIRSE. V. r. V. Desempenyarse , de-
sempeilegarse.
DESPALC. s. m. Desfalco. Detractio , dimi-
nutio.
DESFALCAR, v. a. Desfalcar. Aliquid de
summá deducere.
DESFALCAT, DA. p. p. Desfalcado.
DESFALLIMENT. s. ni. ant. V. Falta,
culpa.
DESFALLIR. v. a. ant. V. Defallir.
DESFARDARSE, v. r. Desalforjarse. Vestem
laxare.
DESPAVOR, s. m. ant. V. Disfavor.
DESFAVORIDOR. s. m. ant. V. Desafavori-
dor.
DESPAVORIR. V. a. V. Desafavorir.
DESFAVORIT, DA. p. p. V. Desafavorit.
DESFAXAR. v. a. Desfaxar. Pascias solvere,
laxare.
DESPAXAT, DA. p. p. Desfaxado.
DESPER. V. a. llevar la forma ó figura i al-
guna cosa. Deshacer. Dissolvere.
DESFÉR , disposar segóns lo propi arbitre , alte-
rand ó mudand lo fet per altre. Deshacer,
Rescindere , retexere.
DESFÉR , descompóndrer lo fet. Deshacer. Re-
solvere.
DESFER, dexatar. Desatar., desleír. Diluere.
DESFÉR , descordar. V. Descordar.
DESFÉR, descosir, com; desfér una camisa, un
mátalas. V. Descosir.
DESFÉR, descompóndrer, com desfér una má-
quina. Descomponer ., desmontar. Rei partes
dissolvere j é loco deponere.
DES-
340 DES
PESFÉR , desembolicar. Desenvolver. Expli-
care,
DESFÉR , desUigar. Desatar. Solvere.
desfír , derrotar. Deshacer. Profligare.
DESFÉR , fbndrer, derritir , coni él sol á la néu.
Deshacer. Diiuere, liquefacere.
DESFÉR, descompóiidrer algún negoci, tráete,
ajust, &c. Deshacer. Rescindere.
DE'^FÉR. ant. excedir, sobrepujar, y axi s' deya:
la teva hermosura no pot desfer la meva.
Exceder. Excederé, superare.
DESFÉR ÉL CAMi. f. Dcsundar lo andado. Viam
repetere.
DESFÉR LAS civéllas. DeshevUlar. Fíbulas sol-
vere.
DESFÉR ÉLS CoRRETGS DE LA SABATA, Desmajo-
lar. Calceáanentorum lígulas solvere.
DESFÉR LA CINGLA Á LAS CABALGADURAS. DeS-
cinchar. Laxare equo cingulum.
DESFÉR LA CINTA, cüRDÓ , &c. Corrcr la cinta,
cordón , ^f. Nodum dissolvere.
DESFÉR , lo cordat ab botóns. Desabotonar.
Glóbulos solvere.
DESFÉR , lo cordat ab gafets. Desabrochar.
Uncinulos solvere.
DESFÉR, la barata, prenend cada hu la cosa
qu' había cambiat. Destrocar. Permutatio-
nem rescindere.
DESFÉR LA CARA Á RAVÉSSOS , LAS GALTAS , &C ;
f. Deshacer los hocicos , las narices , la cara
&c. Percutere.
DESFÉR LAS dénts. f. Quitar los dientes. Ictu
dentes excutere.
DESFÉR SE. V. r. pérdrer las cosas sa regular
consistencia. Deshacerse, üissolvi.
DESFÉRSE , aflaquirse, pérdrer las caras. Desha-
cerse de carnes. Macrescere.
DESFÉRSE , descompóndrerse. Descomponerse.
Sol vi, dissolvi.
DESFÉRSE , tráurerse , llevarse la roba ó alguna
part d'élla, com desférse la capa, la man-
tellina. Quitarse. Exuere.
DESFÉRSE, tdndrerse, com la néu, la sal en l'ay-
gua. Deshacerse. Liquari.
DESFÉRSE , posar particular conato ú cuydado
en fér alguna cosa. Despizcarse. Enixé in-
cumbere.
DESFÉRSE , dit de la carn y altras viandas per
coures' sobradament. Deshacerse. Solví prse
nimia coctione.
deférsk. ant. V. Matarse.
DESFÉRSE , desférs'hi , fér movíments estranys
y violents del eos. Desgoznarse. Incompositis
motibus solvi.
DESFÉRSE , desférs'hi , fér una cosa ab vehe-
mencia. Deshacerse ; hacerse añicos , rajas ;
exhalarse ; quitarse la funda. Vehementer
agitari, instanter agere.
desférs'hi tot. f. desitjar ab ansia alguna cosa.
Echar el bofe , los bofes , exhalarse , finarse.
DES'
Anhelare, vehementer cupere.
DESFÉRSE COM LA SAL EN l'aVGUü. f. met.
Deshacerse como la sal en el agua. Sensim
dissipari.
DESFÉRSE EN LLAGRiMAs. Deshacerse en lágri-
mas. Lacrymas ubertim profundare.
DESFÉRSE 'ls caragols , cáurer , descaragolarse
'Is cabells antes caragolats. Caerse ¡os bucles.
Difluere, decidere , laxari cincinnos.
DESFÉRSE 'ls LLAEIS , ÉL ÑAS , LA CARA , lébret
algún cop en aquestas parts del eos. Desha-
cerse , hacerse los hocicos , la nariz , la cara.
Percutí , conquassari.
DESFÉRSE LAS cALSAS , descorda'rselas. Desata-
carse. Lígulas temoralium solvere , laxare.
DESFÉRSE d'alg'jna COSA , donarla , véndrerla 6
baratarla. Deshacerse de alguna cosa, Aliquid
daré , venderé , aut permutare.
FÉR Y DESFÉR. V. Fér.
DESFERMARSE. v. r. Soltarse., desatarse.
Solvere habanas, capistrum.
DESFERRA. s. f. la d'algun edifici. Derribo.
Rudera , retrimentum.
DESFERRA , las sobras ó desperdicis d'alguna co-
sa. Desechos. Residuum.
DESFERRAR. V. a. la cabalcadura. Desherrar.
Equum soléis exuere.
DESFERRAR, arrancar los ferros d'una caxa ,
porta, &c. Desferrar. Férrea vincula sol-
vere.
DESFERRAR, ant. llevar las cadenas, grillons,
&c. que porta algú. Desherrar. Ferréis vin-
culis liberare , expediré.
DESFERRAT , DA. p. p. Desherrado.
DESFÉT, TA. p. p. Deshecho, desatado.
HABERHi UN DESFET. f. Haber Una de iodos los
diablos. Omnia tumultu misceri.
DESFÉT DE TEMPS : TKMPS desfét , Bormsca,
temporal, tormenta deshecha. Hórrida tem-
pestas.
DESFETA. 8. f. ea l'ull. Nube. Oculi nu-
bécula.
desféta , derrota d'un exércit. Rota , derrota.
Exercitús clades, strages.
DESFÉTA DE TEMPS : témps dksf^t. témps de
turbulencia, témps revolt. Revuelta de tiem-
po, tiempo rctiuelto. Turbulentum tempus.
DESFEYT , TA. p. p. ant. V. Desfét.
DESFIAMENT,DESFL\NZA.s.m.y f. ant.
Desconfianza. Diffidentia.
DESFIAR. v. a. ant. V. Desafiar.
DESPICI. s. m. Desasosiego. Sollicitudo, an-
xietas, cura.
DESFICIEJARSE. V. r. Destrizarse, desha-
cerse. Cura vel desiderio conteri.
DESFIGURAMENT. s. m. Desfiguración,
desfiguramiento. Deformatio.
DESFIGURAR, v. a. destruir la configuració,
facció , &c. de la cara. Desfigurar. Vulíum
deformare.
DW-
DES
DESFIGURAR , destfuir la figura d'alguna cosa,
6 impedir que s' percebesea. Desfigurar, De-
formare, obumbrare.
DESFIGURAR, disfrassar, fer desaparéxer lo qu'es
alguna cosa realment, ab la apariencia d'al-
tra. Desfigurar. Transformare.
BjábFiGURAR , no referir ab puntualitat lo que s'
cónta. Desfigurar. Consilió aliquid in nar-
rando omitiere, rcticere.
DESFIGURARSE, v. r. Desfigurarse; desen-
cajarse la cara , el rostro. Deformari , tur-
pari.
DESFIGURAT, DA. p. p. Desfigurado.
Á LA DESFILADA, m. adv. A la deshilada.
Sensim ; alius post alium.
DESFILAR. V. a. alguna roba. Desfilar., des-
hebrar, deshilachar , desfilachar. Telam fila-
tim retexere.
DESFILAR. V. n. M¡lic. Desfilar. Longo agmine
incedere.
DESFILAS, s. f. plur. Hilas. Tomentum.
DESFILAT, DA. p. p. Desfilado., deshebrado,
deshilacliado.
DESFILAT. s. m. ant. camí estret. Desfiladero.
Anfractus , fauces \ix.
DESFILAT , guarnició pendent del extr^m d'al-
gunas robas. Cayrel. Fimbria, flocculus pen-
dens in extremitate vestís.
DESFLOR AMENT. s. m. Desflor amiento .,
desfloraeion. Djfloratio.
DESPLORAR, v. a. estuprar. Desflorar. Vir-
ginem violare.
DESFLORADA, adj. Desflorada. Stupro cor-
rupta.
DESFLORIR. v. a. ant. Desflorecer. Deflo»
rere.
DESFOGAR, v. a. manifestar la vehemencia
d'alguna passió, com ; desfogar Tira. Des'
fcgar. In aliquem atTectum prorumpere.
DESFOGAT , DA. p. p. Desfogado.
DESFOGONAR. v. a. una péssa d'artillería.
Desfogonar. Tormentorum focos disrumpere.
DESFOGONAT, DA. p. p. Desfogonado.
DESFRAGAT, DA. adj. Descomedido. Pro-
cerus.
DESFRASSAT, DA. adj. ant. V. Disfrassat.
DSSFRENAT , DA. adj. ant. V. Desenfrena!.
DESFRESSA. s. f. ant. V. Dissimulo.
DESFRESSADAMENT. adv. m. ant. V. Dis-
simuladament.
DESFRESSAR. v. a. ant. V, Dissimular.
DESFRESSAR. ant. V, Ocultar , fingir.
DESFRESSAT, DA. p. p. ant. V. Dissimu-
lat.
DESFRESSAT , DA. ant. V. Ocultat , fingit.
DESFÜLLADOR. s. m. ant. qui trau la fulla
deis arbres , hérbas , &c. Deshojador. Fron-
dator.
DESFÜLLADOR DE viNYA. ant. V. Dsspampola-
dor.
Tom. I.
DES 241
DESPÜLLAMENT. s. m. ant. Deshojadura.
Frondatio.
DESFüLLAMENT DE VINYA. ant. Tacció de d'es-
pampolar la vinya. V. Despampolament.
DESPULLAR, v. a. ant. V. EsfuJlar.
DESPULLAR LES viNYES. ant. V. Despampolaf.
DESPULLA!, DA. p. p. ant, V. Despampo-
lat , esfiiliat.
DESGABKLL. s. m. V. Desconcert.
DESGANA, s. f. V. MalaJtía.
DESGANARSE, v. r. indisposarse en la salud,
V. Cáurer Oiaialt, emmalalt¡rs¿.
DESGANAT , DA. p. p, indispost. Indis'
puesto.
DESGARRAR, v. a. ant. esquinsar, destros-
sar, despedassar. Desgarrar. Rumpera, dila-
cerare , discindere.
DESGARRAT, DA. p. p. ant. Desgarrado.
DESGARRATADAMENT. adv. m. Des.uina-
damente, Insané.
DESGARRATAR. v. a. dir desatinos. Desa-
tarse, desbarrar. Insanibus verbis os sol-
vere.
DESGAYRADÍSSIM,MA. adj. sup. Desay-
radísimo. Valde inconcínnus, invenustus.
DESGAYRAT, Da. adj. él subjecte que va
dexat , caygut. Desmadejado , desayrado ,
desgiirgamillado , desmazalado. Languidus ,
incrs , inelegans.
DESGAYRAT , DA. lo que DO tc garbo ú ayre.
Desayrado. Inconcinnus.
DESGAYRE. s. m. Desgayre , desmadeja-
miento. Incuria , ioconcinnitas , inelegantia.
AL DESGAYRE. m. adv. Al dcsgoyre. Lieleganter,
inconcinne.
DESGBL. s. m. V. Disglas.
DBSGELAR. v. a. V. Desglassar.
DESGELAT, DA. p. p. V. Desglassat.
DESGLAS. s. m. Desheladura. Gelu liquatio.
DESGLASSAR. v. a. Deshelar , desnevar.
Ghciem , vel gelu solvere , liquefacere , re-
gelare.
DESGLASSAT, DA. p. p. Deshelado.
DESGOBERN. s. m. desurde. Desgobierno.
Administratio inordinata.
DESGOBERNAR. V. a. ant. Dislocar éls ossos.
Desgobernar. Luxare.
DESGORNIR. v. a. V. Desguarnir.
DESGRACIA, s. f. infortuni. Desgracia. Casus
sinister, infortunium.
DESGRACIA , enemístat. Desgracia. Offensio, in¡-
micitia.
CÁURER EN DESGRACIA, f. met. v fam. V. Cáu-
rer.
FÉRSE ALGUNA COSA SENS DESGRACIA, f. HaCCrse
alguna cosa sin desgracia. Prospere, feliciter
conlici , finiri.
QUINA desgracia! Ínter. Que desgracia] Quam
infeliciter! quantum infortunium !
TBNiR DESGRACIA, f. no teñir sort en lo que
Ppp sin-
243 D^S
s'jntenta. Correr con dcsgracta. Adversan)
sortem e.xperiri.
PESGRACIADAMENT. adv. m. Desgracia-
damente. Infortiinaté , infcliciter.
DESGRACIAR, v. 3. mallograr alguna cosa.
Desgraciar. Rem perderé.
DESGRACIARSE, v. r. pérdrer Tamistat d*al-
gú. Desgraciarse. Aniicitiam amittere, dis-
cindere.
DESGRACIARSE ALGUNA COSA. f. malmétrersc.
Desgraciarse alguna cosa. Rem perdi , inuti-
lem fieri.
DESGRACIAT , DA. p. p. Desgraciado.
BESGRACiAT , DA. adj. desdítxat. Desgraciado.
Infelix.
DESGRACIAT, DA. desafortunat. V. Desafortiinat.
BKSGRciAT , DA. ant. sens gracia , desagra-
dable. Desgraciado. Iiiiucundus , inelegans.
DESGRAIT, DA. adj. ant. Desagradecido.
Beneficii immemor.
DESGRAT, TA. adj. ant. V. Descontent.
DEíGRAT. s. m. ant. V. Desagrado.
DESGUARNIR. v. a. tráurer la guarnició
d'alguna cosa. Desguarnecer. Ornaíum detra-
here; ornatu spoliare ; textum limbum tolle
re , dissuere.
DESGUARNIR UNA PLASSA. f. tráurcr la guarnició
d'ella. Desguarnecer una plaza. Urbein pre-
sidio nur'.are.
■DESGUAS. s. m. Desagüe, desaguadero. Aqua-
rum emissio, exhauritio.
DESGÜASSAR. v. n. Desaguar. In mare ef-
fluere , devolvi.
DESGUASSAT, DA. p. p. Desaguado.
DESGUST. s. m. ant. V. Disgust.
DESGUSTAR, v. n. ant. V. Disgustar.
DESGUSTOS , SA. adj. ant. V. Displicént.
DESGUSTOSAMENT. adv. m. ant. V. Desa-
gradablement.
DESHABILÍTAR. v. a. ant. V. Debilitar.
DESHABITAR, v. a. Deshabitar. Habitatio-
nem relinquere , deserere.
DESHABITAT , DA. p. p. Deshabitado.
DESHABITUAR, v. a. Fér pérdrer 1' hábit ó
costum. Deshabituar. Desuefacere.
DESHABITUAR, ant. V. Deshabitar.
DESABITUAT, DA. p. p. Deshabituado.
DESHABiTUAT , DA. ant. V. Deshabitat.
DESHERETAMENT. s. m. Desheredación.,
exheredacion. Exhseredatio.
DESHERETAR. v. a. Desheredar, exhere-
dar. Exhicredare.
DESHERETAT, DA. p. p. Desheredado,
esheredado,.
DESHONEST, TA. adj. Deshonesto ^ inho-
nesto. IrJionestus.
DESIIONESTAMENT. adv. m. Deshonesta-
mente. Turpiter, inhonesta.
DESHONESTEDAT. s. f. Deshonestidad. Im-
puritas , impudicitia.
DES
DESHÓNESTÍSSIM , MA. adj. sup. Desho-
nestísimo. Turpissimus.
DESHONOR, s. m. Deshonor. Dedecus.
DESHONRA, s. f. descre'dit de la fama ó estl-
mació. Deshonra, Dedecus, ignominia, tur-
pitudo.
DESHONRA , Tafront que resulta d'alguna acció
indigna y baxa. Deshonra. Nota , infamia.
TEÑIR i'ER DESHONRA, f. Tener á deshonra. In-
decens , indeeorum indicare.
DESHONRADOR, s. m. Deshonrador. Detur-
pator.
DESHONRAR, v. a. Deshonrar. D?decorare.
DESHONRAR , desflorar alguna donsella. Deshon-
rar. Deflorare , violare.
DESHONRAT, DA. p. p. Deshonrado.
DESHONROS, SA. adj. Deshonroso. Indece-
rus , indecens.
Á DESHORA, m. adv. yí deiftofíJ. íntempestivé.
DESÍDERI. s. m. nom d' home. Desiderio.
Desiderium.
DESIG. s. m. ant. V. Desitj.
DESIGAR, DESIGÜAR. v. a. ant. V. De-
sitjar.
DESIGNACIO. s. f. Designación. Designatio.
DESIGNAR. V. a. Designar. Designare.
DESIGNAT, DA. p. p. Designado.
DESIGNE, s. m. pensament, idea, determi-
nació, intenció , fi. Designio. Animus , con-
silium , mens , finís.
DESIGUAL, adj. diférent, distinct , dessem-
blant , disconforme. Desigual. Impar , dissi-
miiis,
DESIGUAL , lo que excedex á altra cosa ó es
excedit per ella. Desigual. Inaequalis, dispar.
DESIGUAL , dit del terreno no pía , barrancos,
&c. Desigual. Inaequale solum.
DESIGUALAR, v. a. Desigualar. Dissimüejn,
inaequalem reddere.
DESIGUALAT , DA. p. p. Desigualado.
DESIGUALMÉNT. adv. m. Desigualmente.
Insequaliter.
DESIGUALTAT. s. f. exces , defécte d'una
cosa respecte d'altra. Desigualdad. Insequali-
tas , disparitas.
DESIGUALTAT , distíucció , diferencia , dessera-
blansa. Desigualdad. Dissiniilitudo , impari-
tas.
DESiGULTAT DEL Pis Ó TERRENO. Desigualdad
del suelo. Solí innequaliras; solum inviura.
DESIGUALTAT DE jEMVs. Desigualdad de tiempo.
Temporis inconstantia.
DESIGUALÍSSIM, MA. adj. sup. DisiguaMs'f
mo. Dissimillimus.
DESIJABLE. adj. ant. V. Desitjablc.
DESIJANSA. s. f. ant. V. Desirj.
DESIJAR. V. n. ant. V. Desirjar.
DESÍMPRESSiONAR. v. a." Desimpresionar.
Erroneam speciem delere ; ab errore dedu-
cere.
DB-
DES .
DESIMPRESSrONAT, DA. p. p. Desimpre-
sionado.
DESINCORPORARSE. v. r. Desincorporar-
se. Segregar!.
DESINFECTAR, v. a. Desinficionar. Ab in-
fectione , lue, tabe liberare, purgare.
DESÍNFECTAT, DA. p. p. Dcsinficionado.
DESINFLAMAR, v. a. la part del eos iníla-
inada. Desinflamar., desenconar. Inflainmatio-
nem levare ; tumorem moillre.
DESINFLAMAT , DA. p. p. Des'wjiamado.,
desenconado.
DESINFLAMENT. s. m. acció, y ef^cte de
desinflar y desinflarse. Deshinchadura. Detur-
gendi actio , vel effectus ; tumoris solutio.
DESINFLAR. V. a. Deshinchar. Tumorem dis-
ciitere.
DESINFLARSE. V. r. Deshincharse. Deturge-
re , detumescere.
DESINFLAT , DA. p. p. Deshinchado.
DESINSACULACÍÜ. s. f. la acció de desinsa-
cular. Desinsaculacion. Extractio á sacculo.
DESINSACULAR, v. a. Desencantarar. Ab
urna, capsá , sacculo extrahere.
DESINSACÜLAT, DA. p. p. Desencanta-
rado.
DESINTERÉS, s. m. Desinterés., desinteresa-
miento. Ab omni cupiditate aliena agendi
ratio.
DESINTERESSADAMENT. adv. m. Desin-
teresadamente. Gratis , gratuito.
DESINTERESSAMENT. s. m. ant. V. De-
sinterés.
DESINVOLT, TA. adj. Desenvuelto.
DEsiNvoLTA, dit de la dona deshonesta, ó Ilibre
en son obrar. Desenvuelta.
DESINVOLTAMENT. adv. m. Desenvuel-
tamente. Audacter; impudenter; justo licen-
tiiis.
DESINVOLTURA. s. f. desvergonyment,de-
saliogo. Desenvoltura. Petulantia , impuden-
tia , procacitas.
DESINVOLTURA , desembras. Desenvoltura. Ex-
peditio , facilitas.
DESÍRANZA, s. f. ant. V. Desitj.
DESÍSTIMENT. s. m. la acció de desistir.
Desistimiento , desistencia. Cessatio.
DESISTIR. V. n. Desistir. Desistere.
DESISTIT , DA. p. p. Desistido.
DESITJ. s. m. Deseo. Desiderium.
uEsiTj DE PRENYADA. Antofo. Vcliemens appe-
titus praegnantium.
CUMPLIR SON DESITJ ; CUMPLIRSELI Á ALGÚ SON
DESITJ. f. V. Cumplir.
TEÑIR ALGÚN DESITJ. f. dit particularment de la
dona prenyada. Antojarse. Appetere ; in ali-
quid veliementer ferri.
DESITJ AB LE. adj. Deseable. Desiderabilis.
DESITJADÍSSIM, MA. adj. sup. Deseaáüi-
mo. Desideratissimus.
DES 243
DESITJAR. v.a.apetéxer. Desear. Desiderare.
DESiTjAR, preténdrer, intentar, solJicitar. De-
sear, Procurare, intendere.
DESÍTJAT, DA. p. p. Deseado.
DESITJOS , SA, adj. Deseoso. Cupidus.
DESITJOSÍSSIM, MA. adj. sup. Deseosísimo.
Cupidissimus.
DESJÜx\CCIÓ. s. f. ant. V. Disiuncció.
DESJUNCTÍU, VA. adj. ant. V. Disjunctiu.
DESJUNTAMENT. s. m. ant. V. Desunió.
DESJUNTAR, v. a. ant. Desjuntar. Laxare,
dividere.
DESJUNYIR. V. a. éls bous , caballs, &c. De-
suncir , desyuncir. Disiungere , abiungere , á
iugo eximere.
DEJUNYÍT,DA. p. p. Desuncido.
DESLAVAMENT. s. m. ant. Deslavamiento^
deslavadura. Elutio.
DESLAVAR, v, a. ant. Deslavar. Eliiere.
DESLIBERACIÓ. s. f. ant. V. Deliberació.
DESLIBERAR, DESLLIBERAR. v. a. ant.
V. Deliberar.
DESLÍBERAT, DESLLIBERAT, DA. p.
p. ant. V. Deliberat.
DESLIGUAR. v. a. ant. V. Deslligar.
DESLIURAClÓ. s. f. ant. V. Dcslliurament.
DESLIUREMENT. adv. m. ant. Libremente.
Liberé.
DESLLEAL. adj. Desleal. Infidus , perfidus,
perfidiosus.
DESLLEALMENT. adv. m. Deslealmente,
Perfidé , perfidiosé.
DESLLEALTAT. s. f. Deslealtad. Infidelitas,
perfidia.
DESLLENGUAT , DA. adj. qui parla mal.
Deslenguado ., lenguaraz. Lin»uosus.
DESLLIBERADAMENT. adv. m. ant. V.
D?liberadament.
DESLLIBERATÍU, VA. adj. ant. V. Deli-
beratiu.
DESLLiGAMENT. s. m. p. u. Desligadura.
Solutio , dissolutio.
DESLLIGAR. v. a. Desligar^ desatar, soltar,
Devincire ; solvere ligamenta.
DESLLIGAR , absóldrer de las censuras ecclesia's-
ticas. Desligar. Solvere , absolvere.
DESLLIGAR LOS MALS EspERiTs. f. usaíía entre
'Is Exórcistas. Desligar los espíritus. Ligatos
spiritus exorcismis revocare.
QUI ük LLiGA BE DESLLiGA. fef. V. Lligar.
DESLLINDAR. v. a. ant. fitar. Deslindar.
Terminare, finiré, definiré.
DESLLIS. s. m. ant. Tacció de lliscar. Desliz,
resbalón. Lapsus.
DESLLIS. met. cayguda en alguna flaquesa. Des*
/;z, deslizamiento. Lapsus.
DESLLISAR. v. n. ant. lliscar, relliscar. Des-
lizar ., resbalar, desvarar. Labi.
DESLLIÜRAMENT. s. m. Libramiento. Li-
beratio,
DES-
244 D^-^
DESLLIURAR. v. a. Librar , Kbertar. Libe-
rare.
DESLLIURAR DE OBLIGACIO. f. ant. Li-
bertar , eximir de obligación. Ab omni onere
absolvere.
DESLLIURAT, DA. p. p. Librado., liber-
tado.
DESLLIURE . RA. a íj. ant. Libre. Liber.
DESLLÜAR, DESLOAR, v. a. anc. vitupe-
rar. Desloar. Vituperare.
DESLLOMADURA. s. f. ant. V. Alloma-
dura.
DESLLOMAR. v. a. ant. V. Allomar.
DESLLOMAT, DA. p. p. ant. V. Ailomat.
DESLLORIGADÜR. s. m. Coyuntura. Ossium
commissura.
trobar el DESLLÓRiGADOR. f. Hiet. Dar en la
leda : dar en la vena : hallar la vena. Fon-
tem elicere.
DESLLÓRIGARSE. v. r. algún os. Desgo-
bernarse , desconcertarse. Ossa luxari.
DESLLÓRIGARSE. met. fér moviments estranys y
violents del eos. Desgoznarse. Incompositis
motibus solvi.
DESLLUIDÍSSIM , MA. adj. sup. Deslucidí-
simo. Übscu^is^i^lus.
DESLLUIiVlENT. s. m. Deslucimiento. Obs-
curitas, dedecus.
DESLLUIR. V. a. desUustrar. Deslucir. Obs-
curare , decolorare.
DESLLUiR. met. desacreditar. Deslucir. Obscu-
rare , dedecorare.
DESLLUIT , DA. p. p. Deslucido.
DESLLUMAR. v. a. ant. V. Allomar.
DESLLUSTRADÍSSIM , MA. adj. sup. Des-
lustradhimo. Valde obscuratus.
DESLLUSTRAR. v. a. llevar él Ilustre. Des-
lustrar. Obscurare , turpare.
DESLLUSTRAR. met. fér perdrer l'estimació y
crédit. D3slustriir. Obscurare , denigrare.
DESLLUSTRAR. ant. fér vergbnya la molta claror,
enlluernar. Djsalumbrar. Oculos perstrin-
gere.
DESLLUSTRAT, DA. p. p. Deslustrado.
DESMADEXAT , DA. adj. ant. V. Embullat.
DESMAMAR, v. a. Destetar , desmamar.
Ablactare, ab uberibus abducere.
DESMAMAR , éls cabrits. Descabritar. Hoedulos
ablactare.
DESMAMAR , éls vcdéilets. Dcsbcccrrar. Vítulos
ablactare.
DESMAMAT , DA. p. p. Destetado.
DESM A MELLAR, v. a. ant. Quitar ., cortar
los pechos. Expapillare, ubera prsscindere.
DESMANDARSE, v. r. descomedirse. Des-
mandarse , desmedirse. A iusto discedere.
DESMANDARSE DE PARAULAS. f. DesboCafSe. Im-
pud:nter, efFrcenaté linguam solvere.
DESMANDAT, DA, p. p. Desmandado., des-
medido.
BES
DESMANEGAR. v. a. llevar él ma'neg á al-
guna cosa. D.'smangorrear. Manubrio exar-
niare.
DESMANEGAT, DA. p. p. Desmangorreado.
DEsniANEGAT , DA. adj. desmarxat. V. D¿smar-
xat.
DESMANEGAT , dexat , desgayrat. V. Desgay»
rat.
DESMANYOTAT, DA. adj. Desmanotado,
desmañado. Segnis , tardus, inhabiiis.
NO SER CAP DESMANYOTAT. f. No mondar nispe-
ros,. Ne quidem niespilis putamen detra»
here.
DESMARCAR, v; a. ant. llevar la marca.
Quiíar la marca. Notaní adimere.
DESMARXAR. v. a. Descomponer. A gitu,
aut ordine disturbare.
DESMARXAT, DA. p.p. descbmpost. V. Des-
compost.
DESMASÍA, s. f. Demasía. Redundantia, su-
perfluitas.
EN DESMASÍA. lü. adv. En demasía. Ultra mo-
dum.
DESMASIADAMENT. adv. m. Demasiada-
mente. Nimis, suDra modum.
DESMASLAT, DA. adj. Demasiado. ímmodi-
cus, immoderatus,
DESMASiAT. adv. V. Massa.
DESMAY. s. m. Desmayo. Deliquium ; animi
defectio.
DESMAYADAMENT. adv. m. Desmayada-
mente. Lan^uidé , exanimaté.
DESMAYADÍSSIM, MA. adj. sup. Desmaya-
dísimo, Valde exanimatus.
DESMAYAMENT. s. m. ant. V. Desmay.
DESMAYAR, v. a. fér perdrer l'animo , de-
sanimar. Desmayar. Exanimare ; animum
adimere , frangere.
DESMAYAR. V. n. perdrer l'ánimo. Desmayar.
Animo deficere, cadere.
DESMAYARSE, v. r. cáurer en basca. Des-
mayarse, ííxanimari ; deliquium pati.
DESMAY AT , DA. p. p. Desmayado.
DESMAYAT , colot bax y apagat. Desmayado.
Color remissus.
DESMAYE!, s. m. dim. Desmayuelo. Deli-
quium leve.
DESMEDRAR, v. n. p. u. tornar á menos
alguna cosa. Desmedrar. Decrescere , defi-
cere , minui.
DESMÉDRAT, DA. adj. p. u. Desmedrado.
DESMEMBRADURA. s. f. ant. V. Desmem-
brament.
DESMEMBRAMENT. s. m. Demembraci.oa.,
dismembración , desmembramiento. Laceratio;
membrorum divisio, avulsio.
DES-MEÍMBRAR. v. a. Desmembrar. Lacera-
re ; in üiembra divídete; membra dlícerpere.
DESMEMPRAR. V. n. ant. V. Olvidar.
DESMEMBRAR. Hiet. la hasíenda , l'e»tat « c^c.
Da-
DES
Desmembrar. In partes dívidcre, secare, d!s-
cerpere.
DESMEMBRAT, DA. p. p. Desmembrado.
des¡mí;mbrat , da. ant. V. Olvidat.
DESMEMORIAT , DA. adj. Desmemoriado.
Obliviosus.
DESMENJAMENT. s. m. Desgana , descomi-
mieiito. Fastidium , nausea cibi.
DESMENJARSE. v. r. pérdrer l'apetit. Des-
ganarse. Cibos nauseain creare; cibos aliquem
fastidire.
DESMENTIMENT. s. m. Desmentida. Men-
datii exprobratio.
DESMENTIR, v. a. convencer de fals á algú
en lo que diu. Desmentir. Mendacü argue-
re ; mendacem exprobrare , refutare , revin-
cere.
DESMENTIR, Ho ¡gualaf alguna cosa á lo que
debía, ó no teñir la justa commensuració; y
3X1 s' diu de lo que la té, que no desment
ni '1 grux d'un cabell. Desmentir. Descis-
cere.
DESMENTIR, féf aparéxer alguna cosa diferent
de lo qu' es. Desmentir. Obtegere , transfor-
mare.
DESMENTIT, DA. p. p. Desmentido.
DESMENUAR. v. a. ant. V. Desmenussar.
DESMENUIR v. a. ant. V. Disminuir.
DESMENUSSABLE. adj. p. u. Desmenuza-
ble. Friabilis, coiueribilis.
DESMENUSSADOR. s. m. met.qui apura las
cosas. Desmenuzador. Enucleator, exentera-
tor.
DESMENUSSAR. v. a. fér parts menudas
d'al.í^una cosa. Desmenuzar. Priare , com-
minuere, conterere.
DESMENUSSAR. met. apurar un negoci ó dificul-
tat y totas sas circunstancias. Desmenuzar.
Enucleare , discutere , scrutari.
DESMENÜSSAT, DA. p. p. Desmenuzado.
DESMERESCÜT, DA. p. p. Desmerecido.
DESMEREXÉDÜR. s. m. Desmerecedor. Pra-
mii , vel muneris indignus.
DESMERÉXER. v. a. Desmerecer. Immereri,
demereri.
DESMERXAR. v. a. ant. V. Humiliar.
DESMESURA, s. f. ant. descomediment, des-
compostura, ¡mmodestia. Desmesura. Proca-
citas , immodestia.
DESMESURADAMENT. adv. m. fora de mi-
da. Desmedidamente. Immoderaté, ultra mo-
dum.
DESMESURAT. adj. desproporcionat , fora
de mida. Desmedido. Nimias , irregularis.
DESMOBLAR. Desamoblar. Supellectilem tul-
lere.
DESMOTXADURA. s. f. V. Esmotxadura.
DESMOTXAR. v. a. V. Esmorxar.
DESMOTXAT, DA. p. p. V. Esmotxat.
DESMONTAR, v. a. desfér alguna máquina.
Tom. I.
DES 245
Desmontar. Partes dissolvere ; membra .de-
iungere.
DESMONTAR l' ARTILLERÍA, f. Desmontar la
artillería. Tormenta bellica deponere , de-
turbare; miirale tormer.tum dearmare.
DESMUNTAT, DA. p. p. Desmontado.
DESNATURARSE, v. r. ant. Desnaturan.
zarse. É patria excederé.
DESNATURAT, DA. adj. ant. V. Inhuma.
DESNIVÉLL. s. m. Desnivel. Recti libramen-
ti dsfectio, insequaJitas.
DESNOHELAT, DA. adj. ant. V. Descon-
juntat.
DÉSNÚ, NUA. adj. ant. n\i. Desnudo. Nu-
dus.
DESNUADURA. s. f. ant. V. Desnuament.
DESNUAMENT. s. m. ant. Facció de desfér
un ñus. Desañudadura. Enodatio.
DESNUAR. V. a. desfér un ñus. Desanudar.,
desañudar. Nodum expediré , solvere ; eno»
daré.
DESNüAR. ant. despullar. Desnudar. NuJare.
DESNUARSE. v. r. ant. despullarse. Desnw
darse. Nudare se.
DESNUAT, DA. p. p. Desanudado^ desañu-
dado.
DESOBEDIENCIA, s. f. Desobediencia. Ino-
bedientia , mandati negkctio.
DESOBEDIENT. adj. Desobediente. Inobe-
diens ; dicto non audiens.
DESOBEÍR. V. n. Desobedecer. Non obedire;
jussa negligere , coiitemnere.
DESOBEIT , DA. p. p. Desobedecido.
DESOBLIGAR, v. a. tráurer d' obligació. De-
sobligar. Ab obliga tiene liberare.
DESOBLIGAR, met, enagenar 1' a'nimo d' algú.
Desobligar. Aliquem oílendere ; de aliquo
malé mereri.
DESOBLÍGAT , DA. p. p. Desobligado.
DESOCUPACÍO. s. f. Desocupación. Otium,
vacatio.
DESOCUPAR. V. a. Desocupar. Evacuare,
liberum aliquid relinquere.
DESOCUPARSE, v. r. Desocuparse. Ab ali-
quo se expediré.
DESOCUPAT, DA. p.p. Desocupado.
DESOLACÍÓ. s. f. destrucció , ruina. Desola-
ción. DesoJatio, vastatio, depopulatio.
DESOLACÍÓ, falta de consol. Desolación. Desola-
tio.
DESOLAR. V. a. Desolar. Desolare , populari,
vastare.
DESOLAT, DA. p. p. Desolado.
DESOLRE. V. n. ant. no doldres'. No dolerse.
Haud doleré.
DESONEST, TA. adj. V. Deshonest.
DESONESTAMENT. s. m. ant. páranla in-
juriosa. Denuesto. Conviciura.
DESONESTAR. v. a. ant. deshonrar , infa-
mar, dir paraulas injuriosas. Deshonestar., de-
Qqq »ies-
246 T^F.S
nosUT ^ decir dtnuestos. Dadecorare, detur-
pare , exprobrare.
DESÜNESTAT, DA. p. p. ant. Deshonestado,
denostado.
BESONESTAT. s- f. 3nt. V. Dísonestamcnt.
DESONESTAT. ant. V. Desoiiestedat.
DESONRANZA. s. f, ant. V. Deshonra.
DESOPILAR. V. a. Desopilar. Obstructiones,
oppilationes medicari.
DESOPILAT , DA. p. p. Desopilado.
DESÓRDE. s. m. confusió, desconcert. Desor-
den , desordenación , desordenamiento. Inor-
dinatio.
DEíóRDE, desniasía, excés. Desorden.. Immo-
deratio, abusio.
ÜN DESORDE PORTA UN ORDE. ref. El inUcllO
desorden trae orden.
Maximus é nullo persaepe nascitur ordo.
DESORDENADAMENT. adv. m. Desorde-
nadamente. Inordinaté , pertúrbate.
DESORDENADÍSSIM , MA. adj. sup. De-
sordenadísimo. Valde turbatus.
DESORDEN AMExNT, DESORDENANZA,
s. m. y f. aot. V. Desí)rde.
DESORDENAR, v. a. Desordenar. Perturba-
re , confundere , commiscere.
©ESORDENARSE, v. r. en lo menjar, en lo
béurer, en los vicis. Desordenarse. Abuti;
excederé ; ¡uxuriari ; genio indulgere.
DESOSSAR. V. a. Desosar , deshuesar. Exos-
sare : ossa diripere.
DESOSSAT , DA. p. p. Desosado., deshue-
sado.
DESPACIENTAR. v. a. V. Impacientar.
DESPAGAMENT. s. m. ant. disgust. Despa-
ganúento. Displicentia.
DESPAGAR. V. a. ant. disgustar , desconten-
tar. Despagar. Displicere.
DESPAGAT, DA. p. p. ant. Despagado.
DESPAfvlPANADOR. s. in. ant. V. Despam-
polador.
DESPAMPANADURA, s. f. ant. Despampa-
nadura. Pampinatio.
DESPAMPANAR, v. a. ant. V. Despampo-
lar.
DESPAMPOLADOR. s. m. Agrie. Despam-
panador. Pampinator.
DESPAMPOLAMENT. s. m. Agrie. Des-
pampanadura, Pampinatio.
DESPAMPOLAR. v. a. Agrie. Despampanar.
Pauípinare.
DESPAMPOLAT , DA. p. p. Agrie. Despam-
panado.
DESPANYAR. v. a. Descerrajar. Obserata
rumpere; seras effringere.
DESPANYAT, DA. p. p. Descerrajado.
DESPARAMENT. s. m. ant. V. Disparo.
DESPARAR. V. a. descompóndrer. Descompo-
ner. Loeata tollere.
CESPARAR. ant. V. Disparar.
DES
DESPARAR UN ALTAR PER PARARN' UN ALTRE. f.
Descomponer un Santo para componer otro.
Hune spolias, alium nudati ut vestibus or-
nes.
DESPARER, DESPARÉXER. v. n. ant. V,
Desapare'xer.
DESPARTÍDOR. s. m. qui despartex ais ques'
barallan. Despartidor. Pacator, pacificator.
DESPARTIR. V. a. posar pau entre *ls que s'
baralian ó renyexen. Despartir. Rixantes se-
dare , pacare.
DEáPARTíT , DA. p. p. Despartido.
DESPASSAR. V. a. V. Desenfilar.
DESPATX. s. m. l'acció de despatxar. Despa-
cho. Expeditio.
DETPATx , él lloc ahbnt se despatxa. Despacho.
Locus expediendis negotiis.
DESPATX, la cédula ó títol d'algun empleo, &c.
Despacho. Litterae datae, expeditre,
DESPATX , llestesa , desembrás. Desemboliura,
despejo., desembarazo. Expeditio, agüitas.
CORRER ÉL DESPATX. f. V. Correr.
DESPATXAR. v. a. y n. enlléstir. Despachar.
Expediré ; properare.
DESPATXAR , ocuparse en dar curs ais negocis.
Despachar. Expediendis negotiis vacare ;
negotia expediré.
DESPATXAR, acabar, consumir promptament al-
guna cosa, com él dinér , éls béns. Despa'
hilar , despachar en breve. Cito absumere.
DESPATXAR , véndrer els ge'neros , mercaderías.
Despachar. Divendere , venundare.
DESPATXAR. mct. matar. Despachar. E vita di-
mitiere.
DESPATXAR , uo correu , un propi , &c. Des-
pachar. Mittere , remittere.
DESPATXAR , despedir. V. Despedir.
DESPATXARSE. v. r. desembrassarse. Des-
pacharse. Se expediré.
DESPATXAT, DA. p. p. Despachado.
DESPAY. adv. m. apleret. Despacio. Paula-
tim , pedetentim.
DESPEADURA, s.f. ant. Despeadura. Pedum
subtrrtio.
DESPEARSE, v. r. maltractarse 'Js peus per
massa caminar. Despearse. Pedes subterere
iter faciendo; Isedere pedes eundo.
DESPEAT, DA. p. p. Despeado.
DESPECTIBLB. adj. ant. V. Despreciable.
DESPEDASSADOR. s.m. Despedazador. La-
cerans , discerpens.
DESPEDASSAMENT. s. m. Despedazamieti'
to , despedazadura. Discerptio , dilaniatio.
DESPEDASSAR, v. a. trosséjar. Despedazar,
lacerar. Discerpere, dilacerare, diianiare.
DESPEDASSAR, espatllar la roba, ¿1 calsat. Roíb-
per. Lacerare.
DESPEDASSAT, DA. p. p. Despedazado,
roto , andrajoso.
VA TOT DKSPEDASsAT.Ioc.Eííá/sccfio «B orambtU
la-
DES
Lacera omnino & attrita est ei vestií.
DESPEDICIÓ. s. f. ant. V. Despedida.
DEspEDicid. ant. V. E.xpedkió, desembras.
DESPEDIDA, s. f. Despedida. Abitus, dis-
cessus , valedictio.
DESPEDlDAMENT.adv. m. anr. üéstament,
ab desembras. Expeditamente. Expedité, so-
luta.
DESPEDIMENT. s. m. p. u. Despedimiento.
Eiectio.
DESPEDIMENT, del llogatér ó arrendatari.Dfífl-
htieio. Conductoris deiectio, deturbatio.
DONAR DESPioDiMEiNT. f. V. Despedir, en son
quart y quint signiiicat.
DESPEDIR. V. a. llansar de sí, com : despe-
dir olor , resplandor , &c. Despedir. Emit-
tere.
DESPEDIR , apartar de sí alguna cosa no mate-
rial, com hl dolor, él mal. Despedir. Renes-
re; missum faceré.
DESPEDIR , negar d algú lo que demana. Despe-
dir. Recusare.
DESPEDIR , al llogatér ó arrendatari. Desahu-
ciar. Conductorem dciicere.
DESPEDiR , al criat , las tropas , &c. Despedir.
Missum faceré , dimitiere.
DESPEDIR. V. n. ant. donarse préssa. V. Des-
patxar, enllestirse.
DESPEDIR l'anima , l'espkrit. f. Despedir la
vida., el alma., el espíritu. Spiritum emit-
tere.
DESPEDIT, DA. p. p. Despedido, despa-
chado , desahuciado.
DESPEDIT. adj. ant. llést. V. Expedit , despat-
xat.
DESPEDREGAR. V. a. espedregar, tráurer
las pedras d'un camp, heretat , &c. Despe-
dregar , despedrar. Elapidare , lapidibus
purgare.
DESPEDREGA!, DA. p. p. Despedregado,
despedrado.
DESPEGAT, DA. adj. ant. V. Desacreditat.
DESPEIT. s. m. ant. V. Despit.
DESPÉNDRER. v. s. ant. gastar. Expender,
despender. Expenderé.
DESPÉNDRER. aut. malbaratar 1' hasiénda , 'Is
béns. Despender. Dilapidare.
DESPÉNDRERSE. v. r. baxar ab furia una
cosa de dalt. Desprenderse, Decidera , de-
labi.
DESPÉNDRERSE , desapropiarse d'alguna cosa.
Desprenderse. Deinirtere, abiicere.
DESPENJAR. V. a. Descolgar. Rem appen-
sam deinittere , tollere ; appensum deducere.
DESPENJAT , DA. p. p. Descolgado.
DESPENSA, s. f. V. Dispensa.
DESPENSER , DESPENSIER. s. m. ant.
V. Dispenser.
DESPENYADERO. s. m. Despeñadero. An-
fractus, prseruptus locus; prscipiciura.
DES s^?"
DESPENYADOR. s. m. ant. Despeñadero.
Locus abruptus , prseruptus.
DESPENYAR. v. a. precipitar , llansar d'
una penya. Despeñar. Agere in praeceps; '
praecipitare.
DESPENYARSE. v. r. met. desenfrenarse,
entregarse ais vicis. Despeñarse, la vitia
ruere.
DESPENYAT, DA. p. p. Despeñado.
DESPENYO. s. m. dcsbaratament de véntre.
Despeño. Ventris profluvium.
DESPERADAMENT. adv. m. ant. V.Deses-
peradament.
DESPERANZA, s. f. ant. V. Desesperació.
DESPERAR. V. n. ant. V. Desesperar.
DESPERDÍCI. s. m. malbaratament d-ls béns
ó d' altra cosa. Desperdicio. DÜapidatio.
DESPERDÍCI , lo que queda d'alguna cosa que
per omissió ú per no poderse aprontar no
s' aprolira. Desperdicio. Residuum.
DESPERDICIADOR, s. m. Desperdiciador.
Profusor, dilapidator.
DESPERDICIAR. V. a. Desperdiciar. Deco-
quere, disperdere , dissipare.
DESPERDICÍAT, DA. p. p. Desperdiciado.
DESPERT, TA. adj. Despierto, dispierto.
E\perrectus.
DESPERT. met. atent, cuydadós,&c. Despierto,
Acer, actuosus.
DESPERT , viu , sagas. Despierto. Solers , expe-
dicus.
soMiAR DESPERT. f. Soñor despievto. Somniare.
DESPERTADOR, RA. s. m. y f. quides-
perta. Despertador , áispertador. Excitator.
DESPERTADOR, máquina en alguns rellótgcs per
despertar. Despertador. Horarius excitator ;
excitatorium horoiogium.
DESPERTADOR, met. lo que dona molt cuydado.
Despertador. Excitator.
DESPERTAR, v. a. fér cessar él son del que
áorm. Despertar , dispertar, desadormecer.
A somno excitare , suscitare , exsuscitare.
DESPERTAR, met. alguu mémbre adorinit , com
la cama , '1 peu. Desadormecer. Stuporera
tollere.
DESPERTAR, met. cxcítar , com ; despertar la
fam , l'especie , &c. Despertar. Excitare ,
ciere.
DESPERTARSE, v. r. déxar de dormir. Des-
pertar. Expergisci.
DESPERTARSE, met. férse algú mes advertit de
lo qu' ho era antes. Despertar. Expergisci;
animum excitare.
DESPERTARSE , met. tomar en sí del error. Des-
pertar. Ab errore soJvi , revocari.
DESPERTAR Á QUI DORM Ó ALS ADORMITS. f.
Despertar á quien duerme. Dormientem ex-
citare.
DESPERTARSE LA VENDA, f. Pkiir. Ccrtatim
eraptores adesse.
DES-
348 DES
DESPERTAT, DA. p. p. Despertado.
DESPES , SA. p. p. ant. gastat. Expend:do.
DESPESA. s. f. ant. V. Cost, costa, gasro.
DESPESA , lo que s' consuir. ordinariament per
menjar. Despensa. Obsonium.
DESPKSA. ant. provisió de comestibles per él
<amí. Despensa. Penus , viaticum.
CASA DE DEáPESAS. V. Casa.
Á COSTAS Y DESPESAS. DI. adv. A expetisas. Ex-
pensis.
DESPESAR, s. m. ant. Pesar. Displicentia.
DESPESSECH. s. m. ant. Destrozador., mal-
haratador , desperdiciador. Dastructor , dila-
pidator, difsipator.
DESPESSEGA. s. f. ant. Trozo., pedazo, de-
secho., desperdicio. Frustrnm , residuum.
DESPESSEGAR. v. a. ant. Destrozar , despe-
dazar , malbaratar , desperdiciar. Discerpe-
re, discindere, disperdere , dissipare.
DESPÍC. s. m. Despique. Injuria; retorsio, vin-
dicatio.
DESPICARSE. V. r. Despicarse. Dicteria vel
olTensam retundere ; aliquem rcpungere.
DESPICAT , DA. p. p. Despicado.
DESPINTAR. V. a. esbbrrar lo pintat. Des-
pintar. Pictum delere , abradere.
DESPINTARSE, v. r. las cartas de jugar.
Despintarse. In ludo chartas fallere.
DESPINTAT, DA. p. p. Despintado.
DESPIT. s. m. Despecho^ desabrimiento. Inti-
mus aninii dolor, stomachus.
i DESPIT. m. adv. á pesar d'algú. A despecho.
Illo vel invito , repugnante , aegre ferente.
voL PUJAR AL CEL Á DESPIT DELS SANTS. Quiere
mi padre Muñoz lo que no quiere Dios. Qui
prsevtare debet invitó, rem assequi vult.
DESPÍTAR. v. a. p. u. neguitejar. Despe-
char , desabrir. Afligere , stomachum mo-
veré.
DESPITARSE. v. r. Despecharse. Stomacha-
ri.
DESPITAT , DA. p. p. Despechado , desabri-
do.
DESPITOS, SA. adj. ant. V. Neguitos.
DESPLACENT. adj. ant. V. Disgustat , dis-
plicent.
DESPLAENT p. a. ant. Desplaciente. Displi-
cens.
DESPLAENTMENT. adv. mod. anr. Desa-
paciblemente, con disgusto. Molesté, iniu-
cuiídé . acerbé.
DE>PLAER, DESPLER. s. m. ant. disgust.
Desplacer. Dispiicentia , poena.
DE5PLASENT. adj. V. Desagradable.
DESPLÁURER. v. n. Desplacer, displacer.
Displicere ; ingratum , iniucundum esse.
DESPLAZENZA. s. f. ant. V. Displicencia.
DESPLEGAR, v. a. Desplegar, descoger,
desdoblar. Explicare , evolvere , tendere ,
exponere.
DES'
DESPLEGAR LAS MANs. V. Descldurer las n^ans.
DESPLEGAR LAS VELAS, f. Dcspltgar las velas^
Secundis ventis velificari; vela pandere.
NO DESPLEGAR LA EOCA , 'lS LLABIS. f. no obrír-
los per parlar. No desplegar Ja boca , los
labios', no despegar los labios , la boca. Alté
silere.
DESPLEGAT , DA. p. p. Desplegado , desco-
gido , desdoblado.
DESPLOMAR, v. a. ant. V. Plomar.
DESPLOMARSE, v. n. cáurer emplomada
alguna cosa. Desplomarse. Corruere.
DESPLOMAT, DA. p. p. Desplomado.
DESPOBLAR, v. a. tráurer los habitants d'al-
gun lloc. Despoblar. Desolare , vastitatem
inferre.
DESPOBLARSE, v. r. algún lloc. f. Despo-
blarse. Oppidum ab incoiis deseri.
DESPOBLAT, DA. p. p. Despoblado.
DESP0ELAT. s. m. lloc desert. Despoblado. So-
litudo , desertum.
DESPONCELLAR , DESPONZALAR. v. a.
ant. Desviígar. estuprar. Stuprare.
DESPOCAR. v. a. r.m. V. Disminuir.
DESPODERAR. v. a. ant. Desapoderar, des-
poseer. Tojlere , auferre , exscindere.
DESPODERAT , DA. p. p. Desapoderado.
DESPONYER. v. a. ant. V. Desposar.
DESPOSAR. V. a. esposar. Desposar. In ma-
trimonium coninngere.
DESPOSARSE, v. r. esposarse. Desposarse.
Uxorem ducere: nubere.
DESPOSAT, DA. p. p. esposar. Desposado.
DESPOSORIS. s. m. p. Desposorios. Nuptiae.
DESPOSSEIR. V. a. Desposeer. Aliquem ¿
possesione deturbare , pellere.
DESPOSSESSAR. v. a. ant. V. Desposseir.
DESPOTA. s. m. senyor absolut. Déspota^
despoto. Despoticus dominus.
DESPÓTIC, CA. adj. Despótico. Despoticus.
DESPÓTICAMENT. adv. m. Despóticamente.
Despoticé.
DESPOTISME. s. m. Despotismo. Plena po-
tentia legi non subiecta.
DESPREAR. V. a. ant. V. Despreciar.
DESPRECÍ , s. m. Desprecio. Despectus,
aspernatio.
MIRAR Á ALOb AB DESPRECÍ. V. Mirar.
DESPRECIABLE, adj. Despreciable, conten-
tible. Contení ptibilis.
DESPRECIADIS, SA. adj. ant. V. Despre-
ciable.
DESPRECIADOR. s. m. Despreciador. As-
pernator, despector.
DESPRECIAR, v. a. Despreciar. Spernere,
temnere , despicere.
DESPRECIAT, DA. p. p. Despreciado.
DESPRES , SA. p. p. Desprendido.
DESPRES. adj. seguent , cora : l'any desprésí
Después. Pósteras.
DEÍ*
DES
BESPREs. prep. y. adv. t. y I. Después. Post,
postea , deinceps.
DESPRES d'uN TEMPS NE \'h UN ALTRE. Tef.
Tiempo tras tiempo viene.
Témpora temporibus succedunf laeta sinistris.
DESPRÉVENCÍÓ. s. f. Desprevención. Im-
providentia.
DESPRÉVÍNGUT, DA. adj. Desprevenido.,
desapercebido , desproveído, [mparatus ; va-
cuus , egenus.
ATRAPAR des; RÉviNGUT. f. V. Atrapar.
DESPROPORCÍÜ. s. f. Desproporción. Dis-
sentanea rei ad rem habitudo.
DESPROPORCíOxNADAMENT. adv. m. Des-
proporcionadamente. Prseter , extra , ultra
normam ; hsud servatá proportione.
DESPROPORCIONAR, v. a. Desproporcio-
nar. Proportionem toUere.
DESPROPORCIONA! , DA. p. p. Despro-
porcionado.
DEdPROPÓSIT. s. m. Despropósito. Ineptia,
deiiraiue-ntum ; á proposito aüenus serme,
actus.
DESPROPOSITADÍSSÍM , MA. adj. sup. ant.
Despropositadísimo. Absurdissimus.
DESPROPOSITAT, da. adj. Desproposita-
do. Absurdus, ineptus , exóticas.
DESPPvOV'EÍR. V. a. Desproveer. Nudare,
spoliare , exhaurire.
DESPROVEÍ!, DA. p. v. Desproveído.
DESPLÍX, DESPÜS, DESPUYS. prep. y
adv. t. y I. ant. V. Després.
DESPÜLCELLAR. v. a. ant. Estuprar. Stu-
prare.
DESPULLA, s. f. la péssa ecclesiástica , em-
pleo, &c. que resulta vacant per haberse pro-
mogut á altre él que 1' obtenía. Resulta , va-
cante. Munus, officium vacans.
DESPULLAS, p. lo que déxa abandonat, y en
poder del vencedor T exércit vensut. Dcs"
pojos. Spoiia , manubriae.
DESPULLAS, la roba qu' algú dexa despr^s d' ha-
.bersen' servit, de la qiial altre s' vestes. De-
sechos. Rciecta, dereli^ta vestis.
DESPULLAS, las parts menos principáis del cap
de bestiar, aucéll , &c. com : éls peus, las
alas , &c. Despojos. Minutiae.
DESPULLAS, ant. las pellofas deis llégums. V.
Pellofa , esclofia.
DESPULLAR, v. a. llevar á algú lo que th y
gosa. Despojar. Spoliare , expoliare.
DESPULLAR , llevar á alguna cosa lo que la cu-
brex , adorna , &c. com : despullar els al-
tars , é!s arbres de la fulla. Desnudar , des-
pojar. Nudare.
DESPULLAR , Hevar el vestit. Despojar , desnu-
dar. Nudare , spoliare , vestibus denudare.
DESPULLAR, for. llevar la possessió deis béns ,
ó habitaoiü á algú. Despojar. Spoliare.
DESPULLAR, ffiet. Uevar á alguna cosa lo que
Tom. I.
DFS 249
li es convenient per sa subsistencia , coínodi-
tat , Ilustre , &c. Desnudar. Nudare , au-
ferre.
DESPULLARSE, v. r. met. d¿xar voluntaria-
inent alguna cosa. Despojarse. Se spoliare,
privare.
QUI DE ROBA d'aLTRE s' VESTEX , AL MITJ DEL
CARRÉR tí Á LA PLASSA 'l DESPULLAN, rcf.
Q^iiien de ageno se viste , en la calle le des-
nudan.
En avium risum stimulans asopica cornix.
DESPULLA!, DA. p. p. Despojado.
DESPULLAT. adj. él que no porta, ó no té roba
per posarse. Desnudo. Nudus.
DESPULLAT. mct. faltat d'alguna cosa no mats-
riai , com : despullat de mérits. Desnudo.
Nudus , vacuus.
DESPUN!AR. v. a. llevar la punta. V. Es-
puntar.
DESPUNTAR, v. u. met. traspuntar, manifestar
agudesa , ingeni. Despuntar. Ingenio pol-
lere.
DESPUNTA! , DA. p. p. V. Espuntat.
DESPUSAIR. ^«íejjyer , antes de ayer. Ter-
tio abhinc die.
DESPUSANiT. Antenoche. Tertia abhinc nocte ;
nocte superiori .próxima.
DESPüSDEMÁ. Después de mañana , trasmañana,
Pcrendi-.
DESPUYAR, DESPUYLAR. v. a. ant. V.
D 'spullar.
DESPU YLAMENT. s. m. ant. Despojo , ex-
poliación. Expolia tio.
DESRAYGAR, DESREYGAR. v. a. ant. V.
Desnrrelar.
DESREGLAT, DA. p. p. ant. V. Desarreglar.
DESROVAYAR. v. a. ar.t. V. Desroveüar.
DESROVELLAR. v. a. Quitar el orin. Rubi-
gine purgare.
DÉSRUGAR. v. a. ant. V. D sarrugar.
DESSA. prep. De esta parte ds acá. Cis.
DESSABOR, s. m. ant. disgust, pena. Sinsa-
bor. Acerbitas , molestia, dolor.
DESSABORAR , DESASSABORAR. v. a.
ant. V. Dessaborir.
DESSABORLMENT. s. m. falta de sabor 6
gast. Desabrimiento ., desazón^ desabor. In-
sulsitas.
DESSABORIR. v. a. llevar él sabor ó gust.
Desazonar ; quitar el sabor , la sazón. ínsipi-
dum reddere ; saporem adimere.
DESSABORI!, DA. p. p. Desazonado.
DESSABORiT. adj. dit de las viandas fadas y séns
sabor. Insípido , insulso , desabrido , falto de
sabor. Insipidus, insulsus.
DKSSABORiT. ant. nialganós , falíat d' humor.
Desazonado. Maié afíectus.
DESSABORiT. ant. la persona de mal geni y con-
dició. Desazonado. Fastidiosus , morosus,
asper.
Rrr DES-
2!;o DES
DESSABRIMENT. s. m. falta de sabor en las
viandas. Desabruncnto ^ desazón. Insulsitas,
acerbitas.
DESSABRIMENT , dísgust Ó neguít. Desabrimien-
to., desazón. Ma-ror , t;edium.
DESSABRIR. v.a. disgustar ó neguitejar á al-
gú. Desabrir., desazonar. Exacerbare, exas-
perare , fastidio aííicere.
DESSABRIT , DA. adj. V. Dessaborit.
DÉSSALAR. V. a. Desalar. Salsuram diducere;
salsedinein moUire.
DESSALAT , DA. p. p. Desalado.
DESSANGRAR, v. a. tráurer la sang. Desan-
srar. Exanguem reddere.
dess.,ngraR. met. san^rrar , o traurer porcio
d' aygua' de un riu. Desangrar. Aquae copiam
é flumine derivare.
DESSANGRAR, mct. empobrii á algú. Desangrar.
Facúltales, velut sanguinem aiicui detrahe-
re.
DESSANGRAT , DA. p. p. Desangrado.
DESSARRAYGAR. v. a. ant. Desarraygar.
Eradicare , extirpare.
DESSECANT. p. u. Desecante. Exsiccans.
DESSECAR. V. a. Desecar. Siccare , exsic-
care.
DESSECAT , DA. p. p. Desecado.
DESSEMBLANSA. s. f. Desemejanza. Dissi-
militudo.
DESSEMBLANT. adj. Desemejante., déseme-
jabh. Dissimilis.
DÉSSEMBLAR. v. n. Desemejar. Dissimilem
esse vel fieri.
DESSEMBLARSE, v. r. Desparecerse , de-
semejar. Absimilem esse.
DESSÉMBLE. adf. ant. V. Dessemblant.
DESSEPARAT, DA, p. p. ant. V. Separar.
DESSERVEY. s. m. ant. Deservicio. Offen-
sio.
DESSET. adj. num. ant. V. Dlsset.
DESSIRIER. s. m. ant. V. Desitj.
DESSOBRE, prep. Encima. Super , supra.
DESSÓERE. adv. ant. V. Arnés , ademes.
DESSORRAR. v. a. ant. tráurer él llastre de
las embarcacions. Deslastrar. Saburram ex-
trahere.
DESSÓSSEGO. Desasosiego. Anxietas.
DESSÓTA. prep. y adv. 1. Debaxo. Subtus ,
infra.
DESSÓTERRAR. v. a. V. Desenterrar.
DE3SUCAR. V. a. tráurer P humor de las co-
sas sucosas. Desxugar. Exsugere, exhauri-
re.
DEssucAR, tráurer él suc de las fray tas, herbas,
y cosas semblants. Deszumar, Exsuccare.
DESSUCAR , tráurer la substancia, humor, vir-
tut d'alguna cosa. Desubst andar. Evigorare,
enervare.
DESSUCAR, met. anarsen portand éls diners
d'al^ú. Chupar. Exugere , em unge re.
DES
DESSUCARSE 'L CERVELL. f. Alambicar-
se los sesos , el celebro. Mentem torquere.
DESSÜCAT , DA. p. p. Deszumado , desubs»
tanciado , chupado.
DESSUS. prep. y adv. 1. ant. sbbre, dessbbre,
dalt. Arriba., sobre. Supra, super.
DESSUSDIT, TA. adj. ant. Sobredicho. Su-
pradictus, supra memoratus.
D'ÉST , D-ÉSTA. Desle , desto , desta. ístius.
DESTACAMENT. s. m. Miüc. Destacamento.
Militum manus vel cohors ab exercitu seiua-
cta.
DESTACAR, v. a. Milic. Destacar. Militum
cohortem ab exercitu seligere , &¡mmittere.
DESTACAT, DA. p. p. Milic. Destacado.
DESTAPADURA, s. f. ant. Destapo. Apertio,
operculi exemptio.
DESTAPAR. V. a. Destapar .¡desatapar. Oper-
culum toUere , patefacere.
DESTAPAR UN FüRAT PER TAPARN'uN ALTRE.
ref. Hacer un hoyo para tapar otro.
Illud ut obtures, reseras hoe, Prisee, fora-
men.
DESTAPARSE, v. r. descubrir la cara. Des-
taparse. Faciem revelare , retegere.
DESTAPAT, DA. p. p. Destapado.
DESTEMPLADAMENT. adv. m. V. Des-
trempadament.
DESTEMPLANSA. s. f. desconcert en parau-
las y accions. Destemplanza. Immoderatio.
DESTEMPLANSA , dcscómpostura. Destemplanza.
Intemperantia.
DESTEMPLANSA , Intemperie en lo témps. Des-
templanza, Intemperies.
DESTEMPLANSA, alteració en lo pbls. Destem-
planza. Pulsus in;equaiitas , alteratio.
DESTEMPLAR, v. a. V. Destrempar.
DESTEMPLAT, DA. p. p. V. D.strempat.
DESTEMPRAR. v. a. ant. V. Destrempar.
DESTEMPRAT. adj. ant. V. Desordenat.
DESTEMTAMENT. s. m. ant. Desatiento,
Titubatio, vacillatio.
DESTEMTANMENT. adv. m. ant. Desaten-
tadamente, Titubanter.
DESTEMTAR. v. n. ant. pe'rdrer lo tino. De-
satinar. Titubare , vacillare.
DESTENYIR. v. a. Desteñir. Tincturam ex-
tinguere , decolorare.
DESTENYT, DA. p, p. Desteñido.
DESTERMENAR. v. a. ant. Destruir., exter-
minar. Exterminare , destruere.
DESTERRACIÓ. s. f. ant. V. Desterro.
DESTERRAMENT. s. m. ant. V. Desterro.
DESTERRAR, v. a. Desterrar. Exilio mulc-
tare , relegare.
DESTERRAR, met. sacudir la tristesa, dolor, &c.
Desterrar. Aiiqtiid longe á se mittere.
DESTERRO, s. m. Destierro. Exiiium.
DESTERROSSAR. v. a. V. Estorrossar.
DESTERROSSAT, DA. p. p. V, Esterrossat.
DES-
DES
DESTEXIR. V. a. desfér lo texit. Desiexcr.
Retexere.
DESTEXIRSE DE RÍURER. f. Descenyir-
se <) esclatarse de n'urer , no poderse teñir
de riurer. Descoyuntarse , despedazarse, des-
calzarse , desternillarse de risa. Solvi risu.
DESTEXIT. DA. p. p. Destexido.
DESTÍLLACÍÓ. s. f. Tetécte de cáurer de
gota en gota algún líquid. Destilación , dis-
tilacion. Distillatio , instiilatio.
DESTiL'LACió . b que s' fa per alambí. Destila-
ción , disíihicion. Distilatio ope chymici dis-
tillatorü expressa.
DESTiL'LACió , fiíixió. DestUacton ^ distilacion.
Pirnita , pituits tlluxio, epiphora.
DESTILLADOR. s. m. qui destilla. Destila-
dor. Distilliarius.
DESTiL'i.ADOK, Uoc ahont se destilla. Destilador.,
destilatorio .¡ distilatorio. Disiillatorium.
DESTILLADOR , DESTiL'LADORA , instruoient per
destii'lar. Destiladera. Vas instillatorium.
DESTILLAR. v. n. ca'urer algún licor de go-
ta en gota. Destilar. Stillare , distillare.
.. DESTiL'LAR, ab Talamlbí. Destilar. DiítilJatio-
nem. ope Caymici distillatorii exprimere.
DESTILA AT, DA. p. p. Destilado.
DESTINACIÓ. s. f. ant. V. Destino.
DESTLNÍAR. v. a. Destinar. Destinare.
DESTINAT, DA. p. p. Destinado.
DESTLVO. s. m. la providencia superior que
ordena las cosas á sos lins. Destino. Provi-
dentia.
DESTINO , Taplicació d'alguna cosa á determinat
fi : él lloc , empleo, &c. que s'assenyala á
algú. Destino , destinación. D^ístinatio.
DESTINO, fat , ó sort. Destino. Fatum.
DESTINYAR. v. a. ant. netejar las casas de
las abellas. Limpiar las colmenas. Delineare,
alvearia purgare.
DESTIRAR. V. a. desfér las calsas. Desatacar.
Ligulas adstrictorias solvere.
DESTIRAR. ant. V. Tirar, disparar Tartilleria.
DSSTIRAT, DA. p. p. Desatacado.
DESTITUCIÓ. s. f. Destitución. Destitutio,
desertio.
DESTITUIR. V. a. Destituir. Destituere , de-
serere.
DESTITUIT, DA. p. p. Destituido.
DESTÓRB. s. m. Estorbo. Obex.
DESTÓRBAR. v. a. Estorbar. Obstare, im-
pediré.
NI LA MISSA NI GIBADA DESTORBAN LLARGA JOR-
NADA, ref. Por oir misa y dar cebada nunca
se perdió jornada.
Mane rei vel adesse sacrse , vel poneré rau-
lis.
Hordea susceptuní non remoratur iter.
DESTORBAT , DA. p. p. Estorbado.
DESTORCER, v. a. Destorcer. Dissoivsre
tortum.
DESTORNAR, v. a. ant. V. Girar , desvia^/
DESTORT,TA. p. p.D.-.íorcñ/o.
DESTRA. s. f. ant. brida, ronsal. Diestro.
Habense , Capistrum.
MENAR EX DESTRA. f. ant. V. D.strar.
DESTRABAR, v. a. llevar las trabas. Destra-
bar. Pedicas dissolvere.
DESTRABAR, desagafdr una cosa, d'altra. DeS'
trabar. Dissolvere.
DESTRABAT, DA. p. p. Destrabado.
DESTRADOR, DESTREDOR. s. m. ant.
V. Amidador, canador, mesurador.
DESTRAL, s. f. Destral, hacha. Securis.
COP DE DESTRAL. V. Cop.
DESTRALER. s. m. Milic. Gastador, Mili-
taris operarius, fossor.
DESTRALETA. s. f. dim. Destraleja. Parva
securis.
DESTRAMENT. adv. m. Diestramente. Dex-
tere.
DESTRAR. V. a. ant. menar las cabalcaduras,
tirarlas de la brida. Llevar del diestro, ó de
diestro. Frano ducere.
DESTRAR. V. a. ant. V. Amidar.
DESTRE , TRA. adj. Diestro. Industrius , so-
lers , gnavus.
DESTREMPADAMENT. adv. m. Desíem-
pladamente. Intemperanter.
DESTREMPAMENT DE VENTRE. Des-
concierto de estómago. Ventris profluviurn.
DESTREMPANSA. s. f.ant.V.Destemplansa.
DESTREMPAR, dexatar, desfér. Desatar,
desleir. Diluere , liquare.
DESTREMPAR , éls instruiíients músics. Destem-
plar. Absona reddere música instrumenta.
DESTREMPAT, DA. p. p. Destemplado.
DESTREMPAT. adj. ant. Immoderado. Immodera-
tus; haud servans moduin.
DESTRÉNYER. v. a. ant. obligar, precisar.
Constreñir , compeler , precisar. Compellere,
Cogeré.
DES TRESA. 9. f. Destreza. Dexterifas.
DESTRET, TA. p. p. ant. V. Obligat, preci-
sat.
DESTRET. s. m. ant. V. Districte.
DESTRET. ant. V. Apremí.
DESTRETAMENT. adv. m. ant. Estrecha-
mente. Stricté.
DESTREYT. s. m. ant. V. Falta, escassesa.
DESTRICH. s. m. ant. dany , perdua , perju»
dici. Menoscabo , pérdida. lactura, damnuitl.
DESTRIGAT, DA. adj. ant. V. Detingut.
DESTRISSIM, MA. adj. sup. Destrhimo,
diestrísimo. Suinmé dexter.
DESTROIR. V. a. ant. V. Destruir.
DESTRONAR, v. a. Destronar. É throno de-
turbare.
DESTRÓN AT , DA. p. p Destronado.
DESTROSSA. s. f. Destrozo. Strages , cía-
des.
DES-
353 DES
DESTRossA, d'eiiemigs. Milic. Destrozo. Stra-
ges.
DÉSTROSSADOR. s. m. Destrozador. Diru-
tor , destructor.
DESTROSSAR. v. a. fér trossos, arruinar.
Destrozar. Dirumpere , atterere.
DESTROSSAR, cspatliar la roba , el calsat , &c.
Desgarrar , despedazar , romper. Lacerare.
DESTROSSAR , 1' hasíenda , éls béns. Destrozar.
Dilapidare.
DESTROSSAR. Milic. desbaratar éls enemigs.
Destrozar. Profiigare , dirumpere , caedere.
DESTROSSAT , DA. p. p. Destrozado.
DESTRUCTIBLE, adj. Destruible. Destructio-
ni obnoxiis.
DESTRUCCIÓ. s. f. Destruecton ., destrukion.
Destructio.
DESTRÜCTIU, VA. adj. Destructivo. Des-
tructivu?.
DESTRUCTOR, RA. s. m. y í. Destruidor.
Destructor , vastator , depopulator.
DESTRÜIMENT , DESTRUYMENT. s. m.
ant. V. Destrucció.
DESTRUIR V. a. arruinar. Destruir. Des-
truere.
DESTRUIR , malbaratar éls béns , la hasienda.
- Destruir , abrasar. Rem dilapidare , dissi-
pare.
DESTRUIR, unarahó, un argument &c. Des-
truir. Dcítruere , evertere.
DESTRUIT , DA. p. p. Destruido.
DESULLARSE. v. r. ant. V. Enlluernarse.
DESUMPLIR. V. a. ant. V. Vuydar.
DESUMPTE. s. m. ant. V. Deducció.
DESUNIÓ s. f. separació de lo unit. Desu-
nión. Separatio , segregatio.
DESUNIÓ , discordia , divisfó entre 'Is qu' esta-
ban units. Desunión. Dissensus, discordia.
DESUNIR. V. a. separar lo unit. Desunir. Se-
parare , segregare.
DESUNIR , introduir discordia entre alguns. De-
sunir. Discordias ciere , seminare.
DESUNIT, DA. p. p. Desunido.
DESUSDIT , TA. adj. ant. Sobredicho. Supra
memnratus.
DESVALGUT, DA. adj. desamparat,destituit
de socorro. Desvalido. Desertus , destitu-
tus.
DESVALGUT, faltat de forsas, de salud. Desmar-
rido, íníirmus.
DESVALISADOR. s. m. ant. lladre de camí
ral. Salteador. Latro.
DESVALISAR. V. a. ant. robar al caminant
lo que porta. Desbalijar. Viatoribus gras-
sari.
DESVANEXEMENT. s. m. vanitat. Desva-
necimiento. Elatio, inílatio.
DESVANEXEMENT DE CAP. rodamcnt de cap.
Desvanecimiento de cabeza. Vértigo.
DESV ANEXE R. v. a. separar las parís d' al-
DES
guna cosa de modo que nos vejan , com él
véiit las del fum , él sol las de la boyra &c.
Desvanecer. Dissipare , disiicere.
DEsvANLXER , tráurcr del cap alguna especie.
V. Traurer del cap.
DEsvANÉxER , alguna idea , suspita, dubte, &c.
Desvanecer. Dissipare.
DESVANKXER , dar motiu á aigú de presumpcid
y vanitat. Desvanecer., envanecer. Aliquem
inflare, superbum reddere.
DESVANEXERSE. v. r. anarsen de la me-
moria alguna cosa. Borrarse , barrerse de la
memoria. Memoria labi.
DESVANEXERSE , resóldrersc , dissiparse alguna
cosa úe modo que no i' veja, com : desvané-
XERSE '1 fum , las tenébras. Disiparse. Eva-
nescere.
DESVANEXERSE , cnsuperbírse. Envanecerse. Ina-
niter se eflerre.
DESVANEXERSE X CAP. Desvomcerse .¡ irse Ja ca-
beza. Vertiginem pati.
DESVANESCUT, DA. p. p. Desvanecido.
DüsvANESCuT. adj. ensuperbit. Envanecido. Eh-
tus.
DESVANIMLNT. s. m. ant. V. Desvanexe-
ment.
DESVANIRSE. v. r. ant. V. Desvanéxerse.
DESVANIT, DA. p. p. ant. V. Desvanes-
cut.
DESVARI. s. m. Desvarío f, delirio. Deliratio,
d.^lirium.
DE>VARI\R. V. n. ant. V. Desvariejar.
DESVARIAR, ant. exirse de camí. V. Des-
viarse.
DESVARIEJAR. v. n. delirar. Desvariar,
delirar. Delirare.
DESVARIEJAR, demanar , proposar , ó dir cosas
fora de iloc, de rahó. Desvariar. Delirare.
DESVELAR, v. a. ant. llevar él vél. Quitar
el velo. Velum toUere.
DESVENTURA, s. f. Desventura. Infortu-
nium.
DESVENTURADAMENT, adv. m. Desven-
turadamente. Infortunaté.
DESVENTÜRAT, DA. adj. Desventurado.
Infortunatus.
DESVERGONYA. s. f. ant. V. Desvergonyi-
ment.
DESVÉRGONYAT. adj. ant. V. Desvergo-
nyit.
DESVERGONYIDAMENT. adv. m. Desver-
gonzadamente. Impudenter.
DESVERG0NYIMENT.8. m. Desvergüenza,
procacidad. Impudentia.
DESVERGONYIRSE. v. r. obrar, parlar ab
desvergonyiment. Desvergonzarse, impuden-
ter agere , vel loqui.
DESVERGONYIRSE Á ALGO , pérdferH '1 respecte.
Atreverse á alguno. In aliquem audere.
DESVERGONYIRSE, '1 criat al amo, él súbdit al
su-
DES
superior. Subirse á las barbas. ín domínum
audere.
DESVERGONYIT, DA. adj. Desvergonzado.
Iitipudens.
DESVESAR. V. a. Desacostumbrar ^ desincU-
nar. Propensionem avertere , deflectere.
DESVESARSE. v. r. Desacostumbrarse. De-
suefieri.
DESVESAT , DA. p. p. Desacostumbrado , de-
sincUnado.
DESVESTIR. V. a. ant. V. Despullar.
DESVESTIRSE, v. r. ant. V. Despullarse.
DESVESTIT, DA. p. p. ant. V. Despullat.
DESVETLLADAMENT. adv. m. ant. Desve-
ladamente. Vigilanter , attenté.
DESVÉTLLADÍSSIM, MA. adj. sup. Des-
veladfsimo. Vigilantissimus.
DESVÉTLLAMENT. s. m. falta de son. Vi-
gilia , desvelo. Insomnia.
DESVÉTLLAMENT. Hiet. atcnció y aplicació par-
ticular. Desvelo. Vigilantia, sollicitudo.
DESVÉTLLAR. v. a. Desvelar. Somnum de-
trahere alicui.
DESVÉTLLARSE. v. r. met. posar particu-
lar diligencia y cuydado en los medis pera
conseguir lo que s' intenta. Desvelarse. In-
tentum esse ; sollicité incumbere.
DESVÉTLLAT , DA. p. p. Desvelado.
DEsvETLLAT. adj. d¡t del que no dorm en lo
témps propi pera dormir; y del matex témps,
quand no s' dorm en éll , com : nit desvet-
LLADA. Desvelado. Insomnis.
DESVIAMENT. s. m. aau Desvio. Dsflexio
á recta viá.
DESVIAR. V. a. apartar de sa direcció ú cami
á algú ó á alguna cosa. Desviar. A viá de-
flectere , deducere.
DESVIAR, met. remóurer, dissuadir. Desviar.
Dissuadere ; ab aliquo deflectere.
DESVIAR , éls ulls , él pensament , &c. V. Apar-
tar.
DESVIARSE. V. r. apartarse del camí ó lloc
ahónt s' estaba. Desviarse. Deviare.
DESVIARSE. V. Fér marrada.
DESVIARSE, met. apartarse del que dicta la rec-
ta rahd. Desviarse. Deviare , aberrare.
DFSVIAT, DA. p. p. Desviado.
DESVIRGINAMENT. s. m. ant. Desflora-
miento. Stupratio.
DESVIRGINAR. v. a. ant. Desflorar. Stu-
prare.
DESVOLCAR, v. a. V. Desbblcar.
DESVOLCAT , DA. p. p. V. Desbólcat.
DESVOLER. V. a. ant. No querer. Nolle.
DESXIFRAR. V. a. ant. Descifrar. Notas ex-
plicare , enucleare.
DETARDAR. v. a. ant. V. Retardar.
DETENCIÓ. s. f. Detención. Cunctatio , mo-
ra.
DETENGUDA. s. f. ant. V. Detenció.
Tom. I.
DET 2H3
DETENIDOR. s. m. ant. Detensdor. D.neu-
tor.
DETENIMENT.s. m. ant. la detenció que fa
la ñau en él port. Detención., estaría. Mora,
mansio.
DETENíR. v. a. Detener. Detinere.
DETENIRSE. v. r. Detenerse. Morari , cune-
tari.
DETENIRSE , él menjar , ó la medicina séns vo-
mitarla. Retener en el estómago. Retiñere.
DETENIRSE 'l ríurer. f. Comcrse la risa. Ri-
sum cohibere.
NO DETENÍRSELI RES X ALGÍ, 6 NO DETENÍRSELI
RES AL vENTRELL. f. tráurer lo qu' ha mén-
Jat. No retener nada en el estómago. Evo-
mere.
NO DETENÍRSELI Á ALGÚ RES AL VENTRELL. f.
met. fam. ser algú fácil en dirho tot. No re-
tener nada en el estómago. Omnia eflutire,
nihil non propalare.
DETERIOR. adj. Deterior. Deterior.
DETERIORACIÓ. s. f. Deterioración. Déte-
rioratio.
DETERIORAR, v. a. Deteriorar., menosca-
bar. Deterius reddere ; deterius faceré.
DETERIORAT, DA. p. p. Deteriorado , me-
noscabado.
DETERMENADAMENT. adv. m. ant. V.
Determinadament.
DETERMENAMENT. s. m. ant. V. Deter-
mjnació.
DETERMENAR. v. a. ant. V. Determinar.
DETERMINACIÓ, s. f. V acte de la voluntat
que resol 1' indiferencia. Determinación. De-
terminatio.
DETERMINACIÓ, reso!ució, decissió. Determi-
nación. Definitio, decisio.
DETERMINACIÓ , valor , atrevíment. Determina-
ción. Audacia, animus.
DETERMINADAMENT. adv. m. Determi-
nadamente. SigilL-itim , sÍG;naté, definité,
DETERMÍNADÍSSÍM , MA. adj. sup. De-
terminadísimo. Promptissimus.
DETERMÍNANT. p. a. Determinante. Da-
terminans.
DETERMINAR, v. a. resóldrer. Determinar.
Determinare , statuere.
DETERMINAR, assenjalar , prcfigir. Determinar.
Designare , signare.
DETERMINAR, contráurer alguna cosa á deter-
minada especie. Determinar. Determinare.
DETERMINAR , Sentenciar la causa ó plét. De-
terminar. Decernere , deiinire.
DETERMINARSE, v. r. resóldrerse de fér
alguna cosa. Determinarle ., decidirse. Cons-
tituere , decernere, deliberare.
DETERMÍNAT, DA. p. p. Determinado.
DETESTABLE, adj. Detestable. Detesta-
bilis.
DETESTACIÓ. %. f. Detestación. Detestatio.
gss DE-
a!?4 ril^T
DETESTAR, v. a. Detestar. Detestarh
DETESTAT , DA. p. p. Detestado.
PETRACCIÓ. s. f. murmuració. Detracción.
Detraciio.
DBTKACCió , separaoió d' alguna part d' algún
número , pes ¿ce. Detracción . deducción ,
descuento^ rehr.xj. Detractio , deductio.
DETRACTADOR. s. m. ant. V. Detractor.
DETRACTOR, s. m. Detractor. Obtrecta-
tor.
DETRAS. s. m. la part posterior ó cul. Trase-
ro. Clunes, naíes.
DETRAS. adv. 1. y prep. Detras .^ tras. Post.
ANAR DETRAS d' algú. f. Ir O andar trus de al-
guno , seguirle , perseguirle. A tergo insequi,
insectari.
ANAR DETRAS d' ALGUNA COSA. f. prete'odrerla,
buscarla ab ansia. Ir ó andar tras alguna co-
sa. Sollicitare.
DETRAS, DE DETRAS, DE PART DETRAS. nO CS-
tand present aquell de qui s' paria. Detras., á
espaldas. Absenté eo de quo quis loquitur.
PF.R ó DE PART DETRÁS, lüc. á traíció. A espaU
das vueltas. A tergorc.
DETRAxURER. v. a. separar, deduir alguna
part d' un número, d' algún pes, &c. Sacar^
quitar , deducir , descontíir. ToUere.
DETRÉT , TA. p. p. Deducido , sacado.
DETRIMENT. s. m. Detrimento. Detrimen-
tum.
DETURADA. s. f. Alto , detención. Detentio.
DETURAR. V. a. V. Aturar.
DEU. s. m. Dios, Deus.
i DÉu , Á MES vÉURER. f. J Dios y vcámonos :
á mas ver. Vale; quousque iterum, favente
Deo, conveniamus.
DONAR li' ÁNIMA Á DEU. f. V. AnimH.
I/LEVAR DÉU. f. alsar 1' hostia y el cálser en la
Missa. Alzar .¡alzar á Dios. Hostiam & cali-
cera elevare in sacrificio Missje.
ílks POD DÉU QUE 'l DIABEE Ó QUE TOTS LOS
DIABLES DEL INFERN. f. MoS pUcdc DlQS que
el diablo. Deus super omnia.
SER DE DÉU. f. ab que s' e.xpressa qu' alguna
cosa no s' ha pogut evitar per medis hu-
mans. Estar de Dios. A Deo prsedefinitum
esse.
TEÑIR Á DÉU davant dels ulls. f. Poncr ú
Dios delante los ojos. Deum ante oculos ha-
bere , in oculi> ferré.
AB l' AJL da de DÉU t AJUDAND DÉU. TO. adv.
Dios mediante : queriendo Dios. Favente
Deo.
Á DÉU, Á DÉU siAU. expr. ab qu' algú s' désp¿-
dex d' altres. A Dios ; queden ustedes con
Dios. Válete.
Á DÉU Y Á LA VENTURA, loc. fam. A Dios y á
ventura. Ut sors tulerit.
A LA BONA DE vív. TR. &áw. Á la buena de Dios.
Sinceré.
DEU
X LA, MA DE DÉU. expr. A la mano de Dios, Deo
duce , auspice , adiuvante.
AB LA PAU DE DEU. cxpr. fam. A la paz de Dios.
Pace Dei.
AMÉN de DÉU. loc. ab que s' expressa 'I desitj
de que s' verifique alguna cosa. Ojala, üti-
nam.
CASA DE DÉU. V. CaS3.
coM DÉU voL. m. adv. Como Dios es servido.
Uti Deo placet.
DE DÉU ENAVALL. loc. De Dtos ubaxo. Infra
Deum.
DÉU AjuDARÁ. expr. de nostra confiansa en la
Proiidencia de Déu. Dios dará. Deus pro-
videbit.
DÉU DEL CEL HO SAB : BE SAB DEU. CXpr. ab
que s' assegura alguna cosa oculta. Dios es
testigo. Testis est Deuí.
DÉU FAssA QUE. loc. ab que s' demana '1 favor
Divi perqué no succehesca '1 dany ó mal
exit de lo que s' intenta. Quiera Dios , ha-
ga Dios que. Faxit Deus ne.
DÉU Hi siA. expr. pía ab que s' avisa quand
s' entra en la casa d' altre. Dios sea en esta
casa. Servet Deus habitantes in hoc habita-
culo.
DÉU HO VULGA : DEU HO FASSA : DÉU NOS EN FAS-
SA LA GRACIA, expr. del desitj de que succe-
hesca alguna cosa útil. Dios lo quiera : Dios
lo haga. Faxit Omnipotens.
DÉU l' ha vingut á VÉURER. expr. usada quand
á algú li succehex impensadament alguna
cosa favorable, en particular trobandse en
necessitat. Vínole Dios á ver. Ecce á Deo
auxilium.
DÉU LI d6 un bon PART. cxpr. Dios de á V. m.
feliz parto^feliz alumbramiento: Dios aluiuhre
á. V. m. con bien. Adsit tibi Dei auxilium
ut partús pericula feüciter evadas.
DÉU LI n' d6 , DÉU l' ampare, cxpr. ab qna
s'respon al pobre á qui no s' fa caritat. Dios
le asista:, Dios le ayude:, Dios le ampare;
Dios le socorra ; Dios le provea. Subveniat
tibi Deus.
DÉU LI PAG. loe. D}05 sc lo paguí. Retribuat
tibi Deus.
DÉU LI PERDÓ , DÉU h" HAJA PERDONAT. eXCT.
ab que s' prega per algún difunt. Dws le
haya perdonado. Dimittat ei Deus peccata
sua.
DÉU LI PERDÓ. expr. ab que s' denota que no
s' pretén satisfácelo del dany qu' altre ha
ocasionar, de 1' injuria qu' ha fét, &c. Dios
se lo perdone. Parcat ei Deus.
DÉU LI sia en boma ajüda. loc. Djoí le asista
Adsit ei Deus.
DÉU LO FASSA BO , LO FASSA UN SANT. loC. DÍ05
le haga un santo. Virum probum sanctumque
faciat eum Deus.
DÉU LO guard: que DÉU LO GüARD. cxpr. usa-
da
DEÜ
da regiilarment al encontrarse ab algú , al
despedirse , y al fi de las cartas missivas.
Dios guarde á V. m. : que Dios guarde á
V. m. Salve, Deus te servet íncolumem.
DÉU LO TINGA AL, CEL : QUE DÉU LO TINGA AL
CEL : T>k\J LO TINGA EN LA SEVA SANTA GLO-
RÍA , deprecació acostumada á fér quand
s' anomena d algún difuiít. Dios ¡uva: que
Dios baya : Dios le tenga en su gloria. Deus
e¡ réquiem seternam concedat : cui Deus ré-
quiem íeternam concedat.
D£u LO TINGA DE SA MA. loc. Téngale Díos de su
mano. Servet eum Deus.
DEU LOS CRIA Y ¿LLS SE JUNTAN. loC. Hiet. V.
Criar.
DEU ME n' guard. loc. Díos me libre. Quod
Deus avertat.
Dku MEu. expr. ab que s' clama á Déu. Dios
mió. Deus meus.
DÉU NOS GUARO : DEU NOS ÉN GUARD : DEU NOS
LLiBRE. expr. ab que s' pondera '1 mal que
s' seguiría de succeir alguna cosa. Dios nos
libre. Quanta calamitas si ; avertat Deus.
DÉU poD MüLT : DÉU TOT Ho POD. expr. ab que
s' anima la confiansa en lo poder infinit de
Déu. Dios es grande. Magnus Dominus :
Omnípotens Dominus.
DÉU SAB : DÉU Ho SAB. expr. ab que s' vol asse-
gurar alguna cosa. Dios sabe : Dios lo sabe.
Scit Deus.
DÉU SAB LO QUE n' serX. cxpr. fam. de 1' incer-
titut del fi ó e'xit d' algún assumpto. Dios di-
xo lo que será. Quid futurum sit Deus solus
novit.
DÉU SAB LO QUE SERÁ , Ó LO QUE n' SERÁ. loC.
fam. ab que s' significa 'I dubte de que sian
las cosas com se diuen. Dios dixo lo que será.
Quod futurum sit Deus novit.
DÉU SOBRE TÓT. loc. Dtos sobre lodo. Deus su-
per omnia.
DÉU TE GUIE Y l' ÁNGEL. loC. DiOS te guie. D¡-
rigat te Deus.
DÉU TE LA DO BONA. loc. Dioí te la depare
buena. Deus bene vertat.
DÉU TbT Ho VEU. loc. ab que s' expressa que
Déu conex, y sab tot lo que fem, y qu' ho
ha de judicar. Dios no come ni bebe , mas juz-
ga lo que vee. Deo cuneta sunt aperta.
EN NOM DE DÉU. expr. pía que s' usa al comen'
sar alguna obra. En nombre de Dios. In no-
mine Domiiii.
GRACIAS Á DÉU. cxpr. Grüctas á Dios. Deo gra-
fías.
CRACIAS Á DÉU QUE n' HEM EXIT. loC. aCOStU-
mada d usar quand després d' una llarga d¡-
lació s' logra alguna cosa, s' ix d' algún dubte,
&c. Acabáramos , acabáramos con ello. Tán-
dem aliquando.
JO m' enténc y DÉU m' entén, loe. Dios me
entiende. Scio quod again.
DEU
2:^5
NO ES BO PER DÉU NI Pe'l DIABLE. IoC. VuJo-,
ab que s' expressa T inutiütat ó ineptitut
d'alguna persona ó cosa. Ni sirve á Dios
ni al diablo. Omnino inutiiis est; ad nüiil de-
servir.
NO TÉ ALTRES DÉUS : NO TÉ ALTRES DEUS Qu'a-
DORAR. expr. de 1' excessiu apreci que s' fa,
6 carinyo que s' té a alguna persona ó cosa.
No hay mas Dios ni santa Marta. Nil sibi
carius, optabilius est.
PER AMOR DE DÉU. loc. V. Amor.
plaga á DÉU : PLAGUES Á DÉU. expr. del desitj
de que s' verifique alguna cosa. Plegué á
Dios ; pluguiese á Dios. Ó utinam.
POSARSE EÉ AB DÉU. Reconciliarse con Dios.
Quod ex se est aliquem agere ut sit Deo
gratus.
QUAND DÉU SIA SERVIT , QUAND DÉU VULGA. loC.
Quando Dios sea servido. Cum Deo placue-
rit.
s' HA DE PÉNDRER COM DÉU HO ENVÍA. loC. Lo
que Dios da llevarse ha. Á volúntate Del
nunqnam desciscendum.
SI DÉU Ho VOL. loc. usada quand anunciam que
farem alguna cosa. Si Dios quiere. Favente
Deo.
SI DÉU ES SERVIT. loc. Sicndo Dios servido. Si
Deo placuerit.
SI DÉU HO voLGUÉs. expr. del desitj de que suc-
cehesca alguna cosa. Si quisiera Dios. Ó! fa-
ciat Deus ut.
SI NO ros P£R TEMENSA DE DÉU. loC. Sí «O /«-
iniera á Dios. Ni Deum vindicem timerem.
VAjA EN NOM DE DEU. cxpr. ab que s' despedex
á algú. Vaya con Dios. Perge Deo te prote-
gente.
VAJA EN NOM DE DEU. loc. usada á modo de
despediment d'aquell que diu alguna cosa
inverisímil , ú exótica ; ó fa alguna proposi-
ció no rahonable. Faya con Dios. Vade in
pace.
vÁLGAM DÉU. expr. d' urbanitat que s' fa al
qu' esternuda. Dios le ayude. Dominus te-
cum.
valgam' déu. especie d' interj. Válgame Dios.
Deus bone : Proh Deus.
vés , vésten' en NOM DE DÉu. loc. V. Auaf.
Á BOCA QUE NO PARLA DÉü NO l' OU. Tcf. V.
Boca.
any DE NÉu ANY DE DEU. ref, V. Any.
Á Qui s' MUDA DÉU l' ajuda. ref. V. Ajudar.
AVIAT ESTÁ DIT MALALT DEU t' AJUD. ref. El
sano al doliente so regla le mete. Facilé om-
nes , cum valemus, recta consilia aegrotis
damus.
DÉU DIU , ajudat' y t' ajudaré. ref. Á Dios
rogando y con el mazo dando.
Ora Numen opem , justo ac insiste labori.
DÉU DONA FABAS Á QUI NO T¿ CAXALS. ref. V.
Caxal.
DÉU
2S6 DEU
DÉÜ DONA 'í< FRET SEGONS LA ROBA. ref. V.
Pret.
DEU NOS GUARD d'aYOUA QUK XO CORRA , Y DE
GAT QUE NO moLA. Ds iigua maiisu me guar-
de Dios. Latet aepe periculum in aqua le-
niter fluente.
Í:S FA TüT LO QüK DKU VOL. Tcf. EsO SB hoCC lo
que ií Dios apiace.
Fiíint qua lieri vulc, sunt quac vult Deus
esse.
l' HO.ME POSA , ó PROPOSA Y DEU DISPOSA. Tcf.
El hombre pone y Dios dispone. Subiacet vo-
luntas hominis voluntati Dei.
^0"^ MOU LA FULLA QUE DKU NO HO VULLA. Tcf.
V. Fulla.
QUAND DÉu voL AB t6t vént plou. ref. Quan-
do Dios quiere con todos los ayres llueve.
Quceque volente Deo tempestas ellcit im-
brem.
VAL MES DEU AJUDAR QUB MATINEJAR. ref. MuS
vale el que Dios ayuda que quien mucho ma-
druga.
Plus valet auxilio quisquís cíeleste iuvatur,
Quam multo quisquís surgere mane solet.
DEU. num. Diez. D¿cem.
DEU, ant. Deber , debito. Debitum.
DEUANYAL. adj. ant. cosa de deu anys. De-
cend. Dccennalis.
DEUDAT. s. ra. nom d' home. Adeodado ^
Diosdado. Deusdedit , Adeodatus.
DEUGA. s. f. ant. Duela. Scandula, tabula
doüarís.
DSUMA. s. m. ant. V. Delme.
DÉURER. V. a. teñir algún crédit contra de
sí; estar obligat á satiífer alguna quantitat.
Deber. Deberé.
BKURER , estar obligat á cumplir alguna obliga-
do y á no dir ni fér cosa injusta. Deber.
Deberé.
DEU , DEBÍA ., deurX , &c. vcus usadas per de-
notar ¡a mblta probabilitat de quo succehesca
alguna cosa; axí s' diu , quand hi ha s^nyals
evidents de pluja : deurá plóurer. Debe ííe,
áehi'a de , deberá de , \3c. Erir , eveniet ut.
KO DÉURER UN DINÍJR , UN QUARTO Á NINGÚ. f.
A^o deber blanca á nadie , no deber un mará'
vedi. Ne semiteruncium quidem ulli deberé.
QUI AB BON MESTRE ESTÁ APENDRER DÉU. ref.
Al cabo de un año tiene el mozo las mañas de
su amo.
Post annum famulus mores perdiscet heriles.
DEUS. s. m. ant. V. Déu en son primer signi-
ficat.
HABER DEUTA. f. ant. V. Dc'urer.
DEUTE. s. m. l'obligació de reintegrar ó satí?fér
a' algú alguna cosa, particularment dlnér.
Deuda. Debitum.
coNTRÁuRER DEUTEs. f. V. Contráurer.
CARTA DE DEUTE. V. Carta.
DEUTOR. s. m. Deudor. Debitor.
DEÜ
DBUTOR. ant. V. Acrehedot.
DEVADES, adv. m. ant. En va«g. Frustra.
DEVALE, prep. ant. V. Davall.
DEVALLADA. s. f. V. Davallada.
DEVALLAR, v. n. V. Davallar.
DEVANADORAS, s. f. p. Devanadera, arga-
dillo , argadijo. Girgillus.
DEVANAR. V. a. Devanar. Filum in girgil-
lum ducere.
DEVANT. prep. y adv. 1. V. Davant.
DEVANT DE LA CAMBRA, ant. Antecámara. Pro-
ca;ton , salutatorium.
DEVANTAL. s. m. V. Davantal.
DEVANTALADA. s. f. V. Paldada.
DEVASTACIÓ. s. f. Devastación. Vastatío.
DEVASTAR, v. a. Devastar. Devastare , var-
tare.
DEVASTAT, DA. p. p. Devastado.
DEVERAS, m. adv. Deveras. Veré.
DEVERS, DEVES. adv. y prep. ant. V. En-
vérs, respectivament, relailvament.
DEVESA. s. f. Dehesa. Ager , pascua.
DEVÍ, DEVLNÍADÜR. s. m. ant. endevinay-
re. Adivino. Divinus, hariolus.
DEVIAR. V. n. ant. V. Desviarse.
DEVíCCIÓ. s. f. ant. V. Evicció.
DEVINALL, DEVINALLA. s. m. y f. ant.
\ . Endevinalla.
DEVINAR. V. a. ant. endevinar. Adivinar,
Divinare, hariolari.
DEVISAMENT. adv. m. ant. V. Separada-
ment.
DEVISAR. V. a. ant. V. Divisar.
DEVISAR. V. n. anl. V. Conversar, enrahonar.
DEVOCIÓ. s. f. Devoción. Devotio.
DEVoció , él fervor, reverencia, reculliment ab
que s' fan los actes de religió y s'asistex i
élls. Devoción. Pictas , devotio.
DEVOCIÓ , inclinació cordial , afició especial.
Devoción. Devotio , affectio.
LLIBRE , LLIBllET DE DEVOCIONS, DeVOClOnario.
Pius libellus.
DEVOLUCIÓ. s. f. Devolución. Devolurio.
DEVOLUT, TA. adj. Devuelto. Devohitus.
DEVOLUTÍU, VA. adj. Devolutivo. Devolu-
tivus.
DEVORADOR. e. m. qul devora. Devorador^
voraz. Vorator , devorator.
DEVORADOR , quí ménja mblt y deprJssa. Tra'
gon. Vorax , heliuo.
DEVORAR, v. a. tragar. Devorar, Devorare^
vorare.
DEVORAR , ménjar mblf y depré«sa. Tragar. Vo-
rare , helluari.
MÉNJA QUE DEVORA : NO MENJA SINO QUB DEVO-
RA, loe. fam. ab que s' pondera lo niólt
qu" algú ménja. No come que engulle. Eda-
cissimus est.
DEVORAT, DA. p. p. Devorado.
DEVOT,TA. adj. fervores , dedicar i obras
de
BEV
de pietat y relígió. Devoto. Plus, religiosus,
pietatis cultor.
jDEvoT , dit del que promou algún' obra pía á
sas expensas, ab sa soMicitut,&c. com la ce-
Jebració d' una festa , la construcció d' una
capélia &c. Devoto. Pü operis promotor.
DEvoT, dit de lo que mou á devoció , com:
temple DEVOT , imatge devota. Devoto.
Pium afFectum excitans.
DEVOTAMENT. adv. m. Devotamente. Pié,
devoté.
DEVOTÍSSIM , MA. adj. sup. Devotísimo.
Piissiiiius.
DEVOTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Devotí-
simamente. Summá pietate.
DEVUYT. num. V. Divuyt.
DEVUYTÉ , NA. adj. ant. V. Divuyté.
DEXA. s. f. ilegat. Manda. Legatum.
DÉXAS, él calsat, vestit ó altres despullas
que déxa algú després d' habersen' servit.
Desechos. Reiecta vestís.
DÍJXAS , lo que queda en los plats de vianda ro-
segada, ossos, &c. Escamochos. Ciborum re-
liquise , resjduum.
DÉXAMENT. s. m. negligencia, peresa. De-
Kamiento. Ignavia.
DÉXAMENT , abatiment , falta de forsas. Dexa-
miento. Languor.
DÉXAR. V. a. despendres'del que s' tenía. De-
xar. Linquere , poneré.
DÍ;xAR, desamparar, abandonar. Dexar. Dere-
linquere , deserere.
DEXAR , fér algún Ilegat. Mandar , dexar. Le-
gare.
DÉXAR , omitir , no fér , com : déxar d' escn'u-
rer, &c. Dexar. Mittere, prseterm ttere.
DÉXAR, permétrer , no impedir que s' fassa al-
guna cosa. Deaar. Sinere , permittere.
DÉXAR, anomenar, instituir , com: déxar be-
reu, marméssor, &c. á algú. Dexar. Nuncu-
pare , instituere.
déxar , cessar, anarsen' él dolor, la fébre,&c.
Dexar, Linquere.
déxar, él vestit, él calsat, &c. no voler portar-
lo mes. Desechar el vestido , el calzado &c.
Dimitiere.
déxar , DÉXARSE , cessar , desistir , no prose-
guir. Dexar. Desinere , cessare.
DÉXAR , dinérs ó altra cosa per usar d' ella.
Prestar. Mutuare , commodare.
DÉXAR ANAR. f. V. Anar.
DÉXAR , DÉXARS' ANAR ; DÉXAR 6 DEXARSE CÁU-
RER d' ALT Á BAx. f. Dar oboxo consigo , con
algo. Ab alto loco deücere , vel se príecipi-
tem daré.
DÉXAR, DÉxARs' ANAR. f. déxar ca'urer alguna
part del vestit. Dexar caer , soltar. Demít-
tere.
DÉXAR Á ALGtJ DÉSPULLAT , EN CAMISA , POBRE,
PELAT , AB LA ROBA DJE l' SSQUENA , &C. f.
Tom. I.
DEX ^KT
robar llevar, portarselin^ á algú tbt lo que
tema. Dexar á alguno en cueros , en pelota.
Umnia alicui auferre, furari ; ómnibus ali-
quem spoliare.
DÉXAR Á ALGÚ NET DE BUTXACA. f. guanvarli
tots els diners en el jog. Dexar á uno á bue-
nas noches. Omnem alicui in ludo pecuniam
auferre.
DÉXAR Á ALGÚ sÉNSE RES. f. ]¡evar!i r empleo
ú acomodo que tema. Dexar á alguno ,n pie.
Umni muñere destitutum relinquere.
DÉXAR Á ALGÚ TAPAT , SÉNSE RESPOSTA , SENS
SABEíl QUE DIR , AB LA PARAULA A LA BOCA.
í. Atarugar., atragantar. Obturare os: ad
conticendum cogeré.
DÉXAR AB LA BOCA BADADA. f. Dexar COn h bo-
ca abierta. Admirantem aliquem stupentem-
que , hantem ore relinquere.
DÉXAR A LAS FOSCAS, f. apagar él llum. Dexar á
obscuras, á buenas noches. Extinctá luce , ia
tenebns linquere.
DÉXAR AL CARRER. f. met. y fam. V. Car-
rer.
DÉXAR cXuRER. f, V. Cáufer.
DÉXAR cÁuRER. f. alguna paraula 6 especie en
Ja conversa. Dexarse caer, dexar se decir.
Ahqu.d Ínter coiloquendum quasi fortuito,
meditató tamen proferre.
DÉx^^R CAXALs EN LAS PAREDS. f. Adentellar.
Prodientes lapides novo parieti connectendo
«n pañete relinquere.
DÉXAR CORRER, f. met. permétrer , tolerar , dis-
simular alguna cosa. Dexar correr. Non cu-
rare.
DÉXAR CORRER LA PLÍ)MA. f. dilatarse sobrada-
ment en lo que s' escriu. Dexar correr la
pluma, bcriptionem longiiis deducere.
DÉXAR DE coNÉXER. f. haber perdut 1' especie
d algu per haber passac mólt témps sénse
véurel , per haberse mudat, &c. Desconocer,
Notam olim alícuius formam abolitam ali-
cui esse.
DÉXAR DE rdvDRER LA GALLINA. Desbonerse
la gallina. Gallinam ova non edere
DÉx^AR DINÉRS Á GUANY. Dar , prcstar á usura.
r Generare.
DÉxARHi'LcuyRo,LA PELL. f. vulg. morirse.
Uar ia piel. Vitam aniittere.
DÉXAR MocAT. f. met. no déxar lo^^rar á algú
lo que pretenia ó desitjaba. Dexar á buenas
noct.es. Spe frustrare.
DÉXAR PASSAR LA BASA. f. USada en él jOff de
cartas. So/rar la baza. Chartam lusoriam
vincendam relinquere.
DÉXAR EL CAMINAR vk\ CORRER, f. Ir , andar
caminar mas que de paso. Celeri , citató
gressu progredi.
DÉXAR ÉL DOL. f. Quitar , dexar el luto. Lugu-
breni vestem deponcre, exuere.
DÉXAR ENCANTAT , PARAT , &c. Dexav tasmado
Ttt '
1" p^.
3 58 DEX
parado , atónito , Wc. Ad stuporem aliquem
adigere.
DÜXAR. ENDARRÉRA. f. DeXOf atfaS. PoSt SC,
pone se aliquem relinquere.
DÉXAR ESTAR, f. abandonar alguna empresa , no
insistir en lo que s' pretenía ; cessar de per-
seguir ó inquietar , d' exigir alguna cosa
d' aigú , &c. Díxflr. Oniittere , linquere , dc-
serere.
DLXAR LO CERT PER l' INCERT Ó PER LO DUB-
t6s. f. Dexar lo cierto por lo dudoso. Certum
pro dubio imprudentcr relinquere.
DÉXÍl' correr Qu'eLL s'aTURARÁ, ó s' PARARÁ.
f. Dexarlo correr que ello parará. Sine agat ;
tándem desistet.
HO DÍ-:XARÁ AB LA CREU Ó AB LA MORTALLA. f.
Eso lo apartará ó acabará ¡a pala y el aza-
dón. Sola morte dimittet.
yo HA PRES AB LA CAPILLA Ó CAMISA , Y HO DE-
XARA AB LA MORTALLA. f. Lo qUC Ctt el Cap,-
llo se toma , con la mortaja se dexa.
Quos primiim edocuit puerilis fascia mores,
Funebris hos tándem dcdocet ipsa chlamys.
KO DEXAR Á ALGÚ BO PE 'lS GATS. f. Vulg. traC-
tar á algú malament de paraulas. Poner á
uno qual digan dueñas. Contumeliosis verbis
aliquem onerare.
KO DÉxAR MAY, NO DÉXAR DE p¿TjE. f. HO apar-
tarse d' algü , seguirlo , acompanyarlo per
" tót. No dexar á uno. Alicui semper adesse :
aliquem insequi.
«o DÉXAR PARAR,SOSSEGAR,Ó REPASAR UN INS-
TANT. f. cansar molt á algú. No dexar poner
los pies en el suelo. Requiescere aliquem non
sinere'.
NO DEXAR PÉRDRER RES. f. arrcplegarho , apro-
fitarho tot. No desechar ripio. Omnia sibi
procurare.
NO DEXARHi RES. f. usada per expressar él gran
estrago qu' ha causat alguna cosa , com una
pedregada en las vinyas. ylsolarlo., talarlo.,
destruirlo todo ; llevárselo todo. Atterere ,
absumere.
NO DÍ5XÁRNE MA , NO DEXARHO DE LA MA. f.
proseguir lo comensat séns interrupció. No
dexarlo de lo mono. Insistere.
NO DÉXAR UN CLAü EN LA PARED, f. fam. No
dexar clavo ui estaca en pared. Omnia tolle-
re , auferre.
NO VULLAS PER LA DRÉSSÉRA MAY DÉXAR LA
CARRETERA, ref. (¿uten dexa el camino real
por la vereda piensa atajar y rodea.
Fit via longa magis quando compendia quae-
ris.
PER MILLORÍA MA CASA DÉXARIA. ref. V. Casa.
II VOLS TEÑIR ENEMIGS , DEXA DINERS ALS
AMiGS. Hombre que presta sus barbas mesa.
Quas vel conjunctos vel íidos inter amicos.
Mutua s«pe mnvet cnnccssa pecunia lites I
DÉXARS' ANAR. f. V. Anar.
DEX
DÉXARs^ ANAR i TERRA, f. Uansarse á élla.
Echarse , arrojarse al suelo , derribarse. Se
prosternere , in solum coniicere.
DÉXARs' AL TiNTER. f. Dexof en el tintero,
Omittere.
DÉXARs' ANAR DE RÍURER. f. Caerse di risa.
Solví risu.
DÉxARs' EN LAS MANs d' ALGÚ. f. Dexavse en
manos de otro. Se , suaque alterius fidei , cu-
rae committere.
DÉXARSE PÉRDRER. f. usada cn él jog. Hacerse
perdidizo. Jacturam in ludo sponte faceré ;
ludi imperitiaiJi simulare ut alius vincat.
DÉXARSE VENCER, f. ccdir als impulsos d' algu-
na cosa, com: dexarse vencer deis prégs,
del sentiment , &c. Dexarse ¡levar. Ce-
deré.
DÉXARSE vÉURER. f. dcscubrirse á la vista al-
guna cosa apartada. Parecer ., parecerse. Ap-
parere.
DÉXARSE VÉURER. f. comparéxer á alguna part ;
y axí s' diu : fulano dies ha que no s' ha dé-
XAT VÉURER per aquí. Parecer. Adventare.
DÉXARSE DE CANSÓNS , DE RAHONS. Dexarse ^ qut'
tarse de cuentos. Mittere nugas ; inania omit-
tere ; rem serio agere.
not' déxaras DE CASAR PER Axó. f. fam. No
perderás por eso casamiento. Hoc tibi non
oberit quin uxorem ducas.
DEXAT , DA. p. p. Dexado , prestado , man'
dado.
DÉXAT. adj. negligent, descuydat, perésos. De-
xado, Ignavus.
DÉXAT, postrat, abatut. Postrado. Debilita-
tus.
DÉXAT , malfét , malganbs. Desazonado , dexa^
do. Male affectus.
DÉXAT , poc cuydados y omis en lo que mira
á sos interessbs. Dexaiivo , dexado. Iners, de-
ses.
DÉXAT , DÉXAT ANAR. loc. V. Anar.
DÉXAT ANAR , dit del \'estit , y cosas semblantí.
Caido. Demissus.
ANAü TÓT DÉXAT ANAR. f. anar tbt desgayrat.
Caerse á pedazos. Languidé, negligenter in-
cedere.
DÉXAT DE LA MA DE üÉu. dít del que s' propas-
sa á grans excéssos. Dexado de la mano de
Dios. Velut á üeo derelictus.
DÉXATAR. V. a. Desleír , desatar. Diluere,
dissolvere.
DEXATAT , DA. p. p. Dedeido , desatado.
DEXEBLE, BLA. s. m. y f . Discípulo. Dis-
cipulus.
DExÉBLE,él que seguex la doctrina d' algü,
y axí s'diu dkxeui.e d' Aristóteles qui se-
guex la doctrina d' aquest filosop. Discípulo.
Discipulus.
DEXEBLES. p. Music. tons axí dits. Discí-
pulos, Subalteriñ toni.
DE-
DEX
DEXIPRAR. V. a. Descifrar. Enucleare , ex-
planare.
DÉXO. s. ni. V. Déxament.
DEXÓNDAR. V. a. Desadormecer , despabi-
lar^ recordar. Expergefacere.
DEXON DARSE, v. r. Recordar. Expergisci.
DEXONDAT , DA. p. p. Desadormecido.
DEXÜPLINA. s. f. l'acció de dexupünar ó
dexupünarse. Disciplina, Flagellatio.
DEXUPLíNAS. p. éls assots que servexen per
dexuplinar ó dexuplinarse. Disciplinas. FJa-
grum , flagelliim.
DEXUPLINAR. v. a. Disciplinar. Flagel-
lare.
DEXUPLINARSE. v. r. Disciplinarse. Se fla-
gellare ; Hagris se caedere.
DÉXUPLINAT , DA. p. p. Disciplinado.
DÍ;xuPLiNAT. s. m. Disciplinante. Se flagellís
csedens.
DEYL, DEYLS. pron. ant. De él, de ellos.
Illius , eius : illorum , eorum.
DEYLA. adv. 1. ant. De allí, de donde. Unde,
inde.
DEYNE , NA. adj. anf. V. Digne.
DEYNAR. V. n. ant. V. Dignarse.
DEZE , NA. adj. ant. V. Desé.
DEZEBRE. V. a. ant. Engañar. Decipere.
DEZEBRE. ant. Dexar. Deserere.
DEZÉMBRE. s. m. ant. V. Desémbre.
DEZENA. s. f. ant. V. Desena.
DEZENER. s. m. ant. V. Desener.
día
259
e*so-
DI.
DÍA. s. m. V. Die.
DIABLE. s. m. Diablo. Diabolus.
anarsen' al DIABLE. f. condemnatse. Irse al
Infierno. Condemnari.
FÉR CARITAT AL DIABLE. f. Vu!g. V. Donar á
flui té mhs.
SER DE LA i'ELL DEL DIABLE. f. Ser de la piel
de ¡os diablos. Nequissimi ingenii esse.
TRENCARSE 'l COLL ÍL DIABLE, Ó ALGÚN DIA-
BLE. f. usada quand se logra alguna cosa que
téraps liabía s' desitjaba , y may se lograba,
en él qual cas se sol dir : algún diable s*
HA TRENCAT EL coLL. Quebrar el ojo al dia-
blo. Optata tándem assequi.
HI HA ALGÚN DIABLE ENTRE MITJ. loC. ab que
s'expréssa la malicia oculta , embolic , ¿ce.
qu' hi ha en algún cas ó negoci. Hay mucho
diablo aquí. Latet híc magnum inalum.
NO FÉ;s EL DIABLE QUE. expr. ab que s' denota
ques'deu evitar algún perill ó contingencia
perqué no succehesca algún mal. A'^o sea el
d'iablo que. Ne forte.
tht sen'ha anat al DIABLE. expr. vulg. ab que
s' denota él mal e'xit qu' ha tingut alguna
cosa. Llévaselo el diablo. Periit.
dxablóns , oiABLOxs. los mínyóns qué vestits ab
un trage hórrido anaban davant la proft
de Corpus. Diablillos. Larvati.
DIABOLÍC, CA. adj. Diabólico. Diabolicus.
ulALA. s. m. Diácono. Diaconus.
DíACONAT. s. m, Diaconato, diaconado. Dia-
conatus.
DIACONÍA. s. f. Diaconía. Diaconia.
DíACONIL. adj. Diaconal. Diaconalis
DÍACONÍSSA. s. f. Diaconisa. Diaconissa.
DL4DA. s. f. V. Die.
DIADEMA, s. f. Diadema. Diadema.
DIAPANITAT. s. f. Diafanidad. Pelluci-
ditas.
DIÁFANO, NA. adj. Diáfano. Translucidus.
pellucidus.
DIAFORÉTIC, CA. adj. Diaforético. Diapho-
reticus. '^
EÍalE¿?ic^ cT' ^-^n^r-'^'^P'^^S'"-
JJlAL,Jí.CllL, CA. adj. Dialéctico. Dialecti-
cus.
DIALÉCTICA, s. f. Dialéctica. Dialéctica
DIALECTO, s. m. Dialecto. Idioma,' dialec-
tus.
DIALOGÍA. s. f. figura de Retórica. Dialosía.
Dialogía.
DIÁLOGO, s. m. Diálogo. Dialogus.
DIAGONAL, adj. Geom. Diagonal. Diago-
nalis. °
DIAGONALMENT. adv. m. DiagonaJmente.
Ab uno ad oppositum angulum.
DIAGONO. s. m. Diágono. Diagonios.
DIALOGISME. s. m. Dialogismo. Dialogis-
mus.
DIALTEA. 8. f. unguent. Dialtea. Dialthea.
DIAMANT. s. m. Diamante. Adamas.
DiAMANT EN BRüT , él no pulit. Diamante bru-
to , en bruto. Incultus , impolitus , rudis ada-
mas.
'PUNTA de DIAMANT. Pufítü de diamante. Cuspis
adamantina.
DIAMANTAS, s. m. ium. Diamantazo , dia-
mantón. Magnus adamas.
DIAMANTI , NA. adj. Diamantino. Adaman-
tinus.
DIAMETRAL, adj. Diametral. Diametrus
DIAMETRALMENT. adv. m. Diametral.
mente. Es. diámetro; ad rationem diametri.
DIÁMETRO, s. w. Diámetro. Diámetros.
DIÁMETRO APARÉNT EN UN ASTRE. Diámetro
aparente en un astro. Diámetros apparens.
DIÁMETROS coNjuGATS DE l'elíp.se. Diámetrot
conjugados de la elipse. Diametri coniugats.
DIÁMETRO DE l'elipse. Diámetro de la elipse.
Diam.etros elipsis.
DIÁMETRO DE l'esfera. Diámetro de la esfera.
Diámetros spherre.
DIÁMETRO DE l'hiperbola. Diámetro de la hi-
pérbola. Diámetros hyperbojes.
DIÁMETRO DE I.A PARÁBOLA. Diámetro de la pa-
rábola. Diámetros parabolíe.
BIÁ-
26o día
DIÁMETRO DETERMiNAT. Diátmtro determinado.
Diámetros determinata.
DIÁMETRO SEGON DE l'hipérboi.a. Diámetro
segundo de la hipérbola. Diámetros secunda
hyperboles.
DIÁMETRO VERDADER d'un astre. Diámetro ver'
dadero de un astro. Diámetros vera astri.
DIANA, s. f. Milic. senyal ques' fa en la ma-
tinada. Alborada ^ diana. Antelucana sim-
phonia.
DIANTRE. Diantre ^ dianche. Daemon.
DIAPASÓN, s. m. Music. Diapasón. Diapa-
són.
DIAPENTE, s. m. Music. Diapente. Diapen-
te.
DIAQUILON. s. m. cert emplastre. Ditjgui/o».
Diachilon.
DIAÍII, ría. adj. Diario. Quotidianus.
DXARi. s. m. Dijrio. Diarium.
DIARIAMENT. adv. Diariamente. Quoti-
die.
DIARREA, s. f. Medie. Diarrea. Diarrhoea.
DIÁSTOLE. s. m. Anat. D'uistok. Diastole.
DiÁsTOLE. Gram. Diástoh. Diastole.
DIASTRADÜRA. s. f. V. Endiastradura.
DÍASTRE. s. m. través, atrevit,ÍDquiet. Dia-
blo , travieso , avieso , trasgo. Perversas, ir-
requietas.
DiASTRE, sutil , sagas, astut. Diablo. Callidus,
versutus.
DIATESARON. s. m. Music. Diatesaron. Dia-
tesaron.
DIATÓNIC , CA. adj. Diatónico. Diatoni-
.cus.
DIATÓNIC cROMÁTic. Diatóttico cromático. Dia-
tonicus cromaticus.
DIATÓNIC CROMÁTIC ENARMÓNIC. DiatÓntCO CrO-
mático enarmónico. Diatonicus cromaticus
enharmonicus.
DIBUX. s. m. r art que ensenya de dibuxar.
Dibuxo. Ars graphica.
DIBUX , la figura, imatge &c. delineada ó dibu-
xada. Dibuxo. Graphis.
DIBUX, éls raniatges, flors , &c. de las puntas,
telas pintadas &c. Dibuxo. Figura.
DIBUX, él papar ó patró dibuxat conforme al
dibux del qual se forma el de las puntas,
brodat &c. Dibuxo.
DIBUX. met. la descripció que s" fa de paraula
d' alguna cosa. Dibuxo. Descriptio.
DIBUXANT. p, a. Dibuxante. Adumbrans.
DIBUXAR. v. a. Dibuxar. Adumbrare.
DICACITAT. s. f. Dicjcidi'.d. Dicacitas.
DíCCIÓ. s. f. Dicción. Diaio.
DICCIONARl. s. m. Diccionario. Lexicón, vo-
cabulorum Índex.
DICTADOR, s. m. Dictador. Dictator.
DICTADURA, s. f. Dictadura. Dictatura.
DICTAMEN, s. m. Dictamen. Dictamen, men-
tís sensus.
DIC
DÍCTAMO I, planta. Díctamo. Dictamnum,
dictamnus.
DICTAR. V. a. Dictar. Dictare.
DICTAR, met. inspirar, suggerir. Dictar. Sug-
gerere , praescribere.
DiCTAT , DA. p. p. Dictado.
DicTAT. s. m. títol d' honor. Dictado. Honorís,
& dignitatis titulus.
DICTERI. s. m. Dicterio. Dicterium.
DIDA. s. f. Nodriza , nutriz , ama de leche.
Lactans , nutrix.
DIDAL. s. m. instrument per cusir. Dedal. D¡-
gitale , digitabuium.
DIDAL , él deis segadors. Dedal. Digitale.
DIDAL. met. vas molt petit. Dedal. Minutulum
vasculum.
DIDALERA. s. f. hérba. Campanilla. Digita-
üs , campánula silvestris.
DIDASCÁLIC , CA. adj. Didascálico. Didas-
caiicus.
DIDOT. s. m. Amo , marido de la nodriza. Nu«
tricis maritus.
DIE. j. m. P espay de témps que dura la cla-
ror del sol sobre V horizón. Dia. Dies.
DIE, i' espay de témps que gasta '1 sol ab s5u
moviment diurno, desde que ix d' un meridiá
fius que torna al matéx. Dia. Dies.
DIE ASSENYALAT , él determinat per fér alguna
cosa. Dia diado., ti adiado. Condicta dies.
DIE BO , aquell en que 'Is que tén;n tercianas
están Ilibrés d' ellas. Dia de huelga. Dies in-
termittens.
DIE CLAR , él sére. Dia claro. Serena dies.
DIE DiAT. V. Die assenyalat.
DIE DE CAP d' any. Dia de año nuevo. Prima
dies anni.
DIE DE CARN. Dia de carne. Dies qua licet ede-
re carnes.
DIE DE CENDRA. Diü Ó micrcoles de ceniza. Dies
cinerum.
DIE DE CORPUS. Dio del Corpus , de Dios , del
Señor. Festum Sacratissimi Corporis Christi.
DIE DE DEjuNi. Dia de ayuno. Sacra ¡eiunio
dies.
DIE DE DEscANs. Dia de huelga. Dies otiosus.
DIE DE iioSTA. Dia dc ficsta. Dies festus.
DIE DE FEYNA Ó FKYNER. Día de trabajo. Dies
profestus.
DIE DE NADAL. Dta dc Navid.id. Dies Natal is
Doinini.
DIE DE p£x. Dia de pescado. Dies pisculentus ,
quo prxcipitur abstinentia á carnibus.
DIE DE TRABALL. V. Die de feyna.
DIE DE VAGAR, aut. V. Dic de fésta.
DIE DEL ANiiLL. aquell en que '1 promes dbna
r anéll á la promesa. Dia de joya. Dies
qua futurae sponsa; pretiosa monilia tradun-
tur.
DIE DEL juDici. Dio del juicio. Universalis iu-
dicii dies.
DIB
DIE
DiE DEL SANT APARici. ant. V. Die deis Reys ó
de la Epifanía.
DiE DELS MORTs. Día de los difuntos ^ de los fi-
nados. Dies commemorationis omnium fide-
lium defunctorum-
DiK DELS RAMs. V. Diuméngc deis rams.
DIE DELS REYS Ó DE LA EPIFANÍA. Día di la
Epifanía dol Señor. Dies Epiphania; Domini.
DIE DOLENT, aqucll éfi que mülésta '1 fret , él
vene , &c. Dia desabrido. Asper dies.
DIE FERiAT , él cn que tan fésta 'Is tribunals.
Dia feriado, Feriíe.
DIE DE í'ÓLGA. ant. V. Die de descans.
DIE GRAS. V. Die de carn.
DIE INTERCALAR. Día intercalar. Dies interca-
laris.
DIE MAGRE. V. Die de p¿x.
DIE NUBOLOS. Dia nublado , nubloso. Nubilus
dies.
DIE OBRER , PAENER. ant. V. Die de feyna.
DIE RODÓ , die de feyna entre dos de fésta. Dia
quebrado. Dies unicus profestus.
DIE TAPAT , TRIST, Pbsc , CUBERT. Día pOr-
do-. Dies nubibus obtectus.
ACLARiRSE ÉL DIE. f. V. Aclarífse.
ANAR Á DIES Ó A DIADAS ; TEÑIR SOS DIES Ó DIA-
DAS, f. variar algú ó alguna cosa en alguns
dies, com él qu' un die está alegre , altre me-
lancdlic , *c. Tener dias. Alium una die ,
alium esse allá.
APUNTAR. ÉL DIE. f. V. Apuntar.
CÁURER ÉL DIE. f. met. V. Cáurer.
CRÉXER , ALLARGARSE 'l DIE. f. Crecer el dia.
Diurnae lucis spatium , tempus augeri.
CUBRIRSE 'l die. f. V. Cubrirse.
DONAR ÉL BON DIE. f. Dar los buenos dias.
Faustum alicui mane deprecari.
DONAR ÉLS BONS DIES. f. á aigú CH él die del
séu Sant. Dar los dias. Paustuní alicui diem
ei Sancto sacrum cuius nomine vocatur, de-
precari.
ESCURSARSE 'l DIE. f. Descrecer el dia. Minui
lucis diurnae spatium.
ExiR DEL DIE. f. met. exir d' algún ahogo , di-
ficultat , &c. per lo présent. Salir del dia.
Instantia pro tempore praesenti evadare.
FÉR DEL DIE NIT Y DE LA NIT DIE. f. HaCer
del dia noche y de la noche dia. Temporis ra-
tionem invertere.
FÉRSE DIE. f. Amanecer. Lucescere.
SER , SEMBLAR UN DIE DE JUDICI. f. ab que
s' denota la gran confusió , crits &c. qu' hi
ha en algún lloc. Ser , parecer un dia de jui-
cio. Omnia tumuitu misceri.
vÉURERSE , CLARKJAR ÉL DIE. f. Rayar el dia.
Ehicere diem.
ANTES DE DIE. m. adv. V. Antes.
Á PUNTA DE DIE. Al apuntar , al rayar el dia.
Primo diluculo.
CADA DIE NO ES FÉSTA MAJOR : NO ES CADA DIE :
Tom, I.
DIE 261
NO n' PASSAN CADA DIE. loc. Agosto y Vendí'
mia no es cada dia.
Non semper messis, non est vindemia sem-
per.
CADA DIE TENIM UN DIE MES. loC. No Se van
los dias en balde. Incassíim non procedunt
témpora.
DE DIE EN DIE. cxpr. De dia en dia. Ab uno ad
alium diem.
DKL UN DIE AL ALTRE. loc. ab que s' cxpréss»
que no tardará inoit alguna cosa. Di dia á
dia. Quám pridem.
DEL UN DIE AL ALTRE. loc. ab que s' expréssa
la mudansa esdevinguda del die anteceden!
al seguent. De un dia para otro, A prsece-
denti ad sequentem , ab hesterna ad hodier-
nam diem.
DEMÁ SERÁ UN ALTRE DIE. loc. Mañana será
otro dia. Aliud erit eras.
DÉU LI DÓ BON die: TINGA m5lT BON DIE.expr.
ab que s' saluda á algú. Buenos dias tenga
usted. Salve.
DIES HA. loc. Dias ha. Pridem est , diu est.
ÉL DIE d'air. El dia de ayer. Hesterna dies.
ÉL die d' AVUY, AVUY EN DIE , VUY DIE. eXpr.
El dia de hoy , hoy en dia , hoy dia. Hoc
tempore ; prasenti tempore.
ÉL DIE DEL SÉU SANT, él del Sant del nom d' al-
gú. Su dia. Dies sacer Sancto cuius nomine
aliquis vocatur.
EN DIES DE DÉU. loc. usada quand se vol ex-
préssar que may ha succeit ó s' verificará
alguna cosa. En dias de Dios. Nunquam.
HOME EN DIES. Hombre de dias, iíltate provec-
tus.
l'un DIE sí, l' ALTRE NO. m. adv. L'^B dífl íj,
otro no. Alternis diebus.
MES DIES HI HA AL ANY QUE LLANGONISSAS. IcC.
Mas dias hay que longanizas. Nondum om-
nium dierum sol occidit.
NIT Y DIE. m. adv. Noche y dia. Nocte die-
que.
TAL DIE FARX un ANY. loC. V. Auy.
UN DIE PER ALTRE. m. adv. altemaud éls dies.
Un dia que otro. Alternis diebus.
UN DIE PER ALTRE Y DOS ARREu. loc. Cada ter-
cer dia. Tertio quóque die.
UN DIE Qu' ALTRE : UN Ó ALTRE DIE. loC. UnO
que otro dia. Aliquá die ; aliquoties.
CADA DIE COLS AMARGAN, ref. V. Col.
NO DIGAS MAL DEL DIE QUE PASSAT NO SIA. ref.
No digas mal del año hasta que sea pa-
sado.
Dum non acta dies, atro haud signanda la-
pillo,
DIÉRESIS, s. f. Post. Diéresis. Diseresis.
DIETA, s. f. salari d' un die. Dieta. Stipen-
dium unius diei. •'. v. 1 =
DIETA , en lo ménjar. Dieta. Diísta , victús ra-
tio , modiis.
202 DIF
DIETA , junta deis estats d' Alemanya. Dieta.
Ccniitia.
DIETARI. s. m. Aúahjo^ quadernlUo. Code.x
annuum ordinem celobrandi inissam ac divi-
num officium recitandi continens.
DIFERENCIA, s. f. Diferendo. Discrimen,
differentia.
DIFERENCIA. Lógic. Diferencia. Differentia.
DIFERENCIA. Gcom. Diferencia. Diíierentia.
DIFERENCIAS, p. disputas. Diferencias. Dissi-
dium , altercatio.
DIFERENCIA AscENSioNAL. Astion. Diferencia
asccnsional. DiiTerentia ascensionaüs.
DIFERENCIA DEScEXsioNAL. Diferencia descen-
fional. Differentia descensionalis.
Á DIFERENCIA, in. adv. A diferencia. Cum hoc
discrimine; stante hoc discrimine.
DIFERENCIAL, adj. Diferencial. Differens.
DIFERENCIAR, v. a. Diferenciar. Unum ab
alio distinguere , secernere.
DIFERENCIARSE v. r. distingirse una cosa
d'altra. Diferenciarse. Distingui ; ab alio dif-
ferre.
DIFERENCIARSE, obrar una persona ab singulari-
tat. Diferenciarse. Secus agere ac agunt
alii.
DIFERENCAR. v. a. ant. V. Diferenciar.
DIFERENT. adj. Diferente. Differens.
DIFERENTÍSSIM, MA. adj. sup. Diferen-
tísimo. Diversissimus.
DIFERENTMENT. adv. m. Diferentemente.
Aliter , secus.
DIFERIR. V. a. Diferir. Differre.
DIFERIT , DA. p. p. Diferido.
DIFFAMAR. v. a. ant. V. Disfamar, infa-
mar.
DIFFAMATORI , RÍA. adj. ant. V. Infama-
tori.
DIFÍCIL, adj. Difícil. Difficilis.
DIFICILÍSSÍM , MA. adj. sup. Dificilísimo.
Difficilliinus.
DIFICILMENT. adv. m. Dificilmente. Diffi-
ciliter.
DIFICULTAR, v. a. Dificultar. Difficilem red-
dere; obicem poneré.
DIFICULTAT. s. f. embrás , oposició. Difi-
cultad. Dificultas.
DIFICULTÁIS, p. dubtes , arguments , re'pli-
cas. Dificultades. Diñícultates.
DIFICULTOS, SA. adj. Dificultoso. Difficilis.
DIFÍCULTÓSAMENT. adv. m. Dificultosa-
mente. Difficiliter.
DIFICULTOSÍSSIM, MA. adj. sup. Dí/ícu/-
tosísiino. Difficillimus.
DIFIDENCIA, s. f. Difidencia. Diffideníia.
DIFORME, adj. Deforme., disforme. Defor-
mis.
DIFUNDIR. V. a. Difundir. Diffundere.
DIFUNDíT, DA. p. p. Difundido.
DIFUNT , TA. adj. Difunto. Defunctus.
DIF
DiruíJT. s. ni. él eos raort ó cadáver. Difunto»
Cadáver.
DIFUS, SA. adj. Difuso. Diffusus.
DIFUSAMENT. adv. m. Difusamente. Dif-
fuse'.
DIFUSIU, VA. adj. Difusivo. Diftusivus.
DÍFUSIÓ. s. f. Difusión Diír'usio.
DIFTÜNGO. s. ni. Diptongo. Diphtongus.
DIFÜGI. s. m. V. Efugi.
DIGERIR. V. a. pair. Digerir. Digerere.
DIGERIR, met. sufrir ab paciencia alguna mo-
lestia , impertinencia , &c. Digerir. Patien-
ter ferré , tolerare.
DIGERIR, met. posar en brde las cosas que per-
tanyen al discurs. Digerir. Rem digerere ,
ordinare.
DIGERIR. Chimic. Digerir. Concoquere.
NO PODER DIGERIR Á ALGÚ, Ó Á ALGUNA COSA. f.
sérli a algo sumament repugnan!. No poder
digerir á alguno., ó á alguna cosa. iEgerrimé,
perdificilé ferré.
DIGERIT, DA. p. p. Digerido^ digesto.
DIGEST. s. m. pandectas. Digesto. Digestum.
DIGESTA. s. f. ant. V. Digest.
DIGESTIÓ. s. f. la del aliment. Digestión.
Digestio.
DIGESTIÓ. Chimic. Digestión. Chimica diges-
tio.
NEGocí DE MALA DIGESTIÓ. Ne§ocio de mala
digestión. Plena laboris res.
DIGESTIU , VA adj. Digestivo. Digestlvus.
DIGMÉNGE. s. m. ant. V. Diuménge.
DIGNACIO s. f. Dignación. Dignatio.
DIGNAMENT. adv. m. Dignamente. Digné.
DIGNARSE. V. r. Dignarse. Dignari.
NO DIGNARSE, f. desdenyarse de fér , dir , ó ad-
me'trer alguna cosa. Dedignarse, Dedignari.
DIGNAT , DA. p. p. Dignado.
DIGNE , NA. adj. Digno. Dignus.
DIGNÍSSIM , MA. adj. sup. Dignísimo. Dig-
nissimus.
DIGNISSIMAMENT. adv. m. sup. Dignísi-
mámente. Dignissimé.
DIGNITAT. s. f. exceMencia , reals. Digni-
dad. Excellentia.
DIGNITAT , cárreg , empleo honorífic. Digni-
dad. Honoris munus, officium.
DIGNITAT , él benefici Ecclesiástic axí dit en las
Iglesias Catedrals y Collegiatas. Dignidad.
Dignitas.
DIGNITAT. s. m. Tobtentor del benefici Eccle-
siástic dit Dignitat. Dignidad. Dignitate do-
natus, decoratus.
DIJÜÜS. s. m. Jueves. Dies lovis; feria quinta.
Dijous SANT. Jueves de ¡a cena , Jueves santo.
Feria quinta in coena Domini.
DIJOUS DE LAS GOMARES. Juévcs dc Comodres.
Penultimus lovis dies ante quadragessimam.
DIJOUS DELs COMPARES. Juéves di Compadres.
Priinus lovis Iiilarium.
DI-
DÍL
Dijous LLARDER. Juéves Urdefo. Dies lovis
lardis notatus ; genialium dierum primus.
LA SEMMANA DEtS TRES DIJOUS. loC. faill. USada
per expressar lo niatéx que, may. La semana
que no tenga viernes. Ad Calendas Grrecas.
DILACÍÓ. s. f. Dilación. Dilatio ; temporis
prorogatio.
DILATADÜR , RA. s. m. y í. Dilatador. Di-
lator.
DILATACIÓ. s. f. extensió ó amplificació
d' alguna cosa. Dilatación. Düatatio.
DILATACIÓ. Fisic. rarefaccíó. Dilatación. Díla-
tatio.
DILATA DAMENT. adv. m. Dilatadamente.
Fusé, late.
DILATADISSIM, MA. adj. sup. Dilatadisi.
mo. Amplissimus , vastissinius.
DILATAR. V. a. exténdrer, allargar alguna
cosa de modo qu' ocupe mes lloc. Dilatar.
Dilatare , distenderé.
DILATAR , diferir. Dilatar. Differre , procrasti-
nare.
DILATARSE, v. r. exténdrerse en la explica-
ció d' alguna cosa. Dilatarse. Fusius expo-
nere.
DILATAT , DA. p. p. Dilatado.
DiLATAT , números. Dilatado. Numerosas.
DILECCIÓ. s. f. p. u. Dilección. Dilectio.
DILECTÍSSIM, MA. adj. sup. p. u. Dilectísi'
mo. Dilectissimus.
DILEMA, s. m. Dilema. Dilemma.
DILIGENCIA, s. f. apíicació , activltat , cuy-
dado. Diligencia. Diligentia.
DILIGENCIA , promptitut , agilitat en T obrar.
Diligencia. Celeritas , agilitas.
DILIGENCIA , negoci ó dependencia. Diligencia.
Negotium.
DILIGENCIAS, p. p. u. For. Diligencias. Ne-
gotia forensia.
FÉR ó FERHI LAS DILIGENCIAS, f. pOSar tbtS loS
medís per lograr algún fi. Hacer sus diligen-
cias. Omnem operam & industriara adhi-
bere.
DILIGENT. adj. cuydados. Diligente. Dili-
gens.
DILIGENT, él qu' obra ab promptitut. Diligente.
Ceier ; promptus in agendo.
DILIGENTÍSSIM , MA. adj. sup. Diligentí-
simo. Diligentissimus.
DILIGENTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Di-
ligentüimamente. Diligentissimé.
DILIGENTMENT. adv. m. Diligentemente.
Diligenter.
DILLUNS. s. m. Lunes. Dies lunse ; feria se-
cunda.
DILUCIDACIÓ. s. f. Dilucidación. Diiuci-
datio.
DILUCIDAR. V. a. Dilucidar. Dilucidare.
DÍLUClDAT, DA. p. p. Dilucidado.
DÍLUENT. adj. Diluente. Diluens.
DíL 263
DILUVI. s. m. gran copia d' aygua. Diluvio.
Diluvium.
DiLüvi, r inundació universal que Deu envía
al mbn. Diluvio. Diluvium.
DILUVI. met. abundancia excesiva de qualsevol
cosa. Diluvio. Diluvium.
DIMANAR, v. n. provenir, proceir. Dima'
nar. Dimanare ; criginem ducere.
DIMANAT, DA. p. p. Dimanado.
DIMARS. s. ra. Martes. Dies Martis ; feria
tertia.
DIMÉCRES. s. m. Miércoles. Dies Mercurií;
feria quarta.
DIMENSIO. s. f. la mida que correspon á las
parts que componen un tót. Dimensión. Di-
mensío.
DiMENsió. Geom. y Music. Dimensión. Dimen-
sio.
DIMIDÍAR. v. a. Dimediar., dimidiar. Dimi-
diare.
DI Mí DI AT , DA. p, p. Demediado , dimidiado.
DÍMINUAR. v. a. ant. V. Disminuir.
DIMÍNÜCIO. s. í. Diminución., disminución.
Diininutio.
DiMiNució. Arquit. Diminución. Proportionata
diminutio , decretio.
ANAR EN DiMiNució. f. Ir en diminución. Dirai-
nui , decrescere.
DIMINUIT, DA. p. p. ant. V. Disminuit.
DIMINÜT, TA. adj. Diminuto. Diminutus.
DIMINUTIU. s. m. Gram. Diminutivo. Dimi-
nutivum.
DIMÍSSIÓ. s. f. Dimisión. Dímissio.
DIMISSORIAS. s. f. p. Dimisorias. Dimisso-
ria;.
DIMONI. s. m. Demonio. Daemon.
DiMONi ENCARNAT , dit del moit doIcHt y per-
vers. Demonio encarnado. Sceleratissiinus,
djabolicus homo.
SER UN DiMONi. f. ab que s' significa Ja molta
astucia d' algú. Ser un demonio. Versutum,
versipellem esse.
DIMONJAT, DA. adi. ant. V. Endimoniat.
DLMONTRE. s. m. Dimofio. Damon.
DIÑAR, v. a. pe'ndrer alirnent al mitjdie. Co-
mer. Prandere.
DIÑAR, s. m. r alirnent que s' pren al mitjdie.
Comida. Prandiiim.
DINER. s. m. Dinero. Nummus, pecunia.
DiNÉR , ardit. V. Ardit.
DINER coMPTANT Ó DE coMPTANT. Dimro Con-
tante., de contado. Numerata pecunia.
ARREPLECAR DiNERs. f. Juntar dinero. Pecu-
niam congerere.
TEÑIR DINER , TEÑIR DiNERS. f, sér ric. Tener
dinero. Pecuniosum esse.
TEÑIR M.'L DiNÉR. i. Ser duro de bolsa. Esse ps"
cuniae tenacem.
BON djní-:r. loe. él del bon pagador. Buen dine-
ro. Pecunia facilé solubili».
EN
204 DIN
EN DiNÉR EFJECTiu. ni. adv. Etj dimro eMJyo,
á dinero sh;co ^ á solo dinero. Numerata pe-
cunia.
HOMK DE iiiNERS. Hombfe adinerado , dineroso.
Pecuniosus homo.
BQSSA ó Bl'TXACA SÉNSE DINÉRS, DÍGASLI CUYRO.
ref. V. Cuyro.
DE DiXERS V DE EONDAT LA MEYTAT DE LA
MEYTAT. ref. De dineros y bondad la mitad
de la mitad.
Non probitas semper, non res est quanta
refertur.
DINEKS y EOGERÍA NO s' PODEN AMAGAR, ref.
Amor ni dinero no puede estar encubierto.
Nummus & amor semper se produnt.
QUi TÉ DiNÉRs FA sbs AFÉRS. ref. Q_uien tiene di-
neros pinta panderos.
Quod cupit hoc cuivis Regina pecunia do-
nar.
UN DINÍ2R DE MAL, CINC SOUS d'eMPLASTRE. ref.
Poco mal y bien atado., ó bien queviado : á pi-
cada de mosca pierna de sabana. Levi plagse
magnum fomentum.
DiNER FA DiNER. ref. Dinefo llama dinero. Pe-
cunia pecunianí captat.
DINERET. s. m. Dmeruelo. Minutula pecu-
nia, minutulus niunraus.
DINERONS. s. m. dim. p. Dinerueh. A!i-
quantula pecunia.
DINOU. num. Diez y nueve. Decem & no-
vem.
DINS. prep. y adv. t. Dentro , adentro. In-
tüs , intró, intrá.
DINTRE. adv. V. Dins.
ó DINTRE Ó FORA. loc. O dentro ó fuera. Aut
intrb , aut foris.
DIÓCESÁ , NA. adj. Diocesano. Dioecesanus.
DIÓCESIS, s. f. bisbat. Diócesis. Dioecesis.
DIONíS. s. m. nom d' home. Dionisio. Dioni-
sius.
DIÓPTRIC, CA. adJ4 Dióptrico. Dioptricus.
DÍÓPTRICA. s. f. Dióptrica. Dioptrica.
DIPLOMA, s. m. Diploma. Diploma.
DIPLOMATIC, CA. adj. Diplomático. Diplo-
maticus.
DIPLOMÁTICA, s. f. Diplomática. Ars diplo-
mática.
DIPUTACIÓ. s. f. comissió donada á alguns
individuos d' algún eos ó comunitat per fér
alguna cosa en nom d' ella. Diputación. De-
piitatio.
DIPUTACIÓ, él eos deis Diputats. Diputación.
Deputatorum conventus.
DIPUTACIÓ GENERAL DELS REGNES. DipíltaCtOn
general de los reynos. Pro regnis Deputato-
rum conventus.
DIPUTAR. V. a. destinar, designar algún ó al-
aiini individuos d'un eos per exécutar alguna
comissió. Diputar. Diputare.
DIPUTAR , destinar alguna cosa per determinar
DIP
US , &c. Diputar.) deputar. Destinare , depu-
rare.
DÍPÜTAT, DA. p. p. Diputado,
DiPUTAT. s. m. comissionat d' algún eos. Dipu-
tado. Deputatus, Commissarius.
DIl'UTAT DEL RÉGNE. DipUtodo dcl TCynO. Rcg-
ni commissarius, deputatus.
DIR. V. a. parlar , pronunciar alguna cosa.
Decir. Dicere.
DiR , anomenar. Llamar^ decir. Vocare , apel-
lare.
DIR , conformar , correspóndrer una cosa á
altra. Decir , caer bien una cosa con otra.,
ó á otra. Convenire , concordare.
DIR , suggerir á algú la especie qu' ha de pro-
ferir. Soplar. Insusurrare.
DIR , persuadir , exhortar, amonestar. Decir.
Suadere , hortari.
DIR , asseverar , assegurar. Decir. Asserere ; uti
veruiu dicere.
DIR , donar dita á lo que s' encanta , arrénda,
&c. Hacer postura. Licitari.
DIR , alguna oració. Rezar. Recitare.
DIR AB MITJA BOCA ; NO DIR AB TOTA LA BOCA. f.
Decir con la boca chica. Non aperté loqui.
DIR Á LA CARA. f. metii V. Cara.
DIR Á l' alsada d' un campanar. f. V. Cam-
panar.
DIR i LAS BARBAS, f. V. Barba.
DIR algC lo que li vk AL CAP. f. parlar sens
reflexío , ni conexément ; dir loque primer
vé á 1' imaginacid. Hablar de memoria ó de
cabeza. Inconsideraté loqui.
DIR DESDITXAS d' aloú. f. Decir mil males de
alguno. Multa mala de aliquo dicere.
DIR DISBARATS , DESATINOS, SIMPLBSAS , &C. f.
parlar desconcertadament. Disparar . dispa'
ratar , desbarrar , decir necedades. Ineptias
efi'utire ; inepté loqui.
DIR ÉL COR alguna COSA. f. V. Cor.
DIR ÉL joG. f. venirli bé '1 jog á algú ; teñir, fér
bon jog. Decir , dar., entrar., acudir el juego.,
ti noype. Jos dados ^c. ú alguno. Dexteris uti
ralis, chartis &c.
DIR LA CARA. f. nier. V. Cara.
DIR LAS COSAS CLARAS, f. parlar ciar. Hablar
claro ; hablar en puridad. Palam aperteque
loqui.
DIR LO QUE PRIMER vÉ Á LA bóca. f. parlar
séns reflexió. Hablar á tontas y ó locas : de-
cir alguno lo que primero se le viene ó la
boca. Temeré , immeditaté loqui.
DIR MAL. f. parlar malament, séns respecte , ni
reparo. Soltar la maldita. Linguam ¡n con-
vicia solvere.
DIR MAL d' algú, 6 d' ALGUNA COSA. f. Hablof
mal de alguno ó de alguna cosa. Alicuiuí fac-
tum , dictum , &c. improbare.
DIR MENTIDA, f. Mentir. Menriri.
DIR MES. f> usada en los encanrs públicí. Pu-
jar.,
DIR
/ar, hacer puja, Pretium aligere in licitatio-
nibus.
DIR MissA. f. Decir misa. Sacrum faceré.
DIB PER DIR. f. Decir por decir : hablar por ha-
blar. Inania verba , nil praeter verba funde-
re.
DIR PER RÍuRER. f. Hablar de burlas^ de chanza,
por juego , por modo de juego. Non serio lo-
(jlli.
DIR PESTAS DE BAX EN BAX. f. Vulg. RcZar, Ob-
murmurare.
DIR TU. f. tractar de tu , tuejar. Tutear, Per tu
queinpiam appellare.
DIR Y FER : FÉR Y DIR. f. Decir y hacer. Cum
dicto factum exequi.
DiRHo TOT. f. xarrarho tót. Hablarlo todo. Tá-
cete nequire ; tacenda vulgare.
DIRLI Á ALGÚ SENTENCIAS, TEMPKSTATS , MIL
iMPROPERis , &c. f. Decir el sueño y la sol-
tura. Conviciis aliquem onerare.
DÍRSE "l nom del porc. f. vulg. Dccirse el
nombre de las fiestas , ó de las pasquas,
Dicteriis & opprobriis mutuo se proscin-
dere.
DEXA DIR , QUE DE ofeu kN DIGU¿RKN. f. Digan,
que de Dios dixeron:, dexar decir, que de Dios
dixeron. Sine detrahant ; & Dümino perver-
si homines obloquuti fuerunt.
l,A CARA Li Diu. f. fam. V. Cara.
MO DIR RES, NO DIR PARAULA. f. Callar, HO
parlar. No hablar, no hablar palabra. Conti-
cere.
NO DIR 6 NO DIRHI RES, NI EM BE NI EN MAL. f.
No decir malo ni bueno, Nec pro nec contra
dicere.
NO DIR SI NI NO ; NO DIR QUE SI NI QUE NO. f.
No decir un si ni un no, Nec asserere , nec
negare.
NO DIR UNA COSA PER ALTRA. f. No dectr Una
cosa por otra. Paisa pro veris haud obtru-
dere.
NO DIRHI RES. f. no volef algú explicar s6n
modo de pensar sobre algún assumpto. No
decir malo ni bueno, Sensutn suum de re ali-
quá nolle aperire.
NO Hi HA MES QUE DIR. f. No hay fHfls que decir,
Nil supra dici potest.
NO PODER DIR FABA. f. fam. no poder respirar
de cansat. No poder echar el aliento , 6 el
había. Interclusum pene spiritum habere.
NO SABER DIR DE NO. f. No sobcr dcctr que no.
Nil petenti negare.
NO SABER QUE DiRSE. f. quedar algú convensut
de manera que li falten páranlas per prose-
guir sa disputa , &c. no teñir resposía. No
tener que decir. Verbis destituí.
PARLAR , ENRAH5naR MOLT , Y NO DIR RES. f.
Hablar mucho y decir nada. Verba inutilia
& citra propositum eftundjre ; multiloquió
nihil dicere.
Tom. X,
DIR 365
EL DIR DE LA CENT. loc. El decjr de Jas gentes.
Hominum , vulgi censura , obtrectatio.
EN UN DIR JESÚS, lüc. Eji un dectr Jesus ; en un
santiamén. Momento temporis.
JA LI DIRÁN, expr. iron. ab que s'amenassa á
algú. Allá se lo dirán de misas. Luet tamen.
JO sí; PERQUÉ HO Dic. loc. V. Jo m'entenc y
Déu m'entén.
NO DIU PARAULA QUE NO MENTÍA. loC. nO d¡U
paraula de veritat. Miente mas que departe :
miente mas que da por Dios. Mentitur sin-
gulis verbis.
NO GOSÁ DIR QUE l' ÁNIMA FÓS SEVA. loC. A^O
osó chistar. Nec hiscere ausus est.
NO M' FASSAS DIR LO QUE NO TINO GANAS DE DIR.
loe. No me saques la lengua á pasear. Ne
quod taceo ad loquendum me coíras.
SABER ALGUNA COSA PER HABERLA OIT Á DIR. f.
Saber de oidas, Auditu scire.
NO VA DIR AQUESTA BOCA £S MEVA. loC. No dixO
esta boca es mia. Omninó tacuit.
PER Axó not' DIRÁ DE NO. loc. V. Not' déxarás
de casar per axó.
PER DIRHO MiLLOR. loc. Por mejor decir. Ut
meliüs dicam.
QUE VATG HABER DiT. loc. Tal dlxistc ; tu que
tal dixiste. Haec ubi á me audivit, ut se com-
movit.
MES DiENT. Mejor postor, Potior licitator.
QUE VOLS QUE t'ho DIGA CANTAND ? loC. fam.
Lo he de decir cantado ó rezado ? Quo id
modo dicam?
sÉNSE DIR ASE NI BESTIA, loc. Sin dcctr oxte , ni
moxte. Hospite insalutató.
sínse DIR AYGUA VA. loc. met. Sin decir agua
va, Intempestivé.
skNSE DIR FÉSTE ENSÁ NI FESTE ENLLÁ. loC.
Sirt mas acá ni mas allá. Abrupta.
VES DIENT. Di adelante, Perge fari.
X TU t'ho dic sogra entlxt'hi NORA. ref.
A ti te lo digo hijuela , eníiJnddo tu mi nuS'
ra. Quod huic dico , tibí dico.
DÍGASME AB QUI VAS Y t' DIRi5 QUI SERÁS, ref.
V. Anar.
DIU l'oLLA Á LA PAÍILLA PESt' ENLLÁ NO m'eN-
MASCAREs. ref. Dixo la sartén á la caldera
tirte allá cul negra.
Hinc apage olla nigro dicebat nigra lebeti,
Ne me commacules tetra fuligine tectus.
EN DÍRSE LAS VERITATS SE PERDEN LAS AMIS-
TATs. ref. V. Amistat.
INFANT Y ORAT DIU LA VERITAT. ref. LoS mílOS
y los locos dicen las verdades,
Et puer & demens verum p^rsaepíus ajunt.
NO DIGAS ELAT QUE NO SIA AL SAC Y ENCARA
BÉN LLiGAT. ref. V. Elat.
NO DIGAS d'aQÜKít'aYGUA NO BEÜRÉ PER TÉR-
BOLA QUE SIA. ref. V. Aygua.
NO DIGAS MAL DEL DIE QUE PASSAT NO SIA. ref.
V. Die.
XXX QUI
i66
DíR
QUI DIU MAL DEL ASE AQUELL EL COMPRA, tcf.
V. Asi?.
DIRECCÍÓ. s. f. l'acció de dirigir. Dirección,
Directio.
DiRECció , consell , consulta , ab que s' dirige-
xen las cosas á lo mes convenient. Dirección.
Directio, rectuin consilium.
DIRECCIÓ, él térme ó camí recte que s' dona,
5 que seguexen algunas cosas. Dirección.
Collineatio.
DIRECCIÓ. Miiic. r ofici del director. Dirección.
Directio.
DIRECTAMENT. adv. m. Directamente. Di-
recté.
DIRECTE , TA. adj. Directo. Directus.
DÍRECTIU , VA. adj. Directivo. Dirigendi
vim habens.
DIRECTOR, s. m. Director. Director.
DIRECTORI. s. m. 1' éscrit en que s' nota
l'órde que s' deu observar en algunas cosas.
Directorio. Directorium.
DIRIGIR. V. a. conduir, encaminar alguna
cosa rectament á algún térme. Dirigir. Diri-
gere.
DIRIGIR, guiar, mostrar él cami. Dirigir. Du-
cere , conducere.
BiRiGiR, encaminar las operacións^ los inténts,
á algún objécte ó fi, &c. Dirigir, la finem
dirigere.
DIRIGIR, gobernar , regir, encaminar. Dirigir.
Moderari , gubernare , ducere.
DIRIGIR , guiar la conciencia d'algú. Dirigir.
Conscientiam dirigere.
DIRIGIR , dedicar alguna obra á algú. Dirigir.
Dicare.
DIRIGIR , la conversació , Tenrahonament á al-
gú. Dirigir la conversación ó plática á algu-
no. Ad aliquem verba dirigere.
DIRIGIT, DA. p. p. Dirigido.
DIRÍMENT. p. a. Dirimente. Dirimens.
DIRIMIR. V. a. Dirimir. Dirimere.
DIRIMIR EL MATRiMOM. f. Dirimir el matrimo-
nio. Dirimere matrimonium.
DIRIMIT, DA. p. p. Diritnido.
DISBARAT. s. m. Disparate, gazafatón ^ ga-
zapatón ., dislate. Stultitia, ineptia , fatui-
tas.
DISBARAT DE TEMPS. V. Dcsfét dc témpS.
ES UN DISBARAT. loc. fam. ab que s' pondera
r excés, abundancia, multitut d' alguna co-
sa. Es un juicio. Res est supra modum.
DISCEPTACIÓ. s. f. disputa. Disceptacion.
Disceptatio.
DISCERNIMENT. s. m. Discernimento. Di-
iudicatio , discretio.
DISCERNIR. V. a. distingir una cosa d'alfra.
Discernir. Discernere.
DISCERNIR , distingir ab la vista. Discernir.
Discernere, inteinoscere.
DISCERNÍ!, DA. p. p. Discernido.
DIS
DISCIPLINA, s. f. ensenyansa. Disciplina. Dis-
ciplina.
DISCIPLINA , la regla propria de cada professió,
ú instituí- Disciplina. Disciplina.
DISCIPLINAR. V. a. instruir. Disciplinar^
diciplinar. Instruere, erudire.
DISCIPLINAT, DA. p. p. Disciplinado.
DISCIPULAT. s. m. ant. Discipulado. Disci-
pulatus.
DISCO, s. m. Disco. Discus.
DÍSCOLO, LA. adj. Díscolo. Improbus.
DISCONTINUACIÓ. s. f. V. Interrupció.
DISCONTINUAR, v. a. Descontinuar. Conti-
nuationem rumpere.
DISCONTINUA!, DA. p. p. Descontinuado.
DISCONVENIENCIA, s. f. ant. V. Discor-
dancia.
DISCONVENIR, v. n. no conformar. Des-
convenir. Disconvenire.
DISCORDANCIA, s. f. Discordancia. Discor-
dia, dissensio.
DISCORDANT. adj. V. Discorde.
DISCORDAR, v. n. no convenir alguns , 6 al-
gunas cosa» entre sí. Discordar. Discordare,
disconvenire.
DISCORDAR , no estar acordes éls instrumenta
músics. Discordar. Discrepare , dissonare.
DISCORDE, adj. Discorde. Discors.
DISCORDIA, s. f. oposició de voluntáis. Dis-
cordia. Discordia.
DISCORDIA , oposició Ó desavenencia de cosas.
Discordia. Discrepantia , diflerentia.
DISCÓRREGUT, DA. p. p. Discurrido.
DISCÓRRER, parlar, tractar sobre alguna
cosa. Discurrir , discursar. Sermocinari.
DISCÓRRER , examinar , pensar. Discurrir. Ex-
cogitare , discutiere.
DISCÓRRER. ant. divagar. Discurrir. Vagari.
DISCORT. adj. ant. Discorde. Discors.
DISCRECIÓ. s. f. judici, conexément. Dis-
creción. Discretio.
DiscRECió , agudesa d'ingeni. Discreción. Dis-
cretio , acumen , solertia.
Á DiscRECió. m. adv. A discreción. Ad alterius
arbitrium & voluntatem.
DARSE Á DiscRECió. f. Darsc 6 rendirse á dis-
creción. Victorum pietati & voluntati se
commitere.
EDAT DE DiscREció. Edad dc discrccion. Pru-
dens , rationalis setas.
DISCREPANCIA, s. f. Discrepancia. Discre-
pantia.
DISCREPAN!, adj. Discrepante. Discrepans.
DISCREPAR, v. a. Discrepar. Discrepare.
DISCRÉT, TA. adj. Discreto. Prudens , so-
lers.
DISCRÉT, en certas Comunitats Religiosas, Cos-
sos , &c. Discreto. Discretus.
QUANTiTAT DISCRETA. Quantidad discreta. Dis-
creta quantitas.
BN
DIS
EN LA b6cA del DISCRÉT LO Qu' ES PIJBLIC ES
sECRÉT. ref. V. Boca.
DISCRÉTAMENT. adv. m. Discretamente.
Considérate, prudenter, ingenióse.
DiSCRÉTÍSSIM , MA. adj. sup. Discretísi-
mo. Prudenrissimus.
DISCRÉTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Dis-
cretísimatnenU. Valde acuté, ingenióse.
DISCULPA, s. f. Disculpa. Exciisatio.
DISCULPABLE, adj. Disculpable. Excusabilis,
excusatione dignus.
DISCULPAR. V. a. Disculpar. Excusare.
DISCULPAT, DA. p. p. Disculpado.
DISCURRIR. V. n. ant. V. Di^córrer.
DISCÜRS. s. m. facultat racional ab que s' in-
ferex una cosa d' altra. Discurso. Discursos,
discursiva facultas.
DiscuRS , 1' acte de la facultat discursiva. Dis-
curso. Discursus , ratiocinium.
DiscuRS , 1' US de rahó. Discurso. Rationis
usus.
DiscuRs,la reflexió que s' fa sobre d' alguns
principis ó conjecturas , en forsa de las quals
se forma algún pensament, se concebex al-
guna suspita, &c. Discurso. Ratiocinatio.
DiscuRS , tractat ó escrit que conté' varias re-
flexíons. Discurso. Tractatus , dissertatio.
DiscuRs , espay de témps. Discurso. Trans»
cursus.
DISCURSAR. V. a. ant. V. Discórrer.
DÍSCURSÍU , VA. adj. pensatiu. Discursivo.
Meditabundus, cogitabundos.
DISCUS , SSA. p. p. V. Discutir.
Discus. s. m. ant. V. Discussió.
DISCUSSIO. s. f. Discusión. Discutio.
DISCUTIR. V. a. Discutir. Discutere.
DISCUTIT, DA. p. p. Discutido.
DISENTERÍA, s. f. cambras ó flux de sang.
Disenteria. Disenteria.
DISENTÉRIC , CA. adj. Disentérico. Disen-
tericus.
DTSERT, TA. adj. Diserto. Disertus.
DíSERTACIÓ. s. f. Disertación. Dissertatio.
DISERTAMENT. adv. m. ant. V. Eloqüent-
ment.
DISERTÍSSIM , MA. adj. sup. Disertísimo.
Vald? disertus.
DISPAMACIÓ. s. f. Dhfamacion. DilTama-
tio.
DISFAMADOR. s. m. Disfamador. Diffama-
tor.
DISFAMAR, v. a. Disfamar , difamar. Infa-
mare.
DISPAMATORI , RÍA. adj. Disfamatorio.
Probrosus.
DISFAVOR, s. m. Disfavor. Dedignatio, des-
pectio.
DISFRESSA. s. f. V. Máscara.
DisFREssA. met. r artifici ab que s' oculta, 6
dissimula alguna cosa perqué no sia entesa ó
DIS 26^
coneguda. Disfraz. Color, species.
DISFRESSA , vestit de máscara. Disfraz. Vestís
quam induunt personati.
DISFRESSAR. V. a. mudar, cubrir, desfi-
gurar ab alguna cosa sobreposada 1' aparien-
cia y forma exterior de lo que s' vol ocultar.
Disfrazar. Velare , obtegere.
DISFRESSAR. met. dissimular ab paraulas y ra-
hons aparents lo que s' pensa, judica, 6 sént.
Disfrazar. Verbis ambiguis aiiquid obte-
gere.
DISFRESSAR. met. donar un altre color, ó sem-
blant á las cosas peraque aparegan diferents
de lo que son. Disfrazar , enmascarar.
Obumbrare, fucare.
DISFRESSARSE. v. r. Enmascararse. Exoti-
cam vestem induere, faciemque larva tege-
DISPRESSAT, DA. p. p. Disfrazado, en-
mascarada.
DÍSGREGACIÓ. s. f. Disgregación. Disgre-
gatio.
DISGREGAR, v. a. separar, desunir. Disgre^
gar. Disgregare.
DISGREGAR. Óptic. dispergir los ratgs de la
llum,ó las especies deis objéctes desuníndlas
sobradament. Disgregar. Disare^are.
DÍSGREGAT, DA. p. p. Dis¡re¡ado.
DISGUST. s. m. fástig, tedi, &c. Disgusto.
Pastidium , taedium.
DISGUST , sentiment , pena , pesar. Disgasto ,
desazón. Angor, anxietas.
Á DISGUST. m. adv. A disgusto. Contra ac p'a-
cet ; segrh aliquo quidquam ferente.
DISGUSTADÍSSIM , MA. adj. sup. Disgusta-
dísimo. Valde exacerbatus, vel insulsus.
DISGUSTAR. V. a. llevar él gust á las vian-
das. Desazonar. ínsipidum , insulsum redde-
re.
DISGUSTAR, causar enfado , sentiment. DisguS'
tar ^ desazonar. Contristare , exacerbare.
DISGUSTARSE, v. r. ab algú. Disgustarse.
Offendi , inimicari.
DISGUSTAT, DA. p, p. Disgustado.
FÉR DISGUSTAT ALGUx MÉNjAR. f. férlo dessabrít.
Q:iiíar el sabor , el gusto ; desazonar algún
m.injar. ínsipidum, exsuccum efficere.
DISGUSTET. s. m. dim. Disgustillo. Le vis
molestia.
DISGUSTOSAMENT. adv. m. ant. V. Desa-
gradablement.
DISJUNCCIÓ. s. f. desunió. Disyunción. Dls-
iunctio.
DISJUNCCIÓ. Gram. y Ret. Disyunción. Dis-
iunctio.
DISJUNCTIU, VA. adj. Disyuntivo. Disiunc-
tivus.
DISJUNCTIVAMENT. adv. m. Disyuntiva-
mente. Disiunctivé.
DISJÜNTAMENT. s. m. ant. V. Desunió.
DIS.
268 DIS
DISJÜNTAR. V. a. ant. V. Desjuntar.
DISJUNYR. V. a. ant. V. Desjunyir.
DISLOCACIÓ. s. f. Diilocacion , dislocadura.
Luxatio.
DISLOCAR. V. a. Dislocar. Disiungere , la-
xare.
DISLOCARSE, v. r. algún mimbre , com
peu , bras,&c. Dislocarse ^ desconcertarse.
Disiiingi , luxari.
DISLOCAT, DA. p. p. Dislocado^ desconcer-
tado.
DISMINUCIÓ. s. f. V. Dlniinució.
DISMINUIMENT. s. m. ant. V. Diminu-
ció. ■ "
DISMINUIR. V. a. minorar, reduir á menos.
Disminuir. Diininuere , detrahere.
DISMINUIR. V. n. minvar. Disminuir. Diminuí,
imminui.
DISMINUÍ!, DA. p. p. Disminuido.
DisMiNuiT. adj. dit del subgécte prim y pe-
tit. Menudo. Minutulus.
DISNAR. V. a. ant. V. Diñar.
DISÓLDRER. V. a. separar , desunir, dividir.
Disolver. Dissolvere.
-DISÓLDRER, desfér ,ó interrómprer la continua-
ci<5 d'alguna cosa , com la d'una junta , d'un
tráete , &c. Disolver. Solvere , dissolvere.
DISÓLDRER , dexatar , desfér un eos sólido en
un líquid. Disolver. Dissolvere , liquefa-
cere.
DISOLT , TA. p. p. Disuelto.
DISPARAR, v. a. Disparar. Tormenta bellica
displodere.
DISPARAT, DA. p. p. Disparado.
DISPARITAT. s. f. Disparidad. Disparitas.
DISPARO, s. m. V acció y efécte de disparar.
Disparo. Explosio , displosio.
DISPENDI. s. m. Dispendio. Profusio.
DISPENSA, s. f. privilegi, excépció de la lley
general. Dispensa. A legibus solutio , immu-
nitas.
DISPENSA , él rescrit en que consta la voluntat
del superior que la concedex. Dispensa. Im-
munitatis , dispensationis diploma.
DISPENSA, rabost. Despensa. Penuaria celia.
DISPENSABLE. adj. Dispensable. Dispensa-
bilis.
DISPENSACIÓ. s. f. Dispensación. Dispensa-
tio.
DISPENSADOR, s. m. Dispensador. Dispen-
sator , largitor.
DISPENSAR. V. a. exceptar de la obligado
de la lley. Dispensar. Lege aliquem solve-
re.
DISPENSAR , franqucjar , donar alguna cosa.
Dispensar. Dispensare , elargiri , tribuere.
DISPENSAR, permétrer, dar Hicencia per ome'-
trer alguna acció á que obliga la política, ó
per exécutarla al contrari. Dispensar. Fa-
cultatem faceré.
DIS
DISPENSAT , DA. p. p. Dispensado.
DI SPENSER, RA. s. m. y f. Despensero.
Promus.
DISPERGIR. V. a. Esparcir , desparramar.
Spargare.
DISPERGIT, DA. p. p. Esparcido, despar-
ramado.
DISPERS, SA. Disperso. Dispersus, segre-
gatus.
DISPERSAR. V. a. Dispersar. Dispergere.
DISPERSlO. s. f. Dispersión. Dispersio.
DISPLICENCIA, s. f. Displicencia. Displi-
centia.
DISPLICENT. adj. Displicente. Displicens.
DISPÓNDRER. V. a. ant. V. Disposar.
DISPONEN!, p. a. ant. Disponente. Dispo-
nens.
DISPOSAR. V. a. posar las cosas ab 6rde.
Disponer. Disponere , ordinare.
DISPOSAR , donar , ó distribuir alió de que s' té
domini. Disponer. Distribuere.
DISPOSAR , resóldrer , deliberar, manar, orde-
nar. Disponer. Disponere , statuere.
DISPOSAR, tirdenar lo que s' ha de fér d'algu-
na cosa. Disponer. Disponere.
DISPOSAR. Filos, posar las condiciona necessarias
per la producció del efécte. Disponer. Dis-
ponere.
DISPOSAR SAS COSAS, f. féf testameut. Disponer
sus cosas. Res suas christiané disponere.
DISPOSARSE. V. r. Disponerse. Se parare.
DISPOSAT , DA. p. p. Dispuesto.
DISPOSICIO. s. f. coMocació , distribució or-
denada de las cosas. Disposición. Dispositio,
ordinatio.
Disposició , aptitut, proporció. Disposición. Ap-
titudo , proportio.
Disposició , r estat de la salud. Disposición.
Valetudo.
Disposició , la simetría de las parts del eos.
Disposición. Elegantia , species , syrame-
tria.
Disposició , gobern , expedició, manetg. Dis-
posición , dispositiva. Solertia , dexteritas,
expeditio.
DISPOSICIO, deliberado, órde , voluntat del su-
perior. Disposición. Decretum , delibera-
tic.
DISPOSICIO. Astron. Disposición. Positlo.
DISPOSICIO. Reí. Disposición. Dispositio.
DISPOSICIO. Filos. Disposición. Dispüsltio.
DISPOSICIO LLTiniA. FíIbs. DísposictoH líltimal
Dispositio ultima.
Á LA DISPOSICIO. loe. J la disposición. Ad ali-
cuius nutum , & voluntatem.
ESTAR Ó TROBARSE EN DISPOSICIO. f. EstOV Ó
hallarse en disposición. In próximo statu esse,
paratum esse.
DISPOSITIU, VA. adj. Dispositivo. Dispo-
sitivus.
DIS-
DTS
DISPOSITIVAMENT. adv. m. Dispositiva-
mente. Dispositivé.
DISPOST , TA. p. p. V. Disposat.
DisposT , apte , aparellat , preparat. Dispuesto.
Aptus , habiÜs , paratus , accinctus.
DISPOST. adj. dit del home galán, bén fet , bén
proporcionat. Dispuesto. Elegans , venus-
tus.
bín ó mal DISPOST. loe. ab entera salud 6 sens
ella. Bien ó mal dispuesto. Bené aut mali
alVectus.
DISPUTA, s. f. controversia. Disputa. Dispu-
tatio.
DISPUTA , altercació. Disputa. Contentio , alter-
catio.
DISPUTABLE, adj. Disputable. Disputa-
bilis.
DISPUTADOR, s. m. Disputador. Disputa-
tor.
DISPUTAR. V. a. controvertir. Disputar.
Disputare, disceptare.
DISPUTAR , resistir , oposarse ab violencia ó ab
armas. Disputar. Obsistere , pugnare , con-
tendere.
DispuTAR.v. n. porfiar, altercar. Disputar. Altei-
cari, verbis contendere.
DISSAPTE. s. m. Sábado. Sabbatum.
NO Hl HA DiSSAPTE SÉNSE SOL, NI VIUDETA SENSE
DOL , NI DONSELLA SÉNS AMOR , NI PRENYADA
sí:ns DOLOR, ref. V. Amor.
DISSECAR. V. a. Disecar. Dissecare.
DISSECAT , DA. p. p. Disecado.
DISSECCIO. s. f. Anat. Disección. Dissectio.
DISSECTOR, s. m. Disector. Dissector.
DISSENSIO. s. f. contrarietat d' opinions. Di-
sensión. Dissensio.
DissENSid, contrarietat de voluntáis. Disensión.
Dissensio , rixa.
DISSENSO. s. m. Disenso. Dissensus.
DISSENTIMENT. s. m. Disentimiento. Dis-
sensus.
DISSENTÍR. V. n. Disentir. Dissentire.
DISSET. adj. num. Diez y siete. Decem &
septem.
DISSÍLLABO, BA. adj. Disílabo. Dissyllabus.
DISSIMIL. adj. Distinil. Dissimilis.
DISSIMILITUT. s. f. Disimilitud. Dissimili-
tudo.
DISSIMULACIO. s. f. Disimulación. Dissi-
mulatio.
DISSIMULADAMENT. adv. m. Disimulada-
mente. Dissimulanter , dissimulatim.
DISSIMULAR, v. a. ocultar 1' intenció. Disi-
mular. Dissimulare.
DissiMüLAR, ocultar los afectes del ánimo. Dí-
simular. Animum simulare , celare.
DISSIMULAR , no darse pjr entes , afectar igno-
rancia. Disimular. Tegere , callidé praete-
rire.
DISSIMULAR , donar un' altra apariencia á Jas
Tom. I.
DIS 269
cosas en lo fi'sic y moral. Disimular. Finge-
re ; sagaciter adumbrare.
DISSIMULAR , ocultar. Disimular. Occultare , te-
gere.
DISSIMULAR, permétrer, perdonar. Disimular.
Indulgere ; facultatein faceré.
DISSIMULAT, DA. p. p. Disimulado.
FER EL DISSIMULAT. f. Haccr la disimulada. Se
quidquam haud audire , vel inteliigere simu-
lare.
DISSIMULO, s. m. Disimido. Dissimulantia,
dissimulatio.
AB DISSIMULO ; t6t DISSIMULAT. m. adv, A lo
disimulado. Dissimulatim.
DISSIPACIÓ. s. f. desperdici. Disipación. Pro-
fusio.
DISSIPACIÓ, evaporado. Disipación. Dissipatio.
DISSIPADOR. s. m. Disipador. Dissipator,
profusor.
DISSIPAR. V. a. desvan^xer, com el sol ais nú-
bols. Disipar. Dispeliere , discutere.
DISSIPAR , desperdiciar. Disipar. Profundere,
perderé fortunas suas.
DISSíPAT , DA. p. p. Disipado.
DissiPAT , distrét, entregat á diversions. Disipa-
do. Deiioiis deditus.
DISSÍPULA. s. f. cert mal. Erisipela. Erisi-
pelas.
DISSOLUBLE, adj. Disoluble. Dissolubilis.
DISSOLUCíO. s. f. resolutió d' un eos en sas
parts mhi pe.itas. Disolución. Dissolutio.
DissoLució , Ilibértat de vida y costums. Diso*
lucion. Morum dissílutio.
D;SS0LUT , TA. adj. Disoluto. Dissolutus.
DISSOLUTAMEiNT. adv. m. Disolutamente.
Dissoluté.
DISSOLVENT. p. a. Disolvente. Dissolvens.
DISSONANCIA. s. f. discordancia de sons.
Disonancia. Dissonantia.
DISSONANCIA , falta de proporció , de conformi-
tat de dos ó mbltas cosas entre sí. Disonan»
da. Incongruentia , repugnantia.
FER DISSONANCIA. f. repugnar, causar estranye-
sa. Hacer disonancia. Absonum videri ; re-
pugnare.
DISSONANT. p. a. Disonante , dísono. Disso-
nans.
DISSONAR, v. n. faltar á la consonancia y to.
Disonar. Dissonare.
DISSONAR , faltar á la conformitat y correspon-
dencia. Disonar. Discordare , dissidere.
DISSONAR , aparéxer mal ó repugnar alguna co-
sa. Disonar. Repugnare, otfendere.
DISSUADIR. V. a. Disuadir. Dissuadere.
DISSUASlO, s. f. Disuasión. Dissuasio.
DISTANCIA, s. f. espay ó intervaMo de témps
ó lloc. Distancia. Distantia.
DISTANCIA , exces , diferencia , ventatja. Dis-
tancia. Discrimen , distantia , excessus.
DISTANT. p. a. Distante., Isxano, Distans.
Jyy DIS-
370 DIS
DISTANTMENT. adv. m. Distantemente.
Longe , firocul.
DISTANTÍSSIM , MA. adj. sup. Distantísimo.
Distantissimus, remotissimus.
DISTAR, V. n. estar apartada una cosa d' al-
tra. Distar. Distare.
DISTAR , diferenciarse. Distar. Distare , differre.
DÍSTIC. s. ni. Dístico. Distichon.
DISTILLAR. V. n. ant. V. Destil lar.
DISTINCCÍÓ. s. f. diferencia. Distinción. Dis-
tinctio, discrimen.
DiSTixcció , prerrogativa, títol d' honor. Distin-
cion. Insignia , privilegia , dignitas.
DisTiNcciii , claredat , bon órde. Distinción.
■ Distributio, ordo.
DiSTiNCCió , declaració de la proposició equívo-
ca ó dubtbsa. Distinción. Distinct;o.
Á DISTINCCÍÓ. in. adv. J distinción. Ad diffe-
rentiam.
FER DISTINCCÍÓ. f. fer él judici que s' deu de lo
que es cada cosa. Hacer distinción. JEiúm^Ts.,
diiudicare.
HOME ó PERSONA DE DisTiNCCid. Homhrg Ó pcr-
sona de distinción. Conspicuus homo, no-
bilis.
DÍSTINGÍBLE. adj. Distinguible. Quod dis-
tingui potest.
DISTINGIR. V. a. diferenciar. Distinguir.
Distinguere.
DisTiNGiR , fér diferencia entre dos ó mes cosas.
Distinguir. Discernere, discriminare.
DiSTiNGiR, separar unas cosas d' altras per lle-
var la confusió. Distinguir. Distinguere.
DisTiNGiR , véarer , divisar. Distinguir. Cons-
picere , intueri.
DisTiNoiR, fér major estimació d'una persona ó
cosa que d' altra. Distinguir. Anteferre,
• pr;€ ferré.
DisTiNGiR , declarar la proposició obscura ó
dubthsa. Distinguir. Distinguere.
DisTiNGiR DE coLÓRS. • f. Distinguir de colores.
lusté de rebus diiudicare.
DISTÍNGIRSE. v. r. avansar ais altres. Dis-
tinguirse. PríE alus enitere.
DISTÍNGIT , DA. p. p. Distinguido.
DISTINCT,TA, adj. altre, no '1 matéx. Dis-
tinto. Distinctus , alius.
DisTiNCT , diferent , divers. Distinto. Distinctus,
diversus.
DisTiNCT , ciar , inteMigible. Distinto , claro^
inteligible. Clarus, dilucidus.
DKSTINCTAMENT. adv. m. Distintamente.
Distincté, dilucidé.
DISTíNCTIÜ , VA. adj. Distintivo. Distincti-
vus.
DisTiNCTiu. s. m. senyal , insignia. Distintivo.
Insigne.
DisTiNCTiü, predicat constitutiu del ser d'algu-
na cosa. Distintivo. Distinctivum.
DISTRACCIÓ. s. f. diversió del pensament.
^ DIS
Distracción , distraimiento. Distractío.
DISTRACCIÓ , sobrada Ilibertat en la vida y cos-
tums. Distracción .¡ distraimiento. Summa li-
centia , procacitas.
DISTRAURER. V. a. fér apartar 1' atenció á
lo que s' fa ó diu. Distraer, Distrahere.
DisTRÁuRER, apartar de la vida virtuosa, y
fer passar á la dissoluta. Distraer. Perverte-
re , corrumpere.
DISTRÁURERSE. v. r. Distraerse. Distrahi.
DISTRET , TA. p. p. Distraido.
DisTRET , entregat á una vida Ilicenciosa. Dis'
traído. Dissoiutus , perditus , libidinosus.
DISTRET , divertit , no atent. Desatento , diver-
tido. Minimé attendens , aliud agens.
ESTAR DISTRET. f. no aténdrer á lo que s' fa ó
diu. No atender. Minimé attendere , haud
intentum esse.
víuRER DISTRET. f. V. Víurcr divertit.
DISTRET. s. m. ant. V. Districte.
DISTRIBUCIOi s. f. repartiment , divisió.
Distribución. Partitio.
üisTRiBucití , col locació de las cosas en s6n
lloc. Distribución. Dispositio.
DiSTRiBució , lo que s' distribuex ais Ecclesiás-
tics per algún acte , ó funció. Distribución.
Distributio.
DisTRiBució , divisió del témps per varias ope-
racions. Distribución. Temporis partitio.
DisTRiBució. fig. Ret. Distribución. Distributio.
DISTRIBUIDOR, s. m. Distribuidor. Distri-
butor.
DISTRIBUIR, v. a. repartir. Distribuir. Dis-
tribuere , dividere.
DISTRIBUIR , disposar , ordenar las cosas. Dis-
tribuir. Distribuere , disponere , ordinare.
DISTRIBUIR, en 1' Imprémpta. Distribuir. Tipo-
graphicas litteras in capsulas distribuere, re-
laxare.
DISTRIBUIT , DA. p. p. Distribuido.
DISTRIBUTIU, VA. adj. Distributiva. Distri-
buens.
DISTRICCIÓ. 8. f. ant. V. Rigor.
DISTRÍCTAMENT. adv. m. ant. V. Estreta-
ment, rigorbsament.
DISTRICTE. s. m. extensió , espay d' algún
terreno. Distrito. Districtus.
DISTRICTE , él territori de la jurisdicció d'un
Jutge ó Senyor. Distrito. Ditlo.
DISTURBI. s. m. Disturbio. Dissensio, dissi-
dium , discordia.
DIT , TA. p. p. Dicho.
DIT Y FÉT , Ó TAN AVlAT DIT COM FÉT. IoC. DÍ-
cho y hecho. Dictum factura.
LO DIT DIT. loe. Lo dicho dicko. Quod dixi ra»
tum habeo, dictum voló.
DIT. s. m. ant. V. ditxo, paraula.
DIT , part del eos. Dedo. Digitus.
DIT ANNULAR. D¿do ortular. Digitus inedius
vel annularis.
DIT
DIT
DiT DEL MiTj , LLEpbr,. Dedo de en medio , de
do del corazón. Digitus medius.
DIT ÍNDICE. Dedo índice , dedo saludador ó
mostrador. Index, vel salutaris digitus.
DIT poLSE ó GROS. Dedo pulgar. PoUex.
DIT xic ó MANovÉLL. Dedo uuricular , meñique.
Digitus auricularis.
CONTAR AB ÉLS DiTs. f. Cotttar for los dedos,
Digitis computare , numerare.
DONAR UN DIT DE LA MA PER ALGUNA COSA. f.
Dar un dedo de la mano por algo. Avidissimé
ambire.
ESTAMPAR ÉLS CINC DITS EN LA CARA D*ALGÚ. f.
Poner á uno cinco dedos en la cara. Digi-
tos alicui in faciem impingere.
FER ANAR ÉLS DITS. f. traballar ab afany. Me-
near los pulgares. Manus ad laborera appli-
care : manibiis assiduis laborare.
HABER DE CAP DE DITS. f. Coger 6» /flf UfíaS.
Apprehendere.
so HABERHI UN DIT 6 UN TRAvfes DE DIT DE
DIFERENCIA, f. No discrepar un dedo. Digi-
tum transversum non discrepare.
NO MAMARSE 'l DIT ; NO MAM \RSE 'l DIT PER
CRIATURA, f. No mamarse el dedo» Haud
hebjtem esse.
POSAR ÉLS DITS A LA b6ca á algú. f. Pomr á
alguno en el disparador. Incitare , irritare,
provocare ad loquendum.
senyalar ab él DIT. f. fér notar á algún sub
gécte per alguna partijular circunstancia.
Señalarle á alguno con el dedo. Digiio moai-
trare , indicare.
TEÑIR ÉL DIT AL ULL X ALGtJ. f. Tcncr hip0
con alguno. Alicui infensum esse.
TEÑIR pe'l cap dels DITS. f. Tener en la uña.
Apprimé caliere.
TIRAR Á TERRA AB UN DIT. f. ab que s" pondera
la superioritat de forsas d'algú respecte d'al-
tre. Derribar con un dedo. Attactu digiti ad
terram aliquem allidere.
TOCAR AB ÉL DIT. f. Adivinar con el dedo. Digitó
attingere.
TOCAR AB ÉL DIT AL cEL. f. fam. Dar con el
dedo en el Cielo. Caelum digito attingere.
VENIR coM l'anéll AL DIT. í. fam. V. Anéll.
FÍCALI 'l DIT Á LA b6cA. loC. V. BoCa.
t:ap del DIT. V. Cap.
ÑUS DEL DIT. Artejo , nudo. Articulus.
TRAVÉS DE DIT. Grucso dc Un dedo. Digiti cras-
situdo.
LOS DITS DE LA MA NO SON IGUALS. f. Lo$ dc-
dos de la mano no son iguales. Nec pares di-
giti , nec pares ingenio & virtute fratres.
SI LIN' DAU COM él DíT, sen' PENDRA COM LA
MÁ ó COM ÉL ERAS. f. Dame donde me asien-
te que yo haré donde me acueste.
Concedas aliquid modo , jam sibi caetera su-
met.
DITA. s. f. en los encants. Postura. In licita-
2'ri
DON
tlonibus pretíum oblatum.
DONAR DITA. f. usada en los arréndaments y
encants. Hacer postura. Licitari.
TRÁURER DE DITA. f. ofeHr inés qu' un altre
per lo que s' arrénda ó encanta. Sacar de la
puja. Pretium augeie.
TRAURER DE DITA. f. mct. excedíf , superar.
Sacar de la puja. Praeexcellere.
Á DITA DE TOTS , UE TOTHOM. &C. m. adv. A
dicho de todos , de todo el mundo : á dicho
común. Ut omnes dicunt.
DÍTADA. s. f. Dedada. Quod digitó colligi
potest.
DONAR UNA DÍTADA DE MEL. f. Dar Una dcdüdít
de miel. Os sublinire.
DITET. s. m. dim. Dedillo. Parvus digitus,
digitulus.
DITIRAMBIC, CA. zá]. Ditirámhico. Dithy-
rambicus.
DITIRAiVIBO. s. m. especie de vers. Ditiram'
bo. Dithyrambus.
dítono, s. m. Músic. Ditono. Ditonus.
DITXA. s. f. Dicha. Felicitas, secunda for-
tuna.
DITXAS. p. riquesas , honras , plers, &c.
Dichas. Res qu:e magni fiunt.
DITXO. s. m. expressió. Dicho. Dictum.
DiTxo, sentencia, moraiitat. V. Sentencia.
DITXO, graciusitat, aguJ.sa. Chiste. Pacetiae.
DITXO, dictrri. Mote., apodo. Scomma.
DITXOS , SA, auj. felis. Dichoso. Fortunatus,
felix.
DITXOS , gracios , agud en sos ditxos. Chistoso^
decidor. Facetus , iepiduí.
DITXOSAMENT. adv. m. Dichosamente. For-
túnate, feiiciter.
DITXOSÍSSÍM , MA. adj. sup. Dichosísimo.
Felicissimus.
DITXOT. s. m. ditxo bax. Dicharacho. Dic-
tum inurbanum.
DIÜMENGE. s. m. Domingo. Dies domi-
nica.
DiuMÉNGE DE PASQUETAs. Domingo de Quasl-
modo. Dominica in Albis.
DIUMÉNGE DELS RAMS. Donúngo de Ramos.
Dominica Palmarum.
DIURÉTIC, CA. adj. Diurético. Diureticus.
DIURNO, NA. adj. lo que pertany al die.
DIURNO. Astron. él moviment de llevant á po-
nent que fa un astre ab vint y quatre horas.
Diurno. Diurnus. .J_
DIURNO, s. m. Jlibre per él reso dels Eccle-
siástics. Diurno^ diumal. Horae diurnae.
DIVAGACIO. s. f. Divagación. Vagatio.
DIVAGANT. p. a. fágante , errático. Vagi-
bundus , errans, erraticus.
DIVAGAR. V, n. Divagar^ vagar. Divagarí,
vagari, errare.
DIVAGAR l' imaginació. Divogarsí la imagina-
ción. Divagar] mentem.
DI-
273 DIV
DÍVAX. s. m. supremo concell deis Tures.
Diván , duan. Turcarum supremum conci-
lium.
DIVÉNDRES. s. m. Viernes. Dies Veneris.
DIVERGENCIA, s. f. Ópt. Divergencia.
Divergentia.
DIVERGENT. adj. Ópt. Divergente. Diver-
gens.
DIVERS, SA. adJ. Diverso. Diversus.
DIVERSAMENT. adv, m. Diversamente. Di-
versé.
DIVERSIFICAR, v. a. Diversificar. Diver-
suin faceré, variare, distinguere.
DIVERSIFICA!, DA. p. p. Diversificado.
DIVERSIÓ. s. f. divertiment. Diversión. Ani-
mi relaxatio, oblectatio.
DIVERSIÓ, Milic. Diversión. Hostis avocatio.
DIVERSÍSSIM , MA. adj. sup. Diversísimo.
Diversissimus.
DIVERSITAT. s. f. diferencia. Diversidad.
Diversitas.
DIVERSITAT , copía , multitut de cosas diferents.
Diversidad. Varietas pluriuin rerum.
DIVERTIMENT. s. m. entreténiment, pas-
satémps. Divertimiento^ entretenimiento. Ani-
mi oblectatio.
DIVERTIMENT , funcíó caseta , d' algún ball,
música , &c. ó altre entreténiment de mblta
concurrencia. Festin. Privatum festum.
DIVERTIR. V. a. distráurer. Divertir. Men-
tem alió avertere , ab aliqua re avocare , ab-
ducere.
DIVERTIR, entretenir, recrear Tanimo d' algú.
Divertir., entretener. Recreare, oblectare ani-
mum.
DIVERTIR i Med. cridar 1' humor á altra part.
Divertir. Deflectere.
DIVERTIR AL ENEMIG , Ó X SAS FORSAS. f. MilÍC.
Divertir al enemigo ó sus fuerzas. Hostem
se£;regare , alio avertere.
DIVERTIT, DA. p. p. Divertido.
DivERTiT. adj. r home alegre , festiu. Diver-
tido , entretenido. Festivus , facetus.
DIVERTIT , distrét , no atent. Divertido , dis-
traido. Abductus , distractus.
DIVERTIT , entregat á una vida llicenciosa. Dis'
traido. Dissolutus.
víuRER DIVERTIT. f. entregarse á la dissolu-
ció. Andar divertido. Libidinosam vitam
agere.
DIVÍ, NA. adj. Divino. Divinus.
Diví. met. excellent. Divino , excelente. Egre-
gios.
DIVIDIR v. a. distribuir, separar, partir. Di-
vidir. Dividere.
DIVIDIR, desunir éls ánimos. Dividir. Disiun-
gsre , distrahere.
DIVIDIRSE. V. r. separarse de T amistat
tráete , ó vida comuna. V. Separarse.
DIVIDIT , DA. p. p. Dividido , diviso.
DIV
DIVINAL, adj. ant. V. Diví.
DIVINAMENT. adv. m. met. excellentment.
Divinamente , excelentemente. Egregié.
DÍVINITAT. s. f. Divinidad. Divinitas.
DIVIS, SA. DIVISIT, DA. p. p. ant. V. Dl-
vidit , separat , partit.
DIVISA, s. f. senyal , distinctiu. Divisa, Stem-
ma , insigne.
DIVISAMENT, DIVISIDAMENT. adv. m.
ant. V. Separadament.
DIVISAR. V. a. Divisar. Aspicere , discer-
nere.
DIVISAT , DA. p. p. Divisado.
DIVISÍBÍLITAT. s. f. Divisibilidad. Capacitas
divisionem pariendi.
DIVISIBLE, adj. Divisible. Divisibilis,
DIVISIO. s. f. partició , separació. División.
Divisio.
Divisió , distribució. División. Distributio.
Divisid , discordia. División. Discordia , dis-
sensio.
Divisió. Logic. División. Divisio.
DIVISOR, s. m. Arit. Divisor , partidor.
Divisor.
DIVISORI. s. m. Impr. Divisorio. Tabula ty-
pographica exemplar affigens.
DIVISIR. V. a. ant. V. Dividir , separar , par-
tir.
DIVORCI. s. m. Divorcio. Divortium , disces-
sio coniugum.
DIVORCIAR, v. a. Divorciar. Sententiá iudi-
-cis divortium faceré.
DIVORCIAT, DA. p. p. Divorciado.
DIVULGACIÓ. s. f. Divulgación. Divulgatio.
D1VULGADÍSSIM,MA. adj. sup. Divulga-
dísimo. Divulgatissiraus.
DIVULGADOR, RA. s. m. y f. Divulgador.
Divulgator.
DIVULGAR. V. a. Divulgar, Divulgare.
DIVULGAT , DA. p. p. Divulgado.
DIVUYT. Diez y ocho. Dscem & octo, octo-
decim.
DIVUYTÉ, NA. adj. Diez y ocheno , dicta-
cheno. Duodevicesimus, octavus decimus.
DO
DO. s. m. Don, Donum.
DO DE LLÁGRiMAS. V. Llágrima.
DOBLA, s. f. moneda antigua. Dobla. Num-
mus aureus.
DOBLA DE DOS. Doblon de á quatro. Nummus
aureus quadruplus.
d5bla d' GR. Doblon de oro. Nummus aureus.
DOBLA DE QUATRE. Doblon de ú otlio. Nummus
aureus octuplus.
DOBLA sENsiLLA. Doblou sencUlo. Nummus au-
reus simplex.
SER CURTA LA DOBLA, f. mct. sb quc 8* nota la
poca capacita! d' algú. Ser di cortos alean'
ees.
DOB
ees ; alcanzársele poco á alguno. Paríim inge-
nió pollere.
DOBLADAMENT. adv. m. Dobladamente.
Dupliciter, gemínate.
DOBLADAMENT. ant. enganyosaoient. Doblada-
mente. Subdolé.
DOBLADURA, s. f. ant. V. Doblegadura.
DOBLAMENT. s. ni. ant. V. Duplicació.
DOBLAR. V. a. aumentar d' altre tant. Do-
blar., duplicar ., geminar. Duplicare.
DOBLAR , plegar fent dobles ó doblégs. Doblar.
Pilcare.
DOBLAR, tíírcer, doblegar. V. Doblegar.
DOBLAR LAS cÉNTiNÉLLAS. f. Doblar lüs Centi-
nelas. Vigiles duplicare.
DOBLAR LAS MARXAS. f. Doblar las marchas.
Pleno gradu exercitum procederé.
DOBLAR l' EMBARCACIÓ ALGÚN CAP Ó PUNTA.
f. Doblar .1 montar la punta ó el cabo. Pro-
montorium superare, pr;tiornavigare.
DOBLAT , DA. p. p. Doblado , duplicado.
DOBLAT , DA. adj. sut. mallcios , astut , que en-
ganj^a ab capa d'amistat. Doblado, doble.
Fictus , homo dubiíe fidei.
DOBLE, adj. altre tant. Doblt. Dupluní , alte-
rum tantum.
DOBLE , groxut. Doble. Dúplex.
DOBLE , dit del subgécte petit y gras 6 rabassut.
Doblado., dobladillo. Obesus , parvusque ho-
mo ; torosus.
DOBLE , en el réso Ecclesiástic. Doble. Dú-
plex.
DOBLE, s. m. grux. Grueso. Crassitudo.
AL DOBLE, m. adv. Al doble. In duplum.
EL DOBLE, altre tant. El doble tanto. Du-
plum.
DOBLEG. s. m. la part doblegada. Doblez.
Plicatura.
DOBLEG, senyal que resulta en la roba ó altra
cosa qu' está doblegada. Doblez. Plicatura.
DOBLEGADURA. s. f. p. u. dobl^g. Dobla-
dura. Flexio, inflexio.
DOBLEGAMENT. s. m. ant. V. Doblega-
dura.
DOBLEGAR, v. a, plegar, com la capa, mo-
cador , &c. Doblar. Piicare , complicare,
DOBLEGAR , tórcer. Doblar. Curvare , inflec-
tere.
DOBLEGAR , vínclar. Doblar., cimbrar. Inflec-
tere.
DOBLEGAR, met. persuadir, induir, obligar á
algú á alió á que tenía repugnancia, aver-
sió , &c. Doblegar, doblar. Aliquem in suam
sententiam trahero.
DOBLEGAR A BASTONADAS, f. Doblar ú palos,
Fu-"tibus aliquem obruere.
DOBLEGA!, DA. p. p. Doblado, cimbrado,
doblegado.
DOBLO, s. m. ant. Doblón. Nummus aureus.
DÓCIL, adj. Dócil, convenible. Docilis.
Tom. L
DOC 2^5
DOCILISSIM , MA. adj. sup. Dócilísimo. Ad
disciplinam aptissimus.
DOCILÍTAT. s. f. Docilidad. Docilitas.
DOCILMENT. adv. m. Dócilmente. Facil¿,
leniter.
DOCTAMENT. adv. m. Doctamente. Doct¿.
DOCTE , TA. adj. Docto, Doctus.
DOCTÍSSLM, MA. adj. sup. Doctísimo. Doc-
tissimus.
DOCTÍSSÍMAMENT. adv. m. Doctísima-
mente. Ductissimé.
DOCTOR , RA. s. m. y. f. Doctor. Doctor;
laurea magisterii insignitus.
DOCTOR DE LA iGLESLA, Doctor de la Iglgsia.
EcclesiiC Doctor.
DOCTOR, él metge. Doctor, dotor. Medicus.
PASSAR DOCTOR, f. Graduar de doctor, docto-
rar , dotorar. Doctorem solemni ritu inau-
gurare.
DOCTORAL, adj, lo que pertany al Doctor.
Doctoral. Doctora lis.
DOCTORAL, canonicat axí dit. Doctoral. Doc-
toralis canonicatus.
DOCTORAT. s. m. GrjJo de doctor. Docto-
ratus.
DOCTORET. s. m. m^rge de poca edat. Dof-
íorcii/o. Juvenis medicus.
DOCTRLN^A. s. f. ensenyansa , documení.
Doctrina , dotrina. Doctrina.
DOCTRiN., , plática sobre la doctrina christiana.
Doctrina. Conciuncula de institutlone chris-
tiana.
DOCTRINA, r opinió que s' seguéx d' algún Au-
tor. Doctrina. Doctrina.
DOCTRINA , él Ilibre en que s' conté 1' explica-
ció de la doctrina christiana. Catecismo. Ca-
techismus.
DOCTRINA CHRISTIANA , tot lo que '1 Christiá deu
saber, créurer y obrar per víurer y aportar-
se com á tal. Doctrina christiana. Christia-
nae lídei capita, divinne legis praecepta.
DOCTRL\AL. adj. Doctrinal. Doctrinalis.
DOCTRLNAYRE. s. m. Doctrinero , doctri-
nante. Catecheseos concionator.
DOCUaIENT. s. m. ensenyansa, instrucció,
avis , concell. Documento. Documentum.
Doci'MENT , escriptura'^ó in?trument ab que
s' acredita alguna cosa. Documento. Acta,
monumentum,
DOGAL, s. m. Dogal. Funis eolio innexus.
DOGAL, ant. V. Cabestre.
DOGMA, s. m. Dogma. Dogma.
DOGMATÍC, CA. adj. Dogmático. Dogmaticus.
DOGMATLSAR. v. a. ensenyar éls dogmas y
errors oposats á nostra católica religió. Dog-
matizar. Erroneum dogma propugnare, dis-
seminare.
DOGMATITSAR. v. a. ant. V. Dogmatisar,
A DOJO. m. adv. bax. abundantment. Apote.
Largé , abundé , copióse.
Zzz DOL.
3'r4 DOL
DOL. s. m. dolor, llástima, tristor, aflicció.
Duelo. Luctus, ?erumna.
DOL, éls parents del difunt y dem^s que con-
corren á s6n funeral. Duelo. Defuncti cogna-
ti ac reliqul ad eius fanus convenientes.
DOL , él vestit que s' posan éls parents d' un
niort. Ltito^ marga, márraga. Vestís lugu-
bris.
DOL, ant. frau. V. Dolo.
DEXAR KL DOL. f. V. Dexar.
FÉR DOL. f. fér llástima. Dar lástima. Commi-
serationem ciere.
POSAR DE DOL. f. Etilutar. Atris aulíeis de-
functi domom tegere.
POSARSE DOL Ó DE DOL ; VESTIRSE DE DOL. f.
Tomar luto , vestirse de luto. Atrás , lúgu-
bres vestes indiiere.
SER ÉL CAP DEL DOL. f. assístír com á principal
interessat á algún funeral. Hacer el dutlo.
Punus ducere ; funeri praeesse.
CAP DEL DOL. V. Cap.
DOLAR. V. a. ant. ribotejar, aplanar. Acepi-
llar , aplanar. Dolare , dedolare.
DOLCFSA. s. f. ant. V. Dolsór, dolsura.
DOLDRER. V. n. fér mal aJguna part del eos.
Doler. Doleré aliquá corporis parte.
DÓLDRER, saber gréu que s' perdia maMogre
malbarate &c. alguna cosa. Dar lástima.
Doleré.
BÓLDRER , férse sensible la perdua ó falta d' al-
guna cosa , y axí s' diu : ém dol no haber
disfrutar del die bo qu' ha fet. Doler , sentir.
Doleré.
dóldrer en la Xnima. f. sentir vivament al-
guna cosa. Sentir en el alma. Vehementer
doleré.
saber de QuiN PEu SE DOL ALGij. f. Saber de
que pie coxea alguno. Quo vitio claudicet
aliquis scire.
AL BON PAGADOR NO LI DOLEN PRENDAS. Tef. Al
buen pagador no le duele prenda. Probus so-
lutor libens semet obligat.
DE LO QUE 'lS ULLS NO VEUEN EL COR NON' DOL.
ref. V. Cor.
DOLDRERSE. v. r. sentir algún mal , dolor
&c. ó quexarse d' éll. -Do/erse. Pati, con-
queri.
DOLDRERSE , quexarse , lamentarse. Lamentar-
se , lastimarse. Conqueri,
DOLDRERSE , sentir las penas ó mals d' algú.
Lastimarse , dolerse. Tangí , moveri alicuíus
malo.
DOLDRERSE , teñir pesar, sentiment , arrepen-
timent. Dolerse. Doleré.
DOLENCIA, s. f. Dolencia. Prava corporis
afifectio.
DOLENT, TA. adj. alld á que 1! falta , la
bon.lat ó pr iporció que li correspon teñir en
sa linea. Malo. Malus.
DOLENT , pervers , de raals costums. M<j/o,
DOL
bellaco., ruiíu Improbus, sceleratus.
DOLENT, dit del vestit, calsat &c. Viejo., deS'
trozado , raido , roto. Attritus , perditus.
DOLENT, la cosa que ja no es de servey, que
s' ha espatliat ó ha perdut mblt de lo que
era. Malparado , menoscabado , maltratado.
Attritus , usu consumptus.
DOLENT, lo que danya ; y axí s' diu que la
boyra es dolénta pe'ls sembrats. Malo., da-
ñosn ., dañino^ picaro. Nocuus , noxiuí.
DOLENT , dit de la fruyta podrida, macada,
coreada, &c. Dañado. Corruptus.
DOLENT , dit de la fruyta d' eselbfolla que té
corcat ó podrit lo de dins ó no h¡ te res. ^a-
no. Vacuus.
DOLENT , lo inferior y de poca estimacid en sa
classe. Ruin. Pravus.
DOLKNT , bellaco , astut , malicios. Malo , pica*
ro. Versutus , callidus, soiers.
DOLENT, pecador. Mala. Peccator.
DOLENT. territ. quí patéx algún dolor 6 maL
Doliente. Infirmus ; adversa valetudine labo-
rans.
DOLENT. ant. V. Angustiar.
DOLENT, dit del die , ayre &c. Desabrido. As-
per, acerbus , insuavis.
ESTAR DOLENT. f. territ. estar malalt. Estar «-
dispuesto , enfermo. iEgrotare.
DOLÉNTA CABALGADURA. V. Cabalcadura.
TERRA DOLÉNTA. I' áspra , montuosa &e. Tier-
ra doblada. Prreruptus , salebrosus terr¡e
tractus.
DE DOLENT ARBRE NOn' ESPERES BON FRUYT.
ref. De mal cuervo , mal huevo : de rabo de
puerco nunca buen virote. Malí corvi malum
ovum.
VAL MÉS UN DOLENT AJUST , QUE 't MILLOR
PLÉT. ref. V. Ajust.
VAL MÉS DOLENT CONEGUT QUE BO PER CONE-
XER. ref. V. Conéxer.
DOLENTAMENT. adv. m. ant. Maldadosa-
mente. Improbé, nefaríé , per summum sce-
lus.
DOLENTERÍA. s. f. picardía. Maldad, ma-
licia , picardía. Malignitas , improbitas , ma-
litia.
DOLENTERÍA , bellaquería , astucia. Malicia.
Calliditas.
DOLL. s. m. Chorro , borbotón , borbollón. Sa-
lientis aqu;e Ímpetus. ^
Á BÉLL DÓLL. m. adv. A chorros. Ubertim , af-
fluenter.
DOLO. s. m. Dolo. Dolus.
DOLOR, s. m. sensació mo'ésta 6 acerba en
alguna part del eos. Dolor. Dolor.
DOLOR , pena , angustia , sentiment. Dolor.
Dolor, cruciatus.
DOLOR , arrepentiment. Dolor. Dolor, poeni-
tudo.
DOLOR , rabia , enveja, pesar. Dolor. Rabíes, ira.
DOL
DOLORs DE PART. Dolorcs de parto. Parturien-
tis dolorei.
TEÑIR DOLORS. f. anar la dona de part. Estar
con dolores. Partús dolores sentiré.
AY QuiN DOLOR ! ¡Htcrj. j4y que dolor I Proh do-
lor 1
DOLORET. s. m. dim. Dolorcillo. Aliquantu-
lus, tenuis dolor.
DOLORIFÍC, CA. adj. Dolorífico. Dolorem
exciíans.
DOLOROS , SA. adj. Doloroso , dolorioso.
Acerbus.
DOLOROSÍSSIM, MA. adj. sup. Do/oroízíi-
mo. Acerbissimus.
DOLOS , SA. adj. Doloso. Dolosus.
DOLÓSAMENT. adv. m. Dolosamente. Do-
losé.
DÓLRER. V. n. V. Ddldrer.
DÓLRERSE. V. r. V. Dóldrerse.
DOLS , SA. adj. lo que fa una impessió grata
al gust , com él sucre , la mel &c. Dulce.
Dukis.
DOLS, lo que no té sal. Dulce, soso. Insipidus,
fatuus , insulsus.
DOLS , agradable , gustos , suau , apacible. Dul-
ce. Dulcis, iucundus.
DOLS , Pint. Dulce. Lenioris penicilH ductus.
AYGUA DÓLSA. V. Aygua.
CANYA D^LSA. V. Caiiya.
FLAUTA DÓLSA. V. Flauta.
TEMPS DOLS. Tiempo blando , amoroso. Lene,
pla.:idum tempus.
SER DÓLS COM UN SUCRE , COM UNA MEL. f. ab
que s' pondera la mólta dólsor d' alguna co-
sa de ménjar. Ser un almíbar. Melle dulcius
esse.
DÓLSAMENT. adv. m. Dtdcemente, Dulce,
duiciter.
DOLSAYNA. s. f. instrument músíc. Dulzay-
na. Fistula suavem emittens sonum.
DÓLSÍSSIM,MA. adj. sup. Dnlcishno, Dul-
cissimus.
DÓLSOR. s. f. V. Dolsura.
DOLSURA. s. f. Dulzura. Dulcedo.
DOLSURA DE TEMPS. Blandura de tiempo. Mitis,
suavis tempestas.
DOMABLE, adj. Domable. Domabilis.
DOMADOR, RA. s. m. y f. p. u. Domador.
Domitor.
DOMAR. V. a. algún animal feros. Domar.
Domare.
DOMAR, met. subjectar al home , contenirlo,
rendirlo. Domar, Domare.
DOMAR, met. reprimir las passions ó afectes. Do-
mar. Aftectus domare , coerceré.
DOMAS, s. m. Damasco. Damascenum seri-
cum.
DOMASSOS. p. V. Draps d' Iglesia.
MiTj DOMAS. Damasina. Tela sérica damas-
cena.
2:^5
DOM
ALBERCOC DE DOMAS BLANC. V. AlbérCOC.
ALBERCOQUER DK DOMAS BLANC. V. AlbérCO-
quer.
DOMAT , DA. p. p. Domado,
DOMDAR. V. a. ant. V. Domar.
DOMENGE, DOMENJADURA , DOME-
NL^DÜRA. s. m. y f. ant. Dominio, se/lo-
río. Ditio, dominium.
DOMESTIC,CA. adj. lo pertanyent ó propi
de casa. Doméstico. Donusticus.
DOMÉSTic, dit del animal domestica!, ó casóla.
Doméstico. Cicur.
DOMEáTic, él criat que servex en una casa.
Doméstico. Domesticus famulus.
DOMESTÍCABLE. adj. DomesticMe, Maa-
suefieri valens.
DOMESTICAR, v. a. Domesticar. Cicurare,
mansuefacere.
DOMESTICAT, DA. p. p. Domesticado,
DOMICILI. s. m. Domicilio. Domicilium.
DOMICILIARSE, v. r. Domiciliarse. Domi-
cilium , sedem alicubi collocare.
DOMICILIAT , DA. adj. Domiciliado. Qui se-
dem alicubi constituit.
DOMINACÍÓ. s. f. Dominación. Dominatio.
DOMiNACió. s. f. ant. V. Domini.
DOMINACIONS. p. sisé cor deis Angels. Do-
minaciones, Dominationes.
DOMINANT. p. a. qui té domini sbbre algú 6
alguna cosa , ó se '1 vol arrogar sobre tot.
Dominante. Dominans.
DOMINANT , lo principal en qualsevol materia ,
com : passió dominant. Dominante. Domi-
nans.
DOMINANT. Astron. Dominante. Sydus , astrum
dominans.
DOMINAR. V. a. teñir subjécte á son domini
ó adquirir domini sobre alguna cosa. Domi'
nar. Dominari.
DOMINAR, met. moderar Thome sas passions.
Dominar. Dominari.
DOMINAR, met. domar, rendir, posar en bons
termes á algú ó á alguna cosa , com : domi-
nar un geni pervers , un caball que no vol
tirar el cotxe. Domeñar. Domare , fran-
gere.
DOMÍNAT , DA. p. p. Dominado.
DOMINI. s. m. superioritat , imperi. Dominio.
Dominium.
DOMINI , territori pertanyent al Senyor. Seño-
río .^ dominio. Dominatus, ditio.
DOMINI ABSOLUT. Dominio absoluto. Dominium
absolutum.
DOMINI DiRECTE. Dominio dirccto. Dominium
directum.
DOMINI ÚTIL. Deminio útil, Dominium utile.
D fMÍNICA. s. f. Dominica, Dies dominica.
DOMINICA, NA. lo pertanyent al órde de
sant Domingo. Dominicano. Dominicanus.
DOMINICAL, adj. Dominical, Dominicalis.
LLE*
3^6 DíS
LLKTRA DOMINICAL. Letra dominical. Littera
dominicalis.
oRACió DOMINICAL. Oraciotí dominical. Oratio
(iiminica.
DÜMÍNÍCATURA. s. f. ant. Dominio , seño-
río. Dominicatus , ditio.
DOMÍ>ÍÍCO , CA. roligios ó religiosa del órde,
de S. Domingo. Düniinico. Ordini S. Donii-
nici sddictus.
DON. s. m. títol d' heme noble. Don. Domi-
nus ., doninus.
DON, s. m. ant. V. Dany.
DON. adv. 1. ant. De donde. Unde.
DONA. s. f. individuo racional del sexo feme-
ní. Mtiger. Mulier.
DONA , mulier. Muger. Uxor.
DONA. s. f. títol de senyora noble. Doña, Do-
mina.
DONA , DOMNA , DOXNA , DOMPNA. S. f. ant. jSg-
ñora , dueña. Domina.
DONA DE CLAUS. Ama de llaves , muger de go-
bierno. Pemina rei domesticse curatrix, cu-
rae domiis praeposita.
DONA DE SA CASA. Miiger de su casa. Mater fa-
milias.
DONA PERDUDA. la pública. Muger perdida.
Meretrix.
SER DONA FÉTA. f. Ser muger. Viripotentem
esse mulierem.
DONA FINESTRERA NO FARÁ LLARGA TELA. ref.
Dueña que mucho mira poco hila. Videri quae
vult femina , hsec nebit parüm.
DONA NANA Y PATÍJRRELLA Á CENT ANYS SERÁ
NovELLA. ref. Oveja chiquita cada año es
corderita.
Corpore ovis parvo , parva est usque agna
quotannis.
DONA Y TELA NO T£ LA MIRES AB CANDELA. Tcf.
V. Candela.
LA DONA FALAGUÉRA NO FA LLARGA TELA. ref.
La muger ulagarera nunca hace larga tela.
Gárrula non multam pertexit femina te-
lam.
LA DONA SENS MENESTER NO ESTIGA BAX AL
CARRER. ref. La muger honrada la pierna
quebrada y en casa : la muger y la gallina
por andar se pierden ahina.
Femina, ni sit opus , perraró prodeat extra.
DONACIO. s. f. Donación. Donatio.
DONADA, s. f. en él jog de cartas. Mano.
Manus , lusiü.
DONADOR, s. m. Donador. Donator.
DONAM. s. m. vulg.agregat de donas. Muge-
riego. MuÜercs.
DONAM ENT. s. ra. ant. V. Donació.
DONAR. V a. cedir graciosament á altre alió
de que s' th domini. Dar. Daré.
DONAR, advertir, atinar, cáurer en alguna co-
sa. Dar. Animadvertere , attendere.
DONAR , assenyalar, destinará algú en alguna
DON
quaiitat respectiva á altre subgecre, cora do-
nar per mestre , per amo &c. Dar. Consti-
tuere , designare.
DONAR , DONARLA, DONARSE , avesarse , acostu-
marse. Dar en , darse á. Assuescere.
DONAR , causar alguna passió en I' ánimo, com :
DONAR , gust , pena , tristesa &;c. Dar. Affi-
cere.
DONAR, concedir, convenir en la certitut d' al-
guna cosa , y axí s' diu : dono per certa la
noticia de fulano. Dar, Pro ceno habere.
DONAR, DONARLA, pegarla, voler ab empenyo ú
no voier alguna cosa , y axí s' diu : ha do-
NAT en no voIer exlr de casa. Dar. Apud se
statuere.
DONAR, DONAR DE FRANc , usat per expressar él
poc preu que s' fa pagar d' alguna cosa. Dar
dado. Nihili venderé.
DONAR , DONAR DE FRANC. f. concedír, passar al-
guna proposició éls que disputan. Dar bara-
to , dar de barato. Permittere , daré , conce-
deré.
DONAR , DONAR DE RENDA. Rentar , rendir.
Reddere.
DONAR , dir de cor ó de memoria. Decir de coro^
decorar. Memoriter recitare.
DONAR , en él jog de cartas. Echar , dar cartas^
repartir las cartas. Fictas chartas dividere,
distribuere.
DONAR MENJAR , BEURER , VESTIT &C. Dar de
comer ., de beber ., de vestir &c. Cibum , po-
tum , vestem praebere.
DONAR, passar com á cert lo que és incert ó
contrari á lo que s' afirma. Dar , dar de bal-
de. Concederé.
DONAR , produir , valer alguna cosa, y axí s'diu :
tal empleo dona per menjar. Dar de si.
Suppeditare.
donar , donar profit ó de profit , fruyt ó de
fruyt. Dar útd ó de útil. Reddere.
donar, regone'xer , declarar com: donar per
Ilibre , per innocent &c. Dar, Habere.
DONAR , reputar , teñir per lo qu' és alguna
cosa , com : donar per bén empleat, per bo
&c. Dar. Habere,
DONAR , suposar com á feta , dita , &c. alguna
cosa, encara que no ho sia , com : donar per
conclós algún negoci, per practicada alguna
diligencia. Dar. Pro facto , dicto, tamquaHí
factum , dictum habere.
donar , tra'urer , exir algún carrér á algún
lloc. Ir á dar. Ducere.
DONAR, tra'urer , exir, y axí s'diu que' un
baleó DONA al jardi. Salir ^ dar. Prospicere.
DONAR BASTONADAS, BOFETADAS, Pt/NYALADAS,
&c. Dar palos., bofetadas ., puñ-aladas :, dar
de palos , de bofetadas , de puñaladas £í?tv
Fuste cüedere, alapas impingere , pugione
ferire &c.
DONAR REMBY , CONSOL , CONCKLÍ. , S^q, Dar
re-
DON
remedio^ consuelo^ consejo, ^c. Tribuere.
DONAR , un empleo , un benefici &c. Dar. Con-
ferre.
DONAR ABRASSADAS. f. Dar übrüzos. Amplec-
ti.
DONAR 6 DONARSE X CONÍXER. f. V. Coué-
xer.
DONAR i ENTENDRER. f. declarar alguna cosa
al que no 1' entenía ; explicarrhi de modo
que P enténga. Dar á entender. Expone-
re.
DONAR ALAS. f. V. Ala.
DONAR AL BLANc. f. V. Tocar al blanc.
DONAR ALGUNA COSA DE BO , DONAR UN DIT DE
LA MA , &c. f. Dar algo bueno ; dar un dedo
de ¡a mano^dar ¡o que no tengo-^ dar un brazo.
Quodübsf pro aliquo adipiscendo spondere. .
DONAR ALGUNA MALA COSA. f. Dar algo. Fasci-
nare.
DONAR Á. l'imprémpta. f. Dar á ¡a estampa.
Typis mandare , committere.
DONAR ALLARGAS. f. V. Allargas.
DONAR Á LLUM. f. met. V. Llum.
DONAR AL PUNT DK LA DIFICULTAT. f. Dar en el
punto de ¡a dificultad ; dar en el chiste , en el
hito. Attlngere scopum.
DONAR Xnima. f. donar vivesa , espérit, gracia.
Dar alma. Vividiorem reddere , vivacitatem
addere.
DONAR Á PREUFÉT. f. Dar Ó dcstajo , destajar,
Opus conficiendum praemissá de pretio con-
ventione locare.
DONAR A Qui TÉ mks. f. Dais por Dios á quien
tiene mas que vos.
Addis aquas pclago , nummosum muñere
donans.
DONAR AssuMPTo. f. Dar asunto. Materiam di-
cendi praebere.
DONAR Á TExiR. f. fer texir alguna péssa. Echar
una tela. Textori teiam texjndam tradere.
SONAR AUDIENCIA, f. Dar audiencia. Accedenti-
bus ad se fáciles auras pra;bere.
DONAR AXAMPLAS. f. V. Axamplas.
DONAR AYOUAMANs. f. Dar aguamanos. La-
vandis manibus aquam fundare.
DONAR BASCA, f. mct. dooar inquietut, cuydado.
Dar zozobra. Angere.
DONAR BASQUETG, ANSIAS, GANAS DE TRÁURER.
f. Dar ascos., ansias. Nauseam parere.
DONAR BO. f. V. Fer bo , fer cop.
DONAR Bü DE RÍuRER.f.V. Dooar ganas de ri'urer.
DONAR BONA Ó MALA VELLESA. f. Dar buena o
mala vejez. Solacio esse senibus par^ntibus,
vel contra.
DONAR BONA Ó MALA VIDA. f. ¿1 marlt á la mu-
11er. Dar buena ármala vida. Liberaliter vel
illiberaiiter in uxoreni se gercre.
DONAR BONAS PARAULAS. f. Dar biicnas pala-
bras. Alicui verbis de re aliqua spjm osten-
dere ; faceré ut spem capiat.
Tom. I.
DON 277
DONAR BORDOS, f. 1' embarcació. Dar bordos.
Navem gyros ducere.
DONAR CALOR, f. V. Caior , acalorar.
DONAR CAP. f. expedir los negocis , acudir á las
ocurrencias. Dar vado. Res, negotia expe-
diré.
DONAR CAP. f. tráurer algún carrer, cami &c.
á algún paratge : dirigirse algú á algún lloc.
Ir A dar. Ducere , tendere.
DONAR CAPOT, f. V. Capot.
DONAR CARABASSA. f. met. V. Carabassa.
DONAR CARENA, f. V. Carenar.
DONAR CASSA. f. V. Cassa.
DONAR CLAROR. V. Claror.
DONAR CODILLO, f. usada en lo joc de cartas.
Acodillar. Ludi sortem profligare, evertere,
intercidere.
DONAR CODILLO, f. met. dexar burlat algú á al-
tre , logrand lo que aquell soMicitaba. Ju-
gársela de codillo. Aiiquem anteire.
DONAR coissoR. f. Escocer. Fodicare.
DONAR coLORS. f. Pint. V. Color.
DONAR coLRADURA. f. Pint. V. Colradura.
DONAR COLSADA , UNA COLSADA. f. á algtí , per
advertirlo d' alguna cosa. Dar del codo. Cu-
bitüs ictu aiiquem admonere.
DONAR coMPTE. f. V. Cómpte.
DONAR coNGÓXA. f. afligir, Oprimir. Acongojar.
Angere.
DONAR coNGÓXA. f. causar un calor mo!¿st.
Abochornar. Adurere.
DONAR COP. f. fer impressió en 1' ánimo , cau-
sar novedat &c. alguna cosa. Dar golpe.
Stuporem , admiratlonem ciere.
DONAR COR. f. Dar ánimo , alentar. Ánimos ad-
dere. ,
DONAR coRATGE. f. Dar esfuerzo , vigor. Viras
addere.
DONAR CÓSSA 6 UNA c5s3A. f. V. Cóssa.
DONAR CRÉDIT, f. V. Crédlt.
DONAR cuLLERADA. f. met. V. Cullerada.
DONAR CULPA, DONAR LA CULPA, f. Dar Culpa.,
echar la culpa. Culpam in aiiquem conferre,
coniicere.
DONAR CUYDADO. f. V. Cuydado.
DONAR DE COR , DE MEMORIA, f. V. Decorar.
DONAR DE FRANC. f. Dar dc balde. Gratis , sine
pretio daré.
DONAR DE RENDA. RcntojT , dar de útil. Red-
dere.
DONAR DiE , HORA. f. Dar dítj , horü. Diem aut
horam prefigere.
DONAR DiMissoRiAS. f. el Prelat ecclesia'stic á
son subdit peraque licitament puga re'brer
órdes d' altres. Dar , conceder dimisorias.
Dimissorias litteras alicui concederé.
DONAR DIMISSORIAS. f, met. fau). despedir á al-
gú. Dar carta de pago, A se aliqnem reii-
cere.
DONAR ÉL ÍON DIE, KLS BONS DIES. f. V. Die.
Aaaa dj-
3jr8 DON
DONAR f.i. SANT. f. Milic. Dcir el santo , el
nombre. Tesseraní inilitareiii proferre.
DONAR EL SÍ. f. Dar el sí. Consensum proferre,
praebere.
DONAR ÉL TÉMPS FKR BO. f. V. Alsarse '1
témps.
DONAR ÉL VOT. f. V. Vot.
DONAR encantaría^, f. iTiet. Dar sesos de mos-
quito. Aliquein uti incantatiunibus obligatuin
habere.
DONAR ENSOPEGADAS. f. Dar traspks , trope-
zones. Vaciilare pedibus , pedibus oft'en-
dere.
DONAR ENTÉNENT. f. féf enténdrcr» V. Donar á
enténdrer.
eoNAR ENTENENT. f. alcaiisar d' aigú, persua-
dirli que fa.ssa alguna cosa. Acabar con algu-
no , recabar de alguno. Obtinerc.
DONAR ESTRENAS, f. V . Estrenar.
LONAR ESTRENAS, f. per alguna bona nova.
Dar albricias. Pro fausto nuntio muñere ali-
quem donare.
DONAR ESTRÉPiT. f. fer gran soroll alguna cosa
ca3íend , rompendse , reventandse , &c. Dar
estallido. Vehementi sonitu diftringi , dis-
rumpi.
DONAR ESTRÉPIT , TRO. f. met. fcr cstrépít , no-
vedat, causar gran sensaoió. Dar estampida.,
tstampido., estallido. Magnuin stuporem ex-
citare.
DONAR ExiDA , EVASió. f. Dar Salida , expe-
diente. Viam , rationem rei conficiendae prae-
bere.
DONAR PAMA. f. acreditar, fer cobrar crédlt.
Dar fama. Celebrem , illustrem redJere.
DONAR FEYNd Ó QUE TRABALLAR. f. Dar ofcra,
dar que trabajar , dar trabajo. Operam
prsebere.
poNAR FiANSA. f. Dar jiador\dar fianza.Yüáem
daré.
DONAR FONS. f. Dar fondo. Anchoram lacere.
DONAR FRUYT LOS ARBRES , &c. Defrutof , dar
fruto. Fructificare, fructum daré.
DONAR GANAS DE RÍuRER. f. iron. ab que s' ex-
préssa 1' inconsideració d' aIgú en lo que
proposa , y particulannent en lo que facili-
ta. Dar gana de reír, Ridiculum reputare.
DONAR GARROT. f. castigaf ab pena de garrot.
Dar garrote. Laqueo strangulare.
DONAR GARROT. f. met. instar á algú ab impor-
tuniíat per que fassa alguna cosa. V. Donar
tortura.
DONAR GARSAS PER PERDius. f. V. Donar gat
per Hebra.
DONAR GAT PER LLEBRA.f. Dar gato por liebre.
Pilos pro lana.
DONAR GRANA. Pensur. lumentis bordea prae-
bere.
DONARHI , acertar alguna cosa ó donar en
el punt de la dificultat. Dar en el chiste:,
DON
dar en él hito. Attingere.
DONARLA, donar cap, dirigirse á algún parat-
ge. Dar , ir á dar. Tendere.
noNARLA , insistir ab tenacitat en alguna cosa,
y axí s' diu : 1' ha donada en voler marxar.
Dar y tomar. Plácito pertina^iter adhse-
rere.
DONAR l' abast. Dar el abasto , abastecer, Co-
piam parare.
DONAR la dréta. f. ab que s' expréssa qu' algú
cedex á altre en alguna materia. Dar la han-
dera. Primas alicui concederé.
DONAR LA lley. f. V. Liey.
i;oNAR LA MA. f. portuT per la ma. Llevar d»
la mano. Manu ducere.
DONAR LA MA. f. met. afavofir, patrocinar, so-
correr. Dar la mano. Adiuvare , inanum
porrigere.
DONAR LA manta, f. Mantgar, Quempiam stra»
guio cui est impositus excusso , in ahum
propeliere.
DONAR las BONAS FÉSTAS , LAS BONAS PASQUAS. f.
Dar las pascuas. Diem natalem Domini,
paschales ferias faustas alicui precari.
DONAR LAS ENCARREGADAs. f. Echür la Carga.
Culpam in aliquem coniicere.
DONAR lats á la ÑAU. f. Naut. ant. Dar á la
banda. Navem reficiendam in latus inclinare.
DONAR LA VAYA. f. Dar voyQ, Scommatibus
urge re.
DONAR LA VIDA. f. V. Vida.
DONAR LA voLTA. f. tomársen. Dar la vuelta.
Rediré.
DONAR l' AYGUA PER AMOR DE okv. f. V. Ay-
gua.
DONAR l' hábit. f. él Prclat d' alguna Religió
al qu' entra á ella. Fesíir el hábito. Habi-
tum induere.
DONAR LLUSTRE. f. V. Llustre.
DONAR MAL DE COR. f. V. Fer mal de cor.
DONAR MAL RATO. f. Dar mal rato. Molestia
afficere.
noNAR MAMAR, f. Dar de mamar. Lactare.
DONAR MASTEGAT. f. expHcar ab tota claredati
Decir deletreado. Enucleare.
DONAR MATSiNAS. f. Dar yerbas ., envenenar,
atosigar. Venenum propinare.
DONAR MES CORDA, f. inct. exasperar mes al en-
fada!. Dar ío^íj. Cavillis , scommatibus sto-
machosum amplius exacerbare , exasperare.
DONAR MosTRAS. f. douar indicis. Dar mués-
tras , dar señal. Indicare , indicia príebere.
DONAR MODO. f. suggerir él medí per alguna
cosa. Dar traza. Viam, rationem aliquid
agendi , assequendi ostendere , aperire.
DONAR OBRA. f. ant. V. Douar feyna.
DONAR ÓRDE. f. V. Ordc.
DONAR PAGA Y sENYAL. f. Dar zeñül. Arrham
daré.
DONAR PAPAROTAS. f. á Iss críaturas. Paladear.
DON
Infantis os melle aut simili re sublinire.
DONAR. PAPARoTAs. f. inef. cHgQnyar á algú ab
la falsa apariencia d' algún be. Dar papilla.
Os alicui sublinire.
DONAR PA Y PERAS ; Ó PER PERAS, f. faiH.
Dar á alguno dos con que beba y tres con que
coma ; dar para peras, Percutere.
DONAR PENA. f. V. Pena.
poNAR PER BÉN EMPLEAT. f. Dar por h'teti em-
pleado. Pro optimé collocato , expenso &c.
habere.
BONAR PER KSCRITS. f. Dat pOT CSCrttO. Scfip-
tuin aliquid tradere.
DONAR PEU. f. oferir ocasió ú inotiu á algú pe-
raque diga ó fassa alguna cosa. Dar pie.
Ansam praebere.
BONAR PICOR, PRuiTjA. f. Dar p'icazon ^ come-
zón. Prurire ; prurituin ciere.
DONAR Pies , COPS d'aNÉLI.A Á LA PORTA. Dar
aldabadas, Fores pulsare.
DONAR QUARTEL. f. V. Quartel.
DONAR QUE DiR. f. Djr que decir. Dkacem po-
pulum in se reddere.
DONAR qu'enténdrer. f. Dar en que entender.
Negotium alicui exhibere.
DONAR QUE MSREXER. Dar BU quc mireccr. Mo-
lestiam parere.
DONAR QUE PENSAR QUE DISCÓRRER. f. Dar Bfí
que pensar , en que discurrir. Ad multa cogí-
tanda ansam prasbere.
DONAR RAHÓ. f. V. RahÓ.
DONAR RECADOS, f. Dar encomiendas , recados.
Salutem alicui mittere.
DONAR SENYAS Ó senyals. f. mostfar ab alguna
acció exterior lo interior ó algún afecte del
ánimo. D,xr señal ó señales. Interiora exter-
nis signis ostendere.
DONAR SENYAS 6 LAS SENYAS. f. manifestar ab
alguns senyals la veritat de lo que s' vol
asegurar , lo que s' vol fer enténdrer ó re-
cordar. Dar señas, Notis comprobare.
DONAR SEU. f. á las barcas. Despalmar. Cura-
tum sebum carins inducere.
DONAR SON BENEYT RECAPTE. f. Vulg. Dar SU
recado. Percutere.
DONAR TANDA, f. DuT vcz. Vicem aiterl tri-
buere.
DONAR TASCA. Pomr , Señalar tarea ; atarear.
Pensum , laborem , operam designare.
DONAR TÉMPS. f. Dar tiempo , dar espacio.
Eiargiri temporis spatium.
DONAR TEMPs AL TEMPs. f. Dar tiempo al tiem-
po, Opportu.ium tempus expectare , operire,
DONAR TbiM tí UN TO^I , DONAR VOLTA ""l CER-
VELL. f. Volverse,, dar vuelta,, trastornarse el
juicio, Turbari mentem.
Donar tóms. f. V. Donar volts.
DONAR torment. f. causar algún grave dolor
al eos ó al ánimo. Dar tormento. Cruciare,
angere.
DON 379
DONAR Tf)RMENT. f. donar pena. V. Donar pe-
na.
DONAR tórmbnt. f. mct. molestar á alTÚ ab
continuas instancias perqué fassa ó convinga
en alguna cosa. Moler, Obtundere.
donar tórments. f. al reo. Dar tormento.
Torquere.
DONAR TORTURA, f. V. DoBar tórment.
DONAR UNA BOCADA, f. donar una mossegada
obrint mólt la boca. Dar una tarascada.
Hianti ore morderé.
DONAR UNA CAPA. f. de color , barnis , &c. á lo
que s' embarnissa &c. Dar una mano. Pig-
mento , colore inducere.
DONAR UNA CARDA, f. repc'ndrer fortament á
algú. Djr una irarda. Vehementer obiurgare.
DONAR UNA CAXALADA Ó KIOSSEGADA. Morder.
Morderé.
DONAR UNA COSA PER PETA. f. ab que s' pondera
la seguretat de que s' fará alguna cosa. Con-
tar por echa alguna cosa, Factum putare.
DONAR UNA DiTADA DE MEL. f. met. engauyar h.
algú ab alguna cosa de poca substaicia.
V. Ditada.
DONAR UN AGLÁ PER FER CAGAR UN ROURE. f.
V. Aglá.
DONAR UNA MANETA, f. fam. repre'ndrar á al^ú.
Dar una mano, Aliquem obiurgare.
donar víía MIRADA, f. V. Donar un'ullada.
DONAR UNA RETIRADA, f. V. Donar visos.
DONAR un assalt. f. assaltar algún parat¿e for-
tificat. Dar un asalto. Invadere.
DONAR una salafarda. f. repr.'ndrer ab acrimo-
nia. Dar una calada , un sofión. Vehementiüs
reprehenderé.
DONAR UNA SURRA. f. assotar. Dar una tunda^
una vuelta de azotes; dar una zurra,, zurrar.
Verberare , flagellare.
DONAR UNA SURRA. f. met. repte'ndrer á algíi
fortament. Dar un xabon, Acriüs obiurgare.
DONAR UNA TUNDA, f. V. Donar una surra.
DONAR UN crit. f. Cridar á algú. Dar una voz.
Aliquem vocare.
DONAR UN DALTABAX. f. V. Ca'urer d'alt á bax.
Da>AK. UN ENTREToc. f. Dar un toque. Indi-
care.
DONAR UN ESCLAT, UN ESTRÉPiT. f. Dar estam-
pida . un estampido , un est^Hido. Personare.
DO AR UNA ENSOPÉGADA. f. Dar ufí tropezon. In
aliquid pedes oftendere.
DONAR UNA EScLATARADA. f. Dar Un batocazo,
Corruere, in terram proiabi.
DONAR UN ESGUARD. f. V. D.mar visos.
DONAR UN SALT EL COR. f. V. Cor.
DONAR UN suRT. f. assuíiar á algú ab algún
motiu repenti de temor. Sobresaltar, Subham
metum alicui incutere.
DONAR UN suRT. f. assustsrse per al>^nn motiu
repentí de temor. Sobresaltarse , darle un
sobresalto á alguno. Súbito timore corripi.
DO-
2 8o DON
DONAR UN t6¡\i. f. mudar algú dá costiims. Dar
una vuelta. Mores mutare.
DONAR un'ullada. f. Dur una ojeada. Oculis
cursim lustrare.
DONAR UN VOLT Ó UNA VOLCADA, f. él COtXC,
carro, &c. Dar un vuelco., volcar. Volvi.
DONAR VENTOSAS. Echaf vcntosas. Cucurbitulas
corpori admovere.
DONAR VEUS. f. fer saber que s' vol comprar,
adquirir, vendrer &c. alguna cosa. Echar la
voz. Animum suum de re aliqua obtinenda
vulgare , apjrire.
DONAR VISOS, f. semblarse alguna persona á al-
tra. Dar visos , parecerse. Altsrius speciem
re ferré.
DONAR voLTA 'ii cérvéll. f. Trastomarse el
juicio. Turbari cerebrum.
DONAR volts o voi-TAS. f. Dar vueltas, Volvi.
DONAR vÓMiT. f. Provocar , mover á vómito.
Vomitum excitare.
DONAR ZELOS. f. V. ZeloS.
SSTAR P£R DONAR UN ESTREPiT. f. met. ab que
s' expressa '1 temor d'algun grave dany. £5-
tar para dar un estallido. Magnum immine-
re malum.
íjo DONAR UNA SED d'aygua. f. V. Aygua.
KO DONAR UN PAS. f. mct. Ho fer diligencia al-
guna per él logro d'alguna cosa. No dar pie
ni patada. Cessare.
KO PODER DONAR UN PAS. f. estaf sumament dé-
bil ó impedit per caminar. V. Pas.
PROMiÍTRER MÓLT Y DONAR poc. f. Amagar y
no dar : apuntar y no dar. Multa accipienda
ostendere , nihilque tribuere.
DONARSE. V. r. entregarse, com á la virtut,
vici , &;. Darse, Tradere se.
DONARSE, esllanegarse. Dar de si. Distendí.
DONARSE , regoné.xerse , declararse , com : do-
narse per satisfet,per servit. Darse. Se
fateri.
DONARSE, rendirse. Darse. Alteri se permit-
iere.
donarse á las aligas, f. enfadarse molt. Darse
á perros. Pree irá furere.
DONARSE Á LAS FURIAS, f. irritarse molt. Darse
al diablo. Se d.ris devovere.
DONARSE AL PLAT. f. mct. cedír á la forsa de la
rahó , á la major habilitat, &c. Darse, Ce-
deré.
DONARSE X MENOS, f. Tcmr á mengua. Pudere
alicuius aliquem.
DONARSE Á PACTES, f. DarsB á partido. Pactio-
ne praemissá se dedere.
DONARSE Á TÓTs LOS DiABLES. f. cstar suma-
ment irritat. Darse al diablo^ á mil demo-
nios. Diris se devovere.
DONARSE BRASA, f. Darsc maña. Industriam ad-
hibere.
DONARSE cops ALS PiTS. f. DarsB golpts dc pe-
chos. Pectus percútele.
DON
DONARSE DE CAP PER LAS PAREOS, f. V. Cap.
DONARSE LAS MANs. f. encaxar. Darse las ma»
nos. Daré dexteram.
DONARSE PER vENSUT. f. Darsc por vencido.
Se victuní fateri: daré manus.
DONARSE VINT Y UN PLER. f. fam. DarSB Utí
verde con dos azules. Genio indulgere.
DONEM RAMO AL GAT DE QUE FAREM CARNES-
TOLTAS. loc. Sepan gatos que es antruejo.
Sit notum ftlibus adesse hilaría.
DEu Li DO EON DiE. expr. V. Die.
DEU LI DÓ UN EON PART. expr. V. Déu.
DEU LI 'n Db. expr. V. Déu.
DÉU TE LA Db BONA. loC. V. Déu.
LO DELS ALTRES VA DE BON DONAR. loC. fam.
Ds cuero agena correas largas. Aliena liben-
ter largimur.
m5lt se men' d6na : gran cosa se men' d6-
NA. loc. fam. ¡ron. Eso se me da, Parüm
hace curo.
NI DONA NI LLEVA, loc. fam. Ni quito ni pone.
Nec fert , nec aufert.
NO LI DONA CAP BASCA , CAP MAL DE CAP. loC.
no r immuta , no li fa res. No le da frió ni
calentura. Nii eum movet.
NO SE men' u5na res. loc. No se me da nada^
nada se me da. Nihil curo.
NO SE m'en dona un clau. cxpf. V. Clau.
not' DbNE cuYDADo. loc. iroH. ab que s* ame-
nassa á algú. No te de cuydado. Lúes tán-
dem commissa, mitte curam.
POC SE men' d5na. loc. Poco se me da. Parüm
curo.
que se men' d6na ? loc. Que se me da ? que se
me da á nú ? Quid ad me ?
TANT SE men' DüNA NAPS COM COLS ; CUYT COM
CRu. loc. Lo mismo se me da asi que asá , ó
a Sí que asado. Utrumque probo, par babeo.
Á SANTS Y Á MINVONS No'lS PROMETES QUB
no'ls dons. ref. Ni al nifio el bollo ni al
Santo el voto.
Crustula ne pueris, Divis ne vota moreris.
DÉU dona FABAS a QUI NO TÍ CAXALb. Tcf. V.
Caxal.
DÉU dona 'l fret segóns la roba. ref. V.
Déu.
donar l'art á QUI l' ha. ref. La Misa dígala
el Cura. Tractent fabrilia fabri.
NO ES t6t hu crémar ó donar ventosas, ref.
Hay diferencia en lo vano , darle de codo ó
darle de la mano. Multíim ínter se extrema
diiíerunt.
TANT D0NAR/ÍS Á EN PERE QUE LI HAURAS d'aNAR
darréra. ref. V. Anar.
DONAT, DA. p. p. Dado.
DONAT. s. m. nom d' home. Donato. Donatus.
DONAT, él que s' retira á algún Convent. Do-
nado. Monasterio addicius.
DONATARI. s. m. Donatario. Muñere dona-
tas.
DO-
DON
DONATIU. s. m. Dotiativo. Donum.
DONAYRE. s. m. Donayre. Elegantia , ve-
nustas.
DONCS , DONQUES. adv. Pues. Ergo , igi-
tur, ¡taque.
DONDO. s. ra. ant. V. Fullet.
DOVÍVOL. adj. ant. home donat a' donas.
Míigeriego. Mulierosus.
©ONivoL,. ant. cosa da dona. Mctgeril ^ muge-
riego. Muliíbris.
DONIVOLMENT. adv. m. ant. Mugerilmen-
te. Muli^briter.
DONÜS, SA. adj. Donoso. Bellus, lepidus,
comis , facetiis.
DONOSAMENT. adv. m. Donosamente. Bai-
lé , lepidé.
DONÜSISSIM , MA. adj. sup. Donosísimo.
Lepidissimus.
DONOSITAT. s. f. Donosidad , donosura. Ve-
nustas , lepiditas.
DONOTA. s. f. Mugercilla. Muliercula.
DONSELL. s. in. hérba. Axenjo. Absyn-
thium.
DONSELL. ant. pa'tge del Rey. Doncel. Adoles-
cens, domicellus.
DONSELL A. s. f. Doncella. Virgo.
DONSELLA , pex. Doncella. Ophidion.
DONSELLASSA. s. f. aum. donsalla de molta
edat. DonceUidueña , doncellona. Adultioris
ietati< virgo.
DONSELLETA. s. f. dim. Doncellica., donce-
lUta Puellula , virguncula.
DOPTANZA. s. f. ant. V. Dubte.
DORADA, s. f. pex. V. Orada.
DOR\DBLLA. s. f. herba. V. Dauradélla.
DORADOR, s. m. V. Daurador.
DORAR. V. a. íí. Daurar.
DORCA. s. f. ant. V. Canti.
DORIC, CA. adj. Arq. Dórieo. Doricus.
DORMENT. p. a. ant. Dormiente., durmiente.
Somniculosus,
AYGUA DORMENT. aut. Aguu estancada. Aqua
stagnans.
i LLÓP DORMENT NO LI ENTRA RES EN DENT. Tcf.
A raposo durmiente no le amanece la gallina
en el vientre.
Non venit in molli vivida fama toro.
DORMDA. s. f. Dormidura. Dormitio.
DORMIDA, la deis cues áe seda. Dormida. Dor-
mitio , cessatio.
DORMIDERA, s. f. ant. V. Cascall.
DORMIDOR, s. m. qui dorm molt. Dormidor^
dormilón^ durmiente. Somniculosus.
DORMIDOR, lloc ahont se dorm. V. Dormitori.
DORMIR. V. n. Doffwír. Dormiré, obdormi-
rs.
DORMIR, met. descuyrlarse de Tobligació de son
empleo. Dormir. Dormiré.
DORMIR, un negoci. f. Dormir. Negotium dor-
miré.
Tom. I.
DON 281
DORMÍR AE ÉLS ULLS ÜBERTS , 6 COM LAS LLÉ-
BRAS. f. Dormir con los ojos abiertos. Ape;t!s
oculis dormiré.
DORMIR AL SERÉ. f. Dormir a la serena , al
sereno , en descubierto. Sub dio cubare , dor-
miré.
DORMIR COM UNA, Ó Wíks Qu' UNA MARMOTA, f.
Dormir como un Jirón. Güris somno cor-
ripi.
DORMIR COM UN soc. f. Dormtr como una pie-
dra , como un cepejón. Somno obrutum , se-
paltum esse.
DORMIR SOBRE ALGUNA COSA. f. Ho determinarse
luego en orde á ella. Dormir sobre ello. Ma-
turiüs rem considerare.
DORMíRn' AB BON son ; no DORMIRn' AE MAL
SON. f. no teñir cap inquietut en orde á
alguna cosa. Dormir seguro. Dormiré in
utramvis aurem.
FER DORMIR LAS CRIATURAS, f. Dormir un niño.
Sopire , soporem inducere.
QUI JUGA NO DORM ref. El que juega no duerma^
al juego no se viene á dormir.
Indormis ludo? certé vinceris, amice.
DORMITAR. V. n. Dormitar. Dormitare.
DORMÍTEJAR. v. n. Dormitar. Dormitare.
DORMITORL s. m. lloc ahont s' dorm. Dor-
mitorio. Dormitorium.
DORMITORI , beguJa per fer dormir. Dormitivo»
Potio soporilica.
DORS. s. m. ant. V. Esquena, darrera.
DOS. adj. plur. Dos. Dúo.
DOS. s. m. ant. V. Dors.
DOS. adv. V. Dones.
Á DOS PER TRES, f, V. Si mblt conve.
POSARSE ó ARREGLARSE DE DOS EN DOS. f. Apa'
rearse. Binos procederé , copulari.
AB DOS CAMADAS Ó GAMBADAS, m. adv. V. Ab
quatre salts.
CADA PARAULA DOS MENTIDAS, loc. Miente mas
que departe. Mentitur singulis verbis.
COM DOS Y DOS FAN QUATRE. loC. ComO trCS y
■ dos son cinco. Certissima res est.
DOS CONTRA DOS. loc. usada en él jog de cartas
y altres,y en las barallas, competencias <5i[c.
Dos á dos. Duo adversus dúos.
DOS CONTRA HU NO HI VULL RES. ioC. DoS á unO
tornarme quiero grullo. Nec Hercules contra
dúos.
TOTS DOS , TOTS DOS JUNTS. loC. LoS doS , los
dos juntos. Ambo, ambo simul.
QUAND UN NO VOL d6s NO s' BARALLAN. fef.
Quando uno no quiere dos no barajan.
Non duo rixantur , si rixam temperet alter.
DOSANYAL. adj. ant. de dos anys. Bienal.
Biennis, bimus.
DOSCENTS. adj. num. Doscientos ^ duclentos,
Ducenti.
DOSIS. f. Dosis. Dosis.
DOT. s. m. él que poita !a dona. Dote. Dos.
Bbbb DOT,
283 DOT
DOT , gracia , prérkda , prerogativa qns té algú.
Dote. Dos,
DOT, en el jog de cartas. Dote. Praetixus calcu-
lorum numerus.
DOTS. p. las quatre exceMencias deis Bena-
venturats. Dotes. Dotes.
DOTACIÓ. s. f. Dotación. Annuorum reddi-
tuum constitutio.
DOTAL. adj. Dotal. Dotalis.
CARTA DOTAL. V. Carta.
coNSTiTució DOTAL. Coustitucioij ds dotz, Dotis
assignatio.
DOTAR. V. a. assenyalar dot ais filis, ó dota-
ció a' alguna causapia. Dotar. Dorare.
DOTAR, comunicar, adornar d'algunas gracias,
prendas, prerogstivas á a!gú. Do/ar. Ornare.
DOTSE. adj. nuni. Doce. Duodeciin.
DÓTSÉ, NA. adj. lo que cumplex él número
de dbtse. Do:eno. Duodeclmus.
DOTSÉ. s. m. qualsevol de las dorse parts en
que s' dividex un número. Dozavo , doceno.
Duodécima rei pars.
DOTSE NA. s. f. Docena. Duodenarius, duo-
denus.
DRAG. s. m. sérpent. Dragón. Draco.
DRAG, figura de serpent semblant á la vrivia.
Tarasca , gomia. Serpens.
DRAG. met. qui ménja molt. V. Dragador.
DRAGADOR. s. m. qui ménja molt. Tragón,^
tragantón , traga aldabas, Vorax , edax ,
helluo.
DRAGADOR. ant. xuclador. Tragadero. Vora-
DRAGAR. V. a. ménjar mült. Tragar. Devora-
re, heiluari.
DRAGAR, la térra á algú. Tragar. Vorare, de-
vorare.
DRAGAT, DA. p. p. Tragado.
DRAGERÍ A. s. f. ant. gola , glotonería. Tra-
gonía. Ingluvies.
DRAGEYA.s.f. ant. Gragea. Coriandri grana.
DRAGEYA. ant. hérba. V. Sajulida.
DRAGMA. s. f. cert pes ó mesura. Dracma.
Drachma.
DRAGMA , certa moneda deis Romans. Dracma.
Drachma.
DRAGONA, s. f. ant. V. Vrivia.
DRAGÓN ARIA. s. f. hérba, serpentina major.
Dragontea.1 taracontea mayor. Dracontium,
serpentaria columbina.
DRAGONET. s. m. hérba. Dragoneta , tara-
conten menor. Draco hortensis.
DRAGÓN ICA. s. f V. Dragonaria.
DRAGONS. p. sblddts axí dits. Dragones.
Equites cataruitarii.
DRAMA, s. m. Drama. D'ama.
DRAMATIC, CA. adj. Dramático. Drama-
ticus.
DRAP. s. m. la roba ó él texit de seda, lla-
na , lii , cánam ó cotd. Paño. Pannus.
DRA
DRAP. él de llana. Paño. Laneus pannus.
DRAP, él de lli ó cánam. Lienzo. Linea, canna-
bina tela.
DRAP, é! tros del de lli, cánam, tela; com él
que s' posa per curar una llaga, ó per altre
US semblant. Paño. Panniculus.
DRAP , él que servex de í'regall per netejar la»
péssas de metail , pisa, vidre &c. Estropajo.
Scrutum.
DRAP. ant. V. Roba, panyo.
drap d' ARRAS, ant. V. Tapissería.
DRAP de cánam, V. Cánam.
DRAP Di CASA. Lienzo casero. Domesticum lín-
teum.
DR.iP DE FREGAR. RodUla. Pannus abstersorius.
DRAPS DE LIT. p. ant. Ropa de cama. Lecti lin-
teamlna.
DRAP DE PEus. ant. V. Catifa.
DRAP DE TbMBA. Paño de tumba. Emortuale
stragiilum.
DRAP DE TRONA. Poño de púlpito. Suggestús
stragulum.
DRAPS. p. els que servexen per embolicar ó
aplicar á alguna part del eos ahbnt se ti
mal , se sent dolor &c. Trapos. Lintea , lin-
teamina , panni.
BRAPS. p. éls domassos,ó adornos semblants que
s' posan en las Iglesias ó en sas Capéllas.
Colgaduras , paños. Auheae.
POSAR coM UN DRAP MULLAT. f. fam. Poítsr de
vuelta y inedia , poner como un trapo, Acri»
ter reprehenderé , duré castigare.
DRAPADA. s. f. ant. V. Roba.
DRAPAYRE. s. m. Trapero. Pannorum col-
lector.
DRAPER. s. m. ant. traballador de panyos.
Fabricante de paños. Laborans pannos.
DRAPER. ant. V. Botiguer de panyos.
DRAPERíA. s. f. ant. Fábrica de paños. Pan-
norum officina.
DRAPET. s. m. dim. Lenzuelo, pañito, Lin-
teus panniculus.
TRÁURER ELS DRAPETS AD SOL. f. SüCOr los trJ'
pos al sol. Alicuius occultos defectus patefa-
cere.
DRAPOT. s. m. Trapo , guiñapo , andrajo.,
calandrajo. Pannus obsoletos , detritus , ve-
tus.
DRASSANA. s. f. Tarazana , atarazana , «r-
senal , tarazanal. Navale , navalia.
DRESSAMENT. s. m. ant. adressament. En-
derazamiento. Erectio.
DRESSAR, DRENAR, v. a. ant. dirigir, en-
caminar. Enderezar. Dirigere.
DRESSAR. ant. adressar , posar dreí. Enderezar.
Erigere.
DRESSAT, DA. p. p. aní. Enderezado, dere-
cho.
DRESSAT, DA. adj. Hut. dret , alt. Derecho., eM-
derezado, Krectuí , rectus.
DRES-
DRE
DRESSÉRA. s. f. Atajo ^ deresera^ derechera^
endenzadera. Semita , trames compendiaría,
via recta.
DRESSÉRA. met. medí ó modo ab que s' exécuta
ab mes brevedad alguna cosa. Atajo. Com-
pendiosior via.
ANAR PER LA DRESSÉRA. f. Echar., íf por el ata-
jo., atajar. Compendiosam viam arripere.
NO DÉXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA
DRESSÉRA. V. Anar.
NO VULLAS PER LA DRKSSÉRA MAY DEXAR LA
CARRETERA. Tef. V. Déxar.
DRET , TA. adj. recte , seguit, no inclinat á
una part ni á altra. Derecho. Rectus.
DRET , lo sitüat en la part oposada á la esquer-
ra. Derecho. Dexter.
DRET. s. m. Tacció que te algú á alguna cosa.
Derecho, lus.
DRET. ant. just, cabal, ó just y cabal. V. Just,
cabal.
DRET , imposició sobre alguna mercadería ó al-
tra cosa. Derecho. Vectigal.
DRET , L cara ó part de las cosas oposada al
revés. Haz , derecho. Facies.
DRET. adv. m. ab que s'expressa la direcció
recta que s' pren per anar i alguna part. En
derechura. Re^ tá.
DRET. prep. enVtrs, y axi s' diu : gira la porta
DRET aquí. Hacia. Ad , versus.
©RET , usat per denotar él modo d'estar d'algú.
El pie. Erectus , stans.
DRET CAMÍ. m. adv. directament. Camino derc'
cho , viúgc derecho. Recia , rectíi via.
DRETs. p. las pTpinas ó salaria á que algú té
dret. Derechos. Stipendia.
DRET CANÓNic, l'esiablert per las decisions
deis Sumos Pontífices , y Concilis. Derecho
canónicu. luris Pontifícii volumina.
DRET CIVIL. Derecho civil. lus civile.
DRET coMÚ. Derecho común. lus commune.
DRET DE GÉNTS. Dcrccho de gcntes ^ comunal.
lus gentiíim.
DRET Diví. Derecho divino. lus divinum.
DRET KscRiT. Derccho escrito. íus scriptum.
DRET MUNICIPAL. Dcrccho municipal. íus muni-
cipale.
DRET NATURAL. Dcrccho natufal. lus natu-
ra! e.
DRET PARROQUIAL. Deíecho parroquial. lus
parochiale.
DRET P03ITIU. Dcrecko positivo. lus ab absoluta
Dei potcstafe, vel á despótica Principis po-
testate , dependens.
ANAR DRET. f. met. proceíf ab rectitut , pro-
bitat, ó conforme á la rabo. Andar derecho ó
á derechas. Recté procederé.
ANAR TIRANO pe'l DRET. f. V. Anar per la
dresséra.
DOCTOR EN DRETS. Doctor en amhos derechos.
Utriusque luris, in utroque lure Doctor.
DRE 383
ESTAR Á DRET. f. fof. Estar á derecho. íudica-
to satisfacere.
MIRAR DEL DRET Y DEL RSVES. f. aténdref
molt, mirar ab gran cuydado alguna cosa.
Dar muchas vueltas. Diu multumque specta-
re.
NO MIRAR DRET. f. mirar guerxo. Mirar de
través., mirar bizco. Limis oculis intueri.
OBRAR CONFORME Á DP^ET f. for. Obrar confor-
me á derecho. Recté & ex iure iudicare.
POSARSE DRET. f. él qu'estaba inclinat ó tort.
Enderezarse. Erigere se.
POSARSE DRET. f. él oue estaba assentat, ajegut,
&C. Ponerse en pie. Surgere.
X DRET FiL. m. adv. ab que s' denota la direc-
ció ab que s' talla alguna roba. A hilo. Ad
transversi lili normani.
Á DRET FiL. m. adv. en linea recta. A cordel.
Directo , recto ordine.
Á TORT Y Á DRET. m. adv. A tuerto y á derecho,
á derecho y á siniestro. Iure vel iniuriá.
DB DRET Á DRET. En derechura. Recta.
ESTAR DRET. Estar en pie. Stare.
SAVí EN DRBT. ant. Legisperito , jurisperito.
Legisperitus, lurisconsultus.
SEGONS DRET. m. adv. Según derecho. Ut ius
fert.
TOT DRET. m. adv. séns detenirse ó séns tran-
car de camí. En derechura. Recta.
DRETAMENT. adv. m. ant. Derechamente.,
por derecho. Recté.
DRETER. s. m. ant. qui usa igualment de las
dos mans. Ambidextro. Ambidexter.
DRETERÍA. s. f. ant. V. Destresa.
DRETÍSSIM , MA. adj. sup. Derechísimo.
Rectissimus.
DRETURA. s. f. ant. rectitut. Derechura, de-
rechez. RectituJo.
DRETURER, RA. adj. ant. V. Récte, jusf,
iustificat.
DRETURER AMENT. adv. m. ant. V. Rec-
tament , justament.
DRÍADES, s. f. p. Nimfas deis boscos. Dria-
des. Dryades.
DRING. s. m. Retintin. Drinus, drinius.
DRINGAR. V. n. Retiñir. Retinnire.
DROGA, s. f. t6t genero d'especias, de simples
ó compostos aromátics. Droga. Medicaraen-
tum , aroma pharmacum.
DROGA, s. m. mef. taymat. Perillán. Vafer.
DROGADA, s. f. territ. V. Brivonada.
DROGANT. adj. ant. V. Belitre , bribó.
DROGUER. s. m. V. Adroguer.
DROGUERÍA, s. f. V. Adroguería.
DROGUET. s. m. cert texit. Dragúete. Pan-
nus lino lanaque textus , bombycinum , li-
neum textum.
DROLLA. s. m. bax. V. Droga, met.
DROMEDARI. t. m. Dromedario ¡ dromsdal,
dromerio. Droma?, camelus.
DRO-
284 DRO
DROPEJAR. V. n. V. Fer cl dropo.
DROPERÍA. s. f. poresa, falta d'aplicació.
Haraganería^ holgazanen'a ^ haraganía. Des-
siJia, otium.
DROPO. s. ni. bribó. Picaro^ pillo ^ drope.
Improbus , nebulo.
DROPO, p^resos, inaplicat. Haragán, holgazán.
D¿i£y , OÜOSUS.
F£R ÉL uaopo. f. no fer res, no voler traballar.
Haraganear. Otio dülaere , otiari.
DRUDERIA. s. f. ant. Adulterio. Adulterium.
DRUT, DA. s. m. y f. ant. V. Adúltero.
FER DR'JT. aac. coaie'trer adalt^ri. Cometer
cdultcrio. AJuiteiare.
DUAL. adj. Dual. Dualis.
DUANA. s. f. Aduana. Domus excipiendis
vectigiübus ex mer i'ius aJductis.
DUANER. s. m. ant. Ad¡n¡nistrador de la
Aduana. AJu.uiero. P aefectus vectigalibus
ex m.'r.ibuí adveai.:nti,ius exigen iis.
DÜBITACÍÓ. s. f. ñ¿urd de Retórica. Dubi-
tación. Dubitatio.
DUBTAR. V. a. Dudar. Dubitare.
NO Hi HA QUE DUBTAR. loc. No hay que dudar.
Nu'.Ium d.- hac re dubiam est.
DüBTE. s. m. ¡ndete;¡ninc=ció del enteniment
acerca d'algun objecte. Duda., dubiedad.
Dubium , dubitatio, ainbigüitas.
DUBTE , qiiestió. Duda. Dabium , quaestio.
KSTAR EN DU3TS. f. dubtar. Estar en duda.
Haesitare , dubitare.
ESTAR UNA COSA EN DUBTE. f. Ser ÍHcerta ó
dubtcsa. Estar una cosa en duda. Rem in
incerto versari.
ExiR DEL DUBTE. f. Salir de la duda. Dubio se
expediré.
Mo Hi HA DüBTE. loc. No hay duda. Dubium
non est.
NO TÉ DUBTE , Ó NO TE CAP DUBTE. f. No ítem
duda , no tiene duda alguna. Non est du-
bium.
poiAR uuBTE. f. Poner duda. In dubium vo
care.
j»osAR EN DUBTE. f. dificultar la certitut d'algu-
ni Ci'sa. Pjmr en duda. Aiíquid ambigere.
QUEDAR EN DUBTE. f. Quedar en duda. Adhuc
in dubio rem esse.
sÉNS DUBTE, m. adv. Sin duda. Procul dubio.
TRÁURER DE DUBTE Ó DEL. DUBTE. f. SocaV de
duii ó de ¡a dudi. Certiim aliquem reddere.
DL'BrOá, SA. adj. Dudoso. Anceps , lucsi-
tans.
DÉXAR LO CERT PER l'iNCERT , Ó PER LO DUB-
T0-. f. V. üéxar.
DUBTO^ÍSSIM, MA. adj. sup. Dudosísimo.
Valdc dubiuá.
DUC. s. m. ti'tol. de digiiit.it. Duque. Dux.
Duc , aucell. Buho. Buho, otus.
DUCAL, adj. pertanyent á Duc. Ducal. Áá
Ducem pertinens.
DUC
DUCAT. s. m. él territori del Duc. Ducado.
Ducatus.
DUCAT, moneda. Ducado. Ducatus.
DUCTÍL. adj. lo que sens dividirse s'allarga ó
axampla , s'aprima ó s' fa gros. Dúctil,
Ductilis , ductabilis.
DUCTILITAT. s. f. DuctibiUdad. Ductibili.
tas.
DULA. s. f. Dula. Commune armentum.
DULÍA. s. f. Dulía. Dulia.
DÜLSAYNA. s. m. V. Dolsayna.
DULSÍSSIM, MA. adj. sup. V. Dolsíssim.
DULSIPÍCANT. p. a. Dulcificante. Dulco-
rans.
DULSíFíCAR. V. a. Dulcificar , dulzurar,
Dulcorare.
DULSIFICAT, DA. p. p. Dulcificado.
DULSOR, DÜLSURA. s. f. V. Dolsor, dol-
sura.
DÜO. s. m. Mus. Dúo. Duorum vocum con-
centus.
DUODÉCIM, MA. adj. Duodécimo ., duode-
tío. Duodecimus.
DUPLICACIÓ. s. f. Duplicación. Duplicatio.
DUPLICADAMENT. adv. m. Duplicadametti.
te. Dupliciter.
DUPLICAR. V. a. Duplicar. Duplicare.
DUPLÍCAT, DA. p. p. Duplicado,
DUPLICITAT. s. f. Duplicidad. A::i:uus va-
rius , niultiformis.
DUPLO, PLA. adj. Duplo. Duplus.
DUPTANZA. s. f. ant. V. Doptanza.
DÜPT.^i- V. 3, y. Dubtar.
DUPTAR , Düi'T.'__ji:. V. n. y r. ant. V. Temer,
recelar, desi-^.i-üir.
DUPTE. s. m. V. Dubte.
DUPTE. ant. V. Por, temor, rece!, descon-
fianza.
DUQUESSA. s. f. Duquesa. Ducissa.
DUQÜET. s. m. dim. Duqueciío. Dux puel-
lus.
DUR , RA. adj. sólido, ferm. Duro. Durus.
DüR, met. insufrible. Duro. Acerbus.
DUR , cruel , violent. Duro. Immitis , durus.
DUR , obstinat. Duro. Pervicax.
DUR, bronc de geni. Duro. Asper.
DUR , dit de l'estil. Duro. Stilus durus , incul-
tus.
DUR. V. a. V. Portar.
SER DUR DE MOLLERA, f. Scf duTO de mullera.
Rudem esse.
SER DÜR EL BOU AL AST. f. Tener ya dura la
mollera: ser dure el alcacer para zamponas.
Duriorem esse ceram sigilio.
ES COSA DURA. loc. ab que s'expréssa lo que es
sensible ó irregular alguna cosa. Es cosa re-
cia , dura., fuerte. Durum est.
FERSE DURA ALGUNA COSA. f. ferse scnsiblc ,
molé.'ta. Hacerse cueste, arriba, hacerse dura
algutiú c^.!-. Grave esse.
DU-
DUR
DURA. s. f. duració , y axí s' dlu : es roba de
DURA. Dura. Firmitas , solidiras.
SER UNA COSA DE DURA , Ó DE DURADA. Ser tilia
cosa de dura , o de duración. V'alde durare.
DURABLE, adj. Durable. Durabiüs.
DURACIÓ. s. f. Duración. Diuturnitas.
DURADA, s. f. Durada. Duratio.
DE POCA DURADA, loc. De corta duración. Par-
vae durationis.
DURADOR , RA. adj. Duradero., durador.
Diuturnus , diutinus.
DURAN, s. in. pre'ssec. Durazno. Duracinum
malum.
DURÁNT. p. a. Durante. Per aliquod spa-
tium : transcursu aliciiius temporis.
DURANTAS. p. roba. Calamaco. Laneum
textum.
DURAR. V. n. Durar. Durare.
DURAR ANYS Y PANYS.f. Durar por peñas. Valdé
durare.
DURARÁ DE NADAL Á SANT ESTEVE. loC. EsO
DUR 2P5
durará de misa á vísperas. Non diu mul-
tÜ!^1ve manebit ; exiguae erit durationis.
DURESA. s. f. solidesa. Dureza. Duritia.
DURE8A, pertinacia. Dureza. Pertinacia.
DURESA d'estil. Dureza de estilo. Stili duritas.
DURESA D*oiDo. Dureza de oido. Obtusior audi-
tus.
DURESA DE vÉNTRE. Dureza de vientre. Ven-
tris durities.
DURET , TA. adj. dim. Durillo. Duriusculus.,
DLRKT. s. in. dim. moneda. Durillo^ escudito,
Nummulus aureus.
DURÍCIA. s. f. met. ant. obstinació. Dureza^
Pertinacin.
DLRici.-iS. V. calis. Durezas. Duran humores.
DURÍSSIM , MA. adj. sup. Durísimo. Duris-
si'TlUS.
DURO DE CAP DE BARRA. Cabo de bar-
ra, Argenteus nummus cuspidatus.
DUT, TA. p. p. V. Portar.
DUYT, TA. p. p. ant. V. Dut, portat.
E
JLJja, Quinta letra del Alfabeto y segunda en-
tre las vocales. Su pronunciación es casi tan
simple como la de la A ; diferenciándose sola-
mente en abrir algo menos la beca., ó cerrarla un
poco si está abierta. En lo antiguo se usaba co-
munmente de la B como conjunción copulativa.,
tomando el origen del et latino , diciéndose : se
aparellaren é partiren , en cuyo lugar se ha
substituido la y. El dia de hoy se conserva el
uso dj la e conjunción con elegancia , quando la
dicción que se le sigue comienza con i , para
evitar la colisión., y así decimos; ciar é intelÜ-
gible: antic é íntim amic.
EB
ÉBANO, s. m. Ébano. Ebanus, ebaniim.
ÉBOL , EBUL. s. m. herba. Yezgo. Ebulus.
EC
ECCLESrXSTES. s. m. un deis Ilibres de la
Sagrada Escriptura. Eclesiastes. Ecclesias-
tes.
ECCLESIASTÍC, CAv adj. lo pertanyent á
la Iglesia. Eclesiástico. Ecciesiasticus.
ECCLE9IÁSTIC , un dels Ilibres de la Sagrada
Escriptura. Eclesiástico. Liber Ecclesiasíici.
ECCLESIASTÍC ^ la persona ecclesiástica. Ecls'
siástico. Ecciesiasticus.
ECERVELLAT, adj. ant. borne scns efiteili-
ment. Insensato. ínsanus , rationis impos.
ECLIPSAR. V. a. Eclipsar. Eclipsim causare.
Tom. I.
ECLIPSARSE. V. r. Eclipsarse. Deficere , lu-
mine dífici.
ECLIPSAT, DA. p. p. Eclipsado.
ECLIPSE, s. m. Eclipse. Eclipsis , defectus,
defectio.
ECLIPSIS. s. f. ant. V. Eclipse.
ECLÍPTICA, s. f. Astron. Eclíptica. Eclípti-
ca.
ÉCLOGA, s. f. Écloga. Écloga.
ECO. s. m. Eco. Echo.
ECO. jMús. Eco. Musices echo.
ECO. Poet. Eco. Echo.
FER ECO. f. met. teñir correspondencia, conne»
xid ó relació una cosa ab altra. Hacer eco.
Convenire , referri.
FER ECO. f. inet. causar novedat alguna cosa,
fer parar en ella la consiJeració de! que la
vtu ú ou. Hacer cuo; hacer., causar armonía,
Animum pulsare.
ECÓNOM. s. m. ant. V. Ecónomo.
ECONOMÍA, s. f. Economía, economía.
ECONÓMICAMENT. adv. m. Económicamen-
te. ^Economicé.
ECONÓMIC,CA. adj. Económico. iEcono-
micus. *
ECÓNOMO, r. m. Ecónomo, ^conomus.
ÉCTASIS. s. f. fig. Poét. Ectasis. Ectasis.
ECUMÉNIC,CA. adj. Ecuménico. JEcaw.s-
nicus.
ÉD
EDAT. s. f. éls anys que té cadahú. Edad.
/Etas.
EDAT, serie llarga d'anys, ó conjunt de mcits
sigles. Edad. JEisi.
Cccc co-
586
EDA
CONEXER l'eDAT PER LAS DENTS. f.V. Dént.
EDECÁN, s. m. Edecán. Prsfecti castrorum
adiutor.
EDEMA, s. f. Cir. Edema. Edema.
EDEiVIATOS, SA. adj. Edematoso. Edemati-
cus.
EDICrÓ. s. f. Edición. Edicio.
EDÍCTE. s. m. Edicto. Edictum.
EDÍPICACIÓ. s. f. construcció d'algun edifici.
Edificación. yEdificatio.
BDiFiCACió. met. él bon exémple ó ensenyansa
que s' dona ab la virtut. Edificación. yEdifi-
catio.
EDIFICAR. V. a. construir algún edifici. Edi-
ficar, iÍLdificare, construere.
xDiFiCAR. met. donar bon exémple. Edificar.
Exemplo esse.
.EDÍFICANT. adj. V. Edificatiu.
EDIFICAT, DA. p. p. Edificado.
EDIFICATIU, VA. adj. Edificativo. Exem-
ris.
EDIFÍCI. s. m. Edificio. yEdificium.
EDIL. s. m. Edil, ^dilis.
EDILITAT. s. f. Edilidad. iEdilitas.
EDITOR, s. m. Editor. Editor.
EDUCACIÜ. s. f. Educación. Educatio.
EDUCADOR, RA. s. m. y f. Educador.
Educator.
EDUCAR. V. a. Educar. Educare.
EDUCAT, DA. p. p. Educado.
EDUCCIÓ. s. f. Filos. Educción. Eductio.
EP
EPÉCTE. s. m. lo produit per alguna causa.
Efecto. Effectus, effectum.
EFECTE , exit , resukat , fi. Efecto. Pinis , exi-
tus.
EFECTES. p. béns , crédits. Efectos. Bona , fa-
cultates.
POSAR EN EFÉCTE. f. cxécutar. Pomr en efecto.
Agere , efficere.
TEÑIR EFECTE. f. seguirse 6 lograrse lo que s'
procuraba ó pretenía. Tener efecto. Pieri,
etfici.
BN EFECTE. m. adv. E« efecto. Veré , reapsé.
EPÉCTIU , VA. adj. Efectivo. Verus , prae-
sens ., certus.
EFÉCTIVAMENT. adv. lu. Efectivamente.
Reipsa , revera , reapse.
EPÉCTUACIÓ. s. f. Efectuación. Executio.
EFECTUAR. V. a. Efectuar. Efficere.; ertec-
tum reddere.
EFÉCTUAT , DA. p. p. Efectuado.
EFEMÉRIDES, s. f. p. Ilibre en que s' no-
tan los féts de cada die. Efemérides. Ephe-
_' meridfs.
EFEMÉRIDES ASTRONÓMICAS. Efemérides astro-
nómicas. Ephemerides astronomicae.
EFÉMINAR. V. a. ant. V. Afeminar.
EFE
EFERVESCENCIA, s. f. Efervescencia. Per-
vor.
EFFECTUALMENT. adv. m. ant. V. Efecti-
va m ene.
EFFLORIR. V. n. ant. V. Plorir.
EFFORC. s. m. ant. V. Esfors.
EFFORCARSE. v. r. ant. V. Esforsarse.
EFICACIA, s. f. Eficacia. EíEcacia , efficaci-
tas.
EFÍCACÍSSIM, MA. adj. sup. Eficacísimo.
Valde efficax.
EFÍCACÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Efi-
cacíúmamente. Valde efficaciter.
ÉPICAS, adj. Eficaz. Eíficax.
EFICASMENT. adv. m. Eficazmente. Effica-
citer.
EFICIENT. adj. Efi.ciente. Efficiens.
EFICTE, TA. adj. ant. V. Fingit.
EFIGIE, s. f. Efigie. Effigies.
EFLUVI. s. m. Efluvio. Effluvium.
EFUCI. s. m. Efugio. EiTugium , evasío.
EFUSIÓ. s. f. Efusión. Effusio.
EG
EGALMENT. adv. m. ant. v. Igualraent.
EGESTAT. s. f. ant. V. Pobresa , indigencia.
EGIPCÍAC , CA. adj. Egipciaco. Egyptius.
EGREFIN. s. m. pex. Egrefin. lecorius.
EGREGI . GIA. adj. Egregio. Egregias.
EGUA. s. f. V. Euga.
EGUAL. V. Igual.
EGUALAR. V. a. ant. V. Igualar.
EGUALMENT. adv. m. ant. V. Igualment.
EGUASSADA. s. f. V. Eugassada.
EGUASSER. s. m. V. Eugasser.
EGUATER. s. m. ant. V. Eugasser.
El
EISSAIMENT. adv. ant. Asimismo. Pariter.
EJECCÍÓ. 5. f. ant. V. Expulsió.
EL
ELÉBOR. s. m. ant. hérba. Eléboro , vede-
gambre. Helleborum.
ELECCIÓ. s. f. l'acció d'elegir alguna per-
sona ó cosa. Elección. Electio , lectio , de-
lectus.
KLEcció, deliberació , ú llibertat per obrar.
Elección. Electio, deliberatio.
ELECcio CANÓNICA. Ekccion canónicü. Electio
canónica.
ELECTE, TA. p. p. ant. V. Elegit.
ELÉCTIU, VA. adj. Electijo. Eiectibilis.
ELECTOR, s. 177. Elector. Elector.
ELECTORs DEL iMPERi. ElectOTss del Imperto,
Imperii electores.
ELECTORAL, adj. Electoral. Electoraüs.
ELEC
ELF,
ELÉCTORAT. s. m. Electorado. Electoratus.
ELECTRE. s. m. ant. Ámbar , electro. Eiec-
trum.
ELÉCTRÍC, CA. adj. Eléctrico. Electríciis.
ELECTRÍCÍTAT. s. f. Electricidad. Electri-
cit;is.
ELÉCTRIS. s. f. Electiz. Electrix.
ELECTRÍSABLE. adj. Electrizable. Electri-
sationis capax.
ELECTRISACIÓ. s. f. Electrización. Electri-
satio.
E'.ECTRÍSAR. v. a. Electrizar. Electrisare.
ELECTRISAT, DA. p. p. Electrizado.
ELECTUARI. s. m. Electuario. Electuarium.
E -F]FA">JCIA. s. f. certa malaltía. Elejancia.
Ek'phantia, elephantiasis.
EL'í^FANT. s. m. Elefante. Elephas.
ELEPAVTÍ. NA. adj. ant. lo pertanyent al
ekfant. Elef'.intino. El phantinus.
ELEGANCIA, s. f. Testil elegant. Elegancia.
Eie^antia.
ELEGANCIA, gracia. Buen arte, elegancia, des-
fejo, donayre, gracia. Elegantia.
ELEGANT. adj. seLcce , cult. Elegante. Ele-
gans.
ELEGANT , hérmos. Elegante. Elegans.
ELEGANT , gracios. Donoso , gracioso. Ele-
gans.
ELEGANTÍSSIM, MA. adj. sup. Elegantiú-
■nn. EJega'.rissimu.s.
ELEGANTÍSbíMAMENT. adv. m. sup. Ele-
gantísimumente. Elegauriijiíné-
ELEGANT MENT. adv. m. Elegantemente.
Eieganter.
ELÉGER. V. a. ant. V. Elegir.
ELEGÍA, s. f. poema. Elegía. Elegia.
ELEGJAC , CA. adj. Elegiaco. Elegiacus.
ELEGIBLE, adj. Elegible. EJegi dignus, elec-
tibilis.
ELEGIR. V. a. Elegir. Eligere , deligere , se-
ligere.
ELEGIR per aclamació. f. V. Aclamació.
ELEGIT , Da. p. p. Eligido.
ELEGiTs. p. los pradéstinats. Elegidos ^ esco-
gidos. Elecii.
ELEMENT, s. m. principi físic qu'éntra en
la compo \-ió de tots los cossos naturals.
Elemento. Elementum.
ELEMENTS. p. fonaments ó primérs principis
de las ciencias y arts. Elementos. Elemen-
ta.
ELEMENTAR, adj. lo que participa deis ele-
ments. Elemental, Elementaris.
ELEMENTAR, met. fundamental, ó principal.
Elemental, elementar. Efementaris.
ELENCO, s. m. Elem-o. ELnchus.
ELET. s. m. ant. V. Electe.
ELEVACIÓ. s. f. rac.id d'alsar en alt alguna
cosa, trayendla de son lloc. Elevación. Le'
vatio , elevatio , subievatio.
ELE 2B^
ELEVACIÓ , raccio d'alsar alguna cosa per
amunt séns tráurerla de son lloc, com la
del cap, deis ulls. £ieí;acioH. Elevatio, le-
vado.
ELEVACIÓ , altura. Elevación. Altitudo , excel-
sita;;.
ELEVACIÓ, exáltacio d'algú á algún empleo,
dignitat, &c. Elevación. Exaltatio.
ELEVACIÓ, suspensió, enagénament deis sen-
cits. £/eVí3cion. Mentis elevatio, ecstasis.
ELEVAR. V. a. alsar. Elevar. Tollere, suble-
vare.
ELEVAR , coMocar a' aigú en algún empleo ho-
norífic , ó dignitat. Elevar, Exaltare.
ELEVARSE, v. r. met. arrobarse. Elevarse,
Ecstasim pati; extra se rapi.
ELEVAT, DA. p. p. Elevado.
ELEVAT , DA. adj. met. alt, com lloc elevat.
Elevado. Sublimis.
ELIENOR. s. f. ant. nom de dona. Eleonor.
Eleonor.
ELIPSE, s. f. Geom. Elipse. Elipse, elipsis.
ELÍPTIC , CA. adj. Elíptico. Elipticus.
ELIXíR. s. m. Elíxir. Succus subtiiissimus.
ELL , Ella. pron. El , ella. Ule , ipse ; illa
ipsa.
ÉLL MATEX. El mismo. Ipse.
ELLEGIR. V. a. p. u. V. Elegir.
ELLIPTICH. s. m. ant. V. Eiiptic.
ELM. s. m. Yelmo. Galea.
ELOCUCIÓ. s. f. Rét. Elocución. Elocutio.
ELOGÍ. s. m. Elogio. Elogium , laus , pracco*
nium.
ELOGIAR. V. a. Elogiar. Celebrare; laudibus
afierre.
ELOGIAT, DA. p. p. Elogiado.
ELONGAMENT, ELLONGAMENT. s. m.
ant. V. Dilació.
ELONGAR. V. a. ant. V. Allargar , diferir.
ELOQUENCIA. s. f. Eloqüencia. Eloquentia,
dicendi facundia.
ELOQÜENT. s. m. Eloqüente. Eloquens.
ELOQUENTAMENT. adv. m. ant. V. Elo-
qüentment.
ECOQUENTÍSSIM,MA. adj. sup. Eloqüen^
tísimo. Eloquentissimus , facundissimus.
ELOQÜENTISSÍMAMENT. adv. m. sup.
Eloqüentísimamente. Eloquentissimé.
ELOQÜENTMENT. adv. m. Eloqüentemen-
te. Eloquenter.
ELUDIR. V. a. fugir la dificultat ; exir d'élia
ab algún artifici. Eludir. Subterfugere , efa-
gere , declinare.
ELUDIR, fer que no tinga ef&cte alguna cosa
per raedi d'algun artifici. Eludir. Eludere,
fallere.
EM
ÉM. veu del proH. Jo. V. Me.
EMA-
588
EMA
EMANACIÓ. s. f. la acció y efecte d'emanar.
Emanación. Emanctiü.
EMANAR. V. n. derivarse. Emanar. Emana-
re.
EMANCIPACIÓ. s. f. Emancipación. Einan-
cipatio.
EMANCIPAR. V. a. Emancipar. Emancipa-
re.
EMANCIPA!, DA. p. p. Emancipado.
EMBABIECADOR, RA. s. m. y f. Embaidor.,
embaucador. Deceptor, seductor.
EMBABIÉCAR. v. a. Embaucar., embair. Se-
ducere , decipere , fa!!¿re.
EMBABIÉCAT, DA. p. p. Embaucado., em-
baído.
EMBABÍLLADOR, RA. s. m. y f. ant. V.
Embabiecador.
EMBABILLAMENT. s. m. ant. Embauca-
miento , embaimiento. lUusio.
EMBABILLAR. v. a. ant. V. Embabiecar.
EMBADALIMENT. s. m. Embelesamiento^
embeleso, embebecimiento. Stupor.
EMBADALIRSE. v. r. Embelesarse , embe-
becerse. Stupefi.-ri.
EMBADALIT , DA. p. p. Embelesado , embe-
becido.
EMBADOCARSE. v. r. V. Embadalirse.
ElMBADOCAT, DA. p. p. V. Embadalit.
EMBAFAR. v. a. éls menjars sobradament
dblsos ó grassos. Empalagar. Fastidire.
EMBAFAR. Hict. disgustar alguna coca , particu-
larment per repetida. Empalagar. Fastidire,
nauseam creare.
EMBAFAT, DA. p. p. Empalagado.
EMBAGACIR, EMBAGASSIR. v. a. ant.
V. Prostituir.
EMBAHÜCADOR. s. m. ant. V. Embabieca-
dor.
EMBAÍRSE. V. r. ant. quedar embadalit, pa-
rat. V. Embadalirse.
EMBAJANIMENT. s. m. ant. Embobecimien-
to. Stupor.
EMBAJANIRSE. v. r. ant. tornarse estúpido.
Embobecerse. Stupere.
EMBAJANIT, DA. p. p. Embobecido.
EMBALAR, v. a. fer fardos ó balas de roba,
paper, ócc. Embalar. Sarcinas struere,com-
ponere , consarcinare.
EMBALAT, DA. p. p. Embalado.
EMBALECO. s. m. V. Embeleco.
EMBALSAMAR, v. a. Embalsamar. Aroma-
tibus condire.
EMBALSAMA!, DA. p. p. Embalsamado.
EMBANT. s. m. ant. V. Envá.
EMBARAS. s. m. V. Embras.
EMBARASSAR. v. a. V. Embrassar.
EMBARATIR. v. a. Abaratar. Prxtium im-
minu^re.
EMBARATIT, DA. p. p. Abaratado.
EMBARC. s. m.Ia acció d'embarca'r y embar-
EMB
carse. Embarco , embarque. Sarcinarum in
navem introductio ; in navem conscensio.
EMBARCACIÓ. s. f. Embarcación. Navis,
navigium.
EMBARCAMENT. s. m. ant. V. Embarc.
EMBARCAR, v. a. Embarcar. Aiiquid in na-
vem imponcre , inferre , inducere ; aiiquid
navigio immittere.
EMBARCARSE, v. r. Embarcarse. Navem
conscendere.
EMBARCA!, DA. p. p. Embarcado.
EMBARG. s. m. ampara. V. Ampara.
EMEARG. ant. impediment. Empacho , embara-
zo , estorbo. Impedimentum , obstaculum.
POSAR EMBARG. V. Embargar.
SOLTAR l'embarg. Soltar el embargo. Expe-
diré.
EMBARGAMENT. s. m. ant. V. Embarg,
en son si^gon significat.
EMBARGAR. V. a. ant. destórbar, impedir.
Embargar. Impediré.
EMBARGAR, éls frujíts , béns , diners , Scc,
segrestarlos per brde de superior. V. Ampa-
rar , en él tercer significat.
EMBARGAR l'üera. f. impedir la prosecucid de
lo que s'edifica. Embargar ., poner embargo.
Impediré.
EMBARGA!, DA. p. p. Embargado.
EMBARNiSSAR. v. a. Embarnizar. Gummi
linire , incrustare.
EMBARNISSAR, la tcrríssa. Fidrjflf . Vítreum lini-
men inducere.
EMBARNISSA!, DA. p. p. Embarnizado^
vidriado,
EMBARRANCAR, v. a. ficar en un barranc.
Abarrancar. In prwrupta inducere.
EMBARRANCAR, met. ficar en un negoci arduo,
espinos, de difícil e'xit. Meter en un bar-
raneo. Arduis negotiis implicare.
EMBARRANCA!, DA. p. p. Abarrancados-
metido en un barranco.
EMBARRAR, v. a. tancar una porta ab barra.
Atrancar , trancar. Obducto vecte iaauam,
valvas occludexe , obfirmare.
EMBARTAR, EMBRATAR. v^. a. ant. V. Einbru-
tar.
EMBASSARSE. v. r. Rebalsarse , estancarse.
Stagnare.
EMBAS!AR. V. a. Bastear., embastar., hil-
vanar. Filo suturam notare, firmare.
EMBAS!ARDIR. V. n. ant. V. Degene-
rar.
EMBAS!AS. p. bastas ó punts llargs. Pasos.,
hilvanes. Acús puncta protensa.
EMBAS!A! , DA. p. p. Basteado , embasta-
do , hilvanado.
EMBA!. s. m. él cop. que donan las onadas á
las rocas. Embate. Undarum Ímpetus.
EMBAUCAR, v. a. ant. embabiecar. Embau-
car. Illudere , decipere.
EM-
EMB
EMBAULAR, v. a^ posar al baúl. Embaular.
Arcuatae árese immittere.
EMBAXADA. s. f. Embaxada. Legatio.
EMBAXADOR. s. m. Embaxador. Legatus.
«MBAXAOOR DE MALAS NOVAS Ó NOTICIAS. CofreO
de malas nuevas. Oniiiiosus nuntius.
EMBAXADORA. s. f. Embaxatriz. Legati
uxor.
EMBEGUT, DA. p. p. enclos , contingut.
Embebido.
EMBEGUT adj. ant. parat , embadálit. Embe-
becido. Hserens.
EMBÉLECAIX)R , RA. s. m. y f. V. Emb¿-
lequejador.
EMBELECO, s. m. embustería , ficció. Em-
beleco , trapaza. Techna.
EMBELECO , nientider , fais. V. Embélequeja-
dor.
EMBÉLEQUEJADOR , RA. s. m. y f. Em-
belecador , embaidor. Mendax.
EMBÉLEQÜEJAR. v. a. Embelecar , trapa-
cear. Mentiri.
EMBELEQUERÍA, s. f. V. Embeleco en s6n
primer significar.
EMBELLIR. v. a. Hermosear. Ornare, deco-
rare , exornare , polire.
EMBÉLLIT , DA. p. p. Hermoseado.
EMBÉLLIMENT. s. m, V. Adorno.
EMBESTIDA, s. f. Embestida , acometida^
acometimiento , ar remetimiento , arremetida.
Invasio , irruptio.
BONAR un'embéstida. f. Arremeter , dar una
arremetida. Irrumpere.
pegar , donar un'embéstida. f. met. crexer
mblt ab poc téinps. Dar un estiran. Breví
crescere , adolescere.
EMBESTIR. V. a. llansarse contra algii ó al-
guna cosa. Embestir., acometer ., arremeter.
Irrumpere.
EMBESTIR , escométrer á algú. V. Escome'trer.
embestir, met. determinarse á alguna cosa ar-
dua. Arrestarse.,atreverse. Audere, intentare.
embestir, met. empe'ndrer , com: embestir un
negoci. Acometer. Aggredi.
embestir la son, la MaLALTÍA , LA TENTA-
ció, &c. Acometer el sueño ^ la enfermedad.,
la tentación., &c. Instare, urgere.
EMBETUMAR. v. a. Embetunar., betunar.
Bitumine inducero , illinire.
EMBETÜMAT , DA. p. p. Embetunado , be-
tunado.
EMBÉURER. v. a. Embeber. Imbibere.
EMBIGAR. V. a. Envigar. Contignare.
ÉMBLA. s. f. ant. V. Adzembla.
EMBLANCAR. v. a. las pareds. Enlucir.
Dealbare.
EMBLANQUÍNADOR. s. m. Enjalbegador.
Dealbator.
EMBLANQÜÍNAMENT. s. m. ant. Blan-
queo., jalbegue. Dealbatio,
T«m. L
EMBLANQUINAR. v. a. Enjalbegar, jalbe^
gar ., encalar., blanquear. Dealbare parietes.
EMBLANQÜIR. v. a. p. u. fer tornar blanc.
Emblanquecer. Dealbare.
EMBLANQÜIR. p. u. V. Emblanqujnar.
EMBLANQÜIR. V. n. ant. tornarse blanc de ca-
beiis. Encanecer. Canescere.
EMBLAR. V. a. ant. V. Robar.
EMBLAT, DA. p. p. ant. V. Robat.
EMBLEMA, s. í. Emblema. Emblemma.
EMBOBAMEiNT. s. m. Embobamiento. Sta-
por.
EMBOBARSE, v. r. Embobarse. Stupefieri.
EMBOBAT , DA. p. p. Embobado.
EMBOCADOR, s. m. ant, boca, canal ó pa»
estret. Embocadero. Ostium.
EMBOCAR. V. a. licar dins de la boca alguna
cosa. Embocar. Ori inferre, intrudere.
EMBOCAR, met. fer créurer á algú lo que no e»
cert. Embocar. Falsa ingerere.
EMBOCAR. V. B. menjar molt, y depréssa. £m-
bocar ., engullir. Deglutiré, devorare.
EMBOCARSE, v. r. ficarse per algún carrer,
ó altre pas. Embocar la calle üc. Intrare.
EMBOCAT, DA. p. p. Embocado, engulli-
do.
EMBOL. $. m. en las bombas d'aygua y altras,
máquinas. Embolo , macho. Embolum.
EMBOLIC. s, m. farcéll ó cosa semblant.
Envoltorio. ínvolucrum.
EMBOLIC, él que resulta en las madéxas de seda,
rams de fil , llana &c. y en altras cosas, per
haberse entremesclat los uns fíls ab éh al-
tres, ó per causas seniblants. Maraña, enre-
do, ímplicatio.
EMBOLie. met. confusió causada per alguna fal-
sedat ó mentida. Maraña. Confusio.
EMBOLICADOR. s. m. Enredador. Mendax.
EMBOLICAR. v. a. cubrir una cosa ab altra,
voltand,ó doblegand la que cubrex , com.
una moneda ab un papér. Envolver. Invol-
vere , obvolvere.
EMiJOLiCAR , ab draps, bayetas &c. alguna part
del eos en que s' té algún mal. Entrapajar.
Pannis involvere.
EMBOLICAR , embullar, cóm éls cabells, un raní
de fil , &c. Enmarañar. Intricare.
EMBOLICAR , entreiiieáclar unas cosas ab altras á
trabarlas y enliassarlas confusament entre sí.
Enredar. Confundere , implicare.
EMBOLICAR, mesclar una cosa ab altras de mo-
do que dificiinicnt puga distingirse ó trobar»
se , com nn papér entre mólts altres. Envol-
ver. Involvere.
EMBOLICAR , met. confóndrer un assumpto, ne-
goci ó dependencia. Enredar., enmarañar.
Turbare , confund:r¿.
EMBOLICAR. met.ficar á algú en algún assumpto,
dependencia, ó negoci escabros, ó d« difícil
éxlt. Enredar. Implicare.
Dddd Enj.
Q90 EMB
BMEoi.icAR LA BOGA. f. iiiet desbaratar algún
negoci , ó altra cosa. Revolver la feria. Per-
turbare.
EMBOl.ICARSE. AB LA CAPA , MANTELLINA ,
ó¿c. Revolverse en la capa , mantilla , ^c.
Pallio, velaniine se obvolvere.
embol:carse. met. en algún negoci, fét , &c.
Envolverse , enredarse. Implicari , involvi,
permisceri.
EMBOLICAT , DA. p. p. Envuelto , enre-
dado.
EMBoncAT. adj. dificultos , pie d'embolícs.
Enredoso. Impücatus.
EMBOLICAYRE. s. m. V. Embolicador.
.EMBOLISME, s. m. intercalacid. Embolismo.
Embulisinus, intercalacio.
EMBOLiS-iiE , inet. confusio, embolic en algún
negoci. Embolismo, Confusio.
.EMBOLT, TA. p. p. ant. V. Embolicat.
EMBOLUM. s. ni. Balumbo. Volumen.
.EMBORRAR, v- a. umplir de borra las cadl-
ras, albardas, &c. Emborrar., atiborrar. To-
mento replere , intarcire. •■
EMBORRAR , la llana. Emborrar. Iteratí). carmi-
nare. . . ■
EMBORRAR. iTiet. vulg. mcnjar molt. Atracar ,
atracarse., tupirse., atiborrarse. Ciho.oppleñ.,
rep.leri , satiari. i ■ : .
EMBORRAT, DA. p. p. Atiborrado , ¿nibor-
rado.
EMBORRATXAR. v. a. Emborrachar. Ine-
briare.
EMBORRATXARSE. v. r. Emborracharse.
Inebriar!.
EMBORRATXAT, DA. p. p. Emborracha-
do. . .
ExMBORRISSAR. v. a. cardar per primera
vegada la llana. Emborrizar, carduzar. Car-
minare.
EMBORRÓSSARSE. v. r. Embozarse. Fa-
ciem velare.
EMBORROSSAT, DA. p. p. Embozado.
EMBORSAR. v. a. ant. ficar en la bossa.
, V. Eiubossar.
EMBOS. s. m. Embozo , tapujo. Velamen.
.EMBOSCADA, s. f. aguayt. Emboscada. Insi-
dia:.
EMBOSCARSE, v. r. ant. entrársen á l'es-
pessor d'algun bosc. Emboscarse. Se in syl-
vara recipere.
EMBOSCAT, DA. p. p. Emboscado.
EMBÓSSAR. V. a. ficar á la bossa. Embolsar.
In crumenam recondere ; in marsupium con-
iicere.
JJMBÓSSARSE. V. r. cubrirse la cara ab
l'embos. Embozarse , tapujarse. Faciera ve-
lare , obtegere pallio.
EMBOSSAT, DA. p. p. cubert de cara ab
l'embos. Embozado , tapujado.
EMBOTAR. V. a., introdyir ¿I vi ó altre licor
EMB
i Isi bbta. Encubar , cfivasar. la doliuin~in-
fiindere.
EMBOTAR-, introduir él vi, oli ó altre licor en
.éls büts. Envasar. Iq utrem infundere.
EMBOTAR , EMBOTíR. p. u. fer tomar tox él tall
del ganivet , navaja , &c. Embotar. Obtun-
dere., hebetare.
EMBOTAT , DA. p. p. Encubado , envasado.
EMBüTlMENT. sy-in. Hinchazón. Tumor,
irillatio.
EMBOTINAT, DA. adj. fét en forma de boti.
Abotinado. Ad cothurni formara.
EMBOTIR. V. a. Hinchar^ abotagar. Inflare.
EMEOTiR. p.u.fer tornar tox el tall del ganivet,
navaja , &c. V. Embotar.
EMBOTIRSE. v. r. Hincharse., abotagarse.
íntumescere.
EMBOTIT, DA. p. p. Hinchado, abotagado.
EM BOTONAR, v. a. ant. córdar éls botons
Abotonar. Vestís glóbulos ocellis indcre.
EMBOTXAR. v. a. irapeMir una bbt.va ab él
cop d'un nltra que s' tira contra élla.i>oc/jíjr.
Globulura alterius globuli ictu trudere , ab-
ducere , pellere.
EMBÓTx.AR , guarnir algún quarto de la planta
dita botxa per filar los cues de seda. Embo-
bar. Abrotani fascículos ordinare , struere,
adaptare. ■<
EMBÓTXAT. s. m. l'enramada de bótxas en
que filan éls cues de seda. Emboxo, Abrotani
aptati ramusculi. ■,i,oi;'." .
EMBRAS. s. m. Embarazo. Impédimentmn,
obstaculum , obex.
EMBRASSAR. v. a. impedir, retardar. Em-
barazar. Prsepedire , impediré. .
EMBRASSAR. ant. V. Abrassar.
EMBRASSAT , DA. p. p. Embarazado.
EMBRASSOS, SA. adj. Embarazoso. Imple-
xos , moiestus.
EMBRASSOSÍSSIM , MA. adj. sup. Embara-
zosi'simo. Valde implexus.
EMBRAVIMENT. s. m. ant. Embravecimien-
to. Saevitia, feritas;
EMBRAVIRSE. v. r. ant. Embravecerse. Irá
incitari ; saevíre , eíferarí.
EMBRAVIT , DA. p. p. ant. Embravecido.
EMBRIAG, GA. s. m. y f. p. u. Embriagado.,
borracho. Ebriosus , temulentus.
EMBRIAGAR, v. a. emborratxar. Embriagar.
Inebriare.
EMBRIAGAR, met. cpagenar , transportar. Em-
briagar. Inebriare.
EMBRIAGARSE, v. r. Embriagarse. Ine-
briari.
EMBRIAGAT ., BA. p. p. Embriagado.
EMBRIAGUERÍA. s. f. ant. V. Embria-
guesa.
EMBRÍAGUESA. s. f, p. u. Embriaguez.
Ebrietas.
EMBRIDAR, v. a. Embridar. Prsenare.
EM-
' EMB
EMBRTDAT, DA. p. p. Embridado.
EMBRIÓ, s. m. Embrión. Poetus.
ESTAR EN EMBRió. f. ■ mef. Estar en embrión.
Rem esse immaturam , indigestani.
EMBROLL. s. m. Embrollo. Dolus , fraus,
confusio.
EMBROLLADOR, s. m. Embrollador , em-
■ ¿iroi/on. Implicans, irretiens.
EIMBRÓLLAR. v. a. Embrollar. Implicare,
■ irretire, confundere.
EMBROLLAT, DA. p. p. Embrollado.
EMBROLL A YRE. s. m. V. Embrollador.
EMl^ROMAR. V. a. vulg. enganyar á algú.
Embromar \ embaucar. Dolosis verbis falle-
re , decipere.
EMBROMARSE, v. r. él lémps. V. Ennu-
v5lar<e.
EMBROMAT, DA. p. p. Embromado , em-
baucado.
BMBROMAT , dít del témps. Nebuloso. Nubilus.
EMBROMAT DE CAP. V. Espe's de cap.
EMBRUTAMENT. s, m. ant. Ensuciamiento.
Inquinatio.
EMBRÜTAR. v. a. Ensuciar , emporcar. In-
quinare, foedare, macúlate, poUuere, cons-
putcare.
BMErutar , tacar, com : embrutar de vi, d'oli,
&c. Manchar. Maculare.
EMBRUTAR DE CERA. EnceroT. Cera inqui-
nare.
EMBRUTAR DE GRÉx. Pringar. Pinguedine foe-
dare.
BMBRUTAR papér. f. escTiurer niolt séns subs-
tancia ni profit. Manchar el papel. Inepté
scribcre.
EMBRUTAT, DA. p. p. Ensuciado., empor-
cado.
EMBRUTiRSE. v. r. ant. V. Embrutarse.
BMBRUTiRSE. ant. entorpirse l'us de la rahó.
Embrutecerse. Obbrutescerc.
EMBRUXADüR , RA. s. m. y f. ant. Hechi^
cero. Veneficus.
EMBRÜXAMENT. s. m. ant. Hechicería.
Veneiicium.
EMBRUXAR. v. a. Hechizar. Fascinare.
EMBRÜXAT, DA. p. p. Hechizado.
EMBUCHACAR, v. a. ant. ménjar molt. Em-
buchar. Gurgitare.
EMBUFAGAT , DA. adj. ant. V. Esbufagat.
EMBULL. s. m. V. EmbüJic.
EMBULLADOR, s. m. ant. Enredador. In-
^ tricator.
EMBULLAR, v. a. V. Embolicar.
EMBULLAR ÉL CAP , ELS CABEiLS. Dcspeytjar.
Repectere.
EMBULLA!, DA. p. p. V. EmboÜcat.
RAM EMBULLAT. loc. mct. Madcxa sin cucnda.
Implexa res.
'EMBUSSARSE, una canonada , conducto,
&c. Atramparse ., asolvarse. Obstruí.
EMB 291
EMBUSSAT, DA. adj. dit d'una canonada,
conducto, &c. Atrampado., asohado ., ciego.
Obstructus.
EMBUSTEJAR. v. n. ant. V. Embusteréjar.
EMBUSTERAS, s. m. aum. Embusterazo.
Fraudulentissimus.
EMBUSTÉREJADOR, RA. s. m. y f. V.
Embustero.
EMBUSTERÉJAR. v. n. Embustear. Mentiri,
fallere.
EMBUSTERÍA, s. f. Embuste. Pallacia , do-
losa verba.
EMBUSTERO , RA. s. m. y f. Embustero.
Mendax , failax.
EMBUT. s. m. Embudo. Infundibulum. i
FER EMBUTS. f. parlar ab diíicultat. Tartajear^
tartalear. Balbutire ; lingua ritabare.
NO FER EMBUTS. f. met. parlar ciar , dir llibré-
ment son sentir. No morderse los labios.
Aperté & liberé loqui.
EMBUTEJAR. v. n. V. Per embuts.
EMBUTET. s. m. dinj. Embudito. Infundibu-
lum parvum.
EMENA. s. f. ant. V. Esmena.
EMENAR , EMMENAR , ENMENAR.
v. a. ant. V. Esmenar.
EMENDACIÓ. s. f. ant. V. Esmena.
EMENDAR, v. a. ant, V. Esmenar.
EMERGENT. adj. lo qus nax ó té principi
d'altra cosa. Emergente. Emergens.
EMERGIR. V. a. ant. ocórrer. Ocurrir, sobre*
venir. Occurrere.
EME TIC , CA. adj. Emético. Emeticum.
EMÉTjc. s. m. Emético. Vomitum provocans;
emeticus.
ÉMFASIS. s. f. Énfasis. Emphasis.
EMPATIO, CA. adj. £«/á?¿co. Efficax , po-
tens.
EMPÁTICAMENT. adv. m. EnJ áticamente.
Potentibus admodum verbis.
EMFITÉUSIS. s. f. Enfitéusis. Emphyteusis.
EMFITÉUTIC , CA. adj. Enfitéutico. Ea-
phyteuticus.
EMFITEÜTICARI, ría. adj. Enfiteuticario.
Emphyteuticarius.
EMIGRACIO. s. f. Emigración. Emigratio.
EMÍGRANT. s. m. Emigrante. Emigrans.
EMIGRAR, v. a. Emigrar. Emigrare.
EMINENCIA, s. f. altura. Eminencia. Editus
locus ; eminentia.
EMINENCIA, met. exceMencia, sublimitat. Em'f'
nencia. Eminentia, excellentia.
EMINENCIA, títol d' hopor . que s' dona ais
Carderals. Eminencia. Eminentia.
EMINENT. adj. eievat , alt. Eminente. Emi-
nens , excelsus , altas , suMimis.
EMINENT. met. excellent. Eiiúnente. Eminens,
exccllens.
EMINENTÍSSÍM, MA. adj. sup. Eoiinent/si-
mo. Eminentissimus.
EMl-
292 EMI
EMiNENTÍssiM , títol d' honof. EmtKentüimo.
Eininentissimus.
EMINENTMENT. adv. m. Eminentemente.
Eminenter, perfecté.
EMISSARI. s. .T. Emisario. Emissarius.
EMMATRICULACÍÓ. s. f. ant. V. Matricu-
lació, matrícula.
EMMATRICÜLAR. v. a. ant. V. Matricu-
lar.
EMMUSTEIMENT. s. m. ant. Marchiiura.
Marcor.
EMMUSTEIRSE. v. r. ant. V. Enmusti-
garse.
EMOLIENT. adj. Emoliente. Emmolliens.
EMOLÜMENT. s. m. Emolumento. Emolu-
mentum ., commodum , utilitas.
EMPALAR. V. a. Empalar. Adigere stipitem
per médium hominem.
EMPALAT , DA. p. p. Empalado.
EMPALIAR. V. a. guarnir, cubrir las pareds
de tapisserías , ó altres draps rics. Colgar.,
emparamentar. Tapetibus ornare ; aulseis te-
gerá.
EMPALIAR, met. cubrir , dissimular. Paliar.
Speciosé dissimulare ; facta velare.
EMPALIAR, met. vulg. enganyar. Embaír, enga-
tusar. Decipere.
EMPALIAT , DA. p. p. Colgado , paliado.
EMPANADA, s. f. menjar axí dit. Empanada.
Art ocreas.
EMPANADA, met. convení secrét entr'alguns, per
algún fi. Pastel. Conventio.
EMPANTANEGAT , DA. p. p. Empanta-
nado.
EMPAPAR. V. a. Empapar. Imbuere.
EMPAPARSE. V. r. Empaparse. Imbui.
EMPAPARSE, met. imbuirse d'alguna máxima,
doctrina , &c. Empaparse. Imbui.
EMPAPATX. s. m. enfit. Empacho de estoma-
go , embarazo de estómago. Cruditas.
EMPAPATXAR. v. a. Cargar, embarazar el
estómago. Stomachum gravare.
EMPAPATXARSE. v. r. eníitarse. Empa-
charse., empaparse. Oppleri , infarciri.
E?vIPAPATXAT, DA. p. p. Empachado.
EM PAPER AR. v. a. Empapelar. Papyro in-
volvere , obvolvere.
EMPAQUETAR, v. a. Empacar., empaquetar.
In fasces colligere.
EMPARA. s. f. V. Ampara.
POSAR EMPARA. Embargar. Impediré.
TRÁuRER l'empara. Desembargar. Expediré.
EMPARAMEN!, s. m. ant. V. Ampara.
EMPARAMENT. ant. V. Amparo, proteccid.
EMPARAMENTAR, v. a. ant. V. Empaliar
en son primer significat.
EMPARAR. v. a. ant. V. Amparar en tbts sos
significats.
EMPARAR. ant. V. Apiíndrer.
EMPARAR. ant. V. Empe'ndrer.
EMP
EMPARARSE. v. r. ant. Erapéndrerse , pén-
drer á son cárreg , péndrer alguna empresa.
Tomar. Assumere ; sibi assumere.
EMPARARSE. ant. V. Apoderarse, péndrer.
EMPARAT, DA. p. p. Embargado ., ampa-
rado.
EMPARENTAR. V. a. Emparentar., entron-
car. Affinitate cum aliquo devinciri, con-
iungi , copulari.
EMPARENTAT, DA. p. p. Emparentado.,
entroncado,
EMPARRAT. s. m. Emparrado. Vitibus ins-
tructa pérgula.
EMPASSARSE. v. r. no detenirse alguna co-
sa en altra en que s'enclou, ó per ah6nt pas-
sa ; exirse d'élla. Passarse. Dilabi.
EMPASSARSE , alguna cosa per algún conducto
estret , per algún forat. Colarse , pasarse.
Traiici.
EMPASSARSE, dcspassarse. V. Despassarse , de-
senfilarse.
empajSarse , enviarse él menjar ó be'urer. V.
Enviarse.
EMPASSARSE , pasarsen' algún número , quanti-
tat ó partida contand ; algún mbt , ratlla,
plana llegind , &c. Pasarse. Prastennittere.
EMPASSARSE. met.créurer facilment lo inverosí-
mil ó que no te fonament. Tragarse. lis quae
omni carent probabilitate assentiri.
EMPASSARSEN' , defallirse per falta d'ali-
ment. Ahilarse. Linqui animo ^ defícere prae
inedia.
EMPASTAR. V. a. ant. V. Empastissar.
EMPASTIFERAR. v. a. V. Empastissar.
EMPASTISSAR. v. a. Embarrar., embadur-
nar. Lato aut alio simili abducere , inqui-
nare.
EMPASTISSARSE. v. r. Emplastarse , emba-
durnarse. Inquinar!.
EMPASTÍSSAT , DA. p. p. Emplastado , ent-
barrado , embadurnado.
EMPASTRE. s. m. V. Emplastre.
EMPATX. s. m. ant. embras , destbrb , obsta-
ele. Empacho , embarazo , impedimento, lia-
pedimentum , obstaculum.
EMPATX , verg5nya. Empacho. Pudor.
EMPATXADAMENT. adv. m. ant. Embara-
zosamente. Impedité.
EMPATXAMENT , EMPAXAMENT. s. m.
ant. V. Empatx, embras, impediment.
EMPATXAR. V. a. ant. embrassar, destorbar.
Empachar , embarazar , impedir , estorvafx
Impediré , obstare.
EMPATXAR. aiit. V. Prohibir , privar , vedar.
EMPATXAR. ant. V. Envergonyir.
EMPATXARSE. v. r. turbarse , pararse , en-
vergonyirse. Empacharse. Prapediri subrus-
tico pudore , impedir!.
EMPATXARSE. ant. ficarse algií en lo que no H
toca. Meterse , ingerirá alguno en lo que na
le
EMP
h va. Alíenís negotiis non vecítum aliqaem
se immiscere.
EMPATXAT, DA. p. p. Empachado.
EPííPATZ, EMPAX. g. m. ant. V. Empatx.
EMPAYTAR. y. a. Acosar. Cursu preniere.
EMPEDER, RA. adj. Estítico^ eitt'píko.
Stipticus.
EMPEDÉRNÍT , DA. p. p. Empedernido.
EMPEDÍMENT. s. m. anr. V. Inipediment.
EMPEDRADOR, s. m. Empedrador. Pavi-
mentoruiii structor.
EMPEDRAR, v. a. Empedrar. Viam lapidl-
bus sternere , struere.
EMPEDRAR AB PALETs. Enguijarrar, Co'chlacis
sternere.
EMPEDRAT , DA. p. p. Empedrado.
fMPEDRAT. s. ni. paviment format de pédras.
Empedrado. Pavimentuní lapidibus instruc-
tum.
BÁTRER l'empedrat. f. Hict. fam. ant. V. Bá-
trer.
EMPEDRE[R. v. a. ant. petrificar. V. Petri-
ficar.
EMPEDREÍRSE. v. r. endurirse. Empeder-
necerss , rnupedernirse. Indurar!.
EMPEDREÍRSE , dit del ménjar. V. Empeltreir-
se.
EMPEDREÍRSE, ant. Petrifitarse. Lapidescere.
EMPEDREIT, DA. p. p. Empsderneádo.
EMPEGAR. V. a. V. Empeguntar.
«MPEGAR , él llinyol per cusir las sabatas.
Encerotar. Ceroto oblinire.
EMPEGOTAR. v. a. V. Empeguntar.
EMPEGÜIR. V. a. ant. V. Acorrer, aver-
gonyir.
EMPEGUNTAR. v. a. Empegar. Picare , im-
picare.
EMPEGUNTAT , DA. p. p. Empegado.
EMPELT. s. m. Enxerto^ inxerío^ púa. Surcu-
lus.
EMPELTAMENT. s. m. ant. racció d'em-
peltar. Eitxerimiento ., enjertación. Insertío,
insitio.
EMPELTAR. v. a. Enxerir , enjertar , inxe-
rir , inxertar. Inserere.
íMPELTAR d'escudet. Enxertr de escudete.
. Scutulis inserere.
gMPELTAR LA VEROLA. Inocular ^ ingerir las
viruelas. Boae pus inserere.
EMPELTAT, DA. p. p. Enxerido , inxe-
rido.
EMPELTREIRSE. v. r. ant. Apelmazarse.
Indurari.
EMPELTREIT, DA. p. p. ant. Apelmazado.
EMPÉNDRER. v. a. alguna cosa. Empren-
der. Suficip^re , sumer^^ , aggredi , adoriri.
EMPEMDRER, escome'trer á aigú per pregun-
tarü alguna cosa , reconvenirlo , repondré '1
&c. Emprender. Aggredi.
ME n'empuen, ts n'empren, li n'emprbn &c.
Tom. I.
EMP 293
V. ¡mp. Me acontece, te acontece ., le aconte^
ee. Acciait mihi , tibi , illi.
EMPENTA. £. f. él cop que s' dona ab forsa
per apartar ó tráurer de son Uoo á alga ó á
alguna cosa. Empellón . empujón , rempujón^
embion. Impulsus, impulsio.
EMPENTA , la forsa que fa alguna cosa per
mdurer ó detenir á aitra, com la que fan las
pédras de Parrancada d'un are. Empuje^
empujo. Impulsus.
DONAR EMPENTAS, f. Empujar , empellar , im-
peler. Impeliere.
Á EMPENTAS, m. adv. ab violencia ., 6 injuriosa-
ment; y axí s' diu qu' á algií 1' han trét
d'algun lloc A empentas. A empellones ., á
empujnnss. Violenter.
EMPENYA. s. f. parí del peu. Empeyne.
Pedís pars suprema.
EMPENYA , la de la jabata. Empella , pala,
Obstragulum.
EMPENi'AR. V. a. déxar ó donar per penyó-
ra. Empinar. Oppignerare.
EMPENYAR , obligar , precisar en algún moda
á algú á fer alguna cosa. Empeñar. Indu-
cere.
EMPENYAR , posar per empenyo. Empeñar,
Intercessorem adhiiwre.
EMPENYAR LA PARAULA. í. Empefíar la palabra.
Fidem interponere.
EMPENTARSE, v. r. contráurer alguna obli-
gació , ú empenyo. Empeñarse. Causam ,
negotium in se suscipere.
EMPENYARSE , cudéutarse. Empeñarse. jEre
alieno gravari.
EMPENYARSE , insistir CH alguna cosa. Emps-
ñarse. Persistiré ; tenaciter inslstere.
EMPENYARSE , iíiterposarse ab algú á favor
d'altre. Empeñarse. Intercederé , depre-
car!.
EMPENYARSE,d'algií; posar a' algú per empenyo.
Empeñar. Intercessorem adhibere.
EMPENYARSE LA MALALTIA , ALGÚN ASiUMPTO,
&-c. Empeñarte. Aggravari.
EMPENYAT, DA. p. p. Empeñado.
EMPENYER. v. a. Empajar^ rempujar. Pfa-
frudere.
EMPENYIMENT. s. m. ant. empenta. £m-
pi¡je.¡ empujo. Impulsus, impulsio.
EMPENYO.s.m.obligació que s' ha contret de
fer ó verificar alguna cosa. Empeño. Obli-
gatio.
EMPENYO , constancia ó insistencia en alguna
cosa. Empeño. Perseverantia, pertinacia.
EMPENYO, él cas precis en que s' troba algú de
tornar per s6n punt , exir bé d'algun as-
surapto , &c. Empeño. Obügatio.
KMPKNYO , l'obligació qua concrau ¿I qge s'o-
bliga á fer alguna cosa , pren algún assump-
to á son cárreg, &c. Empeño. Pides, obliga-
tio.
fieíe EM-
2Q4 EMP
SMPENYO, la persona que s'empenya ó interessa
á favor d'altre. Empeño. Fautor.
FKR EMPENYO. f. empciiyarse á favor d'algú.
V. Empenyarse, en son (juart signilicat.
piÍNDRER AB EMPENYO. f. enipéü'Jrer ab resolu-
ció y eficacia. Tomar con empeño ; tomar á
pechos. Suinmá contentione iimiti.
POSAR PER tMPENYu. f. V. Einp¿ny3r , en s5n
tercer significa!.
AB EMPENYO. m. adv. Con empeño. Magna
contentione; tote psccore.
EMPENYORAR. v. a. ant. donar penyora ó
per penyora. Etnpeñ.ir :, dar en prenda. Op-
pignerare , pignoii daré.
EMPERADOR, s. m. Emperador. Imperator.
EMPERADOR, pcx. Espada. Giadius.
EMPERADORA, s. f. Emperadora , empera-
triz. Imperatrix.
EMPERADRIU, EMPERATRIU. s. f. ant.
V. Eicperatris.
EMPERAIRE, EMPERAYRE. s. m. ant.
V. Emperador.
EMPERAMOR, ENPERAMOR. adv. ant.
- per amor: per causa. Por amor ., por razón.
Propcer.
EMPERATRIS. s. f. V. Emperadora.
EMPERESIR. V. n. ant. V. Emperesirse.
EMPERESIRSE. V. r. Emperezarse. Pigresce-
re.
EMPERESOSARSB. v. r. ant. V. Empefe-
sirse.
EMPERÍAL. adj. ant. V. Imperial.
EMPERIFOLLARSE, v. r. V. Empblay-
narse.
EMPERO, conj. Empero. Sed, at , veríim.
EiMPESTAR. V. a. comunicar la peste. Apes-
tar. Peste inñcere.
KMPÉSTAR , comunicar mblta pudor. Apestar.
Nimiüm foetere.
PUD qu'empesta. loe. Hiede que apesta. Ni-
miüm foeret,
EMPÉSTAT, DA. p. p. Apestado.
EMPETAR. V. a. Empatar, ^quare.
SMPETARLAS , EMI'ETAR LA BASA Á ALGÚ. f.
Eitipalársela á alguno. iEqu'jre.
EMPETRAR. v. a. ant. V. Impetrar.
•EMPHITEOT. s. m. ant. V. Eollteota.
EMPHITEOTICAL. adj. ant. V. Enfitéutic.
EVIPijORAR. V. n. territ. V. Empitjnrarse.
EMPINAR. V. a. aLar en a!t. Empinar. Eñ-
gire , attr.liere.
EMPINARSE. V. r. Empinarse. Erigí , ele-
vari,
EMPINAT, DA. p. p. Emr-Ánado.
EMPÍREO, adj. Empíreo. Empir^um caelum.
EMPÍRIC. CA. adj. Empírico. Empyricus.
EMPÍTJORAMENT. s. m'. ant. pitjóra. Peo-
ría. Dipravatio, in dcteriuí prolapsio.
EMPITJORAR. V. a. po^ar en pitjor estat.
Empeorar. Deteriu» reddere.
EMP
EMPITJÓRARSE. v. r. pitjorarse. Empeorar,
In peiüs ruere.
EMPlTjORAT, DA. p. p. Empeorado.
EMPLASTRE. s. m. Emplastro. Emplastrum,
malsgiija.
UN DINÉR DE MAL CINC SOÜS d'eMPLASTRK. rcf.
V. Dinér.
EMPLEAR. V. a. ocupar á aigú en algún ne-
goci , comissió , &c. Emplear. Muneri ali-
quein addicere.
EMPLEAR, consumir, gastar , ocupar; cora,
EMPLEAR las rendas, éi temps, &c. Emplear,
Impenderé , insumere.
EMPLEAT , DA. p. p. Empleado.
EMPLEGAR. v. a. ant. embolicar. Envolver,
Involvere.
EMPLEO, s. m. l'acció y aféete d'emplear.
Empleo. Comparatio.
EMPLEO, ocupació, ofici. Empku. Munus,offi-
cium.
EMPLOMAR. V. a. cubrir de plum ó unir ab
plóm. £.!)/)/oíHrtr. Plumbó tegere ; plumba''
re ; plumbó nectere , firmare.
EMPLOMAR , posar plomas. Emplumar. Plumis
amicire , vestiré.
EMPOBREZIR. v. a. ant. V. Empbbrir.
EMPOBRIMENT.s. m. ant. Empobrecimien-
to. Bonorum iactura.
EMPOBRIR. V. a. fer tornar pobre. Em-
pobrecer, In egestatem adducere , redige-
re.
EMPOBRIR. V. n. ant. tornarse pobre. Empo-
brecer. In egestatem venire.
EMPOBRIT, DA. p. p. Empobrecido.
EMPÓLAYNARSE. v. r. posarse bonic. Em-
peregilarse , engalanarse. Se ornare.
EMPOLAYNAT, DA. p. p. Empcregilado,
engalanado.
EMPOLSAMENT. s. m. ant. Empolvora-
miento. Pulverulatio.
EMPOLSAR. V. a. cubrir de pbls. Empolvar.,
empolvorizar , empolvorar , polvorear. Pul-
verare ; pulvere contegere.
EMPOLTRÓNIMENT. s. ra. Poltronería.,
holgazanería. Desidia.
EMPOLTRONÍRSE. v. r. Apoltronarse , em-
poltronectrse , poltronizarse. Desidere ; igna-
via teneri.
EMPOLTRÓNIT, DA. p. p. Apoltronado^
empoltronecido.
EMPOLVAR, v. 3. Empolvar. Pulvere fuca-
re , ornare : pulverare.
EMPOLVAT , DA. p. p. Empolvado.
EMPONSONYAR. v. a. ant. V. Enmatsi-
nar.
EMPONSONYAT, DA. p. p. ant. V. Ea-
matsinat.
EMPORI. s. m. 'Emporio. Emporium.
EMPÓSIT. s. ra. pósit de licor. Poso , asiento^
heces. Fxx.
EM-
EMP
EMPOSTAMENT , EMPOSTILAMENT ,
EMPÜSTISSAMENT. s. m. ant. Entabla-
dura. Contabulatio, contignatio.
EMPOSTA R. V. a. ant. V. Emposfissar.
EMPÜSTEMARSE. v. r. ant. Cir. Apost¿-
miirse. Abscessuní creare.
EMPOSTISSAR. v. a. Entablar. Tabulare,
contabulare.
EMPÜSTISSAT, DA. p. p. Entablado.
EMPosTissAT. s. IV,. Entablado , entablamento.
Tabulatum , contabulatio.
EMPOTINGAR. v. a. Xaropar , xaropear.
Medicis potionibus aliquem implere.
EMPOTINGAT, DA. p. p. Xaropado , ja-
ropeado.
EMPOTRAR. V. a. Empotrar. In murum vel
solum immittere , íntroducere.
EMPOTRAT, DA. p. p. Empotrado.
EMPOTSIM. s. m. ant. V. Empósit.
EMPOUAR. V. a. Empozar. ín puteum conii-
cere.
EMPOUAT, DA. p. p. Empozado.
EMPRÉMPTA. s. f. ant. V. Imprémpta.
EMPREMPTAR, v. a. ant. V. Lnprémptar,
estampar.
EMPREMPTAT, DA. p. p. ant. V. Im-
premptat, estampa*.
EMPRENDARáB. v. n. Prendarse. Dotibus
capi vel allici.
EMPRENDAT, DA. p. p. Prendado.
EMPRES, SA. p. p. Emprendido.
EMPRESA, s. f. l'acció y determiaacid d'em-
pindrer alguna cosa, particuiarment ardua.
Empresa. Agi^'ressio.
EMPRESA , assénro , ajust , ab qu'algú s'obliga
á fer, ó provehir d'alguna cosa. V. Assénto.
üMPRKSA , simbol ó figura enigmática. Empre-
sa. Syaiboluní , emblemriia.
EMPRESONAR. v. a. ant. Encarcelar, meter
ei ¡j cárcel. In carcerem coniicere.
EMPRESTAR, v. a. ant. déxar dinér ó altra
cosa per servirse d'élla. V. Dexar.
EMPROBAR. V. a. un vestit, &c. Probar.
Comprobare.
EMPUDEGAR. v. a. Apestar. Foetore infi-
cere.
EMPUDEGAT , DA. p. p. Apestado.
EMPUDENTIR. v. a. ant. V. Empudegar.
EMPUNYADURA. s. f. Enif uñadura , pufio.
Capuluní,
EMPUNTAR. V. a. agafar alguna cosa ab él
puny. Eitipuñar. Manu preiiendere.
EMPURPURAR. V. a. ant. Purpurar. Pur-
purare.
EMPURPÜRAT , DA. p. p. Purpurado.
EMULACIQ. s. f. Emii'actQn. ^mulatio.
EMULO, LA. adj. Émuh. yEraulus.
395
EN
EN. prep. En. In.
EtVADIR. V. a. ant. V. Añadir.
ENAGENABLE. adj. Enagenahle. Alienar!,
abaiienari valens.
ENAGENACIÓ. s. f. la acció , y d^cte d'e-
nagenar. Enajenación. Alienatio , abalie-
natio.
ENACKNACió. niet. distracció, falta d'atenciá.
Enof'enacioii. Mcntis eva^ntio.
m. Enagenam'ter.to^
EN AGEN AME NT. s.
enagenacion. Mentís evagatio.
ENAGENAR. v. a. oassar ó entregar á altre
'1 domini d'alguna cosa. Enagenar. Alienare,
abalienare.
ENAGENARSE. v. r. Enagenarse Sensibu*
orbari.
ENAGENAT , DA. p. p. Enagenado.
ENx\GRiRSE. V. r. ant. turnars' agre. Ace-
darse , agriarse. Acidum reddi.
ENAGUAS, s. f. p. Enaguas. Muliebris inte-
rior cyclas.
ENALBARDAR, v. a. ant. V. Albardar.
ENAL'LAGE. s. f. figura de Retórica. Ena-
lage. Enálage.
ENALZAR. V. a. ant. V. Alsar.
ENALZAT, DA. p. p. ant. V. Alsat.
ENAMORADA, s. f. ant. V. Festéjadora. '
ENAMORADET, TA. adj. dim. EnamoradU
to. Aliquantuló amore captus.
ENAMORADIS, SA. adj. Enamoradizo. In
amorem proclivis.
ENAMORADÍSSIM, MA. adj. sup. Enamo-
radísimo. Nimio amore captus.
ENAMORADOR, s. m. lo qu'atrau á ser
aiaat. Enamorador. Ad an^.urem alliciens.
ENAMORAMENT. s. m. Enamoramiento.
Amor; ad amorem aliectio.
ENAMORAR, v. a. Enamorar. Ad amorem
allicere.
ENAMORARSE, v. r. Enamorarse. Amore
atlici , capi.
HI HA UfcLS QUE s'enAIHORAN DE LLAGANYAS.
Ojos hay que de lagañojs se enaumran.
Sunt quibus wt Veneris grata est foedisíiraa
forma.
ENAMORAT , DA. p. p. Enamorado.
ENAMORAT. s. 01. ant. V. Pestéjador.
HOniE ENAMORAT MAY CASA AB SOBRAL Tef.
Hombre enamorado nunca casa con sobrado.
Nul'a levare valent sedis fastigia amantes.
PENSAN LOS EVAMURATS QUE TOTHOM TB 'LS
ULLS TANCATS. ref. Pisnsan los sna-morados
que tienen todos los ojos vendados.
Omnis amans aÜos orbatos lumine credit.
ENAMORICARSE, v. r. fam. Enamoricarse.
Levi amore afRci.
ENAMORICA!, DA. p. p. Enamoricado.
EN A-
296 ENA
ENAMUNT. adv. Aniba. Sursum , ultra.
ENANO , NA. í. m. y f. V. Nano.
BNANS, ENANZ. adv. ant. V.Abans, antes,
antes bé.
ENANT. adv. ant. En adelante. Exinde.
ENANTAR. v. a. ant. V. Avansar.
ENARBOLAR, v. a. Enarbolar. Erigere.
ENARBOLAT , DA. p. p. Enarbolndo.
ENARBORAR. v. a. ant. V, Enarbolar.
SNARBORAT, DA. p. p. ant. V. Enarbolat.
JENARDIR. V. a. Enardecer. Incendere.
ENARDIRSE. v. r. Enardecerse. ínflaramari.
ENARDIT , DA. p. p. Enardecido.
ENARMÓNIC , CA. adj. Mus. Enannónico.
Enharmonicus.
ENASPRAR. V. a. Enrodrigonar , rodrigar.
Pulcimenta arboribu» apponere-; pedare, im-
pedare.
ENASPRAT, DA. p. p. Enrodrigonado ., ro-
drigado.
ENASPRIRSE. v. r. met. ant. hl mar. En-
cretparse. Tumescere.
ENASTAR. V. a. ant. posar al ast. Espetar.
Verú figere ; in verú indere.
ENASTAR , traspassar , clavar. Espetar. Trans-
fodere , transfigere.
ENASTAT , DA. p. p. Espetado.
ENAVALL. adv. Abaxo. Deorsüm , ab , in-
frá.
DE tAuladas ENAVALL. loc. De tejas abaxo.
Ut res esse solent.
EN BADA. m. adv. anf. en va. V. Endeba-
des.
ENBAJANIRSE. v. r. ant. Embobecerse. Stu-
pidum fieri.
ENBAJANIT, DA. p. p. Embobecido.
ENCARGAR, v. a. ant. impedir. Embargar,
embarazar. Obstare , impediré.
ENBRONCH, CA. adj. ant. Corvo. Curvus.
ENCABACETAT, DA. adj. ant. cubert ab él
capacet. Encapacetado. Galeatus.
ENCABALLADA, s. f. Armadura .^ armazón.
Fulcimentiim.
ENCABESTRAR, v. a. posar él cabestre. En-
cabestrar. Capistrare.
ENCABESTRARSE, v. r. posarse alguna co-
sa al cap. V. Encasquetarse.
ENCABESTRAT, DA. p. p. Encabestrado.
ENCADARNARSE. v. r. Acatarrarse. Ca-
tarro laborare.
EECADARNAT, DA. p. p. Acatarrado.
ENCADENAMENT. s. m. Encadenamiento.,
encadenadura. Concatenatio, series, ordo.
ENCADENAR, v. a. lligar ab cadenas. Enca-
denar. Catenis constringere , illigare , vin-
cire.
ENCADENAR , éls grans de rosari. Engarzar.
Glóbulos metalli filo connectere.
ENCADENAR, mct. trabar y unir unas cpsas ab
altras. Eneadtnar. Unir», nectere.
ENC
DA. p. p. Encadenado , en-
t. f. ant. Encaladura,
ant. V. Emblanquinar,
ENCADENAT ,
garzado.
ENCALCÍNADURA
Ex calce dealbatio.
ENCALCINAR. v. a
ENCALC. s. m. ant. V. Encalsament.
ENCALLARSE, v. r. Atascarse. Adhsrere.
ENCALLARSE , l'embarcació. Encallar. Naveiu
hserere in scopulis, in brevibus.
ENCALLAT , DA. p. p. Encallado.
ENCALMAR, v. a. aat. V. Calmar.
ENCALMAR, p. u. euganyar ab rahóns. Engay-
tar , engatusar. Decipere»
ENCALMARSE, r. r. parar l'ayre. Echarst
el ayre , calmar el ayre. Sedari ventum,
ENCALMAT , DA. p. p. V. Calmat.
ENCALSAMENT. s. m. ant. Acosamiento,
alcance. Inseccatio.
ENCALSAR. v. a. ant. Acosar, seguir el al-
cance. Cursu premere, insequi.
ENCALVIMENT. s. m. ant. Calvex, calvesa.
Calvities, calvitium.
ENCALVIRSE. v. r. Encalvecer. Calvere ,
calvescere.
ENCALVIT , DA. p. p. Encalvecido.
ENCAMÍNAMENT. s. m. ant. V. Direcció.
ENCAMINAR, v. a. mostrar él cami. Enca-
minar. Viam monstrare.
ENCAMINAR, met. dirigir á algú en algún as-
sumpto, negoci, &c. Encaminar. Dirigere,
ducere.
ENCAMINAR, mct. dirigir alguna coía á algua
fi. Encaminar. Dirigere.
ENCAMÍNAT , DA. p. p. Encaminado.
ENCAMORRAR. v. a. vulg. p. u. V. Engalipar.
ENCANT. s. m. efécte ú obra qu'exécuta Ten-
cantador. V. Encantament.
ENCANT. met. lo que suspen éls sentits, com la
niblta hermosura ó perfecció. Encanto. In-
cantamentum.
EíTCAMT , venda pública d'alguns béns ó alajas
Almoneda. Subhastatio.
ANAK. AB LA VIDA AL KMCANT. f, V. Aoar.
ANAR Ai ENCANT ALGUNA COSA. f. yéndréríe en
ell. Ir al subhasto. Subhastari.
PER ENCAKT. f. véndrer en Tencant algunas
alajas. Almonedear. Auctionari.
VéwDRKR AL ENCAiíT. Vender ea almoneda, al-
monedear. Auctionari.
ENCANTAMENT. s. re. E»canto. Stupor;
sensuum alienatio.
PER ART d'encantamknt. f. fam. V. Art.
ENCANTAR, v. a. causar algún efécte per
art d'encantament. Encantar. Cantionilius,
carmine aliquem ligare ; faceré ut res alia
quám sunt appareant.
encantar, met. déxar «uspes , absort. Encan-^
tat. Incantare.
ENCANTAR , lo quc s' vol véndrcf al encant.
Subhastar, Subha»tare.
D0-'
ENC
DONAR encantarías, f. met. ab que s'explica
Tatractiu d'algú respecte d'altre. Dar sesos
■ de mosquito. Veluti fascinare.
ENCANTARSE. V. r. Embebecerse ., embele-
sarse. Stupefieri; extra se rapi.
ENCANTAT, DA. p. p. Encantado.
ENCANTAT. adj. met. tonto , parat. Torpe ^ lerdo.
Hebes , stupidus.
oÉXAR ENCANTAT. f. V. Déxar.
CASA ENCANTADA : PALACIO ENCANTAT. Casa en-
cantada : Palacio encantado. Spatiosa domus
& paucis vel abditis incolis habitata.
ENCANYISSAR. v. a. Encañar. Arundinea
crate vallare ; arundinibus fulcire.
ENCANYISSAT. s. m. canyis. Caftizo. Arun-
dinea orates.
ENCANYISSAT , M qu' á manera de tanca, ó posat
en las pareds, servex en los jardins, y horts
per tancarlos ó enramar en élls los arbres y
plantas. Encañado. Cannarum septum.
ENCAPAT, DA. adj. Encapado. Pallio ob-
ductus.
ENCAPSAR. V. a. ant. V. Encaxonar.
ENCAPUTXAR. r. a. ant. Encapuchar. Cu-
cullo tegere.
ENCARA, adv. Aun, todavía, mas, amas. Ad-
huc, etiam.
BNCARA BE , ENCARA BO , ENCARA VENTURA.
loe. Aun bien. Bené quod ; faustum quod.
«SCARA MES. loe. Aun mas , mas aun , todavía
mas. Praeterea , praeter id , etiam.
BNCASAQUE. adv. m. Aunque. Quamquam.
ENCARAR I/'escopeta , TRABuc , &c. f. EncoraT
la escopeta , trabuco , i¿c. In os alicuius
scloppetum intendere.
ENCARCARAMExNT. s. m. Envaramiento.
Torpor.
ENCARCARARSE. v. r. algún mémbre. En-
vararse. Torpore affici.
ENCARGAR AT, DA. adj. Yerto, envarado.
Rigidus ; torpore aftectus.
ENCARCAXAT , DA. adj. ant. Encarcaxado.
Pharetratus.
ENCARCERAR. v. a. ant. Encarcelar. In
carcerem mittere.
ENCARIDAMENT. adv. m. Encarecidamen-
te x, con encarecimiento. Impensé , summé ,
ennixé.
ENCARIMENT. s. m. aument de preu. En-
carecimiento. Praetii auctio.
ENCARIMENT, ponderació. Encarecimiento, km-
plificatio.
ENCARÍR. V. a. aumentar él preu. Encarecer.
Augere praetium.
ENCARiR. met. ponderar, exagerar alguna cosa.
Encarecer. Extoilere , ampliñcare.
ENCARIT , DA. p. p. Encarecido.
ENCARNACÍO. s. f. per r.ntonomasia h\ mis-
teri de la del Pili de Déu. Encarnación.
Divini Verbi incarnatio.
TflOT. /.
ENC 2 9>
ENCARNACid, color de carn ab que s' pintan las
figuras. Encarnación. Color carnis.
ENCARNAR, v. a. donar color de carn á las
figuras. Encarnar. Colore carneo afficere.
ENCARNARSE, v. r. dit per esceMencia del
fill de Déu , quand prengué carn humara
en las puríssimas entranyas de la Verge San-
tíssima. Encarnar , tomar carne kiimana. In-
carnari.
ENCARNARSE , posarsc cam en alguna llaga,
ferida , &c. Encarnar , criar carne. Induci
carne.
ENCARNAT, DA. p. p. Encarnado.
ENCARNAT. s. m. color. Encarnado. Roseus.
ENCARNAT BAx, color. Encamadvio. Températe
rubér; rubidus color.
DIAELE ENCARNAT, DIMONI ENCARNAT, dit Íz\.
molt dolent y pervers. Diablo encarnado'.
Demonio encarnado. Sceleratissimus ; diabo-
licus homo.
DONAR LAS ENCARREGADAS. f. Echar
la carga á otro, Rem alicui adscribere, attri-
buere.
ENCARREGAR, y. a. Encargar. Committere.
ENCARREGAR LA CONCIENCIA, f. V. CoHCiencia.
ENCARREGARSE. v. r. Encargarse. Aliquii
in se recipere.
ENCARREGAT, DA. p. p. Encargado.
ENCARTAR, v. a. ant. posar en escrits. £s-
criturar. Syngrapham lacere.
ENCASQUETARSE, v. r. afirmarse en son
dictamen ó concépte ab obstinado. Encas'
quetarse ; encaxársele á uno en la cabeza aU
guna cosa. Menti, animo aliquid tenaciter
adhaerere.
ENCASTAR, v. a. agafar ab ayguacuyt, pás-
telas, &c. Pegar. Conglutinare, coniungere.
ENCASTAR , encaxar una cosa dins d'altra ,
com una pedra preciosa en or. Engastar.
Includere , inserere.
ENCASTAR, clavar , fixár alguna cosa en un só-
lido , com un clau , un'estaca , &c. en la
pared. Encachar. Infigere.
ENCASTARSE, la bruticia ais vestits. P?-
garse. Haerere.
ENCASTARSE AL CAP. f. V. Encasquetarse , po-
sar s' al cap.
ENCASTx\T, DA. p. p. Pegado , engastado.
ENCASTELLARSE. v. r, ant. Encastillarse.
Castello se mnnire.
ENCADARSE , ENCAVARSE, v. r. los ani-
máis. Amadrigarse , encavarse. Latibulari.
ENCAUARSE, ENCAVARSE, met. retirarse algií , é
estar retirat. Amadrigarse. Occukari.
ENCAUAT, ENCAVAT, DA. p.p.Ama^
drigado , encavado.
ENCAVALCAR. v. a. anr. V. Cavalcar.
ENCAX. s. 11!, ]a concavitat en que entra al-
guna cosa que s'encaxa ab altra. Muesca.
Scaphis , scaphidium.
Ffff EN-
298 ENC
ENCAXAMENT. s. m. ant. Tacció d'encaxar,
ó encaxarse una cosa dins d'altra. Encaxe.
Commissio.
ENCAXAR. V. a. ficar una cosa dins d'altra
de modo qu' hi vinga justa. En&axar. Com-
mittere , inserere , indere.
ENCAXAR. V. n. met. agradar, gustar. Encaxar^
entrar , quadrar , petar. Placeré.
ENCAXAR , donarse las mans. Darse la mano.
Manum apprehendere.
ENCAXAR, enganyar en lo que s' dona, ó s' diu
fend péndrer una cosa per altra. Encaxar.
Obtrudere.
ENCAXAT , DA. p. p. Encaxado , encaxona'
do.
ENCAXAT. s. m. de dos. Impr. l'unió de dos
fulls de papér ficats l'un dintre de l'altre .
Diierno. Bina folia , vel duae philyra2 con-
nexcE.
ENCAXAT de tres. Impr. Tunió de tres fulls de
papér ficats l'un dintre de l'altre. Temo.
Trina folia, vel tres philyrae connexae; ter-
nio.
BNCAXAT de quatre. Impr. l'unió de quatre
fulls de papér ficats l'un dintre de l'altre.
Quaderno , quaternion. Quatuor folia , vel
quatuor philyrse connexae.
ENCAXONAR. v. a. Encaxonar. Árese inclu-
dere.
ENCAYRONAR. v. a. Embaldosar. Lateri-
bus quadratis solum sternere.
ENCAYRONAT, DA. p. p. Embaldosado.
ENCAYRONAT. s. Hi. Solado de baldosas. Ex la-
teribus quadris pavimentum.
ENCEGAMENT. s. m. met. Ceguedad. Ani-
mi cíecitas.
ENCÉNALLS. s. m. p. Ilenya menuda per
encéndrer él fog. Fagina. Ramalia virgulta
árida.
ENCENALLs, de fustér. Virutas.) cepilladuras^
acepilladuras. Ramenta ligni runcino levi-
gati.
ENCENAMENT. s. m. ant. Encendimiento.
Excandescentia.
ENCÉNDRER. v. a. calar fog. Encender,
pegar fuego. íuflammare.
ENCÉNDRER, causar ardor. Encender, Accen-
dere.
ENCÉNDRER. met. cnardir á algú. Encender.
Inflaniinare , concitare.
ENCÉNDRER , él llum , Candela , &c. Encender.
Accendere.
ENCÉNDRERSB. v. r. Encenderse. Accendi.
ENCÉNÍMENT. s. m. p. u. Encendimiento.
Plagrantia, ardor.
ENCENS. s. m. Incienso. Thus.
KNCENs. met. alabansa , obsequi , adulació. In-
cienso. Assentatio.
ENCENSADA. s. f. Incensación. Thuris soffi-
tui.
ENC
ENCENSADOR. s. m. ant. Turiferario. Suf-
fitor, thurarius suffitor.
ENCENSAMENT. s. m. ant. V. Encensi-
da.
ENCENSAR. v. a. acensar. Thure suffire.
ENCENSAR. met. alabar regularment per adula-
ció. Incensar, Honorem adolere alicui.
ENCENSAT, DA. p. p. Incensado.
ENCENSER.s. m. Incensario., turíbulo. Thu-
ribulum.
ENCEPADOR. s. m. Armér. Encepador. Lig-
neam compagem scloppeto aptans.
ENCEPAR. V. a. l'escopeta y altras armas
semblants. Encepar. Ligneam compagem
scloppato aptare.
ENCERAMENT. s. m. ant. l'acció y efécte
d'encerar, Enceramiento. Ceratura.
ENCERAR. V. a. Encerar. Cera illinire.
ENCERAT , DA. p. p. Encerado.
ENCERAT. s. m. él papér ó tela que s' posa en
las finéstras per resguard del ayre. Encerado.
Linteum , vel papyrus aéris ingressum iai-
pediens.
ENCERAT, la tela ó drap cubert de cera. En-
cerado. Linteum inceratum , cera obductum.
ENCERCAMENT. s. m. ant. regonexement.
Reconocimiento , registro. Recognitio.
ENCERCOLAR. v. a. Enarcar. Arcubus,
ligneis circulis dolía constringere.
ENCERCOLAT, DA. p. p. Enarcado.
ENCERQUAR. v. a. ant. V. Indagar.
ENCERRÓSADA. s. f. Copo. Pensum , vel-
lus coló appositum.
ENCERRÓSAR. v. a. Enrocar. Pensum,
velkis coló aptare.
ENCERT. s. m. etsar, casualitat. Acierto,
acaso. Casus , sors.
ENCERTAR. v. a. tocar alió, ó á aquell
paratge á que s' dirigex él tir. Acertar. At-
tingere.
ENCERTAR, endcvinar , verificarse lo que s'afir-
ma , ó s' pronostica per conjecturas. Acer-
lar. Divinare.
ENCERTAR , trobar, encontrar alguna cosa de
que no s' tenía evidencia ó exacta noticia,
com : ENCERTAR la casa. Acertar. Invenire.
ENCERTAR , tocar casualnient á alguna part ó
á alguna cosa ab lo que s' tira, cau , &c.
Acertar. Attingere.
ENCERTARSE. v. r. esdevenir , succehir ca-
sualment alguna cosa. Acertar. Accidere.
ENCERTARSE , escáurerse , trobarse casualment
en algún lloc. Acertar á hallarse, á encon-
trarse. Casu adesse.
ENCERTAT , DA. p. p. Acertado.
ENCES, SA. p. p. Encendido.
ENCES DE CARA , dit del que ho está per acalo-
rament , agitació , &c. Encendido de cara.
Rubens , vlammeus.
BNCEs DE CARA, dit del que caturalaient está
míwt
ENC
m6lt rotg. Encendido de color. Flammeus
vultu.
ESTAR ENCES COM UNAS BRASAS , Ó COM UNAS
BRASAS DE FOG. V. Brasa.
ENCESA. s. f. Iluminación. Illuminatio.
ATRAPAR Á l'encesa. f. V. Atrapar.
ENCESAMENT. adv. m. ant. Encendidamen-
te. Intlammanter.
ENCESÓ. s. f. ant. Encendimiento. Ardor.
ENCÉTAR. V. a. Decentar. Delibare.
ENCÉTARSE. v. r. llagarse alguna parí del
COS. Decentarse. Plagari.
ENCETAT, DA. p. p. Decentado.
ENCÉTALL. s. rn. Devanador. Fulcimentum
interius ad eftormandum glomum.
ENCEVADOR. s. m. polvorí en las armas de
fog. Fogón. Spiraculum.
ENCEVAR. V. a. engrexar éls animáis. Cebar.
Inescare.
KNCEVAR , l'arma de fog. Cebar. Scloppeti al-
veolo pyrium pulverem immittere.
ENCEVAR. met. V. Engranallar.
íío n'hi ha per dénts ENCEVAR. f. No hay pa-
ra untar un diente : no llega a un diente. Nec
comestioni proludendo satis est.
ENCEVARSE. V. r. met. aficionarse á alguna
cosa. Cebarse. Inescari.
ENCÍAM. s. m. la verdura que s' sol ménjar
crua , com la llatuga , escarola , &c. Ensa-
lada. Acerarium.
ENCIAMET. s. m. dim. renciam petit de lla-
tuga , ó '1 plantér d'éil. Lechuguino. Lactu-
culae.
ENCIAMET , él que s' compon de diferents hér-
bas gustosas. Ensalada repelada. Acetarium
ex herbis.
ENCÍCLIC , CA. adj. Encklico. Encicli-
cus.
ENCICLOPEDIA, s. f. Enciclopedia. Ency-
clopedia.
ENCIRIAT , DA. adj. V. Enravenat.
ENCICÜLACIÓ. s. f. V. Insaculado.
ENCICULAR. V. a. V. Insacular.
ENCÍCÜLAT, DA. p. p. V. Insaculat.
ENCIS. s. m. p. u. V. Etxis.
ENCLAVADURA, s. f. en las cabalcaduras.
Clavadura. Ulcus equinis pedibus clavo in-
flictum.
ENCLAVAMENT. s. m.de las cabalcaduras.
V. Enclavadura.
ENCLAVAR L-ARTILLERÍA. V. Clavar
l'artillería.
ENCLENC , CA. adj. Enclenque. Debilis , in-
firmus.
ENCLIN. adj. ant. V. Inclinat.
ENCLINAMENT. s. m. ant. V. Inclinació.
ENCLÍNAR. v. a. ant. V. inclinar.
ENCLOS , SA. p. p. Incluido^ encerrado.
ENCLOTARSE. v. r. enfónsarse én el máta-
las, márfaga, &c. V. Eníorsarse.
ENC
299
ENCLOTARSE l'aygua. f. Encharcarse el afua.
Stagnars aquam.
ENCLOTAT, DA. adj. dit del terreno. Hondo.
Demissus, profundus.
ENCLOURER. v. a. incluir, contenir. Incluir^
encerrar. Includere.
ENCLOURER , rodejar. V. Rodejar.
ENCLOURER , atrapar , y axi s' diu : la porta li
EN'CLOGUÉ 'Is dits. Cogcr. Intercludere.
ENCLOURER AL MiTj. f. Coger en medio. Mé-
dium aiiquem tenere.
ENCLUIR. V. r. ant. V. Enclóurer.
ENCLUSA. s. f. Ayunque ., yunque. íncus.
l'üna al mall , l'altr' á l'enclusa. loe.
met. fani. Una en el clavo y ciento en la her-
radura. Sapit semel , desipit centies.
ENCODERNADOR. s. m. V. Enquader-
nador.
ENCODERNAClá s. f. V. Enquadernació.
ENCODERNAMENT. s. m. ant. V. Enqua-
dernació.
ENCODERNAR. v. a. ant. V. Enquadernar.
ENCODERNAT, DA. p. p. V. Enquader-
nat.
ENCOFRAR, v. a. ant. V. Embaular.
ENCOLAMENT. s. m. ant. F acció y efécte
d' encolar. Encoladura. Congiutinatio.
ENCOLAR. V. a. Encolar. Glutinare.
ENCOLAT , DA. p. p. Encolado.
ENCÓLERISAR. v. a. Encolerizar. Irritare.
ENCÓLERISARSE. v. r. Encolerizarse. Ex-
candescere.
ENCÓLERISAT , DA. p. p. Encolerizado.
ENCOLPAR. V. a. ant. V. Culpar.
ENCOLPAT , DA. p. p. ant. V. Culpat.
ENCÓLXAR. V. a. Colchar , acolchar. GossI-
pio aut sérico vestem aut iodicera farcire.
ENCOLXAT , DA. p. p. Colchado , acolchado.
ENCÓMANADA. s. f. Educanda. Educanda.
ENCÓMANADÍS,SA. adj. Pegadizo. Con-
tagiosus.
pí)LL E>ice)M añadís , 61 s'.ibg¿ct2 que facilment
s' introduhex ó s' arrima á algú , regular-
mcnt per trauren' algún proiit. Pegote ., pe-
gadizo. Adhrcrens.
ENCOMANAR. v. a. encarregar. Encomen-
dar. Commendare , mandare.
ENCOMANAR, comensar á clavar ó lugar alguna
cosa séns dexarla perfectament clavada ó Hí-
gada. Apuntar. Leviter effigere , necr?re.
ENcoMASAR , comunicar algún mal. Pegar.
Contagionem inducere.
ENCOMANAT , DA. p. p. Encomendado , pe-
gado.
ENCOMANDA. s. f. V. En.-oménda.
ENCOMBRAT , DA. adj. ant. V. Embras-
sat.
ENCOMÉNDA. s. f. dignitat en els órd.-s
Miíitars , ó '1 territori , lloc y lendas J'éila.
Encomienda. Commenda.
EN-
300 ENC
IMCÓMENDA DE l'ánima. Recomendaáon del ah
ma. Animas commendatio.
DiR l' en'cómenda de l' ÁNIMA. Recomendar
el alma. Animse commendationem recitare.
ENCOMEKDACIÓ. s. f. ant. V. Encárreg,
recomendació.
ENCOMENDACIONS. s. f. p. ant. recados,
memorias. Encomiendas. Salutatio , salutis
misMo.
ENCOMENSANZA. s. f. ant. V. Comensa-
ment.
ENCOMI. s. m. Encomio. Prseconium.
ENCONAR. V. a. ant. V. Endanyar.
BNCONAR Á UNA CRIATURA. Híicer las entrañas
á una criatura. Primum lac nato daré.
ENCOxNTINENT. adv. Incontimnle. Statim,
repente , súbito.
ENCÓNTÓRN. s. m. V. Cóntorn.
AL ENCÓNTÓRN. m. adv. En contorno. Circum,
in circuito.
ENCONTRA. s. f. ant. V. Encontré.
INCO.VTRA, ENCONTRAMENT DE CARIINS. ant. £»-
critctjadíi. Qiiadrivium.
ENCONTRADA, s. f. ant. V. Contrada.
fíírse encontradis. Hacerse encontradizo, Ss-
se obvium fingere, simulare.
ENCONTRADOR. s. m. ant. Hallador. In-
ventor.
ENCONTRAMENT. s. m. ant. V. Encon-
tré.
ENCONTRAR, v. a. trobar. Encontrar., ha-
llar. Invenire , reperire.
ENCONTRAR. V. H, Hnt. V. Donar un encontré.
ENCONTRARSE, v. r. cóncorrer junts dos ó
mblts en un matex Uoc. Encontrarse. Con-
currere , convenire.
ENCONTRARSE , oposarsc. Encontrarse. Dessi-
dere.
ENCONTRARSE , pegar algú ó alguna cosa ab al-
tre. Encontrar. Offendere.
ENCONTRAT , DA. p. p. Encontrado , ha-
llado.
ENcoNTRAT. adj. oposat , contrari , y axí
s' diu : ser dos genis encontrats. Encontra-
do , opuesto. Oppositus.
ENCONTRÉ, s. m. T acció d' encontrar ó
trobar á altre. Eitcttentro. Occursus.
ENCONTRÉ , él cop que donan alguns ó al-
gunas cosas , pegand uns ó unas ab altras.
Encuentro , tope , reencuentro. Collisio , con-
flictus.
ENCONTRÉ , combat entre dos cossos de tropa.
Reencuentro. Conflictus.
ENCONTRÉ , dcsgracia. Azar , contratiempo. In-
fortunium.
donar un ENCONTRÉ, f. Encontruf , topar.
Offendere.
E.xiR AL ENCONTRÉ, f. Salir ül encucntro, Oc-
currere , obviam iré.
ENCORAR. V. a, ant. V. Donar cor.
ENC
ENCORDAR, v. a. cubrir 6 forrar de corda.
Ensogar. RestiBus circumvolvere.
ENCORDAR , ¿!s ínstrumcnts músics. Encordar.
Nervis, cordis instruere.
ENCORDAT, DA. p. p. Ensogado, encorda-
do.
ENCORDI. s. m. mal axí dit. Encordio , in-
cordio. Inquinarius tumor.
ENCORPORACIÓ. s. f. ant. V. Incorpora-
do.
ENCORPORADURA. s. f. ant. V. Incorpo-
ració.
ENCORPORAR. v. a. ant. V. Incorporar.
ENCORRALAR, v. a. Acorralar , encorralar.
Greges intrá septa concJudere.
ENCORRALAT , DA. p. p. Acorralado , e«-
corralado,
ENCORREGUT, DA. p. p. Incurrido.
ENCÓRRER. V. a. V. Incórrer.
ENCORRÍMENT DE PENA. ant. Incurso
de pena. Paense incursus.
ENCORTAR. v. a. V. Embruxar, encantar.
ENCORTARSE. v. r. turbarse , faltarli á al-
gú las paraulas per la turbació. Cortarse.
Deficere.
ENCORTAT, DA. p. p. Cortado.
ENCORTINAR, v. a. ant. Encortinar. VelJs
instruere, muñiré, vestiré; vela indere.
ENCORVAMENT. s. m. ant. Encorvamiento^
encorvadura. Inflexio, curvatura.
ENCORVAR. V. a. Encorvar. Incurvare.
ENCORVAT , DA. p. p. Encorvado.
ENCOTÓNADA. s. f. Cotonada. Tela gossy-
pina variegata.
ENCOTXARSB. v. r. Montar en el coche;
iotnar el coche. Rhedam conscendere.
ENCOXINADA. s. f. Tendido. Reticularum
portio exemplari affixa.
ENCOXIRSE. v. r. Encoxarse. In claudica-
tionem incurrere , incidere.
ENCRESPADOR, s. m. ant. ínstrument per
crespar éls cabells. Encrespador. Calamis-
trum.
ENCRESPAMENT. s. m. ant. de cabells.
Rizo. Crisparlo.
ENCRESPAR, v. a. ant. crespar éls cabells.
Encrespar , rizar. Crispare.
ENCRESPARSE, v. r. met. móurerse dispu-
tas ó altercats entre dos ó mólts. Encrespar-
se. Rixis involvi.
ENCRESPAT , DA. p. p. Encrespado.
ENCREUAR. v. a. Cruzar. Decussare.
ENCREUAT , DA. p. p. Cruzado.
ENCREXAR. v. a. ant. V. Engrexar.
ENCRIMINAT. V. Acusat, acriminat.
ENCROAR. Y. a. ant. V. Encreuar.
ENCROSTAR. v. a. ant. Encostrar. Incrusta-
re ; crustis obduoere»
ENCRUELIRSE. v. r. ant. Encruelecerse.
SKvirc.
EN-
ENC
ENCRUILLADA. s. f. ant. Encrucijada.
Compitum.
ENCUBAR. V. a. aiu. ficar á algún reo en un
b6t ó bota pera tirarlo á l'aygua. Encubar.
In cul; um insuere.
ENCÜBERT, TA. p. p. ant. EncMerto.
ENCUBERTAMENT. adv. m. ant. Encubier-
tamente. Claní , occulté.
ENCUBERTAR, v. a. ant. él caball. Encu-
bertar. Seriéis vel lañéis pannis equum tege-
re , cooperire , induere.
ENCUBERTA!, DA. p. p. ant. M caball.
Encubertado.
ENCUBRIDOR, s. m. ant. Encubridor. Cela-
tor.
ENCUBRIR. V. a. ant. Encubrir. Celare,
occultare.
ENCUGIMENT. s.m. falta d*ánimo,verg6nya.
Encogimiento. Pusillaniraitas.
ENCUGIMENT , arronsament. Encogimtentv. Con-
tractio.
ENCUGIR. V. a. arrbnsar. Encoger. Contra-
here.
ENCUGIRSE. V. r. arrónsarse. Encogerse.
Contrahi.
ENCUGIRSE , faltarli á algú ránimo. Encogerse^
Deprimí animo.
ENCUGIT, DA. p. p. Encogido.
ENCULLÍMENT. s. m. ant. l'acció d'arrbn-
sar ó arroiisarse. Encogimiento. Contractio.
ENCULLÍMENT , ant. encugiment , vergttnya.
Encogimtento. Verecundia.
ENCULLIR. V. a. ant. arrbnsar. Encoger.
Contrahere.
ENGULLIR, ant. V". Culllr, recullir.
ENCULPAR. V. n. ant. V. Culpar.
ENCUNY. s. m. Cuño. Sigillum monetarium.
ENCUNYAR. v. a. Acuñar. Cudere.
ENCUYRAR. v. a. ant. Encorar. Corio tege-
re : in corium mittere.
ENCUYRASSAT , DA. adj. ant. Encorazado.
Thorace protectus.
ENDANYAR. v. a. Enconar. Exulcerare.
ENDANYAT, DA. p. p. Enconado.
ENDARRERA. adv. 1. y t. Atrás. Á tergo,
retío.
ANAR , QUEDAR ENDARRERA. f. éls nCgOcis , lo
que s' ha de fer, &c. Atrasarse. Cessare.
FÉRSE , TIRARSE ENDARRERA. f. HaCCrSe OtraS.
Retro agi.
QUEDARSE ENDARRERA. f. él que va en compa-
pyía d'altres. Rezagarse,, atrasarse. Retro
linqui.
TORNAR ENDARRERA. f. Volvcr otras. Retroce-
deré.
TORNAR ENDARRERA. f. retrocedír per b\ matex
en mí que s' habia fét. Desandar lo andado.
Vi.Tni remetiri.
ENDARRERIATGE. s. m. ant. deuíe , en-
. darrcrit. Atraso, Reliquum.
FND -Oí
ENDARRERIMENT. s. m. Atraso. Retaf-
datio, procrastinatio.
ENDARRERÍR. v. a. destórbar los progréssos
d'algú. Atrasar. Praepedire.
ENDARRERÍRSE. v. r. Atrasarse. Procrasti-
nare.
ENDAIvRERIT, DA. p. p. Atrasado.
Á l'AGES ENDARRERIT CAP ANYADA LI ES BONA.
ref. Horiíbre adeudado cada año apedreado.
Grandine laesa dolet sua debitor arva quot-
annis.
ENDARRERITS. s. m. p. la renda, pénsions
de censos , censáis , &c. dexadas de pagar
en lo degut témps. Atrasados, caídos. Red-
ditus nondiim soluti, insoluti.
ENDATRAS. adv. I. y t. V. Endarreta.
TORNAR LA PARAULA ENDATRAS, f. desdírSa 6
faltar á la páranla donada. Volverse atrás.
Dictis, proipíssis haud stare.
ENDAVALLADA. s. f. V. Davallada.
FER ENDAVALLADA. f. Hucer dcclivio. Incli-
nare.
ENDAVANT. adv. 1. y t. AJ lante. Ante.
ENDAVANT , loo. ab que s'eXLÍca á algú á que
proseguesca en lo coniensat, ó no s" detinga
per algún reparo. Adelante. Age.
ANAR ENDAVANT. f. prosoguirse alguua cosa-
V. Passar endavant, anar.
PASSAR ENDAVANT. f. prectíbit á UHa comitiva.
Ir adelante. Pracedere.
PASSAR ENDAVANT. f. anticiparse á aquells ab
la comitiva deis quals se va. Adelantarse^
tomar la delantera, Praecedere , antecede-
re.
PASSAR ENDAVANT. f. mef. e.vcedír á algú. Ade-
lantar, adelantarse. Prsire, pr^cellere.
PASSAR ENDAVANT. f. no pararse ó dítenirse
per algún reparo. Pasar delante. Haud reti-
neri quominus.
PASSAR ENDAVANT. f. no iuterrdmprerse '1 curs
ü exécució d' algún negoci , assutnpto , &c.
Pasar, ir adelante. Haud cessare.
PASSAR ENDAVANT ALGUNA COSA. f. proseguirla,
continuarla. Llevar adelante alguna cosa,
Ulterius producere.
d' AQUÍ ENDAVANT, d'aLLI ENDAVANT. loC. De
aquí en adelante. Exinde.
d'avuy ENDAVANT. m. p.dv. De hoy en adelan-
te ; de hoy mas. Deinceps , exinde , ab hac
die.
NI ENDAVANT, NI ENDARRERA. loC. fam. ab quS
s'expréssa que no té curs alguna cosa. Ni
atrás, ni adelante. Cessat omninó.
QUI ENDAVANT NO MIRA ENDARRERA CAU. fef.
V. Caurer.
ENDEBADES. adv. V. Debades.
ENDECASÍLLABO, BA. adj. E?,'áecflí/7afc(?.
Endecasyllabus.
ENDEFES. s. m. ant. V. Botg , tbnto , gtbs-
Gggg EN-
302 , END
ENDEMÁ. adv. El otro dli , el dia siguiente^
el dia después. Crastina dies.
ENDEMITJ. adv. V. Entremiti.
ENDEMONIADURA. s. f. Diablura. Temeré
factum.
ENDEMONIx^RSE. v. r. irritarse fortament.
Darse al diablo., á barrabas., á satanás. Píx
irá fu rere , excandescere.
ENDEMONIAT, DA, adj. energúmeno. En-
demoniado. A Dncmone obsessus.
ENUEMONiAT, sumament pjrvers. Endemoniado.
Pravus, perversus.
ENDEMONIAT , sumamcnt irritat. Dado al dia-
blo .¡ á barrabas. Prse irá furcns.
A LA ENDEMONIADA, m. :xáY. A la dia-
bla. Violsnter ; nuilo ordine.
ENDENY. s. m. ant. Indignación. Stoma-
chus.
ENDERRERA. adv. I. y t. V. Endarrera.
ENÜERROCAMENT. s. m. ant. Demolición^
derribo. Demoiitio, eversio.
ENDERROCAR. v. a. tirar á térra. Derro-
car., demoler., derribar. Demoliri , disturbare,
diruere , sternere.
ENDERROCAR. V. n. ant. cáurer á térra alguna
cosa. Derrocar. Ruere.
ENDERROCAT, DA. p. p. Derrocado., de-
molido.
ENDEUTARSE. v. r. Adeudarse. JEre alieno
gravari.
ENDEUTAT, DA. adj. Adeudado. Míe alie-
no oppressus.
ENDEVANT. adv. 1. y í. V. Endavanf.
ENDEVÍ. s. m. Adivino , agorero. Augur ,
coniector.
ENDEVINACIÓ. s. f. ant. Adivinación. Vati-
cinium.
ENDEVINADOR, RA. s. m. y i. Adivina-
dor . adivino. Divinus , hariolus , vates.
ENDEV'INALLA. s. f. Acertijo., acertajo.,
adivinanza , quisicosa. vEnigma.
ENDEVINAMENT. s. m. ant. Adivinación.,
adivinamiento. Divinatio.
ENDEVINAR. V. a. acertar lo que está per
venir. Adivinar. Augurari.
SNDEviNAR , penetrar , conjecturar l'ocult , ó
difícil d'enténdrer. Deletrear^ adivinar. Con-
iicere.
■ENDEviNAR , atinar él significat d'un enigma,
acertar un problema , &c. Adivinar. Nosce-
re , capere.
BNDEviNAR ÉL PENSAMENT. f. Leer el pensa-
miento. Quod aliquis cogitat divinare.
SERNAT, EERNAT ENDEVINA QLI t' HA TOCAT.
cert jog. V. Bernat.
íbT LO QUE VETG ENDEViNo. Tcf. Lo que con el
ojo , 6 con los ojos veo , con el dedo ¡o adivi-
no.
Nuntio quae video , inagnus mihi deditus
augur.
END
ENDEVINA YRE. s. m. V. Endevinador. "
ENDIABLADÜRA. s. f. V. Endemoniadura,
ENDIABLAT , DA. adj. V. Endemonia!.
ENDIASTRADÜRA. s. f. V. Endemoniadura,
entremaliadura.
ENDÍASTRAT , DA. adj. inquiét. V, Entre-
maliat.
ENDÍASTRAT , sumamcut irritat. V. Endemo-
iiiat.
ESTAR ENDÍASTRAT, f. Estar dado al diablo. Val-
dé iratum esse.
ENDIASTREJAR. v. n. V. Entremaliejar.
ENDICI. s. m. ant. V. Indici.
ENDÍMONIAT , DA. adj. V. Endemoniat.
ENDINtí. adv. 1. V. Endintre.
TERRA ENDINS Ó ENDINTRE ; MAR ENDINS Ó
ENDiNTRE , &c. Tierra adentro , mar aden-
tro , £í?í. Ad interioris terree tractus , in al-
tum.
ENDINTRE. adv. 1. Adentro. Intrb , intus.
ENDIVIA. s. f. ant. V. Escarola.
ENDOCTRÍNAMENT. s. m. ant. V. Ense-
nyansa , instrucció.
ENDÜCTRINAR. v. a. ant. instruir. Doctri-
nar , adoctrinar. Erudire , docere.
ENDOLAR. v. a. Enlutar. Funebri apparatu
cooperire.
ENDOLAT , DA. p. p. Enlutado.
ENDOLCAIR. v. a. ant. V. Endolsir.
ENDOLSIR. v. a. Endulzar., adulzar ., duho-
rar , dulcificar. Dulce efficere , reddere.
ENDOLSIT, DA. p. p. Endulzado , adulzado.
ENDORMISCARSE. v. r. Adormecerse , tras-
ponerse., adormitarse. Dormitare.
ENDORMISCAT, DA. p. p. Adormecido,
traspuesto , adormitado.
ENDOS, ENDUES. pron. ant. Ambos , am-
bas ; ambos á dos , ambas á dos. Ambo.
ENDRAPAR. v. n. vulg. ménjar mblt. Embu-
char, Edere , cibis se opplere.
ENDRÉSSA. s. f. ant. V. Direcció.
ENDRÉSSAMENT. s. m. ant. V. Endréssa.
ENDRÉSSARj v. a. compóndrer , posar bé,
assear. Componer , aderezar , asear. Compo-
ncre , concinnare.
ENDRESSAR, ant. dirigir, encaminar á algún fi
ú objécte. Enderezar. Dirigere.
ENDRiissAR, unt. Ordenar, disposar. Enderezar,
Ordinare.
ENDRÉSSAT, DA. p. p. Enderezado, com-
puesto.
ENDRÉssAT , adj. curíos. Aseado. Nitidus , ele»
gans.
ENDRESSERA. s. f. V. Endret, en son pri-
mer significat.
ENDRET. s. m. paratge. Parage , sitio, pues-
to. Locus.
ENDRET , la part d'alguna cosa oposada al re-
vés d''éila. Haz, Facies.
AL SXDRET D'ALeÚ, 6 d'aLíIüNA COSA. ffi. adr»
ant.
END
ant. en 6rde á aJgú ú á alguna cosa. V. En
brde , respectivament , relativament.
ENDROPIRÓE. V. r. Emperezarse. Pigresce-
re.
ENDROPIT, DA. p. p. Emperezado.
ENDUCIES. s. f. p. ant. Tregua. laduciaet
ENDURAR. V. a. anr. estaiviar ó gastar poc
d'alguna cosa. Endurar. Retiñere 5 pareé
siimere, vel insumere.
ENDURAYR , ENDURETZIR. v. a. ant.
V. Endurir.
ENDURIMENT. s. m. ant. Endurecimiento.
Duritieá.
ENDURIR. V. a. Endurecer. Indurare; durum
faceré.
BNDÜRÍRSE. V. r. tornarse dur. Endurecer-
se. ObJurescere.
ENDURIT, DA. p. p. Endurecido.
ENEMIG, GA. adj. contrari,oposat. Enemigo,
Contrarius, adversas.
ENEMIG , qui té mala voluntat á altre , y li de-
sitja ó fa algún mal. Enemigo. Inimicus.
BNEMiG , él contrari en la guerra. Enemigo.
Hoscis.
ENEMIG, él mal esperit. Enamigo. Daemon, ad-
versarios hominum.
ENEMIG, repel. V. Desenemic.
BUSCARSE ENBMios. f. Ganar enemigos. Inimicos
sibi parere.
DONAR ARMAS AL ENEMIG. f. met. V. Arma.
SER ENEMIG d'alguna COSA. f. Ser emmigo de
alguna cosa. Rem aversari.
AMIG RECONCILIAT , BNEMIG DOBLAT. Tef. V.
Amig.
QUI ES t6n ENJBMIG ? ¿D DEI/ xfeu OFICt. tef.
g Quien es tu enemigo ? el que es de tu oficio :
Araña., ¿quien te arañó ? otra araña como yo.
Hostis erit qoicunique tuam profitebitur ar-
tem.
QUI tí; enemigs no eorm. ref. Quien tiene ene-
migos no duerma.
Damna cavere nequit pigro mens dedita
somno.
SI voi,s teñir enemigs déxa diners als
AMiGs. ref. V. Déxar.
ENEMIGABLEMENT. adv. m. ant. Enemi-
gamente. Inimice.
ENEMIGAR. V. a. «nt. Enemistar. Inimi-
care.
ENEMIGARSE, v. r. ant. V. Enemistarse.
ENEMIGUÍSSIM, MA. adj. sup. Enemiguí-
simo. Inimicissiraus.
ENEMISTARSE, v. r. Enemistarse , enemi-
garse. Inimicum fieri.
ENEMISTAT, DA, p. p. Enemistado.
ENEMisTAT. 8. f. Enemtstiid. Simulras.
ENERGÍA, s. f. Energía. Energía , efficacía,
virtus.
£NÉRGIC,CA.adj, Enérgico. Efficax, ve-
heraens*
ENE 303
ENÉRGÍCAMENT. adv. m. Enérgicamente.
Efficaciter, vehementer.
ENERGUi\3EN0. s. m. Energúmeno. Ener-
gumeiuis.
ENERISSAMENT. s. m. ant. V. Erissament.
ENERISSAR. v. a. ant. V. Erissar.
ENERÍS3ARSE. v. r. ant. V. Erissarse, es-
borronarse.
ENERVAR. V. a. Enervar. Debilitare.
ENFABARSE. v. r. vülg. V. Embadaürs?.
ENFABAT, DA. p. p. V. Embadaiit.
ENFADAR, v. a. Enfadar. Taedium alTirre ;
fastidium generare ; molestiam parare, crea-
re , ingenerare.
ENFADARSE, v. r. Enfadarse. Stomachari.
ENFADAT , DA. p. p. Enfadada.
ENFADEIR. v. a. ant. V. Infatuar.
ENFADO, s. m. Enfado. Molestia, fastidium^
t.iedium,
ENFADOS, SA. adj. Enfadoso. Molestus,
odiosus, importunas, gravis.
ENFADOSÍSSIM, MA. adj. sup. Enfadosüi-
simo. Molestissimus, fastidiosissimus.
ENFALEGAMENT. s. m. p. us. Deslumbra-
miento. Halhicinario.
ENPALEGAR.v. n. V.Enlluernar.
ENFALLONIMENT. s. m. anr. Enojo. Sto-
machus.
ENFALLONIR. v. a. ant. Enojar. Stoma-
chum moveré.
ENPALLONIRSE, ENPELLONIRSE. v.
r. ant. Enojarse, Irasci , stomachari.
ENPALLOÑIT, ENFSLLOxNIT, DA. p.
p. ant. Enojado.
ENPANGAR. v. a. embrutar de fang. Embar*
rar ., enlodar. Luto conspurcare.
ENFANGARSE, v. r. Enlodarse, enlodazarse.
Luto inquinari,
ENFANGAT, DA.
rado.
ENFANGOSARSE. v. r. ant. V. Enfangarse.
ENFANTAMENT. s. m. ant. V. Part.
ENFANTAR. v. a. ant. Parir. Parere.
ENFANTASTIC, CA. adj. ant. V. Fantastic.
ENFARCELLAMENT. s. m. ant. Enfarde-
ladura. In fascem collectio.
ENFARCELLAR. v. a. ant. Enfardelar. U
fascem coUigere , cogeré.
ENFARCELLAT, DA. p. p. Enfardelado.
ENPARINAR. v. a. Enharinar. Fariña ins»
pergere , conspergere.
ENFARINAT, DA. p, p. Enharinado.
ENFASTÍJAMENT. s. m. ant. Fastidio, has-
tio. Fastidium.
ENFASTIJAR. v. a. ant. Fastidiar, enhastiar.
Fastidium aflTcrre.
ENFASTiJAT, DA. p. p. ant. Fastidiado,
enhastiado.
ENFECCÍÓ. s. f. ant. V. Infecció.
ENFECCÍONAR. v. a. ant. V. Infeccionar.
J EN-
p. p. Enlodado , emhar-
_;,o4 ENF
ÉNFERMÉR , RA. s. m. y f. Enfermero.
yEgrotantium curator, ministrator.
ENFERMERÍA, s. f. Enfermería. Valetudi-
narium.
ENFER VORIS AR. v. a. Enfervorizar. Exci-
tare , stimulare , acccndere.
ENPERVORISARSE. v. r. Enfervorizarse,
afervorizarse. Excitari , stiiDulari , accendi.
ENFER VORISAT, DA. p. p. Enfervorizado,
afervorizado.
ENFEÜDACIÓ. s. f. Enfeudación. Peudi im-
positio.
ENFEUDAR, v. a. Enfeudar. Feudum impo-
nere.
ENFEUDA! , DA. p. p. Enfeudado.
ENFORMAR. v. a. ant. V. Informar.
ENFÍ. adv. En fin , por fin. Denique , tán-
dem.
ENFILADA, s. f. Sarta , sartal. Linea in filo,
series.
ENFILAR. V. a. una águila. Enhilar^ enhe-
brar. Filum foramini acús immittere.
ENFILAR, fer un'enfilada d'algunas cosas, com
fér un'enfilada de perlas. Ensartar .^ engar-
zar , enhilar. Inserere.
ENFILAR , met. dirigir ab farde alguna cosa. En-
hilar. Dirigere, duce're, ordinare.
ENFILARSE, v. r. pujarsen' pared , árbre,
&c. amunt. Encaramarse. Attolli , elevari.
INFILARSE , entortólligarse éls fils de las plan-
tas. Enredarse ., enzarzarse. Sese implicare,
i n trica re.
ENFILAT , DA. p. p. Enhilado , enhebrado,
encaramado.
ENFILÓSADA. s. f. V. Encí;rr6sada.
ENFILÓSAR. V. a. V. Encérrosar.
£NFINGÍR. V. a. V. Fingir.
ENFINGIT , DA. p. p. V. Fingit.
ENFÍT. s. m. Ahito. Cruditas.
ENFITAR. V. a. Ahitar. Cruditatem creare.
ENFITARSE. v. r. Ahitarse. Cibo oppleri.
ENFÍTAT , DA. p. p. Ahitado.
QUI TE FILLS AL COSTAT NO MORIRÁ 6 NO MOR
ENFiTAT. ref. QaJen tiene hijos al lado no
morirá ó no muere ahitado.
Plurima cui sobóles, nunquam satur ille pe-
ribit.
ENFITEOTA. s. m. Enfiteuta. Emphiteuta.
ENFITÉUSiS. s. m. Enfitéusis. Emphiteusis.
ENFITEUTA. s. m. V. Enfiteota.
ENFITÉUTIC,CA. adj. Enfitéutico. Enphi-
teuticus.
ENFLAQUIR. v. a. V. Aflaquír.
ENFLOCADURA. s. f. conjunt de llassos.
Lacería. Laqueorum series.
ENFLOCAR. v. a. adornar ab flocs 6 llassos.
Lacear , encintar. Laqueis ornare.
ENFLOCARSE. v. r. adornarse. Engalanar'
se, einperegilarse , empapirotarse. Se co-
meré, ornare.
ENF
ENFOGAR. V. a. ant. V. Offegar.
ENFOLLEIR, ENPOLLIR , ENFOLLIR-
SE. V. n. y r. ant. Enloquecer. Insanire.
ENFOLRO. s. m. V. Enforro.
ENFONDIR. V. a. cabar fondo. Ahondar .^
profundizar, Effbdere, excavare.
ENFONDIR, ant. tirar á fóns Fembarcsció. Afon-
dar ; echar á fique. Navem deprimere.
ENFÓNDIRSE. v. r. ant. Enfónsarse.
ENFONSAMENT. s. m. ant. Hundimiento,
Submissio.
ENFONSAR. v. a. sumergir. Hundir. Merge-
re.
ENFONSAR, csbotsar. V. Esbótsar.
ENFÓNSARSE. v. r. Hundirse. Deprimí.
ENFÓNSAT , DA. p. p. Hundido.
ENFORA. m. adv. H.icia fuera. Extra.
d'aquí enpora , d'allí ENFORA , &c. De , des-
de aquí'., de allí. Ab , ex , hinc , inde.
ENFORCAR. v. a. ant. Ahorcar. Suspende-
re.
ENFÓRMADOR. s. m. Escoplo. Scalprum.
ESTAR MAL ENFÓRMATJAT.f. Estar uno
mal guisado. Fastidio vel acerbitate affec-
tum es.e.
ENFORNAR. v. a. posar lo pa ó altra cosa
al forn. Enhornar. In furnum inducere.
ENFORNAR, enastar, com: enfórnar i'espasa.
Espetar, Transfodere.
AL ENFRENAR SE FAN tOS PANS GEPERUTS. Tcf.
Al enhornar se tuerce el pao : al enhornar se
hacen los panes tuertos.
Principiis obsta, sero medicina paratur,
Cum mala per longas invalnere moras.
ENFÓRNAT, DA. p. p. Enhornado , espe-
tado.
ENFORRO. s. m. Forro , aforro. Textum al-
terius panni.
ENFORTÍMENT. s. m. ant. fortificació d"al-
gun lloc , plassa , &c. V. Fortificació.
ENFORTIR. V. a. donar forsas, fer fort.
Fortificar , fortalecer. Roborare.
ENFORTIR, fer fort y robust per medi del tra-
ball, exercicis fatigosos, tolerancia de las
inclemencias del temps , &c. Endurecer.
Durare.
ENFORTIR, endurir. Endurecer. Obdurare.
ENFORTIR, donar fermesa, consistencia á algu-
na cosa. Atiesar., retesar.. Indurare.
ENFORTIR , ant. fortificar algún Uoc , plassa
d'armas, &c. V. Fortificar.
ENFORTIR , h\s panyos , sombreros , &c. Enfur»
tir. Densare, durare.
ENFORTIRSE. v. r. él vénf. Arreciar el
viento. Ventum validiüs liare.
ENFORTIT, DA. p. p. Atiesado., retesado.,
endurecido.
ENFOSCAR. V. a. ant. V. Enfosquir.
ENFÓSQÜIMENT. s. ni. ant. V. Obscure-
tat.
EN-
ENF
ENFÓSQUIR. V. a. Obscurecer , ofuscar.
Ofuscare.
ENFOSQUÍRSE. v. r. férse fbsc 6 nit. Obscu-
recer. Advesperascere.
ENFOSQUÍRSE , ennubolarse. Obscurecerse., cer-
rarse el día; cerrarse el cielo. Nubibus ob-
ENFOSQUIT, DA. p. p. Obscurecido., enfos-
cado.
ENPRE. adv. ant. Dentro. Intrá.
ENFRENAR, v. a. ant. posar él fre á las ca-
balcaduras. Enfrenar. Equo frenum iiiiicere,
frenare.
ENFRENAR , mct. refrenar. V. Refrenar.
ENFRENAT, DA. p. p. ant. Enfrenado.
ENFRÓNT. s. ni. Frente , fachada , frontis-
picio. Frons.
ENFRONTE, s. m. ant. V. Afront.
ENFUNDARSE, v. r. ant. V. Fundarse.
ENFUNDAT, DA. p. p. ant. V. Fundat.
ENFURISMAR. v. a. Enfurecer. In furorem
agere.
ENFURISMARSE. v. r. Enfurecerse^ enti-
grecerse. Purore abripi.
ENFURISMAT , DA. p. p. Enfurecido , enti-
grecido.
ENFUSTAMENT. s. m. ant. Enmaderamien-
to. Contignatio.
ENPÜSTAR. V. a. ant. Entablar., enmaderar.
Confabulare , contignare.
ENGABANYAT, DA. adj. Aspado. Stricta
veste oppressus.
ENGABIAR. v. a. Enjaular. In caveam im-
mittere.
ENGABIAT, DA. p. p. Enjaulado.
AUCELL PASSAT NO ES ENGABIAT. ref. V. Au-
Céll.
ENGAFETAR. v. a. ant. agafar ab gafets.
Encorchetar. Vestem fibulare.
ENGALANAR, v. a. Engalanar. Ornare.
ENGALANAT, DA. p. p. Engalanado.
ENGALIPAR. v. a. Embaucar , engaritar.,
engatar .1 engaytar ., Decipere , seducere.
ENGALIPAT, DA. p. p. Embaucado., enga-
tado , engaytado.
ENGALIPAYRE. s. m. Embaucador., cngay-
tador. Deceptor, seductor.
ENGALONAR. v. a. gornir de galons. Galo-
mar. Fasciis vestes ornare.
ENGALONAT , DA. p. p. Galoneado.
ENGAN, ENGANAMENT. s. m. ant. V.
Engany.
ENGANABLEMENT,ENGANOSAMENT.
adv. mod. ant. V. Enganyosament.
ENGAÑADOR, s. m. ant. V. Enganya-
dor.
ENGAÑAR, v. a. ant. V. Enganyar.
ENGANARITZ. s. f. ant. V. Enganyado-
ra.
ENGAÑOS, SA. adj. ant. V. Enganyós.
rom. /.
ENG 3og
ENGANXAMENT. s. m. Milic. !o dinér qua
s'dona al qu'assenta plassa de soldat. E^gan-
cliamiento., enganche. AUectionis pratium.
ENGANXAR. v. a. agafar alguna cosa ab
ganxo, ó pénjarla en ¿II. Enganchar. Unco
praehendere.
ENGANXAR , agafar. V. Agafar.
ENGANXAR, ant. V. Retardar.
ENGANXARSE. v. r. agafarse. V. Agafarse,
agarrarse.
ENGANXAT , DA. p. p. Enganchado.
ENGANY. s. m. embustería , frau. Engaño.
Captio, circumscriptio.
ENGANY, error. Engaño. Error, erratio , erra-
tum.
ANAR AB ENGANY. f. Ir de mala. Insidióse , do-
losa agere.
ENGAN YABOBOS. s. m. Talaja de poc va-
lor y molt lluent. Espantav'úlanos. MerX
fucosa; fallax peliex.
ENGANYADOR , RA. s. m. y f. Engañador.
Deceptor.
ENGANYAPASTOR. s. m. aucéll. V. Cue-
reta.
ENGANYAR. v. a. Engañar. Fallere , deci-
pere , ludere.
L'HOME que LLUNY VA X CASAR , VA ENGANYAT,
Ó VA Á ENGANXAR. rcf. V. Casar.
ENGANYAT, DA. p. p. Engañado.
ENGAiNYIFLA. s. f. vulg. Engañifa. Subdu-
lenta fraus,
ENGANYÓS , SA. adj. Engañoso. Fallax.
ENGANYOSAMENT. adv. m. Engafíosamen-
te. Fallaciter, fraudulenter, dolóse.
ENGARGALLAR. v. a. met. explicar alguna
cosa á algú ab la possible claredat. Decir
deletreado. Quantum licet dilucidé expone-
re.
ENGAST. s. m. Engaste , engastadura. Caela-
tura , inclusio.
ENGASTADOR. s. m. Engastador. Cslator,
inclusor.
ENGAST AMENT. s. m. ant. Tacció d'en^ras-
O
tar. Engaste , engastadura. Incastratura.
ENGASTAR, v. a. Engastar. Auro vel argen-
to aliquid inciudere, inserere.
ENGATJAR. v. a, ant. empenyar, ó donar
en penyora. V. Empenyar.
ENGEGNARSE. v. r. ant. V. Ingeniarse.
ENGELOSIRSE. v. r. V. Teñir gelosía.
ENGELOSIT , DA. p. p. V. Gelos.
ENGENDRADOR , RA. s. m. y f. Engendra-
dor. Geiierator, genitor.
ENGENDRAR, v. a. Engendrar. Gignere,
generare.
ENGENDRAR, met. produir , causar , com : en-
gendrar odi , amor, malas sangs , &c. En-
gendrar , criar. Gignere.
ENGENDRAT, DA. p. p. Engendrado.
ENGENRAR. v. a. ant. V. Engendrar,
Hhhh EN-
go6 ENG
ENGENY. s. m. ant. V. Ingeni.
EiNGIGNAMENT. s. m. ant. V. Enginy,
industria.
ENGIGNOS, SA. adj. V. Enginyós.
ENGINY. s. m. ant. trassa. Ingenio. Soler-
tía.
SNGiNY , instrument ó ma'quina artificiosa.
Ingenio. Machina.
KNGiNY , ant. máquina de guerra. Ingenio. Ma-
china.
VAL MES ENGINY QUE FORSA. rcf. Mas voU maña
que fuerza: donde no valen cuñas aprovechan
uñas.
Efficit ingenium quod vis non obtinet ulla.
roL MES ENGINY QUE FOKSA. f. Mas quiere
maña que fuerza. Ingenio magls quam viri-
bus opus est.
ENGINYÉR. s. m. Ingeniero. Bellicarum mu-
nitionum designator.
ENGINYOS, SA. adj. Ingenioso. Solers.
ENGÍR Ó EN GIR. m. adv. Entorno , al
rededor. Per circuitum.
ENGLANTINA. s. f. planta. /azmin real. las-
minurn hispanicum.
ENGLUTIR. V. a. Engullir. D;glutire.
ENGLUTIT , DA. p. p. Engullido.
ENGOLAR. V. a. ant. V. Engolir.
ENGOLAYR. v. a. ant. V. Engorjarse, engo-
lir.
ENGOLFARSE, v. r. un'embarcació en alta
mar. Engolfar. In altum vela daré.
ENGOLFARSE , met. ficarse en algún negocl ar-
duo. Engolfarse. Negotiis immergi.
ENGOLIR. V. a. Engullir. Deglutiré.
ENGOLOSINAR, v. a. V. Enliepoiir.
ENGÓMAMENT. s. m. ant. Engomadura.
Gummatio.
ENGOMAR. V. a. Engomar. Gummi obli-
nire.
ENGOMAT, DA. p. p. Engomado.
ENGORDíMENT. s. m. p. a. Gordura. Ctz%-
sities , obesitas.
ENGORDIR , ENGORDIRSE. v. n. y r. p.
u. Engordar. Pinguescere.
ENGORfARSE. v. r. Engullir Vorare.
ENGORM\NDIR. v. a. V. Enilepolir.
ENGORMANDIRSE. v. r. Engolosinarse^
arregostarse. Alicuius rei voluptate trahi ,
allici.
ENGORMANDIT , DA. p. p. Engolosinado.,
arregostado.
ENGORRO, s. m. fam. Engorro. Retentio,
obstaculum.
ENGORROS , SA. adj. Engorroso. Difficilis,
molcstus.
ENGOXOS , SA. adj. ant. V. Congoxos.
ENGRAJAR. v. a. ant. V. Engrexar.
ENGRANAIR. v. a. ant. V. Engrandir.
ENGRANALL. s. m. él lloc en que s' tira '1
menjar per atráurer la cassa. Cebadero. Lo-
ENG
cus ubi cibaría venatitise prasdas apponun-
tur.
ENGRANALL, él ménjar que s' tira en algún
lloc per atráurer la cassa. Cebo. Cibus.
ENGRANALL , met. foment , atractiu. Cebo ^
añagaza. Fomes , fomentum.
ENGRANALLAR. v. a. ais aucélls. Cebar.
Inescare.
ENGRANALLAR, met. atráuref á algú per medi
d'alguna cosa agradable. Cebar. Allicere.
ENGRANALLAT, DA. p. p. Cebado.
ENGRANAR, v a. V. Engranallar.
ENGRANDIMENT.s. m. Engrandecimiento.
Amplificatio , magnificatio.
ENGRANDIR. v. a. fér gran una cosa.
Agrandar^ engrandar ., engrandecer. Ampli-
ficare , augere , dilatare.
ENGRANDIR, mct. p. u. alabar , cnsalsar. £«-
grandecer. Extollere ; laudibus efTerre.
ENGRANDÍT, DA. p. p. Agrandado^ en-
grandado.
ENGRASSAR, ENGRASSIR. v. a. ant. V.
Engrexar.
ENGRESCARSE, v. r. aplicarse ab suma in-
tenció á algún negoci, disputa, &c. EnfraS'
carse. Intendere.
ENGRESCARSE , entrar en alguna disputa , renyi»
na, &c. Armar una pelotera :, pelotear ^ pelo-
tearse. Contendere.
ENGRESCAT , DA. p. p. Enfrascado.
ENGRESSAMENT. s. ra. ant. V. Engordi-
ment.
ENGREXAR. v. a. nutrir mblt , fer tornar
gras. Engordar. Impinguare.
ENGRKXAR, donar substancia , y crassitut á al-
guna cosa. Engrasar. Impinguare , incrassa-
re , crassum faceré.
ENGREXAR, animals , com tocinos, capons, &c.
Cebar , sainar , engordar. Impinguare , sagi-
nare , opimare.
ENGREXAR, met. fer ric á algú. Engordar. Di-
tare.
ENGRÉXARSE. v. r. Engordar. Pinguesce-
re , pinguetieri.
ENGREXAT, DA. p. p. Engordado, cebado.
ENGROSSÍR. v. n. ant. V. Engórdirse , en-
gréxarse.
ENGRossiR, ant. fer tóx lo agud. Embotar. Ob-
tundere , retundere.
ENGRUNA. s. f. petita porció d'alguna cosa.
Miaja^ migaja, pizca. Mica.
ENGRUNA , la mica del pa , formatge , &c. Mi-
gaja. Mica.
AL CUL DEL SAC SE TROBAN LAS ENGRUNAS.
ref. Al fin se ven las zurrapas. Exhausto
vino manent faeces.
ENGRUNAR. v. a. Desmigajar. Comminue-
re , conterere.
ENGRUNAT, DA. p. p. Desmigajado.
ENGRÜNETA. s. f. dim. Miajita. Micula.
ES-
ENG
ESTAR Ef^íGRUNYAT AB ALGÚ.Í. Andar,
ó estar torcido con alguno. Non rectis oculis
aliquem aspicere.
ENGR-üT. s. m. él que s' cria 6 posa en al-
gunas cosas. Sarro. Situs.
INGRUT, ant. pasteras. Engrudo. Gluten.
ENGRUTADüR. s. m. ant. qui engruta. £«•
grudador, Conglutinator.
ENGRUTAMENT. s. m. ant. Engrudamien-
to. C.;n!íiutinatio.
ENGRÜTAR. v. a. ant. Engrudar. Congluti-
nare.
ENGRUXAR. v. n. ant. ferse prenyada. V.
Prenyada.
ENGRÜXIR. V. a. fer mes gruxuda alguna
cosa. Engrosar. Crassare.
ENGRUXIRSE. v. r. posar gruxa. Engrotar.
Crassari ; crassum fieri.
ENCRUXIT , DA. p. p. Engrosado.
ENGUALDRAPAR, v. a. Engualdrapar. Stra-
gulis instruere.
ENGUAN. adv. t. ant. V. Enguany.
ENGUANAR. V. a. ant. V. Enganyar.
ENGUANTAT , DA. adj. Enguantado. Chi-
rothecá indutus.
ENGUANY. s. m. ant. V. Adorno.
BNGUA^fY, adv. t. Hogaño., este uño. Hoc anno.
ENGUANTAR, v. a. ant. V. Adornar.
ENGUASTAR. v. a. ant. V. Engastar.
ENGUIXAMENT. s. ra. ant. Enyesadura.
Gypsaria inductio.
ENGUÍXAR. V. a. Enyesar, Gypso illlnire,
índucere.
ENGUIXAT, DA. p. p. Enyesado.
ENGULLIR. V. a. V. Englutir.
ENÍGULLIT , DA. p. p. V. Englutit.
ENHORABONA. s. f. expressió de compla-
cencia. Enhorabuena , norabuena. Congratu-
latio.
DONAR LA ENHORABONA. f. Dar la enhorabuena^
la norabuena , el parabién. Gratular!.
ENHORAMALA, m. adv. de despreci. En-
horamala. In malam rem ; infausto omine.
TES , VESTEN ENHORAMALA, f. Anda ; Onda en-
horamala. A bi in malam rem.
ENIGMA, s. m. Enigma. ^Enigma.
ENIGMÁTIC,CA. adj. Enigmático. JEnig-
maticus.
ENJOGASSAT , DA. adj. Juguetón , retozón.
Lascivus , petulans.
ENJONCAR. V. a. atrapar, cuUir. V. Cu-
llir.
ENJONCAR, met. forsar 6 atráurer á aigú ab
persuasions ó manya a' que fassa alguna co-
sa. Trahsr , hacer venir á la gamella. Adige-
re, parsuadere.
ENfOYAR. V. a. Enjovar. Moniiibus ornare.
ENfOYAT, DA. p. p." Enjoyado.
ENJURÍA. s. f. ant. V. lujuria.
ENLASSAR. v. a. ant. V. Enllassar.
ENL í,or
ENLASSAT, DA. p. p. ant. V. Enllassat.
ENLETGIR. v. a. ant. fér tornar ilétj. Afear.
Foedare , deturpare.
ENLISAR. V. a. ant. posar llissos al téler.
Enlizar. Telte líela addere.
ENLLÁ, adv. 1. Allá., hacia allá. Illuc.
ENLLARDADOR, RA. s. m. y f. ant. V.
Águila d'enllardar.
ENLLARDAR. v. a. clavar tallets de cansa-
lada en la carn deis aucélis, ó en altras
viandas. Mechar. Laridi lingulis suffigere.
ENLLARDAR, ant. Untar alguna vianda ab lo
gréx derrítit. Pringar , lardar , lardear.
Liquentem arvinam super carnes infundere.
ENLLARDAT , DA. p. p. Pringado , mecha-
do , lardeado.
ENLLAS. s. m. unió d'una cosa ab altra.
Enlace., enluzamiento ., enlazadura. Nexus,
connexio.
ENLLASSAMENT. s. m. ant. V. Enllas.
ENLLASSAR. v. a. unir per medí d'ajguo
Jlas. Enlazar. Coniungere , connectere.
ENLLASSAR , ant. agafar ab Has ó filat. Coger
con lazo ; enredar. Illaqueare , irretire.
ENLLASSAT , DA. p. p. Enlazado.
ENLLEFERNAR. v. a. Pringar. Pjnguedjae
foedare.
ENLLEFERNARSB. v. r. Pringarle. P¡a-
guedine foedari,
ENLLEFERNAT, DA. p. p. Pringado.
ENLLEPOLIMENT. s. m. Tapetit 6 gana
de tornar á gustar lo que ha agradat. üe-
gasto. Regustandi appetitus.
ENLLEPOLIMENT, met. la conveniencia, utilí-
tat , &c. ab que s'excita ó atrau i algií.
Golosina , cebo. Esca.
ENLLEPOLIR. v. a. Engolosinar. Inascare,
aliicere.
ENLLEPOLIRSE. v. r. Engolosinarse, arre.
gastarse. Adescarí, inescari.
ENLLEPOLIT , DA. p. p. Engolosinado , ar*
regostado.
ENLLÉSTIMENT. s. m. V. Despatx , lles-
tesa.
ENLLESTIR. v. a. acabar, conclóurer algu-
na cosa. Despachar. Expediré , perficere.
ENLLESTIR, ENLLESTiRSE v. n. y r. dónarse
préssa á fér alguna cosa. Despachar. Expe-
diré , properare.
ENLLfiSTÍT , DA. p. p. Despachado.
ENLLÉTGÍR. v. a. ant. Afear. Foedare.
ENLLISTAMENT. s. m. ant. V. Allista-
ment.
ENLLISTAR. v. a-, ant. V. Allistar.
ENLLOSAR. v. a. Enlosar, losar. Lapidibus
qnadris solum sternere.
ENLLOSAT, DA. p. p. Enlosado, losado.
ENLLOTAR. v. a. Enlamar. Limo opplere,
cooperire.
ENLLOTAT, DA. p. p. Enlamado.
EN-
^o2 ENL
ÉNLLUÉRNAMENT. s. m. DesUmlr amien-
to. AUucinatio.
ENLLUÉRNAR. v. a. Dáslumbrar ^ encandi-
lar. Oculos perstringere.
ENLLUERNARSE. v. r. Traslumbrarse,
deslumhrarse. Nimio fulgore perstringi ocu-
lis.
ENLLUERNAT, DA. p. p. Deslumhrado,
encandilado.
ENLLUIR. V. a. ant. Enlucir. Dealbare.
ENLLUIT, DA. p. p. ant. Enlucido.
ENLLUMíNACIÓ, ENLLUMINAMENT.
s. f. y m. ant. V. IllLiminació.
ENLLUMINADOR. s. m. ant. V. IMumina-
dor.
ENLLÜMINAR. v. a. ant. V. IMuminar.
ENLLUSTRAR. v. a. Alustrar , lustrar , en-
lustrecer. ¡Ilustrare , rem splendidam redde-
re.
ENLLUSTRAT , DA. p. p. Alustrado , lus-
trado , enlustrecido.
ENMAGATSÉMAR. v. a. Almacenar, entro-
xar. In apotheca intercludere ; in horreum
recondere ; in granarium inducere.
ENMAGATSÉMAT , DA. p. p. Almacsnado,
entroxado.
ENMAGRAIR. v. n. ant. V. Enmagrirse.
ENMAGRIR. v. a. fer tornar magre. Enma-
grecer. Macrefacere.
ENMAGRIRSE. v. r. Enmagrecer , enmagre-
cerse. Macrescere.
ENMAGRIT , DA. p. p. Enmagrecido.
ENMALALTÍR. v. a. causar alguna malaltía.
. . Enfermar. Morbum afferre. .
ENMALALTIRSE. v. r. Enfermar, caer en-
fermo. In morbum incidere; valetudinem
amittere ; morbo corripi.
ENMALALTÍT, DA. p. p. Enfermado.
ENMALICIARSE. v. r. V. Enquimerarse.
ENMALICIAT, DA. p. p. V. Enquimerat.
ENMALIMENT. s. m. ant. Tefecte d'enda-
nyarse alguna Haga. Enconamiento. Exul-
ceratio, exacerbatio.
ENMALIR. V. a. ant. endanyar alguna llaga.
Enconar. Exulcerare.
ENMANGRAR. v. a. Enalmagrar, almagrar;
teñir de almagre ; dar de almagre. Aliquid
rubricare ; rubro fingere.
ENMANGRAT , DA. p. p. Enalmagrado, al-
magrado , dado de almagre.
ENMANILLAT, DA. adj. Desposado. Mani-
cis constrictus.
ENMANLLEUTAR. v> r. V. Manlleutar.
ENMANLLEVAR. v. a. Pedir prestado.
Mutuum postulare vel commodatum.
ENMANLLEVAT, DA. p. p. Prestado.
ENMARANYARSE. v. r. V. Enemistarse.
ENMARAVELLARSE. v. r. ant. V. Mara-
vellarse.
ENMARSIR. V. a, ant. V. Enraustigar.
ENM
ENMASCARAR, v. a. Tiznar. Foedare , deni-
grare.
ENMASCARAR, me t. desllustrar la honra; infa-
mar alguna persona , familia , llinatge. En-
lodar. Dedícorare , infamare.
Diu l'oi^la á la paella fest'enllX, no m'em
MASCARES, ref. V. Dir.
ENMASCARARSE, v. r. ab sutja. Enjorgi-
narse. Puligine se commacnlare.
ENMAtíCARAT, DA. p. p. Tiznado.
ENMATRÍCULACIÓ. s. f. ant. V. Matricu-
lació, matrícula.
ENMATRICÜLAR. v. a. ant. V. Matricu-
lar.
ENMATSINADOR, RA. s.m. y f. Envene-
nador, atosigador. Veneficus.
ENMATSINAR. v. a. donar matsinas. Enve-
nenar , atosigar. Venenare ; veneno infi-
cere.
ENMATSINAR , met. llansar ó comunicar fetbr.
Apestar. Máxime foetere.
PUD qu'enmatsina. loe. ab que s' pondera '1
gran fetbr que llansa alguna cosa. Hiede que
apesta. Pestilenti odore vexat.
ENMATSINAT, DA. p. p. Envenenado.
ENMELAR, v. a. Enmelar. Melle iilinere,
unge re.
ENMERDISSAR. v. a. bax. untar de merda.
Untar con mierda. Meroá inquinare.
bnmerdissaR , met. untar ab cosas brutas, y
asquerbsas. Embadurnar. Inquinare.
ENM.DONAR. v. a. Almidonar. Amylo tin-
gere.
ENMÍDONAT, DA. p. p. Almidonado.
ENMODORRÍRSE. v. r. Amodorrarse. Som-
no corripi.
ENMODORRIT, DA. adj. Amodorrado. Som-
no consopitus.
ENMORTALLAR.v.a. Amortajar. Mortuali
habitu cadáver involvere.
ENMORTALLAT , DA. p. p. Amortaja-
do.
ENMOSTEÍRSE, ENMUSTEIRSE. v. r.
territ. V. Enmustigarse.
ENMUSTEIT, DA. p. p. territ. V. Eamusti-
gat.
ENMUSTIGAR. y. a. Marchitar. Marcidum
reddere.
ENMUSTIGARSE. v. r. Marchitarse. Mar-
cescere ; marcidum reddi.
ENMÜSTIGAT, DA. p. Marchitado, mar-
chito.
ENNAGRAIR. v. a. ant. V. Ennegrir.
ENNAVEGARSE. v. r. V. Engolfarse.
ENNEGRIR. v. a. Ennegrecer, negrecer. De-
nigrare.
ENNÉGRIRSE. v. r. Ennegrecerse. Nigres-
cere.
ENNÉGRIRSE 'l cel. f. Cerrarse , encapotarse
el cielo, Coelum nubibu» obduci.
EN-
ENN
ENNÉGRIT, DA. p. p. Ennegrecido , ne-
grecido.
ENNÜBLAIR. v. a. ant. V. Ennoblir.
ENNOBLíMENT.s. m. Ennoblecimiento. No-
bilitatio.
ENNOBLIR. V. a. Ennoblecer. Nobilitare.
ENNOBLIR , met. dar Ilustre y esplendor. Enno-
blecer, lllustrare, clarum reddere.
ENNOVAR. V. a. ant. V. Innovar.
ENNUAGARSE. v. r. Atrogatitarse , añusgar.
Intercliidi fauces.
ENNUAGARSE , met. j fam. quedarse parat y
turbar en la conversado. Atragantarse. In»
tercludi.
ENNUAGAT, DA. p. p. Añusgado , atragan-
tado.
ENNUVOLARSE. v. r. Anublarse^ nublarse.
Coeluin nubibus obduci.
ENNUVOLAT, DA. p. p. Anublado., nubilo-
so , nubloso.
ENNUJAR, ENOJAR, r. a. ant. V. Enu-
jar.
ENORGOLLAR, ENORGULLAR, ENOR-
GULLIR. V. a. ant. V. Ensuperbir.
ENORME, adj. fora de mida. Enorme. Enor-
mis, immodicus.
ENORME , grave. Enorme. Enorrnis.
ENORMEMENT. adr. ni. Enormemente.
Enormiter , immodicé.
ENORMÍSSÍM , MA. adj. sup. Enormísimo.
Valde enormis.
ENORMITAT. s. f. Enormidad. Enormitas.
ENPAYMENT. s. m. ant. V. Impediment.
ENPAYORAR. v. a. ant. Empeñar. Oppigne-
rare.
ENQUADERNACIÓ. s. f. Enquadernacion.
Compaginatio , compactio.
ENQUADERNADÓR. s. m. Enquadernador.
Librarius consignator ; librorum compagina-
tor , congiutinator.
ENQUADERNAMENT. s. m. ant. V. En-
quademació.
ENQUADÉRNAR. v. a. unir y cusir varios
quadcrns. Enquadernar. Libros compagi-
nare.
ENCUADERNAR, met. Unir, agermanar algunas
cosas. Enquadernar. Confaederare , fede-
rare.
ENQÜADÉRNAT, DA. p. p. Enquaderna-
do.
ENQUER , ENQUERA. adv. ant. V. En-
cara.
ENQUERER, ENQUERRE. v. a. ant. V.
Inquirir.
ENQUESTA. s. f. ant. Inquisición , pesquiza.
ludiciaria inquisitio.
ENQussTA CRIMINAL. Listautia Criminal. ludi-
ciaria criminalis inquisitio.
ENQUIET, TA. adj. V. Inquiet.
ENQUÍETADOR. s. m. V. Inquietador.
Tom. I.
ENQ 309
ENQUíETAR. v. a. V. inquietar.
ENQUÍLLI. s. m. ant. Inquiüno. Inquilinus.
ENQUÍM ERADA, s. f. Pesadumbre. Irrita-
tio.
ENQUIlMERAR. v.a. Irritar^ enojar^ atufar,
apesadumbrar. Irritare.
ENQUIMERARSE. v. r. Ensañarse , flíü/jr-
sc , amostazarse , apesadumbrarse , añusgar.
írasci.
ENQÜIMERAT,DA. p. p. Ensañado , amos-
tazado.
ENQÜÍTRANAR. v. a. Alquitranar, embrear.
Pice , bituinine iüinire.
ENQUíTRANAT, DA. p. p. Alquitranado,
embreado.
CAMISA ENQUITRANADA. V. Camisa.
ENRADERAMENT. j. m. de fret. Ateri-
miento. Rigor.
ENRADÉRARSE. v. r. de fret. Aterirse,
Rigere.
ENRADERAT, DA. p. p. Aterido.
ENRADRAMENT. ». m. ant. V. Enradera-
ment.
ENRADRARSS. v. r. ant. V. Enraderarse.
ENRADRARSE , tNREÜKARSE. V. r. ant. V. Ea-
darrerirse.
ENRAGUASÍR. v. n. ant. V. Enraderarse.
ENRAKONADOR , RA. s. m. y f. qui enra-
hóna mblt. Charlador., charlante, charlatán,
garlador , garlante, hablador , parlero. Gar-
rulus , loquax.
ENRAHONADÓR , qui diu Ó parla lo que conve-
nia teñirse secret. Parlero. Loquax.
ENRAHONAMENT. s. m. Razonamiento,
plática. Sermo , oratio.
ENRAHONAR. v. a. tractar, discutir, exa-
minar algún assumpto. Hablar. Discutere,
disserere.
ENR.vHONAR , parlar mblt. Garlar, parlar,
charlar. Garriré.
ENRAHONAR , propalar. Hablar. Aperire.
ENRAHONAR. V. 7!. parlar, proferir algunas veus.
Hablar. Fari.
ENRAHONAR. convcTsar , confabular. Hablar,
raxonar , platicar. Confabulari.
ENRAHONAR FER KLS CÜLSES. f. Hablar pOT hs
ceyunturas. Loquacissimum esse.
ENRAKONAR PfiR ENRAHONAR. f. Hablar pir
hablar, Nihil esse pr;eter verba.
ENRAKONA MES Qu'üN SAC DE NOUS. loC. Habla
mas que una urraca. Pica loquatior est.
ENRAHONAT , DA. p. p. Razonado.
ENRAHONAT, adj. rahcnable. Razonable , puesto
en razón , conforme á razón. Rationi consen-
taneus , fequus.
ENRAJOLAMENT. s. m. ant. V. Enrajolat.
ENRAJOLAR. v. a. Enladrillar. Lateribus
sternere.
ENRAJOLAR. V. n. fani. tornarse rotg per ver-
gonya. Sonrosearse, embermejecer , emberm
liii me-
jio ENR
mejecerse. Purpurascere , vereconcüá affici.
FER ENRAjoLAR. f. mct. fér tomar rotg per ver-
gbnya. Sonroxar , íonr(scar. Paceré ut ali-
quis rubore sutt'undatur.
ENRAJOLAT, DA. p. p. EnhdrUlado.
TEÑIR kh VENTRELL ENRAJOLAT. f. mCt. no
reteñir el ventrell lo qu3 s' ha menjat. No
tener nada en el estómago. Comesta evo-
mere.
TEÑIR KL VENTRELL ENRAJOLAT. f. met. Ser
fácil algii en dir lo que se li ha comunicat.
No tener nada en el estómago. Commissa re-
velare.
ENRAJOLAT. s. m. él pavímént de rajólas. En-
ladrillado. Solum lateribus stratum.
ENRAMAR, v. a. cubrir algún lloc de ramas
per adornarlo ó pera fer ómbra. Enramar.
Ramis obducere , tegere.
ENRAMAT, DA. p. p Enramado.
ENRANCIARSE, v. r. tornarse rancl. En-
ranciarss. Rancere , rancescere.
ENRAVENAT, DA. adj. encarcarat. Terfo.
Rigidus.
ENRAVENAT , mct. dit del que va mblt dret
afectand gravedat. Espetado , tieso. Erec-
tus.
ENRAVIRONAR. v. a. ant. V. Circuir.
ENREDADOR , RA. s. m. y f. Enredador.
Siissurro , niendax.
ENREDAR, v. a. Enredar. Intricare.
ENREDAT , DA. p. p. Enredado.
ENREDO, s. m. Enredo. Conimentum, dolos,
fraus.
ENREDOS, SA. adj. Enredoso. Intrieatus,
implicatus.
ENREGÜLLARSE. v. r. Enronquecerse. Rau-
cescere.
ENREGULLAT, DA. p. p. Enronquecjdo.
ENREGÜLLAT. adj. Ronco. Raucus.
ENRÉGÜLLIMENT. s. m. ant. regull. En-
ronaucchniento .1 ronquera. Raucitas.
ENRÉGULLIRSE. v. r. ant. V. Enregu-
llarse.
ENRERE. adv. 1. y t. ant. V. Endatras.
ENREVES. s. m. la part oposada al endret.
Envés. Externa facies.
AL ENREVES. Hi. fldv. Al rcves , del revés. Vrx'
posreré.
ENREVIRONAMENT. s. m. ant. V. Cir-
cúir.
ENREXAR. v. a, ant, tancar ab réxas. Enre-
jar. Ciatrare.
ENREXAT. s. m. de canyas ó vergas entrete-
xidas. Enrejado. Opus clatratum.
ENRIC. s. m. nom d'home. Enrique. Henri-
cus.
ENRICAIR, ENRICAYR. v. a. ant. V. En-
riquir.
ENRIQUIMENT. e. m. ant. V. Ornament,
adorno.
ENR
ENRIQÜIR. V. a. Enriquecer. Ditare, locu-
plstare.
BiNRlQUÍRSE. v. r. Enriquecerse. Locuple-
tari ; divitem fieri.
ENRIQUIT, DA. p. p. Enriquecido.
ENRODONIR. v. a. ant. V. Arrodonir.
ENROGíR. V. a. ant. ter tornar rorg , ó ros.
Enrubiar. Flavum reddere , rubefacere.
ENKOGiR. V. n. ant. tornarse rotg p;r vergonya.
Embermejecer., embermejecerse. Erubescere;
verecundia affici.
ENROJÍiMENT. s. m. ant. V. Roiór.
ENROLLAMENT. s. m. ant. Enroscadura.
Sinuatio.
ENROLLAR, v. a. ant. Enroscar. Sinuare.
ENRONQUIRSE. v. r. Enronqueccr. Rauci-
re , raucescere.
ENRONQUIT , DA. p. p. Enronquecido.
ENROSSAR. V. a. ant. V. Regar.
ENRossAR , EMRossiR. V. n. ant. fer tornar r5s.
Enrubiar. Rutilare.
ENROTLLAR. v. a. circuir. Rodear. Cir-
cumbistere , circumire.
ENROTLLAR , caragolar. Arrollar. Convolver.?.
ENROTLLAT, DA. p. p. Rodeado, arro-
llado.
ENRÜGALLLMENT. s. m. ant. V. Enregu-
lliment.
ENRUGATLÍR. v. n. ant. V. Enregullarse.
ENSA. s. m. P home parat que no te ac-
ció , ni desempenyo. Meliloto. Stupidus, i'a-
tuus.
ENSÁ. adv. 1. Acá , hacia acá. Huc.
2 DE QUAND ENSÁ ? loc. g De quando acá ?
Quamdiu ?
ENSABONADA. s. f. l'acció d'ensabonar.
Enjabonadura , xabonadura , xabonado. Sa-
pone ablutio.
ENSABONADA , él cúmulo de roba que s'ha ensa-
bonat. Xabonado. Linteamina sapone abs-
terja.
ENSABONADv, V aygua en que s' ha rentat al-
guna cosa ab sabó. Xabonaduras. Aqua quá
sapone illita Iota sunt linteamina.
ENSABONAR. v. a. Ensabanar , xabonar.
Sapone aliqnid tergere , extergare.
ENSABONAT , DA. p. p. Enjabonado , xa-
bonado.
ENSACAR. V. a. ficar en sacs. Ensacar. Sac-
eos iaiplere.
ENSACAT , DA. p. p. Ensacado.
ENSAFRANAR. v. a. Azafranar. Croco tin-
ge re.
ENSAFRANAT , DA. p. p. Azafranado.
ENSAIG. s. m. ant. V. Ensatg.
ENSA JAR. V. a. Ensayar. Tentare , probare,
experiri, alicuius rei periculum faceré.
ENSAJARSE. v. r. Adestrarse. Se exercere,
experiri.
ENSAJAT , DA. p. p. Ensayado.
EN-
ENS
ENSAJORNAR, v. a. Perdigar. Leviter am-
burere.
ENáAJORNAT, DA. p. p. Perdigado.
ENSALADA, s. f. ant. V. Ensiam.
ENSALSAMENT. s. m. Ensalzamiento. Exal-
tatio.
ENSALSAR. v. a. Ensalzar. Extollere, com-
mendare,
ENSALSAT, DA. p. p. Ensalzado.
ENSANGAR. v. a. Ensangrentar. Sanguine
tingerc.
ENSÁNGAT, DA. p. p. Ensangrentado.
ENSANGüNAMENT. s. m. ant. Ensangren-
tamiento. Cruentatio.
ENSANGONAR. v. a. ant. V. Ensangar.
ENSANGONAT , DA. p. p. ant. V. Ensan-
gat.
ENSANGRAR. v. a. ant. V, Ensangar.
ENSANGRENTAR, v. a. V. Ensangar.
ENSAPEC. s. m. ant. V. Ensópegada.
ENSAPEGAMÉNT. s. m. anf. V. Ensópe-
gada.
ENSAPEGAR. v. n. aot. V. Ensbpegar.
ENSARDINAR. v. a. enfonsar 1' espasa ó
cosa semblant en el eos d' algú. Espetar.
Transfodere.
ENSATAR. V. a. ant. V. Encetar.
ENSATG, s. m. Ensayo. Periculum.
ENSEGUÍR. V. a, ant. V. Seguir.
ENSEiGNAMENT. s. ni. ant. V. Docu-
mént , ensenyansa.
ENSELLAR. v. a. Ensillar. Ephippio ster-
nere.
QUI SOL MÉNJA SON GALL , SOI/ BNSELLA SO?í CA-
BALL. reí. V. Gall.
ENSEMS. adv. m. ant. Juntamente , junto.
Simu].
ENSENDEMÁ. adv. El dia siguiente. Cras-
tina dies.
ENSENY. s. m. ant. V. Experiencia.
ENSENYANSA. s. f. Enseñanza. ínstitutio,
disciplina, doctrina.
ENSSNYAR. V. a. instruir á algú en alguna
cirncia, art , &c. Ensañar. Docere , eru-
dire.
ENSENVAR, manifestar, posar á la vista, com :
ensenyar él bras. Mostrar., enseñar. Ape-
rire , nudare.
ENSENVAR, mostrar, indicar, com: ensknyar
k\ cami , la casa que s' busca , &c. Mostrar.,
enseñar. Indicare.
ENSENVAR LAS démts. f. Mostrar el estuche. Se
ad obsistendum parare.
ENSENYAR LAS FERRADüRAS. f. V. Fetradura.
QUI MÓLT s'abaxa , 'l cül ensenya. fef. V.
Cul.
ENSENYAT, DA. p. p. Enseñado^ mostra-
do.
EN5ENY0RIRSE. v. r. Ensefioreurst. Ali-
quid sibi vendicare , occupare.
FNS .311
ENSENYORIT , DA. p. p. Emeñoreado.
ENSERRAR. v. a. ant. tancar. Encerrar,
Sera occludere.
ENSEL'AR. V. V. ant. untar ab seu. Ensebar.
Sebare , sebo obducere , iliinire.
ENSEUAT, DA. p. p. Encebado.
ENSACULACIÓ. s. f. ant. V. ínsaculaciá.
ENSACULAR. v. a. ant. V. Insacular.
ENSINE3TRAR. v. a. Adestrar. Instltue-
re.
ENSINISTRAT, DA. p. p. Adestrado.
ENSÍTJAR. V. a. Ensilar. In horréis subter-
raneis condere , reconder¿.
ENSÍTfAT, DA. p. p. Evsilado.
ENSOBORN. s. m. ant. V. Sobhrn.
ENSOBORNACIÓ. s. f. ant. SobcSm.
ENSOBORNADOR. s. m. Sobornador. Subor-
nator.
ENSÓBORNAMENT. s. m. ant. V. Soborn.
ENSOBORNAR. v. a. Sobornar. Subornare.
ENS0B0R;^AT, da. p. p. Sobornado.
ENSOFRAR. v. a. Azufrar. Sulfure iliinire,
oblinire , imbuere.
ENSOFRAT, DA. p. p. Azufrado.
ENSONÍAT, DA. adj. ant. Soñolento. Somni-
cnlosus.
ENSÓPEGADA. s. f. Tropezón., tropiezo .¡ tras-
pie. Offensio.
DONAR ENSOPEGADAS. f. Echar ó dar
traspiés. Non recté , vel inhonesté ince-
dere.
ENSÜPÉGAMENT. s. m. ant. V. Ensópe-
gada.
ENSOPEGAR. v. a. encertar. V. Encertar.
ENsoi'EGAR. V. n. p?gar una ensópegada. TrO'
pezar. Ad aliquid ofí^ndere.
EE30GKGAR, trobar á algú ó alguna cosa en
algún paratge. Tjpar , encontrar , hallar.
Invenire.
ENSOPEGAR , trobar castialment á algú , ó á al-
guna cosa. Topar ^ encontrarse con alguno,
Occurrere , obviam fieri aüquem alicui.
■roT BOX CABALL EN'soPEGA. rcf. El nias diestro
la yerra. Quandoque bonus dormitat Horne-
ras.
ENSOPEGARSE. v. r. trobarse en algún
lloc , cas, ó circunstancias casualment. Acer-
tarse , encontrarse , hallarse. Inveniri.
ENSOPEGARSE, encertarse , esca'urerse , succe-
hir casualment alguna cosa. Acertar acae-
cer, Accidere.
ENSOPÍMENT. s. m. Modorra , azorramien*
to. Sopor , veternus.
ENSOPÍT, DA. p. p. Amodorrado., azor-
rado.
ENSORRARSE. v. r. la embarcació. Encallar,
Navem arenis hxrere.
ENSORRARSE, enfousarse. V. Entrársen,
enfousarse.
ENSORRAT, DA. p. p. Encallado.
EN-
312 ENS
ENSUCRAR. V. a. Azucarar. Saccaro asper-
geré.
ENSUCRAT, DA. p. p. Azucarado.
ENSUMAR. V. a. llayrar, olorar. Husmear,
oliscar. OJorare , sagire.
ENSUMAT, DA. p. p. Husmeado.
ENSONÍAT, ENSONYAT, DA. adj. ant.
Soñclen'o. Somniculosus, somnolcntiis.
ENSÜPERBIR. v.a. Ensobirbecer. Superbuin
efficere, reddere.
ENSUPERBIRSE. v. r. Ensoberbecerse. Su-
perbire.
ENSUPERBIT , DA. p. p. Ensoberbeci-
do.
EN ^\}''¿. adv. ant. En adelante. Posthac.
ENSUTJAR. V. a. EnjorgHtnar. Fuliginc tin-
gere , conspiircare.
EÑSUTZAR, ENSÜTZEAR, ENSüTZIAR.
V. a. ant. einbrutar. Ensuciar. Spurcare.
ENSÜ IZARSE. V. r. ant. Ensuciarse. Sor-
descere.
ENSUTZIAMENT. s. m. ant. Tacció d'em-
bri'.tar. Ensuciamiento. Inquinatio.
ENTABAÍR. v. ■. ant. V. Entibiarse.
ENTABANAR DE CAP. f. nict. y fam. V.
Cap.
ENTABORNIMENT. s.
miento. Stupiditas.
ENTABORNIRSE. v. r
Hebetari.
ENTABORNIT, DA. adj. V. Entontit.
ENTACAR. V. a. ant. V. Tacar, infectar.
ENTACAT , DA. p. p. V. Tacat , infeetat.
ENTAFURAR. V. a. ocultar, amagar. Eni'
m. ant. Entorpeci-
ant. Entorpecerse.
boscar. Abdere , abstrudere.
ENTALENTAR. v. a. ant. desitjar ab ansia.
Ansiar. Magnopere ambire,
ENTALHZ. s. m. ant. Entalle. Sculptiim.
ExNTANY. adv. t. ant. V, Antany.
ENTAPÍSSAR. v. a. Entapizar , tapizar.
Aulaeis ornire , vestiré.
ENTAULAMENT, ENTAULAT. s. m. ant.
V. Empostissat.
ENTAPiSSAT, DA. p. p. Entapizado.
ENTAÜLAR. v. a. dlsposar , preparar , em-
pendrer alguna pretensió , negoci , ó depen-
dencia. Entablar. Prieparare , aggredi.
ENTAÜLAR. v. a. ant. V. Empostissar.
ENTAULAT, DA. p. p. Entablado.
ENTIBIADOR. s. m. ant. lloc per entibiar.
Eníibiadero. Tepidarium.
ENTEBÍAR. v. a. ant. V. Entibiar.
ENTECAT , DA. adj. Enteco , entecado. De-
bilis, languidus.
ENTÉGRAMENT. adv. m. ant. Enteramen-
te. Integre.
FNTEGRAR. v. a. ant. V. Integrar.
ENTEGRE. adj. ant. Integro , entero. In-
teger.
ENT EGRITAT. s. f. ant. V. Integritat.
r. éls lilis ó la vista. Fi-
Oculos vitri speciem in-
ENT
ENTELAR, v. a. Empañar. Obscurare, obum-
brare.
ENTELARSE, v.
driarse los oios.
duere.
KETEi^ARSE , él cristall , ó altre cosa briinyida.
Empañarse. Obumbrari.
ENTELAT , DA. p. p. Empañado , vidria-
do.
ENTELLIGENT, TA. adj. ant. V. Intelli-
gent.
ENTENA, s. f. V. Antena.
ENTENCÍON. s. f. ant. V. Intenció.
ENTENDAxNZA , ENTENDENZA. s. f.
ant. la persona amada. Amor. Persona
amata.
ENTENDEDOR, s. m. ant. Enttndedor. In-
telligens , cngnitor.
ENTÉNDEMENT, ENTENDIMENT. s.
m. snt. V. Enteniment.
ENTESDES7ENT, ant. V. IntfiMigencia.
ENTENDENT, TA. aáj. ant. V. ínteMi-
gent.
ENTBNDRER. v. a. teñir idea clara de cosas.
Entender. Intelligere.
Entender,
ENTENDRER , conexer , penetrar.
Intelligere , caliere , percipere.
ENTENDRER , oir. Entender. Percipere , audire.
ENTENDRER, Saber ab perfecció alguna cosa.
Entender. Intelligere , scire , caliere.
ENTENDRER , teñir intenció de fér alguna cosa.
Entender. Velle , intendere.
A MON ENTENDRER. loc. A mi vcr. \Sl m'úú
videtur.
ENTENDRER Á ALGtj. f. concxer soH a'nimo, ó sa
intenció Entender á alguno. Intelligere, ani-
madvertere.
ENTENDRER LA FLOR. f. advertir la maula, la
trampa en lo jog. Descornar la flor. Luso-
riam fraudem detegere.
ENTENDRER LA FLOR. f. met. cntendrer lo fi
dissimulat ab que algú fa ó diu alguna cosa.
Caer en el chiste. Alterius consilium vel
fraudem capare , animadvertere.
DONAR QUE EXTENDREK. f. Dí/r en que entender.
Molestiam creare ; curam , sollicitudinem
alicui iniicere.
SABERSE ENTENDRER. f. fam. Saberse entender.
Sibi consulere , providere.
D¿U MB V>b GEííT que m'eNTESGA. f. DlOS IHi
de contienda con quien me entienda.
Cum docto certare viro mihi Nomina do-
nent.
DONARSB Ó NO DONARSE PKR ENTES, f. DarSC Ó
no darse por entendido. Alíquem sibi quid-
piam dictum , aut non dicturn putare.
NO KNTtíNDRERHi MES. f. No entendérsele mas
á alguno. Nil amplius espere.
NO ENTÉNDRERiii Kfis , KoRRALL. f. No enten-
der pizca. Nil in aliqua re percipere.
NO
ENT
NO Hi HA Qui Ho ENTENGA. f. No Jo entenderá
Galvan. Res difficilis, inextricabilis est.
NO PODERS' ENT£NDRf:R AB ALGÚ. f. no podcrlo
reduhir á lo degut. No poderse averiguar
con alguno. AViquem ad iustum redigere haud
posse.
i TtJ t'hO DIG SOGRA , ENTÉNt'hI NORA. fef.
A U te lo digo hijuela., enti¿ndelo tu mi
nuera.
Qax nat.ne dico, dictum tibí crédito nurus.
ENTÉNDRERSE. v. r. anar dos ó ni¿s de
conformitat en algún negoci. Entenderse.
Communi consensu statuere , agere.
ENTÉNDRERSE ALGÚ. f. tetiir Hiotiu Ó ralló
oculta per obrar de cert modo. Entenderse
alguno. Scire quid agat.
Axó NO s'entén ab mi , AB t6 , &c. f. No se
entiende eso conmigo^ contigo., iSc. Nil ad me:
DÍl ad te : é re mea non esc : é re tua
non est.
DONAR qu'enténdrer. f. V. Donar.
KNTÉNDRERSB AB ALotí. f. avenirse ab algú per
tractar algún negoci. Entenderse con alguno.
Convenire , CGosentire.
gCOM s'enten? expréssió que raanifésta l'enfado
qu'es concebex de lo que s'ou ó veu. ¿ Q«£
se entiende ? Como se entiende ? Quid lioc ?
Cur ¡ta ?
íll s'kntén, com aquell qub balla t6t sol.
ref. El se entiende , y irustejaba de noche.
Hic sibi quid liceat conveniatque sapit.
JO m'enténc y DÍ5U m'bnten. ioc. V. Déu.
ENTENDRIMENT. s. m. ant. Enterneci-
miento. MoUimentum.
ENTÉNDRIR. v. a. Enternecer. Emollire.
ENTÉNDRÍRSE. v. r. Enternecerse. Tener
fieri , tenerascere.
ENTENDRIT, DA. p. p. Enternecido.
ENTENEDOR, RA. s. m. y i. Entendedor.
inteliigens.
Á BON BNTENEDOR POCAS PARAULAS. f. jll buen
entendedor pocas palabras : al buen entende-
dor , breve hablador. Intelligenti pauea.
ENTENÉNT. p. a. «nt. Inteligente. Gna-
rus.
ENTENÉNT. adj. ant. V. Intelligent.
DONAR enteníínt. f. persuadir á algú que fassa
lo que se 1¡ demana. Entrar ú uno. Persua-
dere.
ENTENIMENT. s. m. potencia de l'ánima.
Entendimiento. Intellectus, ratio.
ENTENiMEN'T, talent y facilitat en compe'n-
drer. Entendimiento. Capacitas, intelligendi
facilitas.
ENTENIMENT, ant. V. IntcMigencia.
ENTENIMENT , 3nt. V. InteDciÓ.
POSAR ENTENIMENT. f. Ajutctar , ascsor. Sa-
pere.
PERDRERHi l'exteniment. f. díácórrer molt
sobre alguna cosa sens arribar i ente'ndrerla.
Tom. I.
ENT 313
Descabezarse. Prae nimia mentís intentione
caput obíundi.
ExNTÉNRE. V. a. ant. V. Eutendrer.
ENTENRIRSE. v. r. ant. V. Entendrirse.
ENTEiN ['A. s. i. ant. V. Enienza.
ENTENZA. s.m.y f.ant. Tobjecte amsít. Amor.
Res amata.
ENTENZA. s. f. ant. V. Tntent. intenció.
ENTER , RA. adj. consiauc , lerm. Entero.
Constans , firmus.
ENTER, RA. recte , just. Entero. lustus , in-
teger.
ENTER, cabal, shns falta alguna. Entero^ en'
terizo. Integer , absolutus.
PER ENTER. m. adv. Por entero. Plené.
ENTERAMENT. adv. m. Enteramente. Om-
nino , penitus, prorsus.
ENTERAR, v. a. informar, instruir algú d'al-
gun negoci. Enterar. Injtruere.
ENTERAT. DA. p. p. Enterado.
ENTERBOLIiVlENT. s. m. ant. Entorpeci-
miento. Stupor, stupiditas.
ENTERBOLíR. v. a. Enturbiar. Turbare.
SEMBLA QüE NO ES PER AYGÜA EN lERBOLlR. f.
V. Aygua.
ENTER BOLIRSE. v. r. met. Entorpecerse.
Stupore , torpore affici.
ENTERBOLIT , DA. p. p. Enturbiado.
ENTERO, CA. adj. dit de la tela ó roba. En-
tero, áolidus.
ENTERO , dur , fort. Terco , tieso. Diirus , te-
nax.
ENTERO, ant. indócil. Terco, Contumax.
ENTERDIT. s. m. ant. V, Entredit.
ENTERESA. s. f. integrirat, perfecció, cum-
piiment. Entereza. IfUegritas.
ENTERESA , met. reccitut. Entereza. Recti»
tu do.
ENTERÍSSÍM, MA. adj. sup. Enterüimo.
Valdé . perfecté integer.
ExNTERNIDAMENT. aJv. m. ant. En/erne-
cidamente. Tenere , moiliter.
ENTERNíMENT. s. m. ant. Enternecimien-
to. Teneritas, teprritudo.
ENTERNÍR. v. a. Enternecer. Misericordiam
commovere.
ENTERNIT , DA. p. p. Enternecido.
ENTERQUEDAT. s. f. anr. V. Terqu¿dat.
ENTERRAMENT. s. m. ant. Tacció d'enter-
rar. Entierro., enterramiento. Huniatio.
ENTERRAR, v. a. íi^ar dins de la térra. En-
terrar. Conimittere, immittere tcrra;.
ENTERRAR, alguo mort. Enterrar. Sepeliré.
ENTERRAR , met. ocultar , amagar alguna cosa
de manera que no s' sapia d'élla , ó s'olvide,
com : ENTERRAR él diuéf. Sepultar. Sepe-
liré.
ENTERRAR , sobrevi'urer á algú, véurer sa mort.
Enterrar. Aüis super\ivere.
ENTERRAT, DA. p. p. Enterrado.
Kkkk EN-
.V4 ENT
ENTERRO, s. m. Entierro, enterramiento.
Fiinus , exeqiiiae.
EXTERROGACIÓ. s. f. ant. Presunta. In-
terrogatio.
ENTERVENIMENT. s. m. ant. V. Interven-
ció.
ENTES , SA, p. p. Entendido.
ENTKS, SA. sabi, intelligent. Entendido. CaMens,
sapiens, peritus , sciens.
ENTÍBIAMENT. s. m. ant. V. Tibiesa.
ENTIBIAR. V. a. posar tebia alguna cosa.
Entibiar. Tepefacere.
ENTIBIARSE. V. r. met. refredarse , calmar
él fervor ab que s' féya alguna cosa. Enti-
biarse. Tepefieri.
ÉNTIBÍ AT , DA. p. p. Entibiado.
ENTIMEMMA. s. f. figura de Retórica. En-
timewa. Enthimema.
ENTITAT. s. f. Entidad. Entitas.
COSA DE ENTITAT. loc. Cosu de entidad , de
substancia , de consideración , de valor. Res
magni niornenti.
ENTOLDAR, v. a. Entoldar. Aulseis tege-
re.
ENTONACIÓ. s. f. Entonación , entono , en-
tonamiento. Tonus.
ENTONADOR, s. iii. él qu'entona. Entonador.
Praecentor.
ENTONADOR, lo cantoF qu'cH las Iglesias dirigex
él cor en lo que s' canta per cant pía. So-
chantre. Praeceptor chori.
ENTONAMENT. s. m. ensuperbiment. Ento-
no. Elatio.
ENTONAMSNT, ant. I'acció d'entonar. Entona-
miento. Incentio , príEcentio.
ENTONAR. V. a. coinensar á cantar. Ento-
nar, lucicere.
ENTONAR. V. n. cantar ajustadament al to. En-
tonar. Ad amussim cantare.
ENTONARSE. V. r. met. ensuperbirse. Ento-
narse. AttoUi, erigi, inflari.
ENTONAT, DA. p. p. Entonado.
ENTONAT , DA. adj. ensupcrbít. Entonadillo.
Arrogans , homunculus.
ENTONTIRSE. v. r. Entontecerse. Stupidum
fieri.
ENTÓRN. s. m. circiiit. Contorno. Circui-
tus.
ENTORN. prep. que denota proximitat de
témps , com: ent6rn de Nadal. A vueltas.
Circa.
ENTORNPEU. s. m. lo deis Hits. Rodapié.
Circumductio, tegumentum.
ENT6RNPEU,la faxa de diterent color que s'
pinta cerca del paviment en los quartos em-
blanquinats Rodapié. Fimbria parietis.
ENTORPIMBNT. s. m. Entorpecimiento ,
adormecimiento, entumecimiento. Stupor, stu-
piditas.
^ÑTORPIR. V. a. 'mped''- e! "^oviment d'al-
ENT
gon mimbre del eos. Entorpecer , envarar,
Stupeíacere , torpore afficere.
ENToiiPiR , met. turbar l'enteníment ó l'es-
perit. Entorpecer , envarar. Hebetare , ob-
tundere.
ENTORPIRSE. V. r. alguna part del eos.
Adormecerse , entorpecerse, entumecerse, en-
vararse. Torpescere.
ENTORPíT, DA. p. p. Entorpecido.
ENTORTELLIGAMENT. s. m. ant. Y. En-
tortoliigament.
ENTORTOLLIGAMENT. s. m. I'acció y
efecte d'entortolJigar. Enroscadura. In gy-
rum infle.xío, sinuatio.
ENTORTOLLIGAR. v. a. Enroscar. Sinuare,
convolvere.
ENTORTOLLIGAT , DA. p. p. Enroscado.
ENTRADA, s. f. V espay ó lloc per ahónt
s' entra á alguna part. Entrada. Aditus , in-
gressus , introitus.
entrada , 1' acció d' entrar á alguna part. En-
trada. Ingressio , ingressus.
entrada, d' estiu, ivern , &c. Entrada. Ini-
tium.
entrada , en las casas. Zaguán , portal. Ves-
tibulum.
Á entrada d'ivern. m. adv. A boca de in-
vierno. Ineunte hyeme.
entrada de caeall SICILIA, loc. Entrada de
caballo y parada de borrico. Velut equus ge-
neróse cursum arripiens, ut asinus in medio
sistit gradum.
entrada de f6sc , DE nit. loc. Boca de no-
che. Ad vesperani.
ENTRADIR. v. a. anr. V. Introduir.
ENTRAMENA. s. f. ant. V. Entranyas.
ENTRÁMENAS. s, f. p. ant. las entranyas ó
coradélla del animal. Asadura. Exta.
ENTRAMENT. s. m. ant. V. Entrada.
ENTRANT. s. m. qui s' fica ahont no 'I de-
manan. Entremetido. Ardelio.
ENTRANT , ENTRANT DE TAULA. Principio. Pfi-
niae mensae.
Et MES ENTRANT , LA SEMMANA ENTRANT. loC.
El mes que viene , la semana que viene. Se-
quenti mense , hebdómada.
ENTRANYAS. s. f. p. él contingut dintra
'1 eos, com, él cor, frexura , melsa , &c.
Entrañas. Viscera , praecordia.
SNTRANYAS , 1' interior del ánimo , ó sos afee*
tes , y axí s' diu del compassiu que té bonas
ENTRANYAS. Entrañas. Animi motus , afiec-
tus.
ENTRANYAS, met. lo mes ocult y amagat, com,
las ENTRANYAS de la térra , de las monta-
nyas , &c. Entrañas. Praecordia.
DONAR LAS ENTRANVAá. f. Dar las entrañas ;
dar hasta las entrañas. Omnia etiam cariora
daré ; ni! negare.
ENTRANYABLE. adj. Entrañable. Intimus.
EiV
ENT
ENTRANYABLEMENT. adv. m. Eutraña-
bkmcnte. Intimé , ardenter.
ENTRAR. V. a. introduir algún giínero pro-
hibit. Meter. Merces vetitas subdoie ¡ntro-
ducere.
ENTRAR. V. n. passar de fora á dintre. Entrar.
Introire , ¡ngredi.
ENTRAR , en él jog de cartas. Entrar. Ludo
intervéiiire.
ENTRAR, penetrar, introduirse, com la espasa
en él COS. Entrar. Penetrare.
ENTRAR , ser necessari per integrar alguna
cosa , com un cert número de rajólas per un
enrajolat. Entrar. Opus esse.
ARA ENTROJO, loc. Aliora entro yo. Nunc ego,
nunc loquor.
MO LI ENTRA DE LAS DENTS EN AVALL. loC.
fam. V. Dent.
ENTRAR AL CERVELL, 6 AL CERVELL DEL CAP.f.
algún so , ó soróU violent. Taladrar la ca'
beza. Terebrare , acuté ferlre.
PER ENTRAR EL CLAU , VOLER FER ENTRAR EL
CLAU PER LA CABOTA. f. V. Clau.
ENTRAR LA fébre. f. Entrar la calentura, Fe-
brim accederé.
ENTRAR LA ROMANA, f. comensar son pes ab
cert número de Iliuras , arrobas , &c. Entrar
Ja romana. Stateram á corto pondere initium
ducere.
ENTRAR Á SERVIR, f. Entrar á servir. In fa-
mulatum admitti.
SNTRAR PER l' UNA ORELLA , Y EXIR 1 ER l'aL-
TRA. f. Entrar 6 entrarse alguna cosa por
un oido.,y salirse por el otro. Audita despi-
cere ; nil curare.
ENTRAR EN UN NEGOCI , DEPENDENCIA , &C. f.
Entrar en un negocio , dependencia , &c.
Rc-m , negotium iii se suscipcre.
ENTRAR EN UNA FUNCIÓ , COMEDIA , &C. f. Ser
ua deis que la componen. Entrar en una
función , comedia , Í¿c. ínter actores ads-
cribí.
BN BOCA TANCADA NO HI ENTRA MOSCA NI ALA-
DA, ref. V. Boca.
PE'l CUL ENTRA LA LLETRA. Tcf. V. Cul.
ENTRARSEN. v. r. esfonsarse. Hundirse.
Ruere , corru?re.
ENTRÁRSEN LA CASA Á CRITS Y RAHÓNS. f. met.
Hundirse la casa. Omnia clamoribus misceri.
ENTRARSEN t6t AB AYGUA. f. Desgajarse el
cielo , las nubes. EiFusissimum imbiem ruc-
re.
ENTRASEING. s. m. ant. V. Entresenya.
ENTRAT , DA. p. p. Entrado.
ENTRAVESSAR. v. a. Atravesar, la trans-
versum poneré.
ENTRAVESSAT, DA. p. p. Atravesado.
ExSíTRE. prep. Entre. ínter.
entr'any. m. adv. Entre ano. Diversis anni
temporibus.
ENT 3x5
ENTRE DÉNTs. m. adv. EntTC dientes. MussI-
tando.
ENTRE DiE. m. adv. Entre dia. ínterdiu , intra
diem,
ENTRE TANTs DÍAS, ANYS, &c. m. adv. Dentro.
ínfrá.
ENTRE DOS LLusTREs. m. adv. Entre dos luces.
Crepusculum.
ENTRE MANs. m. adv. Entre manos. Pus maní-
bus.
ENTRE QUATRE PAREDs. m. adv. Entre dos pa'
redes. ínter parietes.
ENTRE SEMMANA. ífí. adv. Entre semana. Intrá
hebdomadam.
ENTRECÉLLAS. s. f. p. p. u. Entrecejo.
íntercilium.
ENTRECOLLÍMENT. s. m. ant. Entrecoge-
dura. ínterceptio.
ENTRECOLLIR. v. a. Entrecoger. ínterle-
gere , ¡ntercapere.
ENTRECÜX. s. m. en las personas. Horcaja-
dura , entrepiernas , bragadura. Crurium
divortium , divaricario.
ENTRECÜX , en las calsas. Entrepiernas. Inte-
rior feraoraliuní pars.
ENTRECUAR. v. a. ant. V. Encreuar.
ENTREDÍCCÍÓ. s. f. ant. prohibició. Entre-
ditiio. Interdictio.
ENTREDÍR. v. a. ant. prohibir. Entredecir^
interdecir. Interdicere ,vetare.
KNTREDiR , ant. posar entredit , censura eccla-
sia'stica. Poner entredicho , entredecir, Divi-
nis interdicere.
ENTREDIT, TA. p. p. Entredicho.
ENTREDIT , s. m. ant, prohibició. Entredicho.
Interdictum, proliibitio.
ENTREDIT , censura ecclesiástica. Entredicho.
interdictum ecclesiasticum.
ENTREFERIRSE. v. r. ant. Chocarse, encon-
trarse. Concurrendo sese vicissim impeleré.
ENTREPETAS. m. adv. ant. Entre tanto',
en tanto. Interea , interea temporis.
ENTREFÍ, NA. adj. Entrefino. Medius, me-
diocris.
ENTREGA, s. f. Entrega. Traditio.
ENTREGAMENT, s. m. ant. V. Entrega.
ENTREGAR, v. a. Entregar. Tradere.
ENTREGARSE, v. r. posarse en mans d'al-
trs , subjectarse a' sa direcció ó arbitre. £h-
tregarse. Sese tradere.
ENTREGARSE , dedicarse enterament á alguna
cosa; aplicarse á ella. Entregarse. Se totuní
addicere , devovere.
ENTREGAT , DA. p. p. Entregado.
ENTREGUARDS. s. m. p. éls dos regles que
s' posan un á cada extrém de la biga ó post
&c. que s' riboteja ó pulex per mirar si está
á nivel!. Codales. Ancones.
ENTRELINí. s. m, ant. Interlineal. Interli-
nearis.
EN-
.':¡r6 ENT
ENTRELLASSAR. v. a. Entrelazar. Inne-
ctere, intertexere.
ENTRELLASSAT, DA. p. p. Entrelazado.
ENTRELLUÍR. v. n. Entrelucir. Interlu-
Cere.
ENTREMALIAT, ÜA. adj. Travieso. Irre-
qui.-tus.
ENTREMALIAJAR. v. n. Travesear. Irre-
quieté agere.
ENTREMALIADURA. s. f. Travesura. Irre-
quieta actio.
ENTREMÉS, s. m. Entremés. Intermedium
scaenicum.
INTREMES, SA. p. p. Entremetido.
ENTREMESA, s. f. ant. V. Intervenció, in-
terposició.
ENTREMESCLAR. v. a. mesclar una cosa
ab altra sens confdndrerlas. Entremezclar.
Intermiscere , miscere.
SNTREMESCLAR , mesclar una cosa ab altra,
barrejandlas ., ó introduind la una en l'altra.
Entreverúf. Immiscere, inserere.
ENTREMESCLAT, DA. p. p. Entremezcla-
do , entreverado.
ENTRE MÉTRER. v. a. Entremeter. Interii-
cere , interponere.
ENTREMÉTRERSE. v. r. ficarse algú en lo
que no li tOi;a. Entremeterse. Sese alienis
negotiis importuné imiíiiscere.
ENTREMIRARSE. v. r. ant. Mirarse unos á
otros. Se muruó contuerl , conspic<;re.
ENTREMÍSSIÓ. s. f. ant. V. Intermissió.
ENTREMÍTJ. adv. t. y I. Entremedias. ín-
ter.
ENTR.ENAR. v. a. Trenzar ., entrenzar. Fas-
ciólas texere.
ENTREN AT.. DA. p. p. Trenzado.
ENTREOBERT, TA. p. p. Entreabierto.
ENTREOBRIR. v. a. dcxar á mitj obrir una
porta , finéstra , &c. Entreabrir. Parüm
aperire ; ex parte aperire.
ENTREOÍR. V. a. Entreoír. Subaudire.
ENTREOÍT , DA. p. p. Entreoído.
ENTRE PICAR SE, v. r. ant. V. Picarse las
crestas.
ENTREPOSAMENT. s. m. ant. V. Interpo-
sició.
ENTREPOSAR. v. a. ant. V. ínterposar.
ENTREPOSAT, DA. p. p. ant. V. Interpo-
sat.
ENTREPOSICIO. s. f. ant. V. Interposi-
ció.
ENTREREGNE. s. m. ant. V. Interregne.
ENTREROMPRER. v. a. ant. V. ínterrdm-
prer.
ENTRERUPCIÓ. s. f. ant. V. Interrupció.
ENTRESEGNA. s. f. ant. V. Entresenya.
ENTRESEGNAR. v. a. ant. V. Senyalar.
ENTRESEGUIMENT. s. in. ant. Seguida.
Rerum series.
ENT
ENTRESEGUIRSE. y. r. ant. Seguirse. Coa-
tinenter sequi.
ENTRESOL. s.-m. ant. Entresuelo. Tristega.
ENTRESUAR. v. n. Resudar. Resudare.
ENTRESUOR. s. f. Resudación. Resudatio.
ENTRETALL. s. m. Entalladura., trepado.
Scultura.
ENTRETALLAR, v. a. fer alguna obra de
entretall. Entretallar. Incidere.
ENTiiETALLAR , tallar pe'l mitj sens desunir la
cosa , que s' talla. Entrecortar. Interscin-
dere.
ENTRETALLAT, DA. p. p. Entretallado.
ENTRETANT. m. adv. Entretanto. Interea,
iiiterim.
ENTRETEMPS. m. adv. ant. Entretanto.,
en tanto. Intereá.
ENTRETSNIMENT. s. m. Entretenimiento.
Obiectatio.
ENTRETENIR. v. a. detenir. Entretener.
Tenere , detinere , morari.
ENTRETENIR , divertir. Entretener. Alicuius
animum oblect.ire.
ENTRETENJRSE. v.r. divertirse. Entretener-
se. Animum recreara, animi recreandi causa
aliquid agere.
ENTRETENiRSE , detenirsc. Detenerte. Imino-
rari.
ENTRETEXIDURA. s. f. ant. Entretexedura.
Intertextum.
ENTRETEXIR. v. a. Entretejer. Intexere,
intertexere, ínteriicere.
ENTRETEXIT, DA. p. p. Entretejido.
ENTRETINGUT, DA. p. p. Entretenido.
ENTRETiNGUT, DA. adj. divertit , festiu , alegre.
Entretenido. Lepidus, facetus.
ENTRETOC. s. m. Toque. Experiraentum ,
tentatio.
DONAR ÜN ENTRETOC. f. V. Donaf.
ENTRETRAURER. v. a. ant. Entresacar.
Intercipere.
ENTREVA LL. s. m. ant. V. IntervaMo.
ENTREVENCIÓ. s. f. ant. V. Intervenció.
ENTRPIVENÍR. v. n. Entrevenir ^ interve-
nir. Intervenire.
ENTREVÉURER. v. n. Entrever. Quasi per
caliginem videre ; strictis oi uÜs observare.
ENTREVÉURER.SE. v. r. Entreverse., en-
treparecerse. Apparere , translucere.
ENTREVI, s. m. certa tela deis animáis. En-
tresijo., mesenterio. Messenterium.
ENTRBVINGUT , DA. p. p. Entrevenido.
ENTREVISTA, s. f. ant. Entrevista. Coa-
gressus.
ENTRICADAMENT. adv. m. ant. V. Intrin-
cadament.
ENTRICAMENT. s. m. ant. Entricamiento,
entrincamiento. Lnplicatio.
ENTRICAR. v. a. ant. Intrincar. Intri-
care.
EN-
ENT
ENTRINCAT,DA. adj. IntrlncTido , enUin-
cado, Implicatus.
ENTRÍSTAIR. v. a. ant. V. Entristir.
ENTRISTIR. V. a. Entristecer. Aliquem con-
tristare , marore afficere ; aücui mosrorem
infírre.
ENTRISTfRSE. v. r. Entristecerse. Tristari.
ENTRISTIT, DA. p. p. Entristeddo.
ENTRO, prep. ant. fins. Hasta. Usque ad.
ENTROBERT, TA. p. p. V. Entraobert.
ENTROBRIR. v. a. V. Entreobrir.
ENTROMÉTRERSE. v. r. V. Entremétrer-
se.
ENTRONISAR. v. a. coli^car en él trono.
Entronizar. Aid tronum evehere.
ENTRONISAR , cxáltar á algú , coMocarlo en alt
estat. Entronizar. Exaltare , elevare , extol-
lere.
ENTRONISAT, DA. p. p. Entronizado.
ENTROPESSAMENT. s. m. ant. V. Enso-
pegada.
ENTROPESSAR. v. n. ant. V. Ensopegar.
ENTRUNYELLAT,DA. adj. ant. V. En-
trena!.
ENTUMIMENT. s. m. Entumecimiento. Tu-
mor.
ENTUMÍR. V. a. Entumecer. Tumefacere, in-
flare.
ENTUMIRSE, v. r. Entumecerse. Tumefieri,
turgescere , tumescere.
ENTUMIT, DA. p. p. Entumecido.
ENTUSIASME, s. m. Entusiasmo. Animi mo--
tus, ímpetus.
ENUJADÍSSIM , MA. adj. sup. Enojadísimo.
Valde iratus.
ENUJAR. V. a. Enojar. Irritare , exacerbare.
ENUJAT , DA. p. p. Enojado.
ENUJOS, SA. adj. Enojoso. Molestus.
ENUMERACÍÓ. s. f. Enumeración. Enume-
ratio.
ENUMERAR, v. a. Enumerar. Enumerare.
ENUMERAT , DA. p. p. Enumerado.
ENUNCIACIO. s. f. Enunciación. Enuncia-
tio.
ENUNCIAR. V. a. Enunciar. Enunciare, ma-
nifestare.
EN UNCÍ AT, DA. p. p. Enunciado.
ENUNCIATIÜ, VA. adj. Enunciativo. Enun-
cians , manifestans.
ENUTG. s. m. Enojo. Iracundia.
ENVA. s. m. paret prima. Tabique. Sepi-
mentum.
ENvÁ. m. adv. En vano. Frustra.
ENVANIRSE. v. r. ant. Envanecerse. Inani-
ter se eíTerre.
ENVANIT , DA. adj. territ. Envanecido. Ina-
niter elatus.
ENVASIR. V. a. ant. V. Embestir.
ENVEJA. s. f. Envidia. Invidia , inviden-
tia.
Tom. I,
ENV
^^T
ENVEJABLE. adj. Envidiable. Emulat'ione
dignus.
ENVEfAR. V. a. Envidiar. Invidere.
ExNVEJAT, DA. p. p. Envidindo.
ENVEJOS , SA. adj. Envidioso. Invidus.
ENVELLÍMENT. s. m. ant. Envejecimiento.
Inveteratio.
ENVELLIR.. V. a. fer véll. Envejecer., ave-
jentar. Veterare.
ENVELLIR. V. n. ferse véll. Envejecer. Senes-
cere , veterascere.
ENVELLIR, durar, permanéxer per m5lt témps.
Envejecer. Durare , diu permanere.
ENVELLIRSE. v. r. ferse véll. Envejecerse,
Veterascere , annosum fieri , vetutescere.
ENVÉLLIT, DA. p. p. Envejecido.
ENVENADURA. s. f. Fendage. Übügatio.
ENVENAR. V. a. Vendar. Viitá obligare.
ENVENAT, DA. p. p. Vendado. °
ENVENTRELLAT, DA. adj. ant. V. Em-
papatxat , enfitat.
ENVERGOGNAR. v. a. ant. V. Enver-
gonyir.
ENVERGONYIMENT. s. m. ant. Fergílen-
za. Pudor.
ENVERGÜNYIR. v. a. Avergonzar., correr.
Pudore suH'undere.
ENVERGONYIRSE. v. r. Avergonzarse,
correrse., afrentarse , sonrojarse. Erubes-
cere.
ENVERGONYIT, DA. p. p. Avergonzado,
corrido., afrentado., sonrojado.
ENVERINAR. v. a. ant. V. Enmatsinar.
ENVERINARSE. v. r. met. irritarse. £m-
berrincharse. Nimis irasci ; prse irá fremere.
ENVERINARSE , las llagus. Encouarse. Exacer-
bar!.
ENVERINAT , DA. p. p. Emberrinchado,
enconado.
EiWERMELLIR. v. a. ant. Enroxar, en-
rcxecer. Rubefacere.
ENVERNISAR. v. a. V. Embarnisar.
ENVERS. adv. Hada. Erga.
ENVÉS, s. m. V. Revés.
ENVÉS, adv. V. Envers.
ENVESCAR. v. a. Enviscar ., untar con liga.
Visco linire , inungere.
ENVESCARSE. v. r. Enligarse, enviscarse.
Visco implicari , viscari.
ENVESCARSE , joc. eir.brutarse ab excrements.
Embadurnarse. Inquinari.
ENVESCAT , DA. p. p. Enligado , envis-
cado.
ENVEYNAR. v. a. Envaynar. In vaginain
mittere , recondere.
ENVEYNAT, DA. p. p. Envaynado.
ENVIAMENT. s. m. arot. Envió. Missio, mis-
sus.
ENVIAR. V. a. Enviar. Mittere.
envías á buscar á algú. f. Llamar. Vocare.
LIU sN-
3 1 8 ENT
ENVIAR Á GALERAS, Á PRESIDÍ, &C. EchOT «
galeras, á presidio, &c. In exilium mittere.
S' HA DE PÉ.VDRER COM DEU HO ENVÍA. loC.
V. Deu.
ENVIARSE. V. r. empassarse. Tragar. GIu-
tire.
ENVIAT , DA. p. p. Enviado , tragado , pa-
sado.
ENViAT. s. m. la persona que destina un Pri'n-
cep soberá , á la córt d'altre , perqué repre-
sente sa persona , y tinga lo carácter de Mi-
nistre séu en ella. Enviado. Missus , lega-
tus.
ENVIAT, la persona que s' envia per alguna co-
missió, negoci, &c. Enviado. Missus.
ENVIDADOR, s. m. Envidador. Provocator
in ludi sorte.
ENVIDAR. V. a. Envidar. In ludi sorté pro-
vocare.
ENVIDAR DE FALS. f. Envidar de falso. Subdolé,
falírb provocare in ludo.
ENVIDAR ÉL REsío. f. cH el jog. Envidar el
resto; echar el resto. Omnem pecuniam sorti
lusorite mittere.
ENVIDAR ÉL RESTO, f. uict. fer tot Tesfors pos-
sible per lograr alguna cosa. Envidar el res-
to. Totis viribus niti.
ENVIDAT , DA. p. p. Envidado.
ENVIDRÍARSE 'LS ULLS. V. Entelarse.
ENVINAGRAT , DA. adj. ant. Envinagrado.
Acatosus.
ENVIRONAR. v. a. ant. V. Circuir.
ENVISCAR. V. a. ant. V. Envescar.
ENVIT. s. m. en él jog de cartas y altres. En-
vite. Sponsio , inviratio.
ENVIT , oferta. Envite. Sponsio , oblatio.
ENVIUDARSE, v. r. Enviudar. Viduari.
ENVIUDAT, DA. p. p. Enviudado.
ENVOLTAS. adv. t. ant. V. Entórn.
ENXARCARSE. v. r. d'aygua. Enaguar:har-
se , encharcarse de agua. Nimia aquá re-
pleri.
ENXORDADERA. s. f. ant. espiga de mili,
pauis , &c. Panoja , mazorca. Pannicola.
EO.
EO. coDJ. ant. V. O.
EP.
EPA. interj. vulg. V. Ey.
EPACTA. s. f. E pacta. E pacta.
ÉPIC, CA. adj. Épico. Epious, heroicus.
EPICENO, s. ni. Epiceno. Epicenos, promis-
cuas.
EPICICLE. s. m. Astron. Epiciclo. Epicy-
c!us.
EPICÍCLIC, CA. adj. Astron. Epiciclko. Epi-
cycücus.
EPI
EPIDEMIA, s. f. Epidemia. Epidemia.
EPÍDÉMÍC,CA. adj. Epidémico. Epidemi-
cus.
EPI PAÑI, s. m. nom d' home. Epifanio. Epi-
phanius.
EPIFANÍA, s. f. Epifanía. Epiphania.
EPiFONEMA. s. m. y. f. Ret. Epifonema.
Epiphonema.
EPIGLÓTIS. s. f. Anat. Epiglótis. Epiglossis,
epiglottis.
EPÍGRAFE, s. m. Epígrafe. Epigraphe, ¡ds-
criptio.
EPÍGRAMMA. s. f. Epigrama. Epigram-
ma.
EPILEPSIA, s. f. mal de Sant Pau. Epilep-
sia. Morbus caducus.
EPÍLÉPTIC , CA. adj. Epiléptico. Epilep-
ticus.
EPÍLOBI PALUSTRE, s. m. hérba. Jdclfi-
¡la de lagunas. Epilobium palustre.
EPiLOBi piíLUT , hérba. Adelfilla peluda. Epiio-
bium hirsutum.
EPILOGAR. V. a. Epilogar. In compendium
redigere.
EPILOGA?, DA. p. p. Epilogado.
EPILOGO, s. m. conclusió de T oració , ó en-
rahónament, en que s' recopila breument lo
que s' ha dit. Epílogo. Epílogus.
EPÍLOGO, conjunt ó compendi. Epílogo. Epí-
logus , compendium.
EPIQUEYA. s. f. Epiqueya. Epicheia.
EPISCOPAL, adj. Episcopal, obispal. Episco-
palis.
EPISCOPOLOGI. s. m. Episcopologio. Epis-
copologium.
EPÍSODI. s. m. digressió. Episodio. Episso-
dium.
EPisoDi , acció secundaria , y com estranya res-
pecte de la principal d' un poema, pero ab
connexió y dependencia d' ella. Episodio.
Digressió.
EPISODO. s. m. ant. V. Episodi.
EPÍSTOLA, s. f. la part de la missa axi dita.
Epístola. Epístola.
EPÍSTOLA , subdiaconat. Orden de epístola. Sub-
diaconatus.
EPISTOLAR, adj. Epistolar. Epistolaris.
EPITAFI. s. m. Epitafio. Epitaphium.
EPITALAMI. s. m. Epitalamio. Epithal^-
miurn. ' ;^
EPITALAMO. s. m. ant. V. Epitalami.
EPÍTETO, s. m. Epíteto. Epitheton.
EPÍTIMA, s. f. confortatiu. Epítima. Epí-
thyma.
EPÍTOME, i. m. Epítome. Epitome, com-
pendium.
EPITRITO. s. m. peu de vers. Epitrito. Epi-
tritus.
EPÍTROPE. s. f. figura de Retórica. Epítre-
pe. Permissio , concesslo.
ÉPO-
EPO
ÉPOCA, s. f. Época. Epocha.
EPOPEYA, i. f. poema. Epopeya. Poema
epicum.
EQ,
EQUABLE. adj. Mat. Equabh. ^Equabilis.
EQUACIÓ, s. f. Asrron. Kquacion. ^quario.
EQUACió. Alg. Equacion , igualación. iEquatio.
EQÜADOR. s. m. Cosmogr. Equador , equa-
tor. yEqiíator.
EQUATOR. s. m. ant. V. Equador.
EQUESTRS. adj. Eqüestre. Equestris.
EQUIÁNGULO, LA. adj. Geom. Equiángulo.
Equianguius.
EQUILÁTERO, RA, adj. Geom. Equilátero.
iEquilatírus , aequilateralis.
EQUILIBRAR, v. a. posar una cosa en equi-
libri ab altra. Equilibrar. Librare ; ad sequi-
librium ponderare, redigere.
EQUILIBRAR, met. fcr qu' una cosa no excedes-
ca á altra , manténindlas proporcionalment
iguals. Equilibrar. ^ílquare , ad íequilibrium
redigere.
EQUÍLIBRAT, DA. p. p. Equilibrado.
EQUILIBRE, s. m. ant. V. Equiiibri.
EQUILÍBRI. s. m. pes qu'iguala á altre pes.
Equilibrio. iEquilibriuro.
EQUINOCCLs. ID. Astron. Equinoccio. vEqui-
noctium.
EQUINOCCIAL, adj. Equinoccial. ^Equino-
ctialis.
riNEA EQUINOCCIAL. Lima equinoccial. Linea
sequinoctialiá.
puNTs EQuiNocciALs. PutUos equinocctálss. Pun-
cta asquiaoctialia.
SIGNES EQUixocciALs. Signos equinocctaks. Signa
sequinjctialia.
EQUIPAR. V. 3. Equipar. Instruere , ornare.
EQ JIPARACÍÓ. s. f. Eifuiparacion. Adsqua-
lio , f xa?quatIo.
EQUIPARAR. V. a. Equiparar. Adaequare,
aequiparare. t iia¡
EQÜIPARAT , DA. p. p. Equiparado.
EQUIPAT , DA. p. V. Equipado.
EQUIPATfAR. V. a". V. Equipar.
EQÜÍPATJAT, DA. p. p. V. Equipat.
EQUIPA Tl'E. s. m. Equipagc. Instructus ,
viaticas apparatus.
EQÜIPOL.LENCIA.s.f. Equipolencia. iEqui-
poüeníia.
EQUIPOL.LENT. adj. Equipolente. ^Equi-
poilens.
EQUíTABLE. adj. ant.V. Equitatiu.
EQUITABLEMENT.adv.m. ant. V.Equita-
tii amcnt.
EQUITAT. s. f. iguaitat, rectitut. Equidad.
.*■
quitas.
SQUiTAT , moderació en Texécució de las lleys,
atenenJ á l'intsnció del Uegislador mes qu' á
EOU 319
la lletra de la Iley. Equidad. iEquitas , 00-
deratio , teniperantia.
EQUITAT , baxa ó moderació en e'l preu de las
cosas que s' compran , venen , ó contractan.
Equidad. Praetii diminutio, moderatio.
EQUITATIU, VA. adj. Equitativo. .-Equus.
EQUITAT! VAMENT. adv. mod. Por equi-
dad. Ex iustitice praescripto.
EQUIVALENCIA, s. f. Equivalencia, ^qui-
valentia.
EQUÍVALENT. adj. Equivalente. iEquiva-
lens.
EQUIVALER, v. n. Equivaler. .Squivalere,
ít-quipullere.
EQUIVOC, CA. adj. lo que s' pot enténdrer
de dit'erents maneras. Equívoco. Ambiguus.
EQUIVOC s. m. parauia, la significació de la
qual convé á diferents cosas. Equívoco. Am-
biguum verbum,
EQUIVOCACIÓ. s. f. Equivocación. Error,
erratio , aberratio.
EQUÍVOCADAMENT. adv. m. Equivocada-
mente. Deceptione , errore.
EQUIVOCAR. V. n. Equivocar. Palli, decipí.
EQUIVOCARSE, v. r. Equivocarse. Errare,
aberrare.
EQIVOCAT, DA. p. p. Equivocado.
ER.
ER. s. m. planta. Yervo. Ervum.
ER , grana ó ilavor. Ervilla. Ervorum semen.
ERA. s. f. él punt desde '1 qual se comensa '1
cómputo deis anys. Era. Era.
ERA , tros de térra en que s' baten las garbas.
Era. Área.
íra , témps , temporada. Era. ^ra.
ERA cHRisTiAN.v^ Ó OS. cKRiSTO. Era cliristia^
na ó de Cbristo. /Era chri-tlana; sera Christi.
ERA COMUNA. V. .Era christi jiia.
ERA VULGAR. V. .Era cliristiana.
QUI NO VOL p5lS QUE NO VAJA A l'ÉRA. rcf.
V. Anar.
ERABLE. s. m.'ant. V. Acs.
ERARI. s. m. Erario, ^rarium.
ERAljME. s. m. num d' fióme. Erasmo. Eras-
mus.
ERECCIO. s. f. £re:v!0». Institutio , funda-
tio.
ERECTOR. s.. ni. Erector. Fundator, stabili-
tor , erector.
ERESÍPEL. s. m. ant. V. Erisipela.
ERETAMENT. s. m. ant. Heredamiento. H^
reditamentum.
ERETATGE, ERITATGE. s. m. ant. V.
Herencia.
ERGUM. s. m. ant. V. Orgull.
ERGUMENT. s. m. ant. V. Argument.
ERICA, s. f. planta. Brezo. Erica.
ERIGIR.. V. a. Erigir. Erigere.
ERI-
•^20 ERI
ERIGIT, DA. p. p. Erigido.
ERISIPELA, s. f. Erisipela. Erysipela.
ERISSAMENT. s. m. de cabells. Despeluzo.,
erizamiento. Capilloruin erectio, horripila-
tio.
ERISSARSE. V. r. Erizarse., enerizarse. Cris-
pan , horripilar!.
ERissARSE 'ls CABELLS. EspeJuztjarse. Horri-
pillo laborare.
ERISSAT , DA. p. p. Erizado , enerizado ,
espeluznado.
ERISSÓ. s. m. animal terrestre. Erizo. Heri-
naceus.
BRissó , especie de petxina. V. Castanya de
mar.
ERISSÓ , ant. la closca superior de la castanya y
semblant. Erizo. Echinus.
ÉRM. s. m. dssert , lloc solitari. Yermo. Ere-
mus.
írm , MA. adj. inhabitat , desert , incult. Yer-
mo. Incultus.
ERMAR. V. a. ant. desolar, dexar érma algu-
na cosa. Ermar. Desolare.
ERMENGAU. s. m. ant. nom d' home. Ar-
mengol. Ermengaudus.
ERMITATGE. s. m. ant. Ermitorio. Eremi-
torium.
ERMOT. s. m. Erial. Ager incultus.
ERRA. 8. f. ant. V. Error.
ERRADA, s. f. Error. Error.
ERRADAS, p. en las aulas de Gramática. Puntos.
Errata.
ERRADAMENT. adv. m. Erradamente. Pal-
s5 , errore.
ERRAMENT. s. m. ant. V. Error.
ERRANZA. s. f. ant. V. Error.
ERRAR. V. a. Errar. Errare.
ERRAR ÉL voL, ÉL cop. f. met. Errov el golpe.
Falli.
DELS HOMENS Ei l'eRRAR , I>E BESTIAS PERSE-
VERAR EN l'error. ref. De hombres es er-
rar , de bestias perseverar en el error.
Errare est hominum , brutorum obsistere
semper. '■^ v''^' •■ ^ --i---.:^
EL PREGUNTAR NO ES ERRAR SI 'LA PRÉ(ÍU>rTA
NO ES NECIA, ref. Quien pregunta 7io yerra .¡
5Í la pregunta no es necia.
Quiquaerit, minimé is peccat , nisi quserat
inepté.
ERRARSE. V. r. Trabucarse , equivocarse.
Inconsideranter verba commutare.
ERRATA. 8. f. error d' esCriptura,ó d' ¡m-
pressió. Errata. Error, erratum.
ERRO. s. m. equivocació per descuyt 6 inad-
vertencia. Ferro. Error.
ÍRRO , ERROR DE cííMPTK. Ycrro ííc cuenttt.
Supputatlonis , coniputationis error.
FER UN ERRO. f. Cometer un error. Errare.
ERRÓNEO, NEA. adj. Erróneo, k veritate,
á vero abcrrans.
ERR
CONCIENCIA ERRÓNEA. Concigneía errónea. Cons-
cientia errónea.
ERROR, s. m. concépte , judici fals. Error.
Error.
ERROR, met. culpa, ó defécte. Yerro. Eltror.
CÁURER EN ALGÚN ERROR, f. V. Ca'urCf.
ERUDICIÓ. s. f. Erudición. Eruditio.
ERÜDIT, TA. adj. Erudito. Litteris per-
politus.
ERUDITAMENT. adv. m. Eruditamente.
Erudité.
ERUDrríSSIM,MA. adj. sup. Efuditisimo.
Eruditissimus , valde eruditus.
ERUGA. s. f. Oruga. Eruca.
ERUGA , ant. certa salsa. Oruga. Conditura ex
melle , vel sacharo, pane & eruca.
ES
ESBACONAR. v. a. bax. V. Estbcinar.
ESBACONAT , DA. p. p. V. Bstocinat.
ESBALAIMENT. s. m. ant. Asombro , espan-
to , pasmo. Stupor.
ESBALAIR. V. a. ant. Asombrar , espantar.,
pasmar. Attonitum reddere , stupefacere.
ESBALAIRSE. v. r. ant. Asombrarse , espan-
tarse , pasmarse. Stupefieri.
ESBALAÍT, DA. p. p. Asombrado ^ espanta-
do , pasmado.
ESBALDIR. v. a. Enjuagar. Abluere.
ESBALDIT, DA. p. p. Enjuagado.
ESBALMAMENT. s. m.ant. Demolición. De-
molitio , dirutio.
ESBALMAR. v. a. ant. Demoler. Demoliri,
diruere.
ESBANDIR LA ROBA. f. esclarirla , pas-
sand n' aygua. Aclarar la ropa. Ad puruin
detergeré.
ESBANDIT, DA. p. p. ant. V. Estes, escam-
pat , esparramat.
ESBARGIMENT. s.> m. Esparcimiento. Ani-
mi recreatio, relaxatio.
ESBARGIRSE v. r. divertirse , desahogarse.
Esparcirse , despejarse. Animum recreare,
relaxare..
ESBARGIRSE Ó ESBARGIRSE 'l TEMPS. f. EíCattl»
par. Sarenari , pluviam cessare.
ESBARJO. s. m. dilatació d' algún lloc. Espa-
ciosidád. Dilatatio, spatium.
ESBARJO, esbargiment. V. Esbargiment.
ESBARjOS, SA. adj. Espacioso. Spaciosus.
ESBARRANCARSE. v. r. ant. V. Embar-
rancarse.
ESBARRIAR. v. a. Esparcir^ desparramar.
Spargere , dispergere,
ESBARRÍAT , DA. p. p. Esparcido.
ESBARSER. s. m. Zjrza. Rubus.
ESBERCH. s. m. ant. V. Cuyraísa, lloriga.
ESBERLA. s. f. ¿1 trosset d« fusta, canya &c.
qne
ESB
que s' separa del tros principal. Rjja<, asti'
Ha. Assula.
ESBEKLA , esquerda. Raja. Fissura.
ESBERLAR. v. a. esquerdar. Cascar. Con-
quassare.
ESBERLARSE. v. r. estabellarse. Estrellar-
se. Difrina;!.
ESBLANQUEIT, DA. adj. Blanquecino.,
■ blanquisco ., desblanquecido. Subalbidus.
ESBLAYMAT, DA. p. p. dit del color. Des-
mayado. Pallens.
ESBLENAT,DA. adj. Greñudo. Compactos
fluentesqiie crines habens.
ESBÓMBARSE. v. r. Sonarse. Vulgar!.
ESBÓRANC. s. m. en la roba. Desgarro.
Scissura.
FER UN ESBÓRANC. f. Desgarrar. Disrumpere.
ESBORRADORAS. s. f. p. instrument per es-
borrar los panyos. Despinces., despinzas., pin-
zas. Volsellae.
ESBORRAR, v. a. Tescrit , pintat &c. Bor-
rar. Delcre, obliterare.
ESBORRAR , éls paujos. Desmolor. Inutilibus
floccis purgaré.
ESBORRONARSE. v. r. Espeluzarse,. Hor-
■ rere. ■ ;tní;cr./ .
ESBORRONAT , DA. p. p. Espeluzado.
ESBOSCASSAMENT. s. m. ant. Bosquexo.
Aduinbratio.
ESBOSCASSAR. v. a. tra'urer las parts mes
bastas de qualsevol materia que s' haja de
treballar. Desbastar. Dedolare. .l:.'j-¿.^
ESBOSCASSAR, met. disposar ó treballar 'q'uálse-
vol obra sens conclóurerla.iJos^iiejar. Adum-
brare ; primis tantum lineis formare.
ESBOSCASSAT, DA. p. p. Bosquejado.
ESBÜTIPARRAR. v. a. él vestit, roba, &c.
Romper , derrotar , desgarrar. Lacerare.
ESBOTIFARRAT , DA. p. p. del vestit , ro-
ba , &c. Derrotado., desgarrado ., roto.
ESBOTIFARRAT, DA. adj. V. Espcllifat.
ESBOTSAR. V. a. Romper. Perrumpere.
ESBOTSAR, una caxa, baúl &c. per robar lo qu^
hi ha dintre. Descorchar. EíTringere.
ESBÓTSAT , DA. p. p. Rompido.
ESBOYRARSE. v. r. éls sembrats. Añublarse.
La;di sata rubigine.
ESBRANCAMENT. s. m. ant. Escamondo.
Ramorum amputatio.
ESBRANCAR. v. a. Cortar las ramas., esca-
mondar. Ramis decurtare.
ESBRANDÍR. v. a. ant. V. Blandir.
ESBRAVARSE. v. r. él vi , ó altre licor.
Desbrevarse. Vapidum reddi.
ESBRAVAT , DA. p. p. Desbrevado, desbra-
vado . desbravecido.
ESBRINADOR , RA. s. m. y f. p. u. Desme-
nuz.idor. índagator , inquisiíor.
ESBRíNAMENT. s. m. aaU Escudriñamiento.
Scrupulosior indagatio.
Túin, I.
ESB 521
ESBRINAR. V. a. examinar menudament al-
guna cosa. Desmenuzar. Minutius excutere.
ESBRINAT, DA. p. p. Desmenuzada.
ESBROCALLAR. v. a. Desbocar. Vasis la-
bruin rumpere.
ESBROCALLAT, DA. p. p. Desbocado.
ESBROCAR. V. a. Desgolletar. Vasis collum
rumpere. z .\pz ■■
ESBRüCAT, DA. p. p" Desgolletado.-
ESBUDELLAR. v. a. territ. estripar. Destri-
par. Intestina eíTundere, emittere.
ESBÜFEG. s. m. respiració violenta. Resuello^
resoplido ., resoplo. Anlieiitus, crebra spira-
tio , reílatus.
ESBUFEG , él del irracional, com él del toro,
del senglá , del caball , ótc. Bufido. Fremi-
tus. .-oni!;;
ESBUFEG, él del home ó irracional cansat. Ja'
deo. iííger anheJitus.
ESBÜFEGAMENT. s. m. Anhélito. Anheli-
tus.
ESBUFEGAR. v. a. Jadear. iEgré spirare.
ESBUFEGARSE. v. r. Exhalarse. Anhela-
re.
ESBUFEGAT, da. p. p. Exhalado.
ESBULLAR. v. a. tráurer de s6n orde 6 de
son lloc algunas cosas, esbarriándlas, desba-
ratand sa simetría. Desparpajar. Perturba-
re.
ESBULLAR, desbaratar alguna empresa, negoci
&c. V. Desconcertar, desbaratar, emboü-
car.
ESBULLARSE. V. r. desferse , no teñir eféc-
te lo que s' habia projectat, com: esbullarse
un casament , una passejada. Deshacerse^
desconcertarse. Evanescere.
ESCA. s. f. Yesca. Fumes.
ESCA , inet. V. C:u.
ESCABELLAR, v. a. Descabellar, desmelenar,
desgreñar. .Coniam conturbare ; crines dii-
pergere.
ESCABELLARSS. V. r. dit del quí ab la for-
&a d'algun sentiment , per rabia &:c. s'arran-
ca 'is cabelis. Mesarse, repelarse los cabellos.
Crines prae doiore aut furore sibi evellere.
ESCABELLARSE, éls que s' baraüan. Asirse, ti-
rarse de las greñas , de los cabellos. In crines
insilire. .
m'escaeellaría, loe. fam. ab que s'expréssa él
sentiment que s' tindria, si succehis alguna
cosa en dany ó al contrari del que s' preten.
Me pelaría las barbas. Crines mihi é capite
evellerem.
ESCABELLAT, DA. p. p. Descabellado , des-
melenado, desgreñado.
ESCABETX. s. m. Escabeche. Maña , saha-
mentum.
PQSAR AB EscacETX. f. Echav en escabeche, fs-
cabechar. Muria salsamento condire.
POSAR AB ESCABETX. f. met. ab que s' significa
Mmmm que
32-
ESC
que s'suspenga alguna cosa fins que '1 témps
ho posia ab millor disposició. Echar en remo-
jo. Ad aliud tempus parare.
ESCABETXAR. v. a. Escabechar. Muña,
salsamentum condire.
ESCABETXAT, DA, p. p. Escabechado.
• ESCABIOSA, s. f. Escabiosa. Scabiosa.
ESCABROS, SA. adj. aspre , desigual. Esca-
broso. Scaber.
ESCABROS, met. aspre, dur, de mala condicid.
Escabroso. Asper , durus , insuavis.
ESCABRÓSITAT. s. f. desiguakat, aspresa.
Escabrosidad. Scabricies.
ESCABULLIRSE, v. r. V. EscapuUirse.
ESCACS. s. m. p. ant. Escaques. Tessella.
ESCADRA. s. f. ant. V. Escayre instrument.
ESCAFIDA. adj. aplicar á la dona que porta
las faldillas molt estretas. Escurrida. Mulier
contractis vestibus incedens.
ESCALA, s. f. Escalera. Scala.
EíCALA , en lo carro. Escalera. Carri pertica.
ESCALA, en la música. Escala. Scala música.
ESCALA , port ó paratge senyalat en que tocan
ordinariament las embarcaciónsperproveirsc
del necessari. Escala. Statio.
iscALA , Mat. línea dividida en cert número
de parts iguals que representan pairas, peus,
lléugas , &c. Escala. Scala.
ESCALA , met. Milic. la llista que s' forma per
grau y antiguitat deis militars. Escala. Or-
do , series militum grada & antiquitate no-
tata.
ESCALA DE CARACOL. Escoleru dc ojo. Vcrtica-
lis scala.
ESCALA UE MA. Escalu ^ escalcru de mano.
Scala.
CAP d'escala. V. Cap.
RAM d'escala. V. Ram.
replX d'escala. Descanso. Scalarum areola;
intermittentium graduum statio , statiun-
cula.
ESCALABÓRNAR. v. a. Descalabrar. De-
curtare.
ESCALABÓRNAR , un jog de IHbres ó altra cosa
que s' forme de móltas parts separadas entre
sí. Descabalar. Partem demere.
ESCALABORNAT, DA. p. p. Descalabrado.
ESCALABRADURA. s. f. ant. V. Escalabra-
ment.
ESCALABRAMENT. s. m. ant. Descalabra-
dura. Capitis plaga, capitis vulcus.
ESCALABRAR, v. a. V. Trencar él cap.
' bscalabrar , malmétrer alguna cosa , trencand
ó trayénd algunas parts d'ella. Descalabrar.
Imminuere.
ESCALABRAT, DA. p. p. Descalabrado.
ESCALABRO, s. m. pe'rdua, dany. Descala-
bro, lactura , daninum.
ESCALABURNAR. v. a. V. Escantillar.
ESCALADA, s. f. aisalt d'una fortalesa ab es-
ESC
calas. Escalada. Muri aggressio ; conscensio
hostilis scalarum ope.
ESCALAM. $. m. Náut. estaqueta ahhnt s'ar-
rima '1 rem. Escálamo , tolete. Scalmus.
ESCALAR. V. a. entrar en alguna plassa 6
altre lloc, valendse d'escalas. Escalar. Scalis
muros conscendere , occupare.
ESCALAT , DA. p. p. Escalado.
ESCALDADURA, s. f. rinllamació d'alguna
part del eos, per haber fregat ab alguna
cosa. Sahorno. Intertrigo , subluvies.
ESCALDAR, v. a. Escaldar. Aquá ferventi
amburere.
ESCALDARSE, v. r. inflamarse alguna part
del eos , per haber fregat ab altra cosa.
Sahornarse. Cutem aduri.
escaldarse , el vi. Desvanecerse. Evanescere,
dissipari.
ESCALO AT, DA. Escaldado, sahornado.
ESCALDAT , él vi. Desvaiiccido.
GA'i" ESCALDAT , AB AYCUA TEBIA n' TE PROU.
ref. V. Gat.
ESCALDUPAR LAS COSAS, f. Lavar cule-
ros , mas no enjiiagamerdar. Squalentem
mergere pannum, sed non bene tergere.
ESCALDUMS. s. m. p. Pepitorias. Condi-
mentum ex avium minutis.
ESCALENO, s. m. Geom. Escaleno. Scale-
nus.
ESCALETA, s. f. dira. Escalerilla , escalerita.
Parva scala.
ESCALFADOR, s. m. instrument per escalfar
él Hit. Calentador. Vas calefactorium.
ESCALFADOR, joc. rellotgc gran de butxaca.
Calentador. Mínuale horologium pergrande.
ESCALFAIMENT. s. m. ant. Tacció d'escal-
far ó escalfarse. Calentamiento. Calefactio.
ESCALFAIRSE. v. r. pasar la sahó y comen-
sar á perdrers' la carn , péx , &c. Pasarse.
Putrescere.
ESCALFAIT, DA. p. p. ditdelpéx, carn,
&c. Pasado.
ESCALFAPANXAS. s. f. Chimenea. Depressí
fumarii focus.
ESCALFAR, v. a. Calentar. Calefacere.
ESCALFAR LAS AURELLAS X ALGO. f. mCt. fC-
pe'ndrerlo ab mólta severitat. Calentar á al-
guno las orejas. Acriter arguere.
ESCALFAR ÉL cERviiLL. f. ant. V. Fef péndrer
malicia.
ESCALFAR ÉL FERRO, if. Dar colda. Ferrum
candefacere.
ESCALFAR ÉL FÓRN. f. Calentar el horno. Cligo-
num calefacere.
AB ESCUSAS d'en PAU EN PÉRK s'ESCALFA. tef.
V. Escusa.
ESCALFARSE, v. r. Calentarse. Calefieri.
ESCALFARSE , él blat Ó sltrcs grans, Aherborar-
se , recalentarse , encenderse el trigo. TEstü
aduri.
ES-
ESC
ESCALPARSE 'l CAP. f. fer mólt estudl per l'ave-
riguació d'alguna cosa. Calentarse la cabeza^
descalabazarse. Rei diíficilis studio animum
cruciare.
ESCALFARSE DE lléingua. f. Hiet. Calentarse de
bocn. Loquendo incalescere.
ESCALPAT, DA. p. p. Calentado.
PEGAR UNA ESCALFADA, f. escalfarse
depréísa , per poc rato. Darse un caleniotf.
Pestinanter igni admoveri, ad ignem acce-
deré , appropinquare.
ESCALFETA. s. f. Escalfador. Parvum pru-
nariutn.
ESCALPOR. s. m. Calor. Calor.
ESCALLOTS. s. m. p. V. Esquellots.
ESCALÓ, s. f. V. Grahó.
ESCALUNYAS. s. f. p. Ascalonia. Bulbus es-
culentus.
ESCAMA, s. f. V. Escata.
escama , de coure Escama, Cháleos.
ESCAMARLA! , DA. adj. V. Axancarrat.
ESCAMARSE, v. r. vulg. escaparse, fugir.
Escurrir la bola ; poner pes en polvorosa.
Abire ; viam arripere.
ESCAMAT , DA. p. p. V. Escapat.
ESCAMBÉLL. s. m. Escabel , banqueta , ta-
burete raso. Scamnum.
S"ER CÁURER DEL ESCAMBÉLL , Ó DE LA BANCA.
f. V. Deshancar.
ESCAMBÉLLET. a. m. dim. Escabclillo., ban-
quillo. Sedicula.
ESCAMNAR. v. a. Escamar., escarmentar.
Aüquera malé decipere , malé raulctare ,
corpore castigare.
ESCAMONEA, s. f. herba. Escamonea. Scam-
monea , scammonia.
ESCAMOT. s. m. Pelotón. Turba.
ESCAMPAMENT. s. m. Derramamiento. Dis-
persio.
ESCAMPA MENT , ant. efusió de sang. Derrama-
miento. Effusio.
ESCAMPAR. T. a. Esparcir. Spargere , dissi-
pare , dispergere , díífundere , dissemina-
re.
EscAMi'AR , divulgar. Derramar. Vulgare.
ESCAMPAR, esbarriar. Desparramar, Spargere.
ESCAMPAR. V. n. ant, V. Escapar.
ESCAMPARSE, v. r. exténdrers', dilatarse,
com Tol!. Cundir. Extendí.
BSCAMPARSE , él ríu , la riera &c. Desbordar.
Exundare.
ESCAMPARSE ALGUNA COSA. f. Hict. csbómbarsc.
Sonarse. Vulgari.
ESCAMPARSE LA vEu. f. Tomor VOZ : esparcirse
la VOZ. Communi sermone dilTundi , fir-
mari.
ESCAMPAT, DA. p. p. Esparcido.
ESCANCELLAR. v. a. ant. Cancelar. Cancel-
lare.
ESCANCELLAT, DA. p. p. ant. Cancelado.
ESC
323
ESCAPÍDALLSAR. v. a. Escandalizar. Scan-
daüzare.
ESCANDALISAT , DA. p. p. Escandali-
zado.
ESCANDALL. s. m. Instrument per amidar
la quantitat d'aygua qu' hi ha lins al fondo.
Escandallo , sonda , plomada. Bolis.
ESCANDALL, inst. proba que s' fa d'alguna cosa.
Escandalla. Examen , e.xploratio.
ESCANDALLAR, v. a. sondéjar. Sondar, son-
dear. BoliJe maris altitudiiiem explorare.
ESCANDALLAT, DA. p. p. Sondado , son-
deado.
ESCÁNDALOS, SA. adj. Escandaloso. Vul-
gatae nequitiae homo.
ESCANDALOSAMENT. adv. m. Escanda-
losamente. Publica cum oftensione.
ESCANDÍA. 8. f. especie de blat. Escanda.,
escandia. Scandia.
ESCANDIR. V. a. medir éls versos. Escandir.
Carmina metiri.
ESCANDIT, DA. p. p. Escandido.
ESCÁNDOL. s. m. Escándalo. Scandalum.
ESCANENCÍ A. s. f. Esquinencia , angina.
Angina.
ESCANTELLAR. v. a. rómprer él cantéll
d'alguna cosa. Descantear , descantillar^
mellar. . Decurtare.
DESCANTILLAR , defalcar 6 rebaxar alguna part
d'alguna quantitat. Descantillar. Summam
diminuere.
ESCANTELLAT, DA. p. p. Descantillado,
truncado , descabalado.
ESCANTONAR, v. a. Descantonar , descanti-
llar. Diminuere, decurtare.
ESCANTONAT, DA. p. p. Descantonado,
descantillado.
ESCANY. s. m. ant. Escaño. Scamnum.
ESCANYA LLOPS. s. f. hérba. V. Acónit.
ESCANYAMENT. s. m. ant. Ahogamiento.
Sulí'ocatio.
ESCANYAR. v. a. Ahogar. Strangulare.
ESCANYAR , mef. escasséjar, regatejar. Escati-
mar. Diminuere.
ESCANYARSE. v. r. Ahogarse. Strangulare.
ESCANYARSE DE SED. f. Apalambrarsc de sed.
Vehementi siti laborare.
ESCANYAT, DA. p. p. Ahogado.
EscANYAT, DA. adj. met. V. Mesqui.
HOME ESCANYAT, ranci. Hombre menudo. Homo
in sumptibus minutissimus.
ESCANYAVELLAS. s. m. p. bax. V. Xan-
guet.
ESCANYUSSARSE. v. r. Atragantarse. Ha:-
rere faucibus.
ESCAPAD.A. s. f. Escapada. Fuga.
ESCAPADA, ant. falta de cumpliment. Escapa-
da. Otficii val disciplin:* defectio.
TEÑIR ESCAPADERO. f. Tener desenfada-
deras. Facilitatem se se expediendi habere.
ES-
q24 ESC
ESCAPADOR. s. m. Escapatoria. EiTugium.
ESCAPAMENT. s. m. ant. Escape. Effu-
giom.
ESCAPAR. V. a. Escapar. Effugsre.
BscAPAR , ESCAPARSE. V. íi. y T. cxir d'alguH
perill ó apretó. Escapar. Effugere , eva-
dere.
-ESCAPAR DE GOLONDRO, f. Campar de golondro.
Alienis expensis valere.
ESCAPAR DE I.A MA. f. Lsc dc la matio. E rna-
nibus elabi.
ESCAPAR ÉL RÍLRER. f. Rctozar ¡a risa. Ad
risum impelli.
SI d'esta escapo, MAY PUS. ref. Sí de esta
salgo y no muero , nunca mas bodas al cielo.
Non me ultra periculo commitam si hoc
vito.
ESCAPARSE. V. r. exir algii depréssa ú ocul-
tament á hora desusada , perqué no'l troben,
ó no Ten vejan anar. Escapar. Evadere,
excederé.
«scAPÁRSELí Á ALGÚ ALGUNA COSA. f. no- ad-
vertir , y no ca'iirer en ella. Escapársele á
uno alguna cosa. Non aniínadvertere.
ESCAPXrSELI Á ALGt5 ALGUNA PARAULA Ó ESPE-
CIE, f. dir inadvertidament lo que no era del
cas , ó s' debia callar. Escapar síle á alguno
alguna palabra ó especie. Temeré , inconsul-
té loqui. ' -
Ko m'escaparX : no li ESCAPARÁ.fi ab que
s'expréssa que s' té assegurada alguna cosa ó
él logro d'ella. No se irá por pié. Non me
fugiet.
ESCAPARATA. s. f. Escaparate. Aritiarium.
ESCAPARATETA. s. f. dim. Escaparatica.
Armariolum.
ESCAPAR ATERÍA, s. f. ant. escusa, efugi.
Escapatoria. Effugium , evasio.
ESCAPSAMENT. s. m. ant. Tacció' de llevar
él cap. Descabezamiento. Capitis amputatio,
abscisio, truncatio.
ESC APS A R. V. a. en lo jog de cartas. Alzar.,
cortar el naype. Partera chartarum attol- I
le re.
ESCAPSAR , las arrels d'alguna planta. Desbaf
bar. Radices resecare.
ESCAPSAR , llevar él cap á alguna persona 6
cosa. Descabezar. Caput prcecindere.
ESCAPSAR, met. llevar la part superior, ola
punta d'alguna cosa. Descabezar. Capita
prsecindere.
QUEDARSE Á LA ESCAPSA. f. ppr denotar qu'algú
s' ha quedat sénse lo que dcsitjaba ó pretenia.
Quedarse en blanco. Spe frustran , destituí.
ESCAPULARI. s. m. Escapulario. Amictus
scapularis.
ESCAPULIRSE, ESCAPULLÍRSE. v. r.
met. anársen'aigú sens ser vist de la compan-
yía en que s' trobaba. Escabullirse , desea-
bullirse. Disparare.
ESC
ESCAPULIRSE , ESCAPULLÍRSE. met. fi'gír d' al-
guna dilicultat ab sutilesa.DeíCflfc!i//Jr5e. Dif-
íicultatem eludere.
ESCAPULIT, ESCAPULLIT, DA. p. p.
Escabullido , descabullido.
ESCAPULO. s. m. Retal. Telae extremum seg-
iiientum.
ESCARA, s. f. Cir. Escara. Vulneris crusta.
ESCARABAT. s. m. Escarabajo. Scarabeus.
ESCARABAT , cérvo volant. V. Cérvo volaiit.
ESCARABAT, entre fustérs, péssa de fusta enca-
xada en un forat quadrat del banc , ab dénts
de ferro en que s' deté lo qu'es riboteja. Cor-
chete, ínstrumentum ligneum trabes dolandas
uncinis ferréis affigens.
EscARABATS. p. las lletras ó rasgos mal formats.
Escarabajos^ garambaynas. Litteríe tortuosse,
informes.
FER ESCARABATS. f. fer las lletras mal formadas.
Escarabajear. Tortuosas utreras ducere.
SER ESCARABAT EN BORRA, f. buSCar pels als
ous. Tropezar en un garbanzo, la paleam
caespitare.
ESCARABATET. s. m. dim. EscarabajiUo,
escarabajuelo. Parvus scarabeus.
ESCARABINA. s. f. ant. V. Carrabina.
ESCARAFALLS. s. m. p. Aspavientos. Pavo-
ris aut admirationis demonstratio.
ESCARAMÜSSA. s. f. Escaramuza. Equitum
velitatio.
ESCARAMUSSADOR. s. m. Escaramuzador.
Veles; velitaris miles.
ESCARAMUSSAR. v. a. Escaramuzar. Veli-
tari.
ESCARAPELA, s. f. Escarapela. Signum in
rosa; formam instructum.
ESCARBOTAR. v. a. llevar 6 raspar part de
la superficie d'aigu'na cosa. Rozar. Radere.
ESCARBOTAR, gratar. V. Gratar.
ESCARBOTAR , él tíu 6 1' humitat i la ribera ó
tapia. Derrubiar. Amnem perenni íluxu hu-
mum diruere.
ESCARBOTAT, DA. p. p. Rozado , derru-
biado.
ESCARCELLATGE. s. m. Carcelage. Ostia-
rium carceris vectigal.
ESCARCELLER. s. m. Carcelero., alcayde.
Carceris custos.
ESCARDAR, v. a. éls blats. V. Axarcolar.
ESCARIT , DA. adj. descubert , desembrassaf.
Escueto. Solutus.
ESCARLATA, s. f. Escarlata. Pannus cocci-
neus.
ESCARLATINA, s. f. Escarlatin. Purpura
ignobilior.
ESCARMENT. s. m. desengany. Escarmien-
to. Experimentnm , documentum.
ESCARMENT , cástig. Escamúento. Pacna , mul-
ta.
ESCARMENTAR, v. b. corregir ab rigor
as-
ESC
d'obra 6 de paraula al qu' ha errat, peraque
s'esmene. Escarmentar. Castigare.
ESCARMENTAR. V. n. péndrcr exemple de lo que
s' ha experimentat en sí ó en altre per evi-
tar en avant los perills. Escarmentar. Suo
ve! alieno periculo cautura fieri , cdnceri.
ESCARMENTAR EN CAP d'altre. f. Escarmentar
en cabeza agena. Alieno periculo sapere.
ESCARMENTAT, DA. p. p. Escarrmntodo.
BELS ESCARMENTATS NAXEN , Ó n'iXEV LOS AVI-
5ATS. reí. De los escarmentados nacen los ar^
teros. El escarmentado busca el vado. El es-
cannentado bien conoce el vado. Vieja escar-
mentada arregazada pasa el agua. No hay
meior cirujano qu-: el bien acuchillado.
Cautior evadit sua quisque pericula passus.
ESCARN. s. m. ant. V. Escarní.
ESCARNÍ, s. m. Escarnio, Derisio , contemp-
tus.
ESCARNIDOR. s. m. Escarnecedor. Derisor,
subsauíictor.
ESCARNIR. V. a. contrafer. Remedar. Eiün-
gere , referrc.
ESCARNIR, imitar lo qu' altre fa. Remedar. Imi-
tari.
ESCARNIT, DA. p. p. Remedado, escarne-
cido.
ESCARNOT. s. m. V. Escarní.
FER ESCARNOT. f. Escamcccr. Deridere , sub-
sannare.
ESCAROLA, s. f. Escarola., endivia. Intybus,
intubus.
ESCARPA, s. f. V. Escarpra.
ESCÁRPELE, s. m. Escarpelo. Scalpellum.
ESCARPL ?. m. ant. V. Peuc.
ESCARPIDOR, s. ni. Escarpidor , escarmena-
dor. Pectén capÜlis extricandis.
ESCARPRA , ESCARPARA, s. f. Cincel.
Scalpellum.
ESCARRABILLADAMENT. adv. m. ant.
V. Llestament.
ESC ARRABILLAMENT. s. m. ant. V. Promp-
titüt , Uéstesa.
ESCARRABILLAT, DA. adj. Lisio, obispa-
do. Agilis , alacer.
E3CARRASSARSE. v. r. ant. V. Anar es-
carrassat.
ANAR ESCARRASAT. f. cansarse y fatigar-
se molt per aigú ó per alguna cosa. Andar
arrastrado. Vexari, defatigari.
ESCARRÍPANSAS. s. f. p. V. Esgarrifansas.
ESCARROLLAR. v. a. territ. V. Esgotimar.
ESCÁS, SA. adj. curt , liniitat , no cabal. Es-
caso. Curtus, parcus.
ESCÁS , sobradament económic. Escaso. Tenax,
avarus , ilüberaiis.
ESCÁS, no Iliberal. Escase. Perparcus.
ESCASSA. s. f. ant. sep de presó. V. Camal.
ESCASSAMENT. adv. m. apenas, ab dificul-
tad. Escasamente. Vix , egre , difficulter.
Tom. I.
ESCASSEJAR. v, a. donar poc , de mala ga-
na , y fénd desitjar lo que s' dona. Escasear.
Parce, invité iargiri.
ESCASSEJAR. V. n. faltar, anar á me'nos alguna
cosa. Escasear. /^íinui, descere.
ESCAS-EJAT, DA. p. p. E.'^caseado.
ESCAS.>ESA. s. f. Escasez. Parcimonia.
ESCASSÍSSLM , MA. adj. sup. Escasísimo.
Valdé parcus, parciisimus.
ESCASSÍSSíMAMENT. adv. m. sup. Escasí-
simamente. Niniiá parcitate ; parcissimé.
ESCAT. s. f. péx. Líxa. Musteilus.
pÉLi. d'escat. Lixa. Mustelli corium.
cquama.
ESCATA, s. f. Escoma, ot
ESCATAFINYARSS , ESCATAF.'NYE-
JAKSE. V. r. bax. renyir Jas donas. Repique-
tearse , escarapelarse , picotearse. Mutui
conteinione rixari.
ESCATAFÍN VEJARSE, renyir dos 6 mes
personas entre sí. Pelotearse , apitonarse.
Contendere , rixari.
ESCATAR. V. a. raspar ab la péll d'escat. Li'
xar. Levigare, polire.
ESCATAR , él péx. Escamar. Desquamare.
ESCATAR , rascar. Raer. Radere.
ESCATAT, DA. p. p. Escamach.
ESCATIFÍNYEjARSE. v. r. V. Escatafinye-
jarse.
ESCATOS , SA. pie d' escatas. Escamoso.
Squameus, squaniosus.
ESCATS. s. f. p. ant. V. Escacs.
ESCAURER. V. a. esdevenir. Acaecer. Acd-
dere.
ESCAURER. V. n. él vcstit , éls adornos &c. Caer
bien, Aptari.
ESCAURERSE. v. r. esdevenirse. Acaecerse,
acertar. Accidere.
ESCAURERSE , cáurer , ensopegarse alguna festi-
vitat en cert die. Caer. Incidere.
E5CAVACI0 s. f. Excavación. Excavatio.
ESi^fiVAR. V. 3. Ej:ci¡var. Excavare.
ESCAVAT , DA. p. p. Excavado.
ESCAXALAT, DA. adj. Desmolado. Dentibus
molarJbus privatus.
ESCAYGUT, DA. p. p. Acaecido.
ESCAYOLA, s. f. Alpiste, triguera. Alope-
curus.
ESCAlRAR. V. a. Esquadrar. Ad normam re-
digere , formare.
ESCAYRAT. DA. p. p. Esquadrado.
ESCAYRE. s. m. Esquadra. Norma.
Á ESCAYRE, m. adv. A esquadra. Ad normam.
A ESCIENT. m. adv. ant. V. Agratcienr.
ESCLAFADOR. s. m. ant. Quebrantador.
EíTractor.
ESCLAFAMENT. s. m. ant. Quebrantamien-
to , quebramiento. Fractura.
ESCLAFAR. v. a. Quebrantar, chafar. EíTrin-
gere , elídere.
ESCLAPASSAR. v. a. Quebrantar. Tereré.
Nnnn ES-
^26 ESC
ESCLAPASSAT , DA. p. p. Quebrantado.
ESCLAFAT, DA. p. p. Quebrantado^ eha-
fado.
ESCLAPÍDOR. s. m. ant. V. Castanycla, cas-
tanyeta.
ESCLAFÍMENT. s. m. V. Esclafit.
ESCLAFIH. V. a. ResuUar. Crepare.
EscLAFiR EL RiURER , ÉL PLOR. f. 5o/iMr, rom-
per la risa , el llanto. In risum , in fletum
prorumpere.
ESCLAFIT. s. m. Estallido. Crepitas.
ESCLAFIT, SO que fan los que bailan, juntand lo
dit polse ab lo del mitj. Castañeta. Crepitus
colÜsione digitorum editus.
ESCLAFIT DE dénts. ant. petament de dénts.
D'^iitellada. D¿nt¡um stridor , crepitus.
ESCLAFIT DE RIURER. Carcajada. Cachianus.
FER ESCLAFiTS DE RIURER. f. Dar corcüjadas.
In cachinnos prorumpere.
ESCLARIMSNT. s. m. ant. Esclarecimiento.
Ciariíudo.
ESCLARÍR. V. a. ant. Esclarecer. Ciariflcare.
EscLARiii , ¡levar l'espessór , com esclarir éls
arbres , &c. Aclarar. Rarefacere.
ESCLARIR ÉLS CABBLLS. f. Desenredar^ dcsen-
marañar el pelo. Compactos capillos extri-
care.
ESCLARIR LA ROBA. f. Aclarar la ropa. Ad pu-
rum detergeré.
ESCLARIRSE. v. r. anf. V. Aclarirse.
ESCLARiRSB , él cel , él témps. ant. Aclarar.
Clarescere.
ESCLATAR. v. n. Reventar. Dirumpi.
ESCLATARx\DA. s. f. Batacazo. Subitus &
gratis lapsus.
PEGAR UNA ESCLATARADA. f. Dar iiu batucazo.
Gravi lapsu corruere.
ESCLATARSE DE RÍÜRER. f. V. Reben-
tarse de ríurer.
ESCLAU,VA. s. m. y f. Esclavo. Servus,
ancilla.
EscLAU , met. él que s' subjécta a' sas passions
desordenadas y desitjs viciosos. Esclavo. Ser-
vas , sübiectuá.
ESCLAVINA, s. f. !a que portan éls pere-
grins. Esclavina. Peregrinorum collare.
ESCLAVINA , la deis collets deis ecclesiástics.Es-
clavína. Clericorum collare superadditum.
ESCLAVITUT. s. f. l'estat d'esclau. Esclavi-
tud. Servitus.
ESCLAVITUT , niet. Germandat ó Congregació
axí dita. Esclavitud. Sodalitiuní religiosum.
sscLAviTUT , met. la subj cjíó ais vicis ó pas-
sions desordenadas. Esclavitud. Servitus,
subiectio.
ESCLÉTXA. s. f. Rajo - resquicio , resquebra-
dura ., resquebyajadura , grie:a^ hendidura.
Scissura , lissura.
EíCLÉTx \ , en la térra. Grieta. Terrac disgrega-
tiü, hiatus.
ESC
ESCLOFIA. s. f. V. Esclofbila.
ESCLOFOLLA. s. f. Cascara. Putamen.
EscLOFÓLLA d'ou. V. Closca d'ou.
ENCARA NO HA EXIT DE l'eSCLOFOLLA UEL OU.f.
Aur. no ha salido del cascaron. Nedum ovo
exciusus.
ESCLOFOLLAR. v, a. éls fruyrs, com amet-
iias, avellanas &c. Descascarar ^ descascar.
üejorticare.
ESCLOFOLLAR , tráurer de las tabellas éls grans,
com de las fabas , pe'sols , &c. Desvaynar.
Foiiiculis, gliimis purgare.
ESCLOFOLLAR, met. parlar mblt. Descascarar^
parlar, Loquacem , garrulum esse.
ESCLOFOLLAT, DA. p. p. Descascarado.,
mondado.
ESClOP. s. m. Almadreña , zueco. Calceus
ligneus, soccus.
ESCOAR. V. a. ant. V. Escuar.
ESCODA. £. I. Pico. Malleus utrinque acumi-
natus.
ESCODRO. s. m. ant. V. Esquadró.
ESCODRONAR. v. a. ant. V. Esquadronar.
ESCOLA, s. f. territ. V. Estudi , aula.
ESCOLA, la doctrina, principis y sistema d'al-
gun autor. Escuela. Scholae principia, do-
ctrina , sistema.
ESCOLA, s. m. MoHticiZío , monaguillo., monago.
Monachellus.
ESCOLA d'amen. expr. fam. que s'aplica al que
seguex sémpre y cegament él dicta'men d'al-
tre. Sacristán de amen. Alieno iuditio cxco
animo adhserens.
ESCOLA DB CANT. InfantHlo. Puer ecclesiastico
cantui adJictus.
ESCOLA MAjoR. Sacristán. iEdituus.
ESCOLAiVIENT. s. m. p. u. V. Flux de sanr^.
ESCOLAR. V. a. ant. Desangrarse. Sangui-
nem exhaurire.
ESCOLAR, ant. V. Esoorrer.
ESCOLARSE, v. r. Desangrarse. Sanguine
exhauriri.
ESCOLARSE, ant. V. Escapulirse.
ESCOLASTIC , CA. adj. lo pertanyent á las
escolas , y ais qu'estudian en ellas. EscoUs'
tico. Scholasticus.
EscoLÁSTic , s'apüca al mérodo ab que s'en-
senya la teología en las escolas. Escolástico.
Scholasticus.
ESCOLAT , DA. p. p. Desangrado.
ESCOLIO, s. m. Escolio. Scholium.
ESCOLL. s. m. ant. Escollo. ScoduIuí.
ESCOLLADÜRA. s. f. ant. V. Escotadu-
ra.
ESCOLLA! , DA. p. p. ant. V. Escotat.
ESCOLOPENDRA, s. f. Escolopendra, cien-
topies. Millepeda , centipeda.
ESCOLTA, s. t'. la partida de soldats que
comboyan ó conduexen á alguna persona ó
cosa. Escolta, ¿itipatorum manus.
ES-
ESC
Bsc6i.TA , la religiosa que acompanya d alfra,
ó á alf'una Encomanaria en lo locutori per
oir lo que s' parla. Escuclia. Ausciiltans.
ESCOLTAR. V. a. aplicar l'oido per oir. Es-
cuchar. Auscultare.
EscoLTAR,coiTii?oyar ó conduir á alguna persona
ó cosa. Escoltar. Stipare ; custodia cinge-
re.
QUI ESC?)LTA p'¿LS FORATS OU SOS MALS FATS.
ref. Qíñcn escucha , su mal oye.
Qui au^ciiltat sentit probra sonare sua.
ESCOLTARSE, v. r, parlar ab cláusulas
afectadas. Escucharse, Sibi loquenti blan-
diri.
ESCOLTAT, DA. p. p. Escuchado.
ESCOMBRA, s. f. Escoba. Scopae.
ESCOMBRA DE f6rn. Barredero. Scopse ad con-
verrenduní furnum.
ESCOMBRADA, s. f. Escobada ^ barredura.
Scoparunt ducrus.
ESCOMBRADOR. s. m. Barrendero. Scopa-
rius.
ESCÓMBRADURAS. s. f. p. ant. V. Escom-
brarías.
ESCOMBRALL. s. m. ab que s'escómbra él
fórn. B irredero. Verriculuni.
ESCOMBRAR, v. a. Barrer , escobar. Verte-
ré , converrere ; cubiculum scopis mundare.
ESCOMBRAR , met. tráurer la gent de casa , ó
d'algun Iloc. Descombrar. Expeliere , pur-
ESCOMBRARÍAS, s. f. p. Barreduras., basu-
ra. Sordes scopif congestse.
ESCOMBRAR!/^ , lioc , aliont Se tiran las porque-
rías é inmundicias de la casa quand s'escom-
bra. Basurero. Locus stercoreus , stercoro-
sus.
ESCOMBRARÍAS, mct. la cosa despreciable ó de
ninguna entitat. Basura , porquería. Vilis,
despicühilis res.
ESCÓMBRARIAYRE. s. m. Basurero, ester-
colero. Sordium & immunditiarum levator.
ESCÓMBRAT , DA. p. p. Barrido.
ESCOMBRAYRÉ. s. m. ant. V. Escombra-
dor.
ESCOMBRETA. s. f. V. Pinsell.
ESCOMBROTA. s. f. escombra vélla. Escoba-
jo. Scopa; detritx'.
ESCOMES, SA. p. p. V. Acoraes.
ESCOMESA. s. f.'ant. V. Acometiment.
ESCOMETIMENT. s. m. ant. V. Acometi-
ment.
ESCOMÉTRER. v. a. V. Acométrer.
ESCOMÍ TRER, jugar, apostar. Apostar. Spon-
dere.
ESCOMOVEDOR. s. m. ant. V. Motor.
ESCOMPARRANTÍR. v. a. joc. Descuajar.
Animum frangere.
ESCOMUNiCACíÓ. s. f. V. Escomunió.
JESCOMÜNICAR. v. a. Descomulgar, exco-
ESC .,y
mulgar. Sacra interdicere ; é fidelium com-
munione disiungere.
ESCOMUNfCAT, DA. p. ^.Descomulgado,
e'MQinulgado.
EscoMUNicAT , DA. ndj. maU'at , pervers. Des-
comulgado. Sceierntus.
ESCOAIÜNÍÓ. s. f. Descomunión. E fidelium
communione disiiiiictio.
ESCONDIR. V. a. Esconder. Abscondere.
ESCOPETA, s. f. Escopeta. Ignaria fístula;
catapulta.
ESCOPETA De vÉNT. Escnpefa de viento. Sclope-
tum ex aere compresso explodens.
Ai'LANAR l'escopeta. f. V. Apuntar l'arma d'I
tir.
ESCOPETADA, s. f. Escopetazo. Catapulta
niifsus.
ESCOPETEJARSE. v. r. Escopetearse. Sclo-
pctis atrinque pugnare.
ESCORBUTí. s. ni. Escorbuto. Scorbutum,
gingibarum tabum.
ESCORBÚTIC. adj. Escorbuto. Ad gingiba-
rum tabum pertinens.
ESCORCOLL , ESCORCOLLAMENT. s. m.
ant. Registro. Scrutario.
ESCORCOLLADÜR. s. m. ant. Registrador.
Scruiator.
ESCORCOLLAR. v. a. Registrar. Excutere,
scrutari.
ESCORIA, s. f. cosa vil y despreciada. Esco-
ria. Res vilis , despicabilis.
ESCORIA, met. hl subjécte que té moka malicia
y astucia. Perillán. Nebuio.
ESCORIA , deis metalls. Escoria. Scoria , fex.
ESCORÍACfÓ. s. f. Excoriación. Excoriatio.
ESCORIARSE, v. r. alsarse '1 cutis per va-
rias parts. Excoriarse. Excoriari.
ESCORNAR. V. a. Descornar. Cornua detra-
here.
dexa'ls ESCORNAR ; 6 QUE s'i-scoRNEN. loc.fam.
Dsxarlos descornar , d que se descuernen. Ip-
s¡ se ictibus aut verbis impetant.
ESCORNAR SE. v. r. Darse de las bastas.
Cíirnibus & conir.nctiop.e hastarum pugnare.
ESCORNAT, DA. p. p. Descornado.
ESCORPA. s. f. ant. pix. V. Escórpora.
ESCORPI. $. ra. animal Alacrán , escorpión.
Scorpius, scorpio , nepa.
ESCORPI, signe celeste. Escorpión. Scorpio,
scorpius.
llengüa d'escor'Í. expr. met. Lengua de ala-
crán , de escorpión. Lingua maledica , vené-
fica.
ESCÓRPORA. s. f. péx. Escórpora. Scorpe-
na.
ESCORREDOR. s. m. él Iloc en que s' nete-
jan , y vuydsn les véntres d.-l bestiar en
Tescórxador. Jamerdana. Locus ad ventres
extergendos deftinatus.
ESCORREDOR, en los Canips. Tixera. Incile.
LLAS
328 ESC '
LLAs BscoRRiDOR. Lazo corredízo , escurridizo.
Laqueus facile soliibilis.
ESCORREGUT , DA. p. p. Escurrido.
ESCÓRRER. V. a. lo que queda deis líquids
en algún vas. Escurrir. Pseces, reliquias ex-
haurire.
«CORRER , él lias , la bnga , él cordó , la mit-
ja &.C. Correr. Dissolvere.
ESCÓRRERSE. v. r. cáurer de g6ta en gota
lo licor qu' hi habia en algún vas. Escurrir^
descorrerse. Guttatim exsiccari.
ESCORRETJADAS. s. f. p. ant. V. Xurria*
cas.
ESCORRETJAR. V. a. anr. V. Xurriaquejar.
ESCORRIALLAS. s. f. p. Escurriduras. Fis-
ces.
ESCORSA. s. f. V. Escorxa.
CONFITURA d' ESCORSA DE PONSEM. AcitrOtl. Ci-
truin saccharo conditum.
ESCORSADOR. s. m. ant. qui trau l'escorsa.
Descoríezador. Deglabrator.
ESCORSAMENT. s. m. ant. l'acció d'escor-
sar. Descortezamiento. Decorticatio.
ESCORSAR. V. a. ant. tráurer ó llevar res-
corsa. Dsscortezar. Decorticare , deglabrare,
deglubere.
ESCORIÓ, s. m. Víbora. Vípera.
ESCORSONERA. s. f. hérba. Escorzonera.
Herba viperina.
ESCORTERAR. v. a. Desquartizar. Secare.
ESCORTERAT , DA. p. p. Desquar tizado.
ESCORXA. s. f. Corteza. Cortex.
ESCORXADOR. s. m. qui escorxa. DesoUa-
dor. Qui corium detrahit.
BscoRXADOR , él lloc afiónt se mata y escorxa
'1 bestiar. Matadero., rastro. Laniena.
ESCORXADURA. s. f. ant. la quj resulta de
ftec^ar una part del eos ab altra. Desolladu-
ra. Intertrigo.
ESCORXAMENT. s. m. ant. Tacció d'escor-
xar. Desolladura. Corii vulsura.
ESCORXA PINS. s. m. met.qui exigex mes del
que li correspon per sos treballs. DesoUador.
Iniustus exactor.
ESCORXAR. V. a. llevar la péll al animal.
Desollar. Excoriare.
3ESC0RXAR , met. fer pagar m6It car lo que s'
ven. Desollar. Ultra pretium venderé.
ESCORXAR 1 tráurer l'escorxa. Descortezar. Cor-
ticem vellere.
ESCORXAR , axaragallar las ayguas la térra.
Derruviar , arroyar. Radere.
LA CUA ES LO DE MÉS MAL, ESCORXAR. f. V.
Cua.
ESCORXAT, DA. p. p. Desollado.
ESCOT. s. m. certa roba. Añascóte. Staminium
textum.
ESCOT , la part ab que contribuexen cada hu
deis que s' han divertit, 6 mcrjat en com-
panyía. Escote. Symboiuui.
ESC
ESCOTA, s. f. Náut. certa corda de la ñau.
Escota. Versoria.
ESCOTADURA, s. f. Escotadura , escote. _
Vestís decollatio.
ESCOTAR, v. a. un gipó, cotilla, &c. Esco-
tar. Recidere , resecare , decurtare.
ESCOTARSE, v. r. pagar la part que toca á
cada hu en aigun gaseo coniú. Escotar,
Pecunias in comniune pro sua quenique par-
te conf^rre.
ESCOTAT, DA. p. p. Escotado , desgolle-
tado.
ESCOTXEGAR. v. n. la perdíu. V. Escotxi-
nar.
ESCOTXÍNAR. v. n. cantar la perdíu. Cuchi-
chear., cuchuchear. Cacabare.
ESCREMENT. g. m. V. Excrement.
ESCRIBA, s. m. doctor ó intérprete de la lley
entre 'Is Hebréus. Escriba. Scriba.
ESCRiiiX, qui escriu. Escribano. Scriba.
ESCRIBA DE CÁMARA, d'aJUNTAMENT , &C. Eí-
cribano de Cámara ^ de Ayuntamiento, &c.
Tabelüo.
ESCRIBANÍA , s. f.el quarto en que l'escribá
té son despatx , y 'Is papers pertanyents á
son ofici. Escribanía. Tabulariuín.
ESCRIBANÍA , los arteus d'escn'urer. Escribanía.
Scriptorum apparetus ; scriptoria supeliex.
ESCRIBANÍA DE CÁMARA, DEL AYUNTAMENT , &C.
Escribanía de Cámara , del Ayuntamiento.
&c. Tabellíonís munus.
ESCRÍBENT. s. m. Escribiente , copiante^
amanuense. Amanuensis, exscriptor.
ESCRÍNY. s. m. ant. Armario. Scrinium.
ESCRIPTOR. s. m. Escritor. Scriptor.
ESCRIPTORI, s. m. aposento en que teñen
él despatx los homes de negoci. Escriptoiio,
Mercatorum officina.
ESCRIPTURA. s. f. instrumént públic. Es-
critura. Scriptura.
EsciPTüRA , ant. racció d'escríurer. Escritura.
Scriptura , scriptio.
SAGRADA ESCRIPTURA. Sagrada escritura. Sacra
scriptura; sacra pagina.
FER ESCRIPTURA. f. formar él Notari instru-
mént púbiic per assegurar algún contráete,
obligado &c. Escriturar. Syngrapham faceré.
ESCRÍPTURARI. s. m. qui fa professió de
declarar y ensinyar la sagrada Escríptura, y
ha adquirit gran inteMígencia d'élla. Escri-
turario. Saorae scripturje studiosus interpres.
ESCRiT, TA. p. p. Escrito.
EscRiT. s. m. l'obra d'algun autor qu'escriu
sobre alguna materia. Escrito, Scriptura.
PER üscRiTS. m. adv. Por escrito. Per scriptum,
p,'r scripturoe fidem.
NO n' m HA RES d'escrit. f. No hay nada es-
crito sobre eso. Nihil de hac re constat.
ESCRÍURER. V. a. formar lletras. Escribir.
Scribere.
ES-
ESC
ESCRÍURER , conipóndrar algún, historia , dis-
curs ú obra sembiant. Escribir. Scribere,
conscrib2re.
ESCRÍLRER , dirigir cartas, vitllets, &c. a' algú.
Escribir. Per litteras cum aliquo colloqui.
ESCRÍURERSE. v. r. en alguna Congrega-
cid, Confraría, &c. Escribirse. Nomen daré,
ad^cribi.
ESCROSTAR. v. a. tráurer la cresta. Descos-
trar. Crustam adimere.
ESCROSTAR, él pa Ó cosa sembiant. Descostrar,
descortezar. Corticem adimere , vellere.
ESCROSTARSE. v. r. cáurer ó saltarse la
crosta d' alguna cosa. Descascararse. Divelli
rei superficiem.
ESCROSTAT , DA. p. p. Descostrado , des-
cascarado.
BSCROSTOi\AR. v. r. Descanterar. Estrema
adimere.
ESCRUPOL. s. m. pes. Escrúpulo. Scrupu-
Jum.
BscRÚi'OL. ant, la p3dreta que s' fica dintre la
sabata. Escrúpulo. Scrupukis.
ESCRÚPOL , Astron. Escrúpulo. Scrupulum.
ESCRUPOL DE CONCIENCIA. Escrúpulo. Nimia sol-
licitudo , anxietas.
POSAR EN EscRtJpoL. f. Meter en escrúpulo.
Scrupulum ingerere.
ESCRUPULEJAR. v. n. Escrupulizar. Scru-
puiis angi.
ESCRÚPULOS , SA. adj. qui patex ó té es-
criipols. Escrupuloso. Anxié religiosus.
ESCRÚPULOS , met. exácte. Escrupuloso. Fidelis.
ESCRUPULOSAMENT. adv. m. exáctament.
E»:rupulosamente. Scrupulosé, religiosé.
ESCRUPÜLOSITAT. s. f. Escrupulosidad.
Accurata diligentia.
ESCRUTAR. V. a. ant. Escudriñar. Scrutari.
ESCRUTINí. s. m. examen y averiguado
exacta d''alguna cosa. Escrutinio. Scruti*
nium.
ESCRUTINí , regonexement deis vots ab que s'
elegex á algú per algún empleo. Escrutinio.
Sorutinium.
ESCUAR. V. a. Descolar. Cauda mutilare.
EscuAR , éls anyélls perqué crescan y s'engré»
xen. Desrabetar, Caudas amputare.
EscuAR , llevar la cua á las fruytas. Despezo-
nar. Pediolum detrahere.
E¿CUAT , DA. p. p. dit deis animáis. Desco-
lado. ■
EscuAT , adj. l'animal que no té cua , com gbs
EscüAT , muía EscüADA. RuboN. Cauda muti-
lus . prpe-ciS'US.
ESCUDEJAR. V. a. ant. servir d' escut ó ro-
délia. Escudar. Tegere , protegeré.
ESCUDELLA. s. f. vas axí dit. Escudilla,
taza. Sctitella , scutula.
ESCUDILLA DE FUSTA. Hortero , escudilla. Gab-
bata.
Tom. I.
ESC ' 329
EscuDÉLLA DE FUSTA, la de que usan los pere-
grins. Cuenca. ScutelJa lignea.
EscuDÉLLA , Vianda. Potage , sopa. OíTa.
ESCÜDELLAR. v. a. met. disposar algú las
cosas á son arbitre , com si fos únic amo
d'éllas. Escudillar. Statuere pro arbitrio.
ESCUDELLER. s. m. lloc per posar los va-
sos , plats , &c. Vasar , vasera , poyata , an-
den. Vasarium.
ESCUDER. s. m. ant. criat major. Escudero,
Famulus.
ESCÜDET. s. m. dim. la planxa de meíall
que s' posa davant deis panys en portas,
calaxos,&c. Escudo. Ferreum , argenteum
seré tegumentum.
EscuDET , dim. d'escut. Escudillo. Scutulum.
EscuDET , hérba Nenúfar. Nimphea.
ESCUDEYLA. s. f. ant. V. Escudélla, en s6a
primer signilicat.
ESCUDRINYAR. v. a. V. Esquadrinyar.
ESCULLIDISSIM, MA. adj. sup. Escogidüi-
mo. Selectissimus.
ESCULLIR, v. a. Escoger. Eiigere , seligere,
deÜgere.
ESCULLIT, DA. p. p. Escogido.
ESCULPIR, v. a. Esculpir. Incidere.
ESCULPIT, DA. p. p. Esculpido.
ESCULTOR, s. m. Escultor. Sculptor.
ESCULTURA, s. f.l'art d'es.ulpiT. Escultura.
Sculptura.
ESCULTURA , l'obra esculpida. Escultura. Opus
sculptum , caelatura.
ESCUMA. s. f. Espuma. Spuma.
EscuMA , bruméra. V. Bruméra.
EscuKA. met. 1' home mes despreciable é inútil.
Hez. Fex.
FER ESCUMA. f. Espumar. Spumare.
ESCUMADORA. s. f. Espumadera. Spatula
spu materia.
ESCUMAR. V. a. Despumar, espumar. Expu-
mare , despumare.
ESCUMAT, DA. p. p. Despumado, espu-
mado.
ESCUDILLA, s. f. certa roba. Espumilla. Te-
la spumea.
ESCUMILLON. s. m. certa roba. Espumillon,
Tela sérica stipata.
ESCUPIDORA, s. f. Escupidera. Vas saliva-
rium.
ESCUPINA. s. f. Saliva. Saliva, sputum.
ESCUPINADA. s. f. Escupidura. Sputura.
ESCUPIR, v. a. Escupir. Spuere, despuere,
expuere,
ESCUPIR , met. Ilansar una cosa á altra que te
arrimada ó unida á sí. Escupir. Emittere,
eiicere.
EsctfPiR Á LA CARA Á ALGO. f. met. despreciar-
lo. Eícw^Jr en la cara. Palam os ad os despi-
cere.
ESCUPIR AL ROTLLO. f. Escupir gn rueda , tn
Oooo for-
.f
330 ESC
corro. Verba in médium proferre.
ESCUPIR SANG. f. met. jactarse de noble. Echar
bocanadas de sangre. Genus & proavos iaep-
th iactare.
ESCUPÍT, DA. p. p. Escupido,
ESCUR , RA. adj. V. Obscur.
ESCURA, s. f. Tacció d'escurar. Limpia^mon-
da. Purgatio , mundatio.
ESCURA BASSAS. s. m. Retretero. Foricarius.
ESCURA BEscAMBREs. ant. V. Escufa bassas.
ESCURA XEMKNEYAS. DesholHnador. Puliginem
abstergens.
ESCÜRADÉNTS. s. m. Mondadientes^ lim-
piadientes., escarbadientes. Dentiscalpium.
ESCÜRAMENT. s. m. ant. V. Escura.
ESCÜRAORELLAS. s. f. Mondaorejas , es-
carbaorejas. Auriscalpium.
ESCURAR. V. a. Mondar., limpiar. Purgare,
tergere.
ESCURAR , las dénts. V. D¿nt.
ESCURAR , éls plats , cassolas , &c. Arrebañar.
Reliquum cibl aut iuris é catinis corra-
dere.
ESCURAR , las xemeneyas. Deshollinar. Fuligi-
nem abstergeré.
BSCURAR,Ó ESCURAR LA BUTXACA Á ALGtJ.f. met.
portársen'hi los dinérs,ó lo que té. Mondar.
Numraos detrahere.
ESCURAR ELS 0SS9S. f. Mondar los huesos. Om-
nem ab ossibus camena detrahere.
ESCURAT , DA. p. p. Mondado , limpiado.
QUEDAR ESCURAT DE BUTXACA. f. met. Quedav
limpio. Pecunia vacuum omnino remanere,
evadere.
ESCUREDAT. s. f. ant. V. Obscuritat.
ESCÜRIMENT. s. m. ant. Obscuridad. Oht-
curitas.
ESCURIR. V. a. V. Obscurir.
ESCÜRITAT. s. f. ant. V. Obscuritat.
ESCURSAR. V. a. Acortar. Breviare , decur-
tare.
ESCURSAR RAHONS. f. Ahorrar palabras. Verba
mittere.
ESCURSARSE, v. r. reduirse á menor lUr-
garia. Encogerse. Contrahi.
ESCURSARSE 'l DIK. f. V. D¡e.
ESCURSARSE LA VISTA, f. Obscurecerse la vista.
Caligare.
ESCURSAT.; DA. p. p. Acortado.
ESCURSONERA. s. f. hérba. V. Escorso-
néra.
ESCUSA, s. f. rahó ó motiu ab que s'escusa
aigú ó alguna cosa. Escusa , excusa. Excu-
latio , purgatio.
ESCUSA, met. pretéxt , motiu que s' preti per
fer ó omitir. Achaque. Praetextus.
ESCUSA, pretéxt, efugi ab que s'escapa alga
d'algun apuro. Escapatoria. Evasio.
ANAR AB ESCUSAS , DONAR ESCUSAS, f. Attdaf in
vueltas. Praetextaxe.
ESC
AB BSCUSAí DEK PAU ÉN PÉRE s'eSCALPA. rcf.
Pide el goloso para el destoso.
En cak'fit Paulus , qui Fetro accenditur,
igne.
ESC USABLE, adj. Excusable. Excusationem
habens.
ESCUSAR. V. a. Excusar. Excusare.
ESCUSAT, DA. p. p. Excusado.
ESCUT. s. m. arma defensiva. Escudo, Scu-
tuní, clypeus.
ESCUT , certa moneda. Escudo. Nummus au-
reus.
ESCUT d'armas. Escudo de armas. Tessera gen-
tilitia.
ESCUTAT, DA. adj. ant. Escudado.
ESCÜTIADORA. s. f. dona que trau los na-
sos, pailetas, &c. deis panyos. Despinzade-
ra. Mulier flocculos volsellis detrahens.
escutiadoras , p. instrument per escutiar los
panyos. Pinzas i, despinzadera. Volsellne.
ESCUTIAR. V. a. los panyos. Despinzar.
Flocculos volsellis detrahere.
ESDENTEGAT, DA. adj. Desdentado. Eden-
tulus.
ESDEVENIMENT. s. m. Acaecimiento^ acon-
tecimiento. Eventus.
ESDEVENIDOR , RA. adj. Venidero. Ven-
turus.
esdevenidors. p. los veniders , los qu' han de
víurer després. Venideros. Posteri.
ESDEVENIR. v. n. Acaecer , acontecer. Ac-
cidere.
ESDEVINGUT, DA. p. p. Acaecido , aconte-
cido.
ESDRUXUL. s. m. dicció de mes de dos síl-
labas, las dos últimas de la qual son bréus.
Esdrúxulo. Dactylus.
ESFALT. $. m. ant. Asfalto. Asphaltos.
ESFERA, s. f. Geom. Esfera. Sphsera , glo-
bus, orbis.
bsféra , Poet. él cel. Esfera. Sphaera , cae-
lum.
esfera , met. la classe ó condició d'alguna per-
sona. Esfera. Status , ordo , conditio.
ESFERA ARMiL'LAR. Esftro arfüHar, Sphaera
armilaris.
ESFERA celeste. Esfcro ceUstt. Sphaera cae-
lestis.
ESFEREIRSE. v. r. As^ombrarst, Perterre-
fieri , consternari.
ESFÉRIC , CA. adj. Esférico, Sph«ricus.
ESFEJIÓYDE. s. f. Esferoide. Sphítroides.
voiTA ESFEROIDE. Bóvcdo esferoide. Fornix
spha-roides.
ESFÍLAGARSAR. v. a. Dcshilachar , desfila-
char. Panni fila distrahere ; pannum filatiw
carpere.
ESFILACARSAT, DA. p. p. Deshilacliada.
ESFINGE, s. ra. animal fabalos. Esfinge.
Sphinx.
ES-
ESFORS. s. m. Esfuerzo. Animositas , vigor.
FER l'últim ESFORS. f. Hücef el último esfuer'
zo. Vires omnes adhibere.
fe;; vs esfors. f. V. JSsforsarse.
ESFORSADAMENT. adv. m. Esforzada-
mente- kStrenué , viriliter.
ESPORSADÍSSIM, MA. adj. sup. Esforzadí-
simo. Valdé strenuus, fortissimus.
ESFORSAR. V. a. donar esfors. Esforzar.
Animum excitare, fortem reddere.
ESFORSAR , donar major forsa y vigor á alguna
cosa ab rahóns y exémples, coni : esforsar
un' opinió , un dictamen , &c. Esforzar.
Roborare, corroborare.
ESFORSARSE. v. r. Esforzarse. Niti , conni-
t¡ , eniti , contendere , anniti.
ESFORSAT, DA. p. p. Esforzado.
esforsat , DA. adj. valent , ánimos. Esforzado.
Strenuus, fortis , validus.
ESPÜLLADOR. s. m. ant. Deshojador. Fron-
dator.
ESPULLAMENT. s. m. ant. Deshojadura.
Frondatio.
ESFÜLLAR. V. a. Deshojar. Folia strings-
re.
ESFULLAT , DA. p. p. Deshojado.
ESGABELLAR. v. a. desbaratar alguna cosa,
dexandla esbarriada ó shas órde. Desparpa-
jar. Perturbare.
CAP ESGABELLAT. loe. met. Madexa ¡tn
cuenda. Non sibi constans.
ESCARDAR, v. a. ant. V. Guardar, resguar-
dar.
ESGARDISSAR. V. a. Escarmenar. Extrioare,
discriminare.
esoarbissar els cabells. f. Desenmarañar el
pelo. Crines extricare.
ESGARDISSARSE. ▼. r. escabellarse bara-
llandse. Escarapelarse , andar á la greña.
Rixari ; iurgia ciere.
ESGARDÍSSaT, DA. p. p. Escarmenado.
ESGARG AMELLARSE, v. r. Desgamtarse^
desgañifarsi , desgargantarse. Vociferando
rauccícere.
ESGARGAMELLAT, DA. p. p. Desgargan-
tado , desgañitado ., desgañifado.
ESGARRANXADA. s. t. Rasguño. Lacera-
tio.
ESGARRANXAR. V. a. Rasguñar. Unguibus
perstringere.
ESGARRANXAT, DA. p. p. Rasguñado.
ESGARRAPADA. s. f. Araño , gatada. Cutis
vellicstio.
ESGARRAPAMENT. s. m. ant. V. Esgarra-
pada.
ESGARRAPAR. v. a. donar esgarrapadas.
Aiuñar. Unguibus arripere.
ESGARRAPAR, arrapar. V. Arrapar.
ESGARRAPAR , raspar. V. Raspar.
ESGARRAPAR, tráurcr algún profit, ó emolument.
ESG 531
Sacar raja. Emolumenti aliquid alicui pro-
venire.
ESGARRAPAR. met. vulg. péndrcr , robar. Gar-
bear , garramar. Expilare.
ESGARRA'.'AR , tocar mnlament la guitarra ó al-
tr' iniitrument semblant. Zangarrear , cen-
cerrear. Incondité liram pulsare.
ESGARRAPARSE. v. r. Arañarse, ünguibu»
se praescindere.
ESGARRAFARSE , manifestar ab moviments d'e-
nutg él sentiraent que s' té, particularment
per haberse mal lograt alguna cosa. Pelarse
las barbas. Sibimet irasci.
ESGARRAPAT , DA. p. p. Arañado.
ESG ARRAPOS , SA. adj. lo que té la superfi-
cie aspra. V. Raspos.
ESGARRAPOS , met. mal agrados. Arisco^ seco.
Difficilis , insuavis.
ESGARRAR, v. a. ant. arrancar las garras.
Desjarretar , despernar. Subnervare , sup-
pernare.
ESGARRrAMENT. s. m. ant. l'acció d'esgar-
riarse. Descarrio., descarriaiment<i. Aberratio.
ESCARRIAR, v. a. Descarriar. Turbare.
ESCARRIARSE, v. r. Descarriarse. Aber-
rare.
ESCARRIARSE , él cap de bestiar , apartarse
del ramat. Desmandarse , desmanarse. A
grege separari , aberrare , segregari.
ESCARRIARSE , met. apartarse del just y raho-
nable. Descarriarse. A recto deviare.
ESGARRIAT , DA. p. p. Descarriado.
ESGARRIPAMENT. s. m. esgarrifansa. V.
Esgarrifansa.
BSGARRiFAMENT , del» cabcIls. Dcspeluzo. Ca-
pilloruní erectio.
BSGARRiFAMENT DE DENTS. Reclitno de dientes.
Dentium stridor.
ESGARRIFANSA. s. f. horror. Grima. Hor-
ror.
ESGARRIFANSA DE FRET. Tiritona. Tremor ex
frigore.
KíGARRiFANSA DE FRET , la quc prové d'alguua
indisposició del eos. Calofrió., escalofrió., es-
peluzo. Horror, algor febri aflectus.
ESGARRIFAR. v. a. V. Espantar, horrori-
sar , esborronar.
FER ESGARRIFAR. f. causar horror. Dar grima,
Horrorem , pavorem incurere.
FER ESGARRIFAR LAS DKNTs. f. Hacer rechinat
lus dientes, Dentes exacerbare.
ESGARRIFARSE. v. r. V. Esborronarse.
ESGARRIFS. s. m. p. Aspavientos. Pavor.
ESGLAHO. s. m. Escalón , grada , paso. Gra-
diis.
ESGLAY. s. m. Pasmo. Terror.
ESGLAYAR. v, a. Absortar., pasmar. In ad-
mirationem aliquem rapare : terrore percel-
lere.
ESGLAYARSB.v.r. Paím*fíf. Metu percelli,
^^2 ESG
ESGI/AYAT, DA. p. p. Pasmado.
ESGLEA, ESGLESIA , ESGLEYA. s.f.3Bt.
V. Iglesia.
ESGORDARSE. v. r. ant. E.guardarse.
ESGOTAR. V. a. ant. V. Agotar.
ESGOTíMAR. v. a. Rebuscar. Reliquias vln-
tiemiae legere.
ESGRAHÓ. s. m. V. Esglahó.
ESGRANAR, v. a. tráurer él gra', com esgra-
nar un'espiga, un rahiin &c.£)eígra«flr.Gra-
na excutere.
BSGRANAR, tráiirer los grans de las tabellas deis
llegums y semblants. Desvaynar. Polliculis,
vel glumis nudare.
ESGRANAT, DA. p. p. Desgranado., des-
vaynado.
ESGRATINYAR. V. a. ant. gratar, escarbo-
tar. Escarvar. Scalpere.
ESGRIMA, s. f. Esgrima. Rudium pugna ;
ludas giadiatorius.
MESTRE d'ksgrima. Maestro de armas , de es-
grima. Ludo gladiatorio pr¡f fectus.
ESGRIMADÜR. s. m. Esgrimidor. Rudlarius
gladiator.
ESGRÍMAR. V. n. Esgrimir. Obtusis ensibus
velitare.
ESGRUNAR. v. a. V. Engranar.
ESGUARD. s. re. V. Atenció , mirament, res-
pecte.
esguard , V. Retiransa , retirada.
dosar un esguard. f. semblar, retirar á algú.
Parecerse. Referre ; referre imaginem , vul-
to m.
ESGUARD AMENT. s. ra. am. V. Mira, res-
pecte , r.tenció.
ESGUARDARSE, v.r. V. Espectar, pertá-
nyer , correspór.drer.
ESGUELS. s. m. joc. diners Gueltre, Pecunia.
ESGUERRAR. v. a. no fér las cosas com
deuhen ser , com : esguerrar un vesiit.
Echar á perder. Non recté faceré.
esguerrar, nialmétrer, estropiar á algü. Es-
tropear , desear ¡isiado. Mutilare.
ESGUERRAT, DA. p. p. Echado á per-
der.
ESGUERRAT, DA. adj. privat del us d'algun
mémbre. Estropeado , lisiado. Mutilas.
ESGUERRAT, dit del Hiémbre estropiat. Lisiado.
Eüsus.
ESGUERRO. s. m. Yerro., error. Error.
ESLAVÓ. s. m. ant. V. Foguer.
ESLENEGAMENT. s. m. ant, V. Lliscada,
rellifcada.
ESLENEGAR. V. n. ant. V. Lliscar, rellis-
car.
ESLLABISSARSE. v. r. Desmoronarse. De-
labi.
ESLLABISSAT , DA. p. p. Desmoronado.
ESLLANGUIRSE. v. r. Traspillarse. Atte-
nuari, languescere.
ESL
E5LLANGUIT , DA. adj. flac. Traspiüado^
deslíinguido.
ESLLEMENAR. v. a. Deslendrar. Lendibus
purgare.
ESLLENEGARSE. v. r. Dar de sí. Distendí.
ESLLENEGARSE , la térra , la paret &c. Desmo-
ronarse. Dilabi.
ESLLOMARSE. v. r. V. Allomarse.
ESMA. s.f. Tino. Instinctus, practica cognitio,
judicium ex assuetis.
ESMAGENCAR. v. a. Agrie. Socavar^ cavar
las viñas. Ablaqueare.
ESMALT. s. m. él material axi dit. Esmalte.
Encaustum.
ESMALT , él traball que s' fa ab l'esmalt sobre
algún metall. Esmalte. Emblemma.
ESMALT, met. Ilustre, esplendor, adorno. Es-
malte. Ornatus.
ESMALTAR, t. a. aplicar l'esmalt sbbre Tor,
plata , &c. Esmaltar. Encaustum obdu-
cere.
ESMALTAR , adomar de varios colors alguna co-
sa. Esmaltar. Vaiiis coloribus ornare, as-
pergeré.
ESMALTAR, mct. adornar, hermosejar, ¡Ilustrar
Esmaltar. Ornare , ¡Ilustrare.
ESMXLTAT,DA. p.p. Esmaltado.
ESMARAGDA. s. f. ant. V. Esmeralda.
ESMEDRIL. s. m. pédra. V. Esmeril.
ESMENA. s. f. correcció d'algun error , ó de-
féote. Enmienda. Emendatio, correciio.
ESMENA , satisfacció y paga en pena del dany
fét, ú ocasionat. Enmienda. Compensatio,
satisfactio.
ESMENAR. V. a. corregir. Enmendar. Emen-
dare , castigare , corrigere.
ESMENAR , resarcir , recompensar algún dany.
Enmendar. Compensare.
ESMENAR^B. v. r. Enmendarse. Se corri-
gere.
ESMENAT, DA. p, p. Enmendado.
ESMENUCAR. v. a. Desmenuzar., despizcar.
In mínimas partes dividere.
ESMENUCAT, DA. p. p. Desmenuzado, des-
pizcado.
ESMENUSSAR. v. a. V. Desmenussar, Es-
raenucar.
ESMERALDA, s. f. Esmeralda. Smaragdus.
ESMERARSE, y. r. Esmerarse. Totis viribus
conari, intendere , incumbere.
ESMERAT, DA. p. p. Es>nerado.
ESMERDISSAR. v. a. netejar las tripas deis
caps de bestiar./díHeríiar. Vcntres extergere.
ESMERENYON. s. m. aucéll. Esmerejón.
Halisetes, smerla.
ESMERIL, s. m. pédra Esmeril. Smyris.
ESMERO, s. m. Esmero. Cura, studium, dili-
gentia.
ESMERS. s. m. del diner. Empleo. Pecunia
collocatio 5 emptio , comparatio.
ES-
ESM
ESMERSAR. v. a. el diner. Emplear. Pecu-
nianí iiegotiatione occupare.
ESMICAR. V. a. Despizcar, destrizar, In mi-
nuiulas partes dividere.
ESMICAT, DA. p. p. Despizcado, destrizo'
do.
ESMICÓLAR. T. a. Desmigajar. Commi-
iiuere.
ESMJCOLAT , DA. p. p. Desmigajado.
ESMOCA DORAS, s, f. p. las de mocar él
lluni. Despabiladeras., espabiladeras., ícna-
cjjas, molletas. Forcipulíe emunctoriae.
ESMÓCAR. V. a. Destripar. Exenterare, ex-
viscerare.
ESMÓCAT, DA. p. p. Destripado.
ESMOLADOR. s. m. Amolador. Ad cotem
ferrum acuens.
ESivIOLADORA. s. f. ant. Piedra de amolar.,
piedra amoladura. Cos.
ESMOLAMENT. s. m. ant. Tacció d'esmolar.
Amoladura. Exacutio.
ESMÜLAR. V. a. fer agud él íall del. sabré,
ganivet &c. Amolar. Acuere , eiacuere , pe-
racuere.
ESMOLAR, menjar, consumir una cosa á altra,
fregand ab ella. Gastar ., escomer. Atterere.
ESMOLAR LAS DÉNTS. f. V. Dént.
ESMOLAT , DA. p. p. Amolado , gastado.
ESMORS. s. m. ant. V. Esinorsar.
ESMORSAR. V. n. Almorzar. lentare; sume-
re ientaculuni.
ESMORSAR. s. m. lo que s' ménja al dematí. Al-
muerzo, lentaculum,
ESMORTIMENT. s. m. ant. V. Desmay.
ESMORTUIMENT. s. m. Amortecimiento.
Defectio , languor.
ESMORTÜIRSE. v. r. quedar com morf.
Amortecerse. Deficere.
ESMORTUiRSE , mudar de color. Parársele á al-
guno el rostro mortal , demudarse. Expalles-
cere.
ESMORTUIT , DA. p. p. Amortecido , de-
mudado.
ESMORTUIT , DA. adj. dit dcls colors. Amorti-
guado. Mlnus vividus.
ESMORTUIT , lo que va faitand per haber per-
dut son vigor; com planta esbiortuida, llum
ESMORTUiDA. Mortecitjo. Emoriens , deíi-
ciens , elanguens.
ESMOTXADURA. s. f. la que fan éls sastres
á biax en la roba , pera asséntar en ella al-
guna cosa. Sacadura. Sectio ad vestem ap-
ta ndam.
ESMUDARSE, v. r. ant. Inmutarse. Immu-
tari.
ESMUNYÍRSE. v. r. relliscar. Escurrirse,
deslizarse. Elabi.
ESMUNYÍRSE, escapar, fugir, ana'rsen. Escur-
rirse , descabullirse , escurrir la bola. Abire,
aufugere.
Tom. I.
ESM
333
ESMUNYÍRSE, desilorigarse. Desconcertarse., des-
gobernarse. Lüxari.
ESMÜNYJT , DA. p. p. Escurrido , deslizado,
desconcertado.
ESMUSSAR LAS DENTS. f. Dar dentera,
Dentes hebetare.
ESÓFAGO, s. m. Esófago, yEsophagus.
ESPAA. «. f. ant. V. E^pasa.
ESPACÍ. s. m. V. Espay.
ESPACIAR. V. n. ant. paísejar, pe'ndrer I'ayre
en ios paratges espayósos. Espaciarse. Spa-
tiari.
ESPACIOS , SA. adj. V. Espayos.
ESPACIOS , ant. pausat. Espacioso. Lentus , tar-
dus.
ESPADANYA. s. f. ant. V. Boga , I.érba.
ESPADAR, r. a. Espadar, espadillar. Linum
vel cannabem macerare, carminare.
ESPADAT, DA. p. p. Espadado , espadillado.
ESPADÓ, s. m. ant. V. Eunuco.
ESPALMADOR. s. m. territ. V. Respall.
ESPALMAR. V. a. espantar. Pasmar. Timo-
rem incurere.
ESPALMARSE, v. r. Pasmarse. Spasino cor-
ripi.
ESPAMPANAR. v. a. ant. V^ Espampolar.
ESPAMPOLADOR. s. m. Despampanador.
Pampinator.
ESPAMPOLAMENT. s. m. ant. Despampa-
nadura. Pampinaúo .
ESPAMPOLAR. v. a. Despampanar. Pampi-
nos evellere.
ESPAMPOLAT, DA. p. p. Despampanado.
ESPANDRE. V. a. ant. V. Escampar.
ESPANES, CA. adj. a.it. V. Espanyol.
ESPANT. s. m. Espanto. Terror.
ESPANTABLE, adj. Espantable. Terribilis,
terrüicus.
ESPANTADIS , SA. adj. Espantadizo , asom-
bradizo. Pavidus.
ESPANTALL. s. m. Espantajo. Terriculura,
terriculamentum.
ESPANTAR. V. a. causar espant. Espantar.
Terrere.
ESPANTAR, fer fugir a alguna persona ó animal.
Espantar. Excitare , abigere.
ESPANTAR , causar admirado. Asombrar. Admí-
rationem ciere.
NO t'espantes. f. ¡ron. ab que s'amenassa á
algü. V. No t' done cuydado.
Qui CANTA sos MALs ESPANTA, rcf. V. Cantar.
ESPANTARSE, v. r. admirarse , maravellarte.
Espantarse. Mirari.
ESPANTAT , DA. p. p. Espantado.
ESPANTOS, SA. adj. lo que causa espant.
Espantoso. Terribiiis , horrendus, horrificus.
ESPANTOS , lo que causa maravella. Espantoso.
Mirahilis, ftupendu?.
ESPANYAR. V. a. V. Despanyar.
ESPANYOL , LA. adj. lo que pertany á Es-
Pppp pa-
334 ESP
panya , y el natural d'élla. Español. Hispa-
nious , hispaiius.
ESPAÜRDIT , DA. p. p. ant. V. Espavor-
dit.
ESPARDENYA. s, f. Alpargata. Cannabinus
calceus.
coMPANYÍA d'kspardenya. loc. met. Compañía
d¿ alpargata. Infidus comes.
ESPARDENYER.s. m. Alpargatero. Sculpo-
nearuin sartor; cannabinus sutjr; cannabino-
ruin calceorum sutor.
ESPARELLON. s. ra. péx. Esparo. Sparus.
ESPARGATA. s. f. ant. V. Espardenya.
ESPARGIMENT, s. m. ant. Esparcimiento.,
esparsion. Dispersio , difusio.
ESPARCIR. V. a. separar y exténdrer lo que
está JLtnt ó apilat. Esparcir. Spargere.
ESPARCIR, divulgar, publicar aiguna noticia.
Esparcir. Spargere , divulgare.
ESPARCIR LA VKH. f. Esparcir ¡a voz. Pr;edi-
care.
ESPARGÍT , DA. p. p. Esparcido.
ESPARÓ. s. m. ant. V. Espuela.
ESPARÓ , de galera ó altr' embarcado. Espolón.
Rostruni.
ESPARÓ , en los aucélls. Garrón , espolón. Ve-
tus unguis aduncus.
KSPARó , en los editicis , ponts , &c. Espolón.
Fulcrum angulare.
ESPARONADA. s. f. ant. V. Espuelada.
ESPARONEJAR. v. a. ant. Espolear. Calca-
ría equo addere.
ESPARONÉR. s. m. ant. Espuelero. Calca-
rium artifex.
ESPARPILLAR. v. a. separar algún tant las
parts unidas d'alguna cosa fiuxa. Desparpa-
jar , escarmenar. Distendere.
ESPARPILLAR. met. avivar , excitar l'enteni-
ment ó ingeni. Despabilar. Ingenium exci-
tare.
ESPARRAMAR, v. a. Desparramar. Disper-
f>¿rs.
ESPARREG. s. m. Espárrago. Asparagus.
ESPARREGUERA. s. f. planta. Esparrague-
ra. Asparagus, corruda.
ESPART. s. m. Esparlo. Spartum.
ESPARTAR. V. a, una botella, boteta &c.
Ensogar. Restibus coliigare , circunivolvere.
ESPARTER. s. m. Espartero. Sparteu» tex-
tor.
ESPARTERÍA, s. f. barrí ó paratge abbnt se
venen y trebailan las obras d'espart. Espar^
ten'a. Taberna, oíficina spartaria.
ESPARVER, s. m. V. E.perv¿r.
ESPARVERENX. s. m. mal que dona á las
cabalcaduras. Esparaván. Tumor suii'ragi-
nosus.
ESPASA. s. f. arma. Espada. Ensis, gladius.
ESPASA GRAN. Espiídon. Grandíor ensis.
íTtPPASA, péx. Espida. Xípf^'í'S, ^l'Hins,
ESP
ESPASAS, p. un deis colls en él jog de cartas.
Espadas. Chana lusoria ensíbus distincta.
agafar. l'espasa per la PUNTA, f. met. Inver-
tir l'órde , me'todo ó coMocació de las cosas.
Tomar el -rábano por las hojas. Hysteroa
proteron agere.
POSAR MA Á l'espasa. f. Echor mano á la espa-
da. Gladium arripare.
TRÁüRKR l'espasa. f. desenveynarla. Sacar., ar-
rancar la espada. Ensem evaginare.
traüker l'espasa. f. met. fam. exir en defen-
sa d'algú, ó d'alguna cosa. Sacar la espada.
Acerrimé alicuius causam tueri.
ESPASER. s. ra. Espadero. Faber gladia-
ríus.
ESPASETA. s. f. dim. Espadilla. Gladío-
lus.
ESPASETA , l'as d'espasas en el jog de cartas.
E^ada^ espadilla. Charta lusoria uno ease
distincta.
ESPASETA , ant. V. Boga , hérba.
ESPASM, ESPASMA, s.f. ant. Pasmo, es-
pasmo. Spasmus.
QUEDAR Ó DEXAR Á ALGÚ ESPATER-
RELLAT. f, met. y fam. quedar ó dexar
mólt admirar, ó aturdir. Quedar uno ó de-
jarle despatarrado. Obstupefieri , obstupe-
facere.
ESPATLLA. s. f. part del eos. Espalda. Sca-
pula , dorsum.
ESPATLLA , la part del vestit 6 quartos de de-
tras d'éll , que corresponen á l'esquena. Es-
palda. Vestís pars dorsalis , dorsum tegens.
ESPATLLA , en los gipbns , jaquetas &c. Espal-
dilla. Thoracis partes aversae vel posteriores.
CARREGAR SOBRE LAS ESPATLLAS d'alGÚ ALGU-
NA COSA. f. met. teñir algú algún cuydado ú
obligació á que deu acudir. V. Carregar.
CÁURER ó CARREGAR SOBRE LAS ESPATLLAS. f.
met. y fam. teñir que sufrir algún gasto ,
culpa &c. y axí s' diu : carrega sobre las
mévas espatllas , ó sobre las mévas delicadas
espatllas. Llover á cuestas. In caput reci-
dere.
girar las ESPATLLAS. f. ans'rsen. Dar , v«lver
las espaldas. Terga verteré.
GIRAR LAS ESPATLLAS. f. iTiet. mostrar ab esta
acció '1 despreci que s' fa d'algú , ó de sa
solücitut. Volver las espaldas. Despícere ;
despicatui habere.
GIRAR LAS ESPATLLAS Á ALGt5. f. met. desam-
pararlo. Volver á uno las espaldas. Deserere,
dereünquere.
GUARDAR LAS ESPATLLAS. f. fam. y met. Guar-
dar las espaldas. Custodire , protegeré.
tirars'ho á LAS ESPATLLAS. f. Echar á las es-
paldas. Oblívisci , deserere.
CAKRECAT ü'EdfATLLAs. V. Carrcgat.
ENTRE piT Y ESPATLLA. expr. fam. Entrt
pecho V espalda, la stomacho.
ES-
ESP
ESPATLLADOR. s. m. de roba. Rompedor
de vestidos. Vestes descerpens.
ESPATLLAR. V. a. llansar á pérdrer, malmé-
trer. E:liur á perder , malear. Labefacere,
corrumpere , depravare.
ESPATLLAR, aigun mémbrc. Lisiar , maltratar.
Lsedere.
ESPATLLAR , tirar á térra algún edifici , pared
&c. Demoler , derribar. Diruere.
ESPATLLAR , desbaratar l'brde y disposició d'al-
guna cosa. Desbaratar. Perturbare, confun-
dere.
ESPATLLAR , él vestlt , ¿1 cals3t &c. Romper.
Deterere.
ESPATLLAR , fer dolent á algú ó á alguna cosa.
Mulejr. Corrumpere.
ESPATLLAR , la salud , hl ventrell &c. Estragar.
Depravare.
AB MÓLTA SALUD LO FUGA ESPATLLAR. f. ab
que «'explica '1 desitj de que puga portar
inbit téinps un vestit aquell que V ha estre-
na!. Con salud le rompa. Vestera salvus de-
teras.
ESPATLLARSE 'l VENTRELL. f. Descottcertorse
el estómago. Stomachum depravari.
ESPATLLARSE \ MALALT. f. Empeorar , ponerse
peor. Ingravescere morbuni.
ESPATLLARSE 'l temfs. f. Dcscompomrse el
tiempo. Cali temperiem é placida iii aspe-
ram vel in aüam mutari.
ESPATLLARsK , pérdrer alguna cosa sas bonas
qualitats, com espatllarse 'I vi. Malearse.
Deoravari.
ESPATLLER. s. m. Respaldo , respaldar ,
espaldar. Reclinatorium.
ESPATLLUT, D\. adj. Espaldudo. Dorsua-
rius ; ampio tergo.
ESPÁTULA, s. f. Espátula. Spatha, spa-
thu!a.
ESPATXAMENT. s. m. ant. V. Despatx.
ESPATXAT , DA. adj. ant. diligent. V. Des-
patxar.
ESPAVÍLLADÓRAS. s. f. p. V. Esmoca-
dorss.
ESPAVILLAR. v. a. mocar el Uum. Despabi-
lar. Emungere.
ESPAVILLAT, DA. p. p. Despabilado.
espavillat, DA. adj. desvetllat. Despabilado.
Vigílans.
ESPAVILLAT , viu , prf)mpte. Despabilado , avis-
pado. Soiers, acutus.
ESPAVÜRDIRSE. v. r. Despavorirse. Paves-
cere.
ESPAVORDIT , DA. ndj. Despavorido. Con-
territiis.
ESPAVORIT , DA. adj. V. Espavordit.
ESPAY. s. m . capacitar á" algún lloc. Espa-
cio. Spatium , intervallum.
ESPAY, tardansa , lentitut. Espacio. Mora,
cunctatio.
ESP 3,^5
ESPAV, en 1' Imprémpta. Espacio. Spatium ty-
pographicum.
ESPAV, en la música. Espacio. Spatium, inter-
vallum.
ESPAYS iMAGiNARis. Espacios imaginarios. Ina*
nia.
ANAR d'bspay. f. V. Anar á poc á poc.
PASSEJARSE Pe'lS ESPAYS IMAGINARIS. f. met.
Pasearse por los espacios im::ginarios. Ani-
mura vagari.
ESPAYARSE, v. r. ant. V. Passejarse.
ESPAYOS , SA. adj. Espacioso. Spatiosus,
amplus.
ESPAYÓSAMENT. adv. m. Espaciosamente.
Spatiosé.
ESPAYOSíSSIM,MA. adj. sup. Espaciosísi-
mo. Amplissimus , spatiosissinius.
ESPECEJAT , DA. p. p. ant. fét péssas.
V. Trossejat , despedassat.
ESPECIAL, adj. Especivl. Praecipuus, pecu-
iiaris.
ESPECÍALITAT. s. f. Especialidad. Singula-
ritas , specialitas
ESPECL^LMENT. adv. m. Especialmente,
Speciatim , signanter.
ESPECIAS, s. f. p. las (jue s' posan en las
viandas. Especias. Aromata.
ESPECIE, s. f. rahó general ó concépte que
comprtn á móits individuos d' una matéxa
naturalesa. Especie. Species.
ESPECIE , pretéxt , apariencia , color. Especie^
Species , praetextus.
ESPECIE , 1' imatge ó idea d'algun objécte que
s' representa en i'aiiima. Especie. Species.
ESPECIE , cas , succés , íissumpto , negoci;^ axí
s' diu ; se tracta tal especie ; no'ra recordó
de tal ESPECIE. Especie. Eventus , qua;stio,
subiectum.
ESPECIE. V. calitat, sor*.
ESPECIE REMOTA. V. Remot.
ESPECIES SACRAMENTALs. Teol. Especies sacra-
mentales. Species sacramentales ; accidentia
Eucharistica.
ESPECIES iNTEL'LiGiELEs. Fi'los. Especics inteVt-'
gibles. Intelligibiies species.
FRÚvTs EN ESPECIE. Frutos en especie. Pructus,
qua tales in se ipsis.
ESPECIER. s. ni. ant. Es/)ecíero. Aromatopo-
la , aromatarius.
ESPECIERÍA, s. f. ant. Especiería, especería.
Aromatopolinm.
ESPECÍFIC , CA. adj. Específico, Singularis,
spocialis.
EsPGcÍF.c. Med- medicament eneas per curar
alguna nialaltía. Específico. Medicamentuní
specialem vini habens.
ESPECIFICACIÓ. s. f. Especificación. Desig-
nat'o.
ESPECIFICADAMENT. adv. ra. Especifica-
damenti, Expressé , distincté.
ES
336 ESP
ESPECIFICAR. V. a. Especificar. Nominatim
de;ignarí.
ESPECIFICAT, DA. p. p. Especificado.
ESPECIFICATIU , VA. adj. Especificativo.
Vim declarandi, explicandi habens.
ESPECIOS, SA. adj. met. aparent , enganyos.
Especioso. Siinulatus, ííctus.
ESPECTACLE. s. m. festetg celebrar en tea-
tros ó altras parts. Espectáculo. Spectacu-
luin.
BSPECTACLE , cas grave , per lo comú llastimos,
digne d'atenció y admirado. Espectáculo.
Spectaculum.
ESPECTADOR, s. m. Espectador. Spectator.
ESPECIAR. V. n. V. Pertányer.
ESPECTRE. s. m. Espectro. Spectrum.
ESPECULACIÓ. s. f. Especulación. Meditatio.
ESPECULADOR, s. m. Especulador. Specu-
lator , contemplator.
ESPECULAR. V. a. Especular. Speculari,
contempbvi , meditar!, considerare.
ESPECÜLAT, DA. p. p. Especulado.
ESPECULATIU, VA. adj. io que carmina en
Tespeculació de las cosas. Especulativo. Spe-
culans.
ESPECULATIVA, s. f. la facultat de Tánima
per especular alguna cosa. Especulativa. Spe-
culatrix.
ESPECULATIVAMENT. adv. m. Especula-
tivjmente. Cum speculatione.
ESPEDASSAMENT. s. m. ant. V. Destrossa.
ESPEDASSAR. v. a. ant. V. Despedassar.
ESPEDIR. V. a. ant. V. Despedir.
ESPEDRLGAR. y. a. Despedregar., despe-
drar. LapiJibus purgare.
ESPELLIFADET. s. m. dim. Desharrapadi-
llo. Sordidu'.us.
ESPELLIFAT , DA. adj. Andrajoso, deshar-
rapado , roto. Pannosus, sórdidas.
ANAR ESPELLIFAT Ó TOT KSPELLlFAT. f. Andar
roto , estropajoso , hecho un estropajo , un
arambel, lleno de harapos , de calandrajos.
Lacera veste indui.
ESPELLOFAR. v. a. tráurer éls grans de las
tabellas. Desvaynar. FoUicuVís, reí glumis
nudare.
ESPELTA. s. f. Cea , espelta , alaga. Arinca,
zea.
ESPENTA. s. f. V. Empenta.
ESPENYAMENT. s. m. ant. Despeño. Prae-
cipitium.
ESPENYAR. V. a. ant. Dtspeñar. Praecipi-
tare.
ESPENYAT , DA. p. p. ant. Despsñado,
ESPBNYER. V. a. Empényer.
ESPERA, s. f. Tacció y efecte d'esperar. Es-
pera. Expectatio.
jtsPERA, él terme senyalat pe'l jutge per pagar
alguna quantitat, preseotar algún document,
Síc. Espera, Tempus praestitutum.
ESP
TEÑIR ESPERA? f. Tener espera. Quieté patien-
terque aliquid opperirl, praescclari.
ESPERANSA. s. f. virtut teologal. Esperanza.
Spes.
ESPERANSA , confiansa del logro d'algun be , 6
d'evitar algún mal. Esperanza. Spes.
Ancora de l'espbransa. Ancora de la esperan-
20. Ancora magna; in summo periculo ulti-
mum praesidiuin, vel única spes..
donar esperansas, ó bonas esperansas. f. Dar
esperanza ó esperanzas. Spem alicui inücere,
ostendere.
MENTRES HI HA VIDA HI HA KSPERANSAS. Tcf.
V. Vida.
ESPERANSAR. r. a. Esperanzar. Spera ali-
cui daré.
ESPERANSAT, DA. p. p. Esperanzado.
ESPERAR. V. a. teñir esperansa de conseguir
alguna cosa que s' desitja. Esperar. Sperare.
ESPERAR , aguardar qu' arribe algú , ó succe-
hesca alguna cosa. Esperar. Expectare.
ESPüRAR, temer qu' ha de succeir alguna cosa
que no s' desitja , com ; esperar la fébre, la
mort &c. Esperar. Timere , reformidare.
ESPERES UN poc. loc. V. No vaja tan depréssa.
Quí s'espera s' DESESPERA, f. Quien espera , de-
sespera : Hambre y esperar hacen rabiar.
Longa mora est nobis oranis quse gaudia
differt.
QUÍ LA MORT d'aLTRB ESPERA LA SÉVA VEU PRI-
mícra. ref. Quien muerte agena desea la suya
se le llega.
Alterius mortem optanti,su3 cuique propinquat.
ESPERAT, DA. p. p. Esperado.
ESPERDiGAR. v. a. ant. V. Ensajornar.
ESPERIENCÍA. s. f. V. Experiencia.
ESPERIT. s. m. substancia vivent , immate-
rial , e' incorpórea. Espíritu, Spiritus.
ESPERIT, Táninia racional. Espíritu. Anima ra-
tionalis.
ESPERIT , a'nimo , valor, esfors. Espíritu, Vis,
vicor, animi fortitudo.
BSPERiT , dó sobrenatural, com, esperit de
profecía , &c. Espíritu. Donum , gratia su-
pernaturalis.
ESPERIT , energía , forsa. Espíritu. Vis , vigor.
ESPERIT, las parts mes puras y sutils qu s'ex-
trauen d'alguns cossos sólidos , ó Huidos
per medí d'operacions químicas. Espíiitu.
Spiritus; subtilissimne particul?e.
ESPERIT , vigor natural y virtut qu'alénta y
fortica'l eos per obrar ab agilitar. Espíritu,
Spiritus, vigor, fortitudo.
ESPERIT , virtut , ciencia mística. Espíritu.
Scientia spiíitalis, spiritualis.
ESPBRiTs ANIMALS. Espíritus animales. Spiritus
animales.
ESPERIT DB coNTRADicció. él geni ínclinat á
coDtradir sémpre. Espíritu de contradicción'
Contentiosus, contradictor.
ES-
ESP
ESPERiT MALIGNE, él dimoní. EspiYitu maligno.
Dfemon.
ESPERiT SANT , la tercera persona de Ja Sanli's-
sinia Trinitat. Espíritu Santo. Spiritus San-
ctus.
ESPER/T VITAL. Espíritu i;ital. Spiritus vitaüs.
FALTAT d'KbPERIT , DE POC ESPERIT. loC. CortO
de espíritu. Pusillaniniis.
MAL ESPKRiT. V. Esperit maligne.
MAL ESPERIT, met. el subjécte atrevit, través.
Diablo. Pervcrsus.
DONAR ESPER;T. f. animar, donar ánimo á algú,
ó vivcsa á alguna cosa. Dar espíritu. Áni-
mos , vim addere.
ES UN ESPERiT CONTRIBULAT. f. Es Ufl dlabUUo.
Soler», astutus, irrequietus homo.
ESPERlTAT , DA. adj. Endemoniado. Ener-
guñienus.
ESPERÍTOS, SA. adj. ánimos. Espiritoso.
Aiiiinosus.
KSPERiTos , dit deis licors , ó altra cosa qu'
abunda d' esperits. Espiritoso , espirituosa.
Spiritu abundans.
ESPERMA. s. f. Esperma. Sperma.
ESPERMACETI, s. m. gréx de balena. Es-
perma de ballena. Sperma ceti.
ESPERÓ, s. m. ant. V. Esparó.
ESPERT, TA. adj. V. Expert.
ESPERVER. s. m. QaviUn. Aecipiter.
ESPERVERARSE. v. r. V. Asrorarse.
ESPES, áA. adj. dens, atapait. Espeso. Den-
sus.
ESPES , continuat , repetit , freqüent. Espeso.
Frequens , assiduus.
ESPESSAMENT. adv. m. ant. V. Sovint,
freqüentnient.
ESPESSÍMENT. s. m. ant. Espesura, conden-
sación. Dvfnsatio, spissiraentum.
ESPESSIR. V. a. condensar lo líquid y fluido.
Espesar., condensar. Densare , spissare.
ESPEbSiR , atapair alguna cosa. Espesar, Spis-
,,. sare.
ESPESS'RSE. V. r. Condensarse., espesarse.
Densari , spissari.
ESPESSiRSE 'ls núvols, EL CEL. f. Encapotarse
el cielo. Cicluní nubibus obteei.
ESPESSÍ-T , DA. p. p. Coadensado , espesado.
ESPESSOR. s. m. Espesura. Densitas , spissi-
tas , spissitudo.
ESPE3SÜRA. s. f. V. Espessor.
ESPESTANYARSE. v. r. Despestañarse , de-
sojarse. Intentis ocuiis insoicere.
ESPETAR NEULA. f. Estar á diente. Absti-
nere.
ESPETARSE, v. a. meniarse. Zamparse , des-
pabilar. Bdere.
PSPETEG D'AYGÜA. Chaparrón , nubada,
nubarrada. Nimbus.
ESPETERNEGAR. v. n. Patalear , pernear.
Crura violenter moveré.
Tom.I.
ESP 33^
ESPETSRREGAR. v. n. él fog, él IJum ¿c.
Chisporretear. Scintiiias cuní stridore emit-
tere.
ESPi. í. m. arbre. Espino. Spinus.
Espí, arbust. Espino. Spinus.
Espí, a.ñmal. V. Porc espí.
ESPÍA, s. m. y f. indagador. Espia. Explo-
rator.
espía , qu¡ reporta á altre en secrét lo qu' alga
ha fet ó dit. Soplen. Delator.
espía, ant. lloc elevat per atalayar. Atalaya,
Specula.
espía doble. Espia doble, Explorator in utram-
que parten) iníidus, fallax.
ESPIAR. V. a. indagar, explorar. Espiar. Spe-
culari, observare.
espiar , reportar a' altre en secrét lo qu' algü
ha f;t ó dit. Soular. D.'f¿rre crimina.
ESPIAT, DA. p. p. Espiado.
FSPÍPARRAT,DA. adj. Despilfarrado. Lr.
cer.
ESPIGA, s. f. Espiga. Spica.
ESPiG.i, 3e blat de moro, y semblant. Mazorca,
Spica.
ESPIGA , de pañis. Panoja. Spica.
ESPIGA , éi brót ó branqneta d' un arbre ab que
s'empelta un altre. Púa. Surcuius, insituni.
ESPIGA NARDi. s. f. mata , ó espiga del nardo.
Espjcjn.irdi. Spica nardi.
ESPIGAR. V. n. éls sembrats, y altras plantas.
Espigar. Spicas emittere.
ESPIGARSE, V, r, met. créxer notablement
alguna persona. Espigar. Crescere.
ESPIGAT, DA, p. p. Espigado.
BSPiGAT , DA, adj. alt de eos. Espigado, talluda.
Corpore procerus.
ESPIGO, s. in. de carreta , de T arada Scc. V.
Timó.
ESPÍGOL. s. m. Espliego, lavjndula. Lavan-
dula.
ESPIGOLADOR, s. m. Respigador. Spicarum
leguius.
ESPÍGOLADORA, s. f. Espigadera , espiga-
dora , r espigadera. Quae spicas colligit; spi-
cÜega ; spicarum co'lectrix.
ESPÍGOLAR. V. a. Respigar, espigar. Dere-
liccas spicas legere.
ESPÍGUETA. s. f. dim. Espiguilla. Spica par-
va.
ESPILL. s. m. ant, mlrall. Espejo. Specu-
lurn.
ESPÍLLETA. s. f. dim. ant. V. EspitHéra.
ESPÍLLETS. s. m. ar.r. V. Uiléras.
ESPINA, s. f. mata. Espina. Spina.
ESPINA, la que teñen alguns arbres ó matas, y
senjblánt. Espina, pica. Spina.
ESPINA, la del péx. Espina. Spina, sentís.
ESPINA , met. recel , snspita. Espina. Suspitiu.
puNXAR AR ESPINA, f. Empinar. Spina pungere,
ESPINAC. s. m. Espinaca. Spinachium.
Qqq<3 es-
338 ESP
BSPiNAC DE FERRO, ant. llavor d'cspinac. Abro-
jo. Murex fírreus.
ESPiNACAL. s. m. penical. Cardo corredor.
Eringiuin.
ESPINADA, s. f. Espinazo., espina. Spina.
KSPUJADA DE LA CAMA. ant. V. Canjéüa de la
cama.
ESI'INAL. s. m. mata. Espino. Sentis.
ESPINAR. V. a. anr. V. Punxar.
ESPINETA, s. f. instrument iiíúsic. Espineta.
Pidiculare organum minoris modi.
ESPINETA , dim. Eípinica , espinilla , espinita.
Spina par\'3.
ESPINOS, SA. adj. pie d'espinas. Espinoso.
Spiíiosus.
ESPINOS , met. arduo , dificil , intrincar. Espino-
so. Ardiius , difficilis, implicatus.
ESPÍOT. s. m. Espión. Explorator.
ESPIRA, s. f. Matem. Espira. Helix , spi-
ra.
E5PIRA , ant. V. Guspira.
ESPIRADOR, s. m. ant. V. Espiral].
ESPIRAL, adj. Espiral. Spiralis.
ESPÍRALL. s. m. l'obertura per la qual ix T
ajre. Respiradero ^ espiradero. Spiraculum,
respiramen.
ESPiRALL , é! que s' fa en los conductos d'ay-
gua per exir h] vent. Atabe. Spiraculum.
ESPIRALLAR. v. n. ant. V. Espumar, es-
purnejar.
ESPIRAR. V. n. morir. Espirar. Expirare,
emittere spiritum.
ESPIRAR, acabar él temps. Espirar. Expleri.
ESPIRAR , ant. V. Acabar, conclóurerse.
ESPIRITOS, SA. lo que té mólts esperits y
es fácü d'exálarse, com alguns licors. Espi-
ritoso , espirituoso. Spiritu abundans.
ESP; RITUAL, adj. pertanyent al esperit.
Espiritti.:¡J. Spiritalis , spiritualis , ad spiri-
tum partinens.
HOMs EíPiRiTUAL. Homhre espiritual. Spiritua-
lis homo, pietati deditus , pius.
ESPÍRITUALITAT. s. f. Espiritualidad. Sp¡-
ritús conditio, qualitas.
ES. IRÍTÜALMENT. adv. m. Espirituahnen-
te. St)iritiialircr.
ESPITAl. s. m. ant. V. Hospital.
ESPITLLÉRA. s. f. Tronera. Fenestella.
ESPITRAGAT, DA. adj. Despechugado. Pe-
ctore nudatus.
ESI'I.ANA. s. f. instrument de candelers de
cera. Alisador. Instrumentum quo candelae
poliuntur.
ESPLANADA. s. f. lo paviment de pots so-
bre'l qual carregan las curenyas en una ba-
tería. Explanada. Tabulatiim.
ESPLANAR. V. a. Alha>. Candelas polire.
E3PLAYARSE. v. r. V. Explayarse.
ESPLENDfDAMENT. adv. m. Esplendida-
mente. Splecdidé , magnitícé.
ESP
ESPLENDIDES. s. f. Esplendidez. Copia,'
magnificentia.
ESPLENDIDÍSSIM,MA, adj. sup. Espíen-
didísimo. Valdc spiendidus , magniñous.
ESPLENDIÓ, DA. adj. magnific , Iliberal,
ostentos. Espléndido. Spiendidus, magnifi-
GU?.
ESPLENDOR, s. m. V. Resplandor.
ESPLENDOR, met. Ilustre, noblesa , hbrira. Ei-
plendor. Splendor. nobilitas , honor.
ESPLICACIÓ. s. f. V. Expiicació.
ESPLÍCAR. V. a. V. Explicar.
ESPLOMLSSAR. v. a. Quitar el plumón, el
plumión. Avium plumulas , vel lanugineni
tolJtíre.
ESPLUGA. s. f. ant. cova. Cueva, Spelunca.
ESPLUGABOU. s. m. aucéll. Chorlito coman.
Crex.
ESPLUGAR. V. a. ant. mirar p6Ils. Espulgar.
Expedicufare.
ESPOLANDER. s. m. ant. V. Marraessor.
ESPOLI. s. m. Espolio. Spolium.
ESPOLIAR. V. a. ant. Despojar. Spoliare,
ESPOLSADüRA. s. f. ant. V. Respall.
ESFOLSADORS. s. m. p. Quiiapolvo.¡ sacudi-
dor. Pulveris excussorium.
ESPOLSADoRs , de ploma. Plumero. Plumarutn
fasciculus.
ESFOLSADORS, de simblsa. Vendos. Pulveris ex-
cussorium ex paiini limbo.
ESFOLSADORS , éls de cua de guineu ó d'altre
animal , ó de péll de moltó. Zorro. Vulpis
cauda excutiendo pulveri.
ESPOLSAR. V. a. tránrer la pols. Despolvo-
rear., desempolvorar .¡ quitar el polvo. Pul-
ve re m excute re.
KSPOLSAR , móurer ab violencia alguna cosa
d' una part a' altra ; y axí s' diu que '1 vént
ESPbLSA 'Is biats. Sacudir. Excurere.
ESPOLSAR l'esquena. f. met. pegar a algú. Sa-
cudir el polvo. Verberare.
ESPOLSAT, DA. p. p. Despolvoreado , sacu-
dido.
ESPOLSOS. s. m. p. V. Espólsadors.
ESPONA. s. f. ant. bora de iJit. Lado de ca-
ma. Sponda , pluteus lecti.
ESPONDEU. s. m. peu de vers. Espondeo.
Spondeus.
ESPONJA, s, f. Esponja. Spóngia.
esponja , ant. V. Pédra tosca.
ESPONJETA. s. f. dim. Esponjuela. Spon-
ijiola.
ESPONJOS , SA. adj. Esponjoso. Spongio-
sus.
ESPONSALS. s. m. p. Esponsales. Spon-
snlia.
ESPONTANEAMENT. adv. m. Espontánea-
mente. Spontaneé , voluntarle.
ESPONTANEO , NEA. adj. Espontaneo.
Spontaneus.
ES-
ESP
E3P0NTÓ. s. m. Espontoa, Hasta militaris.
ESPONTÓ , ant. Jlansa curta de que usaban los
capitans d' infantería. Gineta. Militaris sci-
pio.
ESPONTONADA. s. f. Espontonada. Demis-
sio hast.-B müitaris in honoris signum.
ESPORGAR. V, a. éls arbres, &¿c. Limpiar,
moniLir , escimondar. Expurgare.
ESPORGAT, da. p. p. Limpiado, mondado,
es:~:ytiondado.
ESPORGUERÍAS. s. f. p. las que quedan
deis grans garbellats. Oranzas. Acer.
ESPORTA, s. f. ant. senalla. Espuerta. Spor-
ta.
ESPORTE LLA. s. f. ant. senalleta. Esporti-
lla. Saortula.
ESPORTÍ. s. m. en éls molins d' olí. Capacho.
Saccus olsarius.
E8P0RUGUIR. V. a. Amadrtntar. Timorem
incutere.
ESPORUGUIRSE. v. r. Despavorirse. Timo-
re, pavore corripi.
ESPORUGU T , DA. p. p. Amedrentado,
despavoi ido.
ESPOS. s. m. Esposo. Coniux, maritus.
ESPOSA, s. f. Esposa. Coniux , uxor.
isposAS. p. manülas. Esposas. Maniese.
ESPOSADA, s. f. V. E,^posa.
ESPOSALLAS, s. f. V. Bodas.
ESPOSAR. V. a. casar. De. posar. Vhum &
foeminam matrimonio conmngere.
ESPOSAR , péndrer per marit , ó per muller. Ca-
sar cori alguno ó alguna ; tomar por marido ó
por muger. ¡n coniugem accipare.
ESPOSAR, ant. V. Exd( sar.
E:>POSAR>>E. v. r. Desposarse. Nubere.
ESPOSA!, DA, p. p. Desposado.
EíPosAT. s. ra. V. Espos.
ESPOTSIM. s. m. fiiet de sarraent. Tixeretas.
Claviculae , capreoli.
BsroTsiM. ant. cua de la fruyta. Pezón. Pedi-
c'jIu?.
ESPREMER. V. a. E-xprimir. Premere , com-
primere.
ESPRÉMER , apretar molt alguna cosa sucosa,
cora taronja , lümcma , ¿fcc. per tráurer el
suc. Estrujar. Prsmere.
ESPREMÜDA. s. f. Expresión. Compres-
sio.
ESPREMUT , DA. p. p. Exprimido.
ESPÜDREMENTS. s. m. p. Pujos. Tenas-
. mus.
ESPUELA, s. f. Espuela. Calcar.
ESPUELA DE CABALLER , planta. Espuela de ca-
hiillero. Consolida regalis.
ESPÜELADA. s. f. cop d' espuela. Espolada,
espolazo. Calcaris ictus.
PESAR ESPÜSLADA Á LA CABALGADURA, f. Espo-
lear , dar de espueladas á ¡a caballería. Cal-
caribus pungere , stimulare.
ESP 3-9
ESPUNCELAELA. adj. ant. Desflorada. Cor-
rupta, viülata.
ESPUNTAR. V. a. Despuntar. Cúspide mi-
Luere.
ESPUNTAT, DA. p. p. Despuntado.
ESPUiíGAR. V. a. los arbres, &c. V. Espor-
gar.
ESPURGÜILLES. s. f. p. ant. V. Esporgue-
n'iiS.
ESPÜRÍ , ría. adj. Espurio. Spurius , no-
thus.
ESPURNA. s. f. la que salta del fog, ó del
llura. Chispa. Scintüla.
ESPURNA ., la gota d'algun líquid axí dita. -SjÍ-
picadura. Aspersus.
LLANSAR fiSPüRNAS. f. él fog , llum &C. Cfcji-
pear. Scintillas emitiere.
uMPLiR d' espurnas. f. muiiar , arruxar ab go-
tas d' algún líquid. Salpicar. Aspergeré.
ESPURNAR. V. n. saltar espumas del fog.
Chispear. Scintillas eniitere.
E3PURNAR FOG ÉLS ULLs. f. met. Centellear los
ojos. Prae irá ocuios arderé.
ESPURNEJAR. v. n. V. Espumar.
ESPÜRNETA. s. f. dim. Centellica , centelli-
1a. Parva scintilla , scintillula.
ESPUSSADOR. s. m. paratge destinat per
espussarse. Espulgadero. Locus pulices ve-
nando-aptus.
ESPÜSSAR. V. a. Espulgar. Pulices venari.
ESPUSSAT, DA. p. p. Espulgado.
ESPUTO, s. m. Esputo. Sputum.
ESQUADRA. s. f. de soldats. Esquadra. Co-
hors ; ciasis pars.
esquadra, naval. Esquadra. Ciassis navalis.
cap dk esqu-.dra. V. Cap.
ESQÜADRJNYADOR , RA. s. m. y f. Escw
drifiador, Scratator.
F.SQÜADRINYAMENT. s. m. ant. Escudri-
ñawiemo. Scruístio.
ESQUADRINYAR. v. a. Escudriñar. Scru-
tari.
ESQUADRINYAT , DA. p. p. Escudriííado.
ES(^^UADRO. s. m. Esquadron. Equitum tur-
nia.
esquadró, ant. pex. Líxíz. Rhine, squatina.
ESQUADRONET. s. m. dim. Esquadroncillo.
Levis turma.
ESQÜELí A. s. f. p. u. campana petita. Es-
quilón. Pcrvum a;s campanum.
ESQUÉLLA, la que portan éls animáis. Cencerro,
esquila , -esquilan. Tintinabulum.
ESQL'ÍJLLA , péx. Esquila. Squila.
ESQUELLER. s. m. él moitó, ó altre animal
que va devant del remat, guiand ais demes.
Manso. Sectarius.
ESQÜELLETA. s. rn. dim. campaneta petita.
Esquileta. Leve crepitaculuni.
ESQUELLOTS. s. m. p. Cencerrada. Tintin-
nabuloium strepitus.
FER
340 -ESQ
FER ESQUELLOTs. f. D.jf ceiicérrada. Tintinna-
bulis obstrepere.
ESQUENA, s. f. Espaldas. Dorsum , ter-
gum.
isQüENA , ant. V. Cantó.
ESQUENA , del Ilibre , y semblant , &c. Lomo.
Libri tergum.
isQUENA, la fulla del ganivet, la part oposada
al tall. Recazo. Pars latior aciei cultri ad-
versa.
jtsQUENA d'ask, h\ llóiTi Ó figura en declivi de
una y altra part , que té alguna cosa. Cuba-
¡lele. Carina.
cXuRKR o'íSQUENA. f. V. Ca'urer.
BEXAR Á UN AB LA CAMISA DE LA ESQUENÍA. f.
fam. V. Camisa , dexar.
»AaAR l'esquena. f. met. sufrir , aguantar.
Hacer costilla. Patienter sustinere.
PÍNURER LA MIDA DE l'eSQUENA. f. JOC. baStO-
nejar á algii. Medir las costillas. Fustigare.
tirárs'ho á l'esquena. f. olvidar, abandonar
algún nsgoci , ó assurnpto. Echar á las es-
paldas. Deserere , oblivioni daré.
QUEDAR AB LA CAMISA DE L*ESQUENA. f. Quedar
en los huesos. Ad summam paupertatem de-
ve ñire.
•ESQÜÉR. s. m. él cea que s' posa en 1' ham
per pescar y semblant. Cebo. Esca.
ESQUER , la bbssa en que s'porta 1' esca , pédra
y foguer. Esquero. Ignarium.
ISQUER , RA. adj. ant. Izquierdo. Sinister.
ESQÜERDA. s. f. Rendija, hendedura^' Ri-
ma.
ESQUERDA , la que s' fa en la térra per la mólta
sequedat. Grieta. Fissura.
ESQUfcRDA. ant. lltnya. V. Estélla.
ESQUERDAS. p. él conjunt deis trossos de pédra
que saltan de las pédras que s' pican. \Roci)-
lia. Glarea.
ESQüERiJAR. V. a. Hender. Pindere.
ESQUERDAR , alguna cosa, esclafandla, ó pe-
gandii algún cop , com , esquerdar una
canya , un canti. Cascar. Conquassare.
ESQUER DARSE, v. r. Henderse. Pindi.
bsquerdakse , la fusta. Esquebrajarse. Hiare,
aperiri , scindi.
isquerdarse de fam. f. fam. ab que s' ponde-
ra la moka fam que algú té. Clarearse de
hambre. Fame laborare, debilitari, exte-
nuari.
ESQUERDAT, DA. p. p. Hendido, cascado,
esquebrajado.
ESQUER N. s. m. ant. V. Escarní.
ESQÜERP, PA. adj. dit de las personas que
ténen lo geni intractable. Zahareño , huraño.
Insuavis , durus , asper.
ESQUERi', dit de las bestias que ho shn. Jtisco,
z.iharcño., huraño. Asper, intractabilis, ferus.
ESQUERRA, NA. adj. Zurdo. Sinisirá pro
dexterá utens.
ESQ
ESQUERRER, RA. adj. ant. V. Esquer-
ra.
ESQÜERRE, *. m. V. Esquer.
ESQüEX. s. m. V. Esquins.
ESQÜÉX DE CLAVÍ-.LLINA. Cogollo de clüVel Ó dg
clavelina. Surculus.
Á LA ESQUEXADA. m. adv. Sesgamente^
sesgadiiinente. Obiiqué.
ESQUÉXAR. V. a. V. Esquinsar.
ESQ-JEXAR, las brancas deis arbres. Desgajar.
Scindere.
ESQUÉXAT, DA. p. p. V. Esquinsat.
fjSQUIF, s. m. Esquife. Scapha.
ESQUILAR, v. a. Esquilar. Tondere.
ESQUILAT, DA. p. p. Esquilado.
ESQU1NENCL\. s. f. V. Escanencia.
ESQUINS. s. m. Rasgón. ínscisio.
ESQUINSAR. v. a. Rasgar. Conscindere , la-
cerare , discerpere.
ESQUINSAR, esquéxar alguna cosa de roba. Des-
calandrajar. Vestem sci.ndere , in frusta se-
care.
ESQUÍNSAT , DA. p. p. Rasgado.
ESQUIRLA, s. f. ant. V. Esberla.
ESQUIROL, s. m. ardilla. Sciurus.
ESQÜISíDAMENT.adv. Exquisitamente. Ex-
quisité.
ESQUÍSIDÍSSIM , MA. adj.' sup. Exquisiiüi-
nio. Valde exquisitus.
ESQUISIT, DA. adj. Exquisito. Exquiíitus.
ESQUITLLADA. s. f. relliscada. Desliz, des-
lizo , resbalón. Lapsus.
ESQUITLLAR. v. n. relliscar. Deslizar , res-
balar. Dilabi.
ESQUITX. s. m. Chorretada, Salientis liquoris
inopinatus Ímpetus.
ESQUIU,VA. adj. desdenyos , desagradable.
Eí^iík'o. Asper, difficilis.
ESQUIVAR. V. a. Oxear. Abigere.
ESQUIVAR , ant. evitar. Esquivar. Dsvitare , de-
clinare.
ESQUIVAT, DA. p. p. Esquivado.
ESQUÍVITAT. s. f. ant. Esquivez. Evitatio.V
ESSENCIA. s. f. Esencia. Natura.
QUiNTA ESSENCIA. Quinía efewcja. DefíEcatíssímus
liquorum spiritus.
SER d'essencia d'alguna COSA. f. Ser di esen-
cia de alguna cosa. Necesse esse.
SBR LA QUINTA ESSENCIA d'aLGUNA COSA. f. Ser
la quinta esencia de alguna cosa. Rei cuius-
piám purissimum , deñecatissimum esse.
ESSENCIA L. adj. pertanyent á la essencia.
Esencial. A natura insitus.
ESSENctAL, substancial, principal , notable.
Esenci.d. Prstcipuus.
ESSENCÍALMENT. adv. mod. Esencialmen-
te. Nccessarió.
ESSER. V. s. V. Ser , Estar.
BssER. s. m. ant. V. Ser.
Bss£R , ant. y. Estat.
EST
EST
EST. s. m. un deis vénts oardinals. Este. Eu-
rua.
ÉsT , TA. pron. Este. Hic , iste.
ESTABEÍyLAR. v. a. Estrellar. Confringere.
ESTABELLARSE, v. r. ias embarcacions, pe-
gaiid á las rocas. Fracasar , estrellarse. Dl-
rumpi.
ESTÁBIL, adj. ant. V. Estable.
ESTABILITAT. s. f. Estabilidad. Stabllitas,
firmitas.
ESTABLE, s. m. caballerissa. Establo., caba-
lleriza. Stabulum.
ESTABLE , aiit. menjadora de las cabalcaduras.
Pesebre. Praesepium.
ESTABLE, ant. corral d'ovellas, cabras , &c. V.
Corral.
ESTABLE, adj. permanent. Estable. Stabilis, per-
manens.
ESTABLEMENT. adv. m. Establemente. Fir-
miter.
ESTABLERIS. s. m. ant. Caballerizo. Stabu-
larius ; stabuii praefectus.
ESTABLBRT, TA. p.p. de establir. Esta-
blecido.
ESTABLETA. s. f. dim. Estabüllo. Parvum
stabulum.
ESTABLÍA. s. f. V. Estable.
ESTABLIMENT. s. m. ordenansa, constitu-
ció. Establecimiento. Constitutio, statutura,
sanctio.
íSTABLiiMENT , fundació, institució , erecció.
Establecimiento. Erectio, iostitutio , funda-
tio.
ESTABLIR. V. a. ordenar, manar, decretar.
Establecer. Stabilire , statuere.
ESTABLIR, fundar, instituir. Establecer. Statue-
re , stabilire , constituere.
ESTABLIR , donar á ceas ó en emfite'usi. V.
Acensar.
ESTABLíRSE. v. r. fixár sa residencia en al-
guna part. Establecerse , avecindarse. ínter
cives adscribi , adnumerari.
ESTABLIT, DA. p. p. ant. V. Establert.
ESTABLITAT. s. f. ant. V. Estabilitat.
ESTACA, s. f. Estaca. Palus, stipes.
ESTACA , la branca ó bastó sens arrels que s'
planta perqué s" fassa árbre. Estaca. Tilea.
SI ETS ESTACA SUFRIRÁS , SI ETS MASSA FERIRÁS.
ref. Quando ayunque sufre , quando mazo
tunde.
Per, si sis incus , si malleus ipse ferito.
ESTACADA, s. f. Fortitic. Estacada. Val-
lum.
ESTACADA, obra féta d'estacas clavadas en térra
per reparo ó defensa. Estacada. Opus val'
latum.
ESTACAR. V. a. Estacar. Ad palum alligar?.
ES TACASSA. s. f. aum. estaca gran. Estacón.
Grandior palus.
ESTACAT , DA. p. p. Estacado.
xom* /•
F.ST ■ .541
ESTACÍO. s. f. del any. Estación. Anni tem-
pestas.
ESTAció, témps temporada ; com , en la esta-
ció present. Estac:on. Teinpiis, status.
ESTACIÓ, met. la visita que s' fa á las Iglesias
ó altars , y al SS. Sagrament. Estación. Pia
statio.
FER LA ESTACIÓ , ANAR X FER LA ESTACIÓ. f. vi-
sitar las Iglesias y resar las oracions previ n-
gudas per guanyar las indulgencias. Andar
estaciones. Templa precibus persolvendis in-
visere.
ESTADA, s. f. detensió que s' fa en algún lloc.
Estada. Mansio , mora.
ESTADA, mansió en alguna casa ó parafge. Es-
tancia. Maiisio, cnmmoratio.
ESTADAL, s. m. de cerilla. Estadal. Candela
cérea exilis.
ESTADANT. s. m. Inquilino. Habitator.
ESTAD!, s. m. Estadio. Stadium.
ESTADISTA, s. m. Estadista. Politicus.
ESTAFA, s. m. y f. V. Estafador.
ESTAFA. ». f. engany malicios en materia de d¡-
ners , ó cosas de preu. Estafa. Doius, fraus.
ESTAFADOR, s. m. Estafador. Sjcophanta,
frauda tor.
ESTAFAR. V. a. Estafar. Circumvenire do^
lo ; astü defraudare.
ESTAFA T , DA. p. p. Estafado.
ESTAFERM. s. m. él que s''está parat en un
lloc. Estafermo. In uno loco consistens.
ESTAFETA, s. f. la casa ú ofici del correu.
Estafeta. Tabcllariorum statio.
ESTAPETA , él correu ordinari que va á caball
d' un lloc á altre. Estafeta Tabellarius.
ESTALLIT. s. m. Estallido. Crepitus , fragor.
ESTALVÍ. s. m. Ahorro. Suniptús moderatio.
ANAR AL ES'TALVí, f. V. Anar.
ESTALVIADOR. s. m. V. Estalviant.
ESTALVÍAMENT. s. m. ant. V. Estalvi,
ESTALVIANT, TA. adj. qui es propens á es-
talviar. Ahorrativo. Sumptui parcens.
ESTALVIAR. v. a. Ahorrar. Aloderari sump-
tibus.
ESTALMAR, gastar poc ó ab economía d'alguna
cosa ; feria durar. Endurar. Pareé insu-
mere.
ESTALVIARSE. v. r. plányerse , escusarse 'I
treball , incomoditat , Ílc. Ahorrarse. Par-
cere labori.
ESTALVÍAT, DA. p. p. Ahorrado.
ESTAM. s. m. Estambre. Stamen.
ESTAMENT. s. m. p. u. V. Estat.
ESTAMENTS. p. V. EstatS.
ESTAMENYA. s. f. Estameña. Stamineurn
textum.
ESTAMPA, s. f. roficina del estamoer. V. Im-
prémpta.
SSTAMPA , ¡ma'tge , figura. Estampa. Imago.
ViVA fiS'XAMPA. loe. él sabgécte enterament
Rrrr
íem-
342 EST
semblant á altre en la figura ó en altra cosa.
Traslado. Effigies , exemplar, imago.
DONAR Á l'kstampa. f. Dar á la estampa. Ty-
pis committsre.
ESTAMPAR. V. a. Imprimir. Typis man-
dare.
ESTAMPARLI Á ALGÚ LOS CINC DITS X LA CARA,
f. vulg. V. Dit.
ESTAMPAT , DA. p. p. Eslampado.
ESTAMPER. s. m. V. Iinpressor.
ESTAMPETA. s. f. dim. Estampilla., astam-
pita. Imaguncula.
ESTAMPILLA, s. f. motilo de metall en que
están formadas de rell^u las Uetras y rúbrica
que componen la firma d'algú. Estampilla.
Chirographum coelatum.
ESTAMPIR. V. a. fer él traball dit estampit
en las péssas d'or plata ó altre metall. Abo-
llonar. Bullas impingere , confundere.
ESTAMPIT. s, m. cert traball en las péssas
de mítall. Abollonodura. Biillatum opus.
ESTANC. s. m. la determinado de la venda
d'algun género, per certas personas. Estan-
co. Monopolium.
ESTANC , él paratge ó casa en que s' venen los
géneros estsncats. Estanco. Taberna mercium
monopolio vendibilium.
ESTANCAR, v. a. detenir él curs d'alguna
dependencia. Estancar. Detinere.
ESTANCAR, las cosas vendibles. Estancar. In-
terdicere, vetare, prohibere.
ESTANCASANG. s. m. ant. V. Estronca-
sang.
ESTANCAT , DA. p. p. Estancado.
ESTANCIA, s. f. Estancia. Cubiculuro.
ESTANDARDER. s. m. ant. Abanderado.
Signifer, vexülif.'r.
ESTANDART, s. m. Estandarte. Vexillum.
ESTANQÜER. s. m. Estanquero. Tabaci alia-
rumve mercium monopüla.
ESTANT. p. a. Estante. Stans.
ESTANT. s. m. V. Prestatge.
ESTANTOT. s. m. territ. V. Sustentacle.
ESTANY. s. m. metall. Estaño. Stannum.
ESTANY , llac. Lago , laguna. Stagnum.
ESTANYAR. v. a. Estañar. íllinira stanno.
ESTANYAT, DA. p. p. Estañado.
ESTAQUET. s. m, que s' clava en térra. V.
Piquet.
ESTAQUETA. s. f. dim. Estaquilla. Clavel-
lus ligneus.
ESTAQUETA, paperet tort qu'els rainy6ns posan
á las moscas en la part posterior. Libramien-
to. Papyrus p;nsi¡is.
ESTAQUIROT. s. m. >ulg. V. Estaferm.
ESTAR. V. n. existir, ser, trobarse present
algú ó alguna cosa en algún lioc, ó paratge.
Estar. Adesse , esse.
ESTAR, aténdrer, com : está ab mí, está en
lo que fa. Estar. Animadvertere , videre.
EST
ESTAR, consistir : axí s' diu : tct está en axó:
no está sino en que vinga. Estar. Consis-
te re.
ESTAR , detenirse , trigar. Estarse. Morari ,
cunctari.
ESTAR , ESTAR QuiET. f. Estar quedo. Sistere.
i ESTAR, obligarse, com: sstar á la perdua , i
la esmena , &c. Estar. Sponsionem faceré,
se obstringere.
estar , per fjrse ó dirse alguna cosa ; no ha-
berse encara exécutat.Eííar. Nondum actual
aut dictum esse.
ESTAR, ser de dictamen, opinar, enténdrer,
com : estíg en assó , estig en que plourá.
Estar. Opinari , credere.
ESTAR , trobarse afectat d'alguna passió del cor
ó del ánimo, com: estar alegre , trist ,
malah , cansat &c. Estar. Esse.
ESTAR , trobarse algú inclinat ó casi resolt á
exécutar alguna cosa y axí s' diu qü'esta per
anarsen él que s' troba propens y casi deter-
minat á practicarho. Estar. Paríim abesse
quin aliquid agatur.
ESTAR , trobarse alguna cosa próxima á ferse,
terminarse ó á succehir , com : estar per
plóurer,per acabarse '1 vestit &c. Estar.
ín próximo esse.
ESTAR, trobarse en alguna situació ú iDodo,
com : ESTAR dret , assentat ; núbol , s¿ré &c.
Estar. Esse.
ESTAR , víurer, habitar , y axí s' diu que fula-
no está en tal carrer,en tal casa, yivir,
habitar. Morari.
BE Li ESTÁ; MOLT fife Li ESTÁ. loc. ab que s'
denota que té merescut algú él mal que li
succehex. Así se le emplea., bien se le emplea^
bien empleado , bien empleado le está. Mérito
id ei accidit.
ESTÁ QUíET. loc. ab que algú advertex á altre
que no l'enquiete. Tate .¡ tate quieto. Siste.
ESTlG AB V. M. ; LUEGO ESTIG AB V. M. loC.
usada per prevenir á algú qu'espere un poc.
Soy con V. m. Tecum quamprimum ad-
sum.
EsTiG EN MÍ. loe fam. Tengo para mí. Puto,
credo.
ESTAR AL AGUAYT. f. observar , mirar alguua
cosa ab cuydado desd'algun lloc ocult. Estar
al acecho.) en acecho. Clam speculari.
ESTAR AL AGUAYT. f. la tfopa emboscada per
S'saltar al enemig. Estar en celada. Insi-
diar).
ESTAR AL AGUAYT. f. met. aténdrer l'ocasió
oportuna per lograr algún fi. Estar al olor:,
estar al husmo. Tempus vel horam opportu-
nam venari.
ESTAR Á LKRiLERi. f- Estar al caer ; estar á h
puerta. Proximum esse.
ESTAR ALERTA, f. Estar fl/erífl. Vigücm, promp-
tum , paratum esse.
K$-
EST
ESTAR PER ALGtf. f estar á son favor. Estar
por alguno. Aiicui favere.
ESTAR KN" ALGUVA COSA. f. cpcurerla , estar per-
sua.iit d'élia. Eitar en alguna cosa. Credere,
censere.
KSTAR Á LA BALANSA Ó AL FI. f. dit de laS ha-
lansas quand se pesa ab ellas alguna cosa.
Estar sn caxa, iEquá lance libram ponde-
rare.
BSTAR BE AB SOS AMiGs. f. fam. estar gras , y
bo. Estar de buen año. Nitere.
ESTAR US ó MAL UNA COSA Á ALGÚ. f. apare'xer
be ó mal ab ella; coni : tal color, tal vestit
ESTÁ be i fulano. Estar ^ caer bien o mal una
cosa á alguno. Rein alicui proprié , polité &
eieganter consenire.
ESTAR EÉ UNA COSA A ALGÚ. f. convenírlí , serli
útil. Estur bitn una cosa á alguno. Conveni-
re , aptari , acconnnodari.
ESTAR Á coMPTE. f. Ser Útil , profitos. Estar á
cuenta., tener cuenta. Utiiein, oportunum csse.
ESTAR cuYT. f. met. estar acostumat a sufrir al-
guna cosa molesta 6 traballosa. Estar curti-
do. Induratum esse.
ESTAR DESAQUEFERAT , DBSAFEYNAT. f. Estar
de vagar. Nihil esse alicui quod agat.
ESTAR ENCES COM UN FOG , COM UNAS ERASSAS. f.
Estar hecho una ascua ; eehar ascuas^ ígneo
rubore sulTundi.
£STAR MAL ENFORMATjAT. f. Estar mal guisa-
do. Inquietuin vel soiicitum esse ; fastidio vel
acerbitate affici.
ESTAR ESCAT. f. vuig. Estar de gorja. Laeto,
hilari animo esse.
ESTAR DE FKSTA. f. estar alegre , jovlal. Estar
de gorja. Hiiarsni csse.
ESTAR FET Á ALGUNA COSA. f. rset. estcrlii ave-
sat. Estar hecho lí alguna cosa. Ássuetum
es»e.
ESTAR FET UN TRONc. f. dit del qu' está privat
deis sentits per algún accident. Estar hecho
un ¡ronco. Sensibus deítitutuní esse.
ESTAR FOUA UE COMPTE. f. V. ComptC.
ESTAR FORA Ó BÉN FORA DE SABER ALGUNA CO-
SA, f. no teñir cap noticia d'ella. Estar age-
r.o de alguna cosa. Aiicuius rei esse omnino
ignarum.
ESTAR roRA DE PLOM. f. alguna pared ó edifici.
Desdecir. A libramento deficere.
ESTAR PORA DE SENY. f. Estor sin jutcio^ó fuero
de juicio. Insanire.
ESTAR DE GRESCA, f. Estar de gorja. Prae leti-
tiá gestire.
ESTaR Á JUDICI , Y PAGAR LO JUDICAT. f. for.
Estar á juicio ^f pagar lo juzgado. ludiiio
adstará , & iudicatum solvere.
ESTAR ó ESTARSE MA SuBRS MA ; l'uNA MA SO-
BRE l'altra ; AB Las mans plegadas, f.
Estar., estarse mana sobrs mano. Otiosum
esse ; ferias agere.
ESTAR EN PEC. f. Hiet. pemiane'xeí, durar, exis-
tir alguna cosa. Estar en fie. Stare , pernia-
nere.
ESTAR i'le , CARRBGAT D8 NEGOcis. f. Estar ro-
deado de negocios. Negotiis circumquaqne
teneri.
15STAR coM UN PORC Á L*EST/.CA. f. Estar como
ruin puerco. Ómnibus vitae commodis fruí.
ESTAR A puNT. f. cstar algii ó alguna cosa apa-
rellada ó disposr.da per algún ñ, com: estar
Á PUNT pera marxar. Estar á punto , pronto^
hiiUarse pronío. In promptu esse.
ESTAR Á PUNT. f. tpobarse en proximitat , ó pe-
riil de esdevenir alguna cosa ; com : estar á
PUNT de pérdrer él negoci, Tembarcació &c.
Estar á pique ., á punto. Proxinium esse.
ESTAR COM LAS SARDINAS AL BARRIL, f. Es'.nr
como sardina en banasta. Hominum anorustiá
omnino comprimí.
ESTAR sEC COM UNA CAUYA. f. estar sumament
magre. Estar como un naype. Gracillirriuin
esse.
ESTAR KN SÍ. f. cstaf ab atenció y plena adver-
tencia en drde a' lo que s' fa ó diu. Estaf en
st. Intentum esse.
ESTAR EN SÍ. f. estar en pie judici ó en pie co-
nexement. Estar en su acuardo. Mentis com-
potem essct
ESTAR SOBRE SI. f. cstar ab serenitat y precau-
ció. Estar sobre si. Tranquillo animo , men-
te serena esse.
ESTAR SOBRE ALGlí , 6 SOBRE ALGÚN NEGOCI. f.
instar á algú ab freqüencia, ó promóureí al-
gún negoci ab eficacia. Estar sobre uno., 6
sobre un negocio. Instare, urgere.
ESTAR EN SÓN SENY , 6 EN TOT SÓN SENY. f. Es-
tar en su juicio^ muy en su juicio. Mentís
compotem, animi compotem esse.
ESTAR EN t6t. f. ate'ndrer á un témps á móltas
cosas, séns embarassarse ab la multitut d'
ellas. Estar en todo. Ómnibus esse intentum.
estar envaga. f. no fer res, no treballar. Hol-
gar^ andar de vagar. Otiari.
estar envÁga. f. no teñir res que fer. Estar
de vagar , holgar. Oiiari , vacare.
estar en vigilia, f. estar cerca de ferse ó suc-
cehir alguna cosa. Estar en vísperas. Proxi-
nium esse.
demanar de ben estar, f. V. Preguntar á al-
gú de sa salud.
está que peta : está gras que peta. f. fam.
ab que s' significa que algü esta' moltissim
gras. Está que hiende. Prse pinguedine feré
disrumpitur.
NO estar per jogs. f. No estar para jiestas.
Exacérbalo anioio esse.
NO estar trempada l'orga. f. met. fam. no
trobarse de bon huiror. No estar templada
la guitarro. Acerbitate yei duritie laborare,
affici.
ES-
.^44 F.ST
ESTARGLR. v. a. Pint. Estarcir. Imaginem,
figuram , transmisso carbonario pulvere , de-
lineare.
ESTARGIT, DA. p. p. Pint. Estarcido.
ESTARoiT .«. m. Pint. dibiix que resulta en lo
paper ó tela de l'acció , ú operacid de estar-
gir. Esíarcido. Imago , figura, transmisso
carbonario pulvere , delineata.
ESTARNUDAR. v. n. V. Esternudar.
ESTAT. s. m. él ser actual ó condicional
en que s' troba ó s' considera alguna cosa.
Estado. Habitus , conditio.
ISTAT , la classe ó condició en que s' troba hu;
com : KÍ.TAT de solter, de casat, &c. Estado.
Status ; vitx genus.
KSTAT , la disposicid , y circunstancia en que
una cosa s' troba, com : él plet , él negoci.
Estado. Status , conditio , dispositio.
ESTAT , él eos polític d'uíia nació. Estado. Su-
premus reipublicje ordo, status.
ESTAT , él p3is, ó domini d'algun Príncep d
Señor de vassalls. Estado, Ditio , regnum.
BSTAT , Tórde , classe , gerarquía y qualitat de
las personas que componen un régne , repú-
blica, ó pable; com l'estat Ecclesia'stic &c.
Estado. Status, ordo, conditio.
ESTAT , la mida de la estatura regular d'un
borne. Estado. Statura hominis.
ESTAT, él resumen per partidas generáis que
resulta de las relacions fetas per menor. Es-
tado, Ratio, supputatio.
BSTAT , ant. V. Estadi.
estats DEiy REGNE. Estodos del Reyno. Regni
ordines pr¿€cipui.
RAHtí d'estat. Razón de e^ífláo. Praetextus poli-
ticus.
DONAR ESTAT. f. col locat él parc de familias,
é quí está en lloc d'éll ais filis en algún estat.
Dar estado. Honest;« vitae rationem alicui
constituiré.
DONAR ESTAT Á ALGü. f. casarlo. Poticr á uno
en estado, Nuptui daré , nuptiis locare.
PÉNDRER Ó MUDAR u'estat. f. Tomar ó mudar
de estado. Vitae rationem suscipere, vel mu-
tare.
ESTATGE. s. m. ant. V. Habitació.
ESTATGER. s. m. ant. V. Estadant.
ESTÁTICA, s. f. ciencia. Estática. Statica.
ESTATUA, s. f. Estatua. Statua.
MERÉXER UNA ESTATUA, f. ab que s' pondérB ]'
honor que se li deu á algú. Merecer estatua.
Dignum esse , cui statua erigatur.
ESTATUARI. s. m. Estatuario. Statuarius.
ESTATUARIA, s. f. I'art de fer estatuas. Es-
tatuaria. Statuaria.
ESTATUT. s. m. Estatuto. Statutum.
ESTATURA, s. f. Estatura. Statura.
ESTATUIR. V. a. for. Estatuir. Statuere.
ESTATUIT, DA. p. p. Estatuido.
ESTECH. s. m. ant. V. Estacada.
EST
ESTEL, ESTELA, s. m. y f. territ. V. Ej.
trélla.
ESTELAT , DA. p. p. V. Estréllat.
ESTELER. s. m. ant. V. Astróleg.
ESTELIONAT. s. m. for. Estelionato. Stellio-
natus.
ESTELLA. s. f. Astilla , raja. Assula.
ESTELLALLENYA. s. m. V. Astellallenya.
ESTELLAMENT. s, m. ant. él sorbll que fa
alguna cosa partindse, ó rompéndse. Estalli-
do. Crepitus.
ESTELLAR. v. a. Astillar ., rajar. In assula»
scindere.
ESTÉLLAR LLENVA. Partir leña. Ligna scin-
dere.
ESTELLAR. V. n. ant. fer sorbll alguna cosa par-
tindse ó rompéndse. Estallar. Crepare.
ESTELLAT, DA. p, p. Astillado , rajado.
ESTELLETA. s. f. dim. Astillica, astillita.,
rajuela. Parva assula.
KSTÉtLETA, la punta de fusta ó ajtra cosa que s*
clava en la carn. Rancajo, Cuspis.
ESTEMORDIR. V. a. Amedrentar,, atemori-
zar. Metum iniicere ; terrere.
ESTEMORDIT , DA. p. p. Amedrentado,,
atemorizado.
ESTENALLAS. s. f, p. Tenazas. Fórceps.
ESTENDILLARSE. v. r. ant. V. E-tirar-
se.
ESTÉNDRER. v. a. dilatar. Extender. Ex-
tendere.
ESTÉNDRER , dcsembolicar y allargar lo qu'es-
taba plegat ó encogit com ESTÉNnRER una
péssa de tela , &c. Extender, tender. Exten-
dere , explicare.
ESTÉNDRER LA ROBA. f. Tender la ropa. Lintea
ad siccandum exponere.
ESTÉNDRER LA VISTA, f. Tender la vista. Oculos
intendere.
ESTJÍNDRERSK. V. r. en él jog de cartas. Ten-
derse. Folia lusoria palam exponere.
ESTENEDOR. s. m. qui estén. Tendero.
Qui extsndit.
ESTENEDOR , de fábrica de paper ó imprémpta.
Espito. Palus foliis recens excussis vel fabri-
catis appendendis destinata.
ESTENEDOR , Iloc en que s'esten. Tendal., ten-
dalero , tendedero. Locus ¡n quo aliqua ex-
tenduntur, expanduntur.
ESTEPA, s. f. mata. Estepa. Cistus.
ESTER, adj. ant. esírunger. Extraño., extran-
['ero, Exter, extraneus.
ESTERCOL. s. m. nnt. Estiércol. Stercus.
ESTERCOLAMENT. s. m. ant. Estercoladu-
ra , estercolamiento, Stercoratio.
ESTERCOLAR, v. a. ant. V. Femar.
líSTÉRíL. adj. Estéril. SteriÜs.
ESTERILISAR. v. a. Esterilizar. Sterilem
reddere.
ESTERILISAT , DA. p. p. Esterilizado.
ES-
EST
ESTERILÍTAT. s. f. qualitat que caracterisa
. las cosas infecundas. Esterilidad. Sterilitas.
ESTERILÍTAT, faita de fruj-ts. Esteriüdíid, Fru-
ctuum p;nLiria.
ESTERNUD. s, ni. Tefécte d'esternudar. Es-
tornudo. Sternutamentum.
ESTERNUD, él subgécte petit y despreciable.
Arrapiizo. Hoíiiunculuí.
ESTERNÜDAR. v. n. Estornudar. Sternuta-
re, sternuere.
ESTÉRROSSADOR. s. m. Destripa terrones.
Occator.
ESTÉRROSSAR, v. a. Desterronar. Occare,
conuniaucre glebas.
ESTERRüPARSE. V. r. la gallina, M gat,
&:c. Engrifarse. Tumescere.
ESTERRüFARSE , 'Is cabells. Ertzarse. Crispari,
horripilari.
ESTÉRRÜFAT, DA. p. p. Engrifado, en-
crespado , erizado.
ESTES, SA. V. p. p. allargat. Extendido., ten-
dido.
ESTES , sobre la térra. Tendida. Extensus, humi
stratus.
ESTESA. s. f. de cosas , dexadas séns brde per
te; ra. Tendalera , tenderete. Res solo stratse.
ESTESA, ia de la roba blanca délas bugadas.Tew-
dido. Portio vestium tensa.
ESTEVA, s. f. part de Tarada. Esteva. Stiva.
ESTEVAT, DA. adj. tort de camas. Estevado.
Varus.
ESTEVE. s. m. nom d' home. Esteban. Ste-
phanus.
ESTIL. s. m. modo ú forma de parlar ó escríu-
rer peculiar á cada hu. Estilo. Modus.
ESTit , US , moda que s' guarda comunament.
Estilo. Mos , consuetudo.
ESTILAR. V. a. Estilar. In mora positum ha-
bere.
ESTILAT., DA. p. p. Estilado.
ESTÍLL, s. m. ant. V. Punyal.
ESTIMA, s. ^. avaluació d'alguna cosa. Esti-
mación, j^stimatio , pretium.
ESTIMA , consideració y apreci que s' fa d'algu-
pa cosa. Estima, ^stimatio.
ESTIMABLE, adj. Estimable. iEstimabilis,
afstimarione dignus.
ESTLMACÍÓ. s. f, V. Estima.
ESTIMADÍSSIM , MA. adj. sup. Estimadüi-
mo. Summo pretio habitas.
ESTIMADOR, s. m. ant. V. Avaluador.
ESTIMAMENT. s. m. ant. avaluació. Esti-
mación, ^itimatio , pretium.
ESTIMAR. V. a. posar preu a" alguna cosa.
Estimar. iSstimare , existimare.
ESTIMAR, fer apreci y estima d'aigú ó d'alguna
cosa. Estimar, estimare , raagni faceré,
pretio hahere.
ESTIMARSE MES. f. preferir una cosa i al-
tra. Querer mus. Potiüs amare.
Tomo I.
545
EST
ESTIMAT^BA. p.p. Estimado.
ESTJxMATíVA. s. f. facultat de j-áníma racio-
na] , ab que fa judici del apreci que s' mere-
xen las cosas. Estimativa. ludicium , virtus
exisíimandi.
ESTIMATIVA, Tinstinct natural en los irracionals
que'ls inclina á apetéxerlo que'ls conve pet
sa conservado y á fugir de lo que'ls pod da-
nyar. Estimativa. Instir^ctus.
EST;i\IÜLAR. V. a. Estimular. Stimulare , in-
citare.
ESTÍMULO, s. m. Estimulo. Stimulus , inci-
tamentuin.
ESTIPENDI. s. m. Estipendio. Merces.
ESTIPENDIAR, v. a. Estipendiar. StipendÍ3,
mercede conducere.
ESTIPULACK). s. f. Estipulación. Stipulatio,
Stipulatus.
ESTÍPULADOR. s. m. V. Estipulant.
ESTÍPULAMT. p. a. Estipulante. Stipulator,
stipulans.
ESTIPULAR. V. a. for. Estipular. Stipulari,
instipulari.
ESTÍPULAT, DA. p. p. Estipulado.
ESTIRADA, s. f. V. Esíiragassada.
ESTIRAGANYOS, SA.adj. Correoío. Plexibilis.
ESTÍRAGASSADA. s. f. Tirón , estirón. Suc-
CUSsio , SUCCUSi>UI.
ESTIRAMENT. s. m. Esperezo., desperezo.
Pandiculatio.
ESTIRAR, v. a. tirar alguna cosa extenéndla
ab forsa. Estirar. Tendere , intendere.
ESTIRAR, met. dilatar , allargar él dictamen,
opinid, jurisdicció, &c. mes dei que s' deu
y es conforme á rahó. Estirar. Ultra debitum
extendere, dilatare.
ESTIRAR £L coLL Á ALGíj. f. vu!g. penjarlo.Eí-
tirar á uno el pescuezo. Suspendió necare.
ESTIRAR LA PERNA. f. fam. Tender la raspa.
In longum cubare.
ESTIRAR l'aurella AL GAT. f. joc. V. Aurelia.
ESTIRAR LA ROBA. f. tráuter las arrugas á la
roba blanca després de neta y axuta. Estirar
la ropa. Lintea explicare , extendere.
ESTIRAR TOTA LA CORDA, f. met Tfoer, tener
la cuerda tirante. Summum exi¿ere , nil re-
mittere.
AMAR Á ESTIRA CABELLS. f. Andar á la rebatiña.
Raptira auferre.
Á TOT ESTIRAR, m. adr. met. A todo tirar. Ad
summum.
ESTIRARSE, v. i. Esperazarse ., desperezar-
se. Pandiculari.
ESTIRARSE , allargatse la loba. Dar de sí. La-
xari , pretendí.
ESTIRARSE LAS CAMAS, f. faffl. V. Cama.
ESTIRARSE 'ls CABELLS. f, é!s quc s' barallan.
Andar á la greña. In crines intuirá.
ESTíRARS'Hí. loe. fam. niorirs*. Estirar I»
pierna. Morí.
Ssss £S-
-46 EST
ESTIRAT , DA. p. p. Estirado.
fiSTiRAT , DA. adj. met. qui afecta gravedat.
Estirado. Elatus , tumidus.
ESTÍSORADA. s. f. Tixerada , lixeretada.
Sectio.
ESTISORAR. V. a. retallar els tarongérs, bo-
xos &c. deis jardins. Afeytar. Tondere arbo-
res.
ESTÍSÓRAS. s. f. p. Tixeras. Porfex, forfices.
ESTíSOREJAR. v. n. Tijeretear. Forflce in-
cidere.
ESTÍSORETAS. s. f. p. dim. Tixeretas. For-
cipulíe.
ESTÍTIC , CA. adj. Medie. Estíptico , estítico.
Stipticus.
ESTÍTIC , met. mesquí , no Iliberal. Estíptico^
estítico. Parciis , illiberalis.
ESTIU. s. m. Estio , verano. iEstas.
PASSAR l'estíu en ALGÚN PARATGE. f. Veranar.,
veranear. iEstivare.
un''oreneta no fa ESTIU. rcf. Una golondrina
lio hace verano. Una hirundo non facit ver.
ESTÍUET. s. ni. dim. Vsranico., veranillo. Bie-
vis testas.
ESTiuET DE SANT MARTI. Verünico de san Mar-
tin. Bievis azstas sub autumno.
ESTIVAL, adj. ant. Estival^ estivo, ^stiva-
lis , ?estivus.
ESTIVENC , CA. adj. qui en l'estiu está flac
ó malalt. Veraniego, ¿istivo tempere lan-
guens.
ESTIVEROL. s. m. aucéll. Fringilago., moa-
ge. Fringilia.
ESTOBALLAS. s. f. p. Manteles. Mappae.
ESTOBALLAS , ias de sobre deis altars. Sabanilla,
sábana. Altaris lintcuní tegmen.
ESTOC. s. ra. Estoque. Verutum, gladius,
ensis.
ESTOCADA, s. f. Estocada. Ensís ictus pun-
ctim inflictus.
ESTOC AJAR. V. a. ant. ferir ab Testoc. Esto-
quear. Puiictiin csedere.
ESTOCINAR. V. a. bax. Acochinar. Truci-
dare.
ESTOGAR, ESTOJAR, v, a. ant. V. Desar,
escondir.
ESTÓÍC, CA. adj. lo pertanyent á Pescóla
deis estoles. Estoico. Stoicus.
ESTÓic. él que seguex la secta déla estoles. Es-
toico. Stoicus.
ESTOL, s. m. ant. Armada. Classis.
ESTOLA, s. f. Estola. Stoia.
ESTOLÓ. s. m. aura, estola ampia. Estolón.
Stola amplior.
ESTOMAGAR, v. a. ant. enfadar. Estomagar.
Stomachum moveré.
ESTOMACAL, adj. Estomacal. Medicamen-
tiim ftnmachieiim.
ESTOMACH. s. m, ant. Estómago. Stoma-
chus.
EST
ESTONA. s. f. Rato. Spatium.
Á ESTOMAS, m. adv. A ratos. Per vices, herís
suecissivis.
A ESTONADES. m. adv. ant. V. Á estbnas.
ESTOPA, s. f. la part raes grosséra del Ui, ca-
ñara &o. Estopa. Stupa.
ESTOPA , drap grossér. Estopa. Tela stupea.
ESTOPADA, s. f. Estopada. Emplastrum stu-
peum.
ESTOR. s. m. ant. V. Astor.
ESTORA. s. f. Estera. Matta , storea , te-
ES'i ORAC. s. m. Estoraque. Storax , stirax.
ESTORAR. V. a. Esterar. Pavimentum mattá
sternere.
ESTORAT , DA. p. p. Esterado.
ESTÓRAT , DA. adj. V. Astórat.
ESTÓRCER. V. a. ant. V. Llibrar.
ESTORDIDAMENT. adv. m. ant. V. Llésta-
menc.
ESTORDIMENT. s. m. ant. V. Lléstesa.
ES fORDíT , DA. adj. Listo. Celer , promp-
tus.
ESTORER. s. m. Esterero. Storearum opifex,
venditor.
ESTORET. s. m. dim. Ruedo. Storea in spiras
ducta.
ESTORETA. s. f. dim. Esterilla. Levis sto-
rea.
ESTORNÉLL. s. m. aucéll. Estornino. Stur-
nus.
SER BON est6rnéli<. f. met. Ser buen páxaro.
Sagacem , callidum esse.
ESTORNUD. I. m. V. Esternud.
ESTORP. s. m. ant. V. Destorb.
ESTpRT, TA. p. p. ant. V. Escapat, Ilibre.
ESTOSSEG. s. m.tós afectada. Tosecilla. Ficta
tussis.
ESTOSSEGAR. v. n. tossir fingidament per-
qué servesca de senya. Destoserse. Tussim
alrectare , fingere.
ESTOTG. s. m. Estuche. Theca.
ESTOTG DE NAVAJAS. Navajcro. Novacularum
theca.
ESTOVAR. V. a. Ablandar. MoIIire.
ESTOVAR , posar flbnja alguna cosa,com : él má-
talas, la térra, &c. Mullir. Mollire.
ESTRACCÍÓ. s. f. V. Extraceió.
ESTRADA, s. f. ant. camí. Estrada, Via,
strata.
ESTRADO, s. m. la péssa de la casa axí dita.
Estrado. Stratum.
ESTRADO, él conjunt de mobles que servexen
per cubrir y adornar la péssa dita estrado.
Estrado. Stratum.
ESTRAFALARI , RÍA. adj. Picaro , malo.
Pravus , nequain.
ESTRAFALARIA, s. f. Picardía. Nequhh.
ESTRAFERSE. v. r. fer alguna cosa ab ve-
hemencia. Desgoznan^. Solví.
•CA-
EST
CARA ESTRAPETA. Cura ó figura dificulto-
sa, Deforinis vultus.
ESTRAGAR, v. a. corrómprer , malmétrer.
E<tri:gJr. Corrumpsre , vitiare.
ESTRAGO, s. m. dauy ó destrucció, ocasiona-
da de qual>evol causa , en las cosas natu-
rals, ó artificiáis. Estrago. Damnum , des-
tructio.
ESTRAGO , mer. relaxáció ó dany en lo perta-
njjnt a! ánimo , ó á la moral. Estrago. De-
pravatio , corruprie.
ESTRAÍRE, V. s. ant. V. Extráurer.
ESTRALL , ESTRALLAMENT. s. m. ant.
V. Estrado.
ESTRALLAR. v. a. ant. Causar estrago , es-
tragar. Corruinpere, Ited^re.
ESTRAMBOTIO , CA. adj. fam. Estrambóti-
co. Irreg'jlaris , alii'Hus.
ESTRANGER , RA. adj. lo que es 6 ve de
pais de distincta dominació d'aquell en
que se ii dona aquest nom. Extrangero. Ex-
traneus.
iXTRANGER. s. m. qui no es natural deis domi-
nis del soberá del pais en que via. Extratí'
gero. Advena , alienígena.
ESTRANGULAR, v. a. V. Passarsen' , en-
golirse la vianda.
ESTRANG0L0N3. s. m. ant. V. Gotor-
nons.
ESTRANY, NYA. adj. V. Estranger.
ESTRANY , estravagant. Extraño. Irregularis.
ESTRANY, raro , singular , e>qui ¡: , delicat.
Extraño. Mirus , n^vus, sin^uiaris.
£N TÉRRAS ESTRANÍAS LAS VACAS CÓTAN ALS
BOUS. ref. En tierra agitsa la baca al buey
acornea.
Extorrís ípsa rungit imbecillitas.
ESTRANYAME.NT. adv. m. Extrañaments.
Miré , Iiiuüiiire.
ESTRANYAi\iE.\T. s. m. Extrañam'uiito. Sedu-
ctio.
EETRANYAMENT , del regnc Extrañamiento. Re-
ifctio.
ESTRANYAR. v. a. véurer ú oir ab admira-
ció ú estranyesa alguna cosa. Extrañar. Mi-
rari.
ESTRANYAR , di! regne. Extrañar. Reiicere.
ESTRANYAR-, ant. V. Enagenar.
ESTRANYARSE. V. r. apartarse del tráete que s'
tenia ab algú; dexar de acudir á la casa
ahont se solia acudir , &c. Extrañarse.
Aliouius familiaritatem & consuetudinem
respuere.
ESTRANYESA. s. f. irregularitat , raresa.
Extrañeza. Irregularitas.
BSTRANYESA , s3paraoió , desavenencia entre 'Is
qu'eran amigs. Extrañeza. Aversio, adver-
satio.
ESTRANYÍSSIM, MA. adj. sup. Extrañísi-
mo. Valde mirus, valde iausitatus.
EST 347
ESTRAPASSAR. v. a. despedassar él vestir,
él calsat &c. V". Esquiüsar.
ESTRATAGEMA, s. f. Estratagema. Strate-
gema.
ESTRAV'AGANCIA. s. f. Extravagancia. Ab-
surüias.
ESTRAVAGANT. adj. Extravagante. Inep.
tus.
ESTRAVAGAR. v. n. ant. V. Desvariejar.
ESTREB. s. 11!. é! de que usa 'i que va á ca-
ball. Estribo. Stapeda.
ESTREB , esparó de pared , pont , &c. Estribo
Anterides , erismíe.
ESTRÉB , esboranc. V. Esboranc.
PEtiDRER ÉLs EsiREBs. f. met. impacientarse
molt. Perder los estribos , d los estnbos de la
paciencia. Impatienter agere.
ESTREBAR. v. n. Estribar. ínniti.
ESTRELLA, s. f. Estrella. Stella, sidus.
ESTRELLA , met. sort. Estrella. Sors , fatum.
ESTRELLA DE l'alba. Lucero. Phijsphorus.
ESTRELLA POLAR Ó DEL NORT. Eslrella polar ^
estrella del norte. Stella polaris.
ESTRELLAS ERRANTs. Estrellas errantes^ ó er-
ráticas. Stella: errantes.
ESTRELLAS Fixás. Estnllas fixos. Stella ñxse.
FER VÉURER Á ALGÚ LAS ESTRELLAS, f. met,
causarli algún gran dolor que li perturbe la
vista. Hacer ver ú uno las estrellas. Pr«
graví dolore visum perturbari.
POSAR Á ALGO, ó Á ALGUNA COSA SOBRE LAS
ESTRELLAS, f. ponderarla ab excés d'aiabansa.
Poner á uno , 6 á alguna cosa sobre las es-
trellas. Ad astra extollere.
PVJAX Á LAS ESTRELLAS , POSAR SOBRE LAS ES-
TRELLAS, f. alabar en gran manera. Levan-
tar ó subir á uno sobre el cuemo.ó los cuernos
de la luna, sobre las nubes. Sumrais laudibus
efferre.
lENiR ESTRELLA, f. met. Ser ditxos. Tener es-
trella. Felici astro nasci.
ESTRELLAR, v. a. ant. V. Estéllar.
I ESTRELLAR Á LA CARA. f. V. Cara.
ESTRELLAT. adj. pie d'esiréllas. Estrellado.
Stellatu?.
ESTRÉLLETA. s. f. dim. EstrelUca , esfre-
lliía , estrelluela. Sydus parvum , exigua
stella.
ESTRÉM. s. m. V. Extrem.
ESTREMAT, DA. adj. Extremado. Summus,
maxiinus.
EST:IÉ:\L\DAMENT. adv. m. Extremada-
mente. Summé.
ESTREMER, RA. adj. ant. darrer. Postre-
ro., postrimero. Extremus.
ESTRÉMITAT. s. í. Extremidad. Extremi-
tas.
ESTRÉMITÜT. s. f. Estremecimiento. Tre-
mor , commotio.
ESTREMUNCIAR. v. a. Okar , dar la santa
un-
348 EST
unción. Extrema unctionis sacramento morí-
bundum muñiré.
ESTIÍEMÜNCIAT , DA. p. p. Oieado.
ESTRÉMÜNCIÓ. s. f. Extremaunción ., santa
unción. Extrema unctio.
ESTRENA, s. f. lo primer acte ab qii? s' co"
mensa á usar ó fer alguna cosa. Estrena.
Rerum primordium, usus primordialis.
ESTRENAR, v. a. comensar á usar d'una
cosa. Estrenar, ürdiri , re nova primuní uti.
SSTRBNAR, donar estrenas. Dar estrenas. Mu-
n erare.
KSTRSNAR. V. 3. aBt. V. Tastar.
ESTRENAS, s. f. p. Estrena , ó estrenas. Stre-
nx, inunusculuni.
ESTRENYAMENT. s. m. ant. V. Estrato.
ESTRÉNYER. v. a. apretar. Apretar. Strin-
gere , adstringere , comprimere.
«STRÉNYER , lligar fort alguna costi. Agarrotar.
Constringere.
KSTRÉNYER , reduhir á menos alguna cosa , de-
xandla mes limitada j estreta. Ensangostar.
Arctare.
QUÍ MOLT ABRASSA POC ESTREÍÍY. Tcf. V. AbraS-
sar.
ESTRÉNYERSE. v. r. reduirse á méoos lloc,
ó á menos amplitut. Estrecharse. Coarctari,
comprinw.
■STR^NYERSE. mct. dismínuír él gasto de la fa-
milia , habitació, &c. Estrecharse. Sumpti-
bus parcere.
ESTRENYINAR. v. a. Quitar las telarañas.
Aranearum telas excutere.
ESTRENYiNARSE 'l cel. f. met. Díscncapotafse
el cielo. Cíelum serenari.
ESTRENYÓ. s. f. V. Estrato.
ESTREPiT. s. m. Estrépito. Strepitus.
SENS ESTREPIT Ó FIGURA DE JÜDICI. loC. for.
Sin estrépito á figura de juicio. Sine juris
forma.
ESTRET , TA. p. p. Estrechado.
ESTRET , TA. adj. lo quc té ménos ampiaría de
lo que 1¡ correspon , com carrer, cami, pai
ESTRET. Angosto. Arctus.
ESTRET , m;f. auster, rígido. Estrecho. Auste-
terus , rigidus.
BSTRET , dit de lo qu'está tan ajustat que difi-
cilment se pod móurer. Apretado , prewio'
so. Constrictus , compressus.
ESTRT, met. escás. Apretado. Parcus, tenax.
ESTRET , ant. obligar , precisat. Constreñido,
Obstrictus.
ISTRET , s. m. él del mgr. Estrecho. Pretum.
SER , VENIR ESTRET. f. él Calsat , él VCStit &C.
Ajustar. Nimis arctum esse.
SER DEi/ PUNY ESTRET. f. Ccrror la mano. Sor-
didum esse.
ESTRETA. s. f. apretada. Apretón. Pressura.
ESTRETAMENT. adv.m. Estrechamente. Ar-
ete , strictc.
EST
ESTRETAMENT. mct. cscassament. Estrechamen-
te. Pareé , sordidé.
ESTRETAMENT. met. rígurosament , eficasment.
Estrechamente. Acerbé, amaré , enixe.
ESTRETAAiENT , met. ab reculliment, retiro , y
austeritat de vida. Estrechamente. Austeré.
ESTRETIR. V. a. ant. V. Estrényer.
ESTRETÍSSIM , MA. adj. sup. Estrechísimo.
Arctissinius.
ESTRETO. s. f. de gént. Apretura. Pressura.
ESTRETÓ, miseria. Estrechez, Angustia, par^i-
tas , penuria.
ESTRETURA. s. f. Estrtchez^ estrechura.
Angustia.
ESTRÍA, s. f. Arq. Estria. Stria.
ESTRIAT, DA. adj. Arq. Estriado. StrJatus.
ESTRIBILLO, s. m. en ks composicions líri-
cas. Estribillo. Versus intercalaris.
ESTRIBILLO, paraula ó expressió usada frcqiient-
ment per mal hábit. Estrihúlo. Importuna
phrasis repetitio.
ESTRIBO, s. m. Arq. pilar que s' fa per soste-
nir algún edifici ó donarli major forsa. Es-
tribo. Pulcrum , susteiitaculum.
RSTRiBO, de cotxe. Estribo. Scandula.
ANAR AL ESTRIBO, f. Ir al cstrito. luxta íiquitis
vel currús astrabam famulatús , vel obseqiiii
gratia procederé.
ESTRÍCADA. s. f. V. Tirada.
ESTRICADOR. s. m. deis panyoi. Rama. Ex-
tendendis pannis machina.
ESTRICAR. y. a. els panyos. Estirar. Exten-
dere.
ESTRlJOL. s. m. Almohaza. Strigilis.
ESTRIJÓLADÓRA. s. f. V. Estrijol.
ESTRÍJOLAR. v. o. Almohazar. Strigili de-
fricare, strigilare equum.
ESTRÍJOLAR. ant. V. Bátrer , pegar.
ESTRfJOLAT, DA. p. p. Almohazado.
ESTRíPAR. V. a. tráurer las tripas. Destripar,
sacar las tripas. Eviscerare.
ESTRÍPAR , esquinsar la roba, el vestit, él cal-
sat. Romper , desgarrar. Discindere.
ESTRiPAR , obrir él ventre ab algún cop ó feri-
da. Desbarrigar. Ventrem transfodere.
ESTRÍPAR UN CUENTO, f. Desollar un cuento.
Narrationem interrumpere.
ESTRÍPAT , DA. p. p. Destripado , rompido^
roto , desgarrado.
ESTROFA, s. f. Poet. Estrofa, Stropha.
ESTROMPESSAR ESTROPESSAR. v. n.
ant. V. Tropessar.
ESTRÓNCAR. v. a. la sang. Restañar. Res-
tagnare , sistere , comprimere.
ESTRÓNCARSK LAS FONTS. f. SsCaTSC loS futnteS.
Exarescere fontes.
ESTRONCASANG. s. m. pédra. Hematites.,
piedra de la suv.gre. Hiematiiytes.
ESTRÓPIAR. V. a. Estropear. Proterere, mu-
tilare.
ES-
EST
ESTRUCTURA, s. f. distribució y brde de las
parts d'un edifici. Eslructtira. Structura.
ESTRUCTURA , met. distribució y urde ab qu'
está coinposta algún' obra d'ingeni <, com
Poema, Historia ¿lc. Estructura. Ordo, me-
thodus.
ESTUBA. s. f. Estufa. Thermae.
ESTUCO, s. m. Estuco., estuque. Marmor fic-
titiuin.
ESTUDí. s. m. aplicado y diligencia per fer
alguna cosa. EiíHíiís. Studium , cura,dil¡-
gentia.
ESTUDí , Taplicació á saber y compéndrer algu-
na ciencia, art &c. Estudio. Studium.
ESTUDí, Paposento en que rAdvocat,ó '1 home
de lletras té sa Uibreria y estudia. Estudio.
MuscEum.
ESTUDi,él lloc en que s'ensenya de llegir y
escríurer ais minyons. Escuela. Schola.
KSTUDí , despatx del notari. Oficio. Officina no-
tariorum sen tabellionum.
ESTUDí GENERAL. Estudio gemral. Omnígenas
disciplina; Academia.
ESTUDis. s. m. p. quartos baxos axí anomenats.
Entresuelos., quartos baxos. Intermedium ha-
bitaculum.
ESTUDIADOR, s. m. fam. qui estudia mblt.
Estudiador. Litterarum studiosus , litteris
addictus.
ESTUDÍANT. s. m. Estudiante. Auditor,
scholaris.
ESTUDIANTAS. s. m. aum. Estudiantazo.
Praestantisiimus scholasticus.
ESTUDIANTET. s. m. dim. EstudiantiUo.
Puer scholasticus.
ESTUDIAR. V. a. exercitar l'enteniment per
compéndrer alguna materia subjecte á espe-
EST 349
ESTUFARSE, v. r. desvanéxerse. Ahuecarse,
esponjarse. Inflari.
ESTüh'AT, DA. p. p. Ahuecado., est
do.
sponja-
ESTüFAT, met. presümit, inflat , va. Hueco,
cuiació.
sari.
ESTUDIAR
Estudiar. Studere, in studiis ver-
ape'ndrsr de memoria. Estudiar.
Memorice comníittere , commendare. 1
ESTUDiAR , cursar en las universitats y altres |
estudis. Estudiar. Scholas frequentare.
ESTUDÍAT , DA. p. p. Estudiado.
ESTÜDIATÍU, VA. adj. quL s'aplica mbit al
estudi. Esiudioso. Studiosus.
ESTUDIOS, SA. adj. Estudioso. Studiosus.
ESTUDÍOSAMENT. adv. m. Estudiosamente.
Studiosé.
ESTÜDIOSITAT. s. f. ant. Estudiosidad. Stu-
dii amor.
ESTUFA, s. f. ant. V. Estuba.
ESTUFAMExNÍT s. s. m. Tacció y efecte d'es-
lufarse ó ensuperbirse. /Ihuecamiento , en-
freituiento. Eialio.
ESTUFAR. V. a. estovar, dilatar alguna cosa.
Ahuecar. Rarefacere.
ESTUFAR , posar flonja alguna cosa per medi
d'algun liquid que s'introduhex. en éiia, com
éi pa ab aygua- Esponjar. Turaefacere.
Tom. I.
Van US, elatus.
ESTUFAT. s. m. cuynat axí dir. Estofado. Caro
lento igne cocta.
ESTUPÉNDAMENT. adv. m. Estupenda-
mente. Miré, mirum in modum.
ESTUPENDO, DA. adj. Estupendo. Mirus,
mirabilis.
ESTUPIDITAT. s. f. Estupidez. Stupiditas,
stoliditas.
ESTÚPIDO, s. m. Eííá/^iJo. Stupidus.
ESTUPRAR, v. a. Estuprar., construpar ;
Stuprare, violare, stuprum inferre.
ESTUPRO, s. m. Estupro. Stuprum.
EST U RIO. s. in. péx. Sollo , esturión. Stu-
rio.
ESTURS. s. ra. ant. V. Avestrus.
ESVAIMENT. s. m. ant. Violencia. Vis.
ESVANAR. v. n. ant. V. Dcsvanéxerse.
E3VARRAR. V. n. ant. V. Rdliscar.
ESVAiR. V. a. ant. V. Enderrocar , des-
truir.
ESVELTIMENT. s. m. de las mercaderías.
Despacho. Expeditio.
ESVELTIR. V. a. las mercaderías. Despocfear,
marear. Expediré , divendere.
1 ESVELTIRSE. v. r. dexondarse. Despavilar'
se. txpergefieri.
ESVENTAR, v. a. ant. V. Esbombar.
ESVERGENADA. adj. ant. Desflorada. Cor-
rupta , violata.
ESVERSAT , DA. adj. fét , acostumat , exér-
citat. Versado. Exercitus.
ESVOLETÉGAR. v. n. Aletear. Alas quate-
,re , concutere , iactare.
ESVÍNSARSE. v. r. Desvencijarse. Luxari.
ET
ETERN,NA, adj. dit solament del ser diví
que no tingué priacipi , ni tindrá fi. Eterno.
iEternus.
ETERN, lo que no tindrá fi. Eterno. iEternus.
ETERN, met. io que dura per Uarg témps. £íer-
fjo, yEiernus, valde diutinus , diuíurnissi-
mus.
ETERNAL, adj. ant. V. Etern.
ETERNALAIENT. adv. m. ant. V. Eterna-
ment.
ETERNAMENT. adv. m. séns fi. Etcrnaviea-
te. ^'fiterniím, perpetuo, in perpetuum.
ETERNAME.NT. met. per llarg témps. Eternamen'
te. Pcrennitcr.
ETERNISAR. v. a. met. Eternizar. iEterni-
tati mandare.
ETERNISARSE. v. r. met. fer»e fambs á la
Tttt po-
9c;0 ETE
posteritat. Eternizarse. Suum nomen immor-
talitati aliquem commendare.
ETERNISAT, DA. p. p. Eternizado.
ETERNITAT. s. f. duració y perpetuitat que
no tingué principi, ni tindrá fi; y en lo
qual ser.tit es propi atribut del s¿r diví.
Eternidad, ^ternitas.
iTERNiTAT , duració , y perpetuitat séns fi.
Eternidad. iEternitas.
iTERNiTAT , met. duració dilatada de sigles y
edats. Eternidad. Longissimum tempus, lon-
gissima duratio.
ÉTICA, s. f. la filosofía moral. Etica. Ethices.
ÉTÍC , CA. adj. Ético. Hecticus.
ETIMOLOGÍA, s. f. Etimología. Etymologia,
etymen.
ETÍOPE, s. m. Etíope. iEthiops.
ETIQUESA. s. f. malaltia axí dita. Hética,
hetisía. Hectica.
ETÍSIC , CA. adj. ant. V. Tísic.
ETJEGAR. V. a. déxar correr lo que estaba
detingut. Soltar. Emittere.
ETJEGAR , llansar de sí. Arrojar. laculari , la-
cere.
ÉTNIC , CA. adj. Étnico. Ethnicus.
ETOPEYA. s. f. figura de Retórica. Etopeya.
Ethopeya.
ETSABAÍíA. s. f. Pita. Herba indica sic di-
cta.
ARBRE d'etsabara. Pituco , piton. TrUHCUS
sic dictus.
ETSAROLA. s. f. V. Atserola.
ETSART. s. m. V. Exárt.
ETSÉRCOL. s. m. V. Esércol.
ETXíS. s. m. Hechizo. Veneíicium.
ETXíSADOR , RA. s. m. y f. ant. Hechicero.
Veneficus, venéfica.
ETXÍSAMENT. s. m. ant. V. Etxis.
ETXISAR. V. a. Hechizar. Maleficiis laedere.
ETXÍSAT, DA. p. p. Hechizado.
ETZERENA. s. f. ant. V. Atsarena.
EU.
EU. interj. V. Ey.
EU. pron. ant. V. Jo.
EUBOLIA. s. f. virtut. Euholia. Eubolia.
EUCARISTÍA, s. f. lo SS. Sagrament del al-
tar. Eucaristía. Eucharisria.
EUCARÍSTIC,CA. adj. lo pertanyent á la
Eucaristía. EuaarÍJtico. Eucharisticus.
EüCARÍSTic , dit de las obras en prosa ó vers
que ténen per assumpto dar gracias. Euca-
rísiíco. Eucharisticus.
EUFRASIA, s. f. hérba. Eufrasia. Euphra-
sia.
EUGA. s. f. Yegua. Equa.
EUGASñADA.s. í. Yeguada. Equarum armen-
tum.
EUGASSER. s. m. Yegüero. Equarius.
EUG
EUGATER. s. m. ant. V. Bu^asser.
EUNUCO, s. m. 1' home castrat. Eunuco.
Eunucus.
EUNUCO , l'empleat antiguament en lo servey
d'algun Rey orienra!. Eunuco. Eunucus ,
regius miiiister.
EURA. s. f. planta. Yedra, Hederá.
EURO. s. m. un deis vénts. Euro, Enrus.
EUSTAQUr. s. m. nom d' home. Eustaquio,
Eustachius.
EUGENI. s. m. nom d' home. Eugenio. Euge-
nius.
EUTRAPELIA, s. f. Eutrapelia. Eutrapelia.
EVACUACIO. s. f. Evacuación. Vacuatio.
EVACUAMENT DE CAP. s. m. ant. turba
de cap. Desvanecimiento de cabeza. Vértigo.
EVACUAR. V. a. Evacuar. Evacuare.
EVACUAR UN NEGOCÍ , Ó DILIGENCIA, f. fam.
Evacuar un negocio, ó diligencia. Negotium
expediré.
EVACUAR LA PLASSA, LA CIUTAT, CAST¿LL &C. f.
Evacuar la Plaza , Ciudad , Castillo , 'i3c.
Praesidia extrahere.
EVACUAT, DA. p. p. Evacuado.
EVACUITAT. s. f. ant. Vacuidad. ínaniras.
EVADIR. V. a. evitar algún dany, perill, &c.
Evadir. Vitare , effugere , evadere.
EVANGELI. s. ra. historia de la vida, doc-
trina, y obras de Nostre Señor JesuChrisr.
Evangelio. Evangelium.
EVANGKLi , él capítol pres d' un deis quatre lli-
bres deis Evangelistas que s' llegex en la mis-
sa. Evangelio. Evangeüum.
ETANGELis. p. él Ilibret petit en que están con-
tinguts a.'guns capítols deis Sants Evangelis.
Evangelios, Evangeliorum libíllus.
EVANGÉLÍC, CA. adj. Evangélico, Evaa-
gelicus.
EVANGELISAR. v. a. Evangelizar. Evange-
lii praeconem agere.
EVANGELISTA, s. ni. Evangelista. Evan-
gelista.
EVAPORACIÓ. s. f. Evaporación. Evapora-
tio.
EVANÉXER. V. n. ant. desaparéxer. Desva-
necerse. Evanescere.
EVAPORABLE, adj. Evaporable. Facilis eva-
porari , exhalari.
EVAPORAMENT. s. m. ant. V. Evaporacid.
EVAPORAR, v. a. Evaporar. Evaporare, ex-
halare , etílare.
EVAPORAT, DA. p. p. Evaporado.
EVASIO, s.f. Evasión. Evasio, efl'ugium.
EVENTO, s. ra. Evento. Eventiis, exitus.
EVICCIÓ. s. f. for. Eviccion. Evictio.
EVIDENCIA, s. f. Evidencia. Evidencia.
EVIDENCIAR, v. a. Evidenciar. Demonstra-
re , patefacere.
EVIDENT. adj. Evidente. Evidens.
EVIDENTMENT, adv. m. Evidentemente.
■ Evi-
EVI
Evidenter, manifesté, claré, perspicua.
EVITABLE, adj. Evitable. Evitabilis,
EVITAR. V. a. Evitar. Evitare, devitare,
effugire.
EX.
EX , XA. pron. Este , esta, ll'ic , hsec.
K.x. s. in. fusell de corxe , carreta y «emblant.
Exe. Axis.
EXACCÍÓ. s. f. Exacción. Exactio.
EXACERBAR, v. a. met. irritar. Exacerbar.
Exacerbare.
EXACERBAT, DA. p. p. Exacerbado.
EXACTAMENT. adv. m. Exactamente. Acca-
rafé.
EXACTE , TA. adj. Exacto. Accuratus.
EXACTÍSSIM , MA. adj. sup. Exactísimo.
Accuratissimus , diligentissimus.
EXACTITUT. s. f. Exactitud. Accuratio.
EXACTOR, s. f. Exactor. Exactor.
EXADA. s. f. V. Axada.
EXAGALLADA, s. f. V. Magallada.
EXAGERACÍÓ. s. f. Exageración. Exagera-
tio ,'ainplificatio.
EXAGERADAMENT. adv. m. Exágerativa-
mente. Exageranter, exageratione.
EXAGERADOR , RA. s. m. y f. Exagerador.
Exagerator, aiupliñcator.
EXAGERAR. V. a. Exagerar. Exagerare.
EXAGERAT , DA. p. p"^ Exagerado.
EXAGERATIU , VA. s. rc. y^f. V. Exagera-
dor.
EXÁGONO , NA. adj. Geom. Exágono. Exa-
gonus.
EXALLAMENT. s. m. ant V, Desterro.
EXALLAR, V. a. aat. V. Desterrar.
EXALgAMENT. s. m. ant. V. Exaltado.
EXALSAR, EXALTAR. V. a. ant. V. Exaltar.
EXALTACIÓ. s. f. Exaltación. Elatio.
EXALTAR. V. a. elevar á grau superior á al-
guna persona , ó cosa. Exaltar. ExtoUere,
ef;rre.
EXALTAR , realsar él me'rit , 6 circunstancias
d'alguna cosa. Exultar. Extollere « magnifi-
care.
EXAM. s. m. V. Axam.
EXAMEN, s. m. indagació ú areriguació. Exa-
men. In'.esíigsiio , indagatio.
EXAMEN , la proba que s' fa de V habilitat
d'algú. Examen. Examen , periclitatio.
EXAMEN D£ CONCIENCIA. Exáiiisn de la concien-
cia. Conscjv-ntise examen , perscrutatio.
EXAMEN DE TESTiMONis. for. Exámcn de testi-
gos. Testium iudicialis interrogatio.
EXÁMETRO, s. m. vers. Exámetro. Carmen
hexametrum.
EXAiVHNADOR. s. m. Examinador. Exami-
rator.
EXAMINADOR SINODAL. E:i;iiminador sinodal. Exa-
minator synodicus.
EX A ri^i
EXAMINAMENT. s. m.it}t.iExiimen. Exa-
men , invcstigatio. . ...:.,.
EXAMINAR. V. a. inquirir aS diligencia y cuy-
dado alguna cosa. Examinar. Examinare,
inquirere , perscrntari.
EXAMiNAR , probar la iJoneitat d'algú, en al-
guna facult&t, ari , ú nfici. Exáminjr. Exa-
minare , experiri , pericHtari , probare.
ExsMiNAii TESTiMONis. f. for. Epiüminar testi-
gos. Testes interrogare.
EXÁNGÜLO, LA. adj. Exángulo. ?,tx angu-
lis constans.
EXÁNIME, adj. £xa/;im¿. Exaniniis, exani-
mus.
EXART. s. m. Acaso. Portuitus eventus.
EXASPERAR, v. a. Exasperar. Exacerbare.
EX/VÜCHS. s. ni. p. ant. V. Axaus.
EXAÜRELLAR. v. a. ant. llevar las aure-
Uas. Desorejar. Auribus minuere , mutila-
re.
EXAVEGA. s. f. ant. V. Xivega.
EXCA VACÍO, s. f. Excavación. Excavatio.
EXCAVAR, v. z. Excavar. Excavare.
EXCEDENT. p. a. Excedente. Excedens.
EXCEDIMENT. s. m. ant. V. Excés, trans-
gressió.
EXCEDIR. V. a. sobrepujar. Exceder. Exce-
deré , superare.
EXCEDIR , passar éls límits regulara d'alguna
cosa. Exceder. Transgredí.
BXCJíDiRSE Á sí MATEX. f. Excedcrsí á si HIÍJ-
mo. Se ipsum superare.
EXCELLENCIA. s. f. la superior qualitat 6
bondat que constituex ó fa digna de singular
estimació a alguna cosa. Excelencia., prestan'
. ,cia. Excellentia.
ixcEL'LENCiA, tractament de respecte y corte-
sía que s'' dona á algunas personas per sa dig-
nitat ó empleo. Excelencia. Excellentia.
EXCEL'LENT. adj. Excelente., prestante.Ex'
cellens , prestans, eximius, egregius , prae-
clarus.
EXCELLENTÍSSIM, M.\. a3¡. sup. Exce-
lentísimo, prestantísimo. Valde excelsus, prsES-
tantissimus, .^,,^5,\
EXCEL LENTi'ssiM, tractament ab que s' parla á
la persona á qui correspon darii TéXceMen-
cia. Exceieatísiino, Excellentissimus.
EXCELLÉNTMENT. adv, m. Excelentemen-
te. Exceilenter, eximié, pr,tclar¿, egregia.
EXCEL'LIR. v. n. ant. Aventajarse ., sobrepu-
jar , llevar ventajas. Exceller.- , superare.
EXCELS, SA. adj. Excelso. Excelsus, altus,
sublimis.
EXCELSAMENT. s. ra. ant. Ensalzamiento.
Sublatio.
EXCELSAR. V. 3. ant. exaltar. Esíj/zar. Ex-
tollere , magnificare.
EXCÉNTRiC,CA. adj. JExc/ní/ico. Excen-
tflcuj.
EX-
•gi^a EXC
'EXCENTRICITAT. s, f. Astron. Excentrici-
dad. Exceiitricitas.
EXCEPCIÓ. s. f. Tacció y efécte d'exceptar.
Excepción. Exceptio.
EXCEPCIÓ , for. Excepción, Exceptio.
EXCEPCIÓ DECLINATORIA. foF. ExCCpciott declt'
" natoria. Exceptio declinatoria.
EXCEPCIÓ DILATORIA, foi. Excipciort dilatoria.
Exceptio dilatoria.
EXCEPCIÓ DE NON NUMERATA PECUNIA, for. -Ex-
' cepcion de non numerata pecunia. Exceptio
non nunieratae pecunite.
EXCEPCIÓ PEREMPTORiA. tor. Excepcton perentO'
ria. Exceptio peremptoria.
EXCEPCIÓ PERJUDICIAL. foT. Excepcion perjudi-
■ ciíJÍ. Exceptio litis prosequutioni obstans.
NO HI HA REGLA GENERAL QUE NO TINOA SA
EXCEPCIÓ. f. No hay regla sin excepción. Nul-
" la regula exceptione caret.
EXCEPCIONAR. v. a. f.)r. Excepcionar. Ex-
cipere , exceptiones cbiicere.
EXCEPTAR. V. a. Exceptuar. Excipere.
EXCEPTAT, DA. p. p. Exceptuado.
ExcEPTAT. adv. 111. ab excepció. V. Excepte.
'EXCEPTE, adv. m. Excepta. Excepto.
EXCES. s. m. alió en qu'una cosa excedex i
' altra. Escíeío. 'Praestantia'. ■■ " "* ""^
ExcÉs , desurde en él menjar¡'lréurer,'&Ci-Ex'
'■- ceso. Intempeíantia. • ' ■
EXCÉS, raaldat, crim. Exceso. Cúmen ^ cul-
pa. • ' • ' ;'
EXCÉSSIU , VA. adj. Exeesiyo. Immoderatus,
■ iramodícusV^' i .2 •AJ>j<'
"EXCÉSSIVAMENT. advl«m>^Exceíií>flíMeníe.
Iramnderaté, immodicé.'''''''" *•. '
EXCITAR. V. a. Excííar; Excitare , provo'
care. ' ' ' t- -
EXCITAT , DA. p. p. Extifado.
EXCITATIÜ, VA. ad]. Excitativo. Excitans,
stimulans. ■
EXCLAMACIÓ. s. f. Exclamación. Exclama-
tio.
EXCI.AMACIÓ , figura de Retórica. Exclamación.
Exclamatioi ' ' -•¡•w ■■■> ■•
EXCLAMAR, v. n. Exclamar. Exclamare.
EXCLOS, SAi p. p. EyKláido. EicdúsüS -^ pro-.
hibitus, depulsus. '■ .' - ;
EXCLÓURER. V. a. Excluir. Excluderé;
EXCÍ/ÜDIR, EXCLUIR. V. a. ant.V. Éx-
clóurer.
EXCLUSIÓ. s. f. Exclusión. Exclusio.
EXCLUSIU, VA. aó]. Exclusivo. Excluso-
rius. - •
EXCl/USiVA. s. f. Exclusiva. Repulsa.
EXCLÜSIVAMENT. adv. m. Exclusivamente.
Exceptione adhibitá.
EXCOGITAR. V. a. ant. pensar. Excogitar.
CoíMtare.
EXCOMUNICACIÓ. s. f. V. Escomunicació.
EXCOMUNICAR. v. a. V. Escomunicar.
EXC
EXCRECENCIA, s. f. Excrecer.da. Excres-
centia.
EXCREMENT. s. m. Excremento. Excre-
nientum.
EXCREMENTAL, adj. Excrewental. Ad ex-
creinenium pertinens.
EXCREMENTAR, v. n. Excrementar. Excre-
menta eiicere, remitiere.
EXCREMENTiCl, CÍA. adj. Excrementicio.
Ad excrementum pertinens.
EXCURbiO. s. f. entrada en pais enemig ab
gent armada pera talar y saquejar la térra.
Excursión. Incursio, excursio , irruptio.
EXCUSA, s. f. ant. V. Escusa.
EXCUSAR. V. a. ant. V. Escusar.
EXCUSSIO. s. f. for. Excusión. Excussio.
EXECRABLE, adj. Execrable. Execrabilis.
^-^i^CRACíO. s. f. Execración. Execratio.
EXECRAR. V. a. ExC-crar. Execrare.
EXECUCÍO , s. f. i'acció de posar en obra al-
guna cosa. Execudon. Executio.
EXEcució , for. l'aprehénsió de la persona 6
béns del deutor. Execacien. Comprehensío.
EXECÜTABLE. adj. Executabk. Quod exe-
qui porest.
EXECOTANT. p. a. for. Executante. Exe-
quens.
EXECÜTAR. V. a. posar en obra alguna cosa.
Executar. Exequi.
EXEcuTAR. for. precisar á algú á pagar lo que"
deu en forsa de manament del Jutge. Execu-
tar. Debitorem compellere , premere.
EXECUTAR Á ALGÚ, Ó'LS • BENS d'aLGI). for, féf
exécucio en ells. Executar en los bienes á al-
guno. Bona debitoris pignerari.
EXECUTAT, DA. p. Executado.
EXECUTÍÜ , VA. adj. Executivo. Instans»
urgens, promptus.
VIA EXECUTivA. Viu exccutiva. Pestinantius iu-
dicium.
EXECÜTOR , RA. s. ra. y f. qui exécuta al-
guna cosa. Executor. Executor.
EXECÜTOR.' for. la persona que fa alguna exécu-
cució y cobransa d'orde del Jutge. Executor.
Exactor. l^'- '
EXECUTORIA. s. f. for. Execuíoria.-^meca-
türia'Iiítera.
EXECUTORIALS. p. for. Executorial Exe-
cutoriales littercc.
EXEGUIR, EXEQUIR. v. a. ant. V. Executar.
EXhLLAR. V. a. ant. V. Desterrar.
EXEMPCIÓ. s. f. Exención. Impunitas.
EXEMPLAR. adj. lo qu¿ dona bon exeraple.
Exemplar. Imitatione dignus , ad virtutem
provocans.
EXEMPLAR. s. m. Original que servex de mode-
lo per tráurer d'Ül altres cosas semblants.
Exemplar. Bxemplum , exemplar.
EXEMPLAR, lo que s' ha fét altres vegadas ea
semblant cas. Exemplar. Exemplum.
EXEM-
EXE
EXEMPLAR, copia treta del original , ó d'altra
copia, d'algun Ilibre, escrit , &c. Exemplar.
Exemplar.
cÁsTiG EXEMPi/AR. Costigo exemplar. Severita-
tis exemplum.
sEXs EXEMPLAR. ni. adv. Sí» exemplar. Carens
exemplo.
EXEMPLAR MENT. adv. m. Exemplarmente.
Ad exemplum.
EXEMPLE. s. m. cas ó fét succeit en altre
témps, qu'es proposa per seguirse ó evitarse.
Exemplo. Exemplum.
EXEMPLE , l'acció Ó conducta d'algú , que pod
móurer á que s'imite. Exemplo. Exemplum,
exemplar.
EXEMPLE , símil ó comparado per manifestar
alguna cosa. Exemplo, Exemplum , compa-
ratio.
EXEMPLE, él que servex per escríurer. Cartilla^
muestra , materia. Exemplar.
PKR EXEMPLE. loc. Por exemplo. Exempli cau*
sá , exempli gratiá.
EXEMPLI. s. ra. ant. V. Refrá , adagi.
EXEMPLIPICACÍÓ. s. f. Exemplificacion. In
exemplum adductio.
EXEMPLIFICAR. v.a. ExempUficar. Exem-
plis ¡Ilustrare, muñiré, confirmare.
EXE MPT, T A. p. p. Exento.
EXEMPT DE GUARDIAS uE coRPs. Exénto de Gtiar'
dias de Corps. Pra'torianse Cohortis structor.
EXEQUIAS, s. f. p. Exequias. Exequiae , fu-
neraüa.
EXEQUIBLE, adj. Exequible. Quod exequi
potest.
EXEQUIR. V. a. ant. V. Exécutar.
EXERCÍCÍ. s. m. Tacció d' exércitarse ú ocu-
parse en alguna cosa. Exerciiio, Exercitatio,
exercitium.
EXERcici , üfici , ministeri , ó professió. Exerci-
ció. Ministeriuní , oiFicium.
EXERCiCis ESP7RITUALS, los quc s' practican per
alguns dias, retirandse de las ocupacions del
mon. Exercicios espirituales. Opera spiritua-
lia.
DONAR LOS EXERCICIS. f. dirigir al qu'éls fa es-
pirituais. Dar exercicios. Reruní divinarum
m.editationibuá , doctrina ascética al¡qii¿m
statuto tempore institusre.
FER EXERcici. f. caminar passejand. Hacer
excreicio. Exercere Corpus deambulatione.
FER l'exercici. f. Mil. Hjcer el exercicio. Ml-
litarem disciplinam exercere.
EXERCIR. V. a. Exercer. Exercere.
EXERCiT , DA. p. p. Exercido.
exercit. s. m. Exército. Exercitus, acies.
EXERCÍTACIÓ. s. f. Exercitacion. Exerci-
tatio.
EXERCITANT. s. m. qui fa 'Is exércicis es-
pirltiials en alguna casa religiosa. Excr citan-
te. Op¿ra sanc:a exercens in religiosa domo.
Toin. I.
EXE -5 ? ^
EXERCITAR. v. a. dedicarse al exércici d'al-
gun art, oftci , ó professió. Exercitur. Exer-
cere , exercitare.
EXERCITAR, fer qu' algú aprenga alguna cosa
per medi de la ensenyansa , exrrcici y prác-
tica de ella. Exercitur, Ajiquem exercitare,
erudire.
EXÉRCITARSE. v. r. Exércitarse. Operam
daré.
EXERCITAT, DA. p. p. Exercitado.
EXi!/RCOL. s. m. Azurcon , mimo. Minium.
EAERT. s. m. empelt. Inxcrto., enxerto. Sur-
culus.
EXHALACÍÓ. s. f. Exhalación. Exhalatio.
EN UNA iíXHALAcití. m. adv. En un instante., en
un santiamén, Temporis momento.
EXMALAR. V. a. ilansar de sí vapor ó baf,
Ejchdar. Exhalare , alitus eniittere.
EXHALARSE, v. r. Exhalarse. Exfialari.
EXHAUSTO, T A. Aúy Exhausto. Exhaustus.
EXHÍBÍCIÓ. s. f. Exhibición. Exhibitio.
EXHIBIR. V. a. Exhibir. Exhibere.
EXHORTACíO. s. f. Exhortación. Adhortatio,
exhortatio.
EXHORTADOR , RA. s. m. y f. Exhortador.
Adnortator, exhortator.
EXHORTAR, v. a. Exhortar. Hortari, adhor-
tar! , exhortari.
EXHORTAT, DA. p. p. Exhortado.
EXHORTO, s. m. for. Exhorto. Litteríe exhor-
tatoriae.
EXÍDA. s. f. Tacció d'exir. Salida. Exitus,
egressio , eruptio.
ExiDA , l'aptitut ó disposició de despatxar ó
véndrerse las cosas, ¿'.j/icíj. Facilis distractio.
ExiDA , la part per ahónt s'Jx d'algun lloc. Sa-
lida. Exitus, egressio.
EXiDA , ocurrencia viva, prompta é inesperada,
particularment en la conversado. Arranque,
Vivus, improvisusque animi sensus.
ExiDA , Tacomesa que fa alguna partida de tro-
pa de la plassa sitiada contra l'enemig. Sa-
lida. Militum eruptio.
EXiDA , niídi ó rahó ab que s' supera alguna
diricultat,ó perill ; ó s' solta algún ar^u-
ment. Salida. Exitus.
EXIGÍ BLE. adj. Exigible. Quod exigi potest,
aut debet.
EXIGENCIA, s. f. Exigencia. Exigentia.
EXIGIR. V. a. obrar algún diner , ó altra
cosa. Exigir. Exls.¿rc.
EXIGIR , demanar i altre ab moka instancia
que fassa alguna cosa. iíxí¿'ír. Rogare , effla-
gitare.
EXIGIR, met. demanar una cosa per sa natura-
lesa ó circunstancias algún requisit neces-
sari,peraqüe s' fassa ó s' perfeccione. Exigir,
Exigeie.
EXIGIT , DA. p. p. Exigido.
EXIGUO , GÜA, adj. Exiguo. Exiguus.
Vvvv EX I-
g^4 EXI
EXILI , EXILL. s. m. ant. V. Desterro.
EXiLAR, EXILLAR. v. a. ant. V. Dester-
rar.
EXIMENT. s. m. ant. V. Exida.
EXÍMI , MIA. adj. Eximio. Eximias.
EXIMIMENT. s. m. ant. exémpció. Exención.
Liberatio, exemptio.
EXIMIR. V. a. Eximir. Exiinere, solvere , li-
berare.
EXIMPLI. s. m. ant. V. Exémple.
EXÍR. V. n. pasar de dins á fora , d'un lloc á
altre. Salir. Egredi, exire , prodire.
txiR , adquirir algú l'art ó ciencia á que s' ha
aplicar, com : exir grainátic , bon escultor,
&c. Salir. Evadere.
EXIR, costar, ó importar, com: cada cana de
tela IX á tal preu. Salir. Tanti venire , esse.
EXIR, d'algun apretó, d'alguna cosa que donaba
cuydado. Sulir. Exire , evadere.
EXIR , deslliurarse d'algun perill. Salir. Eva-
dere.
EXIR , dir ó fer alguna cosa que no s'esperaba,
ó qu' es fora de témps , ó del assumpto. Sa-
lir. Sero expergisci.
EXIR, dit d'algun camí, carrer, &c. Dar., ir á
dar. Tendere.
EXIR , donarse al públic alguna cosa. Salir.
Prodire.
EXIR , esdevenir alguna cosa del modo que s'
desitja ó s' pretén. Salir. Evadere , exire.
EXIR, lograr d'algú que fassa ó qu' adheresca
á alguna cosa. Acabar , recabar. Obtine-
re.
EXIR , manifestarse , descubrirse , com exir h\
sol , la lluna , &c. Salir. Egredi , prouire,
apparere.
EXIR , náxer, originarse, provenir. Salir. Ori-
ri , nasci.
EXIR , ocórrer, sobrevenir, ó oferirse de nou
alguna cosa. Salir. Allquid se olferre , con-
tingere.
IX d'aqui. loe. Quita de ahí Abi hinc.
ixME DEL DAVANT. loc. Quitatcme de delante,
Tolle te á meo conspectu.
EXIR DEL EARRANc. f. deslHurarse d'algun gran
traball , ó exir d'alguna grave dificultat.
Salir del barranco. Ab aliqua difficultate,
periculo se expediré, vadis emergeré.
EXIR CAR. f. costar car. Salir caro. Care emi.
EXIR DEL DIE. f. V. Die.
EXIR AL ENcoNTRA. f. V. Exir á pas.
EXIR AL ENCONTRA. f. met. oposarse á algü,
ferli cara , pelear ab éll. Salir al encuentro.
Adversar! , resistere.
EXIR DE L'EscLot'ÓLLA DEL CU. f. mct. Salir del
cascaron. Vix natum esse.
EXIR FOG DE LA CARA, 6 DE LAS CALTAS X
ALGÚ. f. met. estar mblt enees. Echar as-
cuas, ígneo rubore suflundi.
EXIB DEL I'OG Y CÁURER Á LAS BRASAS : KXIR
EXI
DEI/ FANG Y CAÜRER AL BARRANG. f. Hltif
del fuego., y dar en las brasas : Salir del lodo
y caer en el arroyo.
Jncidit in Scyllam cupiens vitare Caribdim.
EXIR EN FORA. f. alguna part d'algun edifici ó
altra cosa. Resaltar , resalir. Prosilire , ex-
tare.
EXIR Á LLUM. f. Salir á luz. In lucem prodire.
eair DE MARE. f. él fiu. Salir de madre. Extra
oras diffundi.
EXIR UNA MODA. f. Salir una moda. Novum
vestís modum incipere. .
EXIR Á PAS. f. Salir al camino : salir al encueti"
tro. Obviam iré.
EXIR DK sí. f. Sidir de sí., o fuera de sí. Extra
se rapi , furore corripi.
EXIR ÉL SOL. f. mostrarse despres de haber estat
núbol. Abrir el dia. Solem post nubila irra-
diare.
EXIR DE SON CAP. f, V. Cap.
EXIR LA TACA. f. anárseu. Salir la mancha. Di-
lui naculam.
EXIR DE TINO. f. cxécutar alguna acció irregu-
lar per la vehemencia d'alguna passió ú
afecte. Salir de juicio , de seso. Extra men-
tem , extra se rapi.
EXIR LA VARÓLA, f. Brotat los viruslas. Erum-
pere boas.
EXiRNE. f. conseguir lo qu'es desitja, <5 s' solici-
ta. Salir con ello. Consequi , obtinere.
EXIRNE AB LA skvA. f. SuHr con la suya. In
contentione vincere , vot¡ compotem eva-
dere.
EXÍRSE. V. r. apartarse , ó eximirse d'alguna
cosa. Salir. Discedere.
EXIRSE , adquirir desembras en las accions.
Romperse. Expediri.
EXIRSE /-EL CAP. f. V. Anárssn del cap.
EXIRSE , EXIRSE DE LA MEMORIA, f. olvídarSd
d'alguna cosa ab que s' debia pensar. Pa-
sarse alguna cosa. Memoria excidere.
EXiRSE DE FOCÓ. f. prorómprer en paraulas inju-
riosas coütr'algú. Desbocarse , despepitarse.
Convitia in aüquem coniicere.
ExittSE DE LLOC f. algun os , él bras , él peu,
&c. Desconcertarse. Luxari.
EXIRSE DK MARE. f. met. cxcedir en alguna
operació bona ó mala. Salir de madre. Ultra
iustum , sülitumve agere.
EXIRSE DE TINO. f. pérdrer él tlao. Desatentar'
se. Turbari.
EXIRSE DE LA MEMORIA , DEL CAP. f. V. Ana'r-
sen de la memoria.
EXIR Á PLASSA. f. met. publicarse alguna cosa
oculta. Salir á plaza. In foro , palam edi-
EXIRSE DE PLüM, f. dit del edifici, pared, &c.
Desplomarse. Inclinari , á perpendículo de-
ficere.
EXIRSE DK ía religió. L Salirse de la Rerroion»
Á religioso instituto disjsdere.
EXIR-
EXI
EXIRSE DEL T¿xT. f. met. SaViTse del corro , de
la parva. Extra choruin saltare.
NO PODER ExiR d'aloií. f. no poder reduirlo á
que fassa lo que s' pretén d'éll, ó á qu'exé-
cute lo que de u. No poderse valer con alguno.
Aiicuius animum flectere non posse.
LA PARAULA Qu"' HA EXÍT DE LA BOCA NO POD
TORNAR ATRÁS. Tcf. La palabra que se soltó
«ü puede recogerse. Nescit vox missa revertí.
QUi DEL ll6p PARLA PROP Li IX. ref. En nom-
brando el ruin de Roma luego asoma. Lupus
est in fábula.
EXISTENCIA, s. f. Existencia. Existentia.
ÉXÍSTENT. p. a. Existente. Existens.
EXISTIR. V. r. Existir. Existere.
EXIT , DA. p. p. Salido.
EXiT , DA. adj. desembrassat, no encugit. Es-
parcido. Expeditus , líber.
fixÍT. s. m. Éxito. Exitus , eventus.
ÉXODO, s. m. un deis Ilibres de la Sagrada
Escriptura. Éxodo. Exodus.
EXONERACIÓ. s. f. Exoneración. Exoneratio.
EXONERAR, v. a. Exonerar. Exonerare.
EXONERAT , DA. p. p. Exonerado.
EXORBITANCIA, s. f. Exorbitancia. Exorbi-
tatlo.
EXORBITANT. adj. Exorbitante. Exorbitans.
EXORC. adj. ant. V. Xorc.
EXORCISAR. V. a. Exorcizar. Exorcizare.
EXORCISAT, DA. p. p. Exdrdsado.
EXORCISME. s. m. Exorcismo. Exorcismus.
EXORCISTA. s. m. Exórcista. Exorclzans,
qui exorcizat.
EXORDI. s. m. Ret. Exordio. Exordium.
EXORCELLAR. v. a. an*. V. Exaurdlar.
EXOivM. s. m. ant. Ensalmo. Carmen , in-
cantatio.
EXORMADOR. s. m. ant. Ensalmador. In-
cantator.
EXORMAR. V. a. ant. Ensalmar. Incantare.
EXORNAClO. m. m. Exornación. Ornatus.
EXORNAR. V. a. Exornar, Ornare.
EXOTÍC , CA. adj. Exótico. Exoticus.
EXOVAR. s. m. ant. Axuar. Supellex.
EXPANSIÓ. s. f. Expansión. Dilataiio , ex-
tensio.
EXPECTACIÓ. s. f. Expectación. Expectatia.
EXPECTAR. V. a. V. Espectar.
EXPECTATIVA, s. f. esperansa. Expectativa.
Spís , expectatio.
ESTAR Á l'expectativa. f. Estar en expecta-
ción, Operiri.
EXPECTORAR, v. n. Med. Expectorar. Ex-
pecrorare.
EXPEDíCIO. s. f. faciÜtat y promptitut en
fer ó dir alguna cosa. Expedición. Expeditio,
faciütas.
BxpEDició, l'acció d'expedir é!s negocis y '1
despatx de las dependencias. Expedición. Ex-
peditio.
EXPEDició , met. empresa de guerra. Expedi-
ción. Expeditio.
EXPEDÍENT. s. m. dependencia ó negocj
que s' seguex séns judici contradictori en los
tribunais. Expediente. Negotium , causa.
EXPEüiSNT, medi ó psrtit qu'es pren per exir
d'algun dubte ó dificultat. Expediente. Via,
modus , ratio.
EXPEDIR. V. a. donar curs á las causas y ne-
gocis; despatxarlas. Expedir. Expediré.
EXPEDIR, despatxar y extendrer per escrit ab
las íormalicats acostumaoss los decréts, bul-
lías , privilegis , provisiuus , &c. Expedir.
Expediré, liberare.
EXPEDIT, TA. p. p. Expedido.
EXPEDiT. adj. desembrassat , Ilibre de tot des»
t5rb. Expedito. Expeditus, promptus.
EXPEDITAMENT. adv. m. Expeditamente,
Expádité , íacilé.
EXPELLIR. V. a. Expeler. Expeliere, extru-
dere.
EXPELLIT, DA. p. p. Expelido.
EXPENDIR. V, a. Expender. Impenderé, ¡m-
pcnsum faceré.
EXPENSAS, s. f. p. Expensas. Expensa , ex-
pensum.
EXPERIENCIA, s. f. Experiencia. Experieu-
tia.
HOME d'eXPERIENCIA , 6 EXPERIMENTAT. Hoin^
bre de experiencia. Usu peritus, expertus.
TEÑIR EXPERIENCIA, f. Tener experiencia. Usu
& experientia edoctum esse.
LA EXPERIENCIA TRAU ÉL MESTRE Ó ES MARB
DK LA cjEííciA. tef. La experiencia es madre
de la ciencia.
Oinnigente est artis docta experientia mater.
EXPERIMENT. s. m. Experimento. Experi-
mentum , periculum.
EXPERIMENTAL, adj. £x/>erime«ía/. Expe-
rientia probatus.
EXPERIMENTAR. V. a. probar, y exami-
nar prácticament la virtut y propietats d'al-
guna cosa. E::^perimen!ar. Experiri, probare,
tentare.
EXPERIMENTAR , Hotar 611 SI alguna cosa , com
la gravedat d'algun inaL Experimentar. Ex-
periri , animadvertere.
EXPERIMENTAT , DA. p. p. Experimen-
tado.
EXPERIMENTAT. adj. quí th experiencia 6 prác-
tica. Experimentado. Peritus, usu exírcitatus.
EXPERT. s. m. quí está anomenat per rego-
ne'xer las obras de qualsevol art, ú oficí.
Fehedor .¡ perito. Inspector, peritus.
EXPERT , TA. adj. práctic , hábil , experimentat.
Experto. Peñtús . expertus.
EXPlACiO. s. f. Expiazion. Expiatio.
EXPIAR. V. a. Expiar. Expiar.
EXPIRAR, V. a, ant. V. Espirar, acabar.
EXPLANACIÓ. s. f. declaració y expücacié
d"al-
356 EXP
d'algvín Úxt , doctrina , &c. Explanación,
Explanatio.
EXPLANAR. V. a. declarar, explicar. Expía-
nar. Explanare , explicare.
EXPLAYAR. V. a. Explayar. Extendere, di-
latare.
EXPLAYARSE, v. r. met. difundirse, extén-
drsrse. Explayarse. DiíTundl.
EXPLICACJÓ. s. f. Explicación, Explicatio,
declaratio , enodatio.
EXPLICAR. V. a. declarar , donar á cone'xer
lo que s' pensa. Explicar. Explicare, mani-
festare.
EXPLICAR, declarar ó expositar alguna doctrina
ó téxt difícil. Explicar. Explicare, explana-
re , enucleare.
EXPLICARSE. V. r. Explicarse. Sensuin suum
exponere.
EXPLÍCIT, TA. adj. Explícito. Explicitus.
EXPLÍCITAMENT. adv. m. Explícitamente.
Expressé , manifesté.
EXPLORACIÓ. s. f. Exploración. Explora-
lin.
EXPLORADOR, s. m. Explorador. Explora-
tor.
EXPLORAMENT. s. m. ant. V. Explorado.
EXPLORAR, y. a. Explorar. Explorare.
EXPLORAT, DA. p. p. Explorado.
EXPLOSÍÓ. s, f. Fis. Explosión. Explosio.
EXPOLIAR. V. a. ant. V. Despullar.
EXPOLÍCIÓ. s. f. figura de Retórica. Expoli-
cion. Expolitio.
EXPONEN!, p. a. Exponente. Exponens.
EXPOSAR. V. a. posar de manifést. Exponer.
Exponere.
BXPOSAR, posar á perill. Exponer. In discrimen
committere.
EXPOSARSE Á EX/ÍMENS. f. ExpomrsB á exáimn.
Examen subiré.
EXPOSARSE üB coxFESsoR. f. Esponersc de Con-
fesor. Exainen subiré ut confessionibus au-
diendis idoneus declaretur.
EXPOSAT, DA. p. p. Expuesto.
EXPOSÍCIO. s. f. manifestació. Exposición.
Expositio.
•EXPOsició , perill. Exposición. Discrimen , pe-
riculum.
EXPÓSíT , s. m. criatura Ilegitima 6 bbrd
desiimparat deis par?s. Expósito. Expositus.
EXPOSITAR. V. a. interpretar, declarar. -Ex-
poner, ínterpretari , exponere.
EXPOSÍTIÜ , VA. adj. Expositivo. Expositi-
vus.
EXPOSITOR, s. m. Expositor. Declarator,
interpres.
EXPRÉMER. V. a. V. Esprémer.
EXPRÉS, s. m. correa , ó propi. Expreso,
Nuntius.
EXPRÉS, SA. adj. ciar , especificat. Expreso.
Expressus , manifestus.
EXP
EXPRESSAMENT. adv. m. clararaenr. Ex-
presamente. Expressé.
EXPRESSAMENT , de propósit. V. Propósit.
EXi'RESSAR. V. a. Expresar. Exprimere.
EXPRESSiO. s. f. especificació , declarado
d'alguna cosa. Expresión. Exprefsio.
EXPREssid, la parauia ó acció ab que s' mani-
festa io que s' té en Tinterior. Expresión.
Expressio.
EXPKESsió , lo que s' regala en demostració
d'afécte. Expresión. Munus, munuscuium.
EXPRESSIO, Pint. y Esc. la vivesa ab que esta'n
expressats los afectes en las figuras qu'es pin-
tan ó esculpexen. Expresión. Expressio, vis.
EXPR.ESSIÓ. Orat. y Dram. la vivesa y energía
ab qu'es manifestan los afectes en la oracid,
representado teatral, música, &c. Exprc
sion. Expressio , vivacitas.
EXPRESSÍU, VA. adj. Expresivo. Declarans,
exprimens.
EXPRIMIR. V. a. íxprcssar. V. Expressar.
exi'RjMir. V. Espre'mer.
EXPRÍMIT, DA. p. p. Exprimido.
EXPUL.S, SA. adj. Expulso. Expulsus.
EXPULSIÓ. s. f. Expulsión. Expulsio.
EXPÜLsíU, VA. adj. Expulsivo. E.vpellendi
vim habens.
EXPURGACIÓ. s. f. Expargación. Expurga-
lio.
EXPURGAR. V. a. Expurgar, Expurgare.
EXPÜRGAT , DA. p. p. Expurgado.
EXPURGATORL s. m. él Ilibre índice deis
llibres prohibits ó manats expurgar per lo
sant Tribunal de la Inquisició. Expurgatorio.
Index expurgatorius.
EXQUISÍDAMENT. adv. m Exquisitamente.
Exquisité.
EXQUÍSIT, TA. adj. Exquisito. Exquisitus.
EXQUÍSITAT. s. f. Exquisitez. Perfectio.
EXSEQUAR. V. a. ant. V. Exécutar.
EXTASIARSE, v. r. ant. V. Arrebatarse.
ÉXTASíS. s. m. Éxtasi., éxtasis. Ecstasis.
EXTATÍC, CA. adj. Extiítico. Ecstasi raptus.
EXTEMPORÁNEAMENT. adv. ra. Extem-
poráneamente, Extemporaliter.
EXTEMPORÁNEO , NEA. adj. Extemporal.
Exteraporalis.
EXTÉNDRER. v. a. fer qu' una cosa, aumen-
tand sa sup¿ríicie ocupe mes lloc en ampie ó
liarg,del qu' antes, ocupaba. Extender, Ex-
tendere.
EXTEKDRLR. met. donar major extensió á algu-
na cosa de la que antes tenia ó li correspon
teñir. Extender. Extendere.
EXTÉNDRER, una escriptura , despatx, &c. Ex-
temler una escritura , despacho , &c. Res-
cripta , decreta orJinare,
EXTEiNDRERSE. v. r. ocupar una cosa ma-
jor ámbit ó espay del qu' a'ntes ocupaba.
Extenderse. Exteudi.
EX-
EXT
EXTiÍNDRERSE , alcansaf la forsa, virtut , 6 efi-
cacia d'alguna cosa; ó influir á obrar en al-
tras. Extenderse. Valere.
EXTÉNDRERSE, fef alguiis relscíó ó explicació,
per esLTÍt ó de paraula, dilatada. Extenderse.
Ditfundi , fusiüs dicere.
EXTÉNDRERSE , ocupar alguH trast , ó extensió
de terreno. Extendtrse. Distendí, dilatari.
EXTÉNDRERSE , Hict. propagarse alguna profes-
sió, US, costuiii , &c. Extenderse. Propaga-
ri , augeri , difFundi.
EXTENS , SA. adj. Extenso. Extensus , dila-
taras.
PKR EXTENS. Hi. adv. Por extenso, Fusé.
EXTENSAMENT. adv. m. Extensamente. La-
té , fusé.
EXTENSIÓ. s. f. Extensión. Extensió.
EXTENSIU , VA. adJ. Extensivo. Extendí
valens.
EXTENSIVAMENT. adv. m. Extensivamente.
Cum extensione.
EXTENUACIÓ. ». f. Extenuación. Extenua-
tio.
EXTENUADÍSSIM, MA. adj. sup. Extenua-
dísimo. Valde extenuatus.
EXTENUAR, v. a. Extenuar. Extenuare, at-
tenuare.
EXTENUAT, DA. p. p. Extenuado.
EXTERIOR, s. m. aspécte ó port d' algu»a
persona. Exterior. Exterior facies.
EXTERIOR, adj. lo que qaalsevol eos ú objécte
manifésta per part de fora. Exterior. £xte«
rior.
OBRAS EXTERioRs. Fort. Obras exteriores. Ex-
teriora munimenta.
EXTERÍORITAT. s. f. conducta exterior
d'algú. Exterioridad. Species , vultus, fa-
cies.
EXTERÍORITAT, honoT de pura ceremonia; pom-
pa de mera ostentació. Exterioridad. Pompa,
ostentatio.
EXTERÍORITAT, demonstracíó d'algun afecte del
ánimo, com d' amor, reverencia, &c. que
no s' s^nt. Exterioridad. Species.
EXTERIORMENT. adv. m. Exteritrmente.
Exteriüs.
EXTERMINACIÓ, s. f. ant. V. Exterminí.
EXTERMÍNADOR, RA. s. m. y f. Exter-
minador. Exterminator.
EXTERMINAR, v. a. Exterminar. Funditüs
abülere , tollere ; itirpitü» delere , extermi-
nare.
EXTERMINA?, DA. p. p. Exterminado.
exterminí. í. m. Exterminio. Eversio, dis-
solutio.
EXTERN, NA. adj. Externo. Externus,
FiLL EXTERN. V. Pili.
EXTÍMACIÓ. s. f. ant. V. Estima , avalua-
do-
EXTÍMAR. V. a. ant. V. Estimar, avaluar.
Tom. I.
EXTINCÍÓ. s. f. Extinción. Extinctio.
EXTÍNCT, TA. adj. nnr. V. Excinguit.
EXTINGUIR. V. a. Extinguir. Extinguere.
EXTINGUIT, DA. p. p. Extinguido.
EXTÍRPACIO. s. f. Extirpación. Bxtirpatio.
EXTIRPAR, v. a. destruir del tot. Extirpar.
Extirpare.
EXTIRPAT, DA. p. p Extirpado.
EXTORSIO. s. f. Extoniori. Extorsio.
ÍXTRACCIÓ. s. f. l'acte y efécte d' extráu-
rer. Extracción. Extraclio.
«xTRAcció. Quim. Extracción. Extractio, se-
paratio.
KXTR1CCIÓ, ant. V. Naxensa.
EXTRACCió, sortetj. Sorteo. Sortitio.
EXTRACTAR, v. a. Extractar. In compen-
dium redigere.
EXTRACTE, s. m. Farm. la part mes subs-
tancial , (5 de major virtut y eficacia qu' hi
ha en algún eos, licor, ó mixto, separada
de sas parís mes grosséras. Extracto. Extra-
ctum.
EXTRACTE , resúmen de lo mb» substancial d'al-
gun escrit. Extracío. Compendium , sum-
ma.
EXTRAJUDICIAL. adj. Extrajudicial. Extra-
iudicialis.
EXTRAJUDÍCIALMENT. adv. m. Extrajw
dicialmente. Extra iudicium.
EXTRANEO, NEA. adj. ant. V. Estrany.
EXTRAORDINARI , RÍA. adj Extraordina-
rio. Evtraordiaarius , inusitatus.
EXTRAORDINARIAMENT. adv. m. Ex-
traordinariamente. Extra morem , praster
modum.
EXTRAURER. V. a. tráurer alguna cosa d'
ahont estaba. Extraer. Extrahere , expor-
tare.
EXTRAURER. Quim. separar las parts mes nobleí
y substanciosas d'algun simple ó mixto , de
las inútils. Extraer. Extrahere , separare.
EXTRAVAGANCIA, s. f. Extravagancia.
Inordinatio , irregularitas.
EXTRAVAGANT. s. ra. Constitució Pontifi-
cia axí dita. Extravagante. Extravagans.
EXTRAVAGANT. adj. Extravagante. Alienus, díj-
sentaneus, enormis.
EXTRAVASARSE, v. r. Extravasarse. Extra
vasa diflTundi.
EXTRAVIAR, v. a. Extraviar. Á vía deduce-
re , avertere.
EXTRAVIARSE, v. r. Extraviarse. Á vil
recta deflectere.
EXTREM. i. m. la part primita ó última ; él
principí ó fi d'alguna cosa. Extremo. Pars
extiiua, exterior.
EXTRKM , rúltim de qualsevol cosa. Extremo.
Extrenius , ultimuá.
EXTREM , él punt i'iltim á que pod arribar una
cosa. Extremo, Extremitas, summitas.
XXXX EX-
?=;8 EXT
IaTrem; adj. !o mes intens, elevat ó actiu
de qualsevül cosa, com: ci;lor extreai, ve-
loc.tat EXTREMA. Extretno. Kxtremus.
d" extrem á extrem. m. adv. De extremo á
extremo. A sumino ad summum.
E.v EXTREM. m. adv. Con extremo, en extremo,
por extremo. Summé.
ARRIBAR AL EXTREM. f. Lkgar oí extremo. In
summum venire , ultima extrema prose-
qui.
ESTAR EN EXTKEMA NECESITAT. f. Estar en t?X-
trema aecesidud. Ad extremam inopiam re-
dactum esse , ad sumraam miseriam deve-
nisse.
ESTAR EN PERiLi. EXTREM. f. Estar en extremo
peligro. In extremo discrimine versari.
FER EXTREMS. f. Hücer extremos. Animi affec-
tus extraordinariis signis explicare.
PASSAR d'un e\trem AL ALTRE. f. Pasar de un
extremo á otro. Extrema prosequi.
EXTREM ADAMENT. adv. m. Extremada-
menta. Perfecta , absoluté
EXTREMAMENT. adv. m. Extremamente.
Summé , máxime
EXTREMA? , DA. adj. Extremado. Absolu-
.tus , completus.
EXTREMÍTAT. s. f. Extremidad. Extremi-
tas.
EXT
EXTREMUNCIAR. v. a. Olear , dar la santa
unción. Ol¿o sanct» ungere.
EXTREMUNCIAT, DA. p. p. Oleado.
EXTREMUNCIÓ. s. f. Extremaunción. Ex-
tren)a unctlo.
EXTRET , TA. p. p. d'extráurer. Exírahido.
EXTrtET. s. m. V. Extracte.
EXTiUNSEC, CA, adj. Extrínseco. Externus,
exterior.
EXTRÍNSECAMENT. adv. m. Extrínseca-
mente. Extrinsecüs.
EXUBERANCIA, s. f. Exuberancia. Exube-
rantia.
EXÜBERANT. p. a. Exuberante. Exuberans.
EY
EY. interj. per cridar al qu' esta' distant. Oyes.
Heus , heus tu.
KY, EY ! interj. ab que s'expréssa l'admiració ú
novedat que causa alguna cosa extranya ó
irregular. Ola ! Quid ¡
EYL, pron. ant. El. Ule.
EYNA. s. f. quíjlsevol vas per posar vi ó altre
licor. Vasija. Vus.
EYNAs. s. f. p. éls instruments propis d'algun
art , ú ofici. Trevesos , útiles. Utensilia , ins-
trumenta.
Jf^ 9 Sexta letra del alfabeto , y quarta en el
orden de las consonantes. Corresponde en su so-
nido al phi de los Griegos , que los Latinos cott
virtieron en ph ; y en las lenguas vulgares sole-
mos usar de F ; como : filosofía , fama &c.
FA
PA. s. f. Mus. Fa. Nota nr.usícalif sic dicta.
PABA. s. f. llegum. Huta. Faba.
FAEA, butllofa axí dita. Hjba , roncha. Vibex.
FABA, cert mal en la boca de las bestias. Haba.
Tumor fabarius.
DKU DONA FABAS Á QUI NO TE CAXALS. rcf. Da
Di»s almendras á quien no tiene muelas : Da
Dios habas á quien ao tiene quixadas. ^den-
tulo quandoque solidi cibi pr;ebentur.
PABAR. s. m. lloc plantat de fabéras. Habar.
Pabarium , fabale.
PABERA. s. f. H.,ba Faba.
B'ABET. s. m. embadalit, parat. Mí/j/oío. Stu-
pidus.
PABLEA. s. f. ant. V. Plaqnesa.
FABO. s. m. V. Fabolí.
FAhOLÍ. s. m. Haba panosa, caballuna, habi-
chuela. Faba rudior.
FABREGA. s. f. ant. V. Fábrica.
fíb
EÁBFvEGA. ant. V. Parga , ferreríg.
FABREGUAYAR. v. a. ant. V. Fabricar.
FÁBRICA, s. f. acció de fabricar. Fábrica. Fa-
oricatio.
FABRICA , él paratge destinar per fabricar algu-
na cosa. Fábrica. Locus ubi aiiquid fabrica-
tur.
FABRICA , edifiei sumptuos. Fábrica. ^íldifi-
cium.
FÁBRICA , met. idea fantástica. Fábrica. Vana
machinatio.
FABRICADOR, s. f. fabricant. Fabricador.
Fabricator, opifex.
FABRICADOR , met. qu' inventa ó disposa cosas
no niaterials. Fabricador. Machinator.
FABRICANT. s. m. Fabricante , fabriquero.
Opifex, fabricator.
FABRICAR. V. a. fer ó disposar algún' obra
material. Fabricar. Fabricare.
FABRICAR, met. fer ó disposar alguna cosa n»
material. Fabricar. Struere.
FABRIDOR. s. m. ant. V. Pulidor.
P'ABULA. s. f. ficció artificiosa qu' enclou
alguna veritat morul. Fábula. Fábula, stro-
piía.
FÁBULA , especie seas fonament. Fábula. Com-
inentuiH»
FÁ-
FAB
FÁBULA , met. objacte de la irrisíó, y axi s' diu:
Fuiaiio es la fábula del poblé. Fábula. Fá-
bula.
FABÜLETA. s. f. dim. FabuUlla , fabulita.
Pabílh.
PÁBULOS, SA. adj. Fabuloso, Commentitius.
PACCIO. s. f. Mil. Facción. Congressus , fací-
nus.
FACCió, bando ú parcialitat en los Comuns.
Ficción. Partes.
FACció , de la cara. Facción. Paciei lineamen'
tum.
FACCIÓ. p. u. V. Petor.
PACCIOS , SA. adj. Faccioso. Pactiosus , sedi-
tiosus.
PACECIA. s. f, ant. V. Comedia.
FACEciA. ant. ditxo ó fét gracios. Facecia. Pa-
cetiís.
FACBCIOS, SA. adj. anr. gracios. Facecioso.
Facerus , lepidus.
PACENDA. s. f. ant. negoci , quefer , ó fej-
na. H^cieniij. Negotium , opus.
PACIALMENT. ady. m. ant. V. Cara á cara.
FACÍL. adj. lo que no costa trabail , cuydado,
diligencia. Fáñl. Facilis.
pÁciL , quí adhfrex fácil ¡nent al parer ó volun^
rat d'aitre. Fácil. Faciiis.
FÁCIL, DE FER. Hacedero. FactibiÜs.
PACÍLÍTAR. V. a. Facilitar. Expeditum red-
dere.
FACILÍTAT, DA. p. p. Facilitado.
FACiLiTAT. s. f, diipo-ició en las cosa» pera
exécutarlan, ó eniéudrerlas fácilment. x^jcj-
lidad. Facilitas.
rACiL:T¿.T , inconstancia , lleugeresa. Facilidad.
Pücilitaa.
pACfLMPJNT. adv. m. Fácilmente. Pacilé.
FACÍNEROS, SA. 3iá]. Facineroso., jacinor oso.
Pacinorosus.
FACTIBLE, adj. Factiblt. Factibilis.
FACTOR. ?.in. qiií cuyda de!s negocis d'aitre.
Factor. Rtrun] alicuius sdminisrer.
FACTORÍA, s. f. i'err.pleo del factor. Factoría.
Mercium procuratio.
FACTORÍA. Tüíicina del factor. Factoría. Offici-
ra factura?.
FACTURA, s. f. él compte que donan los fac-
tors del cost y costas de las mercaderías que
compran y envían á sos corresponsals. Factu-
ra. Merciunr ratio.
FACTURA , ant. l'acció de exécutar alguna cosa.
Hechura, Opera , factura.
FACULTAT. s. f. poder ó virtut de fer alguna
cosa. Facultad. Facultas.
FACULTAT, ciencia ó art. Facultad. Facultas.
FACULTAT, IHcenoia. Facultad. Licentia.
FACULTAT , en las üniversitats, conjunt deis
doctors é mestres d' alguna ciencia. Facul-
tad. Alicuius facultati» vel scienti» claus-
trum.
F.AC ,j^g
FAcuLTATS. p. béns , cabals. Facultades. Pa"cúl.
lates.
EAcuLTATs MAjoRS. las de Teología, Cánons,
&c. Facultades mayores. Altiores disciplin.t.
FACÜLTATIU, VA. adj. lo pertanyent á al-
guna facuitat. Facultativo, Ad facultatein
pertinens.
FACÜLTATIU, lo que pertany al poder 6 facuitat
qu' algü té p.^ra fer aigLna cosa. Facultati-
vo. Facúltate gaudens.
FACÜLTATIU. s. m. qu¡ proféssa alguna facuitat.
Facultativo. Cicntia; professor.
FACUNDIA, s. f. Facundia. Facundia.
FACUNDlTAT. s. f. V. Facundia.
FACUNDO, DA. adj. Facundo. Pacundus.
FXg. s. f. ant. V. Cara.
FAD , DA. adj. dit de la vianda. Empalagoso,
insulso. Insipidus, insulsus.
FAÜA. s. f. Hada , hadada. Parca.
PADADOR. s. m. ant. vaticinador. Hadador.
Patidicus.
FADAR. V. a. ant. vaticinar. Hadar. Pata ca-
Dcre.
FADEA. s. f. ant. falta de saber. Insulcez.
Patuitas.
FADRÍ, NA. s. m. y f. minyó, j6ve. Mance-
bo , mozü. luvenis.
FADRÍ, d'algun ofici. Mancebo. Mercenarius ad
opificium conductos.
FADRÍ, el qu'está per casar. Mozo. C^lebs.
FADRÍ MESADER. Mestro. Menstruus operarius.
FADRLVATGE. s. m. p. u. minyonesa , ju-
ventut. Mocedad. Pubertas , ephebia.
FADRINESA. s. f. ant. V. Fadrinat^e.
FADRINET, NETA. s. m. y f. dim! Mocito.
Adclescentulus , a jolescentula.
FAEDOR. s. m. quí fa. Hacedor. Factor.
FAEL. adj. ant. V. Fiel.
PAELTAT. s. f. ant. V. Fidelitat.
FAENA, s. f. ant. V. Peyna.
FAENT. p. a. ant. El que hace. Paciens.
PAGEDA. s. f. ant. V. Fajal.
FAGINA, s. f. gat salvarge. Marta. Martes.
FAILLENZA , FAILLIZON. s. f. ant. V. Pa-
líenla.
FAILLÍR. V. n. ant. V. Fallir.
PAIRE. V. a. ant. V. Per.
FAITURAR. V. a. ant. V. Embruxar.
FAIX. s. m. ant. V. Péx , fardo.
PAJA. s. f. él fruyt del fatg. Fabuco. Pagi
glans.
FAJAL. s. m. lloc plantat de fatg?. Hiyal.
Fagutel.
FALAGAMENT. s. m. ant. V. Afaleg.
FALAGAR. v. a. ant. V. Afalegar.
FALAGUER, RA. a.lj. Halagüeño. Blandus.
PALAGUERA. s. t. ant. hérba. V. F^aK^uera.
PALAGUERAMENT. adv. m. ant. Halagü:-
ñámente. Biandé , beni>jné.
PALCA, s. f. Cuña, Cun«us.
PAL-
■íóo FAL
FALCIDIA. i. f. For. Fakidia. Falcidia.
«UAH-TA FALCIDIA. FoF. QuortiJ fülcidia. Quarta
Falcidia.
FALCÓ, s. m. aucéll. Halcón. Falco, buteo.
rALcó MONTERÍ. Hi.L'Oii rtiontano. Falco monta-
narius, accipiter barbarius.
Falcó pkrbgrí. Halcón peregrino. Falco pere-
grÍDUs.
FALCÓ TARAGOT. Fagatote. Falco trabascen-
sis.
FALCÓ TUNiscENC. Hálcon dt Túncz^ halcón gen-
til. Accipiter Alfanecus.
FALCÓ, pissa d'artillería.Fj/con. Bíllicus falco.
FALCONET. s. m. diin. pissa pstita d'artille-
n'a axí dita. Falconeíe. Falcuncului.
FALCONER. s. m. quí cuyda '1* falcons. Hal-
conero. Accipitrarius.
FALDA, s. f. la part del eos desde la cintura
fins ais genolls. Regazo. Grermium.
FALDA, la part del vestit axí dita. Halda., ra-
gazo ^ falda. Sinus , gremium.
FALDA , Textrem de la vestidura. Fiilda. Vestís
lacinia.
FALDA, de tnontanya. Falda. Mjntis declive.
FALDA DE LA xKMKSíY A. Campana déla chime-
nea. Camini latior pars.
FALDADA. s. f. Haldada. Quantum sinus
capit.
FALDELLÍ. s. f, faldillaí ricas. Brial., bas-
quina. Túnica pretiosa muliebris.
FALDER DE BISBE. s. m. ant. Caudatario.
Caudatarius.
FALDILLAS, s. f. p. las de sobre y per exir
fora casa. Basquina. Extima túnica mulie-
bris.
FALDILLAS , las de sota , ó de estar en casa.
G^tul■dapi^s , brial ., faldellín .¡faldas. Intima
tun'ca muliebris.
FALDÓ. s. m. él de la casaca, jupa, gipó &c.
Fuldilla. Scutula.
FALDÓ, de la camisa, y semblaut. Faldón. Laci-
nia p;ndu!a.
PALGUERA. s. f. hérba. Helécho. Filix.
FALIR. V. n. ant. V. Faltar.
PALL, LLA. adj. ant. V. Faltar.
FALLA, s. f. V. Falta.
CARTA FALLA, en los jogs de cartas la que no
es trumfo. Carta falsa. Charta alteriu» á
vincente generis, in pagellis lusoriis.
FER FALLA f. V. Faltar, fer falta.
FAL LACIA, s. f. Falacia. Failacia.
FALLANSA. s. f. ant. V. Falsedat , engany.
FALLAR. V. a. trumfar en éU jogs de cartas.
V. Trumfar.
FAL LAS. adj. Falaz. Fallax.
FÁLLENLA, s. f. ant. V. Falta , defécte.
FALLERA, s. f. Man?'fl, tema. Exótica vo-
lunras.
FALIMENT,FALLIMENT. $. m. ant. V.
Falta.
FAL
FALLIR. V. n. V, Abarrerse hl mercader-
FALLIR. V. n. V. Faltar.
FALLIT, DA. p. p. ant. V. Faltar, abaíut.
FALLO, NA. adj. Enojado^ airado. Iratus,
irá percitus.
FALLONIA. 8. f. Ira ^ enojo. Ira,indigna-
rio.
FALORNIA. s. f. Embuste^ bola , gazapa.
Mendacium . figraentum.
FALS, SA. adj. no vjrdader. Falso. Falsas.
FALS , engaños , fingit. Falso. Palsus.
«LAü FALSA. Llave falsa. Adulterina clavis.
FALS TESTiMONi. acusació contra l'innocent.
Falso testimonio. Suppositio, commentum.
FALSA posiciü. Arit. Falsa posición. Fictitia po-
sitio.
juRAMENT FALS. Juramento falso. Periurium.
MONEDA FALSA. MúHcda falsj. Moneta adulte-
rina.
PORTA FALSA. Puerta falsa Falsum posticum.
TKSTíMONi FALS. él que declara contra la veri-
tat. Testigo falso. Falsus testis.
EN FALS. mod. adv. séns la deguda eeguretat,
ó substancia. En falso y sobre falso. Falsb ,
non solidé.
BMViDAR DE FALS. f. usada en alguns jogs de
canas. Echar falso. Falso provocare in pa-
gellarum ludo.
FER UNA CLAU FALSA, f. Falsear ¡a llave, Adul-
terinam clavera fabricare.
FALSAS, p. Music. Falsas , disonantes, Toni dis-
soni.
FALS. s. m. instrument pera segar. Hoz. Faljc
messoria.
FALSADOR. s. m. ant. V. Falsificador.
FALSAMENT. adv. m. Falsamente. Falsb.
PALSAR. V. a. ant. falsificar, contrafer. Fal'
scar. Adulterare , corrumpere.
FALSARI, RÍA. adj. Falsario. Falsarius.
FALSEJAR. V. a. adulterar, contrafer. FaU
star. Vitiare, depravare.
FALSEJAR. V. n. flaquejap. Falsear. Deficere, nu-
tare.
FALSEJAR , dissonar la corda d'un instrument
músic respecte de las demes. Falsear. Disso-
nare.
FALSEDAT. s. f. Falsedad. Falsitas.
FALSET. s. m. veu axí dita. Falsete. Acutum
sonum ementiens vox.
FALSEZA. s. f. ant. V. Falsedat.
FALSÍA, s. f. aucéll. Vencejo. Apus, cypselus.
FALSÍA, hérba. Culantrillo. Liaaria, capillus
Veneris.
FALSL\. ant. V. Falsedat.
FALSIFÍCACIÓ. s. f. Falsificación. Corruptio.
FALSIFICADOR, s. m. Falsificador. Falsa-
rius.
FALSIFICAR, v. a. Fah'ificar. Corrumpere,
adulterare.
FALSIFÍCAT, DA. p. p. Fals-ficada.
FAL-
FAL
FALSILLA, s. f. instmment de sabater. Tran-
chete, trinchete. Scalprum sutoriuiii.
FALSURA. s. f. ant. V. Falsedat.
FALTA, s. f. defécte ó privació d' alguna co-
sa necessaria ó útil. Falta. Defectus, caren-
tia.
FALTA, culpa, error. Falta, Culpa, vitium.
FALTA , en él jog de pilota. Falta. Defectus.
FALTA , en las donas prendadas. Falta. Mens-
trui defectus.
FALTA DE GANA , poca gana de fer alguna cosa.
Desgana. Tsedium.
FALTA DE GANA , desiuenjament. Desgana. Cibi
tsedium.
FALTA DE MEDÍS. Falta de medios. Inopia.
FER FALTA, f. faltar alguna cosa precisa. Hacer
falta. Aliquid deesse , desiderari.
FER FALTA, f. no estar aigú prompte al témps
en que debia estarho. Hactr falta. Officio
deesse.
PER FALTA d' altre. iTi. adv. A falta de hont'
bres buenos. Cum nuUus alius idoneus inve-
niatur.
PER FALTA d'aLTRE MON PARE f6ü BATLLE.IoC.
V. Batlle.
sÉNS FALTA, m. adv. ab seguretat , perfecció,
ó certitut. Sin falta. Certé, securé , per-
fecté.
FALTAR. V. n. no teñir alguna cosa son cum-
pliinent. Faltar. Deficere , deesse.
FALTAR , haberse consurait ó acabat. Faltar.
Deficere.
FALTAR , no cumplir aIgú sa obligació ó sa pa-
raula. Faltar. Ab oliicio deficere :, datam fi-
dem violare.
FALTAR , no teñirse lo que s' necessita. Faltar.
Deesse.
FALTAR, dexar de assistir algú ahónt deu. FaU
tar. Dcserere , non praesto esse.
FALTAR , morir. Faltar , fallecer. Emori.
faltarsen' poc. f. Faltar poco, i aríim abesse,
parüm deesse.
TROBAR Á faltar, f. Echar menos. Desiderare.
FALTAT , DA. adj. destituit , com : faltat
de judici , de discurs. Falto. Destitutus.
inops.
FALTAT DE LLEY , dít del or , plata , &c. Fe-
ble. Deficiens.
FALTAT DE MEDÍS , pobre. Corto de medios.
Inops.
FALTETA. s. f. dim. Faltilla. Levis culpa.
F A LUGA. s. f. Faluca .¡ falúa. Phaselus.
FAM. s. f. Hambre. Fames.
FAM , carestía ó falta gran d'aliments , que pa-
tex aigun territori, ó pohU. Hambre. Fames,
annoiice penuria.
FAM. met. gana ó desitj vehement d'alguna co-
sa. Hambre. Fames.
FAM cANiNA. Hambre canina. Appetitus cani-
11 us.
Tom. I.
"FAM ,q6i
BONA FAM. loe. ab que s' repren al que mostra
disgust d'alguna vianda. Hambre de tres se-
manas. Hic esset tibi gratus cibus esurientí.
ESQUERDARSE DE FAM. f. V. Esquerdarse.
FER PATiR Ó PASSAR FAM. f. ú. algú par obligar-
lo á fer alguna cosa. Hambrear. Fame obs-
tringere.
FERüE PASSAR LA FAM. f. Matar el hambre. Sa-
turar!.
MATAR LA FAM. f. V. Ferse passar la fam.
FAMA. s. f. veu comuna. Fama. Fama.
FAMA , estimado y crédit de la bondat d'alguna
cosa. Fama. Existimatio.
FAMA , la bona ó mala opinió d'alguna persona
ó cosa. Fama. Nomen.
PAMA , la opinió comuna de l'exceMencia d' al-
gún subjécte en sa professió , ú art ; y axí s'
diu : métge de fama. Fama. Existimatio pu-
blica.
PÚBLICA VEU V FAMA. loc. for. PübHca voz y
fama. Vox publica , fama.
COBRA FAMA Y CÁLAt' A JÁUKER. rcf. Cofcrfl ¿Uí-
na fama y échate á dormir.
Securum tu carpe bono sub nomine somnum.
LOS UNS tenes ( tí SEN'poRTAN ) LA FAMA , í
'ls altrbs cardan la LLANA, ref. V. Car-
dar.
FAMEJAMENT. s. m. ant. V. Fam.
FAMILIA, s. f. la gent que viu en una casa
subjécta al Senyor d'ella. Familia. Familia.
FAMiLíA, i'ascendencia , descendencia, y paren-
tela d' algú. Fami/ia. Stirps , genus, fami-
lia.
FAMILIA , 'ls criats é servey d'algú. Familia,
Famuli.
fa:\ulia real, él número de personas reals que
la componen. Familia real. Regia cognatio
vel familia.
familia real, él número deis criats del Rey.
Familia real. Aula; regise domestici.
FiLL de Familia. Hijo de familia. Filius fami-
lias.
PARE de familia. Padre de familia. Pater fa-
milias.
FAMILIAR, adj. lo pertanyent á la familia.
Familiar. Familiaris.
familiar, lo que té algú d'us ó costum ; lo
que fa freqüentment. Familiar, Frequens ,
familiaris.
familiar , él criat 6 criada d* alguna casa ; ó
la persona de alguna familia. Familiar. Do-
mesticus.
familiar del sant ofici. Familiar de Sant9
Oficio. Tribunalis Sancta; Inquiíitionis fami-
liaris.
ESTIL familiar. EstUo familiar, Stilus familia-
ris , vulgaris.
FA MILI ARs, p. Fjmj/iareí. Doemones familiares.
teñir familiars. f. vulg. ab que s' pondera,
la sagacitat, la prevísió d'algú, ó lo que fa
Yyyy d'ex-
362 FAM
d'extraordinari. Tener diablo. Mira sagacitate
pollere.
FAMíLfARISARSE.v. r. Familiarisarse. Pa-
miiiariter agere.
FAMÍLf ARÍSSÍM , MA. adj. sup. Familiarí-
simo. Pamiliarissimus.
PAMiLIARITAT. s. f. Familiaridad. FarriiÜa-
riías.
FAMILIARMENT. adv. m. Familiarmente.
Pamiliarlter.
FAMÍNA. *. f. ant. V. Pam.
FAMOLENC, CA. adj. Hambrientojamélico.
Pamelicus.
AiíAR FAMÓLENC. f. Hcimhrear. Esurionem age-
re.
PAMOS, SA. adj. lo que té fama 6 nom. Fa-
moso, Pamosus.
PAMOS , perfét , excellent. Famoso. Pamo-
sus.
PAMOS, la personada grans prendas. Famoso.
E ,'regius.
FAMOSAMENT.adv.m.exceMenment. Pamo-
samer.te. Optimé , egregié.
FAMOSÍSSIM , MA. adj. sup. Famosísimo.
Fa;noíis¡>¡mus , c¿l berriíntis.
FANAL. 8. m. Far'l. Pharus , laterna.
FANAL , d'embarcació. Farol de navio. Pha-
rus.
FANALET. s. m. dim. Farolillo. Párvula la-
terna.
PANATIC , CA. adj. Fanático. Panaticus.
FANATÍSME. s. m. Fanatismo. Panaticus fu-
ror.
PANFARRÓ, NA. s. m. y f. Fanfarrón. la-
ctator , ostentator.
FER EL FANKARRÓ. f. Fanfarronear Sese inaní-
niter eífürre.
FANFARRONADA, s. f. Fanfarronada ., fan-
farronería. lactPtio, arrogantia.
m.
Lodo , barro , fango. Coenu
m.
FANG. s.
lutum.
FANG , podrit ó corromput. Cieno. Coenum.
ExiR DEL FANG. f. met. exir feiisment d'aigun
negoci difícil. Salir del ., o de un cenegal. Ab
arduo se expediré negotio.
riCARs' AL FANG , KN UN FÁNG. f. empenyarse
en algún negoci, ó empresa, de que no es
fácil exir be. Meterse en un cenegal^ atollar-
se. Rem diííicilein aggredi.
EXIR DEL FANG Y CÁURER AL BARRANC. ref.
Salir de lodazales , y entrar en cemgc.les :
Salir de lavajos, y entrar en mojados: Salir
del lodo y caer en el arroyo.
In;idit in scyllam cupions vitare charybdin.
PANGA, s. f. instrument pera fangar. Haya
Pala evolvendae terrae.
FANGAR. V. a. girar la térra d'un camp. Ha-
yjr. Pa.á terraní evo veré.
FANGAR, s. m. Uoc de fang. Lodazal. Lutulen-
tus locus.
FAN
FANGOS, SA. adj. Lodoso^ barroso. Lutu-
lentus.
FANGUEJAR. v. n. anar pe'l fang. Zanca-
jear. Lutulentas calles tereré.
PANGUERA, s. f. Lodazal. Lutosus locus.
FANTARiMA. s. f. V. Fantasma.
FANTARMA , la figura espantosa que $' fingex
per fer por á las criaturas. Marimanta. Spe«
ctrum.
FANTARMA , vísió que causa espant. Estantigua.
Spectrum.
FANTARMA , trosset de fusta que Iligat ab un
cordill , y fét rodar ab violencia, fa un sorbll
á manera de brunsit. Bramadera. Tabella
in girum ducta asparum emittens sonum.
FANTASI. s. m. ant. soldat d'infanteria. In-
fante. Pedes.
FANTASÍA, s. f. la potencia de l'ánima sensi-
tiva ó racional , que forma las imatges de las
cosas. Fantasía. Phantasia.
FANTASÍA , moviment repentí, ó impuls del es-
perit que mou á exécutar alguna cosa, séns
considerado , ni reflexió. Fantasía. Vana co-
gitatio.
FANTASÍA, ficció ó pensament elevat,com las
FANTASÍAS dcls Poetas , Pintors. Fantasía.
Ingeniosa fictio.
FANTASÍA , presumpció , vanltat. Fantasía. Va-
na e!atio.
FANTASMA, s. f. figura que s' representa ea
somnis,ó per flaquesa de l'imaginació , y
tambe' la figura estranya que causa por.
Fantasma. Larva , spectrum.
FANTASMA , l'imatge d'aigun objécte que queda
impresa en la fantasía. Fantasma. Phan-
tasma.
FANTASMA, s. jTi. 1' houie presumptuos , que
afecta gravedat. Fantasmón , fantasma. Va-
nus , eiatus.
FANTÁSTÍC , CA. adj. fingit , quiméric.
Fantástico. Imaginarius.
FANTASTic,él presumptuos, d qu' afecta grave-
dat. Fantástico. Vanus, eiatus.
FAQUÍ. s. m. Faquin, ganapán. Baiulus.
FAR. V. a. ant. V. Fer.
FAR PARVfiNZA. f. ant. V. Per semblansa.
FAR PKRD0NAN2A. f. ant. Conceder perdón. Ve-
niam daré.
FAR SEMBLANT , SEMBLANSA , Ó FAR SEMBLAR, f.
ant. V. Per mostra.
FAR. s. m. ant. fanal, ó llanterna que de nitser-
vex de guia ais navegants. Faro. Fharus.
FARAMALLA, s. m. él qu' enrahona molt y
séns substancia. Faramallero , faramallón^
faramalla. Fallax.
PARANDONIA. s. f. p. u. V. Palornía.
FARAUT. s. m. ant. V. Faraute.
FARAUTE, s. ni. interprete. Faraute. Iníer-
pres.
FARAUTE , él principal en la disposició d'alguna
cosa.
FAR
cosí. Faraute, Caput in aliquá re , primus
director.
PARBALÁ. s. m, FaJbalá ,, farfala. Ta-nia ves-
tiiim fimbrüs assuta.
PARCÉLL. s. m. Lio., envoltorio. Paséis.
PARCE LLET. s. m. Atadijo. Fascis.
PARCIN ATA. s. f. mésela de varias cosas, que
no convénen entre sí, particularment en los
menjars. B.iturrillo. Confusae inconnexseque
res ; proiniscuae dapes.
PARCIR. V. a. uniplir mblt alguna cosa, ^e-
llenar. Replere.
PARCÍT, DA. p. p. Rellenado., relleno.
PARDATGE. s. m. ant. V. Parcéll
PARDELL. s. m. V. Parcéll.
PARDELLET. s, m. dim. Fardillo. Pascis par-
vus.
PARDO, s. m. Fardo. Sarcina.
PAREDAT. s. f. ant. V. Feredat.
PARGA. s. f. ferrería. Herrería. Ferraría offi-
cina.
FARGAYRB. s. m. Forjador. Ferrarías opifex.
PARIGOLA. s. f. Tomillo. Thymus.
FARIÑA, s. f. Harina. Fariña.
PASSAR FARIÑA, f. Cerner. In cerniculo dividere.
ARREPLEGADOR DE SAGÓ, Y ESCAMPA DOR DE FA-
RIÑA, ref. Allegador de la ceniza , y derra-
mador de la harina.
Parca manus cineris, nimiüm profusa fa-
rinae.
FARIÑAS, p. V. Parinetas.
FARINAYRE. s. m. Harinero. Parinae ven-
ditor.
FARINER. s. in. ant. V. Farinayre.
FARÍNERA. s. f. iloc ahbnt se posa la fari-
ña. Harinero. Parinarinm.
PARINETAS. s. f. p. Puchen , gachas. Puls.
KARittETAS , jog de daus Renlilia. Álese ludus
sic diotus.
FARISÁIC, CA. adj. Farisaico. Farisaicus.
FARÍSEÜ. s. m. Fariseo. Pharisseus.
PARISTOL. s. m. Atril. Piuteus.
FARisTOL, DE COR. Facistol. Plutíus cantoruin.
FARO. s. m. ant. V. Pana!.
FARRAGINAL. s. m. ter it. Iloc plantat de
farratge. Herrenal, Ag.r farragine saius.
FARRATGE. s. m. Tordi, iégol, &c. en hér-
ba. Alcacel., alcacer ., herrén. Ocymum.
FARRATGE , 1' hérba que cullen éls soidats per
donar ais caballs. Forr.age. Pabulum.
FARRATJAR. v. n. donar verd á las cabalca-
duras. Forragear. Pabu'ari.
FARSA, s, f. Farsa. Fábula.
FART, TA. p. p. Harto.
FART, adj. qui ménja molt. Comi/oix , tragón.^
glotón. H-ílluo , vorax.
FART. s. m. l'acció y efécte d'afartarse. Har-
tazgo. Saturarlo , sacietas.
TAKT , vulg. ¿I manjar abundant y espléndit.
Comilona^ comilitona. Comessatio.
FAR 363
FART DE BASTONADAS, loc. Manta de palos.
Ampia fustigaíio.
FERSE UN FART. f. Darse un hartazgo. Saturari.
LO FART NO CONEX AL DF.JÚ. Tcf. El harto del
ayuno no tiene duilo ninguno. Pinguis venter
minimé miseretur.
PARTANERA. s. f. vulg. propensió á menjar
ab excés. Glotonería. Gula, helluatio.
PARTAR. V. a. ant. V. Afartar.
PARTARSE. V. r. ant. V. Afartarse.
PARTAS, s. m. aum. qui es sumament menja-
dor. Glotonazo. Validus heüuo.
PARUM. s. m. Husmo. Poetor.
SENTIR LA FARUM. f. met. advertir algún índíci
d'alguna cosa. Husmear. Subodorari.
PARUMEJAR. V. n. fer farum. Husmear. Pse-
tere.
FAS. s. f. aspicte , cara. Faz. Facies.
FÁSOL, s. m. V. Monj^ta.
FÁSOL ET. s. m. caragirat. Judía de careta.
Phaseolus.
FASOLS. s. m. p. Tinieblas. OfTicium matuti-
nuní tridui ante pascha.
PASOS, s. m. p. V. Pasols.
PASTIDL s. m. V. Pástig.
FASTiDí, met. enfado, disgust. Fastidio. Pasti-
dium.
FASTIDIOS , SA. adj. V. Pastigos.
PASTIG. s. m. displicencia , disgust , desagra-
do. Fastidio, hastío. Pastidiuin.
FÁSTiG , aborriment, repugnancia ais menjars,
ó á altras cosas. Hastío. Pastidium.
FER FÁSTiG. f. Hacer, dar asco. Pastidium
creare.
PASTIGOS, SA. adj. lo que causa fástig p ajco.
Hastioso. Pastidium creans.
FASTiGOs , met. enfados , molest. Fastidioso,
Mclestus.
PASTIGUEJAR. v. n. fer fástig 6 asco sigua
menjar, ó alguna cosa de mal olor &c. Fas-
tidiar , hastiar. Nauseam parere.
FASTiGUFjAR. met. disgustar, enfadar. Fastidiar^
hastiar. Molestiam creare.
PASTITJOS , SA. adj. molést , enfados. Fasti-
dioso. JNIoIestus.
FASTOS, s. m. p. annals. Fastos, Pasti.
FAT. s. m. Hado, Fatum.
FAT , ant. V. Fatuo.
QUI AGUAYTA PER FORAT VEU SON MAL FAT. ref.
V. Aguaytar.
PATAL. adj. lo pertanyent al fat. Fatal. Pa-
taljs.
FATAL, desgraciat , mal. Fatal. Punestus.
PATALITAT. s. f. Fatalidad, Fatum, infortu-
riium.
FATALMENT. adv. mod. Fatalmente, Pata-
lirer.
FATG. s. m. arbre. Haya. Fagus.
FATGINA. s. f. animal. V. Pagina.
PATIG. s. ra. V. Fatiga.
FA-
3<54 FAT
rATiG , él traball gran en qualsevol línea ; y
axí s' diu del estellar Hénya, qu' es un fa-
TiG. Reventadero. Improbus labor.
FATiG, pantéx. Resuello. Anhc-litus.
FATIGA, s. f. angustia. Fatiga. Anxietas, an-
gor.
FATIGA, cansaci. Fatiga. Defatigatio.
FATIGA , l'acció de fatigar. Tanteo. Retractio.
FATIGAR. V. n. usar del diet de fatiga él que
té domiiii en alguna finca. T'dníeaí'.Retrahere.
>"ATiGAR. V. a. V. Afadigar.
FATIGARSE, v. r. V. Afadigarse.
PATIG03, SA. adj. Fatigoso, Laboriosas.
PATILLEJAR. v. a. ant. V. Embruxar , fer
bruxerías.
FATILLER, RA. adj. ant. V. Bruxot, bruxa.
PATILLERÍA. s. f. p. u. V. Bruxena.
FATiLLERÍA , cosa dc poca entitat. Fruslería.
Nugse.
PATÜITAT. s. f. Fatuidad. Fatuitas.
FATUO, A. adj. Fatuc. Fatuus.
FATXADA. s. f. Fachada. Facies , frons.
FAULA. s. f. V. Fábula.
FAÜS. s. f. V. Fals.
FAUSTO, TA. adj. Fausto. Faustas, fortuna-
tus.
FAUSTO, s. m. Fausto . fasto. Pompa, fastus.
FAU8TÜ0S , SA. ajj. ant. pie de fausto.
Faustoso. F'ai.tui>sus, superbus.
FAUTOR, s. m. Fautor. Fautor, adiutor.
FAVELAR. V. n. ant. V. Parlar.
FAVONER. s. m. ant. V. Favoridor.
FAVOR, s. m. F^vor. Favor.
FAVORABLE, adj. Favorable, Secundus, pro-
pitius.
FAVORABLEMENT. adv. m. Favorablemen-
te. Ofliciosé.
PAVOREJAR. V. n. ant. V. Favorir.
FAVORIDOR, RA. s. ni. y f. ant. Favorece-
dor, Fautor, adiufor.
FAVORIR. V. a. ant. V. Afavorir.
FAXA. s. f. Faxa. Fascia.
FAXA , h qu-> usán los Eclesia'stics seculars per
cenyirse ia sotana. Ceñidor. Cinctorinm.
FAXA, la qu'es pinta ct-rca del pavinient,en
las péssas emblanquinadas. Rodapié. Fimbria
parietis.
FAXAR. V. a. Faxar. Fasciá obligare.
FAYSA. s. í. aucéii. Faysan. Phasianus.
FE
PE. s. f. virtut teologal. Fe. Pides.
FE , hérba. Heno, f^oenuni.
FE , aseveració de qu' al¿5una cosa es certa , y
axí s' diu , que '1 Notari dona fe. Fe. Tes-
tifica tio.
FE, él bon concépte y confiansa que s' té d'al-
guna cosa , y axí s' diu que s' té fe en él
Métge. Fe. Fiducia.
FEA
r» , certificació que $' dona de ler certa alguna
cosa , com : fe de vida , de batisme. Fe. Tes-
tificatio , testatio.
fe , él crédit ques' dona i las cosas per la au-
toritat del que las diu, 6 per la fama públi-
ca. Fe. Assensio.
BONA FE, bon proceiment y veritat, en los que
comercian. Buena fe. Sana fides.
fe morta. Teol. Fe muerta. Fides divina sine
operibus.
fe pública. Fe pública. Fides publica.
FB VIVA. Teol. Fe viva. Pides divina cum cari-
tate & bonis operibus.
possEssoR DE BONA FE. Poseedtr de buena fe.
Bonae fidei possessor.
POSSESSOR DE MALA FE. Poseedor de mala fe.
Malae fidei possessor.
Á FE : X fe A FE. m. adv. A la fe. Certé.
A LA BOKA FK. m. adv. candida, y sensillament.
A la buena fe. Sinceré.
DE BONA FE. m. adv. ab veritat y sinceritat.
De buena fe. Boná fíde.
DE MALA FE. m. adv. Dc mala fe. Mala fide,
fiaudulenter.
DONAR FE. f. assegurar alguna cosa que s' ha
vist. Dar fe. Fidem faceré.
DONAR FE. í. for. Certificar éls notaris alguna
cosa per escrif. Dar fe. Fidem faceré.
DONAR FE. f. donar crédit. Dar fe. Fidem adhi-
bcre.
PEAL DAT. s. f. deformitat. Fealdad. Defor-
mltas.
fkaldat , met. torpcsa , acció indigna. Feal'
dad. Turpitas.
FEAMENT. adv. m. Fiamente. Turpiter.
FEBLE, FEIBLE. adj. ant. flac, débil. Fe-
ble. Debiiis , imbeclílus.
PEBLEA. s. f. ant. V, Dcbilitat, flaquesa.
FEBRA. s. f. Calentura .fiebre. Febris.
FEBRAS. p. V. Tercianas, quurtanas.
FÉBRA MALIGNA. Fiebre maligna. Febris malig-
nans.
ENTRAR LA FEBRA. f. Entrar .¡ acometer la ca-
lentura Febrim accederé.
ERRAR LAS febras. f. Cortar la calentura. Ces-
sare febrim.
FÉBRA forta. Calentaron. Vehementior febris.
PEBRADA, s. f. Calenturon. Veliemens febris.
FEBRER. s. m. Febrero. Februarius.
FEBRETA. s. f. dim. Calenturilla. Febrícula.
FEBRÍFUGO , GA. adj. Febrífugo. Febrifu-
gus.
FEBROS , SA. adj, qui patex fébrai. Calentu-
riento., febricitante. Febricitans.
FEBROS , dlt del terreno en qu' hi ha móltas fi-
bras. Febril. Febrills.
FECES, s. f. p. ant. Heces. Feces.
FECUNDAMENT. adv. m. Fecundamente.
Foecundé.
FECUNDAR, v. a. Fecuiidar. Foecundare.
FE-
FEC
FECUNDAT , DA. p. p. Fecundado.
FECÜNDÍSAR. v. a.-Fe:uridizar. Foecundare.
FECUISiDÍTAT. s. f. Fecundidad. Fcccundi-
tas.
FECUNDO , DA. adj. Fecundo. Fcecundus.
FEDELTAT, PEELTAT. s. f. ant. V. F¡-
delitat.
PEÍSSIM, MA. sup. Feísimo. Foedissimus.
FEL. s. m. Hiél. Fei.
¡■'EL, ant. espiga de la balansa. Fiel. StatercC
Índex.
FEL. adj. ant. V. Fidel.
FEíi DE LA TERRA, hferba. Hiél de tierra. Cen-
taurum minus.
FEL soBRESiTc Ictericia , tericia , tiricia. Re-
gios morbus.
NO TÉ FEL QUE LI AMARGUE. loC. met. No tiím
hiél. Nil amari fellis habet.
■ruÁuRER ÉL FEL. f. cansarsc ; fatigarse mblt.
Echar los bofes ., los hígados. Nimis defati-
gari.
FELICí'SSíM, MA. adj. sup. Felicísimo. Fe-
licissimus.
FELICITAR. V. a. Felicitar. Gratulan.
FELICITAT. s. f. Felicidad. Felicitas.
FELIGRÉS, s. m. Feligrés. Pariscus.
FELIGRESÍA, s. f. Feligresía. Parsecia.
FBLIS. adj. Feliz .felice. Félix.
PELISMENT. adv. ra. Fclizr.-.cute. FeÜciter.
FELLÓ . NA. s. m. y f. ant. V. Falló.
FELÓ, FELÓN, adj. ant. maivat. Fellon ., fe-
mentido ^ pérfido. Nequam , períidus.
FELLONÚ. s. i. aHt. perfidia. Felonía. Perfi-
dia.
FELTRE. s. m. Fieltro. Lana compacta.
FEaIAMENT. s. m. ant. Tacció de fe.Tiar.
Estere ladura , estercolamiento. Stercoratio.
FEMAR. V, a. Estercolar. Lattificare.
FEMPTA. s. f. Estiércol., freza. Stercus.
FEMS. s. m. p. Estiércol. Fimus.
FEMBRA. s. f. ant. V. Femella.
FEMELLA. s. f. Hembra. Foeiiiiiia.
FEMELLA , en los aucélls. Páxara. Aris fos-
mina.
FEMENÍ, NA. adj. Femenino. Foemineus.
FEjMER. s. m. Muladar., estercolero. Sterqui-
liniuro.
n' hi ha un pemer. f. fam. ab que s'expré-sa
i'abundancia qu' hi ha d'alguna cosa. Hay
una parva. Ingens est copia.
FEMNA. s. f. ant. V. Duíia, fembra.
FENDRER. V. a. ant. tallar, partir. Hender.
Fiíidere.
FENEDÜRA. s. f. ant. Hendidura. Fisura.
FENELLA. s. f. ant. V. Escletxa.
FENÍGREG. s. m. planta. Fenegreco. F;\;num
grfecum.
FÉNIX, s. m, aucéll. Féni:^. Ph,xnix.
FÉNIX, met. lo raro y singular. Fénix. Phxnix.
FENOLL. s. m. V. PonoU.
Tom. I.
FEN ,6.^
FENÓMENO, s. m. Fenómeno. Phsnome-
non.
FENTAMENT. adv. mod. ant. V. Fingida-
nient.
FENYER. V. a. ant. maurar la pasta de qua
s' fa 'i pa. Hñir. Massam subigcre.
FENYER, ant. V. Fingir.
FEO, A. adj. ilétg. Feo. Fredus.
PER. V. a. fabricar, formar alguna cosa. Hacer
Paceré.
FER, acostumar, habituar. Hacer. Assuefacere.
FER, adobar, perfeccionar, com : fer una bota
bo al vi. Hacer. Perücere.
FER, arreplegar, recullir; axi' s' diu del que
capta qu' ha fet un ral. Juntar , recoger.
CoUigere.
FER, causar, ocasionar, y axí s' diu que l'ay-
gua corrompuda fa fébras. Hacer.' PaTiie^
gignere.
FER , concedir lo que s' demana , ó s' necesita,
y axí s' diu : fer una gracia. Hacer. Paceré,
concederé.
PER, congregar, convocar, com fer gent. Ha-
cer, Congregare.
PER , convenir, ser útil, ser á propósit. Hacer.
Esse ad rem.
FER, cumplir él número alguna cosa, y axí s'
diu que fa vuyt la unitat que s'ajusta á set.
Hacer. Complere.
FER, .disposar, compóndrer, com: fer la ma-
leta, FER él Hit. Hacer. Parare, preparare.
FER, donar son primer ser á alguna cosa, pro-
duhirla. H.icer. Producere.
FER, enclóurer, contenir,y axi s' diu d'un
pes ó mesura majpr, que n' fa tantas de me-
nor». Hacer. Capere , iacludcre.
FER , estar bo ú malait , y axí s' diu : ¿ que fa
fulano ? Estar bueno d malo ; pasarlo bien ó
mal. Bene valere, vel secus.
PER, expeliir del eos, com: fer un cuc. ^rrO'
jar. Expeliere , eiicere.
fer , formar ab V imaginació , ú concebir en
ella alguna cosa, com : fer concépte , fer
ens de rahd. Hacer. Eringere.
fjkr, fret, calor, &c. i-/j(;á/-/río, calor ^ &c.
Inesse , esse.
FER , imitar , contrafer , com : fer él cé^o , él
rossinyol, imitand son cant. Remedar. Imi-
tari.
FER, obrar á favor 6 contra d'al:;ií,y axí s'
diu : FEU per éll tót quant pogué. Hacer.
Pro aliquo faceré, aut secus.
FLR, opinar qu'a'gú ó alguna cosa se troba en
tal estat, circunstancias, com: fer á algú
hume ric, ferlo en Madrid. Hacer. Opina-
ri de aliquo, aut de re aliqua.
fer , plantar , com : fer cois , ápits , &c.
V. Plantar, sembrar.
fer, posar en obra alguna cosa , com : per ub
viatge , un negoci. Hacer. Exequi.
( ZzZZ fKft
366 FER
F£R , produir las plantas , en él qual sentit ss
diu que la poniera FAp5mas, qu'un arbre
fa mólt fruyt. Llevar. P'erre.
FER , traballar. Hacer. Agere , operan.
FER Acció , ú l'acció. f. Hüctr ademan. Mons-
trare , simulare.
FER ALARDE, f. fcr ostentacló. Hacer alarde.
lacrare.
FER l'aleta. f. V. Aleta.
FER ALGÚ COM QUE LI VE DE NOU ALGUNA COSA,
coM QUE NO Hi SAB RES. f. Hocerse de nue-
vas. Inscitiam affectare.
PER ALSAR LA CASSA. f. Levaníür la caza. Peras
in venatione excitare.
FER ALSAR LA CASSA. f. de la Volatería : com
FER alsar él gos una perdiu. Volar. Avem ad
volandum incitare.
FER ALTO. f. Hacer alto. Sistere.
FER ALTRA CARA. f. Hiet. Variar las circunstan-
cias d'alguna cosa. Mudar de semblante ó
color. Aliter se habere.
SER ALTRE vÉORER. f. teñir altr' aspécte algu-
na cosa. Tener otro ver. Aliuin esse alicuius
rei aspactum.
FBR ANAR. f.raóurer alguna cosa d'una part i al-
tra. Menear. Moveré.
FER ANAR. f. donar moviment 6 impuls, com
FER ANAR l'aygua una roda. Mover. Ciere ,
pellere.
FER ANAR LAS ALAS. f. Aletear. Alas motitare.
FER ANAR EL CAP. f. Cabecear , menear la ca-
beza. Caput motare.
FKR ANAR LA cuA. f. Colcar , menear la cola.
Caudam agitare.
FüR AN.-.R LAS MANs. f. Hióurerlas. Manotear.
Manus agitare.
FBR ANAR LAS MASS. f. traballar depréssa. Me-
near las manos. Opus properare.
FER ANAR TER PORTAS, f. E:har por puertas.
Ad mendicitatem redigere.
FER ANAR PER UN MATÉX CALENDARI. f. met.
Llevar por un rasero. iEqué ducere.
FER ANATOMÍA, f. V. Anatomía.
FER ANYs. f. arribar algú en cada any al día
que correspon al de son naxement. Cumpltr
años. Anniversarium diein agere.
FíR ANTS. f. haberhi anys qu' ha succehit algu-
na cosa. Hacer años, MuJtos fluxisse anno».
FER ASCO. f. V. Asco.
FER AJOi. f. met. exirli mal á algú lo que s' pro-
curaba. Echar azar. Adversara sortem expe-
riri.
F£R AYGUA. f. V. Aygua.
FER AYGUAS. V. Aygua.
FER BADALLs Y cREUETAS. f. no haber menjat res.
Hacerse cruces : estar por esta cruz de Dios.
Inctnatum esse.
F*R EL BALL DEL poLL. f. Comomerse ^ recon-
comerse. Humeros motara ad prurigiaem
scdaudam»
FER
FER LA BARBA, f. afejtar. Hacer Ja barba. Bar-
bara radere.
FER BÉ. f. beneficiar á algú. Hacer b'ten. Bene-
facere.
FKR BE. f. teñir alguna co!a bona disposicid,
simetría , adorno &c. Parecer bien. Gra-»
tum , beüum pra;ferre aspecrum.
FER COCERÍAS, f. Huccr lociiras. ínsanírc.
FF,R BÓGiT ELs ARE:iEs. f. Hacer pompa. Longi
jatéque folüs difundí.
FER BONA ó MALA CARA X ALGUNA COSA. f.
Poner buen ó mal semblante. Aliquid lato
vel tristi aspectu aspicere.
FfiR BONA CARA, ALTRA CARA, MILLOR CARA
ALGÚN NEGüci. f. met. Hacer buen semblan-
te , otro sembhnte , mejor semblante. Alio,
vel meliori modo se habere.
FER bon" obra. f. Hacer buena obra. Adiuforio
vel f-uxilio esse.
FLR BONA sb.-MBRA ú üMBRA. f. met. afavorjr
algú, y amparar á alrre, puraque ab sa
protecció sia ates ó respectat. Hacer sombra.
Übumbrare.
FBR BON d MAL VENTRHLL ALGUNA COSA. f. met.
causar gust ó desagrado. Hacer buen ó mal
estómago. Gratuin vel ingratum esse.
FER BON viURER , ALTRE VÉÜRSR. f. fer bona
cara ó altra cara las cosas. Tener buen v:r,
tener otro ver. Meliorem,alium esse ali-;uius
rei aspectum.
FER BORRA DB BOU. f. mCt.
punys.
F2R EL BOTG. f. fer Ó dlr disbarats. Loquear.
Jnsanire.
FER ÉL EOTG , EL PLAGA , ÉL XIMPLE. f. diver-
tirse axí. Loquear. Feriari.
FER LA BRIBA, f. Bribonear , bribar. Vagar!,
errare.
FER BROMA Ó BULLA, f. fam. Meter bulla. Obs-
trepere.
FBR ERUXERÍAS. f. Bruxear , hacer brujerías.
Maleficia, incantationes exercere.
FER BUGADA. f. Haccr colada. Lintea ut lixivio
detergantur parare.
FER ó FERSE BULLA AB ALGtí. f. Chulearse^
burlar. Facetiis aliquem petere.
FBR BULLIR EL CAP, l'ííNTENIMENT , EL SENY.
f. Aturdir la cabeza. Caput parturbare.
FER BURRADA, f. en él jog de cartas. Renunciar.
ín chartarum pictarum ludís chartain classis
expetltje non expon ere.
FER EL BUS f. fcr la garagara. Hacer el buz.
Palpari , adulari.
FER CALLAR LAS CRIATURAS, f. Acallar. Párvu-
los vagientes solar!.
FtR CALLAR LAS MALAS LLENGUAS. f. desmentir
aigú ab sas bonas obras ais que murmuraban
d"eil. Dar ua tapa boca. Os aiicui praiclu-
dere.
í ER
V. Fer á cop Je
FER
ffSR saK CAMÍ. f. Ir 6 irse su camino. Iter suum
tenere.
PER CAMPANA, f. fg'tar á Pescóla. Hacer novi-
llos. Scholam pra;termittere.
i'KR CAKOKS. f. posar la seda , llana, &c. en los
canons de que usan los texidors &v;. Encani-
llar. Stamen , sericun! , &c. rotse glomerato-
riae aptare.
PER Cap á al&un lloc. f. Dcir ., ir á dar.
Tendere.
i'BR DE SON CAP. f. Hücer las cosas por su cabe-
za. Uti proprio marte.
rER cAPFiCATs. f. en las vinyas. Echar de cabe'
za las vides. Mergos terrae ¡mmittere.
FER CARA, f, ais perilis , ais trabails. Arrostrar.
Oppetere.
ríiR CARA. f. resistir. Hacer cara ., frente. In fa-
ciera resiotere.
FER CARA. f. estar un edifici devant d'altre. Ha-
cer fachada. Esse é regione.
FER CnRASSAS. f. 3nt. V. Fer carotas.
FBR CiROTAS. f. Hiostrar ab las accions de la
cara lo diígusr que $' té d' alguna cosa. Ha-
cer visagei Paciel gestu alicuius rei nau-
seara ostendere.
FER CAROTAS, f. denotar ab las accions de la
cara el dr-ssabriraent, que causa algún menjar
agre , aspre , &c. Alargar los dientes , poner
los dientes largos. Cibi acerbitatem , acidita-
tem vu!rü comedentem denotare.
FER CAS. f. Hacer caso. vEstiirare.
FER AL CAS. f. Hacer al caso. P^rtinere.
FER c^STÉLLs EN l'avre. f. Hjcer fábricas
en el ayre. Vana nioliri , machinari.
FER cATií'OLS. f. fam. repaniej^ir éll vMI. Cho-
chear , caducar. Prie senio mentíj debilítate
laborare.
FER cÁuRKR. f. á algó Ó á alguna cosn; tirarla á
térra. Derribar. Stcrnere.
FBR cácREK. f. á algú de la privansa, estat,
empleo, &c. Derribar. De grsdu deiicere.
FER CENTiNÉLLA. f. Hacer Centinela. Excubias
agere.
FER CEREMONIAS, f. met. mostrar displicencia
d'alguna cosa. Hacer gestos á alguna eosa.
Repudiare.
FER cEssid DE béns. f. Desamparar sus bienes.
Bonis cederé.
FER cÓFis Y Maris, f. fam. Hacer mangas y cabe-
zones. Arbitrio suo disponere.
FER coLLACió. f. Hacer colación. Coenulam su-
niere.
FER COM QUE SE LI HA OLVIDAT. f. fingir algÚ
que Sí li ha olvidar alguna cosa. Hacerse
olvidadizo. Oblivionem aflectare.
FER COM QUE s' VOf., FER ALGUNA COSA. f. fer
mostra ó acció de feria , coin : feu co.íi que
s' voL PEGAR Á ALGÚ. Amagar , hacer adc
man. Ostentare.
r^R com Qui Mo Ho sab, com qui no hi sas res,
FER ,q6r
COM QUE 14 vfc DE Nou. f. HacersB de nuevas.
Notum quasi inauditum admirari.
FER COM QUI NO Ho VEu, f. V. Fer éls ulls
grossus.
FER COMPARES Y COMAiES. f. V. Per cdfis Y
mófis.
FER cÓMPTB. f. V. Perse cómpte.
FER COMü. f. V, ConiÚ.
FER CONFERENCIA, f. V. Conferencia.
FER COP. f. V. Cop.
1 KR .{ COP üE PUN'YS. f. met. fer depréssa.
Harbar, Pestinanter conficere.
FER COP DE PUNYS. f. V. Fer punyadai.
PER ÉL COR FORT. f. V. Cor.
PER CORRER, f. Tobar. Correr., limpiar , saltear.
Surripere.
PER CORRER, FER CORRER LA VEÜ. f. díVulgar.
Echar ó soltar la voz. Vulgare.
FER CORRER LA TEu. f. donar veus. V. Donar
veus.
FER CORTESÍA, f. V. Cortesía.
FER DE COS. f. Hacer del cuerpo. Ventrem exo-
nerare.
FER LA COSTA, f. pagar per algú. Hacer la costa.
Pro aliquo solvere.
FER LA COSTA, f. met. posap ils medis perqué
algú conseguesca alguna cosa , ó fer lo que
tocaba á altre. Hacer la costa. Pro aliquo
operara impenderé.
TKR LA COSTA, f. met. mantenir un sol la con-
versació, ó ser l'obje'cte d'élla, ó de la mur-
muració de tóts. Hacer la costa. Collo»
quutionis obiectum esse vel in ea primas
agere.
FER cRiATURADAS. f. V. Per Hojadas.
FER DE CRIATURA. V. Fer uoyadas.
FiR CRiT. f. dirse móit. Sonarse. Vulgarf,
FER CRiTs. f. Dar voces , dar gritos , vocear.
Vociferari.
FER cüLCUsiTS. f. Cusir \, haczT culcusidos. Pra-
vé , ¡nepté suere.
FER SON DEBER, f. Haccr SU dcbcr. Officium
explere.
FER ÉL DESENTES, f. Darse por desentendido,
hacerse momo. Se inscium, igiiarum simulare.
FER DiNBRs. f. procurarse'ls venend ó empe-
nyand alguna cosa. Hacer quartos ., dir.eros.
Numraos industria com.parare.
FER DOXAR TÓMS Ó VOLTAS i AL&UNA COSA. f.
Rodear ., voltear. Circumagere.
FER DONAR UN suRT, f. Sobresaltar. Subitáneo
terrore percellere.
FER DRET. f. ant. acudir en justicia. Acudir en
justicia. Apud ludicem aliquem convenire.
FER ÉL DROPo. f. no fer res, no voler traballar.
Haraganear. Otio diíluere.
i ER DURAR , ; ER ALLARGAR, f. gastar poC
d'alguna cosa , anarla estalviand. Endurar.
Pareé insuniere.
FER íco. f. fers' alguna cosa notable y digna
d'a-
368 FER
d'atenció y reflexíó. Hacer eco, Intentum
aiiimuro reddere.
íER iMBüTs. f. parlar enibrassat. Tartagear^
tartaltar ^ rozarse. Balbutire.
IBR SNCANT. f. véndrcF en encant. V. Encane.
¥IR ENCANT. f. fam. met. posar séns órde y
esbarriars mólts trastos ^ roba &c. en un
lloc. V. Esbarriar.
IBR ENTRAR, f. fer ficar una cosa dintre d'altra
introduirli ab forsa ó violencia. Entrar. In-
trudsre.
Fkr k.\trar. f. fer cábrer móitas cosas en poc
lloc , coni mokas Uetras en una ralla. Miter.
Infaroire.
fkr escanualls. f. fam. Hacer aspavientos^
halaracas. Levl de causa terrore concuti.
FER ESCARABATs. f. escn'urer sens órde , ni bo-
na forma. Garrapatear. Litíeras vel lineas
Tarié circumflectere.
f BR ESCARNÍ , Ó EscARNOT. f. Escarnecer. Sub-
sanaare.
FER ESCLAíiTS DB RÍURER. f. Dar curcaxadas.
Soluto risu ridere.
FíR KscuMA. f. Espumar, Spumare.
FBR tsPEciE, f. aot. fer cop, fer novedat. Hacer
armonía De re insuetá , nova rairari.
JKR ESQUELLOTS. f. Da) Cencerrada. Tintinna-
bulis obitrepere ad vidui nuptias.
FER ESTAR Á RALLA, f. Tcmr íl raya. Conti-
nerc.
JER ESTUBi EN ALGUNA COSA. f. obrar ab arf,
reserva , ó rcíLxíó acírca d'ella. Hacer esta-
dio de alguna cosa. Caute se gerere.
FER ESTUDIAR, f. uiantenif á algú en lo temps
de sos esrujis. Dar esíudios á alguno. Aücul
ut litterarum studiovacet, necessaria prae-
bere.
íKR EXEMi'LAR. f. exécütaf h\ primer algu.ia
acció qu'altres imitan. Hacer exetnplar. Pri-
müm aliquid eficere.
FER EXERcici. f. V. Exércici.
FER l'exercici. V. Exércicí.
Fer exir á algú los colors á la cara, f.aver-
goiiyirlo. Sacarle los colores á alguno:, ponerle
á alguno colorado. Faceré ut quis erubes-
cat.
FER £xiR DE TINO. f. Desatinar ., desatentar.
Perturbare , confundere.
FER EXIR DE MARE. f. utiet. SacüT de madre.
Faceré ut aliquis extra se feratur.
FER falta, f. V. Falta.
FER FARUM. f. V. Parumejar.
FER FÁSTIG. f. V. t'ástig.
FER FE. f. V. Fe.
FER FER. f. Ordenar que s' fassa alguna cosa,
com FER FER un vestir. Mandar hacer. Ali-
quid agendum prescribere.
FER FER LLOC f. apartar la gent qu'está apilo-
tada, perqué passe algú pe'l initg d'élla. Ha-
cer calle. Coníluentem turbam dividere.
FER
FER FÉREDAT. f. causar terror , espant. Meter
grima. Horroreni incutere.
FER FJiREDAD. f. admirar, espantar; y axis'
diu : FBYA FEREDAT la gent qu' hi habla. Ser
una fiereza. Mirum esse.
FER FERMANSA , FIANSA. f. V. Fíansa.
FER FfiSTA. f. no traballar. Hacer fiesta, Fe-
riari.
FER FÉíTAS. f. fer 3 algú jogs , ó dirli parau-
las ili^oiijéras per captarli la voluntat. Cocar,
Palpari.
FER FESTAS. f. acariciar, agasajar. Hacer fiestas.
lilandiri.
FER FÉSTAS. f. afalegar , acariciar , com se sol
fer a las criaturas. Popar. Biandiri.
FER SON fíüt. f. Hacer su hecho. Quod sibi con-
venit patrare.
FER FETOR. f. V. PetOr.
FER SAs FEYNAs. f. vulg. fer dc COS. Hacer sus
menesteres. Ventrcm exonerare.
FER FiCAR EN UN FORAT d'aRANYAS. f. met.Afe-
ter en un zapato. Aiiqueni verbis terrere.
FER FiGA LA íscoPETA. f. Dar higa la escopeta.
Ignem catapultan! non concip^-re.
FER LA FíGA. f. met. joc. Dar higas , hacer la
higa. Digitum intra dígitos ostendere.
FER LA FtGüERETA. f. posarse de cap á térra y
"Is peus en l'ayre. Ponerse de cabeza : estar
de cabeza. ínnitendo espite terrae reüquum
Corpus sursum protendere.
EER FíGUBA. f. V. Figura.
FER 1 iGüRAS. f. fer gestos ridículs. Hacer ges'
tos. Mimum agere , gesticulari.
FER FIGURAS, f. burlarse d'aigú, féndli gestos ri'
dículs. Cocar, hacer cocos. írridere.
FER FiLS. f. éls licors. Hacer madtxa. In fiia
defluere.
FER FOG. f. encéndrel'. Encender lumbre. Ignem
accendere.
FER FOG. f. disparar Tartillería, l'escopeta &c.
contr'algú. Hacer fuego. Tormentuní belü-
cum , catapultara in aliquem explodere.
FER FORTOR. f. Trasminar. Vehementer redo-
leré.
FER FOSCA, FÓscoR, f5squedat. f. Estar ó ha-
cer obscuro. Nocteni caliginosam esse.
FER FRESSA. f. V. Fressejar.
FER FRESSA. f. te'rrit. V. Fer soroll.
FEK. FRETURA. f. V. Frctura.
FER FUGiR. f. Ahuyentar. Fugare.
FER. FUGiR. f. apartar. V. Apartar, fer fer lloc.
FER FUGiR. f. esquivar. V. Esquivar.
FER FLGiR LA SON. f. Espantar el sueño. Irre-
pentem somnum excutere.
FER FUM. f. Hacer humo. Fumum moveré.
FER GALA. f. V. Gala.
FER GALA DEL SAIilDE.NITO. f. V. Gala.
FER LA GARAGARA. f. V. Fer el buS.
i-ER ÉL GASTO, f. Hocsr ti gcisío. Sumptus , ex-
pensas faceré.
FEK
FER
FBR. GRACIA f. condonar , no exigir d'aigú tibt ó
part del que debía satisfer, suportar, exécu-
tar &c. Hacer gracia. Condonare.
FER. íl guapo, f. mostrar valentía. Guapear,
¿trenuuin se iactare.
fER GUARDA, f. Hacer guarda, Excubias age-
. re.
FfiR GUERRA , Ó LA GUERRA, f. HaciT guerra , ó
la guerra, Belkini gerere.
FER GUERRA, f. mct. oposarsc á altre ab efica-
cia , per iüjpedirli algún intent ; anar contra
d'algü. Hacer guerra. Insidiar!.
FER GUERRA, f. met. iT.olestar l'interior aignna
passió , especie &c. H^cer guerra, Angere,
urgere.
FER harmonía, f. Causor estrañeza , hacer ar-
tnonú:, Mirum , novum videri.
FER HERBATGE. f. ant. Forragear, Pabulari.
FER HEREU. f. Nombrar heredero. Haeredem
instituere.
FER HONRAS, f. fer á alfiú demostracions d'apre-
ci, estimació &q. Hacer honras, Honore affi-
cere.
FER l'impossible. V.Impossible.
FER iMPRESsió. f. V. ímptessió.
FER ÉL JAS. f. met. disposar las cosas per con-
seguir algr.n intent. Mullir. Parare.
feR joo. f. fer simetría, correspóndrerse dos ó
mes cosas entre si. Jugar. Ljncordare , con-
venire.
FER joG. f. proporcionarse una cesa ab altra.
Hacer juego ,, jugar. Responderé , alicui rei
aptari.
FER JUSTICIA, f. obrar respecte ais altres confor-
me á ella. Hacer justicia. lusié in aliós se
gerere.
FER JUSTICIA, f. d'algun reo. Ajusticiar. Cap'iús
supplicio afticere.
TERLA. f. faltar algú á lo que debia. Hacerla.
Defncere.
FERLA BONA. f. ¡róníca, ab que s'expressa qu'al-
guna cosa s' ha exécutat ó ha resultat en
dany G'aigü ; contra lo que s' desitjaba ó
«'esperaba. Hacerla buena, Perbelié se ge-
rere.
FER LLAMPEGs. f. Relampaguear, Fulgurare.
FER LLÁSTiMA. f. Dar lástítita, Ad miserationem
moveré.
JTER LLEVADA, f. V. Pujar, muntar.
PER LLiGA. f. unirs' alguns per algún fi. Li-
garse. Fosdus inire , se foederare.
FER LLIGA Á PART. f. Hacer corro aparte, Ab
alus secedere.
FER LLiT. f. Hacer cama. In lecto decum-
bere.
FER EL LLIT. f. Hacsr lo Cama, Lectum «ter-
nere.
FER EL LLIT. f. las donss parteras. Echar las
pares. Secundas ei^undere.
FER LLcc. f. apartarse d'algun lloc , desocupar-
Tom. I,
FER .r,69
lo per violencia 6 per manament. Hacer
plaza. Locum expediré.
FER LLOC. f. estre'nyers' él qu' ocupa algún
lloc, per qu' hi puga cábrer algú altre. Dar
lugar, Locnm praebere.
FER LLOC. f. exirü' aiguns d' algún lloc; dexarlo
desocupat. Despejar. Locum vacuum relin-
quere.
FER LLoc. f. cedir á altre algú 'i lloc qu'ocupa
Dar el lugar, Locum alicui cederé.
FER LLOC i, desembrassar algún lloc perqué
puga cábrer en éll alguna cosa. Hacer lugar.
Locum daré.
FER LLUM. f. Alumbrar. Lucem pra;fsrrs, ¡Ilu-
minare.
FER MAGARRUFAS. f. fer féttas. Mimar ,¡ cocar.
Blardir:-.
FER M/.L Ó r.iALAMENT. f. cxécutar malameat
alguna cosa. Hacer mal, Inordinaté , inepté
aliquid ag'!re.
perma:,. f, obrar perversaraent. Hacer mah
Mais agere.
PER r.iAL. f. alguna part del eos. Doler, Do-
leré.
FER MAL. f. danyar 6 ser nociva algún» cosa
Hacer mal. Nocere.
PER MAL. f. ferir, maltractar; axí s' diu: qu'
una pédra cayend ha fet mal á algú. Lasti-
mar , maltratar. Lasdere.
FBR MAL Á ALGÚ. f. impedir, danyar á algú en
alguna pretenció , en la consecució d'alguna
cosa. Hacer maltercio , desayudar. Üíficere.
PER MAL ALS ULIiS Ó i LA VISTA, f. ab que s'cX-
plica '1 dany que causa á la vista la llum
móit activa. Quebrar los ojos, Oculos ferire.
FER E'.ALA CARA , Ó CARA DE BNÍADAT. f. Pomf
gesto. Asperum exhibere aspectum.
FER MALA CARA. f. met. trobarse en mal estat al-
gún asiurnto, negoci, &c. Estar ^ ponerse
de mal semblante. Res in peius ruers.
FBR mal' obra. f. Hacer mala obra, üfficere,
impedimento esse.
FER MALEÉ, f. opatllar , malméitar. Echará
perder , malbaratar, Disperdere.
FER MALEE, f. destruir . dissip2r éls béns &c.
Malbaratar , malrotar , marroiar. Dilapi-
dare.
FER MALBÍ *L CALSAT , EL VESTIT. f. V. Espat-
liar.
FER MAL DE COR. f. V. Femc mal él cor.
FER LA MALETA, f. H.iccr la m.üita, Viaticum
parare.
FKR MALVAS, f. fam. ser enterra!. Hacer ¿oáo-
ques, Humatum esse.
FER ÉL MANCO, f. fingir impedíaient en algún
bras ó ma. Manquear, Mancum aiJere.
VER Í5L MáNDRA , ÉL DRopo. f. Haraganear.
Otio se tradere.
FKR MANSió. f. Hacer mansión. Manere.
FER MARRADA, f. V. Fer i5f;da , fer vojta.
Aaaaa yak
370 FER
FEíi M3LLA. f. met. causar novedat,fer im-
prcísió. Hacer mella. Perccllere.
TBR MEMORIA, f. fcT recoFtlar á algú d'alguna
cosa. Hacer me^noria , recordar. Memoriam
excitare.
FER MüMORiA. f. recordarsc ó procurarse recor-
dar de alguna cosa. Traer á la memoria., ha-
cer memoria. Recordari , iu meiiioriam revo-
care.
FER MENció. f. Hacer msncien. Memorare.
FER MERCÉ, Ó MERCES. f. Huccr merced 6 mer-
cedes. Honores vel beneficia conferre.
PER i\i¿s Qi-'E i)' HOMK. f. Hdccr niüs que honi-
bre. Supra honiinem agere.
FER MIlíAS , miL MICAS , Ó MICAS Y BOCIMS. f.
Ha:er aúicos. In fr;:sta secare.
FER MiRACLES, f. Haccr ivHagros. Miracula
patrare.
FER MiRACLEs. f. e.xécutar algú alguna acció
bona , superior ó d'un modo mes exceMent
de lo que d'éll s'espcraba. Hacer milagros.
Miriíicé operari.
FER MísT«Ri. f. exagerar las cosas ab paraulas
obscuras. Hacer misterio. Arcana vánditare.
PER MiTj Die. f. Dúrniir la siesta , sestear.
Somnum meridianum capere.
FER MON Nou. f. iutroduir aJgun nou us. Hacer
uso nuevo. Novam consuetndinem invekere.
PSR EL MORT. f. Haccr la mortecina. Mortuum
se simulare.
FER MovíMENTS Ds MANs. f. móurer las mans.
Manotear. Manus moveré.
fern' alguna, f. fer alguna malif^ta. Hacer
algún mal recado. Rem inofficiosam pa-
irare.
FERNK MAL KL COR. f. Dar iuala espina, Malum
ali;iuod prasagire.
FER SON NEGOci. f. Hüccr SU «egocio. Qufe sua
sant quaerere.
HER NET. f. acabar lo que s' tenia. Hacer flux,
dar finiquito, Omnia dissipasse.
FER NiT. f. Híicer noche, l'ernoctare.
FER Niu , ó 'l Niu ÉLS AUCELLS. f. Nidificar.
Nidificare.
FER NOSA. f. Embarazar, impediré.
FER NovEDAT. f. mudar resiií tí US que s' seguía
en alguna cosa. Hacer novedad , innovar.
Innovare.
FKR NOVEDAT. f. causar estranyesa alguna cosa.
Hacer novedad. Novuní vel exoticum v¡-
deri.
FER NOVADAS, f. Niñear., muchachear. Puerum
agere ; pueri more se gerere.
FER NtjMERo. f. HacgT número. Numerum au-
gere.
fern' una TROMPETA, f. dlf alguna cosa al que
• no sab guardar secrét. Dar un quarto al
■pregonero. Prseconsm conducere.
FER OLOR. f. Dar olor , oler. Odorem emittere,
spirare.
FER
FER OMBRA. f. impedir la llum. Hacer sombra,
Obumbrare.
FER OMBRA. f. met. impedir á altre que Huesca
'1 que té mes me'rit ó habilitat. Hacer
sombra. Obscurare.
FER LOS opb. f. ant. V. Per el gasto.
FER oRELLAS DE MERCADER, f. Hacer orejos de
mercader. Surdum agere.
FER L'ORNI, BN JOAN DE TARRAGONA, ÉL TONTO.
Hacerse memo. Se aliquid non inteliigere si-
. tiiulare.
FEK oáCAS. f. en algún' espasa, ganivet, &c.
Mellar. Decurtare.
FKR ous. f. éls aucélis y altres ovíparos. Aovar,
Ova edere.
FER OYS. f. vulg. V. Fer fa'stig , fer asco.
FER LA PALA. f. vu!g. engañar ab dissimulo y
habilitat. Meter la pala. Aliquem versuté
circumvenire.
FER PAMPALLuoAs. f. fér sombra aigú, posandse
davant del lium y movcnds?. Hacer sombra-
jes. Vaga umbrá lucem obtegere.
SER PANSA, f. la pared. Hacer barriga , hacer
comba. Parietem e.xteriüs eurvari.
FER PAPER, f. met. fer ligara. Hacer papel. Spec-
tabiiem esse.
FER SON PAPER, f. met. Haccr su papel. Probi
suas partes agere.
FER PAPER , ó 'l Paper, f. fiogir hh alguna co-
sa , ó representar á altre ai viu. Hacer papel
6 el papel. Aliquem aprime referre.
PER PARTS, f. dividir alguna cosa, repartirla en-
tre varios, (5 pera diferents usos. Haccr ra-
jas. Dividere , distribuere.
FER DE SA PART. f. Hacer de su parte. Pro sua
parle agere.
FER PASSAR AB RAHONs. f. Dar con h en>reteni-
da. Bofia verba daré.
PER PAssAR MALA visíA. f. tractar mal á algo,
espec'alment éls marits á las mullers. Dar
mala vida, íniuriosé , indigné tractare.
FER PATRiMONi. f. al qu' ha de re'brer éls sa-
gráis ordes. Constituir patrimonio. Alicui sa-
cris ordinibus initiando de suis bonis con-
gruam sustentationem asserere.
FER pÉNDRER COS. f. cspessir algun líqnid. Dar
cuerpo. Densare.
FER PERORE "l judici. f. causar estranyesa
alguna cosa persa irregularitat. Quitar el
juicio. Admiraticnem ciere.
FER PERDRKR l'afjció. f. Desaficionar. Ani-
mum abalienare.
FER PÉRDRER l'eNTENIMENT , ÉL JUDíCl. f.
cauíar alguna cosa gran novedat y estranye-
sa. Quitar el juicio., volver á uno loco. Extra
mentem rapere.
FER PBSíiGoi-LAs. f. Hacev cosquillas. Titilla-
tiones ciere.
FER PETAR, f. trencar , rómprer , com él vént
un arbre. V. Rómprer.
FER.
FER
FER PBTAR. f. faiii. menjar s' alguna cosa.V. Per
eró xer.
rjKR PETAR , FSR PETAR Á TERRA, f. Derribar^
abatir. Evertere , diruere.
FER PETAR EL EUET , XURRIACAS , FONA , &C.
f. Chasquear. Crepkum edere.
FER PETAR LA CLACA. f. joc. Garlar. Garri-
ré.
FBR PETAR LAS DENTs. f. Dar diente con diente,
dentellar. Den tire.
FER PETAR ÉLs DiTs. f. Castañetear. Extremis
digitis crepitare.
FER EL PETÉRRÉLL. f. Hacef pucheTos. Flctum
cieri.
FER PiTS Y LLOKSAS. f. V. Fer cófis y mdfis.
FER PLASSA. f. fer lloc. Ha:er plaza. Locum
expediré.
FER ÉL PLE LA LLUNA . f. Llenar la luna. Lu-
nain omnino illumirlatam apparere.
FER POBRE , FER TORNAR POBRE, f. V. EmpO-
brir.
FER POMPA, f. fer vana ostentació. Hacer pompa.
Ostentare.
FER POLS. f. móurerla , alsarla. Levantar pol-
vareda. Pulverem ciare , excitare.
FER POR. f. atemorisar. Poner miedo. Metum
incutere.
FBR POR. f. consternar, horrorisar, com se diu
d'una gran tempestat. Causir espanto. Ter-
rere.
FER pbR. f. causar recel , suspica , temor. Dar
miedo. Metum iniicere.
FER p5r. f. ateniorisar á las criaturas , propo-
sandlos alguaa coaa capas dVspantarlas. Po-
ner miedo. Terrere.
FKR p6r , SER COSA QUB FA POR. f. causar algu-
na cosa gran aJiTiiració per sa irr-gularitat.
Asombrar., pasmar^ ser cosa que asombra^
que pcísma. Mirum esse.
FER POR. f. met. ab que s' pondera l'exces d'al-
guna cosa en sa línea. V. Ser un judici.
FBR PUJA ó PUJADA. í. dit regularnient del preu
de las cosas. Subir. Augeri.
FER PUNTA, f. ais iostrunients de ferro, com
son ganivet, llanseta , i&c. Apuntar. Acue-
re.
FKR PUNT. f. en la lectura. Hacer punto. Clau-
sulam vel orationem finiré.
FER PUNTAS f. oposars' a' altre, prociirand aban-
sarlo en lo que soMicita 6 intenta. Hacer
punta. Sese palam alicui opponere.
FSR QUARESMA. f. Hacer quaresma, Quadrages-
, simales ritus observare.
FER QUARTos. V. E^cotteraf.
FER QUEDAR WENTIDER. f. Sacar mentiroso.
Aliquem mentitum fuisse ostendere.
FER RASGOS, f. ab la ploma. Rasguear. Liberiíis
calami ductus eífingire.
HER ENs RATiojíis. f. fauí. Hactr sus mementos.
Reputare.
FER 5-71
FER RELACió. f. referir, contar. Hacer relación.
Narrare , referre.
FER RELACió. f. fer allusíó , referirse. Hacer
relación. R.eferri.
F£R REPUNT. f. cn la Toba. Pespuntar'., coser,
labrar de pespunte ; hacer pespuntes. Retrac-
ta acü ñli ductum continuare.
FER RETIRAR, f, obügar á alga á que se retire,
ó lepei iirlo. Retirar. Reücere , repeliere.
FER RESTO, f. ' CU él jog. Huccr rcsto. Certam
pecunianí ludo spondere.
FER RÍURER. f. excitar alguna cosa á ríurer.
Dar risa. Risum moveré.
PER RÍURER. f. iron. V. Donar ganas de ríurer.
FER RONDA, f. V. Fer volta.
FER RUMM. f. fer una pluja molt menuda. Mo-
lUznar , molliznear , rociar. Tenuiter pluere.
KíR SAEEii. f. V. Saber.
FBR SAc Y SOGA. f. met. Haccr cera y pábilo,
Facili ad nutum aliquem trahere.
FER SAS FEVNAS. f. V. FcT de COS.
FER. SENAS, f. mct. Eckar suerte. Faustam sor-
te m experiri.
FER SENTENCIA, f. Sentenciar algitn plét. Dar
sentencia. Senté ntiam ferré.
FER SENTENCIA, f. d'alguu rco. V. Per Justicia.
PER SEN7AS. f. Haccr señas. Significare.
FER S8RVET. f. V. Servir.
FER EL SERVE Y. f. Mil. Haccr el servicio. Offi-
cium implere in militiá.
FER LA SEVA. f. V. Fer son fét.
»ER DE LAS sBVAs. f. Haccr de las suyas. Pro
vel de more suo acore.
flR kh SOBRESCRIT d'aLGUNA CARTA, f. Pontr
el sobrescrito , sobreescribir alguna carta,
Superscribere.
FER SOMBRA, f. V. Fer ombra.
FER soróll. f. Hacer, meter ruido. Obstreoere.
'rER soRÓLL. f. met. causar admiració ú nové-
dat ab alguna acció , ostentaci.di , ú particula-
ritat. Hacer ruido. Pamam vel admirationein
moveré.
KEK. SORÓLL DE PEUs. f. Triscar. Obstrepere.
FKR EssAS. f. anar de tort él borratxo. Andar
formando eses: ir hecho una ese. Titubare
gressú.
FER suAR. f. costar una cosa molt traball , tejiir
molta dificultat. Hacer sudar. Improbo labo-
re torquere.
FER TALUs LA PARKD. f. Relexar. Crassitudinem
parietis mirui.
FER TAP TAP EL COR. f. V. AusT, báírfr el cor.
FER EL TATO. f. vulg. Hacer la acechona. Clara
explorare.
FKR TÉMP?. f, haberhi témps qu' ha succehit
alguna cosa. Hacer tiempo. Diu efse; multuin
temporis efluxisse.
FER TKí.iPs. f. esperar qu' arribe "1 témps desti-
na! per algún efecte. f/accr hora, hacer tiem'
ps. Tempus expectare.
FER,
375 FFR
tSR T8MIR Ó SSTAR PBU A ROTLLO. f. HuCer
tstarádtber atener á raya. Ad iustum aequum-
ve seryandum adigere.
r*R TfiNTiNAS. f. Hii:er pinicos , pinos. Pede-
■ tentim sensimque prima vestigia figere , ten-
tare.
riK. te5timo:íi. f. Atestiguar. Testificari.
íiR TiKETAS. f. vulg. v joc. V. Vomitar.
rsR TOMBORELLAS. f. Dar tumbas. Cápite térras
innitente corpus volvere.
FiR TORNAR BER.MKLL. f. él ferro ú altrc metall
en la fornal. V. Bermeil.
íER TORNAR BOTG. f. V. F<iv pcrdrer I'enteni-
ment.
FER TORNAR KOTJ Ó LAS GALTAS ROJAS Ó BER-
MKLLAS. Sonrcxar. Facera ut aliqais rubore
■'suílundatuv, ut eruhescat.
TER TORNAS, f. créxer , aumentar: lo que s' diu
recu!arment de las viandas. Cundir. Aui^eri.
F£R TORTA, f. V. Per ronda , ter marrada.
FER Á TOTS. f. met. joc. acabar éls diners. V.
Fer net.
FER Á TOTS. f. en él jng de cartas. Arrastrar.,
triunfar. Victricem chaitam luscrlam expo-
ner?.
FER TOTS UN PENSAMENT , UN MATÉS PKNSA»
jviKNT. f. Encontrarse coa ¡os pensamientos.
Cssu consentiré.
FER TRAPASSERÍAs. f. Tropacsor. Fraudibus
agere.
FER TRASTOCAR, f. V. Fcf pe'fdrcr l'enteniment.
FER TRAVETA. f. Armar una zancadilla , ec/jar,
dar un írafpié. Supplantare.
FKR E^ TRAVDOR. f. fingirse algún mal per es-
cusarse de traballar. Hacer la de rengo. JEgú-
tudinem simulare.
FER TRÍcvAS f. Hacer treguas. Inducías ínter
aiiquos esse-
FER TRO. f. V. Fer sorbll , en son significar
metafóric.
FER TRONS. f. Hacer truenos. Tonare.
FER TROssos. f. Hacír pedazos. Confríngere , in
frusta dividere.
PER TUF. f. tuí-jj ar. V. Farumejar.
lER i.'uLLET. f. Hacer del oj«, Connivere.
FER RLS ULLS GRossos. f. mct. HaccT la vista
gorda. Se non vidisse simulare.
FER ELS ULLS PAMPALLUGAS. f. Hocer los OJOS
telarañas. Caligare.
FER ÉL VASAMUNDO. f. V. Vagamundejaf , fer
él dropo.
FER EL VAGARRO. f. Holgar , haraganear.
Otiarí.
FER LA VIDA. f. donar menjar. Hacer el pico , el
plato., el papo. Alimenta prasbere.
FER VOMITAR, f. met. fer tornar á aigú una cosa
que iiabia pres,óque tenia indegudament.
Hacer gormar. Ad reddendum cogeré.
FER SA VIA ó SON CAMÍ. f. Ir Ó trsg tu camino.
Suam viam sequi.
FER.
FER UNA BACAYNA. f. Descabezav el sueño. Dor-
mitare.
FSR UNA CAl'A MAL TALLADA, f. Dar Un COrte,
Utroque disceptantium in aliquo cedentí
iitem componere.
FER UNA CATXA. f. V. Envídar de fals.
FKR UNA CLAU FALSA, f. V. Fols.
FER UNA CRIDA, f. V. Crida.
FER UNA \ñ:x.\. í. dispüsar un Unfgat á favor
d'algü. Mandar , hacer una manda. Aliquid
aiicui legare.
FKR UNA MÚSICA, f. Dar música. Musicis con-
centibus aiicui obscqui.
FER UNA PAS8ADA. f. en la mitja. Dar , echar
una vuelta. Nodulos in tibialibui texendis
circumducere.
PER U»A PASSADA , U» JOG , VH PARELL DB JU-
GADA» , DE JOGS , DE PASSADAS. f. Echar Una
mano., un par de manos, integrara semel,
bis, luíioueni.
FüR un'aposta. f. Apostar. Spondere.
FER UN BÚT. f. met. enfadarse , irritarse. Saltar^
saltar tan alto. Veheni^nti iiá excitarl.
FER UN BRÍNDis. f. V. Brindar.
FER UN cABussó. f. V. Cabussó.
FER Ulf EBIFlCI. f. V. Edlficí.
FER UN EíBoRA.-íc. f. Disgarrar ; hacer un
desgarrón. Disrumpere.
FER UN FART DE LLEsYA. f. Djf Una tunda de
palos. Iteratis fustls ictibus tundere.
FBR UN FLAC SERVET. f. Hactr un fluso serv't-
cio. Damnum aiicui inferre.
FER US GUANT. f. Eckar un ¡uante. Eleemosy-
nam colligere ad pium opus, vel ad a!i:ui
subveniendum.
FER UN PALM d'aurellas. f. oír ab mblta aten-
ció. Abrir tanto el oido. Aures erigere.
FER UN PALM DE MORROS, f. vuIg. dit del que
está enfadat ó res-jiitit contr'algú. Esiar con
tanta geta. Torva facíe aiicui se iratum os-
tendere.
FER UN pROPi. f. enviar á algú á portar alguna
carta , noticia» &c. Despachar un prtpío.
Tabellarium mittere.
FER UN sarr(5 de BASTONADAS, f. Dar Una
manta de palos. Fustigare.
PER UNS ULLS '. FER UNA VISTA : FER UNS ULLS
coM UNAS TARONjAs f. Echar el ojo , echar
tanto ojo. Intentis oculis ¡nspicere.
Fsh UN TRENC. f. trancar él cap á algú. Desca-
labrar. Caput frangere.
í ER UN VAHí TOT. f. CU jog de cartas. Echar el
resto. Oinnem pecuniam ludo committe-
re.
FER UN VAHí t6t. f. met. emplear tots los
esfórsos, no perdonar á gasto. Echar el resto.
Omnia media adiiibere ; nulli parcere im-
pensne.
FER VAHí TbT. f. V. FsT Un vahi tct.
FER VENIR , FBR VfiNIK. ££. f. «Comodaf UHS
CO-
FER
cosa de manera que vinga justa á altra.
AjusUir. Aptara.
PER VENIR Á LA MEMORIA, f. Recofdar. MeiTio-
riam excitare.
fí;r vemr gan/.s de ríurer. f. irón. ab que s'
nota la ridicul'^sa de lo que s' veu , ou &c.
Dar gani de ¡eir. RiíUin moveré.
FER VENTOsiTATs. f. Vetitoseursi , ventearse.
Ventum expeliere.
FER VÉÜRER, FER VÉó'RER CLAR. f. met. COH-
véncer á algú ah rahons evidencs. Poner dc-
■ ¡ante de lus ojos. Ob ooulos poneré.
FER vówiT , FKR vo!\in'AR. i', ser iiiólt asquero-
sa, bruta alguna coáa. Djr asco. Nauseam
creare.
FER \dMiT. FER VOMITAR, f. uiat. Ser una co'a
indecent, fastidiosa, despreciable &c. Provo-
car á vómito. Nauseam moveré.
FER VOLTA , RUNDA, MARRADA, f. Rodiat. C'lT'
cumire , per circuitura iter faceré.
FER xocoLrATE. f. V. Xocolate.
NO FER EMBüTS. f. parlar ciar, dir Ilibrement
son sentir. No morderle los labios. Aperté &
liberé loqui.
NO FER 8STAT. f. V. No fer cas.
NO FER RES. f. estar en vaga. Holgar. Pe-
riari.
NO FER RES BÉN FET. f. esgucrrarlio tbt , ferho
malament. No hacer cosa á derechas. Omnia
prepostere agere.
NO PODER FERHí MES. f. uo Dodcr cscusar ó de-
xar de fer alguna cosa. No poder mas. Ad
aliquid agendum necessitate compulsum esse.
NO TEsiR RES QUE FER. f. No tener que hacer.
Nihil esse alicui quod agat.
TORNAR Á F£R. f. lo que s' había desfét. Reha-
cer. Refícere.
FERSE. V. r. aumentarse, anar avansand, cre'xer.
Hjcer. Augeri.
FERSE, acostumarsa. Hacerse. Assuefieri.
FERSE , náxer espontaneament las plantas en
algún tírrero: ax! s' diu qu'eii los lióos in-
CL'its s' h¡ FAN hérbas. Nacer. Enasci.
FERSE, posar ear.ns, fortificarse del eos. Embar-
.. necer , ir embarneciendo. Pinguescere.
FERSE, produhirie alguna planta en algún ter-
reno , y axí s' diu que las vinyas se fa?í en
terreno calent. Venir. Enasci.
fers' aborrjr. f. Odiarse. Odiura sibi parere.
FERSK agre. f. feíse repuguant. Hacerse de
mal., hacerse cuesta arriba. Ingratum esse.
FERs' amigs. f. éls que estaban enemistats.
Amistarse.. Reconciliari.
FERs' AMIGS. f. alguns entre sí. Hacerse amigos.
Amicitiá coniungi.
FERs' AMO. f. apropriarse '1 doinini d'a'guna
cosa , posseindla, com si fos propria. H.¡:iy
se dueño., señor. Aliquid in suain potestatem
, redigere.
feus' á las ARMAS, f. met. accstumarse á algu-
no»). /.
FER ^;r3
na cosa , i qu' obliga la necessitat. Hacerse
á las armas. Assueíieri.
FERS A LAS ARMAS, f. acostumarsa a' si5n exer-
cici. Hacerte á las armas. Arma tractare.
FERSE BULLA, f. V. Ferse jocs.
FERSE CAPAS, f. enterarse d'alguna cosa. Hacer-
se capaz. íntciligere , percipere.
FERSE cÁRREG. f. compc'ndf .T bé alguna cosa.
Hacerse cargo. Rem probé tañere.
FKRSE CLAR. f. V. Ferse die.
FERSE cÓMPTE. f. Hacer c«eníí7. Existimare.
FERSE cREUs. f. demostrar radmiraeió, y es-
tranyesa que causa alguiia cosa. Hacerse
cruces. Máxima adiniratione affiei.
FERSE DIE. f. Amanecer, Diem illuce^cere.
FERSE DUR. f. turnarse dur. V. Endurirss.
FBRSE DUR. f. Hist. repugnar , ser difícil de
sufrir , créurer ó¿c. Hacerse duro. Grave aut
ingratissimum esse, videri.
FERSE ENDAVANT , ENÜATRAS, ENSÁ, ENLlX, &C.
Hacerse adtlante, atrás., acá., allá. Progredi,
retro a¿¡ , &c,
FERs' estrany. f. apartarse del tráete, amistat,
&c. que s' teniri ab algú. Enagenarse. Aba-
lienari.
FERSE FA310S. f. //tícerse/flínoso. Famam, nomcii
sibi parare.
FERSE FER LLoc. f. met. fers' ate'ndrer entr' al-
tres. Hacerse lugar. Se dotibus coramendare.
FERSE FONEDis. f. fóndrerse , desaparéxer algu-
na cosa. Obscurecerse. Ocultari.
FERSE FORT. f. fersc febust per medi del traball,
ó acostumand ai eos á sufrir Jas inclemencias
del témps Síc. Endurecerse. Durari , fir-
mari.
FERSE FORT. f. fortificarse en algún paratge se-
gur, ó de defensa. Hacerse fuerte. Muñiré,
tutare se propugnáculo.
FERSE FORT. f. él gulx , él morter que s' ha
einpleat en algún' obra. Fraguar. Adstringi,
solidar!.
FERss rósc. f. faltar la llum del die. Obscurecer.
AüV'^sperascere.
fers' Á la FINÉSTRA , AL BALCÓ. f. AsOmarSB &
la ventana., al balcón. Prodire.
FERse FRARE , soLDAT , &c. Haccrse , meterse
frayle., soldado , &c. Religioni , militiae &c.
noüíen daré.
FERSE joGS. f. ferse bulla ab algú, Chanchearse.,
chulearse. Cunraliquo iocsri , nugari.
FERSE LLENGüAS. f. Hacer se lenguas. Encomiis
prosequi.
FERSE MALEE LA SALUD, f. V. Gastarse la salud.
FERSE MALBÉ. f. malmétrerse alguna cosa.
Ediarse á perder^ malearse. Desrrui , cor-
runipi.
FERSE MALBÉ. f. éls dincrs , éls béns. Malbara-
tar. Diiapidarc.
FERSE maleí;. f. las fruytas, y cosas semblants.
Da?'¡arss, Corrumpi.
Bbbbb FER-
]T4
FER
FERSK MALvoLER. f. Mjlqu'tstarse. Odium alie-
num sibi concitare.
TERSE MENAR RESPECTE, f. V. Pcrse portar
respecte.
TERSK NEGRA NiT. f. Cerrar la noche. Noctem
eft'undi.
FKRSE DE NÉü. f. V. Fóndrerse.
FERSE NiT. f. Anochecer , hacerse noche, Vespe-
rascere.
FERSE PETAR, f. menjarsc. Zamparse, Edere.
FERSE DE PENCAS, f. Huccrsc de pencas. Rcsis-
tere.
FERSE PASSAR LA FAM. f. Matar el hambre.
Saturan , satiare famem.
FERSE PORTAR RESPECTE. HacersB respetar.
Aliquem alios coceré, iit ipiuin vereantur.
FBRsE PREGAR, f. HacersB de rogar. Preces pro-
crastinari.
FERSE sáNYAS. f. Hablar por señas. Innuere.
FERSE SERVIR, f. fer algú que sos criats lo ser-
vescan ab puntuaütar. Servirse., hacerse ser-
vir. Exactissimum servitium exquirere.
FERSE TRo.ísos. f. rómprorse en mbits trossos.
Hacerse pedazos. Coiiiminui , confringi.
FKRSE TROjsos. f. a'iguna cosa per haber donat
un cop fort en algún eos molt dur. Estre-
liarse. Coafringi.
FERSE TRossos. f. met. ab que s' pondera ¡'efi-
cacia ab que s' fa alguna cosa. Hacerse asfi-
IJjs , rajas , piscas. Alicui rei exequendse
vehementer jncumbere.
FERSE TOT ULLS. f. Fer con muchos ojos. Nimia
cura rem aliquam inspicere.
FERSE Á LA VELA. f. Huccrse ú la vela. Vela
solvere , daré.
FERSE VESPRE. f. V. Perse nit.
FERSE l'üllet. f. V. Pcf , Ó fersc Tiillet.
FERs' ULLS. f. mirar ab particular cujdado y
atenció. Hacerse ojos. Intense aspicere; ocU"
los figere.
FERs' UNA COCA. f. TÓmprcrse , ó malmétrerse
sumament alguna cosa, particularment ca-
yend. Hacerse íjríilla, Coinniinui.
FKRs" UN lART , UN Tip, f. Dorse un hartazgo.
Ingurgitare se cibo.
FEKs' UNA PANXA. f. fam. ab que s' pondera lo
mblt qu' algú ménja d'alguna cosa. Darse
una panzada. Oppicri.
FERs' UN TiP. f. niet, lograr , disfrutar mbit
d'alguna cosa. Darse un hartazgo. Satiari.
FiíRs' UN xóp. f. Hacerse una zarpa. Madeíieri.
al FERSE KÓsc. loc. Al Cerrar del dia , al ano^
checer. Sub vespere.
BON pr5fit li fassa. loc. Buen provecho le ha-
ga. Bené vertst ; prosit.
COM QUr RES NO FA , COM QUI FA ALTRA COJA.
Joc, Cor:!ü quien tal cosa no hace ^ como quien
hc:ce otra cosa. Simulando nihil , aut aliuJ
agere.
BE t6tA J.LB1IYA FA F¿X. loC. V. Féx.
FER
g FEM RES? loe. fam. ab qu' un incita a' alíre á
qu' entre en algún negoci , ó á conclóurer
algún contráete, g Hacemos algo ? Agimusne?
NO Es DE FER , Ó COSA DE FER , Ó DE FERSE.
loe. fam. ab que s' expréssa que no es lícif,
conveniení, ó corresponent fer alguna cosa.
No es de hacer ó de hacerse. Non decet, non
oportet fieri.
NO HO FARÉ , NO HO FARÉ MAY. loC. ab qu' algÚ
s' néga á fer ó á ccncedir alguna cosa. No
en tnis dias. Non aganí quanidiu vixero.
NO m' PASSAS parlar; NO m' FaSSAS DIR LO QUE
NO TiNG GANAS DE i)iR. loc. No me saqucs la
lengua á pasear. Ne quod tibí grave sit au-
dire me dicere cogas.
2 QUE FAS ? MIRA LO QUE FAS ? loc. ab que s'ad-
vertex á algú. -¿Que haces'i mira lo que ha-
ces. Vide quid agas.
g QUE n' FARÉ.^l ? QUE n' FARÍM d'aXÓ ? loC. ab
que s'expressa Tinutilitat d'alguna cosa per
algún ii. ¿Quí haremos^ que hacemos con eso?
¿ Quid ad rem ?
¿QUE HI HEM DE FER? QUE HI HA QUE PER? loc.
ab que s'expressa la conformitat ab que s'
pren alguna cosa que no s' pot evitar. ¿ Qut
hemos de hacer. ¿Quid agendum restat?
TAL DIE FARÁ UN ANY. loC. fauí. V. Die.
TAN ó poc ME FA , LI FA &c. loc. ab que s'ex-
pressa lo poc que se lin' dona á algú de que
succehcsca alguna cosa. Eso me hace:¡ le ka-
ce. Parüm curo, curat &c.
t6t li fa BON VENTRELL. loc. met. per expres-
sar qu' á algú res l'immuta ni li fa impressió.
Todo lo convierte en substancia. Nil eu:n mo-
vet, excitat.
Á ARBRE CAYGUT TOTHOM HI FA LLENYA. ref.
V. Arbre.
CADA HU DEL SÉU EN POT FER Ó FA 'l QUE VOL.
ref. Cada uno puede hacer de su cipa un
sayo.
Cuique suam in sagulum fas est mutari la-
cernam.
-ÉL MAL DELS ALTRES FA DE BON PASSAR. rcf.
El mol ageno de pelo cuelga.
Non aliena quidem , nostra ut , nos damna
fatigant.
BL MON KO f6u FET EN UN DIK. Tcf. ab qUC
s' expréssa que las cosas que demanan temps
no s' poden fer ab brevedat. No se gani
Zamora en una hora.
Temporis haud uno fabricantur magna mo-
mento.
FA MES QUI VOL QUE NO QUI POT. Fcf. MaS hact
el que quiere que no el que puede.
Velle iuvat potiüs quam posse ut facta se-
quantur.
FÉÜ PLERS Á BESTIAS VOS TIRARÁN CÓSSAS. Tcf.
V. Bestia.
LO FER eí: MAY SE PERO. icf. HuciT bien nunca
se pierde.
Fac-
FER
Pacto vel ingrato ssraper benefacta lucran-
tur.
laúsic PAGAT NO FA Bov SO. Tcf. A dimros pa-
gados brazos quebrados.
Cessat opus , merces quando est praemissa
labori.
jíiNGÚ FA RES DE FRANc. Tcf. Hágate porque
me hagas que no eres Dios que tns valgas.
Ni sperata inovet merces vix quid fit ab
ullo.
PER AHÓNT ANIRÁS PARAS 1.0 QUE VEURÁS. Fíf.
V. Anar.
QUI FA UiV COVE FA UNA CISTELLA. Tcf. V. Cis-
télla.
QUI MAL PA , MAL TROBARA. Tcf. HüCeS ma],¡
espera otro tal.
Ab alia expectes , alteri quod feceris.
QUI MES Ht fa mes hi fbrd. ref. Quien mas tra-
baja , menos vale'. A mas servir menos valer,
Quo labor est maior, maius pro muñere dam-
num.
Impensi damnnm merces fit saeps laboris.
QUI NO tk RES QUE FER AL GAT PENTINA. ref.
El que no tiene que hacer con el culo caza
moscas.
JEluTiim pectit vacuo cu! tempus abundat.
FER, RA. adj. Fiero, Ferus, immanis.
FÉRA. s. f. Fiera, Bellua, fera.
píra. met. i' home cruel. Fiera, immanis ho-
mo.
FERACITAT. s. f. Feracidad. Feracitas.
FERAS. adj. Feraz, Ferax.
FEREDAT. s. f. Grima, Horror.
FERiSSA. s. f. inhumanitüt. Fiereza. Imniani-
tas.
TERESA, en los irracionals. Fiereza. Feritas.
ferksa , horror. V. Foredat.
FERIA, s. L Feria. Feria.
FERíAT. s. m. Feriado. Feria.
FER'DA- «. f Herida. Plaga, vulnus.
FERIDÜRA. s. í'. inalalcía. Apoplejía, Apo-
plíxia.
FERIR. V. a. rómprer ab alyun instrument lo
continuo del eos del auimai. Herir. Vulne-
rare.
FERiR. ant. pegar. Golpear,, dar ^ herir. PercB-
tere.
FERiR, pegar una cosa ab altra. Chocar^ topar,,
dar. Allidcre.
FERIR. V. n. ant. V. Acométrer, embestir.
rsRiR EL COR. f. met. causar gran dolor, senti-
ment , llástima. Atravesar el corazón, Ani-
roum transfodere.
FERIR ÉL LLAMP. Dar el ravo. Ferire ftilinen.
SI ÉTS ESTACA SUFRIRÁS , SI ETS MASSA FERIRAS.
ref. V. Estaca.
FERIR SE. V. r. Darle á alguno un accidente
de apoplexía, Apoplectico morbo corripi.
FERIT , DA. p. p. Herido.
PBRiT , BA. adj. qui ha tingut l'accident de fe-
FER 3^5
ridura. Apopléotico, Apoplectico morbo cor-
re p tus.
FERM , MA. adj. Firme, Firmus.
POSAR FEKM. f, Ilt qu'estjja fernia alguna cosa;
axi s' tliu : POJAR íl peu ferm. Afirmar,
poner firme. Firmare.
FERMA. s. f. de faldillas, y samblant. Ruedo,
ceJA. Vesris ora, limbus.
FERMAIViENT. adv. m. Firmemente, Firmi-
ter.
PERMANSA. s. f. V. Piansa.
fk;i ysR^:ANSA. f. V. Fiansa.
FER MAR. V. a. ant. assegurar alguna cosa
!li¿'and}a, clavandla , &c. Afirmar. Firmare.
fermar , las cabaloaduras. Arrendar, atar.
Ailig.ire.
FERMENT. s. m. Fermento. Fermentum.
FERMENTACIÓ, s. f. Fermentación, Permen-
tatio.
FERMENTAR, v. n. Fermentar, Fermen-
tare.
FERMESA. s. f. Firmeza, Pirmitas , stabili-
tas.
FERPvIOS , SA. adj. ant. V. Plermos.
FERMOSURA. s. f. ant. V. Hermosura.
FEROC:TAT. s. f. Ferocidad. Ferocitas.
FEROS. adj. Feroz. Ferox.
FEROTJE. adj. V. Peros.
FERRADA, s. f. territ. galleda. Cubo, pozal.
Sifjla.
FERRADURA. $. f. Herradura. Solea fér-
rea.
ENSENi'AR LAS FERRADURAS. f. tirar cbssaS.
Mostrar las hetraduras. Soleas farreas osten-
dere.
FBRRAMENTA.s. f. éls instruments de ferro
de que uían ¡oí artífices. Herramienta. Ins-
trumenta férrea.
FERRAMENTA , las péssas de ferro qu'entran en
algún artefacto, com cot.'^e , armari , &c.
Herramienta , herrage. Instructura férrea.
FERRAR. V. 3. guarnir de ferro alguna cosa.
Herrar , ferrar. Ferro muñiré.
FERRAR, las cabalcaduras. Herrar. Soleas fér-
reas aííigere.
FERRAR, ant. marcar éls esclaus, ó las bestias.
Herrar, ferretear. Servo aut pecudi notam
inurcre.
FERRAR ous. f. Estrellar huevos. Ova fri^ere.
FERRAT , DA. p. p. Herrado.
ous TKRRATS. Huevos estrellados. Ova fricta.
FERRÉ, s. m. ant. V. Ferro.
FERRER. s. m. i'artífice que traballa, y pu-
lex él ferro. Herrero. Faber ferrarius.
FERRER , qui ferra las cabalcaduras. Herrador.
Soleirius faber.
FERRER, FERRER, FÉS TON AFBR. ref. Buñoh'
ro , á tus buñuelos. Tractent fabriüa fabri.
AL FERRER MO Ll VAJAS Á VÁNDRiR BALDAS, f.
V. Balda.
FER.
3:^6 FER
perrería, s. f. anr. l'oficina del ferrer.
íhrrería. Ferraría taberna.
TERRERÍA. iTiet. manía. Manía ^ tema. Exótica
voluntas, val exoticum iuJicium.
FERRET. s. f. de gérrer. Caballete, atifle.
Tripas fíglinus sustinendis ínter cequeiidum
fictiiib'j.-:.
FERRO, s m. Hierro. Perrum.
FjsRRo, per remenar él fog. Hurgón. Rutabu-
luni.
FKRRos , p. per posar l'oUa ó altre vas al fog.
Trévédes. Tripus ferreus.
FERRO vEiiMELL Ó BüLLEMT. Htirro Caliente.
Perrum candens.
BÁTRER EN I'ERRO PRET. f. V. Bátrer.
I'ER TORNAR F.L FERRO BERMKLL. f. Caldear.,
escaldar el hierro. Ferrum igníre.
FÉRTIL, adj. Fértil. Fertílís.
FERTÍLÍSAR. v. a. Fcr:Uiz.v: Fiecundare.
FERTÍLITAT. s. f. Fertilidad. Fertilitas.
FÉRULA, s. f. Férula. Férula.
ESTAR CAX Ó SOTA FÉRULA , Ó DE VÍRULA d'aL-
gí. i. Estar baxo de la férula de alguno.
Alieno iuri subesse.
FERVENT. adj. Ferviente. Férvidos.
PERv'OR. s. m. Fervor. Fervor.
PERVOROS, SA. adj. Fervoroso. Pervidus.
PERVOROSAMENT. adv. m. Firvorosamen-
te. Fervidé.
FES, ESA. p. p. esquerdat, partir. Hendido.
PESA. s. f. ant. t&q}i2Táa.. Hendidura ^nndija.
Fisura , rima.
PESO MÍA. s. f. V. Fisonomía.
FESTA. s. f. alegría , rígositj per algún motiu
particular. Fiesta. Celebritas , fcstivítas.
r^STA, la solemnitat ab quí 1' Iglesia celebra '1
martiri ó trán»it d'algua Sant. Fiesta. Fes-
tum.
FESTA , die que celebra 1' Iglesia ab major so-
lemaitat qu'akres. Fiesta. Festus dies.
FESTA coLENT. Fiesto de precepto. Pestum co-
lendtim.
FESTA DE MITJA CREU : FESTA LLEVADA. Media
fiesta. Pestum in quo prsecipitur auditio sa-
cri , quín tamen praecípiatur vacare á servi-
líbus.
TESTAS, p. las de Nadal y pasquas y sas vaca-
cions. Fiestas. Dies solemnes , feriae.
FESTAS. p. demonstració de carinyo féta a' al-
guna persona ab gestos ó acción». Arruma-
cos., fiestas. Blandicia; blandientis gesticu-
latio.
FESTAS MovíBLES. Fiestas movibles. Festa mo-
biiia.
ESTAR DE FɫTAS. f. cstar alegre , d' humor.
Estar de fiestas , de gayta ., de gorja. Exul-
tare.
PAGAR LA FESTA. f. Ser l'objécte de la diversió
d'alguna concurrencia ó '1 subgécte á qui
tothoin acud en sas urgencias. Ser la vaca
FES
de la boda. Totlus concessós iocorum seo-
pum esse , vel communem subventorem.
PAGAR LA FESTA. f. mct. ser l'objécte d'una
conversa o de la murmuració d'alguns. V.
Per la costa.
PUBLICAR LAS FESTAS. f. Echar las ficstos. Dies
fesios promulgare.
LAS GRANS FESTAS JA COMENSAN EN LA VIGILIA.
loe. Por las vísperas se conocen los disantos,
Vespere pr;enosces quaisint eras festa futura.
FESTETG. s. m. Taccíó y efécte de festejar,
ú obsequiar. Festejo. Obsequium ; applau-
sus.
FÉSTBTG , l'acciá de festejar á alguna dona.
Galanteo , fistejo. Amoris captarlo.
FESTEJADOR. s. ni. qui festeja á alguna do-
na. Galán , galanteador. Procus.
FESTEJAN!', s. m. qui acostuma festejar á
las donas. Guianteadur. Procus.
PEiSTEJAR. v. a. obsequiar á algú ab festétgs.
Festejar. Celebrare , ob»equi.
DESTEJAR, á alguna dona. Galantear ., festejar.
Mulieris gratiam vei a:7iorera capeare.
FESTEJAR, met. soiücicar ab obsequia la volun-
tad d'altre per lograr algún fi. Galantear.
Sollicitare , captare.
PESTI. s. m. Festín. Festum.
FiSSTIÜ, VA. adj. Fistivo. Festivas.
FESTiyiTAT. 5. f. Festividad. Festiyitas.
FEbTO. s. m. adorno de rarquirectura , e^cul-
cultura , y pintura. Festón. Encarpus.
FESTUG. s. m. ant. arbre. Alfónsigo , alfósi'
go , alhócigo. Pistachium, nux pystachia.
PÉT , TA. p. p. exécutat. Hecho.
rsT , adj. acostumat. Hteho. Asuefactus.
F¿T. i. m. cas qu' ha succehit. Hecho. Pac-
rum.
FET. jog. Escondite, Puerorum sese abdentium
ludus.
TEÑIR MÓLT TROS DE CAMÍ FET. f. meí. tenit
Uiólt avansat en alguna cosa. Tener mucho
andado. Aliquid magna ex parte exactum
esse.
DE FÉT. m. adv. efectivament. De hecho. Re
ipsá.
ÉL FÉT es; el pT DE LA VERITAT ES. loC. ab
que s'assegura alguna cosa. Ello es. Re qui-
dem.
FÉT MALBÍ:. loe. V. Malmes.
£ki UN x6p. loe. Hecho ana sopa de agua.¡ una,
zarpa. Sunimé madefacius.
FET y DiT, loe. ab que s'explica la prompti-
tut ab qu'es fa , ó 's feu alguna cosa. Dicho
y hecho. Dictuiu füctum.
GRAN FKT. Hi. adv. aut. Mucho. Multi , multi-
tudo.
TÓT ES ESTARHI fÍít. loc. Tras dicz dias de
ayunque de herrero duerme al son el perro.
Assueto duris fiunt incommoda nulla.
DÉy NOS OUARD d'uN JA ESTÁ FET. icf. A ¡O
he»
FET
hecha no hay remedio. Quod factum est ne»
onit infjctum reddi.
FETA. s, f. Hecha. Pacinus.
FÉTGE. s. in. Hígado, hcur.
TRÁURER EL fíotüe. f. f;itigarsc; mhlt per con-
4, .seguir alguna cosa. Echar los higados ^ los
... /jo/es. Vehementer intenderé; niirás dcfati-
gar!.
Tp UN F¿TGP COM UNA REJADA, f. El alma SC h
pasea por el cuerpo. Summé dessidiosum esse.
LO QUE ES 130 Pe"l FÉTGE , ES MAL Ó NO ES ; I!0
t,j PER t^jviEiíSA. ref. Lo que- es bueno para el
hígado es mala para el bazo.
Utile quod iecori , damnosuin crede lieni.
PÉTGEjT,. s. m. dimin. Higadillo , higadilla.
lecusculum.
FETO. s.m. Feto. Foeíum.
FETOk. s. m, í/e¿or. Fcetor, putor.
}í\E\J. s. iTi. ant. V. Feudo.
FEU , del vi. ant. mares d;l vi. Hez. Psex.
PEUATER , PEUDATER , FEVATER. s.
m. ant. V. Feudatari,
FEUDAL, adj. Feudal. Feudalis.
FEUDATARI , RÍA. adj. Feudatario. Feuda-
tarias.
FEUDO, s. m. contráete semblant al emfitéusis.
Feudo. Feudum.
FEUDO , regonéxensa qu' es fa , 6 tribut que s'
paga al pn'iicep ó senjor e'i atenoió á algu-
na dádiva tí gracia féta per ciits. Feudo. Ca-
non feudalis.
FEUDO, la cosa concedida al vassall per él pn'n-
cep ó s¿nyor, ab regonexément y vassailatge.
Feudo. Feudum.
FÉX. s. ra. Haz. Pascis.
DE TOTA LLENYA FA FEX. loC. Salga pCZ Ó Salga
ranaca la capacha. Omnia colligit , nuila
respuit.
FEXA. s. f. Bancal. Terrae prominentia.
FSX4R. V. a. ant. V. Agarrar, agafar.
FEXST. s. m. dim. Hacecito. Pasciculus.
PEYNA. s. f. traball, exércici , ocupació en
alguna obra. Trabajo, Labor, opera.
FEVNA , l'obra que s'está exécutand. Labor.
Opus quod elaboratur.
FEYNA, la casera en que «'ocupan hls doméstics.
Hacienda. Labor , opus.
FEYNA, la de cosir, en que s' ocupan las donas.
Labor. Opus acú elaboratum.
FEYNA , l'obra ja féta. Trabajo. Opus.
FETNA , traba!) gran , y extraordinari que de-
mana l'exécució d'alguna cosa , y axí s' diu
qu'en una péssa de plata molt trabaüada, lii
ha molta feyna. Obra. Opera.
FEYNA , e¡ traball extraordinari qu' ccorre en
alguna cosa en que reguiarment teñen que
ocuparse molts. Faena. Opera.
FEYNA, dificultat, ó traball. Trabajos. Labor.
HAEERHi PEYNA DEL oFici. f. Correr el oficio.
Artem bené ced'ere , prodesse.
Tom. L
EXIR AB FEYNAS O AB PROU FKVNAS, f. d' alguna
dificultat , trabal! , perill , &c. Salir á nado.
Enatando evadere'.
FEYNENT. s. m. ant. vagarro. Holgazán.
Líers , desers.
FEYNER. V. a. ant. V. Fingir.
FEYNER, RA. adj. laboríos. Hacendoso .¡ traba-
jador. Operarius.
DIE FEVNKR , tí DE FEVNA. V. Die.
FEYNETA. s. f. dim. Hacendilla. Levis la-
bor.
FI.
PL s. amb. térme, ó consumació d'alguna cosa.
Fin. Finis.
FI. s. m. i'objécte 6 motiu per él qual s'exécuta
alguna cosa. Fin. Finis.
FI. s. f. mort. Fallecimiento , finamiento. Vita
finis.
FI , NA. adj. perfét , pur , corn : or fi. Fino»
Puras, primus.
FI, delioat, sutil. Fi/79. Perfectus , primus.
FI, coristant, fieL Fino. Fidus , conétans.
FI , astut , sagas. Fino , refinado , redomado.
Astutus , calliduf.
DONAR FI. f. conclóurer, acabar alguna cosa.
Dar fitj ^fiaalizar. Finem imponere.
DONAR ri. í. conclóures', acabarse. Dar fin.
Dísinere; finem faceré.
ESTAR AL FI LA BALANSA. f. Estar en caxa.
JEqua. lance libram ponderare.
TIRAR Á DOS FiNs. f. posar l'atencití ó pre-
tendo á dos cosas. Tirar á dos chitas. Dúos
lepores insequi.
ES Fi. ¡oc. ab que s'expr¿ssa lo molt qu'algú es
astut. Defino se pela. Vaferrimus est.
Á FI DE cÓMPTES, loc. En resumidas cuentas.
Ad extremum, tándem.
AL FI : AL CAP , Y Á LA FI. m. adr. Jl fin : al
cabo y al postre. Tándem.
AL FI, AL Fi. m. adv. Jl fin al fin. Tándem.
EN FI. m. adv. En fin. Tándem , denique.
PER FI. m. adv. Por fin. Tándem , denique.
AL FI s' CANTA LA GLORIA, ref. /il fin se cant»
la gloria.
Non nisi patratá canitur victoria pugna.
FIADOR, s, m. Fiador. Pideiussor.
EXíR FIADOR, f. V. Per nansa.
FIAMBRE. I. m. Fiambre, Caro assa, coctave
frígida.
PIANSA. s. f. fiador. V. Piador.
FiANíA , l'obligació qu'algú fa per seguretat de
qu'altre pagará lo que deu , ó cumplirá las
obligacions d' algún contráete. Fianza. Fide-
iussio , vadimonium.
FER FiANSA. f. S.ilir fiador .¡fiar, Fideiubere.
FIAR. V. a. ve'ndrer séns rébrer él preu. Fiar.
Crédito venderé.
FIAR, fer confiansa d'algú. Fiar. Alicui vel ds
ali<]uo fidére.
Cecee FER-
3:r8 FIB
SE 1,1 roD FIAR DR BATUT. f. ab que s'explica
■ la fidelitat d'algú. Se le pudiera fiar oro mo-
lido. Purum , piitum aurum ei credi potest.
Á FIAR. m. adv. Al fiado. Crédito.
FIBAILL. s. m. ant. V^. Gafet , sivélla.
FiBLA. s. f. per tráurer aygua deis ñus , ce-
quias , &c. Sangradera. Aquíslicauíii.
PiBLADA. s. f. d'abella, véspa, &c. V. Picada.
PIBLAUA DE MAL, DE VENTRE. Retoríijotl di
tripas. Tormén.
FIBLAR. V. a. picar ab l'agulló ú ñb\ó.' Aguí-
' fonear ., f bar , picar con el aguijón. Stimu-
lare ; stimulo vei acúleo ferire.
í-iBLAR , causar coifsó. Eseocer. Urere.
FÍBLO. $. m. d'abella, véspa &c. Aguijón,
Aculeus.
FIBLONEIAR. v. n. ant. V. Fiblar en s6n
primer significar.
FIBRA, s. f. Fibra. Fibra.
FíCAR. V. a. introduir una cosa dihs d'altra.
Meter, íniinittere, intromittere.
FiCAR , fer entrar, coMócar las cosas de modo
quí n' cabiaa móltas en poc lloc. Meter.
Infarcire.
FiCAR , ant. fixár. Hincar. Pigere.
ricAR, FicARHi. f. mésjar molt. Meter., emhu-
char , embaular^ eiubulir. Helluari.
ÍICAR ÉL CAP AL COVE. f. V. Cap.
FicAR ÉL ÑAS PER TÓT. f. farii. Meter el hocico
en todo. Ómnibus se inserere.
FicAR ÉLS Difs Á LA b5ca. f. mct. íuduír , pro-
vocar á algú á que parle. Meter los dedos.
Aiiquem importuniüs urgere , ut secretum
evoniat.
FÍcALi 'ls dits á la b5ca. loc. ab que s'ex-
pressa que no es tonto algú que demosfra
serho. Métele los dedos' en la boca. Illum si
urgeas non adeo stipiteni experieris.
NO m' Fico EN RES. loc. No w¿ tneto en nada.
Nil curo.
¿Qui 't fica en axó ? loc. Quien te mete en eso?
Quid tua interest ?
NO t'' fiques en lo que no t' toca. ref. No te
entremeter en lo que no le atañe hacer.
Qux ad te non spectant curare negotia
mitte.
FICARSE. V. r. introduirse en algún paratge
estret, d ahont se cab just. Encaxarse. Se
inserere.
í'iCARSE Á LA aygua. f. dit de la granofa y al-
tres animáis que s' hi cabussan. Zambullirse.
Aqu£e se immergere.
FiCARSE ALGÚ AHONT no'l demanan. f. V. De-
manar.
FICARSE ALGÚ EN LO QUE NO LI VA RÉS , EN LO
QUE NO l' importa, f. Meterse en la renta
del excusado, fis qus non sua intersunt aii-
quem se imniiscere.
FICARSE BN UN BAURANC. f. met. ficarse en al-
gún assumpto intrincat. Abarrancarse , em-
nc
barbascarse. Difficili negotio implicar!.
FicARs' AL CAP. f. met. V. Cap.
FicARs' EN UN CAU. f. víurer mbit retirat , de-
xarse ve'urer poc en públic. Amadrigarse.
Prequentianí hominum fugere.
FiCARss EN UN FANG. f. met. Metersg en algún
hercngenal-.^ en un buen ó mal berengenal. Ar-
dua ¿si: diíficilia intentare.
FICARSE EN Historias, f. Meterss en historias,
Rebus ad se non pertinentibus aiiquem ss
iinmiscere.
FicARs' AL LLiT. f. auarsen al Hit. Meterse en
la cama. Lectuui conscendere.
FicARs' AL LLíT. f. per malait. Ponerst en cama,
iíigritudinis causa léctum conscendere.
FICARSE EN RELiGió. f. V. Ferse frare.
NO FICARSE EN BRocs. f. fam. No meterse en di'
buxos. Non se alienis immiscere.
NO FICARSE EN RAIIONS. f No mCtCrse BTl cuett^
tos. Verba omittere.
NO SABER AHONT FICARSE X ALGÚ. f. amarlo
entranyablement. Meter en el corazón. ínti-
mo afíectu complccti.
FICCIÓ. s. f. Ficción. Pictio.
FiCTAMENT. adv. m. ant. V. Pingidament.
FIDANZA. s. f. ant. V. Confiansa.
FÍDEDIGNE. adj. Fidedigno. Pidedignus.
FÍDEICOMMIS. s. m. Fideicomiso. Fideicom-
misíum.
FIDEICOMMISSARI, RÍA. s. m. y f. Fidei-
comisario. Fideicommissarius.
FíDEIj. adj. qui guarda fidelitat y liealtat , y
no enganya. Fiel. Fidelis.
FiDEL , él christiá catóüc. Fiel. Fidelis.
FIDELITAT. s. f. Fidelidad. Pidelitas.
FIDELMENT. adv. mod. Fielmente. Pideli-
ter , exacté.
FIDEÜ. adj. ant. V. Fidel.
FiDEus. s. m. p. Fideos. Vermiculi.
FÍDUCIARI. s. m. ant. V. Hereu de con-
fiansa.
FIEL. adj. V. Fidel.
FIGA. s. f. él fruyt de la figuera. Higo. Pi-
cus.
FiCA FLOR. Breva. Grossus.
FIGA DE MORO. Tuna. Picus indica.
FIGA SECA. Higo passo. Ficus árida , passa.
FIGA, racció de cldurer él puny moí-trand él
dit pblse entre Tíndice y '1 del niitj. Higa.
Verpus.
FER FIGA l'escopeta, trabuc, &c. f. Dar higa.
Ignem catapultam non concipere ad ex-
plosionen!.
FER LA FIGA. f. met. Dar higas. Obscsenum ia
modum formatam manum in aiiquem porri-
gere.
PESAR FiGAS. f. met. V. Pegar cabotádas.
QüAND sbN FiGAS iÓN RAiws. f. Quando p'tas
flautas , quando flautas pitas. Príepostsro,
vel inverso mod».
AL
FíG
AI/ CULLIR DE LAS FIGAS NOS VEURélM. loC. fam.
ab qüs s' denota , que á la fi , ó al passar
cbmptes tot se trobará. Al atar de los tra-
fos. Finito opere.
COM ARA PLOUEN FIGAS. loc. Como aliora llueven
■■'^itdardjs, üt nunc iicus é cíelo decidunt.
SON FIGA4 d'altre paner. loc. Es "jíiio de
■-•otra cuba : es harina de otro costal : es re-
miendo de otro paño. Extra chorum cantas :
• Stlnt haec diversa ab iis d.' q-uibus agitur.
PIGUERA, S..L Higuera. Pic-us.
i"iGtfERA BÓapA. Cabrahigo. Capriñgus.
FiouBR.i INFERNAL. Higuera infernal ., cherva.
í^ Jathyris. í v^. '; fiícíis :'i : -; .ov
FiGUERA DE MORO. TuTta ., higuera de ínw», ó
de la India , higuera de pala. Opuntia, tuaa^^^
■palla. • i!-"*3i 5-\5j>;. ,;^ .'.••.a ■
PIGUERAR. s. m. Higueral, figueral. Fice-
tuni.
FIGURA, s. f. forma, simetría, disposició de
''-las parts d'una cosa ab la qual se diferencia
• d'altra. Figura. Figura.
FIGURA , Gram. Ret. y Poes. Figura. Figura.
FIGURA, acció impertinent , ge>t afectat , es-
trany. Figurada ., figurería. Impertinens, va-
na , ridicula actio.
FIGURA, la cara del home ó de la dona, figura.
Facies , vultus.
FIGURA , la cosa que representa ó significa á
altra. Figura. Imago , spacies.
FIGURA , For. forma. Figura, Forma.
FIGURA, l'estatua ó pintura que representa '1
eos d'algun home ó animal. Figura, Imago,
simu'acrum.
FIGURA , en él jog de cartas. Figura. Charta
figúrala.
FIGURAS, p. Músic. Figuras. Notas musicae.
LLETjA FIGURA. 1' home llétj y de mala dispo-
sició. Figura. Deformis homo.
FIGURA DE DRAP d'arrás. ioc. met. Figura- de
tapiz. Homo ridiculas , immotus , veluti
pictus.
FER FISURA, f. met. teñir autoritat y represen-
tació. Hacer figura. Spectabilem essi
FER FIGURAS, f. fer accions
Hacer figuras. Gesticulari.
FIGURÁDAMENT. adv. m. Figuradamente.
Figuraré.
FIGURAR. V. a. Figurar. Figurare, descri-
bere.
FIGURARSE, v. r. pensarse. V, Afigurarse.
FíGURiiR. s. m. quí fa accions ó gestos ridí-
culs 6 impertinénts. Figurero. Gesticulator,
mi mus.
PIGURETA. s. f. dim. Figurilla. Parva fi-
gura.
FIJA. s. f. especie de frontissa. Fixa. Férrea
compago bracteata.
PIL. s. m. el que s" forma de la seda , Ui , cá-
nam &c. Hilo. Fiium.
o gestos ridículs.
FTL .q79
FiL , él que fa algún líquid espes , com Talmí-
bar. Hebra. Filum.
FiL , la fibra de la carn cuyta y semblants. He-
bra. Fibra.
FiL , tall de l'espasa, ganivet, &c. Filo. Acies.
FiL , met. del discurs, oració iScc. Hilo. Ordo.
FiL DE CREMA. Hilo de ciomn , de; cierna., de
crema. Filuní sic dictum.
FiL y-EMPALOMAR. Hilo bramante. Júlo palomar,
Filum cannabinum.
FILFERRO , ó DE FERRRO, LLAUTÓ, &C. Alam-
bre., arambe. Metalli filum.
FiL d' or , uE PLATA , &c, él que s" tira. Hilo
de oro., de plata. Filum ex atiro , argento.
FiL DE PERLAS. Hilo de perlas. Unionum linea.
: FiL de pita. Pira , hilo de pita. Füuin ex her-
, ba Indica sic dictum.
FiL de rahims , penjoy. Colgajo. Uva pensi-
lis.
i'iL DE SABATER. Hilo loso. Cannabeum filuoi
lassum.
FiLs. p.éls que íénen las arrels d'algunas plan-
tas. Barbas, hebras. Stirpium cenuia fila.
FiLS , éls que fan algunas plantas. Zarcillos,
Capreoli.
FiLS , él deis sarments del cep ó de la parra.
Tiseras , lixeretas , zarcillos. Claviculae , ca-
prgolj.
AGAFARSE PER UN FIL Ó PER UN FIL d'aRANYA,
de trenyina. f. Agarrarse o asirse de un
pelo. Ofi'endiculum quaerere.
TORNAR Á PÉNDRER Ó X AGAFAR Í,L FIL. f. mef.
continuar lo qu'es tractaba ó deya. Seguir el
hilo. Orationem connectere.
PASSAR Á FIL d'espasa. f. Pasar á cuchillo,
lugulare.
PSRDRER el FIL. f. en alguna narració , con-
versa, &c. Perder el Ai/o. Aliquid repente
memoria eiabi.
POSAR FIL Á l'agulla. f. met. empe'ndrer algu-
na cosa. Posír manos á la obra. Opus ag-
gredi.
VENIR ÉL COR Á UN FIL. f. Ahilarse , darle á
alguno ahilo. Deficere.
Á DRET FIL. m. adv. ab que s' denota la direc-
ció ab que s'
transversi fiü normam.
FIL PER RANDA, m. adv. ab que s' denota ha-
berse contat ó sabut alguna cosa ab totas
sEs circunstancias. JS. por B, y C, por C. Ad
unguem , perfecté.
FILA. s. f. Fi'a. Series , ordo.
FILA, de soldats. Fila. Militum series.
po.s.',a EN FILA. f. Enfilar. In seriem ordi-
nare.
DE FILA , ó DE FiLKRA. m. adv. A la hila,
Continenii ordin?.
PILADA. í. f. Húada. Linea.
PILADÍS. s. m. Filadix,., filaiz. Serioum ex
diruptis bombycis feüiculis.
FI-
s' talla alguna roba. A hilo. Ad
íí8o FIL
PILADORA. s. f. Hilandera. Pili ductrix.
FÍL AGARSA. s. f. Hilacha^ hilaracha. Ploc-
cus.
FILAR. V. a. Hilar. Nere.
PILAR PRiM. f. Hiet. discórrer ab sutilesa. Hilar
delgado. Tenue ducere orationis filum.
PÍLASSA. s. i. Hilido., hilaza. Pensum ne-
tuin.
FILASSES. s. f. p. aiu. V. Desfilas.
PILAT , DA. p. p. Hilado.
FiLAT. s. m. Red. Rete.
FiLAT DE i'iL FERRO. Red de alambre. Rete ex
meialiico filo.
FiLAT TRAVES5ER. instrumeiu per pescar. Red
barredera, Everriculum.
FíLAT , de fil ferro , ó semblant , que s' posa
per resguard de las vidrieras. Sobrevidriera.
Reticulum aereum ad fenestram vitream con-
servandam.
VETEN AQUÍ Un'aLTRA QUB NO HA FILAT d'
AVUY. loe. Esa es otra que bien bayla. En
novae tricae.
PILATER. s. m. ant, qiii fa filats. Redero.
R.'tiarius opifex.
PILBMPÜA. !. f. Estopilla. Rarior tela.
PILERA, s. f. Hila., hilera. Linea, series.
DE FiLERA. m. adv. V. De fila.
FiLKRA. instruiiient de manya. Terraja.- V&hú
ferrarii instrumentum sic diotum. -^a'í •<
FÍLET. s. m. dim. petit fil. Hilioo ^ hilillo .¡ hi-
lito. Tenue filamentum.
FiLET, en la Arquit. Filete., listón. Superci-
lium.
FiLET , de las lletras. Perfil. Litterae apex.
PILIACÍÓ. s. f. Pi/kcioH. Filiatio.
PÍLLAL. adj. Fi/Í.'j/. FiÜalis.
FILIGRANA, s. f. Filigrana. Minutula stru-
ctio.
FILIPETXÍ. s. m. Filipichin. Pannus laneus
praelo floribus distinctus.
PILIS. í. m. habilita!, gracia. Filis. Venustas,
primor.
FILL , LLA. s. m. y f. Hijo , hija. Filius,
filia.
FILL, met. él natural d'aigun lloc; él religios
respecte al convent en que ha pres 1" hábit.
Hijo. Civitatis vel religiosa; domus filius
FILL ADOPTiu. Hijo sdoptívo. Filiiis adoptirus,
FILL DE cosí GERMÁ. PriiHo segundo. Consobri-
norum filius.
FILL DE FAMILIAS. Hijo de familias. Pilius fa-
milias.
FILL ESPIRITUAL. Hijo espiritual. Pilius spiri-
tualis.
FILL ESPURi. Hijo espurio. Filius spurius , no-
thus.
FILL EXTERN. Segundotu PíIíus post primogeni-
tuní genitus.
FILL iL'LEGÍTiM. Hijo bastardo, Pilius illegiti-
mus.
FIL
FILL LLEGiTiM. Hijo legítimo. Fílíus cx legíti-
mo matrimonio susceptus.
FILL NATURAL. Htjo íiotural. Fílius extra ma-
trimonium susceptus.
FILL SEGON. Segutidoti. Secundogenitus. i,.oj
FILLA AEANS DEL PARE. S. f. htírba. V. Pota íde
caball. roa
MALA NiT Y PARIR FILLA. loc. met. Mala tiochc
y parir hija.
Exitus infaustus post tot discrimina noctis.
I ÉL PARE NO ES NAT , Y 'l FILL JA SALTA PE'l
TERRAT. loe. Hijono tenemos ^i¿¡i líombfe le._
ponemos. . >. jm,. . . .-
Nec peperit capra & nunc hasdus ludit ín
agris.
FILL ÉTS , PARE SBRÁS , TAL FARÁS TAL TROBA-
R.ÁS. ref. Hijo eres y padre serás ^ qual lude'
res , ial habrás. . '
Qux intuleris patri , genitor stipendia su-
' mes.
CADA H(J ES KILL DE SAS OBRAS, ref. Cuda UliO 61
hijo de sus obras. V'irtute decet pric sauguine
niti. íA .''.i.v- i .-¡^ii . -..iv
PILLAR. V. a. ant. V. Parir.
PILLASTRE, s. m. Ewíenaíio , antenado., al-
nado , hijastro. Privignus.
FJLLASTRA. s. f. Entenada. Privigna.
PILLET , TA. s. m. y f. dim. Hijuelo , hiji-
co.¡bijito. Piliolus. ,-
PILLOL, LA. s. m. y f. Ahijado. Levatus á
fonte bautismali.
FíLLOL , en las plantas ó arbres. Hijo , pimpo-
llo. Germen.
DEL PA DE MON COMP.^RE BON TROS Á MÜN' FI-
:llol. ref. V. Compare.
PILLÓLA, s. f. mátalas axí dit. Hijuela. Me-
dia culcitra.
FILOLOGÍA, s. f. Filología, filológica. Phi-
lologia.
FILOLÓGIC , CA. adj. Filológico. Ad philol»-
giam pertinens.
PILOSA, s. f. Rueca. Colus.
FILOSA DA. s. f. ant. V. Enfilosada.
FILOSOF. s. m. ant. V. Filosop.
FILOSOFÍA, s. f. Filosofía. Philosonina.
FiLosoi''ÍA MORAL. FUosofía moral. Philosophia
moralis.
FILOSOFÍC , CA. adj. Filosófico. Philcsophi-
cus.
PILOSÓFICAMENT. adv. m. Filosóficamente.
Pliilosopliico more.
FILOSOP. s. m. Filósofo. Philosophus.
PILTRACIÓ. s. f. Filtración. Operatio qua
solida á liquidis separantur.
FILTRAR. V. a. colar. Filtrar. Transfundere,
pcrcolare.
FILTRAR, FILTRARSE. V. n. y T. traspuar. Re-
calarse, rezumarse. Transfundí.
FINAL, s. f. fi, terminacid. Final. Pinis, tír->
minug.
ri-
FIN
FINAL, adj. lo qu' acaba ó conclou alguna cosa.
Final. Finalis.
FiNALS. p. las Últimas síMabas de las diccions, per
lo que mira á las reglas que áhna la proso-
dia de sa quantitat , ó al accenC que'ls cor-
respon en la escriprura. L/ltimos. Ultimse sy-
llabce.
PINALISAR. V. a. Finalizar. Finem impo-
nere.
PINALMENT. adv. m. Finalmente. Ad extre-
mum •, tándem.
FINAMENT, FINIMBNT. s. m. ant. V.
Fi , conclusió.
riNAMENT. adv. m. ant. ab finura y delicadesa.
Finamente. Apprim¿.
PINAR. V. a. ant. V. Acabar.
FINAR. V. n. morir. Finar. Obire.
FLNTCA. s. f. Finca. Fundus.
FINESA, s. f. acció 6 ditxo ab que s' dbna á
compéndrer Tamor y benevolencia que s' té
3 altre. Fineza. Amoris signum.
FINESA, petita dádiba per expressió de carinyo.
Fineza. Benevolentife pignus.
FINÉSTRA. s. f. Ventana. Fenestra.
FINESTRÉRA. adj. la dona que s'está mólt
en la fiíiéstra. Ventanera. In fenestra fre-
quens.
PINÉSTRETA. s. f. dim. Ventanka , ventani-
lla. Fenestella.
FINESTRÓ. s. m. en las finestras, balcons,
&c. Ventanico , ventanillo , postigo. Fenes-
tella.
PINGIDAMENT. adv. m. Fingidamente. Fí-
ete.
FINGTDOR. s. m. Fingidor. Simula tor.
FINGIMENT. s. m. Fingimiento. Simulatio.
FINGIR. V. a. contrafer alguna cosa , tendía
semblar lo que no es. Fingir. Fingere.
FINGIR , idear ó imaginar. Fingir. Comminisci,
commentari.
FINGIR LA VEu, f. mudarla per no ser conegut,
ó ser tingut per altre. Fingir la voz. Vocem
ementiri.
FINGIR LA VEU. f. abultarla mes de lo que es
naturalment. Fingir la voz. Vocis sonum
augere.
FINGIT, DA. p. p. Fingido ., ficta.
FiNGiT , adj. qui aparenta lo que no es, 6 1o
contrari del que és. Fingido, ficto. Simula-
tus.
FINIR. V. a. conclóurer, acabar alguna cosa.
Fenecer. Finiré , absolvere.
FINIR. V. n. acabar, teñir fi. Fenecer. Finiré.
FINIR, ant. morir. Fenecer. Mori.
FINÍSSIM,MA. adj. sup. Finisimo. Purissi-
mus , valde tenuis.
PINIT , DA. p. p. Fenecido.
riNiT , TA. adj. lo que te fi, ó térme. Finito.
Pinitiis.
FINÍTIM , MA. adj. Finítimo. Fiuitirauí.
Tom. I.
FIN 381
FINOR. s. f. V. Finura,
PINS. prep. Hasta. Usque.
FINS Á LA CIMA DELS CABELLS, FINS AL COLL.
m. adv. ab que s' pondera l'excés d'alguna
cosa en qu' algú s' troba. H.istJ ¡í los ojos.
Capiliorum tenus.
»INS A MES NO PODER, X NO PODER MÉS, m. adv.
ab que s' significa Texcés en ménjar , béurer
ó altra cosa semblant. Hasta no mas. Ad
summum.
FINURA, s. f. puresa, bondat d' alguna cosa
en sa linea. Fineza. Puritas.
FINURA, delicadesa, primor. Finura ., fineza.
Subtilitas , venustas.
PIRA. s. f. mercat. Feria. Nundina.
KiRA , lo comprat en ella. Ferias. Nundinaria
merces.
CADA HU PARLA DE LA FIRA , SEGÓNS Ll VA EN
ELLA. ref. Cada uno cuenta de la feria como
le va en ella.
Lucrum quisque suum, prout nundinat ips»
recenset.
PIRAL, s. m. V. Mercadal, mercat.
FIRAR. v. a. regalar á algú cosas de fira. Fe-
riar. Nundinaria munuscula largiri.
PIRARSE. V. r. Feriarse. Nundinari.
FIRMA, s. f. Firma. Subscriptio, chirogra-
pbum.
FIRMAMENT. s. m. bl cel estréllat. Firma-
mentó. Firmamentum.
FiKMAMENT. adv. ni. V. Pcrmament.
FIRMAR. V. a. Firmar. Subscribere.
HRMAR Xpoca. f. á algú. Dar carta de fago.
Soluts, acceptae pecuniae chirographum daré.
FIRMARSE. V. r. usar algú de sa firma. Fir-
marse. Subscribere.
FIRMESA. s. f. V. Permesa.
FIRMÍSSIM, MA. adj. sup. Firmísimo. Pir-
missimu», constantissimus.
FIRMISSIMAMENT. adv. m. sup. Firmísi-
mamente. Firmissimé, constantissimé.
PISC. s. m. Terari real. Fisco. Fiscus.
FISCAL, s. m. Fiscal. Fisci procurator.
FISCAL CIVIL ó DKL CIVIL. Fiscal «UJÍ , Ó dc I»
civil. Rei civilis Procurator.
FISCAL CRIMINAL. Fiscül Criminal. Rei crimina-
lis Procurator.
FISCAL, adj. lo pertanyent al Pise , ú ofici del
Fiscal. Fiscal. Piscalis.
riíCAL. met. qui indica ó sindica las acción»
d'altre. Fiscal. Accusator.
FISCAL, corda axi dita. Fiscal. Fiscus.
FISCALISAR. V. a. Fiscalizar^ fiscakar. Accu-
sare , redarguere.
FÍSIC , CA. adj. lo pertanyent a' la Física.
F/sicO. Physicus.
yísic, natural , real , exístent. Físico. Physicus.
FÍSIC s, m. qui proféssa la Física. Físico. Phy-
sicre professor.
FÍSICA, s. f. Física. Physica.
Ddddd FI-
.q82 FIS
FÍSICAMENT. adv. m. Fiskamente. Physi-
ce.
FISONOMÍA, s. f. Fisonomía. Physiognomia.
FISTOLA, s. f. Ftsíolu. Fístula.
DE FJT Á FIT. m. adv. De hito en hito.
Defixo, intento obtutu.
FITA. s. f. Mojan. Limes, lapis limitaris.
FÍTACIO. s. f. Amojonamiento. Liinitatio, ter-
minatio.
PITADOR. s. m. Amojonador. Pinitor, meta-
tor.
PITAR. V. a. Amojonar. Finiré , terminare,
liinitem figere.
FITAT , DA. p. p. Amojonado.
PÍTORA. s. f. instrument de ferro de tres
puntas, que servex per pescar. Fisga. Fasci-
na , tridens.
FIXACIÓ. s. f. Fixacion. Pixatio.
FIXAMENT. adv. m. segurament,fermament.
Fixamente. Firmiter , certé.
fiXAMENT , atentaiiient. Fixamente, Defixé,
attenté.
FLXAR. V. a. ficar, clavar, assegurar alguna
cosa en altra. Fixar. Pigere , firmare.
FixAR , establir, determinar. Fixar. Defigere,
stabilire.
FIXAR. Quim. detenir las partículas volátils deis
mixtos , paraque no s'evaporen. Fixar. Fige-
re , detinere.
fiXAR LA VISTA, f. Ftxar la vista. Oculos defi-
gere.
PIXARSE. V. r. clavarse. Fixarse. Figi.
FixARSE , posarse al cap , en la imaginació al-
guna cosa. Fixarse. Menti infigi.
FIXO , Xa. adj. ferm , segur , cert. Fixo. Fir-
mus, fixus.
fixó , lo que permanex sémpre séns mudansa
com die fixó. Fixo. Stabilis, certus.
PL.
PLAC , CA. adj. magre. Flaco. Macer.
FiAc , débil , faltat de forsas. Flaco. Debilis,
infirmus.
PLAC , frágil , qui cau fácilment en algún de-
fécte. Flaco. Fragilis.
PLAC , met. dit de las cosas no materials , com
FLAC argument; flaca rahó. Flaco. Debilis.
FLAC DE CAP. Flaco de cabeza. Capite debilis.
FLAC DE MEMORIA. Flaco de memoria. Memoria
debilis.
PLACA, s. f. Feble. Debilitas.
coNEXEK LA FLACA, f. Conoccr el feble. Alicuius
imbecillitatem noscere.
FLACAMEJNT. adv. m. Flacamente. Debili-
ter.
f^LAGELL. s. m. ant. instrument per assotar.
Azote. Piagrum , ilageilum.
KLAGELL , calamitat , cástig. Azote. Calamitas,
pena.
Portif. Flanco. Propugnaculi
FLA
FLAGELLACIÓ. s. f. anf. Flagelación. Ver-
beratio.
FLAGELLAR. v. a. ant. Azotar. Plagella-
re.
PLAHO. s. m. 1' home gras , frese y rotg.
Flinflon. Pinguis , obesus.
PLAM. s. m. territ. V. Fiama, flamarada.
FLAMA, s. f. Flama. Piamma.
FLAMA NT. adj. nou. Flamante. Recens.
FLAMARADA. s. f. Llamarada. Plamma.
FLAMARADA , ardor repentí en la cara. Soflama.
Ardoris suiíusio.
FLAMEJANT. p. a. Flamante. Flammis ar-
dens.
FLAMENC. s. m. aucéll. Flamenco. Phceni-
copterus.
FLÁMULA, s. f. bandera axí dita. Flámula.
Plammula.
PLANC. s. m
latus.
FLANc. Mil. él costat d' algún eos de tr6pa.
Flanco. Turmae militaris latus.
FLAQUEJAR. v. n. no teñir una cosa la de-
guda consistencia. Flaquear. Vacillare.
FLAQUEJAR , faltar ránimo. Flaquear. Cadere
animo.
FLAQUEJAR , desistir del empenyo ab que s' ha-
bía comensat alguna cosa. Flaquear. Cederé.
PLAQUESA. s. f. magresa. Flaqueza. Maeies.
FLAQüESA , met. facilitat en cáurer en algún
vjci. Flaqueza. Fragilitas.
FLAQÜESA , debilitat en cosas no materials, com
FLAQUESA d'un argumcnt. Flaqueza. Debili-
tas , infirmitas.
FLAQUESA DE VENTRELL. Floquezo de Bstómago.
Stomachi debilitas.
FLAQUÍSSIM , MA. adj. sup. Flaquísimo.
Valde debilis.
FLASCO. s. m. de posar pólvora. Frasco^
fiasco. Sulfurei pulveris theca.
PLASSADA. s. f. Manta ., frazada. Lodix.
PLASSADETA. s. f. dim. Frazadilla. Stragu-
lum parvum.
PLASTOMADOR. s. m. ant. V. Blasfema-
dor.
FLASTOMAR. v. n. ant. V. Blasfemar.
FLASTOMÍA. s. f. ant. V. Blasfemia.
FLATO, s. m. Flato. Platus.
FLATOS, SA. adj. V. Flatulent.
FLATÜLENT , TA. adj. Flatuknto. Platus
ciens.
PLAUT. s. m. ant. V. Flauta.
FLAUTA, s. f. Flauta. Fístula.
FLAUTA DÓLSA. Flauta dulce. Bianda tibia.
FLAUTA d'orga. Flauta de órgano. Organi fís-
tula.
FLAUTA TRAvÉssERA. Flauta travesera. Pistula
transversa.
PLAUTAT. s. m. él del orga. Flautado. Orga-
ni ¿stulse.
FLAY-
FLA
FLAYRAR.v. a. Oler, husmear^ oliscar. Odo-
rari.
FLAYRE. s. f. Olor. Odor.
PLAYSA. s. m. aucéll. V. Paysá.
PLAYSANT. s. m. ant. V. Paysá.
FLECA, s. f. Panadería. Pistrina.
FLEGMA. s. f. ant. V. Pleuma.
PLEGMÁTIC , CA. adj. ant. V. Pleumá-
tic.
PLEIXA. s. f. ant. V. Estaca.
PLEQUER. s. m. Panadero. Pistor.
PLEQUERA. s. f. ant. V. Fleca.
FLET. s. m. ant. ntílit. Flete. Naulum.
FLETAR. V. a. Fletar. Navem conducere.
PLÉTXA. s. f. Flecha. Sagitta.
FLÉTXA , la que s' fa d'un tros da bastó ó sar-
ment ab paper en l'un cap , y una punta en
Taltre , per clavar en alguna porta , &c.
Rehilete , garapillo , repollo, Scrupus pinna-
tus missilis.
Fi.tTXA. rnet. la páranla picant,ó altra cosa
que dona pena. Flecha. Spiculum.
cop DE FLÉTXA. Flecliozo. Sagittac ictus.
FLETXAR. V. a. ant. parar Tare. Flechar.
Arcum adducere.
FLETXER. s. m. Flechero. Sagittarius.
FLEUMA. s. f. humor. Flema. Pituita, phleg-
ma.
FLEUMA, lentitut. Flema. Lentitudo.
FLEUMA, adj. tarda. Flemático. Gravis ad om-
nia.
FLEUMARÍA, s. f. ant. V. Pleiima, en lo sig-
nificat de lentitut.
FLEUMÁTIC, CA. adj. lo que pertany á la
fleuma, ó participa d'élla. Flemático., fleg-
mático. Phlegmaticus.
FLEUMÁTIC , él qu'obra ab lentitut. Flemático.
Piger.
FLEXIBILITAT. s. f. Flexibilidad. Plexibili-
tas.
FLEXIBLE, adj. lo que té disposició pera do-
blegarse fácilment. Flexible. Flexibilis.
FLEXIBLE, dócil, fácíl á cedir. Flexible. Flexi-
bilis.
PLICA, s. m. y f. Socarrón , redomado. Versu-
tus, vafer.
FLOC. s. m. lias. V. Lías.
FLoc DE LA BARBA, ant. Bozo. Lanugo.
FLOC DE CABELLs , la porció d'élls Separada
deis demes. Mechón, Pascicuius.
FLOC DE CABELLS , los que pénJ3n del cap.
Guedeja. Propenduli crines.
FLOC DE LLANA. Vcllon, Lanse massa.
FLOC DE Nkv. Copo de nieve. Nivis floccus.
FLOCAR. V. a. V. Pegar, donar.
PLOCARSE. V. r. V. Meajarse , be'urerse.
FLÓCAT AQUExd. loc. irón. Tómate esa. Hoc
habe.
FLOMAYRE. s. f. ant. V. Riu.
PLÓNJO,JA. adj. Fofo. Laxus.
FLO ,83
FLOR. s. f. prodúcelo de la planta 6 del arbre.
Flor. Píos.
FLOR. met. lo mes pur y perfét, lo m^s escullit.
Flor. Flos.
FLOR , enteresa virginal. Flor. Flos virginalis.
FLOR , BOSA FLOR , FLOR SEnS OLOR. met. 1' ho-
me dolent y astut. Sollastre, sollastron, Va-
fer.
FLOR d' amor, hérba. Flor de amor, amaranto.
Amarantus purpurea.
flor de l'edat. Flor de la edad, ^tatis flos.
flor de LLiMONER Y TARONjER, Azahar. Cl-
treus flos.
FLOR DE MAGRANER. Balaustra. Balaiistium.
FLORs. p. ant. la purgació de la dona. V.Mens-
truo.
FLORS. met. ditxos elegants ab que s'adóma
l'oració. Flores. Acumina , sales.
FLORS DE MA , las artificiáis' qu'es fan de seda,
tela , plomas , &c. Flores de mano. Factitü
flores.
coNÉxER, enténdrer LA FLOR. f. met. pene-
trar l'intenció d'algú. Conocer el juego ; ver
el juego : entender la musa : descornar la flor.
Aiicuius animum, mentem ncscere.
trXurer lors. f. los árbres y plantas. V.Plo-
rir , fer flor.
SER FLORS Y VIOLAS, loc. Ser tortas y pan pin-
tado. Hxc prae alus levissima sunt.
UNA FLOR NO FA ESTIU , NI DOS PRIMAVERA.
reí. V. Una oraneta no fa estiu.
FLORAYRE. s. m. qui fa ó ven flors de ma.
Florero. Pactitiorum florum artifex , vendi-
tor.
FLOREJAR. V. a. triar lo millor. Escoger ¡o
mejor, S aligere.
FLORERA, s. f. Ramilletero. Florum fascica-
lus.
FLORESTA, s. f. Floresta. Nemus.
PLORET. s. m. lo mes pur y perfet. Flor.
Flos.
FLORET , espasa per esgrimar. Espada negra 6
de esgrima, Impolitus , obtusus ensis.
PLORET , paper. Florete, Candidior , puriorque
papyrus.
FLORET de la EDAD. V. Flor de la edat.
PLORETA. s. f. dim. Florecita , florecilla.
Flosculus.
FLORETA. ant. capirot ó cap del dit del mitj.
Floretada , papirote , capirote. Talitrura.
PLORI. s. ni. Florín. Florenus.
FLORIDÜRA. s. f. Moho. Mucor.
FLORÍR. V. n. tra'urer flors los árbres y plan-
tas. Florecer. Florere.
FLORiR , existir aigú insigne en virtut , lletras
&c. Florecer. Plorere.
FLORIR, met. prosperar, com : florir las cien-
cias , él comers &c. Florecer. Florere , vi-
gere. ^
FLORIR ELS ELATS , LAS VINYAS i&C. Cemir,
es-
■ 384 FLO
estar enjlor, Florem emittere.
ESTAR Á LA FLORIDA ELS ELATS , VINYAS, &C.
Estar en eierae. Florem emittere.
NO DE.xARHo TLORiR. f. niet. gastar prompta-
ment las cosas. No dexar criar moho. Cito
consumere.
FLORIRSE. V. r. cubrirse de lloridura. Tomar-
se ^ tomarse de moho, enmohecerse. Muctre,
mucescere.
FLORIRSE , neguitejarse. Pudrirse , consumirse^
deshacerse. Angi.
FLORISTA. í. m. V. Florayre.
FLORIT, DA. p. p. Florecido.
KLORiT , adj. pie de fíors. Florido. Floridus.
FLORIT , cubert de floridura. Mohoso., enmohe-
cido , tomado , tomado de moho. Muti-
dus.
FLORIT , met. lo mes pur 6 escullit. Florido.
Purus , selectus.
i'LORiT , elegant , pie de erudició. Florido.
Floridus.
PASQUA FLORIDA. Pascua florida. Pascha.
FLORO, s. m. Florón. Voluta floribus ornata.
FLORONCO. s. m. Divieso. Furunculus.
FLOTA, s. f. Flota. Clas5i.s vectoria.
FLOTETA. s. f. dim. Flotilla. Classicula.
FLUCTUACIÓ. s. f. él nioviment de las ora-
das. Fluctuación. Fluctuatio.
FLUCTUACIÓ. met. resolució , indetergiinació,
dubte. Fluctuación. Hassitatio.
FLUCTUANT. p. a. Fluctuante. Fluctuans.
FLUCTUAR. V. n. l'embarcacíó. Fluctuar.
Fluctuare.
FLUCTUAR , met. vaciMar , dubtar. Fluctuar.
Fluctuare, vacillare.
FLUIDO, DA. adj. Fluido. Fluidus.
FLÜÍMENT. s. m. FIí¡:ío , fluxión. Fluxus.
FLUIR. V. n. Fluir. Piuere.
FLUM. s. m. ant. V. Riu.
FLUMAYRE. s. m. V. Riuada.
FLUVÍ. s. m. ant. V. Riu.
FLUX , XA. adj. Floxo. Laxus.
FLUX, inconsiderat, imprudent, lleuger. Livia-
no. Levis.
FLUX. s. m. Fltixo. Fluxus.
FLUX , fluxedat d'orina. Incoutinencia de orina.
Incontinentia urinae.
FLUX DEL MAK. aut. Fluxo del mar. ^Estus ma-
rinus.
LFUX DE SANG. Fluxo de Sangre. Sanguinis flu-
xus.
FLUX DE VKNTRB. Fluxo de vientre. AIvi fluxus. I
CAF FLUX , él débil per algún mal , ó per mólt
traball. Cabeza vana. Debile capuf.
CAP FLUX, r home de poc judici. Cascos de ca-
labaza , cabezuela. Imprudens.
CRÉuRER , ANAR &c. DE FLUX. f. met. Creer.,
proceder de ligero. Levi fundamento duci.
FLUXAMENT. adv. m. lentament, negligent-
ment. Floxamente. Socorditer , inerter.
FLU
FLUXEDAT. s. f. debilitat. Floxedad.floxera.
Laxitas , debilitas.
FLUXEDAT , met. negligencia, descuyt. Floxe-
dad. Ignavia , socordia.
FLUXEDAT, inconsideració, imprudencia. Livian-
dad , ligereza. Levitas.
FLUXEJAR. V. n. estar fluxa, no bén Iligada
alguna cosa. Estar floxo. Laxum esse.
íLUXEjAR , flaquejar. Floxear , flaquear. Re-
mitti.
FLUXÍÓ. s. f. Fluxión. Fluxio.
FO
FOCíL. s. ra. ant. V. Foguer.
FOCO. s. m. Físic. Foco. Focus.
FOG. s. m. element. Fu;go. Ignis.
FOG . él carbó ú llénya encesa. Fuego. Ignis.
I OG, él disparo de las armas de tos en la guer-
ra. Fuego. Tormentorum bellicorum aut sclo-
petorum explosio.
FOG, fincendi de algún edifici &c. Fuego, i/j-
cendio. Incendium.
rOG , met. cada familia d'alguna població. Fue-
go. Focus.
FOG , FocARADA , cfervccencia de la sang que
s' manifésta en 1' exterior ab un color suma-
ment bérmell ó ab granets ó butllofas. Her-
vor de sangre. Sanguinis effervescentia.
FOG ARTiliciAL. Fuego artificial. Ignis misiilis.
FOG ioLLET. ant. Fuego fatuo. Ignis fatuus.
FOG DE sant aíitoni. Fucgo de S. Antón , de
S. Marzal. Sacer ignis.
ARMA DE FOG. V. Arma.
A FOG Y Á sANG. m. adv. jí fuego y á sangre.
Igne ferroque.
AE Poc FoG. m. adv. A fuego lento. Tenui igne.
COLOR DE FOG. Color de fucgo. Plammeas color.
FOGS, p. éls senyals ques' fan de nit ab fogs,
desde las atalayas. Fuegos. Fumigationes.
AFEGiR LLÉNYA AL FOG. f. met. fomentar mes
las discordias. Añadir fuego á fuego : echar
aceyte al fuego ú en el fuego. Ignem igni ad-
dere ; oleum igni adiicere.
atiar íl foo. f. met, fomentar la discordia.
Echar leña al fuego. Discordiam fovere.
calar FOG. f. Pegar fuego. Accendere , inflam-
mare.
calarse ó pegarse FOG. f. Prenderse fuego.
Incendi.
car cobi á FOG. loe. famü. Caro como aceyte de
aparicio. Carissimé.
DONAR FOG. f. als animal*. V. Foguejar.
i-BR FOG. f. Mil. disparar Tartüleria ó altres ar-
mas de FOO. Hacer fuego. Glóbulos Ígneos
explodere.
FER 6 enc^mdrer FOO. f. Hacer, encender lum-
bre. Ignem accendere.
rUGlR DEL FOG Y CAURER X LAS BRASAS, f. mCt»
Saltar de la sartén y dar en las brasas.
Ih-
FOG
Incidit m Scyüam cupiens vitare Charybdin.
EXIKLI Á. ALGÚ FOG DE LA CARA. f. CStar molt
enees. Echar ascuas'^ estar hecho un fuego.
Arderé aliquem facie.
POSARSE I/AS MANS At. FOG. f. fam. PoilCT Ijs
manos en el fuego. Pro aliqua re , aut aücu-
ius innocentia asserenda in discrimen se
obiicere.
trAürer FOG. f. la podra foguera ab él cop del
fogiicr , ó ab él del rastéll en las armas de
fog. Dar lumbre. Silicíin einittJre igiieni.
TRAURKR FOG. f. íiiet. lograrse lo que s'intenta-
ba. Dar lumbre. Eventum votis responderé.
TRÁURER Fo& pe'ls caxals. f. V. Caxal.
PER FONDO QUE s' FASSA 'l FOG SÉMPRE IX ÍIL
• FUM , Ó 'í> FUM RESPIRA, fcf. No hay secreto
que tarde ó te-mprano no sea descubierto: Don-
de fuego se hace humo sale.
Oecultum credas delituisse nihil.
POGAR. s. m. ant. Hogar. Pocus.
POGARADA. s. f. fog copíos. Lumbrada.,
lumbrarada. Ingens focus.
FOGARADA, met. moviment del ánimo ardenr y
eficas , pero de poca duració. Lhmarada.
Animi lestus.
POGARRET. s. m. dim. Fueguezuelo. Tantil-
lus ignis.
FOGASSA. s. f. ant. especie de pa. Hogaza.
Cinericius pañis.
POGATGE. s. m. cert tribur. Fogage. Vectigal
pro focis.
POGO. s. m. Fogón.) hornilla. Pocus, forna-
cula.
FOGÓ DE BARCA. Fogon. Navis foculus.
EXIRSE DE FOGÓ. f. met. Disbocarse. Temeré &
inconsidcraté linguam solvere.
POGOS , SA. adj. Fogoso. ígneus, vivax, ar-
dens.
FOGOSITAT. s. f. Fogosidad. ímpetus, ar-
dor.
FOGUEJAR. V. a. aplicar é! ferro builent á
la part malalta d'algun eos. Labrar á fuego.
Fierro candenti inurere.
FOGUEJAR, ais animáis. Labrar á fuego- Perro
candenti exsecare.
FOGUERA, s. f. ant. Hoguera. Rogus.
POÍLLAT, DA. adj. ant. V. Prondos.
POLA, POLLA, s. f. ant. T>o/)¿/, multitud.
Confusa multitudo.
POLAR. V. a. ant. trepitjar. Hollar. Sub pedi-
bus calcare.
FOLEJAR , POLLEJAR. v. n. ant. Lo-
quear. Dessipere, ineptire.
POLGA. s. f. Chanza , chanzoneta. locus.
POLGAN^A. s. f. descans. Holganza. locun-
ditas , obiectatio.
FOLGAR.. V. n. ant. descansar. Holgar. Quiss-
cere.
FOLGARSE, v. r. divertirse , recrearse. Hol-
gar. Oblectari,
Tom. L
FOL .085
FOLGARSE , dir paraulss burlescas ó graciosas.
Chancearse. lucari.
FOLGAT, DA. adj. ampie. Holgado. Laxus,
nmplus.
ANAR FOLGAT. f. met. tcnir diners. Andar ó e*-
tar holgado. Divitiis , vel bonis aftluere.
FOLL , LLA. s. m.y f. aiu. V. Botg.
Gos FOLL. V. Gós rabies.
ESTAR FET UN FOLL. f. Estar furioso. Nimis
furiosum esse.
POLLAMENT. adv. m. ant. Locamente, la-
sané.
FOLLAR. V. a. ant. V. Frustrar.
POLLE'AR, POLLEJAR. v. n. ant. V. B6-
gejar , fer bogerías.
POLLET. s. m. Du»nde ^ trasgo. Lémur.
VA COM UN FÓLLET ; APARKX UN FOLLET. loC.
Anda como un duende : parece un duende.
Leiiiurum more degit.
FOLLIA. s. f. ant. V. Bogería.
FOLLIAS. p. Folias. Lyricus tonus.
FOLOR , FOLLOR. s. f. ant. V. Follia.
FOLRAR. V. a. V. Forrar.
FOLRO. s. m. V. Forro.
FOMENT. s. m. calor, abrig, reparo. Fo»
mentó. Fomentum.
FOMENT , la materia que servex de past á algu-
guna cosa. Fomento. Fomentum.
FOMENT , met. ajuda , apoyo. Fomento. Auxi-
lia m.
FOMENTADOR, s. m. Fomentador. Fovens.
FOMENTAR, v. a. donar calor natural ó tem-
perar que vivifique ó done vigor. Fomentar,
Povere.
FOMENTAR, met. cxcítar , promóureí- ó pretegir
algu;ia cosa. Fomentar. Povere.
PONA, s f. Honda. Funda.
FONADURA. s. f. ant. V. Fosa.
FÜNAMENT. s. m. él deis edificis. Cimiento,
fundamento. Pundamentura.
FONAMBNT , met. Torígen ó principi d'alguna
cosa no material. Fundamento , cimiento.
Radix , origo , causa.
FONAMENT , la principal rahó ú motiu ab que
s* vol assegurar alguna cosa. Fundamento.
Pundamentum.
FONAMENT, dit abusivament de l'excavació pe-
ra fabricar en ella él$ fonaments d'alguQ
edjfici. Zanja. Fossa.
FER ÉLS i'ONAMENTs. f. EchoT los ctmientos ., los
fundamentos : Abrir las zanjas: fundamentar.
Fundamenta iacere , poneré.
FONDA. 6. f. la casa axí dita ahont s'allotja y
s" dbna menjar. Fonda. Diversorium.
FONDAL. s. m. Hondo , hondonada. Profun-
dum.
FONDARL\. s. f. la que té alguna cosa desde
sa superficie en avall com la d'un póu. Prn"
fundidad . hondura. Altitudo, profwiidiras,
FONDECH. s, ii¡. ant. V. Ma^nUein.
fieeee FON-
.^S6 FON
FONDEJAR. V. n. donar fondo, 6 fóns Tem-
barcació. D. ir fondo. Anchorse in profundum
- iactae naviin alligare.
FONDEjAR, mer. arribar al perfet conexement
d' alguna cosa. Fondear .¡ profundar. Penitus
cognoscare.
FÓNDÍCIÓ. s. f. Fundición. Punditio.
FONDÍR. V. a. ant. V. Fdndrer en son segon
significat.
FONDO, s. m. fondaria. V. Fondaria.
FONDO , 'i camp en las robas. Fondo. Telae su-
perficies plana.
FONDO, Textrem orisontal d'algunlloc, edin-
ci , &c. Fondo. Extremum.
FONDO, la part inferior d'algun vas, com canti,
olla, &c. Fondo ^ hondón. Funduni.
FONDO, la part inferior d'alguna cosa concava,
com caxa , sac, &c. Fondo. Profundum.
FONDO, la part del terreno mes baxa que '1
demés. Hondo. Campi demissior pars.
FONDO , profundo del mar. Fondo , profundo.
Profundum.
FONDO, Mil. l'espay qu* ocupa la tropa forma-
da , desde la primera á 1' última fiia. Fondo.
Phalangis pars intima.
FONDO DB VIRTUT , CIENCIA , &C. Fondo de VU-
tnd , ciencia , i¿c. Copia.
FONDO , DA. adj. Hondo , profundo. Profundas.
FONDO , met. diíicultos , sutil , profundo. Hon-
do. Profundus.
f6kdos. p. éls capitals ó bens que poseex algú.
Fondos. Bona.
FONDOS , en los diamants. Fondos. Adamanti-
ñus fulgor.
Á FONDO, m. ad\^ cabal , y perfectament, axí s'
diu ente'ndrer Á fondo. A fondo. Omnino,
penitus.
CAVAR FONDO, f. met. V. Cavar.
DONAR FONDO, Ó FOMS. i. V. Fondejar.
NO s' FA TAN FONDO 'í^ FOG, QUE 'l FUM NO ISCA
EN ALGÚN LLOC. tef. V. Per fondo qu'es
lassa él fog, el fum respira.
FONDÜRA. s. f. ant. V. Fondaria.
FONDRER. V. a. derritir. Derritir^ deshacer.
Liqucre.
fóndxkr, e!s metalls pera donarlos alguna for-
ma; com de campana, estatua, &c. Fundir.
Fundere , conñare.
FÓNDRfiR. V. n. él paper. Pasarse., calar. Atra- I
nientum papyrum peniieare.
FÓNDREivSJi. V. r. derritirse. Derritirse.
Liquari.
FüNDRERSE , Tatxa , candela. Correrse Ja vela.,
acha. Liquefieri.
FÓNDSERSE , desitjar alguna cosa ab ansia. Fi-
narse. Deperire.
FÓNDKERSE. met. desaparéxcr, no trobars' al-
guna cosa. Hundirse. 0¡r.nino occultari.
FÓNDRERSE , faltar alguna cosa per haberla
ocultada ó robada. Obscurecerse. Abdi.
FON
FÓNDRERSE. mct. gaStar séns saber en que ; ó
anársen las cosas d'entre las mans. Rehundir-
se. Cosco modo refundí.
FÓNüREP.SE , pérdrer las carns. V. Desferse.
FÓNDRER s' A LA BOCA. f. Hacerse agua ó una
agua la bo:a. Prae nimia suavitate vel te-
nerituüine dissolvi.
FER FoNEDissA UNA COSA. f. met. robarla ab
dissimulo. Hacer noche alguna cosa. Clam
surripere.
FONtíDOR , RA. s. m. y f. ant. Fundidor.
Fusor.
FONOLL. s. m. planta. Hinojo. Foenicu-
lum.
FONOLL MARI. Htnojo marino. Crithum.
FONOLL SALVATGE. Hinojo süvestrc. Hippoma-
rathrum.
FONS. s. m. Fondo. Profundum.
poNs DE TERRA, ant. heretat. Fundo. Fundus,
pra-dium.
ANAR Á FbNS. f. l'embarcació. Irse á fondo ,
tríe á pique. In profundum. demergi.
ANAR. Á FONS. f. sumergirse. Afondar., hundirse^
irse afondo. Obrui , mergi.
DONAR FONS. f. V. Donar fondo.
TIRAR Á FONS. f. l'embarcació. Echar á pique.
Demergere.
FüNSURA. s. f. ánt. V. Fondaria.
FONT. s. f. manancial d'aygua , qu'ix de la
superficie de la térra. Fuente. Pons.
FONT, l'obra ú fábrica per medí de la qua! ix
l'aygua deis manancials. Fuente. Pons artifi-
cialis.
FONT , met. fonament , origen. Fuente. Capuf,
. origo.
FONT, la llaga axí dita. Fuente. Piagula.
FONTS BAPTisMALS. Püa de bautisiuo. Fontes
lustrici.
FONT DEL BRAS. Sangradura. Brachii inícrius
médium.
NOM DE To*iTS..\ Nombre de pila. Nomen in
baptismate impositum.
TANTAS VEGADAS VA 'l CANTI Á LA FONT QUE s'
TRENCA, ref. V. Canti.
PONTANA, s. f. ant. V. Pont.
FONTANAL, adi. ant. Fontal Pontanaüs.
FONTANALMENT. adv. m. ant. V. Origi-
nalinent.
PONTANELLA. s. f. dim. ant. V. Ponteta.
PONTETA. s. f. dim. Fontecica., fuentecilla.
Fonticulus.
POR. s. m. Fuero. Porum.
FOR DE LA CONCIENCIA. Fucro de la conciencia,
Porum conscientiae.
FOR , FORs. prcp. ant. Excepto. Pr£eter.
POiíA. prcp. y adv. 1. y t. Fuera. Extra.
FORA , en pararge disíinct d'aqueü en que s'
troba él que parla, ó la persona tí cosa de
que s' parla y axí s' diu : viug de foka , es
FORA. Afuera, Extra-
ro-
FOR
FORA , en públic , en l'exterior. Afaeya. Palam,
apcrté.
FORA , menos, á excepcid : axi' s' diu tut fora
axó." Mt.'«Oi , á excepoion. Praeter.
PORA DE LLOc, dit del os dislocat. Desensortija-
do. Luxiitus,
KORA DE MIDA . dit ds I' excessiu en sa linea.
Descomedido, Immodicus.
fora; FORA , FORA , expressid de que s'iisa
per tráurer á aigú d"a!gun lloc. Afuera ;
afuera , afuera : Fuera ; fuera,, fuera. Prociil
esto.
FORA d'axó. adv. ni. Independiente de eso \ á
mas de eso ; fuera de eso. Prseter ea , praeter
hoc.
DE FORA , 6 DE PART DE FORA. m. adv. De
fuera. Exterius.
FORA d' iioRA. m. adv. A deshora ; fuera de
tiempo. Alieno tempore.
roRA DE QUE. m. adv. á mes de que. Fuera de
que. Praeterquam quod.
Y FORA. m. adv. ab que s' limita algún número,
quantitat. &c. y axí s' diu dos y fora : éll v
FORA. No mas., solo. Tantum; non am-
plius.
ANAR FORA DE CAMi. f. apartsrs' alga del camí
que deu seguir. Ir fuera de cumino. Temeré
aberrare.
ANAR FORA DE CAKi/. f. met. obrar séns método,
órde , ni rahd. Ir juera dj ^umino. Temeré
agere.
BOTAR FORA. f. Echar., arn'jar. Expeliere.
ESTAR FORA DE Si. f. met. EstoT fuera de si.
Alienatum mente esse.
FORA AVIAR, f. ant. Echar fuera , arrojar. Po-
ras peliere.
QUAND ES MENESTER MARlA VÍNGA MARÍA :
QUAND NO BS MBNESTER MARÍA, FORA MARÍA.
ret. Ama., sois afv.o mittUrus 'el uiño matna:,
desde que no rnama ni ama ni nada. Ea quae
nobis opus sunt raagni facimus ; ubi iis non
egemus nihili pendimus.
DE FORA VINDRÁ , QUI DE CASA Ns'' TRAUrX. ref.
V. Hostes vingueren que de casa ns' trague-
ren.
FORADAR. V. a. Agujerear , agujerar., hora-
dar. PL-rforare.
FORADAT , DA. p. p. Agujereado.
NO posarho en sac FORADAT. f. met. No echar-
lo en saco roto. Haud memoria excidet.
FORADADA. s. f. ant V. Canonada en él signifi-
cat de conducta d'aygua.
TEÑIR LAS MANs foradadas. f. met. Scr un ma-
niroío. Omnia sua largiri.
FORADET. s. m. dim. Agujerico^ agujerillo.
Parvum foramen.
FORAGiTARlENT. s. m. ant. V. Expul-
sid.
FOR AGITAR, v. a. ant. Echar afuera. Proii-
cere.
FOR 387
FORÁNEO, ad]. Foráneo. Extcrnus.
FORAST^^R , RA , adj. lo que no és propi
del pais ó lloc. Forastero, Exterus.
FORASTER , P.A. s. 111. y f. qni viu ó habita en
un lloc d pais del qual no es vihí. Forastero.
Alienigena , advena.
FORAT. s. m. Agujero. Foramen.
FORAT, en las bdtas per posar l'axeta , ó cañó.
CúniHero. Dolii foramen.
FORAT , él vuyt que s' dexa en las pareas per
posar en éli éls travíssos pera Lr las bssti-
da^. Mechinal. Cavus in pariete, trabibus
sustinendis.
FORAT D-AGULLA , él cos de ragiiüa de cosir.
Ojo. Foramen acus.
BORAT DELS VhLS , la concavitat en qu' están
situats. Cuenca. Cavum in qno siti sunt oculi.
FORATs, p.éls que s' fan en 1-is correíjas per en-
trar en élls él pungaat de la sivélla. Puntos.
Poramina.
FORATS DEL NAS. Ventanas de Ja nariz. Nares.
TRXuRER LA CUCA DEL FORAT ABLAS MANS DELS
Ai^TRES. f. Sacar el ascua con la mano agena.
Rem alieno periculo tentare.
v¿URER ÉL CEL PER UN PORAT. f. fam. cstar en
un lloc recios, desde! qual se veu poc cel,
com entre montanyas. Per el cielo per embu-
do. In loco pene intercluso versari.
QUI AGUAYTA PER FORAT VEU SON MAL PAT. rcf.
V. Agaaytar.
FORAVÍAR. V. n. ant. V. Desviarse.
FORBÍR. V. a. ant. netejar, polir. Limpiar^
aciealar. Tergere , perpolire.
FORBITZ. p. p. ant. Limpiado,, acicalado.
FORC. s. m. la distancia de Textremitat del
dit polse á la del índice , estesos. Xeme. Se-
mipes.
s5rc , d'alls , cebas (Scc. Ristra , horca. Furca-
ta resticula.
FÓRCA. s. f. patíbulo. Horca. Furca.
pbRCA , la de que usan éls pagesos per apilar
h palla y altres menester?. Horca. Furca.
POSAR LAS FÓRcAs PKR devant. f. met. MostrüT
la horca antes que el lugar. Subeunda incom-
moda príemonstrare.
DEL OU AL SOU , DEL SOU AL BOU, DEL BOU Á
LA FbRCA. Teí.Ladroncillo de agujeta después
su'-ig á barjuleta.
Qui modo quadrantem niox is marsupia tol-
let.
FORCAT. s. m. Horcajo. Collaris furca.
FORCEJAR. V. n. Forcejar. Niti.
FORCA, FORZA. s. f. ant. V. Fortaiesa,
CESléll.
FORCADAMBNT. adv. m. aat. V. Forsosa-
menr.
FORENSE, adj. Forense. Forensis.
FOREST. adj. ant. V. Saívatge , desert.
FORFAR, V. n. ant. V. Errar, mancar, pecar.
FORFAÍT , FORPAYT, FORFATüRA.s.m.
ant.
388 FOR
ant. V. Culpa , pecat , mancament.
FORJAR. V. a. él ferro , cer &c. Forjar ^fra-
guar. Procudere , formare.
FORJAR, FORJARSE, ir.et. ip-ventar, fingir; com
roRjARs" una mentida. Fvrjar. Fingere.
FORJAR, idear, fabricar, formar alguna cosa
no material. Forjar^ fraguar. Efinger.e, efor-
mare.
FORJAT, DA. p. p. Forjado ^fraguado.
FORiMA. s. f. la part dei ent natural que de-
termina la materia. Forma. Forma.
FORMA , la figura d'alguna cosa. Forma. For-
ma.
FORMA, regla, exémple. Forma. Ratio, modus.
FORMA , aptitut , modo , disposicló de fer algu-
na cosa ; axí s' diu : no h¡ ha í-orma de co-
brar &c. Forma. Ratio , via.
fóruía , r hostia, antes y despres de consagrar-
se. Forma. Hostia.
forma , él modo silogistic en l'argument. For'
ma. Forma.
forma , en 1' Imprempta. Forma. Forma.
FORMA , en éls Sagraments. Forma. Forma.
forma, de sabata, de sombrero, y semblants.
Horma. Forma.
joRMA , ánima de botó. Hormilla, Formula.
forma de lletra. Forma de letra. Stilus
scribendo.
DE FORMA, m. adv. de modo. Deforma. Ita.
EN FORMA, m. adv. en figura. En forma. Spe-
cie.
EN FORMA, ab tota formalitat. En forma. Rec-
to modo.
EN FiJaMA , EN DEGUDA FORMA. For. Eti forma :,
en debida forma. Merhodo, modo forensi.
EN TOTA FüRWA. Eti loda formo. Üptimé, ad
amusim.
in
EN FORiMA , realment , de
efcfadá en forma
veras , axí s' diu
En forma. Oninino.
FOR
Formalmente. Veré, expressé.
FORMAR, V. a. donar forma á alguna cosa.
Formar. Formare.
formar , unir diferents personas ó cosas , pera-
que fassen un eos. Formar. Congregare ,
uniré.
FORMAR, Milic. posar en órde ais soldats com
FORMAR un esquadró. Formar. Instruere.
formar concépte. f. Formar concepto. Pro
certo habere.
FORMAR PARTiT. {. Formar partido. Socios con-
gregare , incitare.
FORMAR QUÉXA. f. Formor queja. Querelas os-
tentare.
F()RMAT,DA. p. p. Formado.
FORMATGE. s. ib. Q^ueso. Caseus.
FORMATGE TENDRÉ. Q_iieso fresco.¡ceTrioii. Cáseas
tener.
FORMATGET, s. m. dim. Q_uenllo. Casil-
lus.
FORMATGET , ant.
FORMENT. s.
Frumentum.
F0UMENT RUBÍ. Rubiott. RubuS.
FORMIDABLE, adj. horroros , temible
miduble. Formidabilis, formidolosas.
FORMIDABLE , excessivament gran en sa
Formidable. Magnus, ingens.
FORMÍDOLOS, SA. iál Formidoloso. For-
midolosus.
FORMIGA. s. f. Hormiga. Fórmica.
FORMiGA ALADA. Alada. Formica alata.
CAU ó FORAT DE PORMiGAS. Hormtguero. For-
micarura nidus.
FORMIGÓ. s. m. certa picor. Hormigueo. For-
micatio.
FORMIGUER. s, m. met. gran moviment, ó
V. Mató.
m. Trigo candial., candeal»
For-
linea.
concurs de gent,ó d' al tres cosas.
güero. Afíluíntia, aginen.
iiormí'
HOME DE f6rma. Hombre de forma. Praestans, FORMIGUETA- s. f. dim. Hormiguilla. Parva
prteclarus homo.
FÓRMACIÓ. s. f. Formación. Formatio.
FORMAL, adj. lo pertan^^ent á la forma. For-
mal. Formalis.
FORMAL , exácte , amig de la veritat. Formal.
Gravis , severus.
FORMAL , exprés , precis , determinat. Formal.
Expressus , signatus.
FÓRMALÍSAR. v. a. Formalizar. Perficcíe.
FÓRMALISARSE. v. r. d'alguna parauia á
acció , ú omisió. Formalizarse. Serió aüquid
accio.'re.
FORMALITAT. s. f. exáctltut, puntualitat.
Formalidad. Rectitudo.
FORMALITAT, seri;tat. Formalidad. Gravitas.
FORMALITAT, ccrimonial, etiqueta. Formalidad.
Rittis.
FÓRMALMENT.adv.m. en la fbrma propia ó
deguda. Formalmente. Veré , reipsa.
roRíiALMEiNT , ab formalitat, ó expressament.
formica.
FÓRMULA, s. f. Fórmula. Norma.
FÓRMULARL s. m. Formulario. Formularius
codex.
FORN. s. m. Horno. Furnus.
FÓRN DE CALs. Calera. Furnus calcarius.
FORN DE RAJÓLA. V. Rajolería.
POSAR AL FORN. f. V. Enfomar.
TRÁuRER DEL fórn. f. V. Desenfomar.
FORNADA. s. f. Hornada. Pornacula.
FORNAL. s. f. Fragua. Focus.
FORNELL. s. m. ant. V. Fornet.
FORNER. s. m. Hornero, panadero. Purna-
rius.
FORNET. s. m. dim. Hornillo. Furnaculus.
FORNICACIÓ. s. f. Fornicación. Fornica-
tio , scortatio.
FORNICADOR, s. m. Fornicador. Pornicator,
scortator.
FORNICAR. V. a. Fornicar. Foraicari.
FOR-
FOR
PORNÍCARI, ría. adj. Fornicario. Fornica-
FORNIR. V. a. provehir. Proveer , guarnecer.
Instruere , muñiré.
FORNIR , unipür. Atestar. Rep!ere.
FORO. s. m. tribunal. V. For.
FORO , en los teatros. Foro. Forum.
FORQUETA. s. f. dim. br.stó liarg ab un fer-
ro en forma de semicírcol £l cim. Horquilla.
Parva fiirca.
FORQUILLA. s. f. Tenedor. Fuscinula.
FORRAR. V. a. Aforrar. Tegumentum inte-
rius vestí assuere.
PORRELLAT. s. ni. Cerrojo. Pessulus , vectis
férrea.
FORRO, s. m. Aforro. Tegumentum interius,
vesti assutum.
FORRO, malaltía que patexen las criaturas na-
das de poc t^mps. Alhorre. Pústula; rubicun-
das oiieris recenter natis familiares.
FORROL, FORROLL. s. m. ant. pala del
f'ig ó de brasser. Badil. Batillum.
FORSA. s. f. vigor , capacitüt , par fer ó móu-
rer alguna cosa que tinga pes ó fassa resis-
tencii. Fuerza. Vis, vigor.
FORSA, l'acte torpe que s' exécuta contra la vo-
luntat de la dona. Fuerza. Vioientia, viola-
tío.
poRSA , eficacia en las cosas no matcrials, com
la FORSA de !a rahó. Fuerza. Vis, efficacia.
FORíA , l'estat mes vigoro» d'ai.^una cosa , com
la FORSA de la fébra. Fuerza. Vehementia.
FORSA , met. inclinació eficas á alguna cosa,
com la FORSA del geni. Fuerza. Vis , pro-
pensio,
FORSA , tirada ó moviment violent ab que pro-
cura algú escaparse , de qui '1 té. Forcejón.
Nixus.
FORSA, la virtut y eficacia natura! que las cosas
ténen en sí. Fuerza. Vis , virtus.
FORSA , For. Fuerza. Vis.
FORSA , ant. V. Fortalesa , fortJficacid.
F0RS\. adv. abundancia, com forsa gent. Mu-
cho. Multus.
FORSAS. p. las tropas y aparell militar que té
aigun soberá. Fuerzas, Copia;, bellicus ap-
paratas.
Á FORSA D*. m. adv. ab continuado y traball :
com Á FORSA d' estudi. A fuerza de, Assiduo
studio , labore.
■X FORSA DE. m. adv. ab abundancia , com Á
FORSA de diner , a forsa d'aygua. A fuerza
de. Copia.
Á FORSA d'armas. w. adv. A fuerza de armas ;
por fuerza de armas. Viribus & posse.
Á VIVA FORSA. m. adv. A viva fuerza. Omni vi.
PER FORSA. m. adv. ab violencia. Por fuerza,
de por fuerza. Vi.
PER FORSA. adv. m. forsosa , necessariament.
Por fuerza. Necessario.
Tom. I.
FOR 389
DÉXAR SENS FORSAS , LLEVAR LAS FORSAS. f.
debilitará algú las sangrías , aigioa malal-
tía &c. Desjarretar. Enervare, debilitare.
DONAR FOKSA Ó FORSAS. f. Dar fuerzos. Vires
atidere , co.Tfirmare.
PÉRDRER LA FOKSA. f. evsporars' algún licor ó
altra cosa esperitosa. Desvanecerse. Eva-
nescíre.
TRÁURKR FORSAS DE FLAQüESA. f. Sacar fuerzus
de flaqueza. Supra vires aiiquid tentare; vel
íortitudinsm eh'mgere.
VAL , VOL MES ENGINY QUE FORSA. rcf. V. En-
giny.
FORSADAMENT. adv. m. Forzadamente.
Per vim.
FORSAR. V. a. fer forsa ó violencia física per
conseguir algún fi; com forsar una porta.
Forzar. Vjm faceré.
forsar , una dona. Forzar. Violare , corrum-
pcre.
forsar , una fortalesa. Forzar. Arcem vi ca-
pera.
FORSAR, met. precisar, obligar. Forzar. Coge-
re , compeliera.
FORSAR. V. n. ant. Estar en su fuerza, Vitrere.
FORSAT , DA. p. p. Forzado.
FORSAT , DA. adj. forsos. Forzado. Nacessarius,
inevitabilis.
FORSAT , de galera. Forzado. Reus remo ads-
trictus , addictus.
F0R8SNARIA. s. f. ant. V. Furor, desatino.
FORSENAT , DA. adj. ant. V. Furios , desa-
tina t.
FORSER. adj. ant. V. Fort.
FORSETA. s. f. dim. FuerceciUa , fuercecita.
Lovis vis.
FORSOS, SA. adj. Forzoso. Necessarius, ine-
vitabilis.
FORSOSAMENT. adv. m. Forzosamente. Ne-
cessario.
FORSÜD, DA. adj. Forzudo. Robustus, la-
certosas.
FORT. s. ni. fortalesa , fortificació. Fuerte.
Propagnacuium.
FORT,TA. adj. lo que té forsa ó resistencia,
com cordill fort , pared forta. Fuerte.
Fortis , firmus.
FORT, ánimos, valent. Fuerte^ Animosus.
FORT, eficas, com rahó forta, argumenr port.
Fuerte. BíBcax , validus.
FORT, dur, com ho es él ferro, '1 brónse. Fuerte,
recio. Durus , firmus.
FORT, ferm. V. Ferm.
FORT, lo mes viu d'aiguna acció militar ó d'al-
gunn disputa. Fuego. Contentio.
FORT , la ¡najor forsa ó intensió d'alguna acció,
exércici &c. , com en lo fort del sembrar.
Fuga. Vehementia.
FORT , la persona de mala condició, de geni
dur. Fuerte^ recio. Durus, asper.
Ffíff fONT,
590
FOR
FORT , !o que te mblt vigor 6 activitat , com vi
FORT , tabaco fort. Fuerte. Vividus , va-
lens.
FORT , robust , de grans forsas. Fuerte. Robus-
tus.
yoRT , Músic. la solfa que per naturalesa 6
per acciJent , se canta un semitó iiiés alta,
que lo regular. Fuerte. Vox in música ali-
quanto fortior.
FORT, terrible, grave, exeessiu , com toRT
dolor, FORTA cosa. Fuerte. Gravis , vehe-
mens.
FORT , adv. ant. V. Mólt.
FORT. adv. m. fortament, ab violencia. Fuerte,
recio. Fortiter, duré.
ESTAR FORT. f. DO voler condesccndit á alguna
cosa. Hacerse fuerte. Obniti.
ESTAR , d MANTENiRSE FORT. f. insistir ab por-
fía en la defensa d'algun discurs , ó en lograr
alguna cosa. Hacer hincapié, Obniti.
FERSE yoRT. f. fortificars* en algún lloc pera
defensarss. Hacerse fuerte. In loco tuto se
collocare.
PARLAR FORT. f. parlar ab veu alta. Hablar
recio.) hablar alto. Elatá voce loqui.
TEÑIRSE ó MANTENiRSE FORT. f. met. persistir
ab constancia en alguna resolució ó dicta-
men. Tener ó tenerse tieso. Animum obfir-
mare.
ES COSA FORTA. loc. Rec'ta cosa es. Durum est.
FORT COM UN BRoNSE. exp. fam. ab que s' sig-
nifica qu' algú, especialment algún véll , té
mólt vigor y forsa , y va dret com si fos de
poca edat. Fuerte y tieso como un ajo. Vali-
dus.
FORTALESA. s. f. virtud cardinal. Fortaleza.
Portitudo.
FORLALESA, a'oimo, valor. Fortaleza. Constan-
tia , firmitas.
FORTALESA , forsa , vigor. Fortaleza. Vigor,
vires.
FORTALESA , Milic. Fortakza. Propugnaculum.
FORTAMENT. adv. m. ab valor , resolució.
Fuertemente. Fortiter , strenué.
FORTASiBNT , ab vígor , ab violencia. Fuerte-
mente., reciamente. Validé, vehementer.
FORTl. s. m. Fortín. Propugnaculum.
FORTÍFICACIÓ. s. f. 1' obra que servex per
defensar algún paratge. Fortificación. Muni-
mentura.
FORTiFiCACió, l'art de fortificar. Fortificación.,
arquitectura militar. Architectura milita-
ris.
FORTIFICAR, v. a. dar vigor y forsa. Forti-
ficar. Roborare.
FORTIFICAR. Müic. construír las fortificacions.
Fortificar. Muñiré , vallare.
FORTIFICARSE, v. r. ferse fort en algún pa-
ratge per defensarse. Fortificarse. Vallo ,
maeniis se cingere.
FOR
FORTÍSSIM , MA. adj. sup. Fort{simo. Por-
tissimus.
PORTÍSSÍMAMENT. adv. m. sup. Fort/si-
mámente. Valde fortiter, cons^a^t¡S3imé.
FORTÚÍT, TA. adj. Fortuito. Portuitus.
CAS FORTüiT. Cmo fortuito. Fortuitus eventus.
FORTUNA, s. f. acas , sort, destino. Fortuna.
Sors , fortuna.
FORTUNA, felicitat, ventura. Fortuna. Prospe-
ra fortuna.
FORTUNA , infeücitat, desgracia. Infortunio, Sors
adversa.
HOME üE FORTUNA. Hombrc de fortuna. Homo
novus.
PER FORTUNA, f. Hacer fortuNa. Opibus , digni-
tatibus augeri, ditari.
PROBAR FORTUNA, f. Probur fortuna, Sortem
tentare.
FORTUNADAMENT. adv. m. ant. Afortuna-
damente, Peliciter.
PORTÜNAL. adj. ant. V. Favorable.
FORTUNAT, DA. adj. ant. V. Afortunat.
FORTUNAT. s. m. nom d' home. Fortunato. For-
tunatus.
PORTÜxNETA. s. f. dim. Fortunilla. L-vis
fortuna.
PORZIBLAMENT
PORZIVOLMENT.
adv. m. ant. V. Violentament , per fors.i.
POS, SA, p. p. Derritido efundido.
CALS FOSA. Cal muerta , apagada. Calx dilata.
FOSA. s. f. l'acció de fóndrer. Fundición, Pundi-
tio.
pose, CA adj. Obscuro, escuro. Obscurus.
ibsc, color. Obscuro. Subniger.
Á ENTRADA DE Fosc. m. adv. A boca de noche.
Instante, urgente adveniente nocte.
TERSE FÓsc. f. anar falrand la llum de! die.
Obscurecer, Advesperascere.
FERSE FOSC f. eDnuvolarse. Obscurecerse el dJ3,
cerrarse el cielo. Caelum nubibus obduci.
SER ó ESTAR rOSC ALGÚN LLOC. f. EstUr CDSCUrO.
Tenebrosum esse aiiquem locum.
TORNARSE f6sc. f. V. Ferse fósc.
FOSC , COM UNA GOLA DE LLÓP. loc. Ohscuro
como boca de lobo. D.nsissimis tenebris obfu-
sus.
FOSCA, s. f. Obscuridad. Obscuritas , tene-
brse.
X LAS FOSCAS, m. adv. A obscuras. In tenebris.
ANAR Á LAS FOSCAS, f. met. Andar á obscuras,
á escuras. Cxco modo procederé.
DÉXAR Á LAS foscas, f. V. Déxar.
FER fosca, f. Hacer obscuro. Noctem tenebro-
S3m esse.
POSCAMENT. adv. m. ant. Obscuramente.
Obscuré.
FÓSCOR. s. f. V. Fusca.
FoscoR , la que sol precehir á las tempestats.
Cerrazón. Nubium densa caiigo.
FOSCURA. s. f. ant. V. Fosca.
POS-
FOS
FÓSFORO, s. m. Fósforo. Phosphorus.
FOSQÜEDAT. s. f. V. Fosca, foscor.
FOSQUEJAR. V. n. Obscurear. Advesperas-
cere.
FOSSA. s. f. clot. V. Posso , clot.
F0SS4, sepultura. Fosa ^ huesa. Sepulchrum
eflPossum.
FOSSA , met. ¿1 paratge , exérclci ó acció en que
moren molts : y axi 's diu ser la guerra ó al-
gún país mal sa, fossa deis que concorren ó
habitan en éll Sepulcro. Sepulcrum.
TEÑIR UN PEU Á LA FOSSA. f. Tnnr Utl pié €11 Ul
huesa. Mortl proxliiíum esse.
POSSAR. s. f. V. Cementiri.
TENia UNA Cama al fossar. V. Teñir un peu á
la fossa.
FOSSER. s. m. Sepulturero. Sandapilarius.
FOSSO. s. m. clot. Hoyo. Fos>a.
Fosso , él qu3 circuex las fortalesas. Foso.
Possa.
FÓTIL. 3. m. piu. Espigón. Spiculum.
PÓTJA. s. f. aucéil. Cerceta, zarceta ., zarceta.
Fúlica, fulix . querquídjla.
FÓTjA , clot d'aygua , ó fang ciar. Regajo.,
charco. Aqua stagnans.
fotja, vinlinet de que usan éls mestres de dan-
sas. Fiolinete. Pidicula.
POURE, s. f. ant. veyna de l'espasa y sem-
blant. Vayna. Vagina.
FR
FRA. s. m. Fray. Frater.
FRAGAS, s. m. Fracaso. Infortunium , cla-
des.
FRACCIÓ. s. f. Fracción. Fractio.
FRACció. Arit. Fracción., número quebrado. Pars
numefi.
FRACTURA, s. f. Fractura. Fractio.
FRAGA, s. f. ant. raaduxa. Fresa. Fragum.
FRAGANCIA, s. f, olor smru. Fragrancia., fra-
giin:ia. Fragrantia.
FRAGANCIA , met. él bon nom y fama de las vir-
tuti d' algú. Fragrancia. Virtutum bonus
odor.
FRAGANT. adj. Fragranté , fragante. Fra-
grans.
EN FRASANT. m. adv. En fragante. In ¡pso fa-
cto.
FRAGATA, s. f. Fragata. Liburnica.
FRAGATA, ant. barca lieugéra,y de bordo bax.
Fragata ligera. Celox.
FRÁGIL, adj. ant. lo que s' trenca fácilment.
Frágil. Fragiüs.
FRÁGIL , qui cau fácilment en alguna fal-
ta , especialment contra castedat. Frágil.
Fragilis.
FRAGÍLÍTAT. s. f. ant. la disposició que té
alguna cosa per trencarse fácilment. Fragi-
lidad. Fragilltas.
FRA ;.Qt
FRAGiLiTAT, met. facilitat en ca'urer en él mal.
Fragilidad. Fragilitas , debilitas.
FRAGiL'TAT, pecat sensual. Fragilidad. Incon-
tinentia.
FRAGMENT. s. m. Frinmento. Pracrmen-
tum.
FRAGMENTS. p. d'algun lÜbre ó escrit. Frag'
mentas. Fragmenta.
FRáGOS,SA. adj. Fragoso. Salebrosus , as-
per.
FRAGOSITAT. s. f. Fragosidad. Salebritas.
FRAMENOS. s. m. p. ant. Frayks menores»
Pratres ex familia sacra Sancti Prancisci.
FRANC, CA. aJj. libre, exémpt, desembras-
sat. Franco, horro. Liber, immunis.
PRANc, Iliberal. Franco. Munificus.
f-RANC, ant. Tesclau a' qui s' ha donat llibertat.
Horro. Liber.
franc, senslll, ingenuo. Franco. Ingenuus,
sincerus.
poRT FRANC. Pucrto franco. Portus liber.
PORTA FRANCA. Puerta franca. Fores patentes.
DE FRANC. m. adv. De h.ilde. Gratis.
EXiR FRANC. i. no haber de pagar sa part.
Salir horro. A debitó val pecunia solveiidá
eximí.
FER FRANC. f. d'alguna contribució, tribut ó
altra cosa á qu' algú estaba obligat. Fran-
quear. Immunem reddere.
FRA.NÍCAMENT. adv. m. Francamente. Lar-
l giter , munificé.
PRANCESC. s. m. nom d' home. Francisco.
Franciscus.
FRANCESc , CA. adj. ant. pertanyent á Fransa.
Francés. Gallus.
FRANCISCA, NA. adj. lo pertanyent a' la
Religió de SantFrancesc. Franciscano. Fran-
ciscanus.
FRANCO, s. m. él paperet axí dit en las esco-
las. Filie. Ludi magistri chirographum pro
vapulatione vitanda.
FRANCOLÍ. s. m. aucéil. Francolín. Atta-
gen.
FRANELLA. s. f. roba. Franela. Tela lanea
defreoata.
FRANJA, s f. Franja. Limbus.
FR.iNJETA. s. f. dim. Franjita , franjuela.
Parvus limbus.
FRANQUEA, s. f. ant. V. Franquesa, Ilibe-
ralitat.
PRANQÜEJAR. v. a. Franquear. Generóse
largiri.
FRANQUESA. s. f. exémpció de pagsr al-
guns drets. Franquicia ., franqueza. Immuni-
tas.
FRANQUESA , obertura , genérositat. Franqueza.
In^-enuitas.
FRAPPAR. V. a. ant. V. Pegar.
FRARE. s. m. religios. Frayle. Frater.
FRARE. ant. V. Germá.
FRA-
3^; FRA
FRARTí , él dobleg que s' fa en la bora de las
faldillas. Frayh. Vestís inOexio.
FRARE DE ALFORJA, él Religios destínat á cap-
tar per son convent. Aljurjcro. Mendican-
tiiim frater pera ¡ristrucíus ad petendam
eleemosynam.
FRARE , met. Impr. Frayle. Charta male typo
sígnala.
FRARE , jog que fan éls noys , talland la part
superior d'una faba , quedand la pellofa en
forma d'una capilla de frare. Fraylodto. Lw
dicrum puerile.
FRARESCA. s. f. ant. él dret que toca al
gérmá deis béns del pare. V. Llegítima.
PRARESSA. s. f. ant. V. Ger.-nana.
FRARET. s. m. dim. Frayh:ico ^ fraylecillo^
frayleciío ^fraylezuelo. Fratercuius.
FRASE, s. f. Frase. Phrasis.
GASTAR FRASES, f. parlar ab circumloquis. Gas-
tar frases. Circumlocutionibus variis abun-
dare.
FRATERNA, s. f. reprehensió aspra. Frater-
na. Obiurgatio.
FRATERNAL, adj. Fraternal. Fraternus.
FRATERNALMENT. adv. m. Fraternalmen-
te. Fraterné.
FRATERNITAT. s. f. Fraternidad. Fraterr
nitas.
FRATERNO , NA. adj. Fraterno. Fraternus.
FRATRICIDA, s. m. Fratricida. Fratricida.
FRATRÍCÍDÍ. s. ni. Fratricidio. Fratrici-
dium.
FRAU. s. m. engany. Fraude. Fraus.
FRAU , contrabando, V. Contrabando.
FRAU. s. f. de montanyas. Garganta., hoz. Paux.
FRAUDULENCIA, s. f. Fraudulencia. Fraus.
FRAUDULENT, TA. adj. Fraudulento. Frau-
dulentus.
FRAUDULENMENT. adv. in. Fraudulenta-
mente. Fraudulenter.
PRAÜDULOS, SA. adj. ant. V. Praudulent.
FRAYRE3CA. s. m. ant. V. Gérmandad.
FRS. s. m. Freno. Fraenum.
íRE, met. subjecció ú impediment que coarcta
las accions. Freno. Frienum.
FRED. s. m. V efécte que causa ó produex la
fredor. Frió. Frigus.
FRED, DA. adj. lo que participa de la qualitat
del fred. Frió. Frigidus.
FRED, met. lo qu¿ no té gracia, esperit , ni
agudesa. Frió. Insulsus, ioeptus.
Anima freda , loe. fam. T home de poc espe- I
rit. Corujo ., corto de genio. Pusülanimis.
TREMOLAR DE FRED. f. Tiritar de frió. Pric fri-
gore tremeré.
UN VESTIT NE TING EN FRANSA : AQUÍ m' MORO
DE FRED. loe. Bucu jubon me tengo en Fran-
cia,
Est mihi , sed praessns non peijit frigus ,
amictus.
FRE
DÉU DONA 'V FRED SEGONS LA ROEA. rcf. DtOS
da el frió conforme ú la ropa.
Dat veluti vestem frigora nempe Deus.
BN TEMPS DE FRED VAl/ MES UNA GORRA Qu'uN
BARRET. reí. En el campo de Barahona mas
vale mala capa que buena azcona.
Vrx nitidá densam sub bruma qusere lacer-
nani.
FREDAMENT. adv. m. séns elicacia, lenta-
ment. Fitamente. Lente, remissé.
FREuAMENT, séns gracía ni donayre. Friamen-
te. Insulsé , frigidé.
FREDAT. s. f. V. Féredat.
FREDOLÍC, CA. adj. Friolento, friolero. Al-
siosus, frigoris minimé patiens.
FREDOR. s. f. sensacid que prové de la falta
de calor. Frialdad. FrÍ£Íditas.
FREDOR, met. paraula séns substancia. Frialdad.
Ineptia , insulsitas.
FREDOR, met. descuyt, negligencia, poca activí-
tat. Frescura, frialdad. Negligentia, inertia.
FREDOR, cosa de poja enritat. Friolera. Res
parvi momenti.
FREDUL03, FREDUROS, SA. adj. ant.
V. Fredolic.
FREDURA. s. f. ant. V. Fredor, frcd.
FREG A FREG. m. adv. casi locand una co-
sa á altra. Ras con ras. luxta.
PREGA, s. f. Friega. Fricatio.
FREGx\DA. s. f. l'acció de fregar. Fregadura,
fregamiento. Fricatio.
FREGADA , l'eucontre de dos cosas de que resul-
ta tacarse ó embrutarse Tuna d'ellas. Rabo-
seada , raboseadura. Commaeulatio ex con-
t;?ctü.
FREGADA, la qus s' dooa á la roba d altra
cosa per netejarla. Lí.b^ío/j. Fricatio, mu n-
datio.
FREGALL. s. m. Estropajo, fregador. Peni-
culus.
FREGAMENT. s. m. ant. Fregamiento. Fri-
catio.
PREGAR. V. a. alguna cosa per netejaila , ó
tráuren' la pols. Refregar. Fricare.
FREGAR, alguna part del eos , com camas,
brassos, &c. Flotar, frotar. Fricare, subi-
gere.
iREGAR, ab forsa alguna cosa, com la capa ab
un respail ó ab un pany d'ella , t&c. Estre-
gar ^fregar. Fricare.
FREGAR. V. n. tocar una cosa ab altra ab al-
guna forsa, de manera qu' ab la continuació
s' menjen. Ludir. Confricare.
FREGAR, tocar una cosa ab altra lleugérament,
y axí s' diu que un á altre 1' h¡ ha pregat
la roba. Rozar. Leviter tangere.
FREGAR , passar tocand lleugérament una cosa
ab altra , cora fregar la bala á la pared.
Rasar. Perringere.
fregar, tocar lleugérament una cosa.ab altra,
de
FRE
de que resulta tacarse 6 embrutarsí algún
poc. Riibosear. Contingenter maculare.
PREGARSE. V. r. gratarse 1' home ó Pirra-
ciona! , aplicand la part en que te picor en
alguna pared , arbre , &c. y movéndla ab
continuació. Esíre^arsa. Roíricare.
FREGARSE, met. buscar él tráete ó coinimícació
ab algú. Rozarse. Alicuius consuetuJinem
quaerere.
FREGARSE, mct. Semblarse , ó teñir connexíó
una cosa ab altra. Rozarse. Referri, assimi-
lari.
PREGIR. V. a. Freír. Frigere.
FREG RSE. V. r. consumirsc, estar impacient.
Deshacerse , destrizarse. Angi.
KREGiKSE , met. patir gran calor. Freirse de
calor, iüstuare.
PREGíRLA. loe. met. enganyar á algú. Freír-
sela. Aliquem decipere.
PREGIT, DA. p. p. Frito , freido.
FREGÓ, s. m. Picaro de cociaa ^ galopín^ so-
llastre. Culinae famulus.
FREGONA. 6. f. Fregona ., fregatriz. Culina-
ria fyniula , frictrix.
FRENELLAR. v. a. ant. V. Afranellar.
FRENER. s. m. Frenero. Prenorum artifex.
PRENERIA. s. f. él paratge en que s' venen
frens. Frenería. Locus ubi frena vendun-
tur.
FRENESÍ, s. f. desvari causat per la febra.
Frenesí. Phrenesi? , frenetis.
FRENESÍ , met. acció desbaratada. Frenesí. In-
sania.
FRENÉTIC , CA. adj. Frenético. Phreneti-
cus.
FREQUENCIA. s. f. Freqüencia. Prequentia.
FREQUENT. adj. Freqiicnte. Prcquens.
fREQ'JENT. adv. m. V. Preqiientment.
FREQUENTACIÓ. s. f. Freqüent ación. Fre-
quentatio.
FREQUENTAR. v. a. Freqüentar. Frequen-
tare.
FREQUENTATIÜ, VA. adj. Freqilcntativo.
Frequentativus.
FREQUENTÍSSIM, MA. adj. sup. Freqüen-
ttsimo. Prequentisiimus.
FREQUENTISSIMAMENT. adv. m. sup.
Freqüentísimamente. Saepissimé.
FREQUENTMENT. adv. m. Freqücntemente,
/requinte. Frequenter, crebro.
FRESAR, v. a. éls panyos, 6 retinas. V. Fri-
sar.
FRESAR, ant. V. Esclafar.
FR.ESC, CA. adj. lo que ha perdut él calor y
participa de fret. Fresco. Subfrigidu?.
iREsc, de poc témps, acabat de fer, de sücce-
hir, &c. com : cu fresc , noticia fresca.
Fresco. Recens.
FREsc,seré, que no s' inmuta en los perills,
ó contradiccions. Fresco. Imperturbatus.
Tom. I.
FRE - 303
PREsc, met. 1' heme pie de carns, blanc y rotg.
Fresco. Vigens, floreas.
DE FREsc. m. adv. de nou , de poc téinps.
Frescamente. Recenter.
DiNER FRESC. loc. Dinero frese». Pecunia re-
center accepta.
PINTURA AL FRESC. Pintura al fresco. Udi alba-
rii pictura.
QUEDARSE FRESC. f. met. no lograr alió de que s'
tenían esperansas ó que s'desitjaba. Quedoríe
fresco. Spe frustrari.
FRESCA, s. f. la qualitat ó estat d'un moderat
fred. Fresco^ frescura., frescor. Amjenum
friguá.
IRESCA. met. paraula fora de propdsit, frivola,
burlesca. Frescura. íneptia.
PÉNDRER LA FRESCA, f. Toinar el fresco. Auram
captare.
pÉNDRER Á LA FRESCA, f. mct. TomaT con freS'
cuta. Nejjligere.
DiR QDATRE FRESCAS, f. met. Dcctr quantüs son
cince, Obiurgare.
PRESCAL. adj. Fresca]. Aliquantulum re-
cens.
PRESCAMENT. adv. m. de nou , de poc
témps. Frescanunte, Recenter.
FRESCOR, f. f. Frescor., frescura. Algor.
FRESCURA, s. f. V. Frescor.
tREscüRA, met. desembras. P.'eíc-nra. Libertas.
íREScuRA, descuyt, negligencia, poc ardor.
Frescura. Inertia , negli^entia.
f REsci'RA , serenitat d'animo. Frescura. Aními
tranquiiliras.
PRESQUET , TA. adj. dim. Fresquecito,
fresquilla , jresquiio. Siibfrigidus.
PRESQUETA. s. f. dim. Fresquito. Aura sub-
frigÍ23.
FRESQUETA,en l'mprémpta. Frasqueta. Praeli
typici cráter.
PRESSA. s. f. V. Soroll, rumor.
rRESSA, éí soroü qu-' fan éis cues de seda des-
prés de desperts. Freza. Stridor.
FREssA, brossa, runa y cosa semblant. V.Bros-
sa , runa.
MduRER i-RESSA. f. V. Per soroll , fer bulla.
PRESSEJAR. v. n. Hacer que hacemos. Arde-
lionsm agere.
PRESSERIA. s, f. cosa de poc moment. Frus-
lería , chuchería. Res nuUius momenti.
PRESSETA. F. m. Chisgaravis. Homuncio.
PRESSOS. s. m. Bulle bulle. Ardelio.
FRETURA. s. f. p. u. V. Palta.
FER FRETURA. f. Hjcer falta. Desiderari , re-
quiri , deesse.
PRETURAR, PRETÜREJAR, FREYTü-
RAR. v. n. ant. V. Faltar.
PRETÜROS. adj. ant. V. Faltat , necessi-
tat.
PRÉVOL. adj. ant. V. Plac.
FREXE. s. m. arbre. Fresno. Fraxinus.
C^oaa FRE-
J!Q4 FRP'
FREXEDA. s. f. lloc plantat de fréxes. Fres-
neda. Praxinetum.
FílEXURA. s. f. Pulmón , bofes , Vivianos.
Pulmo.
FRIS. s. m. Arquit. Friso. Zophorus.
FRISANSA. s. f. pniitja. Comezón. Prurigo.
FRisANSA , met. él neguit que causa '1 desitj ó
apetit d'alguna cosa , méntres uo s' logra.
Comezón. Anxietas.
FRISAR. V. a. éls draps. Frisar. Textum cris-
pare.
FRISARSE. V. r. teñir alguna semblansa, ó
acercarse una cosa á altra. Frisar. Acd'dere.
l-RiSARsa , neguitejars;. Deshacerse , destrizar-
se. Cura vel desiderio angi.
FRISÓ, s. m. caball. Frisan. Equus scutula-
tus.
FRÍVOL, LA. adj. Frivolo. Frivolus , futilis.
FRONDOS , SA. adj. Frondoso. Frondosos.
FRONDOSITAT. s. f. Frondosidad. Fronde-
sitas.
FRONT. s. m. Fyente. Frons.
FRONT , ant. V. Enfront.
FRONTAL, s. m. ant. V. Pálit.
FRONTARER. s. m. ant. V. Fronteris.
FRONTERA, s. f. Frontera. Fines, limites.
FRONTEREJAR. v. n. ant. V. Confinar.
FRONTERIS, SA. adj. Fronterizo. Contermi-
nus , finitimus.
FRONTIS, s. m. Frontis. Frons.
FRONTÍSPICI. s. m. Frontispicio, ^dificii
frons.
FRONTISSA. s. f. Bisagra. Cardo , vertebra
férrea.
FRUCTÍFERO , RA. adj. Fructífero. Fruc-
tifer.
FRUCTIFICAR, v. a. Fructificar. Fructum
cdere , ierre.
FRüCTUOS , SA. adj. Fructuoso. Friigifer,
fructunsus.
FRUCTUOSAMENT.adv. in. Fructuesamente.
Fructiicsé.
FRUGAL, adj. Frugal. Frugalis.
FRUGAL ITAT. s. f. Frugalidad. Frugalitas.
FRUICIÓ. s. f. Fruición. Fruitio.
FRUIR. V. n. ant. V. Gosar,
FRUNSIR. V. a. Fruncir. Corrugare , cris-
pare.
FRUSTRAR, v. a. Frustrar. Frustrare.
F.RUSTRARSE. v. r. Frustrarse. Fruítrari.
FRUYT. s. m. él que produex Paibre ó la
planta. Fruto. Fructus.
FRUYT. met. utilitat , profit. Fruto. Fructus,
emolumentum.
FRUYTS. p. las produccions de la térra, de que
s' fa culiita. Frutos. Fructus, fruges.
FRUYTS, la renda que prodaexín las dignitats,
empleos, &c. Frutos. Proventu».
FRUYT DE BaNEDicció. Fruto de bendición. Pro-
les legitima.
FRU
DONAR PRUYT. f. Dar fruto. Fructum reddere,
ferré.
DE DOLÉNT ARBRE NO ESPERES BON FRÜIT. lef.
V. Dolént.
FRUYTA. s. f. Fruta. Fructus.
FRUYTA DEL TEMPs , la que s' méuja en la ma-
tera ettació en que s' madura y s' culi.
Fruta del tiempo. Fructus tempestivus.
FRUYTA DEL tímps. met. lo qu' es freqüent en
Tocasió en que s' parla : coni éls cadarns en
ivern. Fruía del tiempo. Accidere solitum ea
tempestare qua ¡oquimur.
FRUYTA NovELLA, la primera qu' ix de cada es-
pecie. Fruta nueva. Nova poma.
FRUYTA NOVELLA. met. lo qu' es nou en sa línea.
Fruta nueva, Res nova.
FRUYTA PRiMARENCA. Fruta temprana. Praecox
pomum.
FRUYTA SECA. Friito seco. Frucíu» dura cortice
inyolutus , servatus.
PRÜYTER. adj. Tarbre que fa fruyta. Frutal.
Fructiíer.
FRUYTERA. s. f. plat per servir la fruyta.
Frutero. Discus ministrandis fructibus.
FRUYTERAR. ^. m. Frutal. Pometum.
FU
FUET. s. m. Láíi^o. Flagellum.
FUETADA. s. f. Latigazo. Flagelli ictus.
FUGA. s. f. fúgida. Fuga. Fuga.
ruGA, él fort , la major forsa ó intenció d'al-
guna acció ó exércici. Fuga. Vehementior
vis.
FUG\. Mus. Fuga. Vocis veluti fugientis insec-
tatio.
FÚGIDA. 5. f. Huida. Fuga.
FUGiR. V. B. Huir. Fugere.
ruGiR , d'alguna cosa ; tenirli repugnancia.
Reliuir. Refugere.
ruGiK. met. pasar y no tornar alguna cosa,
ccm él témps, i'edat. Huir. Fugere.
FUGiR. V. a. evitar alguna cosa mala, 6 no
concórrer á io que pod teñir periii , ó incon-
venient. Huir. Fugere , caver-:.
FUGIR, l'esclau , él pres , &c. Huir. Fugere.
FER FUGIR. f. Ahuyentar. Fugare.
FUGIR EL eos. f. apartarse prümptement pjr
evitar algún cop. Huir , hurtar el cuerpo.
Ictum declinare.
FUGIR ÉL eos. f. met. evitar l'entrar en algún
assumpto , empenyo, &c. Huir., hurtar el
cuerpo. Negotium declinare.
FUTGME DE DA\ANT. loc. Quítateme de delante.
Tolle te á meo conspectu.
FUTO , FUTO d'aquí. loc. Qutta , quita de ahí.
Apage.
FUGiR DEL FOO Y CÁURE R Á LAS BRASAS, ref.
V. Fcg. . ..
j' H.\N FüGiT ÉLS PARDALS. f. met. ab que s ex-
prés-
FUG
pr^ssa qu' ha passat l'oca'íió de conseguir
alguna cosa. En los nidos de antaño no hay
pJSíiros hogaño.
Hic veteres annus vacuos vidct alite nidos.
PUGÍTIÜ, VA. adj. Fugittve. Fu-itivus.
í'^ÜLANO,NA. s. ra. y f. Fulano, fulana.
"' Quidam , qusdam.
PTJLL. i, m. la pés'a de pap^r que s' íabrica
d'una volta en él motilo, ri'iego. Philura.
FULL , él del Uibre ó codern. Hoja. Fo-
llum.
GIRAR FULL Ó ÉL FULL. loC. Volver lo hüjj.
Püllum volvere,
aiRAR ó MUDAR DE FULL. f. met. dexar algún
a!.sumto ó conversa , y passar á altre. Volver
la hoja. Omissá prior! colloquutione de alus
a ge re.
PULLA, s. f. la deis arbres, plantas, hérbas,
*"' &c. Hija. Polium.
FULLA , la da las flors. Hoja. Foliuni.
FULLA , la de i' espasa , ganivet , &c. Hoja.
Laniina.
TULLA , en l'escrit. V. Ful! en la segbna accep-
ció.
«ITJ FULL , la mitat del full de paper. Hoja
d¿ papel. Pbyiurae dimidiuiii.
AL CÁURER LA FULLA, f. jll Caer de la hoja.
IiTsiJnte hyeme.
POSAR, TRÁURER FULLA, f. éls arbres. Poblar.
Germinare.
TREMOLAR CO'I LA FULLA EN l'aRBRK. f. Tem^
bíar como la hoja en el árbol. Tremeré , tre-
pidare,
NO s' MOU LA FULLA QUS uh'J NO HO VULLA. ref.
No s: mueve la hoja sin voluntad del Señor,
Quihb^t in cunctis cautus sibi con-'Ulit actis :
Qua; folia índe cadant , numine liante ca-
dunt.
FULLARACA. s. f. la fulla que cau deis ar-
bres. Hojarasca. Strsta folia.
ruLLARACA , la multitut de fullas que teñen éls
arbres pomposos. Hojarasca. Copiosa , re-
dundantia arborum folia.
FULLARACA , la fulia sec:3 que cau de las ramas
deis arbres. Seroja. Sicca folia, caduca.
FULLARACA. nict. cosa inútil , de poca substan-
cia. Hojarasca. Futilis res, futilia verba;
inutilia,
SER TOT FULLARACA. f. mst. Ser de poca stibs-
tancia lo qu' algú diu. Ser todo hoja. Futilia,
inania efutire.
FULLATGE. s. m. Follage. Pictse vel sculptse
frondes.
PULLEJAR. V. a. Hojear. Folia evolvere.
PüLLETA. s. f. dim. Hojuela. Parvum fo-
liuni.
FÜLMINACIÓ. s. f. Fulmwacion. Fulminatio.
FULMINAR. V. a. Fulminen: Fulminare.
FULMINAR CENSURAS, f. Fulminar censuras. Sa-
cris interdlcere ; censura fulmen intentare.
FUL
!0!
FULMINAR LA SENTENCIA, f. Fulminar la senten-
cia. Sententiam pronuntlare.
FUM. s. m. vapor qu' exhala lo que s' crema.
Humo.Fumus.
FUM , ¡'abundancia 6 copia d'éll , com la del
que ix d'un forn de rajóla &c. Humareda.
Fumi copia.
ANftRSEN TOT EN FUM. f. mct. desvane'xsrse ,
parar en res. Irse todo en humo. Evanescere,
dissipari.
LA AÑADA DEL FUM. lüc. mct. La ida del cuervo.
Nusquam redeas.
TRÁURER, FER ANAR EL FUM. f. férlo Cxir d*al-
gun paratge, com ho fa '1 vént. Desahumar,
Pellere fumum.
FUMs. p. vanitat , presumpció. V. Pumillos,
FUMS , del ventrell. Vapores. Vapores.
FUMAR. V. a. tabaco. Fumar. Fumare.
FUMAR, cubrir de fum. Ahumar. Infumare.
FUMAR. V. n. exhalar, llansar fum. Humear.,
ahumar ., fumar. Fumare.
FUMARSE. V. r, vulg. V. Ressentirse , pi-
carse.
FUMADA, s. f. la porció de tabaco que cab
en la pipa y s' fuma d'una volta. Fumarada.
Portio tabacci foleacei sumenda.
FUMARLA, s. f. herba. Fumaria., palomilla^
palomina. Fumaria.
FUMAT, DA. p. p. Ahumado ., fumado.
FUMERA, s. f. Humera., humo. Copiosus fu-
mus.
FUMERA. territ. V. Xemeneya.
FUMERAL. s. m. ant. cano de la xemeneya.
Humero. Fumarium.
PUMILLOS. s. m. dim. p. presumpció. Humos.
Altiores spiritus.
FÜMOS , SA. adj. Fumoso , humoso. Fumosas,
funiificus.
FUNÁMBULO, s. m. Funámbulo. Funambu-
lUS. ;
FUNCÍO. s. f. qualsevol deis moviments y
accions vitáis, que pod fer un eos animat.
Paíjcí8?;.Funct¡o.
FUNCió , Tacte púbüc qua s' exécuta ab con-
currencia de molta gent. Función. Celebritas,
solé muirás.
FUNCIÓ, testa , convit, ball , &c. que s' fa ab
concurrencia d'alguna gent. Función. Festi-
vitas.
FUNCIÓ. Milic. Función. Actio miütaris.
FUNDACÍÓ. s. f. Tacció de fundar. Funda-
ción. Fundatio. •
FüNDACió , él principi , creació , establiment
d'aiguna cosa. Fundación. Fundatio.
FUNDACÍÓ, la dotació ú renda ab que s' funda
alguna obra pia. Fundación. Fundationis dos.
FU.NDADAMENT. adv. m. Fundadamente.
Cum fundamento.
FUNDADOR, RA. s. m. y f. Fundador.
Fundator , erector.
FUN-
^q6 FUN
FUNDAMENTAL, adj. Fundamental Fiin-
damentalis.
PEDRA FUNDAMENTAL, met. Piedra fundamen-
tal. Lapis angularis ; principium , funda»
mentuin.
FUNDAMENTAR, met. establir , assegurar.
Fundamentar. Stabilire, firmare.
FUNDAR.
estab!
ir
, erigir, instituir.
Fundar. Fundare, stabiüre.
ruNDAR , destinar alguns bi^ns, peraque serves-
ca son producía per la exécució d'alguna
cosa , V. g. per una obra pia. Fundar. Cen-
sum fundare.
íüyoAR. met. apoyar ab rahons ó motius. Fun-
dar. Firmare, muñiré.
FÚNEBRE, adj. Fúnebre. Punebris.
FUNERAL, adj. lo pertanyent al enterro ó
exequias d'algun difunt. Funeral, Funéreas,
funebris.
TUNERAL. s. IT. la phmpa y solemnitat ab que s'
fa algiin enterro, ó exequias. Funeral. So'
iemnítas funérea.
FUNERARIA, s. f. V. Funeral.
FUNÉST , TA. adj. Funesto. Funestus.
PUNÉVOL. s. m. ant. máquina per tirar po-
dras de gran pes. Fundibulo. Fundibulus,
ballista.
FÜR. s. m. ant. privilegi. Fuero. Privilegium.
FUR. ant. V. Lladre.
FURA, s, f. Hurón. Vivera.
FURA. met. la persona qu' averigua y descobra
Tainagat y secret. Hurón. Scrutator.
CAU DE FURA. Huronera. Vivera; recepraculum.
FURATEJAR. v. n. met. ant. anarho averi-
guand tot. Huronear. Curiosiüs omnia scru-^
tari.
FURGA, s. m. Hurgón, Submotor.
FURGAR. V- a. Hurgar. Remotare , submo-
vere.
FURGAR , el fog ; remenarlo. Hurgonear. Ruta- I
bulo ignem excitare.
ruRGAR. met. inquirir curiosament lo qu' está
ocult , procurand averiguarho. Escarbar^
huronear. Perscrutari.
FURGAR , él tocino. Hozaf, Suem rostro terram
moveré.
FURIA, s. f. agitació violenta que causa en
l'áiiimo qualsevol passió. Furia. Furor, fu-
ria.
FURIA, met. l'activitat y agitació violenta de
las cosas insensibles, com la furia deis vénts.
Furia. FoTOT ., violentia.
FURIA , la préssa y veh'^mencia ab que se exé-
cuta alguna cosa. Furia. Rapiditas, vehe-
mentia.
FURIA. Mitol. qualsevol de las ír?s infernáis,
que fingí la Gentiiitat, que atormentaban
ais mals. Furia. Furia.
ES UNA FURIA, loc. V. Es uii furor.
FURÍENT, A. adj. Rápido., violento. Rapldus.
FUR
FURlOS, SA. adj. privat enterament de judí-
ci , y violent en sas accions. Furioso. Furio»
sus , furens.
FURios, coléric. Furioso. Alrox, furibundus.
FURios, violent, terrible, y qu'ocasiona grave»
danys. Furioso. Vioientus.
FURios. met. gran, excessiu, com gasto furios,
cullita FURIOSA. Furioso., loco. Ingens, ¡limius.
FURIOSAMENT. adv. m. Furiosamente. Fu-
riosé , furenter.
FURMEIG. s. m. ant. V. Farum.
FURMEJAR. v. n. ant. V. Farumejar.
FURO. s. m. V. Fura.
FUROR, s. m. agitacid violenta del a'nimo
manifestada ab accions violentas. Furor. Fu-
ror.
FUROR , ira , rabia. Furor. Furor, ira.
FUROR poÉTic. Furor poético. Furor poeticus.
«s UN FUROR, loc. fam. ab qu? s' expréssa l'ex-
cés d'alguna cosa. Es un juicio, Mirum est.
FURT. s. ra. r acció de robar. Hurto. Fur-
I tum.
FURT, la cosa robada. Hurto. Furtum , furtiva
res.
FURTADOR. s. m. ant. V. Robador.
FURTAR. V. a. ant. Hurtar. Furari.
FURTJU , VA. adj. Furtivo. Furtivus.
FURTiVAMENT. adv. m. Furtivamente.
Purtivé.
FLS s. in. per filar. Huso. Fusui.
rus, de devanar seda. Huso. Fusus ferré us sé-
rico torquendo.
Fuá DK RETORCER. Fusus fiüs torqucndis.
FÜSADA. s. f. Husada., mazorca. Pensum.
FUSELL. s. m. amia de fog. Fusil. Scloppe-
tum.
FussLL, de carro y semblant. Exe. Axis.
FUSELL, caragol de prémsa. Husillo. Torcular.
FusÉLL, ant. boxet. V. Boxet.
FusELLs. p. ant. puntas. V. Puntas.
FUSELLER. s. m. Fusilero, Scloppetarius.
FUSINA. s. f. animal. Fuina ^ garduña. Mus-
tela.
FUSTA, s. f. Madera. Signum.
FUSTA , él eonjunt de higas , posts, &c. que ser-
vexen per un edifici , fábrica, &c. Madera-
ge, maderamen, Contignsüo.
FUSTA, ant. carta embarcació. Fusta. Liburnus.
RAT» DE FUSTA , conjunt de bigas que s' baxa
per éis rius. Maderada. Trabium congeries.
FUSTANI. s. m. ant. certa roba. Fustán. Gos'
sypina tela.
FUSTER. s. ra. Carpintero. Faber lignarius.
FUSTERÍA. s. f. ant. botiga de fuster. Car-
pintería, üíficina lignaria.
FUSTETA. s. f. dim. Maderillo. Parvum lig-
num.
FÚTÍÍ,. adj. Fiitil. Futilis.
FUTILITAT. s. f. Futilidad, Futilitai.
FUTUR, RA. adj. Futuro. Futurus.
FU-
FÜT
FDTUR , Gram. Futuro. Verbi fiiturum.
PUTURICIÓ. s. f. térrae escolástic. Futuri-
cion. Futuritio.
FUST. s. m. ant. V. Fusta.
FüST , las fustas del davant y del darréra de las
sellas deis caballs. Arzón, Epn.ipii sive equi-
nre sellae vel sedis pars anterior vel posterior
arcuata.
397
FUS
FusT , ant. arbre , soca. Tronco. Stípes.
NO HI HA PITJOR CLAVILLA QUE LA DEL, MATÍlX
FÜST. ref. V. Clavilla.
FUSTIGAR. V. a. ant. V. Bastonejar.
FUYTA. s. f. ant. V. Fúgida.
G
o Se'ptima letra del alfabeto y quinta de
las consonantes. Sue'lese convenir en C , y
al contrario ; y así por gangrena decimoí
cangrena ; y del latino catus decimos gdí.
Antiguamente era letra numeral que valia
41.0. y con ana raya encima 400.000.
GAB
GAB. s. m. ant. V. Burla, befa, escarní.
GABADAL. s. ni. Dornajo,, artesón. Alveus
ligneus eluendis patinis.
GABADOR. s. m. ant. V. Enganyador.
GABAR. V. a. ant. V. Enganyar.
GABARDINA, s. f. vestidura. Gabardina,
Penula adstrictior.
GABARRA, s. f. embarcació.GijfcaíTí?. Cymba.
GABARROT. s. m. Tachuela. Clavellus.
GABÉLLA. s. f. tribut. Gabela. Vectigal , tri-
butum.
GABELi/A , territ. V. Ténda.
GABELOT. s. m. ant. recullidor de las gabe-
lias. Alcabalero. Publicanus.
GABIA, s. i. Jaula, Caula, cavea.
GABiA , en las embarcacions. Gavia. Mali spe-
cula.
GABIA, en que s' teñen tancats los botgs, y las
féras. Gabia ,, jaula ^ casilla. Caula, demen-
tium cásea.
6ABIA , la gran per teñir aucélls. Paxarera.
Cavea passerum.
GABIA, la gran de fusta per tenirhi gallinas.
Alcahaz, Cavea gallinácea.
6ABIA, la de ferro en que s" posan éls caps deis
ajusticiats. Linterna. Cavea.
GABIA , ant. potro per subjectar las cabalcadu-
ras. Potro. Catasta.
PLEGAR cabías Ó PLEGAR LAS GAEIAS. f. inet.
Mondar el haza. ímpedimentis locum expe-
diré.
AUCELL VELL NO ENTRA EN GABIA. ref. V. Au-
céll.
MES VAL SER AUCÉLL DE BOSC QUE DE GADIA.
ref. ab que s' pondera quan apreciable es la
Ilibertat. El buey suelto bien se lame. Homo
solutus agit ut libet.
Totn. I.
GAB
mks VAL SER AUCÉLL DK BOSC QUE DE GABIA.
ref. per manifestar la inillor cond ció del reo
que futg. Mas vale salto de mata que ruego
de buenos.
Plus fuga profuerit cuivis properata nocenti,
Quam veniam orantúin turba patrona vi-
ruiii.
GABIA YRE. s. m. qui fa ó ven gabias. yao/e-
ro. Cavearum artifex.
GABÍER. s. ni. ant. Náut. Gabiero. Speculator
navis.
GABiER, V, Gabiayre.
GABIETA. s. f. din). Jaulilla. Parva cavea.
GABINET. s. ni. Gabiníte. Privatum cubicu-
lum.
GABIO. s. m. especie de cove pie de térra que
servex de trinxéra. Gahion. Corbita prsealta
terrá farta.
GABió , la gabia ampia y baxa de que usan él»
cassadors. Alcahaz. Demissa cavea.
GABOLET. s. m. Pastelillo. Pistorius pañis.
GABOLETERA. s. f. instrument per fer ga-
bolets. Cubilete. Caüculus.
GAEZA , GAÍESA , GAIEZA. s. f. ant.
V. Alegría.
GAFA. s. f. Ja de ferro ú altre metall que ser-
vex per unir dos cosas. Laña. Ferreus ne-
xus.
GAFAS , p. ulléras. Gafas, Conspicilla.
GAi'AS , en lo jog de mesa. Gafas, Uncinnata
tabella in trudiculorum ludo.
GAFAR. V. a. V. Agafar.
GAFARRÓ. s. m. aucéll. Verdecillo. Gryllus,
serinus.
GAFET. s. m. Corchete. Uncinus.
GAFET , él d'or, ú plata , major que '1 regular y
de forma elegant. Bioclw. Fibuia.
GAFET , ab que s' tancan éls Uibres. Manecilla^
tr.anezuela. Uncinus ferreus.
GAFETA. s. f. Corcheta. Fíbula.
GAHONS. s. m. hérba. Detiene buey. Anonis,
ononis.
GALA. s. f. vestit ríe, y alegre. Gala. Vestís
elegans, lauta, pretiosa.
GALA , gracia , garbo. Gala. Elegantia.
GALA , lo mes escullit d'alguna cosa. Galaé
Quod in aliquo genere primas habet.
Hhhhh SA-
398 GAL
GALA , frujt del roure , &c. Agalla. Galla.
GALA , ant. V. Gláiiola.
GALA PETiTA. Agalluda. Tenuis, parva galla.
DiE DE GALA. Dij de gala. Dies magnie Icetitias.
FER GALA d'alguna COSA. f. Hucer gala. Ali-
quid iactare , osfentare.
FER GALA DEL SAMBENITO, f. jactafsc d'alguna
cosa indecorosa. Hacer gala del sambenito.
Dídecus vel notam iactare.
LA GALA DEL NADAR ES SABER GUARDAR LA
ROBA. ref. La gala del nadar es saber guar-
dar la ropa. In ómnibus negotiis potioris
curae sst nullum pati detrimencum.
GALÁN , NA. adj. Galán, bizarro. Elegans,
pulcher , v¿nustus.
SALAN, bo en sa línea, com: un galán vi, un
GALÁN caldo. Buen , bueno , bello. Bonus.
GALÁN, gran en sa linea y axí s' diu qu'algú s'
ha menjat un galán plat de vianda. Buen.,
bueno. Non mediocris.
OALAN , usar irónicament, com se diu : que n'
ha fét una galán feyna, dfl que no ha fét
ré-s de bo d'alguna cosa. Bello. Bellus.
galant, galantejador. Galán. Procus, amasius.
GALANET. adj. Galancete. Elegantnlus, pul-
chellus.
GALANJA. s. f. certa droga. Galanga. Galan-
ga-
GALANOY. s. m. V. Galanet.
GALANTEJADOR. s. m. Galanteador. Pro-
cus , amasius.
GALANTEJAMENT. s. m. ant. V. Galan-
tetg.
GALANTEJAR. v. a. festejar. Galantear.
Captare ., íollicitara atTectum.
GALANTERÍA, s. f. generositat. Galantería.
. Liberaiitas , magnificentia.
GALANTERÍA, modo de dir ó exécutar alguna
cosa ab gala. GAantert'a. Elegartia.
GALANTETG. s. m. Galanteo. Aitectús solli--
citatio.
GALANTMENT. adv. m.ab bon modo. £o»i-
camente. Soierter, gnavé.
GALBANA, s. f. peresa de fer alguna cosa.
Gjlb.nia. Djssidia, lassitudo, langor.
GALBANO. s. m. especie de goma. Galbatio.
Galbanum.
GALDA. s. f. hérba. Gualda. Lútea herba.
GALD;)S, A. adj. han. Lindo ., bonito. Bellus.
GALEA, s. f. ant. V. Galrra.
GALERA, s. f. embarcació. Galera. Trire-
miá.
GATERA , casa de coirecció de donas. Galera.
Meretricum carc- r.
CALERA, en éls ho>pi al?. GAera. Grabatorum
series in me It concljvi nosocomü.
GALERA, en rimprémpta. Galera. Tabula typo-
graphic".
AfsoTs y X GJ^LERi\. loc. met. ab que s' denota
la lepeticici cüutiuua d'una niatéxa cosa, com
f GAL
del menjar ordinari cotidia'. Azotes y galeras.
Sors eadem vel fortuna.
GALERÍA, s. f. en éls edificís. Galería. Supe-
rius anibulacrum fenestratum.
GALERÍA , en las piassas fortificadas. Galería.
Piuieus.
GALERITA, s. f. ant. V. Cugullada.
BEÜRER Á GALET. f. Beber á gállete.
Fiuentem e' vasis siphunculo liquorem hian-
te ore accipere.
BÉURER A GALET. f. met. V. Be'urer.
GALETA. s. f. Biscocho.) galleta. Pañis nauti-
cus biscoctus.
GALGO, s. m. gos. Galgo.' Cams gallicus. '
GALIASSA. s. f. embarcació. Galeaza. Maior
triremis.
GALINDAYNA. s. f. Bu^xéría, chuchería ., ba-
raúja , lilayna. Nugse , res frivola.
GALlO. s. m. embarcado. Galeón. Grande
navigium.
GALÍOT. s. m. remer , ó forsat de galera.
Galeote. Reniex.
GALL. s. m. aucell. Gallo. Gallus.
GALL , nom d' home. Gallo. Gallus.
GALL, péx. Gallo. Gaiius piséis.
GALL DiNDi. Pavo. Gallus Lidicus.
CRESTA DE GALL , hérba. Gallocresta. Galli
cresta.
POSARSE COM UN GALL. f. met. irritarse en gran
manera. Embotijarse. Prae irá turgescere.
PUJA MES ÍJL FARCiMENT QUE 'l GALL. ioO. met.
Ajo de Valdestillas : vale mas la salsa que
los caracoles.
E.xuperat pretio condítos muiia thynnos.
ARROS y GALL MORT , Y GALLINA A l'oLLA.
e.\pr. vulg. d'aigun abundant menjar. Arras
y gjllo muerto. Lautissimse dapes.
ALTRE GALL LI CANTARÁ. loC. fam. OlrO gall»
le cantará. Aliud ei erit.
CADA GALL CANTA EN SON GALLINER. Pef. Cada
gallo canta en su muladar. Galius in suo star»
quiiinio plurimüm potest.
DOS GALLS E.N UN GALLINER NO CANTAN BE. ref.
El mandar no quiere par.
Non par imperio socius admittitur ullns.
QUi SOL MÉNJA SÓN GALL , SOL ENSELLA SON CA-
BALL. ref. El que solo se come su gallo , sol»
ensilla su caballo.
Frustra petit socium qui sit fraenator equo-
runí,
Qui socium mensse denegat esse sibi.
GALLARD, DA. adj. bisarro. Gallardo. Ele-
gans , venustus.
GALLARD, animos. Gallardo. Str^^nnus, audax.
GALLARD, elcvat , com pensament gallard.
Gallardo, Eximias, singuiaris.
GALLARDA, s. f. ball antig. Gallarda. Ele-
gans tripudiu'T!.
GALLARD \MENT. adv. m. Gallardamente.
Speciosé , eleganter.
GA-
GAL
GALLARDET. s. m. Gallardete. Aplustre.
GALLARDÍA, s. f. bisarría. Gallardía. Ele-
gantia , speciositas.
gallardía , Cifors y serenitat. Gallardía. Stre-
mitas.
GALLARDO, s. m. Galardón. Remuneratio.
GALLARDÜNAR. v. a. p. u. Galardonar.
Remunerare.
GALLARET. s. m. niet. jove desvanescut ó
de poc judici. Gallito. Petulans iuvenis.
GALLEDA. s. f. Cubo. Situla.
GALLEDA , la de mestre de casas. Cuezo. Mactra
gypso «ubigendo.
GALLBJAR. V. n. Gallear. ínter caeteros sese
eiierre.
GÁLiLIC. s. m. mal axí dit. Morbo gálico, bu-
bas. Morbus gallicus.
GALLICINI. s. m. ant. él témps de la mitja
nit. Galiciiíto. GüUijinium.
GALLIHUDA. s. f. pex. Gáleo. Galeus, gla-
dius.
GALLINA, s. f. aucéll. Gallina. Gallina.
GALLINA, s.m.y f- niet. cobard. Gallina, gallino-
so. Tímidas , iners.
GALLINA CEGA , aucéll. Gallina ciega , chocha,
chorcha, chocha perdiz, galiiua sorda. Galli-
■ nago rusticula.
ANAR AL LLIT , Ó Á jbc Á POSTA DE SOL COM
LAS GALLINAS, f. Acostarse con las gallinas.
Gallinas, cubando sequi ; ante noctem cu-
bare.
LA GALLINA PUNICANA PON UN OU CADA SEMMA-
NA, ócc. jog. La galana, la pavada pone hue-
vos á niartad.is , i£¿. Ludus quídam.
VISCA LA GALLINA Y V.SCA AB SA PEPIDA. ref.
J^iva la galUna , y viva son su pepita. Vita
duní supere.st, bene est.
MES VAL PA AXUT AB AMOR , QUE GALLINAS AB
RUMOR, ref. Mas vale cámaro en paz que no
pollos con agraz.
Pañis erit semper , si pax sit, dulcior omni
Delicia : miscet lis prava felle cibos.
GALLINAMSNT. adv. m. ant. V. Cobarda-
ment.
GALLINASSA. s. f. G.illinaza. Fimus gallina-
ceus.
GALLINAYRE. s. m. qui ven gallinas. Galli-
nero. GnllinariUs.
GALLLNER. s. m. V. Gallinayre.
GALLiNER , él Iloc ahónt S3 crian las gallinas.
Gallinero , gallinería. Gallinarium.
ALBOROTAR EL GALLI^ER. f. met. Alborotor el
gallinero , el rancho, el palomar , el cortijo.
Rem iniscere, turbare.
GALLINERÍA, s. f. V. Cobardía.
GALLOFA, s. f. dietari.. Añalejo. Libelhis an-
nuus ordinem divini officii complectcns.
GALLOFAMENT. s. m. ant. V. Empoltroni-
ment.
GALLOFEJAR. v. n. ant. fer él gallofo. Ga-
GAL 399
llnfear, haraganear, Vitam vagam & inopem
persequi.
GALLOFERÍA. s. f. Follonería. Desidia.
GALLOFO, GALLOFO^, s. m. Hobachón^
habacho, follón. Laxus , deses , ignavus.
GALMí)N. s. ¡!i. aucéil. Calamón. Porphyrio.
GALO. s. m. Galón. Fascioia áurea vel sérica,
tcc-níoja.
GALOFRARÍA. s. f. ant. V. Gallo'^ería.
GALOP, s. ni. Galope. Equi concitatus gres-
sus.
GALOPAR. V. n. anar á galop. Galopear , ga-
lupar. Tulütim incedere , equitare.
GALOTXA. s. f. ant. Galocha. Solea gallica.
GALSADÜR. s. m. instrument de fuster y b5»
ter. Argallera. Serrula curva , falcata.
GALSE. s. m. Rebaxo. Crena ima.
GALSERA Ó GALSERAN. s. m. mata.
Brusco, jusbarba. Ruscus aculeatus.
GALTA. s. f. Mesilla, carrillo. Maxilla , ga-
na , mala.
ÜALTAS DE PA DE RAL , DE TROMPETER , DE
FLAÓ. Carrillos de monja boba , de trompete-
ro. Crassiorjs buccae , maxillae.
FKR TORNAR LAS GALTAS ROJA?, f. V. Fer.
GALTADA. s. f. ant. V. Bofetada.
GALTER. s. m. coxí. Acerico. Cervical.
GALTERAS. s. f. p. Paperas. Gutturis tu-
mor.
GALTUT, DA. adj. ant. Carrilludo. Buceo.
GAMBA, s. f. p. u. Gamba. Crus.
GAMBADA, s. f. Pernada. Cruris iactus.
GAMBADA , salt en rodd. Zancada. In orbem
salius , crusma.
AB DOS GAMBADAS, m. adv. ab un salt; molt
dcpréssa. En dos trancos ; en dos trancadas.
Brevi itinere.
CÜRT DE GAMBALS. borne de pocs talents.
Corta pala , corto sastre. Exigui ingenii
homii.
GAMBEJAR. v. n. caminar mólt. V. Carne-
jar.
GAMBEjAR. ant. móurer ab violencia las ca-
mas. Pernear. Crura , violenter vel crebró
moveré , iactare.
GAMBERA. s. f. armadura antigua de la cama.
G>eva. Ocrea.
GAMBIROT. s. m. Salta bardales. Irreqnie-
tus.
GAMoÜX. s. m. Gambox , capillo. Puerorum
püeolus,
GAMFARÓ. s. m. Gonfalón. Vexillum.
GAMMARRO. s. m. péx. Gámbaro. Stacus,
geiTimdrus, gambarus.
GAMÓN ET. s. f. hérba. Gamón. Asphodelus,
híiftula regia.
GANA. s. f. Gana. Voluntas, concupiscentía,
appetitus.
TEÑIR GANAS DE cops. f. piet. ab que s' signifi.
ca que algú dona motiu, parque li succhesca
al-
400 GAN
alguna cosa que no li estiga bh. Tener gana
de fiesta. Malum aliquod sibi censciscere.
TEv.R GANAS DK JUGAR, f. Te mr gana de rasco,
■ o retozo. locuní appetere.
BONA GANA. !oc. V. Bona fara.
FER UNA COSA DE EONA , O MALA GANA. f. feria
de bon 6 mal grac. Hacer una cosa de buena.,
6 mala gana, Libenter , vel segré aüquid
faceré.
I/LEVAR , FER pérdrer LA GANA. f. de fer algu-
na cosa. Desganar, Taedium inducere, volun-
tatv'm auferre.
?ÉRDRER LAS GANAS, f.
Desganarse. Pa>;tidin.
de fer alguna cosa.
táS GANAS LI FAN DIR: SON LAS GANAS QUE TE.
loe. ab quj s'explijj la faciütat ab que eren
algú ¡o que desitja. Soñaba el ciego que veia^
y sofí-aba lo que quena.
Quod cupic hoe reputat facile unusquisque
futurum.
LO BOU TIRA l'aRADA , uks NO DK GANA, ref
V. Bou.
GANANCIA, s. f. Ganancia. Qusstus , lu-
crum.
NO n ARRENDÓ LA GANANCIA, loc. V. Arren-
dar.
lA GANANCIA DE LA PÉX FRIT , QUE 'l VENIA X
QUATRE , Y 'l PAGABA Á SlS. El susíre del
Cantillo , 6 del Cumpsllo que costa de balde y
fonia el hilo. De suo ipnius poneré fila &
sutiiram.
GAXAPIA. s. m. Ganso , gansarón , tagarote.,
gombalua. Proceras ac idem Janguidus ho-
mf).
GANASSA. s. ro. V. Ganapia.
GANDALLA. s. f. ant. V. Rét , cofia.
GANPANONER.s. m. ant. Perta estandarte.
Signifer.
GANGRENA, s. f. Gangrena. Gangrena.
GANGRENARSE. v. r. Gangrenarse.Gangrx-
nh affici.
GÁNGUIL, s. m. Gánguil. Cymba navis.
GÁNGUIL, met. r home alt y prim. V. Pa»
llanga.
GANIVET. s. m. U que no s' tanca dins él
máneg. Cuchillo. Culter.
GANíVET, él de butxaca , ó '1 que enclou él tall
de la fulla en él máneg. Navaja. Culter,
cultclius.
©ANivET DE MOLLA. Navaju con gozne. Culter
elatíre clusilis.
GANIVETA. s. f. Cuchilla. Culter, securis.
GANIVETADA. s. f. cop de ganivet. Cuchi-
llada , navajada. Cultri ictus.
GANIVETADA , la ferída que resulta del cop de
ganivet. Cuchillada. Vulnus cultro inflietum.
GANÍVETAS. s. m. aum. Cuchillón., cuchilla-
z<). Grandior culter.
GANIVETER. s. ni. ant. Cuchillero. Cultro-
rum faber.
GAN
GANIVETERA. s. f. capsa 6 esihtg de gani-
vets. Cuchillera, Cultrorum theca.
GANIVETET, GANIVETÓ. s. m. dim. él
que no s' tanca. Cachillillo^ cuchiUito., cuchi-
llejo. Cultellus.
GANIVETET , GANIVETÓ. d¡m. él que s' taoca
Navajilla , navajuda. Novai;u!a.
GANOS, SA. adj. Ganoso. Ai idus, cupidus.
GANSERÍA. s. f. Zorrería. Cjlliditas.
GANSO , SA. s. m. y f. Zorra , zorrica. Calli-
dus , vafer.
GANXET. s. m. dim. Garabatillo. Uncus te-
nnis , exilis.
GANXO. s= m. Gancho , garfio. Uncus.
GAt«.\-o. aiít. tirapeu de pastor. Gancho. Pedum.
GANXÜD , DA. adj. Ganchoso, üncinatus,
aduncus , curvos.
GAN VA. s. f. Agalla. Branchia.
GANYADA. s. f. Chirlo. Cicatrix oblonga ín
facie.
GANYIR, V. n. ant. V. Guinyolar.
GAN VOLAR. V. n. V. Guinyolar.
GANYOTA. s. f. Guiñada., guiñadura ^ guiño,
Oculorum nutus.
FER GAN VOTAS Ó LA GANYOTA. f. HaCer gUlfioS.
Connivere ocuiis.
FER LA GARA GARA. f. V. Fer.
GARBxA. s. f. Gavilla. FaSciculu?.
FER GARBAS, f. Agavillar , engavillar. Manípu-
los cumulare.
GIRARSE LA GARBA, f. met. Volverse la albarda
á la barriga. Spe fallf.
GARBELL. s. m. Harnero., cribo.) criba., aa-
randa. Cribrum.
SEMBLAR UN GARBÉLi.f. met. teñir alguna cosa
móíts forats. Estar como una criba : estar
hecho una criba, Rem multicavam esse.
GARBELLADOR. s. m. Aechador , garbiUa-
dor ., zarandero. Cribator , expurgator.
GARBELLADURAS, s. f. p. Aechaduras^
acribaduras, Purgamenta excreta.
GARBELL AR. v. a. Cribar^ acribar, aechar^
garbillar. Cribare, cribro succernere.
GARBELLAR. met. Separar lo bo y precios de lo
comú. Zarandear , zarandar. Cribare.
GARBELLAT , DA. p. p. Cribado , acri-
bado.
GARBEJAR. v. n. portar las garbas del camp
á Téra. Sacar. Mcsses ab agro ad eram de-
fe rre.
GARBERA, s. f. Hacina. Pasciculorum strues.
GARBERAR. v. a. Hacinar. Fasciculos ia
struem poneré.
GARBÍ. s. m. vcnt. Garhino. Subauster.
GARBO, s. B). Gavilla de sarmientos. Sarmen-
torum fasciculus.
GARBO, ayre en f^r las cosas. Garbo. Elegantia,
perfectio.
GARBO , ayre , ó donayre en las donas. Gara-
bato. Elegantia alliciens.
eAR-
GAR
&AREO , bon tall del eos. Garho. Corporis cie-
ga ntia.
GARBOS, SA. aJj. Iliberal. Galante. Magnifi-
CUá
li
iDeralis.
Caerle á alguno la
«ARBOS , ayros , galán. Garboso , garabatoso^
agarbado. Elegans , venustus , alliciens.
GARBOálTAT. s. f. Iliberalitat. Garbosidad.
Liberalitas , magnificentia.
GARDAR. V. a. ant, V. Mirar.
GARDON. s. m. péx. Leucisco, Leuciscus ,
luciscus.
GARPI. s. m. Garfio. Harpago.
GARGALL. s. ni.' Gargajo. Conglobatum spu-
tum.
GARGALLADA. s. f. Gargajazo. Conglobati
sputi iactus.
GARGALLEJADOR, RA. s. m. y f. Garga-
joso , gargasiento. Excrcator.
GARGALLEJAR. v. n. Gargajear. Excreare.
GARGAMELLA.s. f. Gíjr¿rtn/a. Guttur, fau-
ces.
GARGAMELLÓ. s. m. Campanilla , gallillo.,
lengüeta. Egligottis , exiglossis.
CÁURER ÉL GARMELLÓ. f.
campanilla. Alicui iivam laxari.
GARGANTA, s. f. Garganta. Guttur , col-
lum.
GARGANTILLA, s. f. ant. V. Colleret.
GARGARISAR. v. n. Gargarizar. Gargari-
zare.
GARGARISME. s. ra. Gargarismo. Potio gar-
garizationi.
GARGOLETAS. s. f. ant. Gárgolas. Canalium
fauces.
GARGOTEJAR. v. n. fer gargots. Garabatear.
Ductus calami male formatos scribere.
GARGOTS. s. m. p. Garabatos., garrapatos.
Vacillantes , informes littcrae.
GARIR. V. a. y n. ant. V. Guarir.
GARLANDA. s. f. de flors. Guirnalda. Ser-
tum.
GARLANDA , de pa. Rosca. Libum spirale.
GARLAR. V. n. Garlar ., charlar., parlar. Gar-
riré.
GARLAYRE. s. m. Garlador., garlante. Gar»
rulus , loquax.
GARLOPA, s. f. territ. especie d''estThh. Estribo
de palo. Lignea stapeda.
GARNATXA. s. f. Garnacha. Toga senatoria.
GARNEU. s. m. Marrajo^ martagón., zorro-
clo:o. Vafer.
GARNISON, GARNIZON.s. f. ant. V. Guar-
nido.
GARRA, s. f. Garra. Unguis aduncus.
GARP-.A , la part del bót corresponent á la garra
del animal, de la péll del qual se feu. Piezgo.
Pídiculus.
GARRAFA, s. f. Frasco. Lagena, phiala.
GARRAFAL, adj. gran, irregular. Garrafal.
Ligens , pricgrandis.
Tom. I.
GAR 4or
GARRAFERA. s. f. Frasquera. Lasenarura
theca.
GARRAFÓ. s. m. V. Garrofa.
GARRfijAR. V. n. ant. Guerrear. Praíliarí.
GARRÍ, s. m. porcéll , godayet. Gorrin , gor-
rino. Porcellus.
GARRID, DA. adj. ant. heriros. Garrido.
Pulcher, venustus.
GARRIDESA. s. f. ant. V. Hermosura.
GARRIG. s. m. mata. Carraica. Ilex.
GARRÍGA. s. f. lloc plantat de garrigs. Car-
rascal. Ilicetum.
GARRíNADA. s. £. Lechigada. Porcaí foetus.
GARRINAR. v. n. P..¡ir la verra. Sus foetu»
edere.
GARROBA, s. f. ant. V. Garrofa.
GARROFA, s. f. Algarroba , garroba. Siliqua.
GARROFER. Algarrobo., garrobo. Siliqua ar-
bor.
GARROFÍ. s. m. Arvejon. Fisura.
GARROFO. s. m. Corchera. Vas subereum.
GARROT. s. m. bastó gruxud. Garrote. Fus-
tis.
GARROT , suplici. Garrote. Strangulatio.
GARROTADA. s. f. Garrotazo. Fuste ictus,
percussio.
GARROTAR. v. a. Iligar á algú, Y. LÜgar.
GARROTAR, lUgar , apretaud mblt ab un garrot
los fardos , ó cárregas. Agarrotar , engarro-
tar. Constringere.
GARROTfyAR. v. a. Apalear. Fustigare.
GARROTERA, s. f. ant. V. Xarratéra.
GARROTXA. s. f. Vericueto. Locus príerup-
tus.
GARRULLAR. v. n. ant. V. Gorguejar.
GARSA. s. f. auciil. Picaza., marica, urraca.
Árdea , pica.
GARSA REAL. Gorza nal. Árdea stellaris.
VENDRER GARSAs PER PERDius. f. Vender gato
por liebre. Adulterinuin pro legitimo venderé.
XARRA MES QUE UNA GARSA. loC, Habla WJJí qitt
una urraca. Pica loquatior est.
GARSO. s. m. jbve galán. Garzón. Adolescen?,
iuvenis.
GARso. ant. él que té 'Is uUs blaus. Garzo. Cae-
sius.
GAS, SA. adj. ant. él que té 'Is ulls blaus.
V. Garso.
GAS. s. m. Gas. Gas,
GASANYAR, GAZAGNAR. v. a. ant. V.
Guanyar.
GASETA. s. f. Gazeta. Novitatum summaria
historia ; publici nuncii gazuia.
GASETER. s. m, Gazetero. Sumraarii historie!
auct'^r.
GASETíSTA. s. m. aficionat á gasetas. Gass-
tiita. Novitatum studiosus.
GASOPILACL s. m. Gazofilacio. Gazophila-
tium.
GASTADOR, $, m. Gastador. Coosumptor.
liiii GAS
402 CAS
GASTAMENT. s. m. Aborto ^ abortamiento,
malparto. Immaturus partus.
GASTAR. V. a. emplear él dinér en alguna
cosa. Gastar. Impenderé , insumere.
GASTAR, consumir poc á poc , com ; gastar un
vestit , usandlo. Gastar. Exedere , consu-
mere.
•ASTAR, emplear, com: gastar la vida, la
salud, él témps. Gastar. Insumere.
castar. ant. destruir. Talar. Disp¿rdere , des-
truere.
GASTAR ALEGRAMENT. f. Gastar alegremente la
Aijcjáízdfl , eí dinero. Rem inconsulto & ¡na-
niter insumere.
SASTAR BON HUMOR, f. Gastar buen humor.
Hilari semper animo esse , & ad iocum
prompto.
GASTAR FLEUMA. f. mct. tcuir boH fétge. Gastar
flema. Nihilo perturbari.
GASTAR LLARG. f. gastar ab profusió. Gastar
largo y tendido. Prodigé expenderé.
GASTAR SALUD, f. tenida perféta. Gastar sa-
lud. Recté valere.
GASTARSE, v. r. teñir coasum, ve'ndrers' al-
guna cosa. Gastarse. Pacile vendi, venire.
GASTARSE, mal parir. Abortar, malparir. Abor-
tum pati.
GASTARSE , mcnjars' alguna cosa sólida de mas-
sa servir. Gastarse. Exjdi.
GASTARSE , pudrírse , corrómprerse. Gastarse.
Putrescere.
GASTAT , DA. p. p. Gastado.
GASTO, s. m. Gasto. Sumptus , dispendium,
impensse.
PAGAR ¿L. GASTO, f. mct. Ser algii Tobjécte de la
conversado y de la murmuració dv^ls altres.
Hacer la costa. Collocutionis obiectum esse.
GAT. s. m. Gato. Pelis.
OAT , vulcr. él borratxo. Mona. Ebrius.
GAT , borratxéra. Zorra , lobo , mona. Ebrie-
tas.
GAT , bót petit per posar vi. Bota , botillo.
üter.
GAT , péx. Gato marino , tollo. Galeus , squalus.
GAT d'algalia. V. Algalia.
GAT BORRATXO. met. vulg. Pellejo. Ebrius.
GAT EscoRXAT. mct. persóna mólt macilenta.
Gata parida. Extenuatus.
GAT MAYMÓ. Gato paul. Cercopithecus.
GAT SALVATGE. Gato montes. Catus sylvester,
rusticus.
CAT TÉLL. met. 1' home difícil d'enganyar per
sa experiencia. Toro corrido , marrajo , mar-
tagón. Callidus , astutus.
GAT DE VAXELL. Gulopin , galopo , grumete.
Scoparius famulus.
GAT SAUiMó. bax. met. dit del qu' ab manya y
secrét logra lo que vol. Mátalas callando.
Paulatim tentando capit , perimitque ta-
cendo.
GAT
hérba GATERA , Ó DE GAT. Yerba gatera. Cala-
mentum.
AGAFAR RL GAT. f. vuIg. met. emborratxarse.
Coger un lobo, pillar un cernícalo. Inebriar!.
AMAR BUSCAND TRES PEUS AL GAT Y n' TF, QUA-
TRE. f. vulg. Andar buscando tres pies al
gato, y el tiene quutro. Portunam provocare.
ESTAR COM ÉL GAT Y EL GOS. f. Estjr COm»
perros y gatos. Mutuis odiis exardesccre.
ESTIRAR l'aURELLA AL GAT. f. V. Aufclia.
MULLARSE COM UN GAT. f. fam. Hücerse una
zarpa. Madefieri.
SER GAT vÉLL. f. met. Tener garrones. Vetustis
moribus induratum esse.
COM UN GAT ENTRE CRASAS. loC. ComO gatO pQT
asquas. Instar felis inter prunas.
COM GATS Y GÓssos. loc. met. ab que s" nota
Toposats ó desavinguts qu'estan alguns. Como
perros y gatos. Muráis odiis rixantes.
GAT VÉLL Y LA CUA VaRDA. loC. VicjO Verde.
Senex iuvenem meniiens.
QUI POSARÁ l'eSQUÉLLA AL GAT ? loC. met.
¿ Quien ha de llevar el gato al agua ? Quis
nodum dissolvet ?
DE NIT ELS GATS SON PARDOS, ref. De nOche tO'
dos los gatos son pardos. Nocce nihil iiuerest
Ínter mu'ieres.
DÉU NOS GUARD d'aYGUA QUE NO CORRA , Y DK
GAT QUE NO MIÓLA. Tcf. V. Aygua.
DONEM RAHÓ AL GAT DE QUE FARÉM CULLÉRAS
Ó CARNESTOLTAS. loc. mct. Sepan gatos que
es antruejo. Exultent feles , venient bac^ha-
nalia.
GAT ESCALDAT AB AYGUA TEBIA n' ih PROU. ref.
Gato escaldado del agua fria ha niijdo.
Piscis, quo Ifesus, vix visum diffugit hamum.
GAT MIOLADOR MAY SERÁ BON RATADOR. ref.
Gato maullador nunca buen cazador. Felis
clamans non capit mures.
GAT SOBRE BACÓ NO VOL COMPANYÓ. ref. DoS
pardales en una espiga hacen mala liga.
Non patitur comitem si quas nanciscitur
escás
Felis , sed totas vendicat ipse sibi.
UN ULL AL GAT Y l'aLTRB AL PLAT. Tcf. U»
ojo á la sartén y otro á la gata. Utiisque in-
tentum esse.
QUI NO TÉ RES ^UE FER AL GAT PENTINA. lef,
V. Fer.
GATA. s. f. Gata. Pelis foemina.
GATA MÓXA. met. La gata de Juan Ramos, ó
de Mari Ramos. Lepus dormiens , vulpe»
so pita.
FER LA GATA m6xa. f. met. Hacer la gata enso-
gada. Abiectionem vel demissionem effingere.
GATADA, s. f, vuli^. tarambanada, matxada.
Gaz-jMon , g.izapaton. Cacnphaton.
GATAS, s. m. aum. Gatazo. Felis ingens.
GATEJAR. v. n. aiu. anar pits per térra.
G»tear. Repere , serpere.
GA-
GAT
GATET. s. m. dim. Gatillo. Pusillus catus,
felis.
GATG. s. m. aucéll. Pigazo. Tynx.
GATGE. s. m. ant, prenda ab que s'asssgura
alguna cosa. V. Prenda.
CATGE. ant. la persona , plassa , &c. que
queda ea poder del enemig per seguretat del
cuuipüment d'algun conveni , ó pacte. Re-
hén. Obses , pignus.
OATGS. ant. estipendi. Gage^gages, Stipendium,
marees.
GATILLO CASTO, s. m. planta. Agno casto,
sauzn gatillo. Vitex , salix auierina.
GATINAR. V. n. V. Gatonar.
GATO, GATONET. ■.. m. dim. V. Gatet.
GATONAR, V. n. Payir Li gata. Felinum foe-
tum edere.
GATONERA. s. f. Gatera. Foramen ut cati
Ingrediantur , & egrediantur.
GATOSA. s. f. planta. V. Argelaga.
GATSARA. s. f. Algazara.^ vocería. Laeta vo-
ciferatio.
GAVAXr. s, m. ant. especie de gambeto. Ga-
batí. Crassior lacerna.
GAVARRERA. s. f. mata. Escaramujo., ga-
vanco, Ida;us rubus.
GAVINA, s. f. aucéll ¿""aygua. Gaviota. Gavia,
lar US.
GAVINA, aucéll de mar. Alción. Alcedo, alcyon.
GAUDIMENT. s. m. ant. Goce. Adepiio.
GAUDIR. V. n. lograr, obt;n¡r, gosar. Gozar.
Potiri.
GAÜS. s. m. aucéll. Alucón. Alluco.
GAUSÍR, GIAUSIR. v. n. ant. V. Gaudir.
GAY, GUAY. int¿rj. ant. V. Ay.
GAY , A. adj. ant. alegre. Ga^o. Hilaris , laetus.
GAYA. s. f. ant. aucMI. V. Gralla.
GAYA , en éls vest¡;s. Girón , nesga, Segmentum
triangulare vestí assbtum.
GAYAMENT. adv. m. ant. V. Alegrament.
GAYATELL. s. m. ant. la fusta ó suro Iligat
á la corda de 1' áncora que va sobre Taygua.
Biya. TigilJum anchorae funi alli£;3tum.
GAYATO. s. m. tirapeu de pastor. Cayado. Ba-
culus , pedum.
GAYETA. s. f. pédra negra. /ízafcjcfte.Gagates.
GAYETAT. s. f. ant. V. Gaeza.
GAYRE. adv. V. Mólt.
GAYRE, GAYRE, m. adv. V. Casi casi.
DE GAYRE LL. m. adv. De lado ., al soslayo.,
de soslayo. Transversim , obliqué.
GAYTA. s. f. sac deis gemegs. Gayta. Tibia
utricularia.
GAZAGN. s. m. ant. V. Guany.
GALARDONAR, v. a. ant. V.'Oallardonar.
GAZARDOS. s. m. ant. V. Gallardo.
GE
GÉBRADA. s. f. V. Gelada.
GEB 403
GEBRAR. V. n. Escarchar. Pruinam con^e*
Jan.
GEBRE. s. m. Escarcha. Pruína.
GEGANT. s. m. Gigante. Gigas.
OEGANTS. p. los que precehexen en la professó
de Corpus. Gigantones. Gigantun* simula-
era.
GEGANTAS. s. m. aum. Gigantón., gigantazo,
Maximus procerus, gigas.
GEGANTESSA. s. f. Giganta. Mulier gigan-
tea corporis staturse.
GEGANTÍ , NA. adj. ant. V. Agegantat.
GEL. s. m. Yelo. Gelu , glacies.
GELADA. s. f. Helada, escarcha, rociada.
Pruína.
GELAR. V. a. éls l/quids ó altras cosas. Helar,
Guiare , congelare.
GEiiAR, dit de lo que causa gran fred, del modo
que s' diu de la porta oberta en ¡vern per
ahont entra molt ayre. Helar. Summo írigo-
re afficere.
GELAR. V. n. fer un fred capas per sa intensió
de glassar éls líquids y alires cosas. Helar.
Gelare.
GELARSE.v. r. glassars' éls líquids ó altres
cosas. Helarse. Ri^'sre.
GELARSE. dit per exágeració del que té graa
fred. Helarse. Prse frigore pene rigere.
GELARSE. met. pasmarse, assustarse, quedar
séns acetó. Helarse. Obstupere , horrere.
GELARSE LA SANG EN EL COS. f. met. aSUStafSC
en gran manera. Helatse la sangre en el
cuerpo, Obstupere ; horrore afñci.
GELAT, DA. ^. 'p. Helado.
GELAT , I' aygua c'blsa ó composta glassada.
Frió. Potus congelatus.
DKXAR GELAT. f. met. dexar arurdit, ó parat á
algú. Dexar pasmado , hecho una pieza. Stu-
pefacere.
QUEDARSE GELAT. f. met. qucdaf mbit admirat,
espantat. Quedarsi helado, Summo stupore
corripi.
GELATINA, s. f. Gelatina, jalea. Succus ge-
latus , giaciatüs.
GE LOS, A. adj. qui té gelosía. Zeloso. Zelo-
tes , zelotipus.
GELos , él sobradament soMícit y amant de lo
que li pertany. Z<?/oio. Suorum valdé studio-
SIH.
CELOSÍA, s. f. zélos. Zelos. Zelotypia , zelus.
GELOSÍA , rexat axí dit. Celosía , gelosía. Can-"
ce.li.
GELOSÍA, hérba. Flor de amor, amaranto, guir»
nalda , cantueso. Amarantus.
GEM. s. m, nom d' home. V. Guillem.
GEMEG. s. m. Gemido. Gemitus.
SAC DELS GEMEGS. V. Gayta.
FKR GEMEGS. f. Dar gemidos. Gemere, gemitus
edere.
GEMÉGADOR. s. m. V. Gemégayre.
GE-
4C4 GEM
GEMÉGAR. V. n. Gemir. Garaere.
•EMÉGAR , quexarse , d'algun mal ab veui ó
expressioní de sentiment. Gazmiar. Con-
queri.
GEMEGAYRE. s. m. Gemidor. Gemens , ge-
mebundus.
GEMEGÓ. s. m. qul sempr' eitá gem^gand.
V. Gemégayre.
GEMESSAGAR. v. n. ant. V. Gemégar.
GÉMINIS. s. m. signe del Zodiac. Gcminis.
Gsininis.
cÉMixis, ant. cert emplastre. Geminis. Emplas-
trum geminum.
GEMIR. V. n. ant. V. Gemégar.
GENCIANA, s. f. hérba. Genciana. Geníiana.
GENDRE. s. m. Yerno. Gener.
AMOR DE GKNDRE BUGAUA SENSE CENDRA, ref.
Amor de yerno sol de invierno.
Taüs amor generi qualis so! tempere brumoe.
GENEALOGÍA, s. f. Genealogía. Genealo-
gía.
GENEALÓGIC, A. adj. Genealógico. Genea-
logicus.
GENER. s. m. V.Janer.
GENERACIÓ. s. f. producció d'un vivent.
Generación. Generatio.
GENERACIÓ , casta , género , especie. Genera-
ción. Species.
GENERACIÓ , él llinatge d'algiina persona. Gene-
ración. Progenies.
GENERACid, multitut de gent en algún concurs.
Gentío. Hominum confluentium multitudo.
GENERACIÓ , succesió en la familia per línea
recta, coni es la de filis, n^ts, besnéts, &c.
Generación. Generatio.
6ENERAC1Ó , producció de cosa de diferent es-
pecie , com la deis cues de las llagas. Gene-
ración. Productio.
GENERAL, adj. universal. General. Gene-
ralis.
GENERAL, la persona que té intelligencia en
m6ltas ciencias ó arts. General. Generalis,
universalis.
CKNERAL , lo quc convé á la raajor part. Gene-
ral. Generalis.
GENERAL, s. m. d'exércit. General. Supremus
militia: dux.
GENERAL , de Proviflcia. General. Provintiae
supremus dux.
GENERAL , de Reügió. General. Praepositus ge-
neralis.
GENERAL d'artillería. General de la artille-
ría. Rei tormentaria príefectus.
GENERAL DE CABALLERÍA. General de la Caba-
llería. PrEefectus equitum.
EN GENERAL, m. adv. En gene>\il. Universim.
GENERALA, s. f. toe de tabals. Generala.
Genérale signum tympanis datum.
GENERALA , la muller del General. Generala.
Supremi ducis exercitús uxor.
GEN
GENERALAT. s. m. ]*ofici del general. Gaie"
ralato. Moderatoris generalis munus.
GENERALA!, él téinps que dura rempleo del
General. Generalato, 'l'enipus quo inucus ge-
neralis exercetur.
GENERALÍ>SÍM , A. adj. sup. Generalísimo,
Generalissimus,
GENERALÍssiM , en la milicia. Generalísimo, Su-
premus praefectus gonaralis.
GENERALÍTAT. s. f. extensió á mbl'.s séns
determinació ú excepcid. Generalidad. Uni-
versalitas.
GENERALÍTAT, falta d'especjficació ú de indivi-
duació. Generalidad. Generalitas.
GEXF.RALITATS DK LA LtEV. For. GcneiaUs di lo
ley. Testium e.xceptioi^^es generales.
GENERALMENT. adv. m. Gene ¡alíñente.
Universim.
GENER ANT. p. a. Generante, Genitivus.
GENERIC , A. ad(. Genérico, Generijus.
GENÉRICAMEiNT. adv. m. Genéricamente.
Geiieratim.
GENERO, s. m. h\ ser coniú á moltas cesas
diftintas entre sí ó diferenrs en especie. Géne-
ro. Gcims.
GENERO, modo, manera. Género. Genus.
GKNERO, Gram. Género. Genus.
GÉNERO , usat per significar lo matex que espe-
cie. Género. Species.
GÉNEROS, p. mercaderías. Géneros. Mercium
genera.
GÉNEROS, A. adj. noble. Generoso. Gene-
rosas.
GÉNEROS, magna'nim. Generoso. Magnanimus,
strenuus.
GÉNEROS , Iliberal. Generoso. Munificus , mag-
nificus.
GENEROSAMENT. adv. m. Generosamente.
Generóse, magnificé.
GENEROSITAT. s, f. magnanimitat. Genero-
sidad. Generosa virtus, magnaniniitas.
GENEROSITAT , lliberaütat. Generosidad. Gene-
rositas , munificentia.
GÉNESIS, s. m. un deis Ilibres de la Sagrada
Escriptura. Génesis. Génesis.
GENESTA. s. f. V. Ginesta.
GENETLÍAC. s. ro. oració que s' fa al naxe-
ment d'algú. Genctlíaco. Genethliacum.
GENI. s. m. natural , inclinació. Genio. Ge»
nium.
GENI , entre 'Is gentils. Genio, Genium.
BON GENI, GENI Eo. Genio blando. Suavis índo-
les.
GENI TRAvis. Gi?nio revesado, Indocilis , irre-
quieta Índoles.
MAL GENI , GENI DOLENT. G¿tlÍ0 OvisSO. Prava
índoles.
SER. DK GüNi FORT. f. Tingr condicion. Acri in-
dolí pollere.
SER D& *nsNis ^ENCONTRÁIS, f. Encontrarse los
ge-
GEN
genios. Adversar! índole.
TEÑIR ó TROBARSE DOS Ó m5lTS d'uN WATÉX GE-
NI, f. Encontrarse los genios. Convenire ín-
dole.
GENI Y FIGURA KINS Á. LA SEPULTURA, ref. Nü'
tur al y figura hasta la sepultura,
Quod natura dedit millo dimittitur íevo.
GENIAL, adj. Genial. Geníalis.
GENITÍU. s. m. Gram. Genitivo. Genitivas.
GENIVA. s. f. Encía. Gingiva.
GENOLL. s. m. Rodilla. Genu.
DE GENOLLONS. m. adv. De rodillas. In
genua procumbendo.
GENS. adv. usaí en significació afirmativa, coni
quand se pregunta v. g. hi ha séns d'aygua?
Algún., a!go. Aliquis.
GÉNS , usat en significació negativa , com v. g.
quand al que pregunta : hi ha aygua ? se li
respon : géns. Ningún., fiada. Nuiius, ni-
hil.
GENT. s. f. pluralitat de personas. Gente.
Gens.
GENT , adv, m. ant. V. Gint.
GENT DE DiNERS. Gente de pelo , o peluza. Di-
vites.
GENT , nació. Gente. Gens.
GENT BAHÚNA. Gente bahúna. Gens despica-
bilis.
GENT BAXA , Ó DE BAXA MA , Ó DE BAX ESTA-
mENT. Gente baxa. Ignobiles ; obscurí homi-
nes ; ínfima plebs.
GENT DE BE. Gente de bien. G-ns honesta.
GENT DE CABALL. Gente de á caballo. Equites.
GENT COMUNA. Gente común , gente vulgar.
Vulgus.
GENT DE DISTINCIÓ , d'eSTOFA , Ó DE UPA , GRA-
NADA , PRINCIPAL. Gente de distinción , gente
principal. Gens nobilis , íllustris, ciara.
GENT DE MODO. Gente de modo., ó de raza, Gens
circumspscta , honorabilis.
CENT DE NEGoci. Gente de trato. Comercio de-
dita gens.
GENT DE QUALiTAT. Gente de cuenta. Primores
víri.
GENT DE PEU. Gente de á pié, Pedites.
GENT RÚSTICA. Gcntc de gallaruza ^ gente rústi'
ca, Gens rustica.
GALÁN GENT. Gente buena., gente de garbo. Hu-
mani viri.
COP DE GENT. V. Cop.
DEu ME d5 gknt QUE m'enténga. loc. V. En-
téndrer.
FER GENT. f. per la milicia. Hacer gente, levan-
tar gente. Milites coHscribere.
MORROS Y MALA CARA TRÁUHEN LA GENT DE
CASA. ref. V. Morros.
SECJONs LA GENT éls encens. ref. Quolcs barbos
tales tobajas. Ut digna est facies honoratur.
GENT , TA. adj. anr. V. Gentil , noble.
GENTETA. s. f. Gentecilla. Plebecula.
Tont. I.
GEN j.0^
GENTIL, s. m. y f. idólatra , p^-d. Gentil.
Gentilis, ethnicus.
GENTIL, adj. exceMent. Gentil. Eximius.
GKNTiL , gaJan. Gentil. Elogans.
GENTIL HOME DE BOCA. Genúl hombrc de boca.
Síipatür regias.
GENTIL HO.ME UE LA CAMBRA DEL REY. Gentil
hombre de Cámara. Regius cubicularíus.
GENTíLESA. s. f. Gemiltza. Elegantia.
GENTILÍC, CA. adj. Gentíáco. Gcniilicus.
GENTILfSME. s. ,n. Genúíismo. Geniilitas.
GENTlLíTAT. s. f. la valsa religió deis gen-
tüh. Gemitidud. G.nv.uil tuisa reunió.
GENTiLiTAT, él conjuíit d¿is geütijs. Gentilidad.
G-.ntes.
adv
m. Gentilmente. Ele-
bax.
s. f.
Gentalla , gentualla.
Genuflexión. Genufle-
m. Geniifiexórin. G. nu-
GENTILMEIVT.
ganter.
GÉNTOTA. s. f.
Plebis sordes.
GENÜPLEXIÓ. s
xio.
GENüFLECTORÍ
flectori'ini.
GEXUi, NA. adj. Genuino ^ germano. Genui-
nii.'í.
GENZAR. y. a. ant. V. A,^enzar.
GEOGRAFÍA, s. f, Geogr^fü. Geographia.
GEOGRAFÍC, CA. adj. Geográfico, GeoTra-
phicus.
GEÓGRAFO, s. m. Geógrafo. Geographus.
GEÓMETRA, s. m. Geómetra. Geómetra.
GEOMETRÍA, s. f. Geometría. Geometría.
GEOMETRIC, CA. adj. Geométrico. Geomé-
tricos.
GEOMÉTRICAMENT. adv. m. Geométrica-
mente. Geometricé.
GEOTÍC , A. adj. ant. pertanjent a la térra.
Geotlcüs.
GEP. s. Oi. en él cus. Corcova , giba , jorobo.
Gi')ba>.
ge:>, la curvaiura de qualsevol cosa. Corcova.
Curvatura.
GEÍ'SRL D , A. adj. Corcovado . giboso , giba-
do., jorobado Gibbosus, gibbicus, gibbero-
sus.
AL KNFORNAR SE FAN ÉLS PANS GKPERUDS. ref.
V. Enfornar.
GEÍá. s. m. ant. V". Güix.
GüQUIR. v. a. anr. V* Aba'trer , híiniiliar.
GEQuiR , ant. V. Dex;ir.
GEOUJT, DA. p. p. ant. v. Ab..t-r, humi-
i¡..t, doxíit.
GERGA. s. f. Geri.%onza, Ohscurus sernio.
GKRGON. s. i:;, ant. V. Gerga.
GEiíMÁ. .«. m. ñli déis'-iViatéxo
)l:re ó nltres
He
irmano,'-
f.':Rr
GERMA ,
fraría.
pares que
r.'íter , g.^mjnus.
individuo d'una matéxa reiigió ú coii-
Hermano. Frater.
GERr.iÁ carnal. Hermano carnal, Frater ecr-
manus.
Kkkkt
OER-
4c6 GER
GERMÁ DE LLET. Heritiatto de leche. Collacteus,
collactaneus.
MiTj GERMÁ. Medio hermano. Germaniis ex pa-
rre , vel ex raatre.
GERMANA, s. f. Hermana. Sóror.
GERMANDAT. s. f. lo que consíituex ger-
mans á alguns. Hermandad. Praterniías.
GKRMANüAT, congregació. Hermandad. Confra-
teriiitas , soJalitium.
©íRMANDAT, amistat , unió. Hermandad. Fra-
ternitas , sodalitas.
GERMINAMENT. s. m. ant. Germinación.
Germinatio.
GEROFLE. s. m. ant. V. Clavell especia.
GEROGLÍFIC. s. m. Gerogltfico. líierogüphi-
cum.
GERONI. s. m. nom d' home. Gerónimo. Hie-
ronymus.
GERRA. s. f. Tinaja. Tinia , dolium , testa.
GERRA, ab nansas y coll ah. Jarra. Diota.
BN NANSAS DE GERRA. Hi. adv. En jarra , en
jarras. Curvatis brachiis supra médium cor-
pus.
GERRER. s. m. Alfarero, alfaharero. Figu-
lus.
GERRET. s. m. dim. Jarrita. Urceolus.
GERRETA. s. f. dim. Tinajilla , tinajuela.
DoHolum, serióla.
GERRO. s. m. Jarro. Urceus.
CERRO , per donar ayguaraans. Aguamanil.
Aquaemanalis, aqualis.
GERRO, él que s' posa al cim d'alguns edificis.
Jarrón. Magnus fictititis urceus.
GERRO DE BARBKR. Escalfador. Calefactorium.
GERS. s. m. Frambuesa , sangüesa. Uvas spi-
nea: acinus , fraga montana.
GERUNDíU. s. m. Gram. Gerundio. Gerun-
(Jium.
GES. s. m. ant. V. Guix.
GES. adv. m. ant. V. Gens.
GESOLREÜT. s. m. Gesolreut. Signum rausi-
cum ita dictum.
GESSAMI. s. m./flzmi(7. Jasiuinum.
GESTA, s. f. ant. V. Fet.
GESTOS, s. m. p. visatges. Gestos .^ garam-
baynas. Gesticulationes.
GET. s. m. ant. V. Git.
GET. ant. la corretja que s' Higa ais peus deis
aucélls de rapinya. Pihuela. R.'tinaculuin.
GETAMENT. s. m. ant. V. Gitament.
GETAR. V. a. ant. V. Gitar.
GI
GIBRÉLL. s. m. Lebrillo. Labrum, pelluvium.
GiBRKi>L PLA. B.irreño. Pelvis lictilis.
GIBRELLA. s. f. AljoJ\iyna.,jcfaj!na^ lebrillo.
Poüubrum fi^tiie.
GIBRÉLLETA. s. f. dim. la de rentar Jas
raans. V. GibreiJa.
GIB
GIBRÉLLETA , bacineta per orinar. Jarrillo, ha-
ctnilla , bacinica. Matella.
GIGANT. s. m. ant. V. Gegant.
GIM. s. m. ant. nom d' iiome. V. Guiiiem.
GINEBRE. s. m. arbre. Enebro, íunipcrus.
GiNÍ;ií.'<E, planta. V, Gingebre.
GilViiBREDA. s. f. Enebral. Locus iuniperis
co.isitus.
GINEBRO, s. m. Nebrina. luniperi bacca.
GíNGüBRE. s. m. Gcngibre ., agengibre. Zin-
giber.
GINGIVA, s. f. ant. V. Geniva.
GLVJOL. s. m. Azyayfa , yujuba. Ziziphnm.
ESTAR ALEGRE COM US GINJOL. f. Estar COmO
íi)73s castañuelas. Sumraá exultatione laetari.
GINJOLER. s. m. arbre. Azufayfo. Ziziphus.
GINESTA, s. f. mata. Retama , ginesta. Ge-
nesta.
GÍNESTAR. s. m. iloc plantat de ginestas.
Retamal., retamera. Locus genistis consitus.
GINET. s. m. anr. caballea. Ginete. Eques.
GLNÍETA. s. I. ant. llansa curta. Gineta. Mili-
taris scipio ; hasta exilis.
GINT. adv. ni. ani. V. Ingeniosament , déstra-
ment.
GINy. s. m. V. Enginy.
GINYER. s. m. ant. V. Engínyer.
GIPO. s. m. Jubón, Thorax.
PRIMER ES LA CAMISA Qü£ 'l oípó. Tcf. V. Ca-
misa.
GIPONET. s. m. dim. Juboncillo. Parvus tho-
rax.
GÍR. s. m. ant. contorn , volt , rodador. Giro^
rededor., contorno. Gyrus, circuitus.
GIRA. s. f. Vuelta. Pars versa supra aliam.
GIRADA, s. f. Tacció de girar , ó girarse.
Vuelta. Inflexio.
GIRADA , en él jüg de cartas , de la carra que
ha de ser trunifo. Volteta. Chanta; conversio.
GIRADA , de carrer, de cantó, &c. Vuelta, tle-
xio in alium vicum.
GIRADA DE PEU. V. Torta de peu.
GIRAGONSA. s. f. Revuelta , recoveo. Gyrus.
FER GiRAGONSAS. f. Hacer caracoles , caracolear.
Gyrare.
GIRAMENT. s m. ant. V. Girada.
GIRA NT DE LA LLUNA. Girante. Novi-
lunium.
AL GiRANT. m. adv. del carrer, del cantó, &c.
A la vuelta. Ubi deflectitur ad alium vi-
cum.
GIRAR. V. a. torcer ó inclinar una cosa á una
part ó altra. Volver. Verteré, obliquere.
GIRAR , lo del dret al revés. Volver. Verteré.
GIRAR, ant. V. Traduir.
GiRAR d'aMUNT aVALL, Ó LO d'aMUNT AVALL. f.
Volver lo de arriba abaxo. Susque deque
vertc-re.
GIRAR DE CAnii. f. Torcer de camino. Ab incsp-
to, á recto itinera deSectere.
GI-
GTR
©iRAR DE CAVT(5. f. Doblar la esquina. Ad an-
guUim dellectere.
GiRAK LA CARA Á l'altra part. f. en senyal
de despraci d'aquell á qui no s' vol véurar.
Volver el rostro. Oculos ab aüquo avercere.
GIRAR D£ CARRER , ó 'l. carrkr. f. Volver., do-
blar la calle. Ad alium vicum deflcctere.
<virar la clau. f. Doblar la llave. Obserare.
GIRAR DB cosTAT , Ó « UN cosTAT. f. Retomar,
torcer á un lado. Ad latus contorquere.
GIRAR CUA. f. met. f'ugir, anarsen. Volver el
hopo. Terga verteré.
GIRAR l'esquena. .f. fer aquest' acció per fu-
g¡r, anáríen' ó dexar áalgú, especial ment
aquell á qui no s' vol aténdrer. Volver las
espaldas. Terga verteré.
GIRAR l'esquexa á algó. f. Hiet. desampararlo.
Volver las espaldas. Omni opa destituere.
girar la PORTA, f. V. Ajustar la porta.
GIRAR ELS ULLS EN Br.ANC. f. PotlSr los OJOS fiíJ
hlaneo. Piipillam oculi in altum attollere , ut
eius pars alba tantíini videatur.
GIRAR. V. n. móurerse donaad volta al rodedor.
Girar. Gyrare.
GIRAR, met. fer mudar de parer á algú, ó fovsa
dj persuasions ó rahons. Volcar.iVolver. Con-
vertere , pervertere.
GIRAR , él cotxe , él carro &c. volcar. V. Vol-
car.
GIRAR, déxar él camí ó Knea recta que s' seguía.
Volver , torcer. Verteré , vergere.
GIRAR , lletras de cambi. Girar. Syngrapha re-
mitiere.
GIRARSE. V. r. Volverse. Convertere se.
GIRARSE, el got, la xicra ó altre vas ó cosa
semblant. Trastornarse , vclcarse. Subverli.
GIRARSE , mudar él dictamen que s' tenia ab
persuasions ó rahons. Volverse. Aliter ac an-
tea aliquem sentiré.
oiRAR&E , vent , fred , &c. V. Móurerse.
QUE TORTJA QUE GIRA. loc. ab que s' nota Tex-
plicació confusa d'algú en órde á algún as-
sumpto. Que torna que vuelva. Nunc hoc,
aune iUud.
ftiRARSE LA CASACA, f. met. Volver casaca. Ad
alias partes se verteré.
GIRARSE CONTRA ALGÚ. f. Volversc contra algu-
no. Conyerti contra vel adversas aliquem.
GIRARSE CONTRA l'amo. f. fam. Alzar sc ., levan-
tarse á mayores. YizTO velle imperare.
GIRARSE LA GARBA, f. V. Garba.
GiRARSs ¿L PEu. f. Torcersc , recalcarse el pié.
Pedem luxari.
GIRARSE LA TRUYTA. f. met. mudarse Testat de
las cosas. Volverse la tortilla. Res in contra-
rium vertí.
GIRARSE EL VENT. í. Mudarsc , Cambiarse el
viento. Ventum mutari.
GIRARSE , d'una part á altra. Revolverse. Huc
illuc se convertere.
GIR 4o;r
NO SABER AHONT GIRARSK DE PEYNA, LS OCUPA-
CKiNs. &c. f. No poderse rodear. Angustiís
teneri.
GIRASOL, s. m. planta. Girasol, gigantea,
tornasol, bdiotropio. irÍL-liotropiuin.
GIRASOL, instrtunent per fer ombra. Quitasol^
guardasol. Umbella.
GIRASOL , en él signillcat de parapiuja. Para-
gua. Umbjlla ad pluvijm arcendam.
GíRAT , DA. p. p. Vuelto.
GÍRAT. s. m. él punt ax¡ dit en la mitja. Nu-
dillú. In caligarum textura nodulus.
GiRAT, la volta de punts axí dita en las mitjas.
Vuelta. Tibialium cirjunitextura.
GIRA VOLT. s. m. torn , tb:n , volta. Volteta,
voltereta. Circumvolutio.
DONAR ó FER GiRAVoLTs. f. Voltear, dar vuel-
tas. Circuinvolvi.
GIRAVOLTA. s. f. V. Giragonsa.
GÍRFALC, s. m. ant. V. Girifalt.
GÍRÍFAf/T. s. m. especie de falcó. Girifaltí,
gerifalte. Híerofalco.
GIRO. s. m. moviment circular. Giro. Gy-
rus.
GIRO, de lletras de cambi. Giro. Syngraphorum
traní.inií.3Ío.
GIROFLÉ, s. m. ant. V. Geroñe.
GIT. s. m. ant. Tacció de IJansar ó tirar. Echa-
zón , lanzamiento , tiro. lactus.
GITAMENT. s. m. ant. V. Git.
GITAR. v. a. ant. llansar, tráurer. Arrojar,
lanzar , echar , sacar. Proiicere.
GITAR , ant. jáurer. Yacer. lacere.
GITAR , ant. llansar el ca'rreg de l'embarca-
ciá al mar par aliíugerarla. Alijar la nave:,
echar los gañeron 6 narcadurtas al mar. Mer-
ces in mare proiicere.
GITAR, vomitar. V. Traurer en el significat de
vomitar.
SITAR PORA. f. ant. traurer fora. E:har fuera.
Eiicere.
GITAR DE sENY. f, ant. V. Per perdrar el seny.
GITARADA. s. f. bax. Vómito, vomitona. Vo-
mitus.
GITAT , DA. p, p. ant. Arrojado , lanzado,
echado , sacado.
GíTAYRE. adj. dit de la criatura de maniélla
que vomita móit. P'omiton. Vomitor.
GL
GLA. s. f. él fruyt de 1' alsina, &c. V. Aglá.
GLA , capseta axí dita per posar cosas aromáti-
cas. Bellota, Odoriferum poculum.
GLACA. s. f. ant. V. Glas, g»lada.
GLADIADOR, s. m. Gladiador. Gladiator.
GLAN. s. f. ant. V. Gla.
GLANDÍFER, RA. adj. ant. V. Glaner.
GLÁNDULA, s. f. en el eos huma. Glándula.
Glándula.
GLÁN-
4o8 GLA
GLÁNDULA , en él eos del animal. Landrecilla^
molhjíi. Glándula.
GLANER, RA. adj. Tarbre que fa glans.
Glanclífero. Glandifer.
GLANT'JLA. s. f. V. Glándula.
GLAPLIR. V. n. V. Clapir.
GLAS. s. m. V. Gel.
GLASSA. s. f. Gasa. Snbttiis raraque tela.
GLASSADA. s. f. V. Celada.
GLASSAMENT. s. m. ant. V. Congelada.
GLASSAR. V. n. V. Gclar.
GLASSA RSE. v. r. V. Ociarse.
GLASSAT , DA. p. p. V. Gclat.
QUEDARSK GLASSAT. f. sorpe'ndrer á algú alguna
especie que li causa niblta novedat ó es-panf.
Quedarse helado. Summo stupore corripi.
GLATIR. V. n. Hambrear. Clbos á comedentis
ore expetere.
GLAY. s. m. ant. V. Esglay. -
GLEBA, s. f. térros. Gleba. Gleba.
GLEBA , la de térra que conserva T hérba y
arrels de ella. Césped , tepe. C:epes.
GLEBA DE SANG. Cuajaron de sangre. Grumulus
ex sanguíne concretus.
GLOBO, s. m. vas en que s' guardan las formas
consagradas. Copón , píxide. Píxis »acra.
GLOBO , eos esfe'ric. Globo. Globus.
GLÓP. s. m. la poreió de li'quid que s' beu , ó
xucla d'una vegada. Sorbo. Sorbillum.
GLOP, glbpada. V. Glbpada.
PARLAR Á GLOPS Ó Á GLÓPADAS. f. Hablar á
chorretadas. Prreproperé , festinanterque lo-
qui.
GLOPADA. s. f. la porció de li'quid que cab
en la boca. Buche, bocanada. Haustus.
GLOPAOA , de sang , vi &c. que s' llansa ó trau.
Gargantada , bocanada. Per guttur longa
emissio , vel iactus.
TRÁüRER GLÓPADAS DE SANG. f. Echar boconadas
de sangre. Sanguinem per os emitiere.
GLOPEJAR. V. n. per rentar la boca. Enjua-
gar. Os abluere , coliuere.
GLOPET. s. m. dim. Sorbito. Sorbillum.
GLOPETG. s. m. Paccció de glopejar. Enjua-
gadura. Oris collusio.
GLOPETG, él líquid que s' glopeja. Enjuage.
Lavacrum.
GLORIA, s. f. fama, alabanja , honor. Gloria.
Gloria.
6L0RIA , la bénaventuransa eterna. Gloria.
Beatitudo, gloria.
GLORIA , lo qu'ennoblex é iMustra : en él qual
sentit se diu qu'un bon fill es gloria del pa-
re. Gloria. Gloria, decus.
6L0R1A, gotg Ó complacencia vehement, y a.^í
g' diu del qu'ama Pestudi : qu'está en sas
glorias quand se dedica á éll. Gloria. Sum-
nia voluptas.
gloria, él gra de rosari dit altrament dena.
Diez. Grandior globulus in rosario.
GLO
GLORIA ACCIDENTAL. Gloria accidental, Gloria
accidentalis.
GLORIARSE, v. r. preciarse , alabarse , jac-
tarse. Gloriarse, Gloriari.
ESTAR EN LA GLORÍA, f. met. estar llibre de tbt
lo que podia molestar. Estar en la gloria.
Gloria frui.
ESTAR EN SAS GLORIAS- f. met. Estar en sus glo.
rias. Omnímoda delecratione frui.
GLORIA YAR , GLORIEIAR , GLOR TE-
JARSE. V. n. y r. ant. Gloriarse., complacer-
se. Gaudere.
GLORIETA, s. f. en é)s jardins. Glorieta. Ra-
mosa , reticulataque camera.
GLORIFICACIÓ, s. f. Glorificación. Glorifi-
catio.
GLORIFICADOR. s. m. Glorificadcr. Glorifi-
caíor.
GLORIFICAR, v. a. Glorificar. Glorificare.
GIyORIOS , A. adj. íamos, iMustre. G/urioio.
G'oiiosus.
GLORios , benaventurat. Glorioso. Gíoriosus.
GLORIOSAMÉxNT. adv. m. Gloiiosr.mente.
Glorióse.
GLOSA, s. f. interpretació , coment. Glosa.
Glossa.
GLOSA, en la música. Glosa. Musicarum nota-
rum dextera variatio.
GLOSA , en la poeii'a. Glosa. Poética compo-
sitio.
GLOSADOR, s. m. expositor, comentador.
Glosador. Glossator, commentator, giosso-
graphus.
GLOSAR. V. a. explicar, comentar. Glosar.
Glossam edere.
GLOSIR. v. n. ant. V. Cloquejar.
GLOT. s. m. ant. V. Glotó.
GLOTÓ, NA. s. m. y L Glotón. Helluo,
ghito.
GLOTONAS, s. m. aum. Glotonazo. Validus
helluo.
GLOTONEJAR. v. n. p. u. Glotonear. Hellua-
ri ; guise indulgere.
GLOTONERÍA, s. f. Glotonería , glotonía.
Gula, helluatio, ingluties.
GLOTINOS, A. adj. Glutinoso. Glutinosus.
GNOMON, s. m. senyallador en éls rellotges
de sol. Gnomon, Gnomon.
GO
GOBELET. s. m. ant. Cubilete. Caliculus,
GOBERN. s. m. direcció. Gobierno, goberna-
ción. Gubernatio.
GOBERN, él districte de la jurisdicció del Gober-
nador. Gobierno. Gubernatoris ditio.
GOBüRN , renioleo del gobernador. Gobierno.
Gubernationis muuus.
GOBERN , él t^mps que dura l'empleo del Go-
bernador. Gobierno. Gubernationis tempus.
*o-
GOB
GOSF.RV, abrig. V. Abrig.
DONA DE GOBERN. MiigsT de gohiemo. Fámula
ísdininisira.
GOBERííACLE, GOBERNAL, GOBER-
NALL. 8. ni. ant. timó. Gobernalle. Guber-
naciilum , clavus.
GOBERNADOR, s. m. Gobernador. Guber-
nator.
OOBKRNADOR DEL coN'SELL. Gobcmador del
Consejo. Regii Consilii rector , primus scna-
ror.
GOBERNAMENT. s. m. ant. V. Gobern.
GOBERNAR, v. a. manar, ordenar. Gobernar.
Gubernare.
GOBERNAR , d¡t de la roba qu' abriga molt.
V. Abrigar.
GOBERNAR , gombuldar. Citydar. Curare , curaní
habcre.
GOBERNAR , guíar , dirigir. Gobernar. Regere.
GOBERNAR , rcgnar. Gobernar. Regere , impe-
rare.
NO TiNG Qui m' GOBERNÉ, loc. ab qu' cxpressa
alga sa Jlibertat , per no teñir pares ó aitres
majors á qui obeir. Sin padre ni madre., ni
perro que me ladre. Non pater aut mauer
terrent, nullive propinqui.
GOBI , GOBIO, s. m. péx. Gobio , albur.
Gobius.
GODALLA. s. f. ant. V. Dalla.
GODALLAR. v. a. ant. V. Dallar.
GODAY. s. m. V. Porc.
GODAYAR. V. n. V. Garrinar.
GODAYET. s. m. dim. V. Porc6lI.
GOJAT. s. m. Mozo. luvenis.
GOLA. s. f. part del eos. Gola , gula , gaznate.
Guttur.
GOLA, apetit desordena! de nienjar y be'urer.
Gula. Gula.
GOLA , en los rius. V. Gorg.
GOLA, insignia que portan é!s oficiáis d" Infan-
tería , estand de guarda. Gola. Collare mili-
tare.
AE LA MORT Á LA GOLA. m. adv. Con el credo
en la boca. In summo discrimine.
FÓSC COM UNA GOLA DE LLOP. JUC. V. FÓSC.
GOLADA. s. f. ant. V. Glopada.
GOLADRETA. s. f. ant. V. Gargoleta.
GOLAFRE. s. m. Glotón., garganton, comilón^
tragón. Helluo, barathro, edax.
GÓLAFRERÍA. s. f. Glotonería ,
tragonía. Voracitas , ingurgitatio.
GOLAGAR. V. a. ant. V. Igualar.
GOLAR. V. a. ant. V. Apetéxer.
GOLARO. s. m. ant. V. Gorg.
GOLF. s. m. V. Golfo.
GOLFA, s. f. Cámara. Suprema contignatio.
GOLFO, s. m. en él mar. Golfo. Sinus.
GOLFO , en las portas. Gozne. Cardo , férrea
compago.
POSAR GOLFOS, f. en las portas , finéstras , &c.
Tom. I.
409
tragazón ,
GOL
Engoznar. Cardinibus instruere.
TRÁURER ÉLs GOLFOS, f. de las portas , finés-
tras, &c. Desgoznar., desengoznar. Cardines
íufaitrahere.
GOLÍART, GULIART. s. m. ant. V. Golos,
golafre.
GOLILLA, s. f. Golilla. Spirale colli orca-
nientum.
AJL'STARLI Á ALGiJ LA GOLILLA, f. met. repéO''
drer á aigú , reconveninJlo y apretandlo ab
rahons. Ajusfarle á uno la golilla. Aiiqueni
ratione premere.
GOLL. s. m. Papo. Tumor.
GOLOS , A. adj. Go/oio, golumiero^ galanero.
Gulosus , liguritor.
GOLOSÍA. s. f. V. Golosina , glotonería.
GOLOSINA, s. f. desitj desarreglar d'alguna
cosa. Golosina. ínimodírata cupido.
GOLOSINA, llcoolería. Golosina. Cupedia.
DE GOM Á GOM. m. adv. De bote en bote.
Ex omni parte seu extremo.
GOMA. s. f, Gonui. Gummi.
GOMA ARÁBIGA. Goina arábiga. Acatiae gummi.
GOMA DE GiNEKRE. Grasa. Vernix.
GOMBULDAR. v. a. Cuydar. Curare.
GONA, GONELA, GONELLA, GONEY-
LA. s. f. ant. V. Saya, túnica.
CONGOLA, s. f. péx. Petún¿ulo. Petunculus.
GORD , A. adj. territ. gras. Gordo. Pinguis,
obesus.
GORDARIA. s. f. ant. V. Gruxa.
GORDILLO. s. m. Regordete. Corpore brevis,
crassusque.
GORG. s. m. Olla. Gurges.
GORGA. s. f. ant. V. Gorja.
GORGOT. s. m. ant. V. Gorguet.
GORGÜEJAR. V. n. Gorgear. Gutture modu-
lar).
GORGUET. s. m. V. Capirot en son segon
GORGUETG. s. m. Gorgeo. Vocis modulatio.
GORJA, s. f. Gorja , garguero^ garganta. Gut-
tur , faux.
GORJUD, A. adj. vulg. V. Glotó.
GORMAND, A. adj. V. Llépol.
GORMANDEJAR. v. n. V. Llepojejar.
GORMANDERÍA. s, f. V. Llepolería.
GORRA, s. f. cobertura del cap. Garro , gorrt'
te. Rotundus pileus.
GORRA DE cop. Ciiiciiomra ., freutero ^ frontero.
Infantiiim crassus pileolus vitandis ex casa
conlusionibus.
GORRA , él convit ahont acud algú sens ser coa-
viJat. Gorra. Furtiva immissio in convi-
viuni.
víuRER DE ©ÓRRAS. f. Andar de gorra. Parasi-
tari.
GORRADURA. s. f. Alfombrilla. Ignis sacer.
GORRASSA. s. f. aum. Gorrón. Magnus pi-
leus.
Lllll GOR-
fruir. Gozar.
Vita aeterna
Cog-
GOSAR. V. n. teñir , posseir,
Obtin3re , po^sidere.
GosAR , atrevirse. Osar. Audcre.
uosAR DE DÉu. f. Gozat de Dios.
fruí.
GOSAR UNA DONA. f. Gozar ítnj
noscere fceininam.
NO GOSAR PIULAR, f. met. No osar chistar. Nec
hiscere quidem audere.
NO GOSA DE HE, NI DE MAL. loC. iVí pcna ., ni
gloria, Nec prospera nec adversa senrit.
GOSAR. s. m. atreviment. Osadía. Audac¡;i.
GOSAT, da. adj. ant. atrevit. Osado. Teme-
rarias , audax.
GOSOS , A. adj. Gozoso. Laetus, gaudens.
410 GOR
GORRERO, s. m. qui viu de garras. Gorrero.,
gorrista. Purtivus conviva, parasitus.
GORRO, s. m. ant. l'espiga de metal! ques'
posa en las molas de molí. Gorrón. Scapiis
cardinalis.
GOS. s. m. Perro. Canis venaticus.
Gos d'ajuda. Perro di ayuda. Subsidiarius ca-
nis.
GOS d'aygua. Perro de aguas. Canis aquaticiis.
GOS cuNiLLER. Perro conejero., podenco. Ca-
piendis cuniculis canis.
GOS DB falda. Perrillo de falda , faldero. Ca-
tellus melitaeus.
GÓs DE REMAT. Mastin. Molosus , lycisca.
GÓs PEiiDiGüER. Perro perdiguero , pachón.
Canis oerdicarius.
GOi PET2R. Gczijae, busquillo. Canis gothicus.
GÓS DE PRESA. Alano., perro de presa, Molosus.
ANAR coM UN GOS. f. met. fatigarse m?)It, anar
ab afany. Aperrearse. Nimium defatigari.
TEÑIR UNA viDA DE GÓs. f. dít del que de con-
tinuo s'ocupa ab afany en negocis y depen-
dencias. Estar , andar hecho un azacán. Ne-
gotiis gerendis iugiter enixéque incumbere.
MO VAL LAS TRIPAS d"un güs. ioc. ab que s' de-
nota ser alguna cosa mólt despreciable. No
vale un caracol. Pili non faciendum.
ÉL g6s del HORTOLÁ que ni LLADRA , NI DÉXA
LL ADRAR, ref. El perro del hortelatio que ni
come las berzas ni las dexa comer. Canis su-
perbus nec vescitur palcis nec pascere sinit.
GÓs QUE LLADRA NO MossECA. ref. Pcrro ladra-
dor nunca buen mordedor. Ne morsum limeas
á cañe multum latrante.
QUAND ÉLS GOSSOS LLADRAN ALGUNA COSA SEN-
TEN, ref. Quando ¡a sartén chilla algo hay ¿h
la villa.
Safpe malum latitat murmur quod spargit in
urbe.
GOS adamen T. adv. m. ant. Osadamente.
Audacter.
GOSADÍA. s. f. ant. Osadía. Audacia.
GOSAMENT. s. f. ant. poiSíssió , fruicid.
Desfrute , goze. üiús perceptio.
GOSAMENT. ant. V. Atreviment.
GOS
GOSSA. s. f. Perra. Canis foemina.
GOSSAS. s. m. aum. gos gros. Perraze. Mag-
nus canis.
GOSSST, A. s. m. y f. dim. Perrico ., perri-
llo , perrito. Catuius , catellus.
GOT. s. m. P'aso. Vas.
GOTA. s. f. pnrció mínima d'aygua ú altre
Jíqiiid. Gota. Gutta.
GOTA, mica. Gota, PüMjm.
GOTA , poagra. Gota. PoJagra.
GOTA , ant. V. Gaita.
GOTA CORAL , Ó DEL COR. mal de S. Pau. Gota
coral. Epilepsia, morbus comitialis.
GOTA SERENA. Gota sereti.i. Visús privatio.
DE GOTA EN GOTA : GOTA Á GOTA. m. adv. Gota
á gota. Guttatim.
cÁURER GOTAS, f. plovisquejar. Llovisnar, Sub-
stillar?.
NO VEURERIII GOTA. f. vulg. No Ver gota. Pa-
runí vel nihil videre.
DE GOTA EN GOTA s'o.MPLA LA BOTA. ref. Grana
á grano hincha la gitlVina el papo.
Eveniunt minimisservatis magna per annum.
GOTA GOTA FA GoRj . ref. V. De gota en gota
ómpia la bota.
GOTAGAMBA. s. f. Gutabamba , gutiambar.
Gutta ambaro similis.
COTEJAR. V. n. V. Degótar.
GÓTEjAs. V. Ca'urer gotas.
GOTERA, s. f. Gotera, Stillicidium.
QUI NO ADOBA LA GOTERA HA DE FER LA CASA
ENTERA, ref. Quien no quita gotera hace casa
entera.
Principiis obsta ; sero medicina paratur.
GOTET. s. m. dim. Fasillo., vasiío. Va.-cu!um.
GOTSTA. s. í. dim. Gotita. Parva stilia.
GOTG. s. m. Gozo. Gaudium.
ooTG sENs' ALEGRÍA, loc. El gozo en el pozo.
Fallax, inane gr.udium.
TEÑIR GOTG SENS* ALF.SRIA. loC. Tomarse Ó Vol-
verse el sueño del ptrro : tener un alegrón.
Palü spe.
GOTÍM , MA. adj. grosser. Burdo , basto,, gro-
sero. Rudis.
GOTiM. s. m. Cencedron , gajo., redrojo. Botrus
post vindeniiam inventus.
GOTÍMAR. v. n. V. Esgotimar.
GOTLLA. s. f. aucéll. V. GuatUa.
GOTLLA, vulg. mentida. Gazapa,, paxarota,, pa-
xarotada. Fábula.
GOTOS , A. adj. poagros. Gotoso. Podagrá la-
borans.
GOTJA. s. f. vulg. la dona mólt grossa. Pan-
dorga , narria. Obesa mulier.
GOXAR. v. D. Ahijar. Puliulara.
GR
GRA. s. ni. él fruyt deis sembrats y llnvórs de
las hérbas y plantas. Grano. Grauum.
«RA,
GRA
GRA , la patita poroió axí dita d 'alguna cosa,
co;n : GR.A d' encens, d'arena. Grano. Gra-
nurn , mica.
GRA, él que s' dona á las cabalcaduras. V. Gra-
na en aquest significat.
GRA , él Je rahim, nía grana y semblant. Grano.
Granmiit
ORA , él pinyolet que té 'I gra de rahim , y al-
tras fruytas. Grana. Granum.
GRA , pústula. Grano. Pústula.
ORA , él que s" fa en él carpo á certs aucélls.
Culero. Pústula in quo'ruindam passcrum uro-
pygio excrescens.
GRA , en las armas de fog. Grano. Parvus cylin-
drus metallicus tormenti bellici íbramini ad-
ditus.
ORA , pes del or y la plata. Grano. Granum
ponderans.
ORA , part de l'unsa entr' Apotecaris. Grano.
Uncia; pars mii'ima.
GRA d'all. Diente de ajo : espigón de ajo. Allii
denticulus, spicus.
GRANs Dt RAiii:vi, éls que s' troban al cul del
cove , cistéila , &c. separats de la rapa. Gra-
nuja. A'.'ini uvae sparsi.
»RA DE ROSAR.. Cu¿¡itJ di Tosario. Globulus.
ORA DE SAI, , met. V. Sal.
GRA DE MIL KN BOCA d'asü. loc. fam. Grano de
mijo en papo dd asno. Tainquam millii gra-
num in taucibus asininis.
GRABADOR, u m. Grabador. Sculptor, cae-
liítor.
GRABADURA, s. f. V. Grabat.
GRABAR. V. a. Grabar. Cxiate,
GRABAT, DA. p. p. Grabado.
GRABAT. s. ni. '.'efécte que queda de l'acció de
grabar. Grabazón. Calatura.
GRABAT DE vBRoLA. PiíOíO , picado de vtrueJas.
P.: pulís notatus.
GUACÍA, s. f. hermosura, perfecció. Gracia.
Eiegantia , pulcliriuido.
GRACIA, amistJt, benevolencia, y axí s' diu
qu' algú logra la gracia d'altre. Gracia. Fa-
vor , gratia.
gracia , concesió pontificia, real &c. Gracia.,
ccncesion. Gratia.
GRACIA, condonació, perdó. Gracia. Gratia.
GRACIA , ditxo agud, y diicret. Gracia, gracejo.
Lepo' , sales, facetise.
ORAciA , do sobrenatural. Gracia. Gratia.
GRACIA, en él pariar. Gracia, lepar. Verba
elTormandi sal , gratia.
GRACIA, favor, benefici. Gracia. Gratia, bene-
ficium.
GRACIA, garbo, donayre. Gracia. Venustas,
eiegantia , facilitas.
GRAC A ACTUAL. Teol. Gracia actual. Gratia ac-
tualis.
GRACIA DE DEU. la pietat y misericordia de Déu.
Gracia de Dios. Gratia Dei.
GRA 41 r
GRACIA DE DÉU, dit dej pa. Gracia de Dios.
Pañis.
GRACIA ÉPICAS. Teo]. Grocia eficaz. Gratia effi-
cax.
GRACIA GRATIS DATA. Grada gratis data. Gra-
tia gratis data.
GRACIA HABITUAL Ó SANTIFICANT. Teol. Gracia
habitual ó santificante. Gratia habitualis &.
sanctificans.
GRACIAS, p. expressió d'agrahiment. Gracias,
Gratia?.
DE GRACIA, m. adv. D.' gracia. Gratis.
NI GRAT NI GRACIAS, expr, Pocas gracias. Quid
boni vel benefrcii ?
QUINA GRACIA I loc. iron. ab que s' nota algua
despropósit. Que gracia ! Belle quidem !
DONAR GRACIAS, f. Dar gracias. Gratias agere.
GRACIüS, A. aJj. hermos, primoros. GraciO'
so. Venustus , pulcher, elegans.
GRAcios, adj. agud en sos ditxos. Gracioso^
chistoso. Lspidus, faceius.
ORACios , de comedia. Gracioso. Mimus.
GRAcios, gratúit. Gracioso. Gratuitus.
GRACÍOSAMENT. ad/. m. ab gracia. Gra-
idiosamente. Lepidé , festivé.
GRACiosAMKNT. adv. m. gratuitament. Graciosa-
mente , gratamente. Gratis.
GRACÍOáST. s. m. dim. Graciosico. Pesti-
vus.
GRACÍOSITAT. s. f. hermosura , primor.
Graciosidad. Venustas, eiegantia.
GRACiOsiTAT, ditxo gracíos. Gracejo , chiste^
Pacetiae.
GRADA, s. f. la tarima del altar. Grada. Al-
taris suppedaneum.
GRADAS, p. Gradas. Gradus.
GRADERÍA, s. f. Gradería. Graduum ordo.
GRADETA. s. f. dimí Gradilla, f arvus gra-
dus.
GR ADÍMENT. s. m. ant. V. Agraiment.
GRADÍR. V. n. ant. V. Grair.
GRADUACíO. s. f. Graduación. Rerum dimen-
sio per gradus.
GRADUAL, adj. Gradual. Gradualis.
GRADUAL. 8. m. part de la Mi^sa. Gradual.
Versus gradualis.
GRxADUANDO. s. m. Graduando, laureando.
Gradü initiaiulus.
GRADUAR, v. a. regular per graus. Graduar.
Per gradus meiiri.
GRADUAR, de doctor, batxilier, &c. Graduar,
Lu'.rcar. Ad gradum in Academiis promo-
veré.
GRADUAT, DA. p, p. Graduado.
GRAEÍ.LAS. s. f. p. Parrillas. Carticula.
GRAFÓMETRO, s. m. inftrument matema'tic.
Grafómetro. Graph orne trun».
GR AGES. s. í. p. ant. V. Gradas.
GRAHÓ. s. m. V, Esglahó.
GRAÍR. v. n. ant. V. Agrahir.
GRA-
4T2 GR A
GRAf.LA. s. f. aucéli. Graja ^ corneja. Gra-
cula.
GRAM. s. m. hérba. V. Agram.
GRAMATIC. s. m. Gramático, Grammati-
cus.
GRAMÁTICA, s. f. Gramática. Grammatica.
GílAMATÍCAL. adj. Gramatical. Gramniati-
calis.
GRAMS. adj. ant. V. Trist , melancólic.
GRAN. adj. lo qu' excedex al regular. Grande.
Magnus.
GRAN , alt. j4ho , crecido. Procerus.
GRAN, lo principal ó primer en una linea, com
GRAN Prior, GRAN Capitá. Gran. Magnus.
GRAN. s. m. ant. V. Capacidat , grandaria.
MES GRAN. Mayor, mas grande. Maior.
FERSE GRAN. f. UH animal , ó planta. V. Cre'-
xer.
CRAN MERCKS. expfeísió d'agfaiment. Muchas
gracias, Gratias ago.
GRANA, s. f. llavor de las hérbas. Grana.,
simiente., semilla. Semen.
GRANA , la llavor mólt menuda d'algunas hér-
bas ó plantas com la de naps, de cascail,&c.
GranUla, Minutulum semen.
GRANA, la porció d'ordi ó altre gra que s' dona
d'una vegada á las cabalcaduras. Pienso,
Pabulum.
GRANA, roba. Grana. Pannus coccineus.
GRANA , tint. Grana. Murex.
GRANATXA. s. f. especie de raims. Garnacha.
Uva violacei colorís.
GRANACHA , él vi fet dcls raíms d'aquest nom.
Garnacha. Vinum ex uva violácea.
GRANAD, A. adj. gran. Granado. lVIa,í;nus.
GRANAD, principal, IMustre. Granado. Prima-
rjus , nobilis.
GRANADA, s. f. la que tiran los granaders.
Granada. Globos ignarius missilis.
GRANADER. s. m. Granadero. Miles iacien-
dis ignitis globülis.
GRANADER, liome alt y rohust. Jayán. Procerus
homo.
GRANADER , ant. V. Magrancr.
GRANALLADA. s. f. Granos. Granorum co-
pia.
GRANALLUD, DA. adj. pie de grans. Gra-
nujada. Granosus.
GRANAR, v. n. Granar. Grana vel semina
eriimpere.
GRANAT. s. m. pédra. Growaíe. Carbunculus,
lapillus garamanticus.
GRANCANON. s. m. Üetra del major grau
en l'imprenta. Grancanon. Littera typogra-
phica maior.
GRANDARIA. s. f. capacitat, extensió. Gran-
deza. Magnitudo.
GRANDARIA , tamany. Grandor. Magnitudo.
CRANDASSAS. s. m. aum. Grandillón , gran-
don. Vastísiimus , pergrandis.
GRA
GR ANDES A. s. f. dignitat. Grandeza. Opti-
matum dignitas.
GRANDESA , ant. V. Grandaria.
GRANEA , GRANEJA. s. f. ant. V. Magni-
tut , grandaria , extensió , grandesa.
GRANER. s. m. Granero., trox., troxe. Hor-
reur.i , granarium.
GRANERA. s. f. territ. V. Escombra.
GRANET. s. m. dim. Granico ., granillo. Gra-
nulus, acinus.
GRANGER. $. m. Grangero. Villicus.
GRAN GUARDIA, s. f. Granguardia. Cohors
ultra exercitum excubias agens.
GRANJA, s. f. Granja. Villa.
GRANÍS, s. ni. Granizo. Grando.
GRANIVOLA. s. f. ant. V. Calamarsada.
GRA ÑOR. s. f. Téfécte de granar éls blats,
ordis , &c. Granazón. Granorum emissio.
GRANOTA. s. f. Rana. Rana.
GR ANOTETA. s. f- dhn. Ranilla. Ránula.
GRANSA. s. f. Rabil. Rubia.
GRAPA. 3. f. la garra del animal. Garra ,
zarpa. Unguis adiincus.
GRAPA, la ma del ¡ume. Garra. Manus adunca.
GRAPAS, p. mal de las cabalcaduras. Grapas.
ülcus ariicularis.
ciuRER EN LAS GRAPAS, f. met. ca'uref en po-
der d'algú. Caer en las garras, la alicuius
manus incidere.
POSAR LA GRAPA SOBRE, f. agafar á algií. Echar-
le á uno la zarpa, Comprehendere , arripere.
i QUATRE GRAPAS, loc. A gatas ., á quütro pies.
Fells more.
GRAPADA. s. f. la porció d'alguna cosa que
cab en la nía y s' pren ab ella. V. Grapat.
PECAR. ©RAPADA, f. Echar la zarpa. Anip^Te. ■
GRAPALT , GRAPAUT. s. m. ant. V. Calá-
pat.
GRAPAT. s. m. Puñudo. Pugillus.
ANAR X GRAPATS. f. Hiet. V. Anar.
FER Á GRAPATS. f. fer depréssa. Harbar. Nimis
festinanter aliquid perficere.
Á GRAPATS. m. adv. abundanment. A puñados.
Largé.
GRAPEJAR. v. a. Manosear. Manibus trac-
tare.
GRAPEJAT, DA. p. p. Manoseado.
GRAPIALTESA. s. f. bax. diner. Ungüento de
México. Pecuni.e.
GRAPIALTESA BLANCA. Unguento de agripa , ó
de brionia. Unguentum agrippac.
GRAPIALTESA NEGRE. Unguento dt oltca. Un-
guentum alteae.
GRAPINYAR. v. a. Garapiñar. Gelare in
partes.
GRAPINYERA. s. i.Garapiñera. Vas ad con-
gelandum,
GRAPONEJAR. v. a. bax. V. Grapejar.
GRAS , A. adj. lo que té gréx. Graso . gordo.
Crassus , pingáis.
BRAS,
GR A
GRAS , home que té molías carns. Gordo. Pin-
guis.
GRAS coM UN PORC. cxpr. vulg. Atocinado. Obe-
sus homo.
ESTÁ GRAS QUE PETA. loC. V, Estar.
TOKN'ARSE GRAS. f. Eiigordur ^ embasteoef ., em-
barnecer. Pinguem fieri.
QU" INFANTS TE MASSA MAY MOR GRASSA. ref.
Quien tiene hijos al lado no morirá 6 no mué'
re ahitado.
Plurima cui suboles numquam satur ille pe-
ribit.
yUI NO MENJA MERDA NO ESTÁ GRAS. lef. V'ulg.
Mierda y horrura todo es gordura. Mierda
que no ahoga toda engorda.
Protinus inijcto pinguescunt stercore culta.
GRA3ALETA. s. f. ant. capseta ó ampolleta
per posar cosas d'olor. Buxeta , buxetilla.
Olfactorium.
GRASSAMENT. adv. m. ant. V. Abundant-
ment.
GRASSESA. s. f. ant. Gordura. Pinguedo.
GRASSAS, SA. adj. aum. Gordiflón , gordazo,
gnrdon. Crasissimus.
GRAT, A. adj. gustos, agradable. Grato.
Gratiis.
SRAT. s. m. ant. V. Agrahiment.
SENTIR GRAT. f. V. Agrahlf.
DE GRAT , DE BON GRAT. adv. Hl. De grudo,
Libenter, sponte.
MAL k SON GRAT. adv. m. Mdl de su grado , dt
mal grado. Invicté , repugnanter.
A GRATsiBNT. adv. m. Adrede , á sabiendas.
Data opera, cosulto.
NI GRAT NI GRACIAS, loc. V. Gracía.
NI GRAT NI GRACIAS FÉSTAS EN DIUMENGE. loC.
V. Ni grat ni gracias.
GRATAR. V. a. Rascar. Scalpere.
GRATAR, arrancar la térra ó altra cosa ab las
grapas éls aniniak. Escarvar. Scalpere.
GRATAR, anar descaisand, ó menjand Taygua
la térra per hont passa. Derruviar. Exedere.
LO MASSA GRATAR cou. ref. Tanto pica la pega
en la raiz del torbisco hasta que quebrante el
pico. Qui nimis emungit sanguinem eücit.
TANT GRATA LA LLEBRA QUE MaL JAU. ref.
Muchas veces el que escarva lo que no quiste'
ra halla.
Excitat octipedem nimium scrutator acervi.
GRATARSE, v. r. Rascarse. Se scalpere.
GRATARSE, fregarse, coin solen e'ls animáis en
un arbre, pared ó cosa semblant. Estregarse.
Se refricare.
GRATARSE LA BOTXACA. f. Rascarss la faltríque'
ra pelo arriba. Crumenam radere.
GRAT ELLA. s. f. ant. V. Ronya.
GRATÍFICACIÓ. s. f. Gratificación. Gratifi-
catio.
GRATIFICADOR. s. m. Gratificador. Gratifi-
cator.
Tom. I.
GRA 413
GRATIFICAR, v. a. Gratificar. Remunerare.
GRATITüT. s. m. Gratitud. Gratus animus.
GRATUÍT , A. adj. Gralúiio. Gratuitus.
GRATUÍTAMENT. adv. m. Gratuitamente.
Gratuito , gratis.
GRATULACÍO. s, f. Gratulación. Gratulatio.
GRATÜLATORI , RÍA. adj. Gratulatorio,
Gratulatorias.
GRAU. s. m. ant. V. Grahó.
GRAu , nom d' homs. Gerardo. Gerardus.
GRAU , él de batxiller, doctor, &c. que s' confe-
rex en las Unlversitats. Grado. Gradus.
GRAU. met. l'exces ó majar intensió que ti
alguna cosa respecte de si matéxa en altr'
estat , ó respecte d' altra. Grado. Gradus.
GRAus , p. Matemátics del círcol. Grados. Gra-
dus.
GRAUs DE PARENTiu. Grados de parentesco.
Gradus consanguinitatis, vel aífinitatis.
EN GRAU d'apellació. loc. for. En grado de
apelación. lure appeJlationis.
GRAVAMEN, s. m. Gravamen. Gravamen.
GRAVAR. V. a. oprimir, subjectar. Gravar.
Gravare.
GRAVE, adj. lo que naturalment s'incJina al
centro. Grave. Gravis.
GRAVE , circunspect. Grave. Serius.
GRAVE, excessiu respecte de lo regular, cota
malaltía grave. Grave. Gravis.
GRAVE , important ó d'entiíat , com : negoci
GRAVE. Grave. Ponderosus.
6RAVE , molést , enfados. Grave. Molestus.
GRAVE. Músic. Grave. Gravis tonus.
POSARSE GRAVE, f. afdctar gravedat. Ponerst
grave. Severum sup¿rcilium ostendere.
GRAVEDAT. s. f. pas. Gravedad ., graveza.
Gravitas.
GRAVEDAT, círcunspeccíó. Gravedad. Gravitas,
modestia.
GRAVEDAT , deformitat , exces , com la grave-
dat d'una falta. Gravedad. Gravitas.
GRAVEDAT, orgull. Gravedad. Elatio.
GRAVEaIENT. adv. m. Gravemente. Gravi-
ter.
GRAViSSíM, A. adj. sup. Gravísimo. Gva,-
vissimus.
GRAVITAR. V. n. Gravitar. Gravitare.
GRAVOS, A. adj. Gravoso. Gravis.
GREDA, s. f. especie de térra. Greda. Creta.
GREDA, met. joc. moneda. Lana., morusa,
gtieltre. Pecunia.
GREG, A. adj. Griego. Grscus.
A LA GRjüGA. m. adv. fora d brde. Sin traS'
tes .¡fuera de trastes. Confusé , inordinaté.
GREGAL, s. m. vent. Gregal^ griego., greco,
galerno. Graecus.
GREGARI. s. m. soldat axi dit. Gregario.
Grígarius.
GREGE. 8, m. ant. V. Agravi.
GREGÜEá. s. f. p. ant. V. Grevas.
Mmmmiu GRE-
414 GRE
GREGUESC, A. adj. ant. V. Grég.
GREJOL. s. m. Iliri blau. Lirio cárdeno. Li-
lium.
GRELL. s. m. ant. V. Grill.
eRELL d'ou. ant. V. Rovell d'ou.
GRELLAR. v. n. ant. V. Grillar.
GREMI. s. m. Gremio. Cactus, status.
GREMIAL, s. m. Gremial. Gremial-j.
GRENOYA. s. f. ant. V. Granota.
GRENOYT. s. m. ant. Ranaquajo^renaquajo.
Ranunculus.
GRESAL. s. m. ant. V. Plat.
ESTAR DE GRESCA, f. Estar de gorja , estar para
ello. Lsetitia gestire.
GRESOL. s. m. vas ahont se fónen éls metalls.
Catinus.
GRESOL, el de térra ó altra materia en que s'
posa llum. Candileja. Catillus.
GRESOL DEL LLUM, el de sobre ahont se posa
rdi. Candileja. Lychni olearii superior
catillus.
GRESOL DE SOTA DEL LLUM. Cazok'ta de caudU.
Lychni olearii inferior catillus.
GRESJ. adj. ant. V. Grave.
GREU, ant. V. Fort, vehement.
GREU , ant. V. Gravos.
SABER GREU. f. Pisar , Sentir , saher mal. Do-
leré.
SABER oRÉu. f. que s' perdía, malbarate &c. al-
guna cosa. Dar lástima. Doleré.
GREUGE. s. m. ant. V. Agravi , perjudici.
GREUJAR. V. a. ant. V. Gravar, agravar,
oprimir.
GREUMENT. adv. m. ant. V. Fo.-tament,
vehe.i.ei-.tmenr.
GREVANSA. s. f. ant. V. Dany, dc-triment.
GREVAS. s. f. p. ant. armadura de las camas.
Coevas. Ocres.
GREVEMENT. adv. m. ant. V. Greument.
GREVIA. s. m. ant. V. Gravedat.
GRÉVOL. s. ra. arbre. Liga , muérdago. Vis-
cus.
GREK. s. m. lo gras del animal. Grasa., gordo.
gordura., grosura, enxundia. Adeps , pln-
guedo.
GRÉx , ¡mundicia en los vestits. Grasa, mugre,
pringue. Sordes . spur^itia.
GRÉX DE BALENA. Espernuicetí. Sperma ceti.
GRÉK DE GALLINA Y ALTRES AUCÉLLS. EnXUr.dia. \
Axungia.
POSAR GREx. f. engréxarse. Engordar. Pingues-
cere.
posar' UN PAM DE GRÉx. f. met. compla'ures
mblt en alguna cosa. Regodeurse ., b:tñarse en
a^ua rosada. Summo gaudio perfundi.
GREXÍMONIA. s. f. vu!g. y juc. diners. Unto
de rana , ungüento de Mcxíjo. Pecunia.
GREXOS , A. adj. pie de gré.x. Gordo. Pin-
guis.
c^Exos , untat , pli de porquería. Gr asiento.
GRA
crasiento , mugriento , pringoso. Incrassatus,
perunctus.
GRIALA. s. f. territ. V. Gabadal.
GRIA?<íSAS. s. f. p. ant. esporguerías. Granzas.
Acus.
GR IDA. s. f. ant. V. Crida.
GRIr O. s. m. animal fabulos. Grifo. Gryphs,
^ gryphus.
GRíhOL. s. m. él que trau la planta. Pimpo-
llo. Stolo.
GRÍFOL d'aygua. Borbollon , borbotón. Salientis
aquie Ímpetus.
fer ó tráurer grifols. f. las plantas. Ahijar,
echar pimpollos. Palliilare.
GRIFOLAR. V. n. V. Fer grifols.
GRÍFOLL. s. ra. ant. V. Grifo.
GRIHER. s. m. an'. ventrell d^aachll. Molleja.
Avium ventriculus.
GRILL. s. m. insecte. Grillo. Gryllus.
GRiLL DE Nou. Pierna de nuez. Nucleus.
(ÍRILL DE TARONjA, LLiMONA. &c. Casco de na-
ranja, limona. Malí citrini segmentuni.
CAu DE GRiLLs. Grillera. Gryllorum cavus.
GRZLLs. p. ant. V. Grillocs.
CANTAR ÉLS GRiLLs. f. Grillar. Gryllare.
FER GRiLLs. f. V. Grillarse.
NO PUJA UN GRILL DE NOU. loC. No mOMffl Utt
con:i:in. Ne flocci quidem habsndu.m.
FER LA GRILLA, f. fam. péndrer. V. Fer
correr.
GRILLAR. V. n. él blat y altres Ilavors. Pu-
lular. Germinare.
GRILLARSE, v. r. las Ilavors, y fruyts de la
térra , com éís alls , las cebas &c. Grillarse,
entallecerse , nacerse. Pullulare, ultro puliu-
lascere.
GRILLO, s. m. Grillete. Parvus compes.
GKiLLONS , p. Grillos. Compedes.
GRIMA, s f. Grima. Horror, pavor.
GRIPAU. s. m. V. Calápat.
GRIS , A. adj. color. Gris. Leucophaeus color.
GRIS DE CABELLs. Entrecano. Semicanus, prope
canu».
GRISENC, A. adj. V. Gris.
GRISETA, s. f. certa roba. Griseta. Panni se-
GRÍTA. s. f. Garita. Specula.
GRIVA. s. f. aucéll. Zorzal, malvis, Pícedula.
GROFOLLUD,A. adj. la cos-a basta ó raa-
sotera. Zoqiíetudo. Rudis.
GROG, A. adj. Amarillo, gualdo. Pallidus.
TORNARSE GROG. f. Enmarillecerse. Pallescere.
GROGOR. s. m. Amarillez. Pállor.
GROGUENC, A. adj. Amarillazo. Subpalli-
dus.
GROGUEJAR. v. n. Amarillear. Pallere.
GilOGLiESA. s. f. a:ir. V. Grosor.
GROGUET, A. adj. dím. Amar Mito. Subpa-
llidus.
GROGURA. s. f. V. Grogor.
\ OB.9- •
GRO
GROGURA, ant. V. ictericia.
GROLLER,A. adj. tose, malfét. Chanflón^
zoquetudo. Rudis , inipolitus.
GROLLER , grossér, basr, com : panyo groller.
Buido., basto. Crassus , inipolitus.
GRONXAR. V. n. Mecer. Osciilare.
GRONXARSE. V. r. caminand. Columpiarse.
AlYectato astú incedere
ORONXARSE , en la corda. Columpiarse , ginglar,
O^cillo iactari , osciilare.
GROP. s. m. nu en h\s arbres. Nudo. Nodus.
GROP. met. apretó, dificultat gran en él qual
sentit se diu: exini d' aquest orop. Reventón.
Arduitas.
GROP d'aygua. V. Gropada.
gr5p de pluja. ant. xafeg. Chaparrón, turbión.
Aüüvio.
GROP DK VENT. aot. fajada. Ráfaga de viento,
Vehemens flatus.
GROPA. s. f. de caball. Grupa , gurupa. Equi
tergum.
GROPADA D'AYGUA. s. f. Nubada, nubar-
rada. Niinbus.
GROPADA DK GENT. Bücanada de gente. Honii-
nuin caterva.
GRUPERA, s. f. de sella. Grupera , gurupera,
Postilena.
GROS, A, adj. groxud. Grueso, craso. Crassus.
OROS , corpulent. Gordo. Obesus.
GROS, gran. Grueso. Magniis.
GROS , r home de poc alcans. Gofo. Hebes, bar-
dus.
GROS DEL ExÉRCiT. Grueso del exército. Pars
validior.
CAP OROS. n;et. él subgécte de poca capacitat.
Cabeza redonda, Hebes . ítupiuus.
COMERCIAR EN GROS. f. Tratar en grueso, ven-
der por mayor , de por junto. Commercium
cumuict'iii exciverj.
FER KLS ULLS GRossos. f. Huccr la vístu gorda.
Se non vidisse simulare.
FERSE GROS ü' ALGUNA COSA. V. GloFÍarse , jac-
tarse.
TERSE, Ó TORNARSE GROS. f. E^nbastccer, enbar-
neeer , engrosar. Plnguescere.
V3NÍR GROS. f. algún riu. torrent SicVenir ere-
cido. Copiosis undis aíFhíere.
DE GROS EN GROS. m. adv. Por mayor , abul-
to. Indiátincié.
ES UN GROS. loe. ab que s' expressa '1 gran cosí
d'alguna cosa. Es un dineral. Non nísi ingen-
ti sumptu comparat'jr.
Á CA GROS NO CAL DIRLI QUITXO. Tcf. V. Ca.
EN GROS. m. adv. Por mayor. Cumulútim.
GROSSA. s. f. dotse L^ótsenas, Grucsa. Nume-
Tus duodenarius per Síipsum ductus.
ESTAR GROSSA ALGUNA DONA. f. cstar prcnyada.
Estar en cinta. Gravidam esse.
GRÜSSARIA. s. f. gruxaría. Groseza , grosor,
grueso, Crassitudo.
GRO 415
GRossARiA, exces de carns. Gordura, crassitud.
Pinguedo.
GROSSER, A. adj. bast, com panyo grosser.
Grosero, Rudis , impolitus.
grosser , gros d' enteniment. V. Gros.
GROiSER , descortés. Grosero. Inurbanus , rusti-
cus.
GROSSESA. s. f. ant. V. Crassitut.
GROSSERAMENT. adv. m. Groseramente,
Rusticé , impolité.
GROSSERíA. s. f. descortesía. Grosería. Rus-
ticitas , inurbanitas.
GROSiSSIM , A. adj. sup. lo que té mólta
gruxa. Grosíúmo , gruesisimo. íngentissimus.
GROSISSIM, lo qu'es molt gran. Grandísimo. Val-
de magnus.
GROSSURA. s. f. ant. V. Gruxa , grosíaria.
GROTEtíC , A. adj, G>«íeí¿ro. Herbis , foliis,
scrupis ornatus.
GRÚA. s. f. aucéll. Grulla. Grus.
cRUA , la de paper que s' avara. Cometa, milo'
cha , bilocha. Draco.
GRUM. s. ra. Grumo. Grumus.
GRUMULL. s. m. en la llét, sang &C. Grumo.
Grumus.
GRUMULL , en las farinetas. Gorullo, Globulus.
GRÜIVIULLARSE. v. r. él líquid. Eugrunn-
cerse. In grumos coagular!.
GRUMULLAT, DA. p. p. Grumoso^ engrw
mecido.
GRUMULLOS, A. adj. Grumoso. Coagulatus
vel coUectus in grumos.
GRUÑA, s. f. ant. V. Engruna.
GRUNYÍR. V. n. él porc. Gruñir. Grunnire.
GRUNYiR, met. rondinar. Gruñir , refunfuñar.
Obinurmurare.
GRüNViR, f'er un sóroll fort y desapacible. Ru-
gir. Rudere.
GRUNYiR , fer un saroll desapacible una serra,
carreta , üima &c. Gruñir , rechinar , chir-
riar. Stridere.
GRUNYiR , éls ferros que' están fluxos , com éls
baldons, frontissas de las portas, finestras &c
que no ajustan be. Cencerrear. Obstrepere.
GRUPíA. s. f. Náut. tros de suro que nadand
sobre l'aygua senyala ahont es ráncora. Bo-
ya. Suberis frustulum locum ubi iacta est
anchora indicans.
GRUTA, s. f. cova. Gruta. Crypta , spelunea.
GRUTA , pera refrescar. Cueva. Crvpra.
GRUX. s. m. Grue.ro, gordor. Crassities.
GRUx DE CABELL. loc. met. ab que s' denota lo
poe que dista alguna cosa d'altra. Negro de
la uña. Pili cratsities.
GRUXA. s. f. Grosor , groseza. Crassities.
POSAR GRVXA. {. Embastecer , enbarnecer. Pin-
giiescere.
GRUXARÍA. s. f. V. Grossaria.
GRUXUD, A. adj. Jo que té multa doga. Do-
ble. Crassus.
GRU-
41 6 GRÜ
«RuxuD, corpulent , gras. Gorde^ grueso. Cras-
sus , adipatus.
•RuxuD , gros ; lo que té major corpulencia que
lo regular com él fil 6RUXud. Gordo, Cras-
sus.
GU
GUAANYAR. v. a. ant. V. Guanyar.
GUACAMAYO, s. m. aucéll. Guacamayo. Pseu-
do psithacus.
GUADAGN. s. m. ant. V. Guany.
GUADAGNAR. v. a. ant. V. Guanyar.
GUADAMACIL. s. m. Guadamacil. Aluta pi-
cta.
GÜAL. s. m. Fado., esguazo. Vadtim.
PASSAR X GUAL. f. Fadear , esguazar. Flumea
per vadum transiré.
GUALDRAPA, s. f. de sella de caball. Gual-
drapa. Equi stringulum.
GUALDRAPA , ant. V. Rabostcr.
GUANOS, A. adj, ant. él paratge del riu que
té l'ayfua s5ma. Fadoso. Vadosus.
GÜANT. s. ni. Guante. Chirotheca.
CUANT DE FERRO, ant. armadura antigua de la
ma. Manopla. Férrea chirotheca.
TER UN GUANT , PASSAR UN GUANT. f. Echor Ult
guante. Eleemosynam colügere ad pium opus
vel ad alicui subveniendum.
tLEVARs' ÉLs GUANTS. f. Desoolzarsí los guan-
íes. Chirothecas exuere.
POSAR Á ALGÚ COM UN 6ÜANT. f. Pomr á uno
como un guante. Aliquem permulcere.
posARb' ELs GUANTS. f. Calzurse los guantes.
Chirothecas induere.
SALVO EL GUANT. loc. Salvo el guonte , salvo el
zurrado. Salva caeremoniá.
GUANTER. s. m. Guantero. Chirothecarum
opifex , venditor.
GUANTERA, s. f. hérba. V. Didalera.
GUANY. s. m. l'utilitat que resulta del empleo
del diner. Logro , luero. Lucrum ., quaestus.
GUANY, ganancia. Ganancia. Lucrum, quíes-
tus.
POSAR , 6 DONAR X GUANY. f. Dflf Ú logrO. FoC-
nerari.
GUANYADOR. s. va. Ganador. Quaestor,
quaestuarius.
GUANYAR. V. a. adquirir riquesas. Ganar.
Lucrari, quaestus faceré.
6UANYAR, aventatjars' á altre en habilitaí, des-
tresa &c. Fencer, Vincere , superare.
«UANYAR , conquistar. Ganar. Occupare , fe-
nere.
GUANYAR, fama, bon nom. Ganar. Conciliare.
GUANYAR, portársen' la palma. Llevar lo mejor.
Primas ferré.
GUANYAR l'avantatge. f. scr més diligent qu'
altre. Ganar la gurupa. Diligentiá praeire.
GUANYAR kh BARLOVENT. f. Náut. Ganar el bar-
GUA
lovento. Navem supra navem ventó fruí.
guanyar á correr, f. Ganar en la carrera,
Vincere cursu.
guanyar las estrenas, f. Ganar Jas albricias.
Strenas lucrari.
guanyar el jog. f. Ganar el juego. Sorteai lu-
di lucrare.
guanyar eljubileu. f. Ganar el Jubileo. lubi-
lei indulgentias lucrari.
guanyar per ma. f. met. Ganar por la mano.
Aliquem praevenire tempore.
guanyar el plét. f. Ganar el pleyto. In lite
obtinere.
guanyar terreno, 6 TERRA, f. met. Ganar el
terreno. Sensim alicuius gratiam vel benevo-
lentiam sibi concillare.
guanyarse la vida. f. Ganar la vida. Opera
aut labore v¡t;e necessaria sibi comparare.
guanyar la voluntat. f. V. Voluntat.
BARCA PARADA NO OUANYA NÓLITS. ref. V. Bar-
ca.
glíanya FAMA Y calat' á jáurer. Tcf. Cobra
buena fama y ¿chute á dormir.
Securum tu carpe bono sub nomine somnum.
LO pare GUANYA lo real, T lo FILL lo GASTA
MAL. ref. A padre allegador hijo expendedor.
A buen adquiridor buen expendedor.
Est sobóles, parco persaepe profusa parenti.
pescador de CANYA PERD mes que no GUANYA.
ref. V. Canya.
GUANYAT , DA. p. p. Ganado.
TANT GUANYAT TANT DESPES. loC. Cotntdo pOr
servido. Victui tantum necessaria lucrari.
GUAPO, A. adj. galán, bonic, bel!, perfét. Gua-
po., lindo., bello, excelente. Elegans , pulcher.
GUARDA, s. amb. él que té á son ca'rreg guar-
dar alguna cosa. Guarda. Gustos.
GUARDA , la tropa que la fa. Guardia. Custodia
militaris.
SUARDAS, p. en éls panys. Guardas. Serae repa-
gula.
GUARDA DE CARCER Ó PRESONIA. ani. V. Escaf-
ceJler.
GUARDA DE VISTA. Guarda de vista. Gustos
ocularis.
ESTAR DE GUARDA, f. V. Fcr guarda.
FER GUARDA, f. Hucer guardia. Excubias agere.
PUJAR GUARDA , Ó DE GUARDA, f. Montar la
guardia. Ad excubias agendas accederé.
GUARDABOSC. s. m. Guardabosque. Saltua-
rius custos.
GUARDAPOLVOS, s. m. en él cótxe. Guar-
dapolvos. Férreas virgae rhedam muñientes.
GUARDAGOS. s. m. ant. V. Armilla.
GUARDADOR, RA. s, m. y f. Guardador.
Servator , custos.
GUARDAROBA. s. f. él lloc ahont se guardan
é!s vestirs. Guardaropa. Vcstiarium.
GUARDARODAS. t. m. Rtcanton. Saxum ad
ianuam.
GUAR-
GUA
GUARDAR. V. a. posar en cobro, teñir tn re-
serva. Guardar^ guarecer. Servare, recon-
dere.
GUARDAR, custodiar, com guardar la casa, la
vinya. Gua dar. CustoJire.
GUARDAR , defansar. Guardar. Protegeré, de-
fenderé.
guardar, observar, cumplir. Guardar. Obser-
vare.
GUARDAR, preservar alguna cosa del dany que
11 podría sobrevenir, com : guardar él eos,
hl cap. Guardar. Serrare.
guardar, no gastar, reteñir, conservar. Guar-
dar. Conservare , retiñere.
guardar, ant. V. Mirar, aténdrer.
guardar kh BESTiAR. f. Gudrdar ti ganado.
Amienta ducere , greges pascere.
GUARDAR COM X RELIQUIAS, COM UNA RELIQUIA.
V. Reliquia.
GUARDAR LAS ESPATLLAS. f. V. Espatlla.
GUARDAR LAS FESTAS. f. Guurdur los fiestos.
Dies festos servare.
GUARDAR LA ROBA. f. mef. cvitar tot dany. Guar-
dar ¡a ropa. Pericula fugere , vitare.
GUARDA, expressió ab que se avisa á algii que
evite '1 perjudici ó dany que amenassa. G«ar-
da. Cave , caveas.
GUARDA, expr. ab que s' mostra no consentir <5
no convenir en alguna cosa; no volendla exé-
cutar. Guarda , guarda fuera^ guarda Pablo.
Minimé, neutiquam.
guárdat'ho. expr. ab que s' dejécta <5s' mostra
que no s' admet lo qu' altre oferex. Arrópa-
te con ello:, arrebózate con ello. Tibi babeas.
Pfeu NOS GUARD, DÉU NOS KN GUARD. loc. ab que
s' implo a Tauxili de Deu per que 'ns pre-
serve d' algún mal. Dios nos libre. Aveitat
Deus.
X PARE GUARDADOR FILL DISSIPADOR. Tef. A pa-
dre endurador , hijo gastador,
Qucc pater accumulat dispergit prodigus
haeres.
GUARDAT d'aYGUA QUE NO CÓRRA Y DE GAT QUE
NO MIÓLA, ref. V. Aygua.
LA GALA DEL NADAR ES SABER GUARDAR LA RO-
BA. ref. V. Gala.
LA p6r GUARDA LA VINYA. Tcf. Micdo gUOrdo
viña.
Oderunt peccare mali formidine poense.
GUARDARSE, V. r. d'algú. Guardarse , re-
servarse. Precaveré.
GUARDARSE , precauciouarse. Guardarse. Cave-
re , devitare , fugere.
GUARDARSE, las fruytas, llegums &c. V. Con-
servarse.
NO GUARDARSE, LAS FRUYTAS, LLEOUMS &C. f.
malmétrerse. Dañarse. Corrumpi.
GUARDIA, s. m. qui guarda ó custodia algu-
na cosa. Guardian. Custos.
GUARDIA , de vinya. Viñadero. Vine» cusíoi.
Tumi. /.
GUA 4i;r
«UARDi/í, superior deis convenís de Francisca-
nos. Guardian. Coenobii Fratrum S. Fran-
cisv-i praeses.
GUARDIA, ant. Na'ut. qui cuyda de las velas, ne«
tedat de la ñau &c. Guardian. Navi» cura*
tor.
GUARDIANÍA. «. f. Guardianía. Guardiani
mu ñus.
GUARDIOLA. s. f. Alcancía., hucha. Theca
fictili-:.
GUARDO, s. m. ant. V. Gallardo.
GUARDONAR. v. a. ant. V Gallardonar.
GUARENTÍA,GUARENCIA. s. f. ant. V.
F'iansa.
GUARIMENT, GUERIMENT. s. m. ant.
V. Cura.
GUAR R. V. a. p. u. curar. V. Curar.
GUARIR. V. n. p. u. curarse. Guarecer, sanar,
Convalescere.
GUARIT, DA. p. p. p. US. Guarecido.
GUARISME. s. m. en la Aritir.ét. Guarismo,
Nota numérica.
GUA RISO, GÜARISON. s. f. ant. V. Cu-
ra , sanitat.
GUAR ITA. s. f. ant. Guarida. Profugium, con-
fugium.
GUARNICIO. s. f. en las extremitats deis ves-
tits. Guarnición. Limbus in vestís ora.
ouARNició , de r espasa. Guarnición. Ensis ca«
pulus.
GUARNició, de quadro y semblant. Marco. Ta-
bulae ora , margo.
GUARNicid, la tropa que guarnex alguna plassa.
Guarnición ., presidio. Militum praesidium.
GUARNICIONER. s. m. ant. V. Selier.
GUARNIMENT. s. m. Guarnición. Ornatus.
GUARNiMENTS, p, éls de las cabalcaduras. Apa-
rejos. Dorsuarius apparatus bestiis apponen-
dís.
GUARNIR. V. a. adornar los vestits per lat
boras ó extremitats. Guarnecer. Coornsre.
GUARNIR, met. armar, fer créurer á aigú algu-
na cosa falsa. Emboir , embaucar. Decipere ,
iiludere.
GUARNIR, encastar alguna cosa en or, plata ó
altre metall. Guarnecer. Emblemmatibus mu-
ñiré.
euARNR, alguna plassa, castell. Guarnecer^
presidiar. Prsesidiis muñiré.
GÜARNIT, DA. p. p. Guarnecido.
GUASARDA. s. f. ant. V. Recompensa.
G ü ASPA. s. f. ant. péssa de llauna , llautó 6
plata que s' posa á la punta de la veyna de
l'espasa. Contera. Contus.
GUAST. TA. p. p. ant. V. Guastat.
GUASTAR. V. a. ant. V. Consumir, malmé-
trer.
GUASTAT , DA. p. p. V. Malmes , espatllat.
GUATLLA. s. f. aucéll. Codorniz. Coturnix.
Gü^Xi.LA MARSSA. Rey de codoniices , rascón^
Nnnnn guión.
4i8
GUA
guión. Coturnix alias ducens.
GUAU. s. m. ant. V. Gual.
GUAY. s. m. ant. gemég. Guaya. Planctus.
GUAY , ant. pesar, pena. Cuita ., pesadumbre.
Afflictio.
GUAYMENTAR. v. n. ant. gembgar. Guayar.
Piangere.
GUAYTA. s. f. ant. V. Centinélla , guarda,
atalaya.
GUAYTAR. V. a. ant. V, Aguaytar, atalayar.
GUBIA, s. f. instrument de fuster. Gubin. Ca-
vatus scalper.
GUBÍADA. s. f. Nubada. Copia.
GUtíRAU. s. m. ant. nom d' hoine. V. Grau.
GUERRA, s. f. hostilitat. Guerra. Bellum.
GUERRA-, l'art militar. Guerra. Ars bellica.
GUERRA, ant. V. Desafío.
GUERRA, met. dissensid entre doméstics. Guerra,
Dissidium ínter domésticos.
GUERRA, met. oposició y coiitrarietat. Guerra.
Discordia.
GUERRA CIVIL. Guerra civil. Civile bellum.
6UERRA d'enteniment. Guirrü de entendimien-
to. Dictaminum pugna.
guerra INTERIOR. Guerru interior. Interior
pugna.
GUERRA VIVA. Guerfu viva. Be lum fervens,
FER GUERRA, Ó LA GUERRA, f. Haccr gUerVU 6
la guerra. Bellum gerere.
FER GUERRA, f. met. oposars' á altre ab eficacia
per impi^dirli algún intent ; anar contra de
ali^ií. Hacer guerra. Insidiari.
rER GUERRA, f. met. molestat l'interior alguna
passió , especie &c. Hacer guerra. Angere.
CADA TERRA FA SA GUERRA. Tef. Eti Cada tierra
su uso , y en cada casa stt costumbre.
L;x populo est cuivis, mos est & cuique
domorum.
QUI NO VOL váURER LlXsTIMAS NO VAGE Á LA
GUERRA, ref. Quien no quisiere ver lástimas
no vaya á la guerra.
Ut fugias strages, pro\idus arma fuge.
GUERREJADOR. s. m. Guerreador. Bella-
tor.
GUERREJAR. v. n. Guerrear. Bellum agere,
indicere.
GUERRER, A. adj. Guerrero. Bellicosus.
GUERXESA. s. f. de la fusta. Alubeo ., comba.
Trabis dolatae flexio.
TRAURER DE GUERXESA. f. Desalabear. Defle
xit nem toUere.
GUERXO, A. adj. dit del horae. Bizco ^ bi
sojo. Strabo, oculi^ distorris Ijborans.
6UERX0, dit de la fusta. Cumbudo , alubeado.
Fltíxus.
MIRAR GUERXO. f. Mirar bizco, de través. Obli-
qué intueri.
GUÍA. s. f. él que mostra a' altre '1 camí.
Guia. Dux , ductor.
GUIA, albará axí dit. Guia. Syngrapha talonaria.
GUI
GUIA , él qu' ensenya ó instruex á altre. Guia.
Ductor.
GUIAS, las dos muías ó caballs que van inmediats
á la llansa. Guias. Qjadrigarum primae iis-
dem lorii vel rhedario ductae.
GUIADOR, s. m. Guiador. Dux, ductor.
GUIAR. V. a. mostrar el camí. Guiar, Ducere.
GUIAR, dirigir, ensenyar. Guiar. Dirigere.
GÜIATGE. s. m. ant. V. Guia , salvocon-
ducto.
GUIKR. s. m. territ. V. Griher.
GUILLA, s. f. V. Guineu.
GUILLEM. s. m. nom d' home. Guillermo.
Guilleliiius.
GUINDA, s. f. fruyta, especie de ciréra. Guin-
da, Cerasum acre.
GUINDER. s. m. 1' arbre que fa las guindas.
Guindo, Cerasus acidula.
GUINEU. s. m. másele. Zorro. Vulpes mas-
cuius.
GUINEU. s. f. femélla. Zorra., raposa. Vulpes
foemina.
COYA ó CAU DE GUINEU. Zorrera. Vulpis latebra.
LA GUINEU QUAND NO n' POD HABER Dlü QUE SON
VERDAS. ref. Agrillas eran. Acerbie sunt
uv.e.
GUINYADA. s. f. Guiño, guiñadura^ guiñada.
C)ciiloruni nutus.
GÜINYAMENT. s. m. ant. V. Guinyada.
GUINYAR. V. a. Guiñar. Innuere, connivers.
GUINYOL. s. m. Gañido. Gannitus.
GÜÍNYOLAR. V. n. Gjñir. Gannire.
GUIO. s. m. en la Miísica. Guión. Nota música
dirigens.
GUIPAR. V. a. vulg. Avizorar, atisbar, Ciam
speculari.
GUIRLANDA, s. f. ant. V, Garlanda. '
GUISA, s. f. ant. V. Modo, manera.
EN GUISA, m. adv. A manera. More , modo.
GUISADOR, A. adj. Guisandero, guisador.
Coquus, ciborum conditor.
GÜIT, A. adj. dit de las cabalcaduras. Fa/-
so . ruin. Palsus , insidiosas.
GUITARRA, s. f. Guitarra. Fidicula.
esgarrapar LA GUITARRA, f. tocarla malament.
Zangarrear. Lyram incondité pulsare.
NO ESTA BÉN TREMPADA LA GUITARRA. loC. ab
que s' denota qu' algú está disgustat ó de mal
humor. No está gracia en casa. Acerbo,
amaro animo esse.
GUITARRER. s. m. qui fa guitarras. Guitar-
rero. Fidicularum artifex.
GUITARRETA. s. f. dim. Guitarrilla. Parva
chely*.
GUITARRISTA, s. m. qui toca la guitarra
particularment ab habilitat. Vihuelista, gui-
tarrista. Citliarisra , íidicen.
GUITZ. s. m. ant. V. Guia.
GUIX. s. m. Yeso. Gypsus.
Gui-x BLANc. Espejuelo. Gypsus albus.
cuix
GUI
ouis PARRÉLti. V.. Parréll.
©uix PRiM , de que usan éls pintors y daiira-
dorá. Yjso mate. Gypsum álbum restinctum.
GÜIXA. s. f. llígum. Guixa, almorta, liío^
di<'nte de muerto. Ervila , acercula.
GUíXAYRE. s. m. Yesero. Gypsi fjbricator.
GLÍÍXBRA. s. f. Yesal ^ yssar ., yesera. Gypsi
fodina.
GUIXOT. s. m. Yesón. Gypsatse fabrica frag-
-mentuin.
GUÍZAR. V. a. ant. V. Guiar.
GÜIZARDON, GÜÍZARUOS. s. m. ant. V.
GallarJó-
GUÍZARDONAR, GUIZERDONAR. v. a.
ant. V. Gjllardonar.
GÚMÜRA. s. f. Gúmena. Rudens.
GÜOIÜS , A. aHj. ant. V, Joyos.
GÜRÉT. s. m. térra llaurada. Barbecho. Ver
vactum.
FKR GURÉT. f. Barbechar. Agrum ser'nationi
parjr".
GURÉTAR. V. a. t^^rrit. V. Fer gur¿t.
GÜRRUVil. s. in. Gurrumino. Uxorius,
GÜSPiRA. s. í. Chispa. S-intilIa.
GUSPIRAR. V. a. ar.t. V. Espumar.
GUSPIRETA. s. f. dim. Chispiía. Parva s;in-
tiila.
GUST. s. m. un deis cinc sentits. Gusto, Gus-
tus.
ousT , complacencia. G«5ío. Voluptas, app;ti-
tus.
GUST , eleccló : axí s' diu hom? de bon gust del
qu' elegex cosas bonas. Gitstn, Bliictio.
eusT , propia voluntat. Gasto. Voluntas , arbi-
trium.
GUS
419
GUST , sabor. Gusto. Sapor.
GUSTOS, p. éls vicis en comú. Gustos. Voluptates,
delitise,
Á BELL GUST, PER BELL GUST. m. adv. V. AdrC-
tas.
MAL GUST, en la boca. Desabor. Insulsitas, insi-
piditas.
DK GUSTOS NiNGij n' HA EscRiT. rcf. Sobre gas-
tos no hay disputa. Suo quisque studio duci-
tur.
MEXJAR X GUST, Y VESTIR AL US. Tcf. Comer á
gusto ^ y vestir al uso.
Fercula det placitum , sed vestes publicas
usus.
GUSTAMENT. s. m. ant. V. Tast.
GUSTAR. V. a. percebir él sabor d' alguna co-
sa. Gustar. Gustare.
GUSTAR, tastar. Gustar. Probare.
GUiTAR. V. n. ser alguna cosa del gust ó agrado
d'aigú , com gustar una comedia. Gustar.
Placeré.
GUSTAR, teñir complacencia en alguna cosa,
com GUSTAR de la cassa. Gustar. Aliquo de-
lectari.
GUSTET. s. m. dim. Gustillo. Levis voluptis.
GUSTOS, A. adj. content d'alguna cosa. Giíí-
toso. lucundus, placens.
GUSTOS, agradable. Gustoso. lucundus, lepidus.
GUSTOS, saboros. Sabroso. Sapidus.
GUSTOSAMENT. adv. m. Gustosamente.
Sponté, iucundé.
GUTGLAR. s. m. ant. V. Juglar.
GUTURAL, adj. Gutural. Gutturalis.
f
librería passim, s. a.
Bailen, 134 - Teléf. 257 47 57
BARCELONA-9
.^
v^
"SiSr
m.'
m.v.
m
m
J^"
PLEASE DO NOT REMOVE
CARDS OR SLIPS FROM THIS POCKET
UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY
PC
3893
35E7
t.l
Este ve, Joaquín
Diccionario catalán-castellano-
latino
■s-,-*^ . ff
.^feiiíáfir .^